Innovació Oberta- Aprofitant Els Recursos Externs Mitjançant La Col·laboració

Innovació oberta Aprofitant els recursos externs mitjançant la col·laboració Novembre de 2009

Atreveix-te a guanyar

Innovació oberta: Aprofitant els recursos externs mitjançant la col·laboració La innovació oberta és un paradigma de gestió de la innovació formulat pel professor Henry Chesbrough1, consistent en l’ús de les capacitats innovadores existents en l’entorn de l’empresa i no només en el seu interior. La innovació oberta utilitza les capacitats innovadores de l’entorn de l’empresa.

El paradigma tancat d’innovació, que ha predominat fins el moment actual, es caracteritza perquè les companyies proven d’innovar recorrent als seus propis recursos i ignorant moltes fonts externes de talent i coneixement. L’ús d’un model tancat tenia l’avantatge d’atorgar un major control sobre les innovacions, retardant la seva imitació i millorant la rendibilitat. L’augment en la complexitat dels productes ha comportat un increment extraordinari dels coneixements que ha de dominar una empresa per a realitzar el seu disseny. Això ha dut a una necessitat d’especialització que limita que es puguin desenvolupar internament moltes de les innovacions. A més, la rapidesa en la imitació i la reducció del cicle de vida dels productes ha reduït el període en que el nou producte pot ser rendibilitzat, el que atorga una major importància a reduir costos i terminis en el seu desenvolupament. Reconèixer el talent disponible en l’exterior de l’empresa porta a aplicar esquemes d’innovació oberta. En aquests es recorre a col·laboracions amb altres empreses, institucions i individus per a accelerar la innovació i optimitzar els recursos dedicats. La innovació oberta permet aprofitar millor els propis recursos. En lloc de dedicar-los a desenvolupar internament totes les tecnologies necessàries per a una innovació, s’utilitzen els recursos externs. Així els recursos d’enginyeria i desenvolupament es concentren en resoldre aquells aspectes que realment puguin crear diferenciació i valor. Aplicar la innovació oberta obliga a un canvi dràstic de perspectiva. Es passa de realitzar totes les activitats i posseir

C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44. www.cynertiaconsulting.com [email protected] -1-

Atreveix-te a guanyar tots els recursos a ser un coordinador d’actors interns i externs. Així, l’ecosistema de l’empresa cobra una importància fonamental. Les formes en que es produeix aquesta innovació oberta són diverses. Es poden comprar llicències de les tecnologies d’interès, ja siguin patents, models d’utilitat, etc. També es poden subscriure acords de col·laboració o formar joint-ventures amb les empreses o instituts d’investigació que disposin de les tecnologies i coneixements requerits per a desenvolupar conjuntament els productes o processos desitjats. Finalment, es pot realitzar un outsourcing de la innovació a operadors especialitzats o utilitzar sistemes de crowdsourcing. La innovació oberta té grans avantatges, però exigeix dedicar una notable atenció a la coordinació i a la protecció de la propietat industrial.

La innovació oberta té una sèrie d’avantatges. Redueix i distribueix els riscos de fracàs tècnic. Optimitza els recursos disponibles en reduir i repartir els costos amb altres col·laboradors. Segons la forma de col·laboració, converteix part dels costos fixes de R+D en costos variables, amb la reducció del risc financer que això significa. I també facilita l’adquisició de capacitats a la vegada que accelera el termini de desenvolupament. No obstant això, té una sèrie de desavantatges. Requereix un notable esforç de coordinació. Exigeix, a més, una estratègia de protecció de la propietat industrial molt clara i encertada, amb la qual l’empresa pugui capturar els ingressos que es generin. Finalment, és un enfocament adequat en alguns sectors però no en tots.

Outsourcing de la innovació

En el context actual, hi ha moltes empreses que opten per realitzar externament les innovacions. Per això estan sorgint operadors especialitzats en innovació externa, generalment amb origen en el disseny industrial. Aquests proveïdors de serveis d’innovació poden adoptar diferents formes, com ideadors, cercadors de solucions o mercats d’R+D. Els ideadors són contractats per a generar conceptes innovadors mitjançant l’estudi de les necessitats dels clients. C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44. www.cynertiaconsulting.com [email protected] -2-

Atreveix-te a guanyar L’abast de les tasques varia enormement. Alguns realitzen el concepte del producte mentre que d’altres realitzen totalment el disseny. L’exemple més paradigmàtic és la californiana IDEO, capdavantera dels enfocaments antropològics i gran referent del sector. Entre els que dissenyen totalment el producte es troben des d’empreses amb origen en el disseny industrial a subcontractistes de fabricació com Quanta o Compal que han pujat un graó en la cadena de valor cap al disseny. Els cercadors de solucions són empreses dedicades a buscar conceptes o patents propietat d’altres empreses o inventors per a solucionar problemes concrets dels seus clients. Finalment, els mercats d’R+D són espais on es sol·licita a altres empreses o inventors determinades solucions tècniques per a problemes de negoci. Exemples d’això són Innocentive i yet2.com.

Crowdsourcing Alguns productes quotidians han estat inventats mitjançant el crowdsourcing.

El crowdsourcing consisteix en la subcontractació de tasques d’innovació no cap a proveïdors concrets i seleccionats sinó cap al públic en general. El mecanisme és la convocatòria d’un concurs obert de cerca de solucions per a determinats problemes. Això sovint s’articula de forma directa, però cada cop més s’utilitzen els mercats d’R+D per als problemes no estratègics. Un exemple recent és el concurs per a la millora de l’algoritme de predicció de puntuacions de Netflix, una empresa nord-americana de lloguer de pel·lícules. Aquesta va convocar un concurs pel qual oferia un milió de dòlars als que concebessin un algoritme que millorés la capacitat de predicció en més d’un 10%. El guanyador ha estat un equip anomenat “BellKor Pragmatic Chaos”, compost per experts de diversos països. Alguns exemples de l’èxit del crowdsourcing són el desenvolupament del sistema operatiu Linux (que és també un exemple d’innovació d’usuaris) o la Wikipedia.

C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44. www.cynertiaconsulting.com [email protected] -3-

Atreveix-te a guanyar Malgrat que la denominació de crowdsourcing és molt recent, es tracta en realitat d’un mecanisme antic. Algunes destacades invencions han estat el resultat de concursos oberts promoguts per les autoritats per a solucionar problemes. El problema de la longitud és un exemple famós. Resoldre’l requeria crear un cronòmetre marí de gran precisió, cosa que va aconseguir John Harrison ja al segle XVIII. Durant el segle XIX, el crowdsourcing ens va portar la conserva, desenvolupada per Appert el 1810 com a resultat d’un concurs impulsat per Napoleó Bonapart per a obtenir un mètode de conservació d’aliments per a aprovisionar les seves tropes. I el seu nebot, Napoleó III, va patrocinar un concurs per a trobar un substitut barat de la mantega, el que va resultar amb la invenció de la margarina.

Innovació oberta i polítiques d’innovació La innovació oberta és un ingredient fonamental en les polítiques industrials i d’innovació.

En els darrers anys les Administracions Públiques estan realitzant polítiques d’innovació que aposten per les estratègies d’innovació oberta. Si en moments anteriors van potenciar la creació de centres d’investigació i parcs científics i tecnològics, ara fomenten el seu aprofitament per part del teixit productiu via ajuts a projectes conjunts i subcontractació dels seus serveis. Amb això s’aconsegueix millorar la transferència tecnològica cap a la indústria, de forma que millora el seu nivell tecnològic i la seva capacitat per a generar i absorbir tecnologia. Així mateix, es primen els projectes col·laboratius. En incentivar que les empreses del mateix sector o cadena de valor comparteixin la inversió d’investigació i desenvolupament per a nous productes i processos, es milloren els seus costos i la seva posició en el mercat. Però malgrat que les petites empreses haurien de ser les més interessades en utilitzar la innovació oberta a causa de l’estalvi de costos que comporta, les grans empreses utilitzen la innovació oberta en major mesura que les petites2. Involucrar a les Pimes en la innovació oberta millora la seva competitivitat i potencia el seu creixement, amb la millora de

C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44. www.cynertiaconsulting.com [email protected] -4-

Atreveix-te a guanyar l’ocupació i els efectes d’arrossegament que això pot provocar en el seu territori. La innovació oberta permet realitzar polítiques industrials en consolidar sistemes territorials d’innovació i impulsar la competitivitat de sectors industrials, especialment a través d’accions sobre clústers.

Conclusions Las estratègies d’innovació obertes són un mitjà pel qual les empreses poden palanquejar els seus recursos i millorar la rendibilitat de les seves inversions en innovació. Requereixen un canvi cultural, donat que l’empresa passa de posseir a coordinar els recursos i actius utilitzats en la innovació. Així mateix, exigeixen una estratègia de propietat industrial que les permeti capturar el valor generat. Les estratègies obertes, en fomentar la interacció de l’empresa amb l’entorn, són un instrument bàsic en les polítiques actuals de competitivitat, convertint-se en un element destacat per a dinamitzar clústers i impulsar les activitats innovadores en el territori.









David Coloma

Notas: 1

: Chesbrough, H. W. “Open innovation: the new imperative for creating and profiting from technology”. Harvard Business School Press. 2003. 2

: AAVV. “Open innovation in Global Networks”. OECD. 2008

C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44. www.cynertiaconsulting.com [email protected] -5-