La Improvisacio I El Llenguatge Musical

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

La improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Real Conservatori de Musica de Madrid

Publicat en Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

Resum

L'autor presenta en forma de diàleg la següent tesi: la improvisació es l’essència mateix de l’educació musical i no un complement mes o menys necessari en la formació del músic. Improvisar es parlar musicalment controlant el llenguatge i per tant direm que sabem parlar en musica quan s'aconseguim accedir a l’expressió de missatges de major o menor complexitat. És necessària una sistemàtica aportació de com funciona internament el llenguatge, ja que el desenvolupament creatiu no pot basar-se exclusivament en la intuïció, la inspiració o el talent personal; la metodologia tindrà com a objectiu no sols la lectura i interpretació de partitures alienes sinó també, i sobretot, l’ús personal del llenguatge musical: la improvisació

A.- Amic meu, sempre he sentit gran admiració pels músics, per aquelles persones que coneixen l'art i la tècnica necessària per a tocar un instrument i escriure belles composicions. Per això em sentiria feliç si volgueres conversar avui amb mi sobre les teues experiències musicals. M'acceptaries com a interlocutor a pesar de les meues moltes carències i desconeixement d'aquest art? B.- Naturalment. Crec que per a qualsevol músic es un plaer poder expressar els seus sentiments respecte d’allò que significa no sols la seua professió sinó també, i açò es el mes important, gran part de la seua pròpia vida. Que és exactament el que et crida l’atenció? i sobre que vols que basem el nostre diàleg exactament? A.- Se que ets un bon intèrpret i també que imparteixes classes de musica a xiquets i xiquetes. B.- El meu nivell com intèrpret es prou acceptable i efectivament soc professor en un centre especialitzat en l'ensenyament musical. M'agrada la meua professió i em sent content d'haver estudiat musica i de poder ensenyar-la. A.- Em sembla elogiable la teua posició. Estàs content llavors amb la teua formació musical?

la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

B.- Pense que els meus mestres em van guiar del mode adequat i que van intentar transmetre'm tots els seus coneixements, fins on ells abraçaven. Jo per la meua part m'he esforçat per a elevar el meu nivell de formació tot el possible. A.- Si tal com em comentes, els teus professors et van ancorar correctament i has desenvolupat els seus ensenyaments fins on les teues facultats han pogut fer-ho, es evident que llavors et sentiràs satisfet en el teu estat actual, no és així? B.- En una activitat artística es difícil sentir-se completament satisfet, però dins d'aquesta limitació podria afirmar que si ho estic. A.- Potser ho consideres un abús de la teua amistat, però no seria possible escoltar alguna de les teues interpretacions? B.- Be, a dir veritat, en aquests moments em trobes preparant un nou repertori i fins i tot no l'he ultimat. Disculpa que no puga atendre la teua amable petició. A.- Qualsevol cosa. Una peca senzilla. Un cançó, una melodia agradable. No soc exigent. B.- M'agradaria complaure't, però, a tu com a amic t’ho confesse, trobe a faltar el no haver desenvolupat més amplament la facultat de poder improvisar i això m'impedeix atendre els teus desitjos d'escoltar-me.

Que s’entén per improvisació?

A.- No entenc be que em parles. A que li dius improvisar? B.- Be, alguns músics són capaços d'interpretar amb el seu instrument obres que no estan escrites en cap partitura, musiques que no han pogut llegir ni estudiar. Ells inventen a l'instant melodies i ritmes que són del tot envejables. A.- M'interessa molt el que dius però no comprenc la teua idea. Parles que aquests interpretes als que admires inventen musica?, la inventen...?. B.- Si; pot semblar difícil d'entendre però es cert. La inventen en el precís moment en que toquen el seu instrument.

la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- Tal com ho expliques ha de ser especialment complicat i no dubte que aquesta facultat estarà reservada a molt pocs músics amb grans dots naturals, amb talent i intuïció poc freqüent. Es podria dir que son compositors que no escriuen la seua partitures? B.- Efectivament, aquestes persones inventen tan veloçment que no sembla sinó el producte d'una feliç inspiració momentània i així, trobes intèrprets que improvisen cançons i que saben acompanyar i donar vida nova, amb variacions més o menys complicades, a una melodia qualsevol. Els intèrprets de jazz són els que millor han conservat aquesta tradició, ja que has de saber que la improvisació era moneda habitual dels músics de segles anteriors. La majoria d'ells inventaven amb molta facilitat. A.- Em deixes totalment sorprès, però no tant que els músics anteriors improvisaren fàcilment sinó que siga tan aliè als músics actuals. D'alguna manera jo també, com a profà en la matèria, esperava de tu que saberes tocar alguna d'aquestes cançons que sonen en la radio o la televisió i que pogueres divertir-te tocant el teu instrument ("jouer" per als francesos, "play" per als anglesos). Veig que la improvisació es només per a talents especials, però quan pronuncies la paraula inventar no aconseguisc arribar del tot al fons de la qüestió. Perdona la meua ignorància. Potser podríem establir un paral—lelisme que vinguera a posar llum en la nostra conversa. Seria possible comparar la musica amb algun altre art o ciència que em fóra mes familiar per a poder així seguir amb major precisió el fil del teu discurs?

La musica com a llenguatge

B.- Potser t'ajude saber que considerem la musica com un llenguatge, amb la seua escriptura, la seua lectura corresponent i la seua funció comunicadora de missatges. A.- És magnífic. Segurament ara ja estic en condicions de percebre el significat de les teues paraules. Mantens llavors que la musica és un llenguatge equiparable d'alguna manera a l’anglés o al rus? B.- Salvant distàncies lògiques. La musica és un llenguatge universal que tot el món pot entendre a la seua manera, encara que no tots poden parlar-lo.

la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- !Tots el poden entendre però no tots el poden parlar! És a dir que els músics serien els que saben parlar "música" i els encarregats de transmetre els missatges a la resta del món. Definim doncs al músic com el que sap expressar-se amb la musica. És encertada la meua definició? B.- Podria admetre-la, però cal tindre en compte que no tots els músics coneixen el llenguatge de la mateixa manera. Podríem establir dos grups ben definits: els compositors i els intèrprets. D'una part els compositors són els músics que coneixen el llenguatge des del punt de vista de la seua plasmació en el paper, el saben escriure; i d'una altra banda tenim als intèrprets, que són els qui el fan arribar al públic. A.- He d'entendre que uns músics només saben escriure el llenguatge i altres només saben llegir-lo? B.- Naturalment aquest és un món molt especialitzat i generalment podem afirmar que la dedicació al camp de la composició aparta gradualment els autors de la vida d’intèrpret i viceversa. A.- Torne a tindre un mar de dubtes. Per favor, sigues comprensiu amb mi i contesta les meues preguntes tenint en compte la meua situació de principiant. Si algú desitja aprendre un idioma, el seu professor tractarà d'equilibrar l'ensenyament de tres conceptes ben diferenciats: parlar, llegir i escriure. Aquests conceptes són complementaris i conseqüentment necessaris per a l'objectiu global que es pretén. No obstant, si em veguera en la necessitat de dilucidar l’ordre en que m'interessen, sens dubte opinaria que la meua màxima aspiració en intentar aprendre un idioma seria parlar-lo i, després, i en aquest ordre, llegir-lo i escriure'l. Estaries d'acord en aquest punt amb mi? B.- Ho estaria.

L'ensenyament actual

A.- Com es transmeten aquests conceptes en música? B.- Als centres d'ensenyament musical, a la classe de llenguatge musical (que anomenàvem solfeig), s’aprèn a llegir i a escriure musica i a la classe d'instrument utilitzàvem aquests coneixements per a aprendre a interpretar, és a dir, a transmetre correctament les obres dels grans compositors. la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- Espera un moment; no m'ha semblant sentir cap referència a "parlar". No parleu mai musica? B.- Pense que parlem quan interpretem una partitura. Per això practiquem durant hores repetint els passatges mes complicats i intentant donar una expressió, un fraseig, un discurs adequat a l'obra. A.- Em sembla deduir de les teues paraules que el conjunt de la formació de intèrpret està basat en la lectura i l'estudi de partitures i que només està preparat per a transmetre aquells missatges que prèviament ha après d'un compositor. B.- Aquesta es sens dubte la norma per la qual s'adquireix una bona formació instrumental. A.- Llavors, per a parlar música sempre utilitzeu una partitura. Més que parlar, això em sembla com a màxim recitar. No es podria parlar musica sense tindre la necessitat de repetir el missatge que ha escrit una altra persona? Imagines com seria el meu anglés si haguera d'aprendre de memòria un llibre o un capítol i recitar-li'l al senyor que m’atén en una fruiteria?

El sistema tonal

B.- Els missatges musicals no s'assemblen en res als de la fruiteria. A.- Siga el missatge que siga, em preocupa que no puga expressar-se fora del contingut d'un llibre. Vegem. Hi han frases en musica? B.- Naturalment. Són un dels components essencials, encara que depèn del tipus de musica. A.- Per favor, no em desesperes una altra vegada. Hi ha distints tipus de musica? B.- És evident. Històricament la musica ha evolucionat i els sistemes de composició són molt diferents per a Monteverdi, Mozart, Wagner, Stravinski o Boulez. A.- Be. Això és lògic. També les llengües evolucionen i canvien. El llatí medieval no seria intel・ligible per a la majoria de qui habitaven la península ibèrica, i en aquests moments existeixen molt diferents ramificacions de les llengües procedents d'aquest mateix llatí. Podem la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

concretar mes la nostra conversa acostant-nos a un d'aquests tipus de musica que em parles? B.- No hi ha inconvenient. Podem situar-nos en el el tipus de música composada sota el sistema que anomenem sistema tonal. que ha ocupat per complet des d’el segle XVII fins a bona part del nostre segle actual. Fins i tot persisteix en la musica comercial, la que s'escolta en les cançons modernes, en la musica de ball, en la televisió, ... A.- Es un alleugeriment poder concentrar el nostre treball en un món musical concret. I en aquest sistema tonal hi ha el concepte de frase amb un sentit equiparable al d'un idioma? B.- Efectivament. La frase es un component essencial del discurs. Pot entendre's com a tal “tot conjunt ordenat d'elements harmònics, rítmics i melòdics amb un sentit global complet”, es a dir, amb un principi i un final definit. A.- I aquestes frases podrien subdividir-se d'algun mode? B.- De fet, això forma part de la teoria musical. La frase es divideix en semifrases, que al seu torn es componen de motius i aquests de cel.lules. Fins i tot és possible parlar de preguntes i respostes. A.- Be. Les teues paraules encoratgen el meu raonament i cada vegada veig més sentit en ell. Podríem trobar en aquest sistema tonal un element semblant al concepte de paraula? B.- En aquest moment no estic segur de poder contestar-te. A.- Intentaré ajudar-te d'acord amb el paral・lelisme comparatiu que hem establit entre la musica i el llenguatge. En l'idioma, per a construir una frase necessitem dos elements mínims: un subjecte o element estable i un verb que representa l’acció, el moviment. B.- Ara se m'ocorre que sempre em van repetir que des del punt de vista harmònic la Tònica representa l'estabilitat i la Dominant el moviment per la seua condició d'inestable. A.- Be, podria ser aquest el nostre punt de partida. I que representen aquests nous noms: Tònica i Dominant? B.- M’estàs conduint a un apartat que a mi mateix no m’és molt conegut i que a més, és molt probable que no pugues comprendre més que en esbossos molt generals de allò que t’explicaré. Mira, el sistema tonal treballa, per a expressar el discurs musical, amb tres conceptes bàsics: la melodia, el ritme i l'harmonia. D'aquests, l'últim consisteix en la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

conèixer i enllaçar el que anomenem acords. Aquests acords constitueixen la base sobre la qual es desenvolupen els altres dos conceptes, melodia i ritme. En el sistema tonal és obligat establir una tonalitat de partida al voltant de la qual es mourà tota l'obra. Aquesta tonalitat te com a eixos precisament els acords de Tònica i Dominant que, com abans t’havia dit, representen l'estabilitat i la inestabilitat. A.- Tal i com havies previst, he entés només de mode general el que m'has exposat. Et vaig a demanar un poc més de concreció. Aquests acords dels que em parles podrien considerar-se com la mínima expressió amb sentit dins d'aquest concepte harmònic? B.- Be, els acords estan formats per sons que s'elegeixen en funció dels intervals o distancies que hi ha entre ells. Per exemple, l'acord de Tònica es forma amb tres sons que mantenen entre si distancies de 3a. Per tant els sons i els intervals que formen entre si son els que construeixen els acords. A.- Però aquests sons i intervals tenen algun sentit de forma aïllada dins del nostre sistema tonal? B.- Els sons aïllats i els intervals poden formar part de qualsevol sistema musical i no defineixen per si mateix i en aïllat cap concepte intel.ligible. Si utilitzem intervals diferents per a unir sons podem formar blocs de sons que no tindrien cabuda en el sistema tonal, encara que podrien ser utilitzats en altres sistemes.

Punt de partida: la paraula

A.- Vegem. Deixa'm extraure les meues conclusions que fàcilment poden ser errònies a la vista de la magnitud de les teues informacions i dels meus lleus coneixements. Segons jo deduïsc, l'acord és una cosa així com una paraula. Aquesta és la mínima expressió amb sentit. Les paraules de cada idioma son totalment diferents entre si. Aquestes paraules es formen amb lletres (podrien ser els sons de que parles?) que s'agrupen formant sil・labes i aquestes al seu torn formen les paraules. Les lletres aïllades no tenen significat. De fet la mateixa lletra pot formar part d'idiomes diferents. Per exemple, la lletra "a" existeix per a tots els idiomes del nostre entorn, fins i tot prou sil・labes són comunes a bona quantitat de llenguatges diferents, no obstant el seu associació formant paraules ja es distintiva d'un o un altre idioma. Per la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

tant jo m'atreviria a afirmar, usant la gosadia com a baluard, que un acord és l'equivalent a una paraula, els intervals serien les sil・labes i els sons podrien assemblar-se a les lletres. S’acostaria aquest plantejament a la teua opinió? B.- No em sembla desgavellada la teua proposta. El que ve a expressar és que per a parlar musicalment del sistema tonal seria imprescindible conèixer les paraules, els acords, i tractar de formar frases amb elles d'acord amb la pròpia lògica sintàctica del sistema. És un magnífic punt de partida. A.- Si estem d'acord en aquest punt de partida la resta no és més que establir una successió lògica que permeta a l’intèrpret conèixer quines són les possibilitats sintàctiques que li ofereix el seu idioma, el sistema tonal. B.- No em sembla que el camí siga tan evident i senzill com el que dones a entendre, però podem intentar-ho. Quina seria la següent fase? A.- Disposem de la paraula, l'acord, que segons m'has exposat manifesta cert sentit funcional. Podem establir les funcions bàsiques com a estabilitat i inestabilitat associades a la Tònica i la Dominant. Hi han altres possibles funcions? B.- Certament. Recorde de les meues classes d'harmonia el nom de Subdominant com un possible pont o acord neutre que ni estableix l'estabilitat ni provoca el moviment. Potser serveixca per a enriquir i donar varietat al conjunt. A.- Imagine llavors que podem començar la nostra elucubració imaginant la possibilitat de formar frases només amb tònica i dominant. Si volem semblar a la frase lingüística podria ser un equivalent al Subjecte + verb. B.- Permet que et diga que en musica no és normal acabar una frase en situació inestable. A.- Llavors afegirem una altra vegada la Tònica, amb el que ens quedaria un esquema així com T-D-T (tònica – dominant – tònica). Et semblaria correcte ara? B.- Potser si, però tampoc ho afirmaria contundentment. Crec que no podrem solucionar aquest problema sense l'ajuda d’algú mes expert.

Anàlisi del llenguatge la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- Tornem de nou al llenguatge parlat. Com sabem en que consisteix la formació de les frases? Quin és l'instrument del que ens valem per a estudiar el comportament i funció de cadascun dels elements que formen el discurs idiomàtic? B.- Crec que puc respondre a aquesta pregunta. Jo mateix en els meus anys de col.legial vaig dedicar moltes hores en la classe de llengua a analitzar i descriure els elements de cada frase, prenent com a model obres de coneguts escriptors. A.- És una resposta magnifica. Per tant, s'imposa com mitja per a canalitzar de nou el nostre diàleg aquesta aportació; necessitem l’anàlisi. Hem de seleccionar algunes peces senzilles que pel seu reconeixement universal estiguen fora de tot dubte i prendre d'elles el mode i forma en que es relacionen aquests elements. B.- Be, les meues classes d'harmonia també em van proporcionar part d'aquesta nova ferramenta que esmentes. Recorde haver dedicat algunes hores a l’anàlisi. Però la meua memòria és borrosa en aquest sentit. Aquells coneixements es van quedar en els meus quaderns i no vaig trobar aplicació practica per a ells, amb la qual cosa a poc a poc van anar desapareixent de la meua ment. A.- En qualsevol cas opine que aquest seria el vertader fonament on caldria buscar els enllaços sintàctics lògics i no correríem cap risc ja que estan avalats pels grans compositors. B.- Però, de que em servirà refrescar de nou uns coneixements que no m'han sigut necessaris mai més desprès d'aquells anys d'estudi? A.- Potser en aquest punt es trobe l'espina dorsal de la teua queixa? B.- No se quina queixa em parles?

Improvisar es parlar

A.- Has oblidat el principi de la nostra conversa? Em confessaves que desitjaries saber improvisar i sembla que estic albirant la sortida d'aquest túnel. Es molt llarg però vull veure com una llum llunyana i molt difuminada a la seua sortida. B.- Improvisar és una cosa molt complicada. No la pots entendre. la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- Permet-me una pregunta més. Estàs improvisant aquesta conversa en aquest moment? B.- No entenc el que proposes. A.- Havies preparat aquest diàleg en alçar-te aquesta mati? vas estudiar la trama, les preguntes i les respostes, l’orientació que li donaries, les conclusions, ...? B.- Certament no. Com podria haver-ho fet si ni tan sols esperava trobar-te avui? A.- No estaràs recitant de memòria un llibre que vas llegir ahir i que ve al fil de la nostra disputa? B.- No bromeges mes. Saps amplament que aquesta conversa està fluint com a resultat de la teua curiositat i de la meua preocupació per la improvisació. D'alguna manera podria admetre que estic, estem, improvisant. A.- Ara explica'm com es possible que puguem improvisar amb el nostre llenguatge amb tanta fluïdesa dient coses que no hem estudiat prèviament, que no hem après de memòria i que segurament no podríem tornar a repetir exactament. B.- Em fas reflexionar i fins i tot m’arriba a sorprendre, i no obstant és el que fem normalment mentre parlem. Sens dubte la normalitat amb que improvisem es deu al fet que tenim un missatge que transmetre i sabem quines són les ferramentes que disposem per a expressar-nos.

La improvisació és un producte del control del llenguatge

A.- Deduirem llavors que per a aprendre una llengua, i hem admès la similitud entre música i llenguatge, el camí lògic és aprendre i practicar el significat de la paraules ampliant gradualment el vocabulari, conèixer les construccions sintàctiques, les formules expressió, ... analitzant escrits de diferents situacions i d'autors diferents. Pot ser admissible procedir repetint i memoritzant obres d'altres autors sempre que s'extraguen d'elles els materials que després utilitzarem per a expressar amb llibertat els nostres propis pensaments. B.- Tin en compte que la musica és un art, i que a més necessita uns interpretes per a servir de mitjà d’expressió de l'obra escrita. la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- Penses que Lope de Vega, Cervantes, Machado, Camilo Jose Zela, ... no són artistes? No necessiten també ells d'un mitja imprescindible, la lectura, per a poder accedir a la resta del món? Penses que la poesia, el teatre, la novel・la, son menys art que una simfonia? B.- No, no diria això en absolut. Tan valuosos artistes em semblen els poetes com els músics. Però se'm presenta un dubte. Estem proposant que la improvisació és com parlar una llengua; si coneixes aquesta llengua, per força la parles i per tant improvises. Quant més parles o improvises, millor aprens i tant mes segur et sents en ella. Be. Però no crec acceptable comparar un diàleg vulgar entre dos amics, sense cap tipus d’exigència estilística, sense poliment algun, als escrits de Tolkien, per exemple. A.- Crec poder aclarir el teu dubte amb una altra pregunta. Quan parlaves que t'agradaria improvisar estaves pensant a inventar una Sonata semblant a les de Mozart? B.- No, de cap manera. Mes be em sentiria feliç de poder inventar una melodia senzilla amb un acompanyament correcte, que fora agradable, que em fera sentir el fluir del meu pensament i les meues idees musicals, ... però inventar és molt difícil. A.- Estàs obsessionat amb la paraula inventar. No es tracta d'inventar sinó de conèixer i controlar les ferramentes que t'ofereix el llenguatge per a exposar una idea pròpia. Quan dius inventar tinc la impressió que vols una cosa totalment diferent. Que és el que pretens inventar? Si el teu instrument és el piano o el clarinet hauràs de conèixer la tècnica bàsica d'aquests instruments; si improvises en el sistema tonal hauràs de conèixer a mes els acords que intervenen i les seues relacions, et veuràs obligat a distribuir les seues notes amb un ritme, ... De totes maneres, ja que reconeixes que les teues aspiracions respecte de la improvisació no són, no podrien ser, les de compondre d'una plomada una sonata beethoveniana, si nò més planes i equilibrades com poder expressar-te amb senzillesa, dis-me, quina és la diferència entre aquesta expressió musical que desitges improvisar i aquest diàleg en el qual lliurement compartim els nostres pensaments? B.- Dit així, no trobe cap diferència. A.- Seria com si volgueres inventar sonets perfectament acoblats i equilibrats mentre parles amb mi B.- Seria una utopia per la meua part. A.- Et sents infeliç per no poder fer-ho? la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

B.- Mai ho pensaria. A.- D'altra banda, com de seriosa seria la teua opinió i les teues sensacions si després d'estudiar durant molts anys un llenguatge només fores capaç d'expressar-te repetint de memòria fragments d'escrits d'aquesta llengua, no podent ni dirigir la paraula lliurement al botiguer del cantó del país on parlaren aquest idioma? B.- Em sentiria deprimit i pesarós, i pensaria amb tota raó que no he après correctament aquest llenguatge. A.- Ara comence a comprendre el sentit dels teus problemes i m'atrevisc a expressar la meua convicció de que el teu error principal consisteix en no haver captat l’essència expressiva del teu propi llenguatge i d'haver dedicat llargs anys a l'estudi de la seua aparença externa, la seua grafia, i de rebre el seu missatge només a traves de la intuïció i la sensibilitat. B.- Podria haver ocorregut com ho contes. Si em permets una nova confessió, he de comunicar-te que ara em sent molt pitjor que en començar aquesta profitosa xerrada. Al principi d'ella em sentia be amb els meus coneixements i només trobava a faltar una facultat que jo considerava com afegida i que la intuïció d'alguns més dotats els permetia posseir, la improvisació. Ara m'has obligat a descobrir que l’essència del llenguatge consisteix sobretot en parlar-ho, que hem assimilat a improvisar, i jo no posseisc cap preparació en aquest sentit, del que he de deduir que no conec com degueren la llengua musical. A més, com ja saps, la meua professió està centrada a ensenyar aquest llenguatge i els meus programes segueixen de prop els que vaig tenir com a model en el meu aprenentatge. A.- Anem, perquè, a la recerca d'aquest nou problema que podem resumir en com ensenyar música? Si seguim insistint en el nostre paral・lelisme amb el llenguatge hauríem de plantejar-nos el seu ensenyament de mode semblant a la d'altres llengües. La nostra pregunta seriosa seria llavors mes be com s'ensenya i s’aprèn anglés? B.- No estarem extralimitant les conseqüències d'un paral.lelisme tan absorbent? Estem parlant d'un art i de la formació de futurs artistes.

L'art de la musica

la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- Aturem-nos un poc per concretar aquest punt, que en la meua opinió és molt interessant per al bon camí del nostre diàleg. Corregeixme en tot allò que cregues convenient. No conec l'entramat de l'ensenyament de la música i els centres especialitzats en ella, i amb facilitat puc lliscar en greus errors a causa de la meua ignorància en aquest cas concret. A més, m'agradaria que m'informares al respecte tan detingudament com pugues per la teua part, sempre que no siga una molèstia per a tu. Acabes de comentar que es tracta de la formació de futurs artistes, no es així?. B.- Es lògic pensar que els centres musicals pretenen formar músics amb nivell suficient com per a què en un futur puguen nodrir les nostres orquestres, participar en concerts, ser professors d'altres músics, ... A.- !Que envejable situació la teua! !Poder participar des del principi a donar vida a un futur artista! !Seguir a poc a poc els seus passos! !Guiar i aconsellar-lo! !Contemplar els seus avanços i observar com les seues facultats van sorgint! ... és senzillament un somni en el que també em sentiria feliç de poder intervindre. Però la meua preparació és un altra, i per desgràcia res te a veure amb la música. B.- Les teues paraules em reconforten i torne a sentir-me millor. A.- I dis-me... de tots els alumnes que hi ha en el teu centre? quines especialitats instrumentals s'imparteixen? quines edats tenen? com reaccionen davant d'aquest meravellós llenguatge? .... tot m'interessa ... per favor, no et trobes obligat per la teua simpatia amb mi de contestar a les meues preguntes, però permet que insistisca a conèixer tot el que rodeja al teu món musical. B.- Em sent aclaparat per tantes qüestions, i al mateix temps encantat de compartir i accedir al teu interès amb la informació que jo puga aportar-te. En el meu centre hi ha multitud de xiquets a partir dels 7 anys. S'ensenyen gairebé tots els instruments que pots veure en una orquestra, a més naturalment del piano, la guitarra, el saxofon i alguns altres. A més hi ha assignatures en que tots participen com el llenguatge musical i altres com el cor, música de cambra i orquestra que tenen un gran interès. A.- !Es una meravella veure reunits tants futurs artistes a qui poc després veurem en un escenari donant concerts! B.- Rebaixa un poc el teu desbordament i admiració. No tots els que estudien musica tenen les facultats suficients com per a ser futurs concertistes. la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- Ja ho imagine, però amb aquesta atenció especialitzada és lògic que un gran nombre d'ells arribe als més alts cims de l'art. B.- Tem desil.lusionar-te, però els nombres aproximats que jo conec no donen tant de si. A.- Dis-me en concret quines són les estimacions més realistes. B.- Be, durant l'ensenyament elemental de la musica, fins als 12 anys, hi ha un abandó que ronda el 20 %. A partir del grau mitjà les desercions són habituals. Els estudis de l'instrument es fan molt durs, l'alumne necessita compatibilitzar la musica amb els seus altres estudis i per damunt de tot cal reconèixer que talent per a aconseguir un nivell gran no es freqüent trobar-ho. En resum crec que establir una estimació d'un 10% d'alumnes que puguen superar el grau mitjà no podria ser titllada de conservadora. A més, després ens queda el grau superior on ja quedarien aquells que efectivament desitgen i podran dedicar-se a la vertadera professió musical, que no sempre equival a ser artistes com tu els entens. Per a aquest grau no volguera aventurar dades perquè la probabilitat d'error és alta. A.- No ixc de la meua sorpresa. Si no t’he entés malament, imaginant que en el teu centre hi ha 500 alumnes, no és aventurat suposar que almenys 450 no superaren el grau mitjà, i dels 50 restants, no podem opinar si hi haurà almenys 10 que puguen acabar els seus estudis superiors. Però artistes quants hi haurà? B.- Artistes, artistes, ... en fi, no se ... hauria de preguntar-me a mi mateix si em considere un artista. En la meua etapa d'estudiant, jo m’incloïa en el grup dels qui avançaven amb certa consistència, i a pesar de tot, la meua vida no transcorre al voltant d'un escenari ni dels aplaudiments. A.- Però tu em parlaves que la teua missió era la de formar futurs artistes. B.- Això és el que sempre he pensat, però no tinc mes remei que reflexionar sobre les meues paraules i acceptar la realitat. A.- La meua opinió, siguent com eres més amant de la musica que versat en els seus amagatalls, és que si no artistes, si almenys et cap l'honor de formar amants de la música, aficionats als concerts, persones sensibilitzades i, no em cap el menor dubte, amb més o menys nivell instrumental, podran gaudir del poc o molt que han après en un centre musical. Jo en el teu lloc seguiria sentint-me molt orgullós. la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

B.- El teu alè és una magnifica ajuda, però se per experiència que gran part dels xics que abandonen l'estudi d'un instrument, als pocs mesos, com a màxim amb parell d'anys, són incapaços de reproduir amb una mínima correcció ni una sola de les peces que van aprendre de memòria en els cursos passats. A.- Has aconseguit fer-me recordar els meus anys d'estudi de francés. El meu professor es va esforçar en donar-nos enormes llistes de vocabulari que mai arribàvem a utilitzar i que ni tan sols vaig poder saber com pronunciar amb correcció. De vegades arribava a copiar les paraules 20 o 40 vegades, però al poc de temps les oblidava de nou, segurament perquè no les practicava en una conversa mínima; no les necessitava per a parlar perquè no parlàvem i per tant passaven a la regió de l'oblit en un espai de temps molt reduït. B.- Els meus records es limiten a la musica i als companys que van començar amb mi els seus estudis musicals. Ara tenen diferents professions i recorden només vagament alguns conceptes elementals. A.- És impossible. No puc creure't. Crec que et sents avui molt negatiu i és probable que la meua conversa estiga contribuint a destrossar, fins i tot més el teu estat d'ànim. Podríem posposar o fins i tot finalitzar la nostra xerrada, encara que em molestaria deixar-te amb tal sabor de boca. Potser podríem centrar-la en la teua pròpia vocació com a pedagog, perquè desitjaria conèixer les teues teories en aquest punt, sempre que comptara amb la mateixa benevolència que has mostrat fins ara.

A qui dirigim l'ensenyament de la musica?

B.- Les teues paraules són molt estimulants, la teua conversa és molt agradable i et considere una persona instruïda, però les teues preguntes i conclusions comencen a semblar enutjoses perquè deixes sense fonament els meus raonaments habituals, no em permets oblidar la realitat que sustenta les meues utopies artístiques i a més, estàs a punt de deixar sense base els meus sistemes pedagògics més elementals. A.- !Però si encara no hem començat cap debat sobre ells!. Puc assegurar-te que crec fermament en la sinceritat i honradesa amb que la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

realitzes el teu treball i en el lliurament que, posaria la ma al foc, fas de tota la teua ciència i art. B.- La realitat és que prepare conscienciosament les meues classes i tracte d'adequar els meus ensenyaments a cada u dels meus alumnes en particular; açò es completament cert, només que ara, i sense saber a ciència certa per que, comence a sentir una sensació d'inseguretat en els meus propis procediments. A.- Aquest tipus de dubtes són sempre raonables i delaten un esperit obert i inquiet. Pots sentir-te orgullós d'aquestos pensaments, ja que és propi de l'home savi sentir el desfici i el desconcert en els moments més creatius i d’investigació de noves propostes, mentre que al contrari, l'ignorant sol ser aliè a influències externes perquè se sent en possessió de la veritat. B.- Per favor, seguim la nostra animada disputa. Preveig que els teus coneixements en altres camps i el teu raonament comparatiu pot ajudar-me a posar en ordre algunes de les meues pròpies idees. Qual es la teua nova proposta? A.- Resumim l'estat d'actual dels nostres raonaments. Les teues confessades limitacions i el teu desig de poder improvisar han generat la nostra disgressió. Hem acceptat que improvisar és com parlar, i que sempre suposa un control del llenguatge en que es vol expressar un missatge. Sabem que la teua preparació en aquest sentit no és ampla i estem decidits a seguir insistint en la comparació de la musica amb el llenguatge parlat. La nostra última pretensió consisteix en tractar d'establir un guió de comportament pedagògic que permeta l'ensenyament lògic del llenguatge que es pretén parlar. Centrem la qüestió. Quin seria llavors el nostre objectiu?

L'ensenyament de la musica

B.- Ensenyar a parlar, llegir i escriure la llengua musical a través de l'instrument. A.- Em sembla encertada la teua resposta. Quin serà el nostre model pedagògic? B.- humm... potser podríem buscar-ho en l'ensenyament d'un altra llengua? la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

A.- Perfecte. Estem en un bon camí. Reprenguem la meua vella pregunta. Com s'ensenya i s’aprèn anglés? B.- No se ... espera que tracte de recordar ... vegem ... un mode podria ser: 1. elegir texts (conforme a l'edat i nivell de l'alumne) graduant les dificultats, 2. extraure aquells elements que desitgem treballar (vocabulari, construccions, ...) i explicar-los, 3. conversar utilitzant aquests elements, 4. exercicis de lectura d'altres texts amb dificultats semblants, 5. exercicis d'escriptura completant o inventant frases per a assimilar i posar en practica allò que s'ha après, 6. exercicis de dictat, jocs, vídeos... no se m'ocorre res més. A.- En la meua opinió has sigut prou extens i complet. Ara hem arribat al més important i complex de la nostra xerrada. Com adaptar aquests punts a l'ensenyament d'un llenguatge específic i tan diferent com és la musica? Tu ets el professional, he de confiar en tu. Intentem repassar cadascun dels passos que has citat reflexionant sobre el seu possible paral・lelisme amb la música. Primer punt: elegir texts, tens un equivalent en música? B.- Evidentment; açò és el que sempre fem. Figura en el nostre programa d'estudis. Tenim estudis i obres de distints estils en cada curs i no representa cap novetat. En cada curs es treballen dificultats gradualment creixents i a mes ... A.- Perdona que t'interrompa. No volguera que cometérem errors des dels nostres inicis. Quin tipus de dificultats són les que es graduen? B.- Quines podrien ser sinó aquelles que van refermant cada vegada més la tècnica instrumental? A.- Quina desesperació. Estic a punt de perdre'm de nou. Que entens per tècnica instrumental?. B.- Açò no és difícil d'endevinar. Quan parlem de tècnica ens referim a la capacitat de la ment i el cos, braços, avantbraços, mans i dits per a abordar la interpretació d'una obra. Cal aconseguir igualtat i regularitat, la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

diferents tocs i expressions, la independència de mans, els moviments combinats de canell, dits, etc. Fan falta exercicis adequats i constància. A.- No ho entenc completament. En poques paraules podríem sintetitzar que la tècnica consisteix a preparar la ment i els músculs perquè responguen amb bons reflexos al que li ordenem tocar? B.- Es una definició un poc simplista però acceptable. A.- En el llenguatge també es fa una cosa semblant. S’aprèn la pronunciació de cada so, la seua articulació, l’entonació adequada,... però no es graduen les dificultats d'acord exclusivament amb aquest principi sinó més be amb el de la comprensió dels textos. B.- Entenc la teua contrarietat. Llavors no et sembla congruent aquest punt de vista? A.- De fet, si enllacem amb el segon dels teus punts consistent en extraure elements, és a dir, analitzar, podria ocórrer que, en ser elegits els texts en funció de la seua dificultat exclusivament tècnica (pronunciar o exposar), resultara prohibitiva la seua explicació des del punt de vista del llenguatge. B.- Reconec que, a banda de les meues limitacions per a introduir aspectes d’anàlisi a les classes, sempre he considerat que era excessiu per als meus alumnes i que estava fora de les seues possibilitats. Com vaig a parlar-los dels acords, dels seus enllaços sintàctics, dels motius que originen la frase, de tantes ... ells no comprenen res, a més no em queda temps, he de preparar les seues mans, ... A.- Perquè?, quin és l'objectiu?, que puguen accedir a obres cada vegada més difícils sense comprendre el que expressen? que no puguen mai utilitzar el llenguatge expressant lliurement els seus pensaments? B.- Però que vols? No tinc alternatives. Tinc menys d'una hora per a cada u a la setmana. A.- Està be. Tranquil・litza't. L'important és que comprenguem el nostre objectiu, i després que lluitem per a aconseguir-lo dins de les circumstàncies reals. Jo crec que els teus alumnes necessiten i volen saber el per que d'aquell amuntegament de puntets en un paper. No es tracta tan sols de desxifrar com es lligen o com es pronuncien, sinó també i sobretot que signifiquen i com pot utilitzar-los cada u per a expressar-se a si mateix. Per a que serveix un llenguatge si no es pot parlar? la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

B.- Però és que jo ... A.- Recorda que el teu tercer punt deia "conversa utilitzant aquests elements". Reuneix els teus alumnes. Concreta un mètode assequible i eficaç i fes que parlen musica. B.- Que parlen musica, que parlen musica, ... i això com es menja? A.- No recordes el sistema tonal, la Tònica, la Dominant, ... els motius, les preguntes, les respostes...? tu ho vas dir, ... investiga, medita lentament, elegeix textos adequats, analitza'ls .. intenta aprendre amb els teus alumnes ... B.- .... !Deu meuuuuuuuu! .... A.- Després tens els "exercicis de lectura d'altres texts amb dificultats semblants". En ells podran comprovar que amb els mateixos elements poden fer-se moltes obres diferents. A continuació proposaràs "exercicis d'escriptura completant o inventant frases per a assimilar i posar en practica allò"; ells componen les seues obres i les interpretaren segurament amb mes motivació que les dels autors més famosos, prova jocs en que posen a prova la seua comprensió, ... El quadre traçat per a l’anglés s'adapta perfectament a la msica. B.- Mare meua! Hauria d'haver-m’ho pensat dues vegades abans d'entrar en el teu diàleg. Escolta, com va ser que ens coneguérem?, qui ens presentà?, hi ha alguna raó especial perquè siguem amics?, qui em manaria a mi parlar d’improvisació? A.- M'encanten les teues bromes. Et tornen la serenitat i l'equilibri. B.- Les meues bromes em tornen l'equilibri i les teues paraules em llevaren el son. A.- En les teues vigílies, si ho creus oportú, pensa detingudament en aquestes conclusions: Improvisar és parlar. Si no es parla una llengua no pot dir-se en propietat que es conega. Recitar de memòria un poema en grec no significa parlar aquest idioma. Parlar (improvisar) bàsica i elementalment és un objectiu, no complementari sinó essencial, de la formació musical. Fins i tot la improvisació és el camí mes lògic per a controlar el llenguatge. Et sembla correcte? B.- Fa temps que vaig perdre les forces necessàries per a contradir-te. A.- Ens tornarem a veure en una altra ocasió?

la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com

la improvisació i el llenguatge musical Emilio Molina Revista Eufonia, Abril de 1998, no 11

B.- Sens dubte. Sols espere per la meua salut mental que no siga massa prompte.

la caixeta de música www.alesiarrels.blogspot.com