Les Coves Del Salnitre De Collbató2

L’accés a les Coves de Collbató es realitza mitjançant l’ascens de 244 graons exteriors. La temperatura ambient a l’interior és de 14ºC i presenta una humitat relativa del 97%.

La Muntanya de Montserrat, de renom universal per la seva fesonomia i el seu monestir, amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut.

Una variada gamma

d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís de conglomerat de Montserrat. Entre elles destaca la Cova del Salnitre, coneguda arreu tant per la seva espectacularitat i que va fascinar i inspirar a artistes com Rusiñol i Gaudí. Només cal traspassar el llindar de l’entrada per començar un recorregut d’aproximadament 500 metres seguint els conductes més espaiosos i més bellament ornamentats per generacions d’estalagtites, estalagmites i columnes. Aquestes coves van ser l’ hàbitat dels primers pobladors neolítics de Montserrat i també van donar origen a un món de llegendes.

La Sala de la Catedral Amb uns 60 metres de llarg i voltes de fins a 35 metres d’alçària resulta la cavitat més gran del conjunt de les Coves. Grans blocs de pedra despresos conformen el sòl. El Pou del Diable D’uns 16 metres de fondària , aquest será l’únic camí, molt estret, que ens endinsarà verdaderament a les entranyes de la muntanya. Actualment, 66 graons ens faciliten el descens i inicien el recorregut per les més belles sales i passadissos naturals.

Les profunditats de Les Coves Una vegada passada la Cova dels Ratpenats, arribem a una de les cavitats més boniques, la que popularment es coneix com la Cova del Cambril. Al costat d’aquesta, es troba la de l’Elefant i més enllà la Boca de l’Infern, els “ous ferrats” , a on es pot demanar un desig, la Sala de la Verge, la dels Elefants i la de les Barricades fins arribar al Pavelló de la Verge, a uns 20 metres de fondària.

FORMACIÓ DE MONTSERRAT Les curioses formes de la muntanya de Montserrat són el resultat d’un procés geològic i geomorfològic de milions d’anys.

Quan el mar ocupava el que ara és la plana

de Lleida, i el que ara són les illes Balears era un gran massís com els Pirineus actuals, un delta format per còdols, palets i altres materials arrossegats per un gran riu de caire torrencial, ocupava les nostres terres. Els materials dels sediments es van anar cimentant amb la progressiva dessecació d’aquest delta. Després es va produir el gran episodi orogènic Alpí, que va elevar en bloc i va fracturar el conglomerat montserratí conegut per ‘pudinga’, canviant completament el paisatge. L’erosió de l’aigua actuant sobre els materials de diferent resistència i composició, ha donat lloc al relleu tan característic de la muntanya.

El Mansuet, heroi popular Segons la llegenda, aquestes coves van servir de refugi al Mansuet, personatge de Collbató que va lluitar contra l’exèrcit francès a l’inici del segle XIX. Allà es refugiava el guerriller i també es van amagar els vilatans de Collbató fugint dels soldats invasors. La valentia i l’enginy del Mansuet va salvar moltes vides i el van convertir en heroi.

EL PARC NATURAL DE MONTSERRAT La muntanya de Montserrat va ser declarada Parc Natural l’any 1987 amb l’objectiu de la conservació, gestió i difusió dels valors d’aquest patrimoni natural, cultural i històric. Com a bona muntanya mediterrània, el

bosc d’alzinar amb marfull ocupa la major part del territori però malgrat sembli una muntanya erma, es pot observar una rica vegetació terreny endins, sobretot en obagues i clots, on arbustos i lianes de característiques més humides com l’aritjol, el boix i l’aladern colonitzen el sotabosc del roure. Entre la fauna més característica trobem porcs senglars i cabres com a mamífers i l’àguila perdiguera i el duc com a ocells més vistosos però d’activitat nocturna. La salamandra, el gripau comú, el gaig, l’esparver, l’escur çó i el rat-penat, entre d’altres elements faunístics, completen l’ecologia de la muntanya.

*Informació adaptada per treballar a C.M. de l’ escola Rosella, a partir del tríptic de l’ Oficina de Turisme de Collbató