Pg Proyectives. Teoria Unificada.docx

  • Uploaded by: Eric Ck
  • 0
  • 0
  • August 2019
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Pg Proyectives. Teoria Unificada.docx as PDF for free.

More details

  • Words: 4,795
  • Pages: 25
ELS TESTS PROJECTIUS Guió 1. Concepte psicoanalític d’ansietat i mecanismes inconscients de defensa 2. Concepte de projecció 3. L’associació lliure i la projecció. Importància de la resposta lliure i espontània 4. Elements bàsics d’interpretació de les proves projectives gràfiques Concepte de projecció La projecció és aquella operació per la qual el subjecte expulsa fora de sí, localitza i posa en l’altre (persona o cosa) qualitats, sentiments o desitjos, inclús objectes, que no reconeix o refusa de si mateix. Elements bàsics d’interpretació 1. Observació de la resposta a la consigna 2. Primera impressió 3. Indicadors expressius 4. Anàlisi formal 5. Anàlisi del contigut Anàlisi de les proves projectives gràfiques Al dibuix hi ha una tendència a projectar els conflictes i les tendències psicopatològiques del ser humà: 1. Observar l’actitud del subjecte durant la prova, relació full, llapis, goma 2. Primera impressió gestàltica 3. Indicadors expressius del dibuix •

Seqüència



Direcció del traç: de dalt a baix i d’esquerra a dreta



Mida: autoestima



Pressió (energia), traç i qualitat de la línia (control, impulsivitat, agressivitat)



Emplaçament en el full de paper (centrat)



Moviment (intel∙ligència i activitat psíquica)



Simetria (proporció i adaptació a l’entorn)



Perspectiva (superioritat o inferioritat)



Ombrejat (ansietat)



Temps que es dedica perfeccionisme,...)



Detalls, distorsions, omissions, adicions. Ex. Línia de terra, reixes, finestres obertes o tancades, .../ No es dibuixa a sí mateix (Família)

al

dibuix(bloqueig

emocional,

4. Anàlisi formal: • Mida • Traç • Presència o absència d’elements. Característiques. Ex. Línia de terra, reixes, finestres obertes o tancades, .../ No es dibuixa a sí mateix (Família) 5. Anàlisi de contingut simbòlic (relat): • Més profund • Relat del T de l’HTP: “aquest arbre és vell, està aïllat, li cauen les fulles”

TEST DE LA PERSONA SOTA LA PLUJA Antecedents 1924- H. M. Fay → "Dibuje una mujer que pasea por la calle, llueve" -

La persona

-

El passeig

-

El moviment

-

L’ambient

-

La pluja i la vestimenta de protecció 1947, A. Rey →Tenia en compte tots els detalls del dibuix

Aplicació del test

-

Prova projectiva (en síntesis deixa impremta de la seva vida interior)

-

Es tracta d’un procediment simple.

-

Nomes es necessita un paper A4 i un llapis.

-

Administració grupal o individual.

-

Apropiat per totes les edats.

-

Pot ser utilitzat per psicòlegs, psicopedagogs, terapeutes ocupacionals, terapeutes corporals i tècniques en salud mental.

Objectius Permet avaluar: -

Nivell d’ansietat.

-

El temor de l’alumne en determinats àmbits.

-

Mecanismes de defensa predominants. (com resposta a l’ansietat) Negació, projecció…  acceptar/elaborar/afrontar

-

La imatge corporal desagradables.

-

Adaptació psicopatològica als canvis i en quin grau.

-

Si hi ha organització o desorganització psíquica.

del

individu

sota

condicions

Consigna i Administració -

Establir una certa relació amb el subjecte.

-

S'entrega el paper al llarg, si el subjecte modifica la posició del paper s’ha de respectar.

-

La consigna: Consisteix en sol∙licitar que; “dibuixi una persona sota la pluja”.

-

Explicar al subjecte que no es busca la qualitat.

-

Enfront les múltiples qüestions del subjecte : “Realitza el dibuix com realitzis”.

-

Tranquil∙litzar al subjecte.

-

Registrar l’actitud de l’entrevistat.

Interpretació

-

Busquem la imatge corporal sota condicions ambientals desagradables (pluja)

-

Davant un ambient desagradable→ defenses.

-

Situació tensa habitual.

-

Resulta útil la comparació del dibuix amb la persona: Persona Vs. Persona sota la pluja

-

Anàlisis de recursos expressius

(pluja)

subjecte



no

manté

l’aspecte

o Dimensions o Emplaçament o Traços o Pressió o Temps o Seqüència o Moviment o Ombrejats -

Anàlisis del contingut o Orientació de la persona o Postures o Esborranys en el dibuix o Repàs de línies, ratllades,línies incompletes 5.Detalls d'accessoris i la seva ubicació 6.Vestimenta o Paraigües com a defensa o Reemplaçament 9.Parts del cos

del

paraigua

per

altres

o Identitat sexual o El dibuix d'un personatge i no d'una persona -

Mecanismes de defensa o Desplaçament o Regressió o Anul∙lació

elements

o Aïllament o Repressió o Inhibició o Defenses maníaques

TEST PROJECTIU: POTA NEGRA 1. Test projectiu Els tests projectius són aquells tests on el subjecte sent projectats tan elements de la seva personalitat com conflictes inconscients, i a la vegada projecta elements conscients però de forma inconscient. 2. Test pota negra -

Aplicació: Individual

-

Temps: variable, 1h Aprox.

-

Edat: de 4 a 15 anys

-

Categories: Clínica /Escolar

Característiques: -

És una de les proves més utilitzades en l’àmbit escolar i clínic per la detecció i interpretació dels conflictes de la personalitat en els nens.

-

La prova explora l’estrucutura dinàmica de la personalitat i l’anàlisi dels mecanismes del jo.

-

19 làmines amb escenes protagonitzades per porquets (18 + la portada).

-

Actualitzacions en les làmines (Primera versió de Corman)

-

Protagonista Pota Negra.

-

Posa en manifest temes com : o Desenvolupament infantil o Sexualitat o Agressivitat / Independència

rivalitat

fraterna.

-

Dependència

-

o Culpabilitat o Inversió de sexe o Aferrament - Adopció(?) 3. Aplicació del test pota negra -

Duració: De 60 a 90 minuts aproximadament

-

Material: Test i dues taules per tal de facilitar la manipulació de les làmines.

-

No existeixen respostes incorrectes, es tracta d’un ‘’joc’’.

-

S’ha de tenir cura a l’hora d’adreçar-se als diferents personatges que es presenten, sense aportar dades sobre el sexe, edat o relació entre els porquets abans de que el subjecte ho indiqui per si mateix.

4. Interpretació -

Revelació de conflictes de l’ànima infantil

-

Ello, yo y superyo

-

Identificació amb el protagonista

Tema principal: bullying i abandonament -

Sexualitat

-

Temes agressius

-

Tema conflictiu de dependència

-

El que succeeix representa una part de la realitat del subjecte

-

Cada personatge representa una part de la seva personalitat

Factor comú: -

Família

-

Amor

Làmines agradables -

Perquè està tota la família junta.

-

Perquè representa la família.

-

Perquè representa l’amor.

-

Perquè representa l’amor entre mare i fill.

-

Representa la família (abans havia dit que eren companys).

-

Perquè representa l’amor entre pare i fill.

-

Perquè està pensant en la seva família, en la seva mare.

Làmines desagradables -

Perquè no l’entén molt i no li agrada el color negre.

-

Perquè no li agrada que uns estiguin junts i els altres apartats.

-

Perquè no li agrada que pensi només en una persona.

-

Perquè està sol.

-

Perquè hi ha dos membres de la família que estan apartats.

-

Perquè se l’emporten sense que ell vulgui.

-

Perquè està sol i és fosc.

-

Perquè l’estan pegant i per això fuig.

-

Perquè l’estan “fotent”.

-

Perquè no l’entén gaire bé.

-

Al final de la història diu que el porquet es queda sol i acaba morint.

Temes principals de les lámines agradables: -

Unió

-

Amor

-

Familia

Temes principals de les làmines no agradables: -

separació familiar

-

bullying

-

soletat

-

desprotecció

-

agressivitat

Gran importància a l’estabilitat familiar i por a l’abandonament i maltracte 5. Làmina 17: la fada

Quins tres desitjos li demanaries? 1. Tornar amb la seva família. Aferrament / estabilitat 2. Que tots tinguessin la pota negra (i així no se diferent) 3. Tenir més amics i ser més respectat. Bullying. No a la Solitud 6. Part final 1. El personatge més feliç 2. El personatge menys feliç 3. El personatge més simpàtic 4. El personatge menys simpàtic 5. El personatge més bo 6. El personatge menys bo -

A qui prefereixes tu?

-

Què creus que serà del PN quan sigui gran?

-

Què creus que pensa de la seva pota negra?

-

*No s’identifica amb PN.

EL TEST DE LA FAMILIA (ESTÁTICA Y EN MOVIMIENTO) Introducción -

Test proyectivo  Modelo psicodinámico: Revelar aspectos inconscientes de la conducta que provocan una gran variedad de respuestas subjetivas

-

Técnica racional de ejecución gráfica

-

El test de la familia  Dibujos de su familia: Conocer las percepciones y las vivencias emocionales que tienen los niños de su entorno familiar

Administración del test 3 consignas distintas: -

Consigna de Corman (1967): “dibuja una familia, una familia que tú imagines”

-

Consigna de Porot (1955) y Lluís (1978): “dibuja tu familia”

-

Consigna de Burns y Harvard Kaufman (1978): “dibuja a todos los miembros de tu familia, incluyéndote a ti, haciendo algo, con algún tipo de movimiento” ○ Frank de Verhelyi (1985): omite “incluyéndote a ti”

Aplicación conjunta de estas 3 consignas enriquece el proceso diagnóstico. Importancia de utilizar otros materiales (entrevista, etc.) Ficha técnica -

Autor: Louis Corman

-

Año: 1961

-

Objetivo: medir la relación que tiene el niño con los diferentes miembros de su familia. Es una prueba proyectivográfico.

-

Contenido: plano gráfico, plano estructural, plano contenido

-

Instrucción: dibuja una familia que tu imagines

-

Resultados: conflictos, comunicación, relación, afectos

-

Población: 5-16 años

-

Duración de la prueba: 10 min

-

Aplicación: individual

Interpretación del Test de la Familia Diez criterios: 1. Principio general Cuanto más se adapte el dibujo del niño a su familia real de una manera objetiva, más madurez y adaptación emocional demuestra. Y más favorable es el pronóstico 2. Valoración Que un niño valore a una persona en su dibujo significa que es importante para él. 3. Desvalorización Que un niño desvalorice a un miembro de su familia puede indicar que tiene sentimientos hostiles hacia él o que le dé menos importante o simplemente que lo siente lejos. 4. Proximidad o distancia

La proximidad o distancia física entre las personas del dibujo indica la proximidad o distancia afectiva entre ellas, tal como el niño lo siente 5. El bloque familiar Dibuja primero a los padres y después a los hermanos por orden de edad. En este caso, las tensiones familiares no suelen ser muy graves. Cuando los padres están separados, si el niño los dibuja juntos, puede indicar que no ha aceptado la separación y el deseo de que vuelvan a estar juntos. 6. Presencia de otras personas fuera del núcleo familiar En general, se interpreta como conflictiva. Indica que existen demasiadas interferencias entre el niño y sus padres y que, por tanto, su comunicación afectiva puede resultar muy perjudicada. 7. Secuencia Hay que observar atentamente el orden en el que el niño dibuja a los miembros de la familia. Las alteraciones en la secuencia tienen mucha importancia interpretativa. 8. Presencia de objetos que desprenden luz y calor Burns y Kaufman (1978) relacionaron dichos objetos (ej. el sol, fuego, luces encendidas) con la afectividad: carencias afectivas, lucha del niño para obtener amor de sus padres, vacíos emocionales, etc. 9. Presencia de aspectos expresivos generales La interpretación gana en precisión y profundidad tras el análisis de los siguientes aspectos: -

Emplazamiento

-

Tamaño

-

Sombreado

-

Borraduras

10. Coherencia de índices El diagnóstico y pronóstico se afinan cuando se encuentran coincidencias interpretativas entre los nueve criterios expuestos anteriormente.

Más aún si hay coherencia entre los dibujos de la familia y el resto de los gráficos ¿Qué preguntas nos podemos plantear acerca de los dibujos del niño? -

¿Cuál es la persona más importante de su familia, cuál es la que más valora? Si es que hay una. ○ La que dibuja primero, con más detalles, si todos miran hacia el, etc.

-

¿Que está proyectando el niño en el dibujo? ¿Se observa algún deseo o alguna duda en su dibujo?

-

¿Se incluye a sí mismo en su dibujo? o Si no se incluye, podemos interpretar que no se siente bien integrado en su familia

-

¿Qué personas dibuja últimas o con menos detalles?

-

¿Donde o con quién se sitúa emocionalmente?

¿Qué preguntas le podríamos hacer al niño acerca de sus dibujos? -

¿Cuál crees que es la persona más feliz de las personas que has dibujado? ¿Y la menos feliz?

-

¿Y la persona más buena? ¿Y la menos buena?

-

Si tuvieses que ser una de estas personas, ¿quién te gustaría durante unos días?

TEST DE LA FAMILIA -

Appel (1931) De los primeros en trabajar con los dibujos de la familia.  Solicitar al niño que dibujara una casa, el padre, la madre, hermanos, profesores y amigos (de Frank de Verthely, 1985).

-

Aplicación A partir de 5-6 años, según la maduración del niño. Considera que no tiene límites cronológicos ya que cada persona dispone de una envoltura familiar psico-emocional, ya sea real o imaginaria o inconsciente.

-

¿Qué permite evaluar?

o El concepto que tienen los niños de su propio papel y las relaciones interpersonales dentro de la familia. o Revela la actitud del niño hacia la familia y sus posibles preocupaciones conscientes o inconscientes. Dibuja una familia imaginaria vs dibuja tu familia -

Transformación de Corman (1967) del test “Dibuja tu familia” de Porot (1955) y Lluís (1978).

-

Apreciación, que la forma anterior creaba ciertas defensas en el sujeto para desvelar información real conflictiva sobre su familia verdadera.

-

Impedía con total libertad acercarse a detectar la esencia dinámica de los sentimientos del sujeto, roles y relaciones dentro de la familia.

Claves diagnósticas definitorias del test de familia -

Exaltación de personajes  Destaca algo en particular, es el primero en ser dibujar, es mas alto o mayor de tamaño respecto al resto, etcétera.

-

Minusvaloración de personajes  SUJETO difíciles y/o conflictivas con los personajes.

Relaciones

o Mecanismo defensivo de la “negación” 

Eliminar un personaje de la escena.



Situarlo en un extremo de la hoja.



Lo hace más pequeño.



Lo dibuja el último.



Cambia el nombre.



Poca importancia en la historia.



Lo raya o ennegrece.

-

Manifestaciones depresivas en los gráficos  El sujeto se identifica con el poderoso, se suprime a si mismo, minusvaloración, etcétera.

-

Regresión en los gráficos  Los personajes aparecen rotos y/o destruidos, no hay equilibrio en las figuras (derrumbe), dirección y movimiento del dibujo hacia la izquierda o abajo, escalera o pendiente, figuras mueras o accidentes.

-

Conflicto con un tercero o situación edípica conflictiva  Se sobrevalora a uno de los padres, enmarcar las figuras, eliminar a un progenitor, etcétera.

-

Manifestación de conductas perversas o neuróticas

Test de la familia imaginaria Aplicación 1. El individuo o sujeto a evaluar realiza un dibujo basándose en la siguiente información que tiene y nosotros le disponemos: “Dibuja una familia” (Familia imaginaria). El niño es libre de realizar el dibujo a su imagen y semejanza de modo que plasme mejor al papel lo que se pretende evaluar. 2. Tras realizar el dibujo, procedemos a realizar unas preguntas sobre este, que reflejan su concepción personal de la familia y sus miembros. 3. A continuación se le solicita al sujeto “Dibuja tu familia”. 4. Posteriormente se comprara, el dibujo de la Familia imaginaria con el dibujo de la Familia real o original para así, comparar los miembros que componen cada familia en cada dibujo y su caracterización o colocación en el espacio. Proceso de evaluación -

Anotación o Orden, tiempo, ubicación en utilizados, reacciones afectivas.

-

la

hoja,

personajes

Preguntas o ¿Quiénes son? o ¿Qué hacen allí? o ¿Quién es el más/menos simpático, el más/menos bueno, el más/menos feliz? ¿Por qué? o ¿Qué personaje te gustaría ser si tuvieras que elegir?

Plano gráfico -

Fuerza del trazo

-

Amplitud

-

Ritmo

Sector de la página

-

Plano estructural Tipo racional -

Líneas rectas y ángulos, presentando a los personajes de forma aislada en su espacio específico.

-

Tendencia a dibujar de forma más estereotipada y rítmica, con escasos movimientos.

-

Mayor inhibición y guiado por las reglas.

Características generales: -

Tamaño

-

Emplazamiento

-

Borrones

-

Distancia entre los personajes

Interpretación clínica -

Personaje al que dibuja primero = Personaje que más valora.

-

Último personaje dibujado, con mayor número de borrones, agarrado de la mano de la madre y con ángulos y trazos mas rectos = Personaje que menos valora.

-

Relación a distancia: La dificultad del sujeto para establecer buenas relaciones con ciertos miembros de la familia puede manifestarse en su dibujo por una significativa separación: el que lo representa se encuentra lejos de otro personaje o de todos los demás. En el caso de nuestro sujeto el personaje que lo representa se encuentra alejado del hermano mayor al que lo define como el malo.

Contraste Fuerza del trazo Plano gráfico

Amplitud Ritmo Sector de la página

Plano estructural

Tipo racional

Características

Tamaño

Emplazamiento generales dibujos

de

los Sombreado Borraduras Distancia entre los personajes Persona lugar

Valoración

dibujada

en

primer

Personaje dibujado en último lugar Otros indicios de desvaloración Omisión de manos

Componentes jerárquicos

Persona parental

entre

el

bloque

Jerarquía de los hermanos Jerarquía de los familiar

Conclusiones -

Marco teórico complejo

-

Diferencias significativas entre el dibujo de la Familia imaginaria y la Familia original.

-

Contradicciones.

-

Importantes similitudes entre los niños.

-

Útil para la exploración y adquisición de información de la familia del sujeto a ser evaluado.

-

Necesidad de administración de otras pruebas, para la obtención de resultados validos y fiables.

-

Interpretación subjetiva.

-

Test dinámico

ESCALA D’AVALUACIÓ DE CANVIS: SDQ Fortaleses i dificultats Fitxa tècnica -

Nom: SDQ (Information for researchers and professionals about the Strengths & Difficulties Questionnaires).

-

Autor: Robert N. Goodman. Any de publicació: 1997.

-

Temps d’aplicació: entre 3-10 minuts.

-

Tipus de tècnica: Qüestionari.

-

Edat d’aplicació : entre 2 i 17 anys.

-

Forma d’aplicació: Individual → es pot aplicar a un grup.

-

Materials: Qüestionari d’aplicació, bolígraf.

-

Objectiu: detecció de trastorns psicològics en la infància i adolescència.

Descripció de l’instrument: -

Instrument que detecta possibles mentals i de comportament

casos

de

transtorns

-

De què consta? 25 ítems dividits en 5 escales de 5 ítems cadascuna o 4 escales: mesuren conductes problemàtiques 

Símptomes emocionals



Problemes de conducta



Hiperactivitat



Problemes amb els companys

o 1 escala: fa referència als comportaments positius 

Conducta prosocial

Utilitats del SDQ Moltes clíniques de salut mental infantil i juvenil utilitzen ara l'SDQ com a part de l'avaluació inicial, aconseguint que els pares, professors i joves majors de 11 anys completin els qüestionaris abans de la primera avaluació clínica. Els resultats podran influir en la manera com es duu a terme l'avaluació i quins professionals participen en aquesta avaluació. Per exemple, si un nen ha estat referit amb problemes de conducta marcats, una avaluació que es centrés massa estretament en aquests comportaments i problemes familiars relacionats podria passar per alt la hiperactivitat associada. Avaluació dels resultats. "Abans" i "després" es poden utilitzar els SDQ per a auditories de pràctiques diàries (p. Ex., En clíniques o escoles especials) i per

avaluar intervencions específiques (per exemple, grups parentals). S’ha pogut veure que el SDQ és sensible al tractament, per tant es possible veure una millora en el pacient en el cas que s’hagi donat. Epidemiologia. L'èmfasi del SDQ en els punts forts i les dificultats el fa particularment acceptable per a les mostres de la comunitat. Ha estat àmpliament utilitzat en grans estudis epidemiològics. El SDQ està ben adaptat per als estudis de la població general, ja que és una mesura dimensional a tota la seva extensió, amb cada augment d'un punt corresponent a un augment de la taxa de desordre. Recerca. El SDQ s'utilitza com a eina de recerca a tot el món, en estudis de desenvolupament, genètica, social, clínica i educativa. Projecció. En mostres comunitàries, els SDQs multi-informants poden predir la presència d'un trastorn psiquiàtric amb bona especificitat i moderada sensibilitat.

BYI-2 - INVENTARIOS ADOLESCENTES

DE

BECK

PARA

NIÑOS

Y

hacer

un

1. Descripción del instrumento Datos generales: -

5 cuestionarios autoaplicables

-

Edad: 7 años – 18 años y 11 meses

-

Propósito: discriminar grupos pronóstico o detección precoz.

diagnósticos

y

Permite la comprensión de: -

Malestar psicológico general

-

Intensidad de posibles síntomas psicopatológicos

Inventarios con escalas de: -

Depresión

-

Ansiedad

-

Ira

-

Conducta disruptiva

-

Auto-concepto

Ficha técnica -

Nombre del test: Inventarios adolescentes (BYI-2)

de

Beck

para

niños

y

-

Autor: J. S. Beck, A. T. Beck, J. B. Jolly, R. A. Steer

-

Área de aplicación: Psicología clínica y educativa

-

Soporte: Papel y lápiz. Administración oral u autoaplicable. Aplicación individual o colectiva.

1.2. ¿qué evalúa el test? -

Depresión (BDI-Y): Pensamientos negativos del niño o del adolescente sobre sí mismo, su vida y/o su futuro; sentimientos de tristeza; e indicaciones fisiológicas de depresión.

-

Ansiedad (BAI-Y): Miedos y preocupaciones, síntomas físicos asociados a la ansiedad.

-

Ira (BANI-Y): Percepción de trato injusto, pensamientos negativos sobre los demás, sentimientos de ira y activación fisiológica.

-

Conducta disruptiva (BDBI-Y): Conductas y actitudes asociadas a trastornos disruptivos, del control de impulsos y de la conducta.

-

Autoconcepto (BSCI-Y): Percepción sobre sí mismo respecto a sus competencias, fortalezas y autoestima.

1.3. Ámbitos de aplicación Clínico, Educativo, Investigación Evaluación y diagnóstico -

Trastornos de aprendizaje (2o de primaria)

-

Situaciones de riesgo

-

Forense

Mejora terapéutica (pre-post) 2. Administración del test

así

como

2.1. Consideraciones previas Requisitos -

Nivel C del profesional (en la corrección e interpretación)

-

Inteligencia media y comprensión lectora de 5o de primaria (mínimo) del niño

Puntos fuertes del test -

Aplicación breve y fácil (10min/inventario).

-

Comorbilidad vs. Discriminación y especificidad

-

Adaptación personalizada a las necesidades del sujeto.

-

Baremos adaptados a la población Española.

2.2. Aplicación: tiempo, condiciones, instrucciones -

Tiempo de aplicación: Edad, capacidad lectora y estado mental (30min-1 hora)

-

Condiciones ambientales: Clima adecuado sin distracciones

-

Instrucciones y consignas: o Indicación: “Lee cada frase atentamente y rodea con un círculo la opción que mejor te describa. No hay respuestas correctas o incorrectas”. o Flexibilidad y adaptación a cada caso. o Ítems sin respuesta: máximo (Interpretación posterior)

2

por

2.3. Proceso de aplicación -

Lugar: habitación tranquila y confortable

-

Tiempo: duración total 45 minutos

-

Aseguración de la comprensión de los ítems

-

Revisión de ítems en blanco (0)

-

Revisión de ítems extremos o significativos

3. Corrección -

Corrección manual o online (informe)

-

Escala Likert de 0-3 (4 opciones de respuesta)

inventario.

-

PD: Sumatorio del total de respuestas por columna por inventario

-

No es posible corregir un inventario cuando hay más de 2 ítems sin responder.

HTP (CASA-ÁRBOL-PERSONA) 1. Descripción del instrumento -

Definición y objetivo  saber cómo los sujetos experimentan su yo en relacion con los demás (familia)

-

Historia  1948. Conocimientos previos a la existencia de los tests. Freud, Buck i Warren.

-

Origen: Por qué se creo? Por la abundancia de factores no intelectuales en los tests de inteligencia no medidos.

-

Revisión del Test para mejorar las aplicaciones clínicas o Evaluar las reacciones del sujeto frente a una situación poco estructurada o Clima de confianza o Proporcionar diagnóstico

información

para

elaborar

un

buen

2. Ficha técnica -

Nombre del test: proyectiva de dibujo.

H-T-P-(casa-árbol-persona).

Técnica

-

Autor: John N. Buck

-

Área de aplicación: Individual

-

Ámbito de aplicación: Clínico

-

Soporte: Papel y lápiz

-

Edad de aplicación: De 8 años en adelante

-

Tiempo de aplicación: 30-90 minutos

-

Área que evalúa: El H-T-P facilita elementos de la personalidad y áreas de conflicto en el entorno terapéutico.

-

Materiales: Manual de aplicación y cuadernillo de interpretación, Papel blanco DA4, Lápiz de grafito negro,

Goma de borrador, Sacapuntas o afila lápices, Juego de lápices a color y Cronómetro 3. Antecedentes y desarrollo teórico -

Rorscharch (1921): test proyectivo visual, antecedente del HTP

-

Zucker (1948): los dibujos son los mayores indicadores de aspectos de personalidad y psicopatología

-

Wyatt, Bellak y Symonds (1953): las pruebas de dibujo emergen a estratos más profundos frente a las de naturaleza verbal

-

Stern (1965)  “la técnica utilizada en el dibujo se encuentra en el mismo plano que el pensamiento inconsciente”.

Todos estos antecedentes hicieron manifiesta la gran utilidad del dibujo para alcanzar afectos y conflictos profundos, en su mayoría, inconscientes. Ámbito de aplicación -

Ámbito Clínico: o Mediciones psicológicos

pre-post

para

encontrar

cambios

o Como complemento a las entrevistas diagnósticas. o Para evaluar la evolución del deterioro orgánico o psicológico: aplicación entrevista inicial y tras la recuperación. -

Ámbito Escolar: o Para valorar al niño psicológicamente cuando éste es introvertido.

4. Administración: fases Consideraciones previas: -

El examinador debe tener formación y experiencia supervisada en los instrumentos clínicos y en los test proyectivos.

-

Edad recomendada: a partir de 8 años o personas con posible daño cerebral o trastorno neurológico.

-

Setting externo: Clima adecuado, de bienestar y confianza.

Fases: -

Primera fase: no verbal, creativa y muy poco estructurada. Se le solicita al sujeto que dibuje un árbol, una casa, y una persona (o dos).

-

Segunda fase: aplicación de preguntas acerca de las asociaciones del sujeto con aspectos del dibujo (no todas son obligatorias).

Fases opcionales -

Tercera fase: se le pide al sujeto que dibuje de nuevo los tres elementos en color.

-

Cuarta fase: el correspondiente cuestionario de los dibujos de color.

5.1. Interpretación casa -

Observaciones generales (Actitud, capacidad, borraduras, tiempo)

-

Tamaño

-

Perspectiva suelo)

-

Detalles esenciales (Chimenea, puerta, omisiones, tejado, paredes, ventanas)

-

Detalles no esenciales

-

Orden de detalles

-

Detalles irrelevantes

(Situación,

rotación,

bordes,

relación,

línea

Interpretación historia Asociación (hogar-felicidad), relaciones afectivas, interés por la parte superior (sujetos retraídos) y la necesidad de afecto e incluso el miedo a la soledad VS querer vivir solo (tendencias paranoides). 5.2. Interpretación árbol -

Observaciones generales (Actitud, capacidad, borraduras, tiempo)

-

Tamaño

-

Perspectiva (Situación, rotación, bordes, relación)

-

Detalles esenciales (Ramas, copa, omisiones, tronco, tipo de árbol, línea suelo)

-

Detalles no esenciales (Corteza, Hojas grandes, raíces finas o secas, frutos)

-

Orden de detalles

-

Detalles irrelevantes (Animales)

5.3. Interpretación persona -

Observaciones generales (Actitud, capacidad, borraduras, tiempo)

-

Tamaño

-

Perspectiva suelo)

-

Detalles esenciales (Cabeza, tronco, brazos, piernas y rasgos faciales)

-

Detalles no esenciales (Ropa, cabello, manos, cuello)

-

Orden de detalles

-

Detalles irrelevantes

(Situación,

rotación,

bordes,

relación,

línea

TEST FIGURA HUMANA Tres grans interpretacions: -

“El Dibuix de la Figura Humana en els nens” d’Elisabeth M. Koppitz

-

“La Figura Humana” de Karen Machover.

-

“Test de Goodenough”

Marc teòric Figura humana: tècnica projectiva -

Tècniques projectives  del concepte projecció

-

Freud (1912) a Tòtem i tabú à ofereix una primera descripció

-

Murray (1935) à primera vegada que es fa servir en el marc d’un test psicològic

-

Hammer: “en los dibujos proyectivos (...) los conflictos inconscientes emplean el lenguaje simbólico con bastante facilidad. Los dibujos al igual que el lenguaje simbólico alcanzan las capas más primitivas del sujeto”

Interpretació segons E. M. Koppitz: Ítems evolutius: Aquesta autora per tal poder dur a terme una puntuació objectiva va fer una anàlisi detallada de les característiques dels dibuixos tot disseccionant la figura humana en diferents elements que denominà “Ítems evolutius”. Aquests es donen més aviat poc en nens petits i a mesura que van creixent apareixen en més freqüència. Aquests ítems evolutius es poden classificar, dins de cada grup d’edat, en el que l’autora va denominar els elements esperats, comuns, força comuns i excepcionals. -

Ítems esperats: aquells elements que apareixen en un percentatge entre el 80 i 90% aproximadament de la mostra. Són els elements que estan consolidats a certa edat i la seva absència pot indicar cert retràs maduratiu.

-

Ítems comuns i bastant comuns: tenen una probabilitat d'aparició mitjana, entre 20 i 80% aproximadament.

-

Ítems excepcionals: aquells de molt baixa presència a una determinada edat (normalment inferior al 15%).

Interpretació segons Karen Machover: Dues línies d'anàlisis: -

Anàlisis estructural o Figura, mida, posició i tema.

-

Anàlisis del contingut: o Cap o Trets socials (Cara, Boca, Ulls, Cabell, Nas, Orelles i Coll) o Trets de contacte (Braços, Mans, Dits de les mans, Cames, Peus i sabates) o Altres parts del cos (Tronc) o Vestimenta (Botons i Butxaques)

Interpretació segons el Test de Goodenough Mesura la intel∙ligència general del nen i la seva personalitat. El nen al fer la figura humana no esta dibuixant el que veu, sinó el que sap d’ella, per tant es una expressió del seu repertori conceptual. Aquest “coneixement” creix amb la seva edat mental, i per tant es veu reflectit en el dibuix, es important tenir en compte que en el moment que el nen porta a terme l’acte de dibuixar aquesta figura activa diversos recursos mentals: -

Associar els trets gràfics amb l’objecte real.

-

Analitzar els representar.

-

Valorar i seleccionar els elements característics

-

Analitzar les relacions espacials (posició).

-

Formular judicis de relacions quantitatives (proporcionalitat).

-

Abstreure: reduir i simplificar les parts dels objectes de la representació.

-

Coordinar i adaptar el seu treball viso-manual al concepte de la representació

components

del

objecte

que

s’ha

de

Consta de 51 ítems (17 ítems generals seguits dels seus respectius subítems) establerts des de diferents punts de vista (Quantitat de detalls que s’han representat, Bidimensionalitat, Intransparència, Congruència, Plasticitat i Coordinació visomotora).

Related Documents

Pg
November 2019 55
Pg
November 2019 54
Pg
November 2019 58
Teoria
October 2019 32
Teoria
May 2020 15

More Documents from ""