Mitologia

La mitologia i teologia asteques diferien dels conceptes europeus precristians. A diferència dels deus grecs o víkings, els déus asteques no eren antropomòrfics. Els asteques, per contra, van definir el concepte de teotl, que es referia a una deïtat o a un poder sagrat més abstracte. Aquestes deïtats han estat catalogades i descrites per la majoria els historiadors contemporanis. Els asteques concebien el món de forma "binària i oposada" (fred i calor, humit i sec, etc.) i aquest aspecte s'estenia a llurs creences religioses. El déu més important era Ometéotl (que significa "Déu-Dos" o "Deïtat Dual" i incorporava les deïtats o els conceptes masculí i femení, coneguts com a Ometecuhtli i Omecíhuatl respectivament). Ometéotl vivia en en el tretzè cel, la regió més elevada i superior del panteó asteca. No obstant, Ometéotl era un concepte abstracte; no hi havia cap culte en honor seu. Altres deús importants eren Tetzcatlipoca (el mirall de fum), un déu omnipotent i sovint malèvol; els malfactors experimentaven la seva ira. Aquest déu era el patró dels tlatoani. Xiuhtecuhtli era el patró del foc i de la vida, i es manifestava com a Huehueteotl (el vell déu) que controlava els focs de les llars. Tlaloc era el déu de la pluja, i el seu culte va començar des dels temps de Teotihuacan. Centeotl era el déu del blat de moro, principal aliment dels pobles mesoamericans, i per tant una figura molt important del panteó asteca. Ometochtli (conill-dos), era el déu de la beguda alcohòlica coneguda com a "pulque". Xochiquetzal (Ploma de Quétzalflor) era la deessa del desig sexual, de les flors, de les festes i del plaer. La deïtat dels sacrificis era Xipetotec (nostre déu de la pell escorxada). A més, hi havia un enllaç entre la guerra, la sang i el sacrifici humà. Els asteques creien que les deïtats havien de ser alimentades amb sang, ja sigui per mitjà dels sacrificis humans o el sacrifici personal. El déu sol, Tonahtiu, Huitzilopochtli i el déu de la terra, Mictlantecuhtli demanaven sacrificis constants. Finalment, un dels déus més coneguts era Quetzalcóatl (serp emplomada) i era conegut com el déu creador o de la creativitat i estava relacionat amb Ehecatl el déu del vent i Tlaloc, el déu de la pluja. Quetzalócatl era el déu patró de les escoles calmecac de les elits asteques, i per tant era el déu de l'aprenentatge i el coneixement. A més d'aquestes deïtats, existia una multitud d'altres deïtats o teotl.