PREGUNTES TEMA 2:
1.- Explica i relaciona els conceptes de creixement, maduració i desenvolupament. CREIXEMENT: • És un conjunt de canvis físics que pateix una persona des del moment en que l’espermatozoide entra en l’òvul (concepció) fins que és adult. Tots aquests canvis consisteixen en l’augment de les dimensions corporals causades per l’augment del número i mida de les cèl·lules del cos, per tant, es diu que els canvis patits són quantitatius (pes, talla, perímetre de crani i caixa toràcica...) Aquets canvis no es produeixen sempre de la mateixa manera, durant tota la vida una persona té uns moments de més creixement: Embaràs, primer any de vida i adolescència. Per últim, dir que, un creixement normalitzat és u signe de bona salut, per tant, quan veiem que un nen no està creixent segons l’edat que li pertoca, podem pensar que aquest nen potser pateix algun tipus de problema. MADURACIÓ: • Quan parlem de maduració fem referència als canvis biològics d’una persona. Aquests canvis fan referència a com van canviant els sistemes, òrgans o aparells del cos seguint un ordre diferenciat: cap, tronc i extremitats. Tots els canvis hormonals que pateix una persona són una part molt important de la maduració. DESENVOLUPAMENT: • El desenvolupament és el procés de canvis psíquics que pateix una persona. Gràcies al desenvolupament una persona és capaç d’adquirir noves capacitats (com el llenguatge, la memòria, la intel·ligència, la conducta...) i de millorar-les, ja que la persona té la capacitat de superar-se a si mateix. L’entorn és un factor que influeix sobre la persona, ja que a través de l’aprenentatge la persona és capaç de desenvolupar-se. Com a curiositat, s’ha de dir que les persones som l’espècie que en el moment de néixer i els primers anys de vida necessitem a la mare perquè cobreixi totes les nostres capacitats, i en canvi la resta d’espècies som molt autònoms al néixer. Per tant, el desenvolupament de les capacitats humanes només és possible quan existeix una base correcte de creixement i aquesta es produeix quan la maduració de la persona és la correcta. Podem dir, per exemple, que fins el moment en que un nen no té la maduració cerebral adequada, no podrà tenir un correcte creixement de les seves extremitats i si això no succeeix el nen no podrà començar a escriure.
2.- Quin paper juga en tot aquest procés l’aprenentatge?
Per mitjà de l’aprenentatge la persona és capaç de desenvolupar les conductes necessàries per adaptar-se al seu entorn i incidir-hi. Per tant, l’aprenentatge ajuda al desenvolupament, al creixement i a la maduració d’una persona, ajudant-lo a adquirir els coneixements que necessita per avançar de manera adequada, ja que l’aprenentatge fa que es modifiqui la conducta a nivell extern i cerebral.
3.- Per què són tan importants els primers anys de vida en el creixement humà? Els primers anys de vida són molt importants en el creixement d’una persona perquè durant aquesta fase s’adquireixen estratègies de com ser capaç d’utilitzar les teves habilitats segons l’entorn, per tant, t’hi adaptes. Durant aquesta fase també es comencen i s’acaben els processos de creixement i desenvolupament de gairebé totes les estructures biològiques. 4.- Factors que influeixen en el creixement i desenvolupament. En el creixement i desenvolupament d’una persona influeixen els següents factors: Factors prenatals passen abans i durant l’embaràs • Factor genètic: és la informació genètica que hem heretat dels nostres pares. Aquesta informació es troba dins del nucli de les cèl·lules i defineixen tots els aspectes d’una persona. • Factors hormonals: Les hormones ajuden al bon funcionament de les cèl·lules i això provoca que s’encarreguin de regular el creixement i desenvolupament de la persona. Cada hormona s’encarrega de regular un aspecte en concret, fins i tot hi ha una hormona (la oxitocina) que durant el part s’encarrega de que el cos es prepari per fer que el nen surti del ventre de la mare. • Factors circumstancials: Són els hàbits de vida i de salut que té la mare i la família del nen. Quan una mare no té els hàbits adequats (pren alcohol, fuma, no té una dieta saludable...) això pot influir en el fet que el fetus pateixi deficiències o trastorns. Factors perinatals passen en el moment del part • Factors relacionats amb el part: Segons el moment en que es produeix el part (lo adequat és que el part es produeixi a les 40 setmanes) pot haver el risc que el nen no tingui prou madurs els pulmons i per tant els han de ficar a l’incubadora perquè s’acabi de madurar, o bé hi ha el perill que el nen pateixi una hemorràgia cerebral.
•
•
Els parts prematurs (entre a setmana 28 i 37 d’embaràs) i els parts immadurs (entre la setmana 20 i 28) són aquests casos en que existeix risc tan pel nen com per la mare, i cada vegada són més freqüents pel fet que les dones cada vegada es queden embarassades més grans. Quan el part es produeix avanç de la setmana 20 el nen mor perquè encara no és viable. Factors relacionats amb el moment de part: Segons com es produeixi el part, podrà existir perill pel nen. En el cas dels parts naturals, com no es realitzen en un hospital, si existeix alguna complicació, no es pot fer res per solucionar-ho. Els parts controlats són els més adequats perquè el metge i les comadrones ajuden i supervisen el part i vigilen que no hi hagi cap complicació. Existeixen dos tipus de parts controlats (part per cesària i part per forces) en que el part es produeix amb l’ajuda d’algun instrument, normalment pel fet que el nen no és capaç de sortir per ell sol, en que existeixen riscos de que el nen pateixi alguna deficiència o malformació. Factors circumstancials: Són els més complicats de controlar ja que es produeixen per caigudes o lesions produïdes en l’extracció del nen o fins i tot per la compressió del nen quan està baixant per l’úter.
Factors post natals Produïts per conseqüència de la relació i interacció amb l’entorn. Aquests factors estan en relació amb el nivell econòmic, social, cultura i mediambiental de la família, i es destaca la importància en que el nen tingui una bona alimentació, educació, un bon descans, higiene i sobretot l’afecte suficient. Quan un nen no creix en un àmbit correcte, és molt probable que pateixi un mal desenvolupament.