Los Medios De Comunicacion2

QUÈ SÓN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ?

−

Són instruments o sistemes de transmissió a través dels quals es transmeten una infinitat de missatges a un gran número de receptors, a través de diferents tècniques o canals.

CARACTERÍTIQUES

 

Els emissors són organitzacions o empreses. Utilitzen tecnologia complexa i d'elevat cost.



Els receptors són col·lectius.



La comunicació és unilateral.









Estan sotmesos a l'economia de mercat, formen part d'una indústria. Deformen els continguts per adaptar-los a un tipus de públic. Transmeten una ideologia. Tenen uns visió homogeneïtzada i passiva dels receptors.

OBJECTIUS DELS MCM



INFORMAR



ENTRENTENIR



DISEÑAR I MANTENIR UN DETERMINAT ORDRE SOCIAL



CREAR CONSCIÈNCIES



CREAR AUDIÈNCIES



CREAR UN PÚBLIC POTENCIALMENT CONSUMIDOR

PERQUÈ ÉS NECESSÀRI EDUCAR EN LA COMUNICACIÓ?





LA GRAN PART DE LA INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER A LA VIDA, ENS ARRIBA A TRAVÈS DELS MCM (MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES) SÓN GENERADORS I TRANSMISSORS D'EDUCACIÓ INFORMAL





TENEN UNA GRAN INFLUÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ DEL PENSAMENT SOCIAL ESPECIALMENT INFANTS I JOVES. PODEN TENIR UN GRAN IMPACTE PSÍQUIC.

LA TELEVISIÓ

Representa l'instrument socialitzador més influent de la humanitat, la relació que estableixen els infants amb ella configura sens dubte la seva percepció de la realitat i el món que els envolta. El llenguatge que utilitzen (ritmes, colors, música, imatges...) tenen una gran capacitat d'influència, sense donar lloc a l'intercanvi, ja que manté un sentit undireccional de la informació. (RECEPTORS PASSIUS)

ALGUNS EFECTES NEGATIUS



Consumisme, equiparant la felicitat al consum de productes



Falta de desenvolupament social



Passivitat



Tolerància a la violència i a les conductes delictives



Falta de iniciativa i creativitat



Identificació amb models “ideals” (anorèxia, bulímia.)



Hiperestimulació sensorial



Estereotips de gènere

Los medios están más preocupados en verles como consumidores (a los niños) que en cumplir su misión educadora y pensar en ellos como personas a las que hay que formar en valores, en conocimiento, saber, sueños y diversión. (...) Se descarga la responsabilidad en las familias y la escuela, pero el hecho es que los niños pasan más tiempo viendo la televisión y nada de lo que reciben es adecuado a su edad” (Valentín Gómez. Presidente del Observatorio Europeo de la Televisión Infantil. EL MUNDO, 19VIII04).

QUÈ VOLEM TRANSMETRE?



LA TELEVISIÓ POT TENIR UNA GRAN INFLUÈNCIA, PERÒ NO AFECTA A TOHOM PER IGUAL. DEPENDRÀ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE L'INFANT, DE QUANTA ESTONA DEDIQUI, DE QUINA TELEVESIÓ CONSUMEIXI I AMB QUI...

ALGUNS CONSELLS PRÀCTICS



Seleccionar els programes quan els infants són petits, i consensuar-los quan són més grans.



Dossificar el temps de veure la televisió (no més de dues hores diàries), que no resti temps per fer altres activitats.



Els infants menors de dos anys NO han de veure la televisió.



Fer comentaris i critiques sobre els programes, i advertir als fills dels efectes de la publicitat



No deixar als infants sols davant del televisor, mirar la televisió en família.



No mirar la televisió durant els àpats, aprofitar-los per establir un diàleg amb els fills.



L'abús de la televisió té influència en el rendiment escolar.



Els hàbits televisius dels pares, seran probablement adoptats per els fills.



Triar programes que corresponguin amb el nivell evolutiu dels infants.



Tenir en compte els horaris protegits establerts per les cadenes de televisió. Sense donar per fet que tots els programes d'aquest horari són adequats per els infants o joves.

No oblidem....



Hi ha millors i pitjors programacions, no neguem que hi han que són molt perjudicials, però en la nostra cultura i societat, en la qual els mitjans de comunicació, s'han convertit en un component important de la vida quotidiana, seria absurd i impossible pensar que els podem aïllar totalment ja que seria com excloure'ls del seu entorn social i del seu temps.