Faves
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Faves as PDF for free.
More details
- Words: 618
- Pages: 5
Estel Fàbrega i Bramont
QUE SON LES FAVES? -
La fava és una planta lleguminosa conrreada. Pot arribar a superar el metre d’alçada.
-
Les seves fulles pinnades acaben en punta. Té folils llargs de color glauc.
-
Les seves flors, tenen la corola blanca o rosada amb taques negres.
-
El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplastada, que son les faves.
-
La fave té dues formes varietals principals : varietat major i varietat minor.
-
La varietat major : es una planta de 40 a 120cm d’ alçada el seu fruit es cunsumeix encara tendre. És planta d’ horta que molt sovint es fa en secà.
-
La varietat minor : es una planta de 30 a 40 cm i també el fruit sec és més petit que l’anterior. És planta de terra campa i d ´aprofitament per fer-ne pinso.
-
De la planta s´aprofita el fruit. ( les faves)
COM ES CONREEN? -
Sembra : És una planta pròpia de terres més aviat fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer.
-
Resitència a glaçades : la part aèria només suporta les lleugeres ( fins 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà d’ 1 o 2 sota zero.
-
Feines de conreu : Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s’acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l’adobat no cal incoporar nitrógeno ja que el sistetitzen per la simbiosis amb microorganismes. La collita és manual en l’ horta i mecanitzada en els favons.
-
Malalties i plagues: és molt atacada pel pugó negre de les faves, sobretot les sembres fetes massa tard ,però en general és la més rústega de les lleguminoses.
ENBARBUSSAMENT -
Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.
VARIETATS DE FAVA D´HORTA
-
Les varietats d´horta més coneguda són la Aguadulce de Sevilla , la Mutxamel del País Valencià i la de Maó , tótes elles considerades les millors del mon.
RECEPTE DE CUINA -
FAVES A LA CATALANA :
-
INGREDIENTS : • 1 1/4 quilos de faves esgranades • 200 g. cansalada viada • 300 g. de bisbe (botifarra negra ampla) • 200 g. de carn de porc • 1 os de pernil • 50 g de llard • 0,5l. de brou • 2 cebes • 2 alls • 1 pastanaga • 2 tomates madures • 1 rama de menta fresca • 1/2 cullereta de sucre • 1 copeta d'aiguardent • sal i pebre
1. En una cassola de terrissa, poseu-hi el llard. 2. Un cop desfet, afegiu les tires de cansalada viada. 3. Deixeu que quedi daurat, tot remenant amb una cullera, si pot ser, de fusta. 4. Afegiu les cebes, tallades fines i els alls amb pell. Quan hom comprovi que comencen a prendre color, afegiu les tomates i la pastanaga, pelades i picades petites. 5. Deixeu-ho submergit uns minuts i poseu-hi l'os del pernil. 6. Incorporeu les faves, ofegueu-ho uns minuts i, a continuacio, afegiu-hi l'aiguardent, la menta, mulleu amb el brou. 7. Assaoneu amb sal, pebre i mitja cullereta de sucre. 8. Tapeu; entre la cassola i la seva tapa, cal posar-hi un paper de barba o parafinat; deixeu coure lentament uns trenta minuts, aproximadament. Vigileu la coccio. 9. Quan faltin uns deu minuts per acabar de coure's, afegiu-hi la botifarra negra sencera. 10.Quan les faves estiguin al seu punt, traieu-les del foc, talleu el «bisbe» a trossos i poseu-lo al damunt de les faves. 11. Aquest plat cal se rvir-lo en la mateixa cassola.
QUE SON LES FAVES? -
La fava és una planta lleguminosa conrreada. Pot arribar a superar el metre d’alçada.
-
Les seves fulles pinnades acaben en punta. Té folils llargs de color glauc.
-
Les seves flors, tenen la corola blanca o rosada amb taques negres.
-
El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplastada, que son les faves.
-
La fave té dues formes varietals principals : varietat major i varietat minor.
-
La varietat major : es una planta de 40 a 120cm d’ alçada el seu fruit es cunsumeix encara tendre. És planta d’ horta que molt sovint es fa en secà.
-
La varietat minor : es una planta de 30 a 40 cm i també el fruit sec és més petit que l’anterior. És planta de terra campa i d ´aprofitament per fer-ne pinso.
-
De la planta s´aprofita el fruit. ( les faves)
COM ES CONREEN? -
Sembra : És una planta pròpia de terres més aviat fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer.
-
Resitència a glaçades : la part aèria només suporta les lleugeres ( fins 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà d’ 1 o 2 sota zero.
-
Feines de conreu : Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s’acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l’adobat no cal incoporar nitrógeno ja que el sistetitzen per la simbiosis amb microorganismes. La collita és manual en l’ horta i mecanitzada en els favons.
-
Malalties i plagues: és molt atacada pel pugó negre de les faves, sobretot les sembres fetes massa tard ,però en general és la més rústega de les lleguminoses.
ENBARBUSSAMENT -
Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.
VARIETATS DE FAVA D´HORTA
-
Les varietats d´horta més coneguda són la Aguadulce de Sevilla , la Mutxamel del País Valencià i la de Maó , tótes elles considerades les millors del mon.
RECEPTE DE CUINA -
FAVES A LA CATALANA :
-
INGREDIENTS : • 1 1/4 quilos de faves esgranades • 200 g. cansalada viada • 300 g. de bisbe (botifarra negra ampla) • 200 g. de carn de porc • 1 os de pernil • 50 g de llard • 0,5l. de brou • 2 cebes • 2 alls • 1 pastanaga • 2 tomates madures • 1 rama de menta fresca • 1/2 cullereta de sucre • 1 copeta d'aiguardent • sal i pebre
1. En una cassola de terrissa, poseu-hi el llard. 2. Un cop desfet, afegiu les tires de cansalada viada. 3. Deixeu que quedi daurat, tot remenant amb una cullera, si pot ser, de fusta. 4. Afegiu les cebes, tallades fines i els alls amb pell. Quan hom comprovi que comencen a prendre color, afegiu les tomates i la pastanaga, pelades i picades petites. 5. Deixeu-ho submergit uns minuts i poseu-hi l'os del pernil. 6. Incorporeu les faves, ofegueu-ho uns minuts i, a continuacio, afegiu-hi l'aiguardent, la menta, mulleu amb el brou. 7. Assaoneu amb sal, pebre i mitja cullereta de sucre. 8. Tapeu; entre la cassola i la seva tapa, cal posar-hi un paper de barba o parafinat; deixeu coure lentament uns trenta minuts, aproximadament. Vigileu la coccio. 9. Quan faltin uns deu minuts per acabar de coure's, afegiu-hi la botifarra negra sencera. 10.Quan les faves estiguin al seu punt, traieu-les del foc, talleu el «bisbe» a trossos i poseu-lo al damunt de les faves. 11. Aquest plat cal se rvir-lo en la mateixa cassola.
