La Tecnoautobiografia

LA TECNOAUTOBIOGRAFIA En Kiki va néixer la primavera de fa uns 28 ó 29 anys aproximadamente, la seva primera relació amb la tecnologia puntera va ser la incuvadora on el van posar quan feia ben poca estona que havia nascut, doncs aquesta personeta tenia molta pressa, era una mica impacient i va néixer tres setmanes i mitja abans d’hora, aquí va venir la seva primera gran relació amb la tecnologia. Després, en Kiki va anar creixent i va anar descobrint lo formidables que eren les boletes de colors que hi havia al carret que li havien comprat el seu pare i la seva mare, doncs si els tocaves i els hi donaves cops ells et responien amb un soroll molt divertit, aquelles bolotes no formaven part de la tecnologia més nova i avançada com la incuvadora, però també requerien de certa sofisticació a l’hora de construir-les. També era increible aquest aparell tan estrany que en Kiki va començar a fer servir quan va començar a donar els primers passos caminant quan tenia ganes de retornar al Món una part del que el Món li havia donat, el wàter era una passada, i feia un soroll que no vegis!! I els mesos van anar passant i, tot i que a en Kiki li agradava molt menjar amb els dits, va acabar adonant-se que aquells estris, anomenats cullures, amb els quals la mare i el pare li donaven de menjar eren molt més eficients que les mans i els dits, així com també els plats on s’hi posava el combustible utilitzat per en Kiki durant aquells temps, les papilles, i el biberío i, més tard, el got amb que li donaven de beure. I quan va adonar-se de que a través d’una petitat pantalla podien surtir tota mena de personatges, futbolistes, basquetbolistes, pallassos, senyors vestits de verd disparant en una mena de circ que anys més tard descobriria que es diu el Parlament…etc, allò erta increible, i aquest artilugio, la televisió, seria ja un company de viatge del qual no se’n desprendria ja mai més. I així que en Kiki va seguir creixent i va anar a la guaderia, allà va descubrir amb interés com aquells palets allargats de colors li servien per fer autèntiques obres d’art que després la mestra, la mare i el pare rebien amb gran alegria, va ser encara més brutal quan més tard a l’escola s’arribaria a cansar de fer-los servir. I avançant una miqueta més, als 4 ó 5 anyets aproximadament, en Kiki va descubrir que podia parlar amb l’avi i l’àvia que vivien en un llunyà poblet de la costa catalana, encara que aquests no fossin allà, va adonar-se com n’era d’útil el telèfon quan, per exempe, una mica abans de Nadal, els avis preguntaven que havia escrit en Kiki a la carta dels reis d’orient, que aquests si, eren els autèntics amos de la tecnologia, doncs miraculosamente, un any rere l’altre eren capaços de portar regals a tots els nens i nenes dels Països Catalans i part de l’estranger, com Collins s’ho farien es preguntava obsesivament en Kiki? I bé, fent un petit saltironet en el temps, ens trobem com en quan en Kiki tenia uns 12 anyets, i després d’haver descobert entre d’altres coses, que la tecnologia dels reis de l’orient básicament depenia de la butxaca del pare i la mare, quin desengany!!! Aquest nen encantador a qui totes les mestres adoraven tant, sobretot perquè no s’estava mai

quiet, va tenir la seva primera presa de contacte amb el que acabaria sent una de les seves creus fins els postres dies, l’ordinador, en Kiki mai ha sigut un bon amic d’aquestes màquines de l’infern dels cables, i des del primer dia que quan a alguna d’aquestes màquines ha actuat de manera no esperada amb en Kiki, aquest ha tingut males experiències i unes ganes enormes de poder viure algun dia tranquilament sense haver-ne d’utlitzar cap, però aquest desig no ha sigut complagut mai, ans al contrari , a mesura que en Kiki creixia s’anava adonant com la conspiración de les màquines i de les noves tecnologies, la informàtica fonamentalment, s’nava extenent a totes les capes de la seva vida, si volia trobar parella era cada dia més indispensable estar conectat a un nombre indeterminat de pàgines web, llistes…etc, si volia surtir-se’n a la feina s’adonava que cada vegada havia de aprendre més programes i més elements nous, si volia estudiar, doncs succeia el mateix que amb la feina, si volia trobar feina quan no en tenia…etc. I bé, m’he deixat algunes coses com ara el micrones que en Kiki va descubrir ja bastant grandet, o la impresora, o la planxa, o la radio, només dir que en Kiki ha tingut i té amb tots ells els seus més i els seus menys, Podria concloure doncs que, tot i que en Kiki reconeix que moltes de les tecnologies que ha anat descobrint i utlitzant li han facilitat molt la vida, sempre hi ha tingut una relació que podriem considerar de molt millorable i que, també en cert sentit, segons quina tecnologia li ha complicat una mica la vida, sobretot aquest artilugi maleit que es diu ordenador.