Les Edats Del Nen

Les edats del nen 1.- BREU RESUM: La infància és una etapa vital. Des de que un nen neix fins que és adolescent, el seu únic objectiu és assumir l’autonomia. Per aconseguir-ho l’Infant canvia ràpidament, passada aquesta etapa els canvis són més lents. Tot i que l’herència biològica influirà en part, en el desenvolupament de la seva personalitat el que tindrà més pes serà el seu aprenentatge, experiència i educació. 0-3 anys Etapa egocentrisme. Necessita constant atenció i que quedin cobertes les seves necessitats bàsiques. Necessita crear un vincle per corroborar la confiança. L’únic mitjà de comunicació que té al principi d’aquesta etapa és el plor. Per tal que es senti segur, cal mantenir unes rutines diàries. Moviment i crisis L’Infant pretén descobrir el món i ho fa per mitjà del moviment. Quan el nen descobreix que és un ésser individual pateix un moment de crisis. Quan els cuidadors marxen l’Infant pensa que serà per sempre, per tal d’evitar-ho cal donar-li confiança. A partir dels 2 anys pateix la crisis de la independència, és a dir, que s’oposa a tot el que diuen els pares. El no i les rabietes són constants; això és anomenat “petita adolescència”. Jugar és aprendre Fins als 2 anys, les joguines les utilitzen de manera autònoma, a les llars d’infants el joc és paral·lel. L’integrés dels nens és jugar, no les joguines. L’ús del no, en aquesta etapa, és molt important (mai en excés), ja que serà necessari en la incursió del nen en la vida de l’adult. Despertar la imaginación Entre els 2 i 3 anys, comencen a tenir un vocabulari més fluït, això els dóna independència i llibertat. A més comencen a tenir el seu primer contacte amb el joc simbòlic gràcies a que desperta la seva fantasia; aquesta, però pot ser contraproduent, ja que desperta pors. Per això s’han de recolzar les emocions positives per sobre de les negatives. 4-6 anys L’energia que tenen és inesgotable. Les seves capacitats motius han millorat, ja dominen el seu cos. La motricitat fina també és perfecciona. Encara que encara plora quan alguna cosa li surt malament, ja no té la necessitat de reafirmarse. A aquesta etapa se li diu: edat daurada. El nen es tranquil·litza i disfruta. Mimar la autoestima Necessita consolidar la seva autonomia. Per això cal fer-li veure que ell ha d’estar orgullós dels seus resultats. Comença a adonar-se de que és responsable de la seva vida. Per donar suport a la seva autoestima, és bo que prengui decisions i que esculli entre unes opcions donades. Respeto a la autoridad Bona etapa per posar límits, ja que comença a comprendre el món. Encara que no entén les conseqüències als seus actes, sí que entén que existeixen unes normes que s’han de seguir. Reconeix immediatament la figura de més autoritat i sap que és més poderós que ell i que sempre el protegirà. Li dóna seguretat i l’ajuda a creixer. Pot començar a entendre valors, per això és bo utilitzar els seus propis vehicles per facilitar-li la feina. La imaginació té funcions adaptatives i socialitzadores. La màgia que viu pot fer-li creure que tot té un efecte màgic. Primeros compañeros Comença la socialització. És en l’escola on troba els primers companys i on forma els primers grups. Amb la socialització neixen les primeres mentides. 7-12 anys Canvien les seves capacitats intel·lectuals. Comença a raonar (raona plenament als 12) i neix la lògica, també comprèn la inclusió. És una etapa llarga on els canvis es produeixen de manera gradual. Límites y pactos Important el llenguatge verbal i la memòria. Començarà a disfrutar amb la lectura, que ajudarà a entendre arguments, i en la seva capacitat d’atenció i concentració. És un període tranquil.

Comença a pensar que el seu criteri és tan vàlid com el dels seus pares, per això serà difícil posar límits. Serà bo que s’utilitzi el raonament, el diàleg i els pactes amb el nen. La primera independencia Les amistats tenen un pes important, li aportaran satisfacció i una nova font d’afecte. Voldrà formar part d’un grup i assumirà un rol concret. Es desenvolupa la personalitat en aquesta etapa. Cap als 10 anys el nen es sentirà gran. Com té la capacitat de prendre decisions, és bo afavorir aquesta independència i fer que tingui responsabilitats. Ha d’assumir les conseqüències dels seus actes. Important: deixar que s’equivoqui les vegades que faci falta. 2.- COMPARATIVA D’EDATS: 0-3 ANYS Egocentrisme / Joc paral·lel

4-6 ANYS Primers grups

7-12 ANYS Necessitat de formar part d’un grup Millora llenguatge Millora capacitats motrius Millora capacitats intel·lectuals Llibertat gràcies al llenguatge Vol ser autònom: autoestima Independència: assumeix responsabilitat Imita als adults  Joc simbòlic Entén que hi ha unes normes Assumeix les conseqüències que s’han de seguir dels seus actes. 3.- REFERÈNCIES A AUTORS: La divisió per edats i les característiques essencials que ens dóna (mirar la taula comparativa) és una clara referència a Jean Piaget. També es fa referència a les crisis d’ Erikson a les que el nen s’ha d’enfrontar per tenir un bon desenvolupament. Per últim, crec que quan diu: “...poniendo emociones positivas sobre las negativas,...” fa una petita referència al condicionament operant de Skinner, encara que no del tot. O que quan, al final, ens diu que és bo equivocar-se per així aprendre, podríem pensar una mica en la filosofia de Thorndike. 4.- OPINIÓ PERSONAL: Trobo que és un article molt clar, on ens parlar amb un vocabulari molt quotidià, per tant, podria estar dirigit tant a les famílies (per ajudar-los a entendre millor als seus fills, ja que moltes vegades si les famílies coneguessin l’etapa on es troba el nen, s’evitarien molts mals de cap) com als educadors (per ajudar-los a guiar a les famílies). Si hagués estat jo, hagués donat aquest article quan vam començar a donar les edats de Piaget, ja que ja teníem algunes nocions i això ens hagués ajudat molt a entendre’l molt més bé. La veritat és que l’he trobat molt interessant i no m’ha costat gens de llegir-lo.

Marta Castells