Les Faves

LES A E

F V S

COM ÉS?

El nom llatí de la favera és Vicia faba. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrògen de l’atmòsfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar a simple vista.

Com es conrea? A la favera no li agrada la calor i resisteix bé les baixes temperatures. És per això que

es cultiva típicament a la tardor i l’hivern tot i que també es poden fer sembres primaverals. QUE CAL FER PER CONREAR? Sembra: És una planta pròpia de terres més aviat fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer.

•

•

•

•

Resistència a glaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà d'1 o 2 sota zero. Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l'adobat no cal incorporar nitrogen ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium). La collita és manual en l'horta i mecanitzada en els favons. Malalties i plagues: És molt atacada pel pugó negre de les faves (Myzus favae)sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.

QUÈ S’APROFITA? La Fava Vicia faba té dues formes varietals principals: •

•

varietat "major" :planta,de 40 a 120 cm d'alçada, el seu fruit ,la fava, es consumeix encara tendre i en estat de poc desenvolupament. També es menja la tavella sencera. Antigament s'aprofitava el gra sec fent-ne una farina de gran valor proteínic. És planta d'horta que molt sovint es fa en secà. varietat "menor" o fava dels cavalls és més rústega de mida més petita de 30 a 50 cm i també el fruit sec és més petit que la varietat anterior.

Faves a la catalana

Necessitareu:faves (es calcula un kg per persona, abans d’esgranar-les) - alls tendres (4 o 5) - cebes tendres (2 o 3) - cansalada ibèrica (50 grs) - botifarra de faves (250 grs) - vi ranci (1/2 vaset) - menta fresca (3 o 4 fulles) - oli Poseu a escalfar una mica d’oli en una cassola antiadherent. Fregiu-hi la cansalada, tallada a daus. Quan comenci a enrossir-se, afegiu-hi els alls i les cebes, que previament haureu tallat en juliana. Al cap d’uns 7 o 8 minuts afegiu-hi les faves, unes fulles de menta fresca i el vi ranci. Saleu-ho. Tapeu la cassola i deixeu que vagi coent, a foc lent. Quan estiguin gairebé cuites, hi tireu la botifarra, tallada a rodelles.

És una recepta de tota la vida (de l’àvia, de la mare, etc.) passada pel sedàs de la Carme Ruscalleda (d’ella és la idea de tallar ben petits alls i cebes). Aquesta recepta us quedarà millor si la prepareu el dia abans.

DITA Les faves verdes o marrons totes plenes de bombons. Déu dóna faves a qui no té caixals

- Dilluns, faves a munts. Dimarts, faves a grapats. Dimecres, faves seques. Dijous, faves en ous. Divendres, faves tendres. Dissabte, faves en recapte. Diumenge, faves en fetge Les faves, donades o robades.