Reproduccio Veg

REPRODUCCIÓ ALS VEGETALS Arantxa Olivares Tolosa David Serra Mora 1º Batxiller Ciències

Reproducció: • Capacitat dels éssers vius de produir éssers semblants als existents. • La finalitat de totes les espècies és perpetuar la vida. • Dos tipus, asexual i sexual.

Reproducció Asexual: • D’un sol individu s’originen uns altres (copies idèntiques). • Augmentar molt ràpidament el nombre d’individus de l’espècie. • Inconvenient: no hi ha variabilitat genètica. • Diferents tipus de reproducció asexual.

Reproducció per multiplicació vegetativa:

Gemmació: es separa un grup de cèl·lules del cos del progenitor, que donarà lloc a un nou individu. Un exemple es el girasol.

Reproducció per multiplicació vegetativa:

Fragmentació: el nou individu sorgeix a partir d’una part del vegetal que es divideix de manera espontània en fragments. Un exemple serien les algues filamentoses

Reproducció per gèrmens (propàguls) • Una porció de tija de les plantes pluricel·lulars estan particularment especialitzades per separarse de la planta mare i estendre‘s. • Diversos tipus, els tubercles de la creïlla, les dents de l'all...

Reproducció per gèrmens (espores) • Cèl·lules especialitzades per a la reproducció asexual. • Es formen als esporangis. • Són la forma més corrent de reproducció asexual en plantes. • Produeixen poca variabilitat. • Són agents de dispersió. • Als fongs i en quasi tots els vegetals en algun moment del seu cicle vegetal.

Reproducció sexual • Dos invididus. • Unió de cèl·lules germinals especials, els gàmetes • Està encaminada a la variabilitat genètica per recombinació cromosòmica. • Etapes

•Meiosi per transformar les cèl·lules 2n en n que són els gàmetes. •Singamia o unió de gàmetes n per formar un zigot 2n, que implica una plasmogamia (unió de citoplasmes) i una cariogamia o fecundació (unió de nuclis).

Tipus reproducció sexual • Isogamia: unió de gàmetes de la mateixa manera i mida però de polaritats diferents. •Anisogamia: Unió de gàmetes diferents en forma i mida i de polaritat oposada. •Oogamia: és un cas especial d'anisogamia però amb un gàmete femení immòbil i de major mida que el masculí.

Algues Las algues es reprodueixen de diferents formes. • Algunes espècies es reprodueixen asexualment, altres sexualment y la majoria de les dos maneres. • La majoria d’elles es reproduixen per alternància de generacions. •

Reproducció asexual en algues • Un sol individu dona lloc a dos individus completament iguals. • Algunes algues pluricel·lulars, es reprodueixen asexualment mitjançant : -La fragmentació, en la qual cadascun dels fragments que ixen de l’organisme parental origina un nou individu. -Un altre procés de reproducció asexual és la gemmació, en el que una gemma es desenganxa de l’alga, originant un nou organisme. -Moltes algues produeixen cèl·lules especials, les espores, que són cèl·lules capaces de desenvolupar-se en nous organismes.

Un exemple d’aquesta reproducció és l’Alga Verda

Reproducció sexual en algues • Es combina el material genètic de dos individus diferents. • La forma més simple de reproducció sexual es la conjugació, que és quan dos organismes semblants s’uneixen i intercanvien el seu material genètic. • Altres algues pluricel·lulars realitzen una reproducció sexual més complicada, que implica la unió de cèl·lules reproductores especials (els gàmetes) per a formar el zigot.

Cicle biològic alga:

Molses • Presenten reproducció asexual i sexual amb alternança de generacions. • La molsa presenta dues formes, una amb forma de filament amb moltes falses fulles de color verd i que és molt abundant, i una altra amb forma de filament llis de color marró que és poc abundant. Les formes de color verd generen gàmetes masculins i gàmetes femenins i per això es denominen gametòfits. Si n’hi ha aigua, els gàmetes masculins van nedant i fecunden als gàmetes femenins i així es genera una cèl·lula zigot que comença a multiplicar-se, i també genera una forma de color marró. Aquesta, quan és adulta, produeix espores sexuals (espores amb la meitat d'informació genètica) i, per això, aquesta forma es denomina esporòfit. Posteriorment, aquestes espores cauen a terra, germinen i cada una d'elles dóna lloc a una forma de color verd. Les cèl·lules de la forma verda tenen la meitat de cromosomes que les cèl·lules de la forma marró i per això, es diu que en la reproducció sexual de les molses s'alternen dues formes, tenint una el doble de cromosomes que l'altra.

Cicle biològic molsa:

Falgueres • Necessiten aigua per reproduir-se. • Presenten reproducció asexual, i reproducció sexual amb alternança de generacions. • L’esporòfit té unes fulles molt grans, denominades frondes, que ixen d’una tija subterrània denominada rizoma, del qual sorgeixen nombroses arrels. • Les frondes, al seu revers, tenen uns punts groguencs, els sorus, dins dels quals estan els esporangis, que són els òrgans on es formen les espores. A partir de cadascuna d’elles, es pot formar un gametòfit, que és una làmina molt petita denominada protal·lus. • A la seua cara inferior, la que està en contacte amb l'aigua, apareixen unes protuberàncies amb gàmetes masculins dins i altres protuberàncies més grans amb un sol gàmete femení dins. • Si hi ha suficient aigua al terra, els gàmetes masculins van nadant i fecunden als femenins i així es generen una cèl·lula zigot que comença a multiplicar-se i genera una forma que acabarà

Cicle biològic falguera

Angiospermes: • Tenen flors i fruits amb llavors. • Gran adaptabilitat, poden viure a tots els ecosistemes de la Terra. • Són hermafrodites.

Flors • És l’estructura reproductiva caracteristica de les angiospermes. • Està formada per un conjunt de fulles agrupades en cercles anomenats verticils florals.

Embolcall de la flor • Conjunt de fulles estèrils que envolten i protegixen les fulles fèrtils • Format per dos vesticilis: • Calze: format pel conjunt de fulles verdes nomenades sèpals.

La seua principal funció és la de protegir la flor mentre es desenvolupa. • Corol·la: formada pel conjunt de pètals, que són fulles acolorides, sent la seua funció principal la d’atraure als possibles polinitzadors.

Peduncle floral • Tigeta que uneix la flor amb la resta de la planta. • Presenta un eixamplament, nomenat receptacle, on s’insereixen les altres peces florals i on es poden localitzar nectaris, glàndules productores d’un líquid ensucrat anomenat nèctar.

Androceu És la part masculina de la flor està format per un conjunt de fulles molt transformades anomenades estams. Cada estam està format per un filament amb una càpsula a l’extrem anomenada antera. Dins de l’antera estan els sacs polínics, on es formen els grans de pol·len, que contenen els gàmetes masculins.

Gineceu És la part femenina de la flor. Està format per fulles anomenades carpels. Els carpels units formen el pistil. El pistil consta de tres parts: - L’estigma, que és la superfície on es dipositen els grans de pol·len i on té lloc la seua germinació. -L’’estil, que és una espècie de tub que connecta els estigmes amb l’ovari. - L’ovari, que és la base del pistil, i on es troba el sac embrionari, dins del qual es desenvoluparà l’embrió.

Reproducció a les angiospermes Per a que una planta amb flor es reproduisca, han d'ocórrer aquestes fases: •

• •

La pol·linització • Pol·linització anemògama • Pol·linització entomògama • Pol·linització per hidrofilia La fecundació La germinació

Pol·linització: • És el transport del pol·len des d'unes flors fins a les altres, dispersant-se per l'aire. • Les anteres dels seus estams produeixen grans de pol·len que són els gàmetes masculins. Aquests grans de pol·len són diminuts i es transporten fàcilment fins al pistil d'una altra flor. • Autopol·linització (el pol·len prové de la mateixa flor o d’una flor de la mateixa planta). • Pol·linització encreuada (el pol·len prové de flors situades en plantes diferents). -Pol·linització anemògama: vent -Pol·linització entomògama: insectes -Pol·linització per hidrofilia: aigua

Fecundació: • El gra de pol·len cau sobre l'estigma. • Li creix el tub pol·línic, que es junta amb l'òvul i dona lloc al zigot. • Es desenvolupa a l’interior de l’ovari el sac embrionari, que conté huit nuclis haploides (n) inclosos en set cèl·lules, una d’elles amb dos nuclis (nuclis secundaris). • Pel tub pol·línic descendeixen dos gàmetes masculins, i té lloc una doble fecundació: - Un dels gàmetes es fusiona amb el nucli femení del sac embrionari; el zigot resultant origina l’embrió de la llavor. - L’altre gàmete es fusiona amb els nuclis secundaris, originant un teixit amb les reserves nutritives de la llavor, l’albumen.

La llavor i el fruit • La llavor està formada per l’embrió, l’albumen i les membranes derivades de les que envoltaven el sac embrionari. • Les membranes protegixen l’embrió fins la germinació. • L’embrió està constituït per una planta en miniatura, amb una radícula una plúmula i un o dos cotilèdons. • Plantes monocotiledònies (un sol cotiledó) • Plantes dicotiledònies (dos cotilèdons).

• El fruit és l’ovari transformat i madur després de la fecundació de l’òvul. • El fruit protegix la llavor i ajuda amb la seua dispersió.

La germinació • L'ovari anirà engrossint-se i es transformarà en fruit. • Quan el fruit és madur cau al terra, enterrant-se o sent arrossegat per l'aigua de pluja. Altres vegades el fruit se’l mengen els animals. La duresa de la llavor li permetrà sobreviure i esperar amb paciència que existisquen unes bones condicions d'humitat i de temperatura per germinar. • La llavor germina quan s'obri i li brollen petites arrels que s'agafaran a la terra, donant origen d'aquesta manera a la nova planta.

Cicle biològic angiosperma