Metge Vallalta_1

Ajuntament

Grup Municipal

de DÉNIA

ELS VERDS-ENTESA

MOCIÓ PER DECLARAR EL METGE MANUEL VALLATA FILL PREDILECTE DE DÉNIA

TONI RODERIC I TOST portaveu del grup municipal d’Els Verds-l’Entesa a l’Ajuntament de Dénia presenta aquesta moció per al seu debat i aprovació si s’escau, fonamentada en la següent EXPOSICIÓ DE MOTIUS

MANUEL VALLALTA VALLALTA va nàixer a Dénia el 5 d'agost del 1893 fill d'una família treballadora. Obtingué el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1918 tot ingressant al Col·legi de Metges d'Alacant el 1922. Un any després obté el títol d'inscripció en el cos de metges titulars. Al 1927 és nomenat Inspector Municipal de de Sanitat i amb aquest títol comença a treballar a El Verger. El 1932 -en morir el metge Antoni Alegre- és nomenat Inspector Municipal de sanitat de Dénia. El 1937 es nomenat, pel Plenari de l'Ajuntament, director de l'Hospital de Sang. El metge Vallalta fou una persona abocada amb vocació total a la professió de metge -per accedir a la qual hagueren de plantar cara, ell i la seua família, a les dificultats pròpies de l'època on no era habitual que un fill de la classe treballadora estudiara una carrera superior- amb un sentit social estimable, com ens recorda la memòria històrica. Va ser un metge sempre disposat a facilitar de manera gratuïta atencions en la consulta privada quan els pacients no gaudien de recursos econòmics i fins i tot facilitava en moltes ocasions, de manera altruista, els medicaments que necessitaven la gent del poble en detriment del seu pecuni particular. Aquests valors li varen fer guanyar una gran estima i respecte entre els deniers. En acabar la Guerra Civil va ser represaliat i va patir dos anys de presó com moltes altres persones que havien tingut una relevància civil en el bàndol republicà. No obstant això, en acabar la pena, la Guàrdia Civil torna a

detrindre'l i torna a cumplir dos anys més de presó pel mateix delicte polític: el de mantindre's fidel a la Constitució legal republicana. Torna a Dénia -havia perdut el treball legal a l'Ajuntament- i es torna a presentar a oposicions que torna a guanyar encara que els mateixos companys de professió -que havien compartit amb ell durant la República i la Guerra l'exercici de la Medicina- anul·len el nomenament amb manipulacions mogudes pel resentiment de classe i les enveges per la seua popularitat i es veu obligat a exercir la Medicina en precari a Albacete. El 1947 pren possessió com a metge d'assistència pública domiciliària al Poble Nou de Benitatxell on deixa també mostra de la seua bonhomia i generositat. Tornen a la càrrega alguns del seus col·legues vencedors de la Guerra Civil i aconsegueixen amb denúncies falses i manipulacions que la Direcció General de Sanitat el separara de l'escalafó del Col·legi de Metges, com a conseqüència de l'expedient de depuració politicosocial a Dénia, produït en acabar-se la Guerra Civil. Això li era comunicat el 14 de febrer del 1951, prop de 12 anys després de l'acabament del conflicte bèl·lic. El metge Vallalta recurreix aquesta resolució al·legant les deficiències del Tribunal i demanant un Tribunal imparcial que jutjara el seu cas. 9 dies després, però, aclaparat per aquesta persecució mor al Poble Nou al març del 1952. Davant d'açò, el nostre grup municipal ELS VERDS-L'ENTESA, vol recuperar el bon nom d'aquest gran personatge de la nostra història, d'aquest denier exemplar ple d'humanisme, com ho recorda la memòria popular i vol rescatar la seua tasca irreprotxable com a metge i ser humà pacífic i d'alts valors morals i professionals i per tant proposem al Ple de l’Ajuntament que adopte el següent ACORD 1. Que s'inicie un expedient per tal de declarar al Metge Vallalta fill

predilecte de Dénia. 2. Que es pose el seu nom a alguns de cels centres de Salut de la ciutat. 3. Que des del departament de Cultura es faça algun tipus d'actuació per tal que la memòria del Metge Vallalta i del seu sacrifici per la democràcia i la llibertat siguen coneguts i valorats pels deniers i denieres actuals.

Perquè quede constància del present acord.

Dénia, 6 de desembre de 2003 TONI RODERIC I TOST