Orientacions Eines De Lectura 2009

L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA





ÍNDEX

Objectius ................................................................................ 2 Durada.................................................................................... 2 Material................................................................................... 3 Material elaborat..................................................................... 4 I tot plegat per què? ............................................................... 5 Altres consideracions importants ........................................... 6 Què podria ser llegir bé .......................................................... 7 Un aspecte oblidat .................................................................. 7 El mestre, un model lector ...................................................... 8 Seguiment, un possible aprofitament, suport familiar, i... ...... 9

1





L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA





ORIENTACIONS

OBJECTIUS A/ La idea bàsica, el que ens importa, no és només que el nostre alumnat aprengui a llegir sinó que aprengui a llegir bé : a fer-hi l’entonació adequada, la fonètica correcta, la comprensió del text llegit, a fixar-se com s’escriuen les paraules que s’han llegit, saber altres paraules de la mateixa família, les parts d’una paraula que fan més fortes o més fluixes que d’altres, ... B/ També ens interessa implicar-hi la família, aquesta és una altra de les raons per presentar textos curts i senzills. No volem que el text sigui una barrera de comunicació entre la família i fills/es C/ Millorar la capacitat d’autonomia de l’alumnat és una altra de les fites, perquè l’autonomia requereix decisió i responsabilitat. D/ Aconseguir presentar textos nets i senzills. Ens sembla imprescindible que no hi hagi dificultats afegides, que allò que hagi de llegir l’alumnat ho trobi molt fàcil, clar i entenedor i si pot ser, pugui dir : ”això ja ho sé llegir”. D’aquesta manera, quan un alumne ja en sap una mica, el mestre pot demanar-li que s’esforci a fer-ho bé fonèticament, a donar-hi l’entonació adequada i, de tant en tant, que expliqui allò llegit o com s’escriu una paraula lletra per lletra,... Atenció!! Una de les dificultats més grans per als docents és ser fidels a l’objectiu primer, i per això us demanaríem que no vulgueu aprofitar les eines de lectura per a d’altres objectius. No us preocupeu per la comprensió, l’ortografia, ... ja arribaran, igual que els arbres acaben donant fruit si el pagès els ha cuidat i el temps no ho espatlla.

DURADA L’aplicació de L’ESTANY,
EINES
DE
LECTURA


no hauria d’allargar-se més enllà dels 3 mesos, cada curs. Tres mesos és prou temps com per aconseguir un canvi, un salt qualitatiu. Després s’ha de consolidar, polir, ... Ara bé, cada centre ha de fer les coses de la manera més convenient per a cada grup d’alumnes. El temps que proposem és un temps àgil i que sabem que dóna bons resultats.

2


L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA






MATERIAL El material que s’hi acompanya és indicatiu. Les propostes que es fan són models, però permeten a l’alumne o al mestre trobar el més adequat, per això n’hi ha tants. La proposta general és una presentació semblant a : -

Un full setmanal. Cada alumne rep el divendres un full amb els textos que se li proposa que es prepari per a tota la setmana entrant (pot ser dintre d’una funda de plàstic, no cal que sigui plastificat).

-

Cada full té dues parts : o A la part de dalt hi ha paraules i partícules presentades de forma desordenada, isolada, sense sentit. Són totes o part de les que surten a sota, no n’hi hauria d’haver cap que no sortís a sota, encara que no cal que hi siguin totes. o A la meitat de sota hi ha els dies de la setmana i al seu costat el text que correspon a aquell dia.

-

El fet que cada full consti d’aquestes dues parts facilita, a aquells alumnes que tenen alguna dificultat, que els sigui més fàcil preparar la lectura.

-

La idea bàsica seria que per cada nivell de dificultat hi haguessin uns 10/12 folis amb textos preparats de diferent dificultat.

-

Per als alumnes de primer curs, el text diari no hauria de sobrepassar la ratlla i estar format, normalment, per paraules amb article i/o frases molt senzilles.

-

Per als de segon, una ratlla en forma de frase o frases curtes i senzilles.

-

Per als de tercer, una ratlla, una i mitja com a màxim.

-

Convé tenir-ho preparat així per cada dia de la setmana perquè hi ha alumnes que, si es complica una mica més, es frenen.

Una altra estructura que podria anar bé, podria ser: -

El dilluns, dimarts i dimecres se segueix l’estructura senzilla presentada abans. Pel dijous s’hi posen els textos del dilluns i del dimarts junts. Pel divendres els textos del dilluns dimarts i dimecres junts.

3


L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA






-

O bé, dilluns, dimarts, dimecres i dijous estructura senzilla i divendres s’hi posarien els textos de dilluns, dimarts, dimecres i dijous junts.

Per fer-ho així hem d’estar convençuts que aquell alumne ho pot llegir, mecànicament, amb facilitat, però si ens adonem que li costa perquè el conjunt és massa llarg convé no forçar el ritme, tot arribarà, i fer-li llegir els models amb textos curts per a cada dia de la setmana. Per als de tercer curs, es pot agafar un text i subdividir-lo entre els tres primers dies de la setmana i seguir l’esquema anterior, o cada dia un tros (aleshores cada dia és de lectura independent de l’anterior). Podem acabar-ho d’arrodonir –per als més avançats- posant-hi el tros que falta de la rondalla/conte/llegenda. Evidentment no l’han de llegir si no volen i el mestre no els ha de demanar que ho facin si ells no li ho demanen.

MATERIAL ELABORAT La proposta de lectures que us presentem estan agrupades en carpetes de 3 nivells: nivell 1, nivell 2 i nivell 3 que orientativament es poden fer llegir als cursos corresponents. No hi ha cap problema si es passa una lectura d’un nivell a un altre, per això no estan numerades. •

Les lectures del nivell 1 estan escrites amb lletra lligada (exactament amb una font anomenada “Escolar 2”). En cas que no tingueu aquest tipus de lletra en el vostre ordinador, us adjuntem la font i un vídeo tutorial on s’explica els passos que s’ha de fer per instal·lar-la.

•

Les lectures de nivell 2 estan escrites amb dos tipus de lletra diferent: un paquet és amb lletra “arial” i un paquet és amb lletra “Escolar 2” .

•

Les lectures del nivell 3 estan escrites en “arial”.

1- Davant de cada fragment de lectura s’hi ha posat el dia en què està previst que es llegeixi. 2- Dins de cada nivell hi ha 20 lectures: 10 d’un tipus i 10 d’un altre, anomenades variants. Estan numerades posant primer el curs (número del davant) i en segon lloc la dificultat: així una lectura anomenada 1-5 voldria dir que és per a primer curs i que és de dificultat mitjana, ja que davant n’hi ha 4 de més fàcils i darrera 5 de més complicades. 3- Les lectures anomenades “variants” són més complicades i per això, s’aconsella fer-les posteriorment.

4


L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA






Dins d’aquests grups, hi ha lectures que són llargues i sobrepassen les pautes indicades per llegir cada dia, per això s’han posat a continuació. Quan hi han cabut, s’han posat en el mateix full. De no ser així, continuen en el full següent. Així, l’alumne que ho desitgi, podrà saber com acaba la lectura.

I TOT PLEGAT PER QUÈ ? PERQUÈ UN ALUMNE APRÈN A LLEGIR MILLOR I MÉS DE PRESSA SI: -

Enlloc de ser una dificultat és una demostració de la seva capacitat i esforç.

-

Si enlloc de posar-lo a prova deixem que ell ens demostri què ha fet i preparat.

-

Si totes les actuacions les fem per aconseguir que vagi millorant de mica en mica.

-

Si fem que hi hagi una seqüència d’actuacions diària, senzilla i clara.

-

Si diàriament ens interessem per la feina que ha fet i l’encoratgem que ens en faci partícips.

-

Si té la seguretat que encara que s’equivoqui, ningú li dirà que ho fa malament i li donaran altres oportunitats de demostrar-se que ho pot fer millor.

-

Si l’equivocació o la no fluïdesa no són de domini públic, sinó que queden en el món de relació mestre-alumne

-

Si se’l fa adonar dels seus avenços i de les seves possibilitats si continua esforçant-se.

-

Si se li demana amb seriositat i amb compromís, un esforç diari.

ARA BÉ, PER PART DEL MESTRE CAL QUE : -

S’hagi preparat un text curt per cada dia, no més enllà de dues, màxim tres i, en alguns casos només d’una ratlla, amb sentit i amb un vocabulari al seu abast, intel·ligible i fàcil de llegir (us proporcionem textos ja fets o que poden servir de mostra).

-

Que cada dia doni l’oportunitat a l’alumne que, quan vulgui, li llegeixi el text del dia (“quan vulgui” no té un sentit absolut, però sí que voldria indicar que el mestre no força la decisió de llegir-lo).

5


L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA






-

Que si a l’alumne no li acaba de sortir prou bé no hi insisteixi, però tampoc no li canviï el text i li demani que se’l torni a preparar i que ho torni a intentar. Se li ha de donar la possibilitat d’intentar-ho fins tres cops. No és el mestre qui li demana que hi torni, sinó l’alumne qui li diu al mestre que ho vol tornar a provar.

-

Si el tercer cop que ho prova no li acaba de sortir prou bé, cal passar al següent text per l’endemà.

-

Si l’alumne ho demana, el mestre li hauria de llegir el text.

ALTRES CONSIDERACIONS IMPORTANTS -

Cal tenir en compte que sense una mínima velocitat lectora no és possible entonar correctament el text que es llegeix.

-

L’entonació correcta no pressuposa la comprensió d’allò llegit però, sense una correcta entonació, és quasi impossible d’entendre el que es llegeix.

-

L’objectiu de la lectura no és pas llegir a molta velocitat, però no és menyspreable una bona velocitat lectora si va acompanyada d’una correcta entonació i una bona comprensió.

-

Quan ja es té un cert domini lector cal treballar la lectura en veu alta, però no sembla aconsellable la pràctica, molt estesa, d’agafar un text i fer llegir els alumnes un darrera l’altre (llegeix un, continua l’altre, etc.), aquest exercici és, en gran mesura, una font de lluïment per alguns i d’angoixa per a d’altres, però no pas una font de millora lectora, a no ser que ja en sàpiguen força.

-

Qualsevol text que es vulgui que sigui llegit en veu alta, individualment o col·lectivament, hauria de poder-se treballar abans, preparar-se a consciència i potser d’un dia per l’altre. No es tracta pas de quantitat, sinó de qualitat.

-

No s’hauria de fer llegir un text, a ningú, sense que el mestre se l’hagués preparat amb detall: significat/s i famílies de paraules, sinònims, antònims, quina paraula li preguntarà perquè la digui lletra per lletra, de quina paraula li demanarà que en digui el so més fort,...

6





L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA





QUÈ PODRIA SER LLEGIR BÉ? Per a alguns alumnes llegir bé serà només confegir els sons que representen els signes gràfics. Per a d’altres serà confegir les paraules deslligades unes de les altres. Per als que ja en saben una mica més serà posar so continuat, lent i monocorde, a les grafies que se li han presentat. Per a d’altres serà fer el mateix però amb una certa velocitat i començar a entendre detalls del text, quan en fan una segona o tercera lectura. Per aquells que arribarien a unes 90 paraules per minut, si el text fos més llarg (que no és aconsellable), potser, començar a donar-hi l’entonació adequada a alguns trossos. Pel que superarien les 90 paraules per minut, potser, posar-hi l’entonació adequada i la comprensió de textos curts a la primera lectura, havent-la preparat una mica. A partir d’aquí caldria considerar el volum, l’entonació de la veu i la fonètica en la lectura en veu alta, exigint –alhora- una bona comprensió quan el text ho permet. La comprensió proposaríem que es comprovés no pas amb preguntes, sinó demanant que ens l’expliquí al seu aire, per tant, segurament podria ser una de les activitats per fer els divendres i amb aquells alumnes que dominen millor les tècniques lectores. Quan un alumne arriba a un nivell lector remarcable ja no cal que llegeixi diàriament, podria començar una nova etapa, aquest cop setmanal (un cop a la setmana). L’alumne podria triar un text d’entre els que tenen començament i acabament (conte, llegenda,...), se’l prepararia a casa i en lloc de llegir-lo l’explicaria al docent amb les seves paraules.

UN ASPECTE OBLIDAT Escriure sense faltes d’ortografia o amb pocs errors no va lligat automàticament a una bona capacitat lectora, però sí que va lligat a una bona memòria visual específica, per això pot ser important que es faci diàriament i, particularment amb alguns alumnes quan han acabat de llegir el seu text preparat, l’exercici “lletra per lletra” : se li demana que digui lletra per lletra una de les paraules llegides aquell dia, se la pot mirar, pensar i, sense mirar-la, intentar dir-la. Ho ha de poder provar fins a tres cops. Evidentment, fer-ho individualment no és obstacle per no fer-ho amb tota la classe, amb una presentació general i pública i seguint el mateix esquema

7





L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA





que individualment, un alumne pot dir lletra per lletra una paraula que, abans, ha pogut observar detingudament. És un exercici que demana poca preparació i despèn molt poc temps però que té uns resultats molt bons, sobretot amb aquells alumnes que tenen més dificultats ortogràfiques. No cal fer-ne gaires, amb un parell de paraules (dos alumnes), diàriament, n’hi ha prou.

EL MESTRE : UN MODEL LECTOR Els mestres haurien de ser un dels models lectors més importants per als seus alumnes, ara bé, és difícil que arribi a ser així, si els mestres no llegeixen en veu alta textos especialment pensats per a ser viscuts i gaudir: contes, llegendes, rondalles,... Caldria que, diàriament, una de les primeres activitats de totes les aules fossin uns dos o tres minuts de lectura en veu alta per part del mestre, no pas més temps, tampoc. El text es pot tallar en un lloc adequat i continuar-lo l’endemà. Si dura tota la setmana, bé, i si dura més o menys, també. No cal que sigui sempre el mateix mestre qui el llegeixi, sinó que ho hauria de fer el que hi fos a primera hora. Evidentment cal que s’ho hagin preparat a consciència.

SEGUIMENT, UN POSSIBLE APROFITAMENT, SUPORT FAMILIAR I ... SEGUIMENT Una forma d’organitzar les lectures pot ser numerar-les ja que així es pot fer millor el seguiment dels alumnes. Per facilitar el seguiment, s’ha dissenyat una proposta de pauta en forma de graella. Al costat del nom dels alumnes (26 files), aquesta graella té unes columnes destinades a les lectures. Hi ha 6 columnes subdividides en 5 de més petites, tantes com dies de lectura. Hi ha un altre grup de columnes més petit o s’anotarà el número de lectura que s’està llegint. La seva funció és que el mestre pugui anotar la lectura que dóna a cada alumne i si l’ha llegit bé a la primera, posarà un 1 al primer apartat; s’hi l’ha llegit bé a la segona, un 2, a la tercera un 3, etc. Les lectures es llegeixen en 5 dies, per això cada lectura haurà de tenir 5 columnes: una per dia. Com que només és una proposta, podeu modificar-la al vostre aire.

8


L’ESTANY








EINES
DE
LECTURA






VOLDRIA APROFITAR-HO PER ... Si es volgués aprofitar les lectures per treballar l’escriptura caldria tenir en compte alguns detalls: -

Els alumnes no haurien d’escriure mai paraules ni cap text de la lectura sense abans d’haver-lo preparat i llegit i, per tant, dominat.

-

Per això demanaríem que sempre que es volgués aprofitar qualsevol text de la lectura per treballar l’escriptura, es faci DESPRÉS de ..., mai abans. Després, tindrà sentit i s’aprofitarà molt més que no pas abans.

SEMÀFOR Per ordenar una mica quan poden o no demanar per llegir podria ser indicat disposar d’un semàfor/rodona i mentre el mestre explica estaria vermell, però verd les estones permeses per la lectura.

ALUMNES SENSE –pràcticament – FAMÍLIA/SUPORT ADULT EXTERN. Per aquests alumnes, segurament, ja trobaran vostès la manera de donar-los una certa seguretat i suport, i de fer que hi hagi un adult –diferent del mestre tutor- que se’n preocupi una estona, diàriament, i els ajudi. Desitgem que L’ESTANY,

EINES

DE

LECTURA

serveixi per tal que tots plegats aconseguim un millor nivell lector del nostre alumnat. Recordeu que ja estem preparant L’ESTANY,
EINES

D’Expressió

oral.



Amb el desig de ser-vos d’alguna utilitat.

Octubre del 2009

9