Joan Benet

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Pagina 2 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

50 Primers Artículs 2002-2007

Autor Joan Benet Rodríguez i Manzanares

Edita LLVS

Reculls d’artículs de Joan Benet publicats en diferents llocs

Pagina 3 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Index Introducció

…

…

…

…

…

pàg.

009

Artícul 01 Decàlec de l’idioma valencià

…

…

…

pàg.

010

Artícul 02 L'invasió catalana…

…

…

…

pàg.

011

Artícul 03 Història d'un ¿Despiste polític? …

…

…

pàg.

014

Artícul 04 Xenofòbia en la nostra casa

…

…

pàg.

021

Artícul 05 A les illes Balears li seguix dolent la ferida del català

pàg.

023

Artícul 06 La maquinària pancatalanista dona una nova volta de femella a la destrucció del valencià … …

pàg.

027

Artícul 07 Del somi d'una nit d'estiu, al malson de totes les nits de l'any … … … … …

pàg.

029

Artícul 08 Més allà de les Normes d'El Puig.

…

…

pàg.

032

Artícul 09 Govern central …

…

…

pàg.

033

Artícul 10 Perqué no és deuen d'accentuar les Normes d'El Puig pàg.

036

…

…

…

…

Pagina 4 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 11 3er Saló valencià del llibre ¿Valencià? …

…

pàg.

038

Artícul 12 Les escoles oficials d'idiomes ¿Valencià?

…

pàg.

040

Artícul 13 Castiguen en el colege als chiquets, per parlar la llengua dels seus pares … … … … … pàg.

043

Artícul 14 Expojove 2003 …

…

…

…

…

pàg.

045

Artícul 15 Un dèu per a Iespana …

…

…

…

pàg.

047

Artícul 16 La A.V.Ll. Ha adoptat l'ortografia catalana per al Valencià … … … … …

pàg.

049

Artícul 17 Agenciatributaria.es ¿Perqué en català?

…

pàg.

052

Artícul 18 Zapatero va ha impulsar el català en Europa. Mal comencen els quatre anys del seu mandat …

pàg.

054

Artícul 19 T.S.J. Tribunal Superior de Ju... Ja... Ji... No em Recorde … … … … …

pàg.

055

Artícul 20 Carta oberta a So Zapatero

pàg.

058

…

…

…

Artícul 21 Repte a totes les entitats per a que defenguen

Pagina 5 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

les teories pancatalanisnes

…

…

…

pàg.

059

Artícul 22 El català; una llengua tacada de sanc

…

…

pàg.

061

Artícul 23 Carta oberta a So Moratinos

…

…

…

pàg.

063

Artícul 24 Al cavall d'Atila li diuen Catalunya

…

…

pàg.

065

…

pàg.

067

Artícul 26 L'aragonés que els catalans consideren i senten com a propi … … … … … …

pàg.

069

Artícul 27 Bru història de la llengua valenciana ( I )…

…

pàg.

071

Artícul 28 Bru història de la llengua valenciana ( II )

…

pàg.

074

Artícul 29 Sobre les 'D' intervocàliques i unes atres normes ( I )

pàg.

076

Artícul 30 Sobre les 'D' intervocàliques i unes atres normes ( II )

pàg.

078

Artícul 31 Zapatero, eixe home

Artícul 25 Còdic I.S.O., sense ell el valencià no existix

…

…

Artícul 32 Xe. Paraula genuïna valenciana

…

…

pàg.

080

…

…

pàg.

083

Pagina 6 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 33 La cavalcata infantil del Ninot i les nostres televisions

pàg.

085

Artícul 34 1903 – 2007 L'història reescrita …

…

pàg.

086

Artícul 35 El valencianisme no està de moda – Més allà del 27-05-07 … … … … …

pàg.

089

Artícul 36 Pals i fleches contra rajos làser …

…

…

pàg.

090

Artícul 37 ¡Que roïna és l'ignorança!

…

…

pàg.

093

Artícul 38 Editorial Revista Veu número 01

…

…

pàg.

094

Artícul 39 Editorial Revista Veu número 02

…

…

pàg.

095

Artícul 40 Adoctrinament dels adults sobre els països catalans

pàg.

098

Artícul 41 La nova dictadura

…

…

…

…

pàg.

099

Artícul 42 La catalanitat del diccionari de la R.A.E. …

…

pàg.

101

Artícul 43 Inundacions i més inundacions …

…

…

pàg.

104

Artícul 44 Tirar del carro …

…

…

pàg.

106

…

…

…

…

Pagina 7 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 45 Editorial Revista Veu número 03

…

…

pàg.

108

Artícul 46 ¡A pel poder que dona l'iglésia! …

…

…

pàg.

110

Artícul 47 Més agressions a la llengua valenciana …

…

pàg.

111

Artícul 48 La Ret en valencià

…

…

…

…

pàg.

113

Artícul 49 ¡No tinc diners! …

…

…

…

…

pàg.

115

Artícul 50 Ha mort Sixto

…

…

…

…

pàg.

117

…

Pagina 8 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Introducció Joan Benet En l'any 2007 guanyí el Premi Adlert de novela dels CXXIV Jocs Florals de la ciutat i Regne de Valencia organisats per Lo Rat Penat. Des de l'any 2002, comencí a escriure artículs periòdicament. La majoria d'ells tenen el seu tema al voltant de Valéncia, la llengua valenciana i el conflicte que volen denominar 'llingüístic', encara tots sabem que no és un problema d'eixe tall, sino que tots saben que és un problema polític. També he fet algunes incursions en la publicació d'alguns artículs, no referents a cap tema llingüístic ni polític. Parlant de temes socials i culturals. He publicat en els més diversos mijos, encara que la majoria d'ells, en format digital, en planes com, LLVS, Llengua Valenciana Sí, (llenguavalencianasi.com), L'Archiu, (larchiu.llenguavalencianasi.com), Lliteralia, (lliteralia.com), Revista, El Semanari, Revista, Veu (La veu dels obligats a callar), Revista, Mon Actual, (monactual.com), Llibrets fallers, dels anys 2006 i 2007. Ara, després sis anys i més de cinquanta artículs escrits, m'he decidit a traure este chicotet llibre, recull dels 50 primers artículs escrits, dels qual el que fa cinquanta està publicat el 3 de giner de 2008, i es un chicotet i emotiu homenage a un gran amic meu. Des d'ací, un molt fort abraç a tots per estar ahí i per seguirme en el meu viage valencianiste i en ell, seguir-me durant mija vida.

Joan Benet Llengua Valenciana, Patrimoni de l'Humanitat

Pagina 9 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 01 Data de primera publicació Giner de 2002 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

DECÀLEC DE L'IDIOMA VALENCIÀ 01.- Valéncia no es Catalunya, conseqüentment Catalunya no és Valéncia. 02.- El valencià no és català. Són massa les diferències sintàctiques, girs, flexions verbals, fonètiques... 03.- La denominació culta o acadèmica del valencià és, Valencià. (Mai ha sigut una atra). 04.- El nom "valencià" no s'utilisarà per a encobrir el català. 05.- Junt al castellà, llengua oficial d'Espanya, són les dos úniques llengües oficials en la Comunitat Valenciana. 06.- El valencià deu de ser el triat pel poble i per institucions triades per ell, no per institucions i persones en les que el poble no és senta identificat. 07.- Una llengua no es pot impondre illegalisant unes normes, simplement usant el poder que otorga un càrrec o una associació. 08.- El valencià deu de constar en la Carta Oficial Europea de Llengües Minoritàries d'Europa. 09.- El valencià és una llengua massa bonica com per a deixar que és convertixca en una llengua morta.

Pagina 10 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

10.- Abans mut, que catalaparlant per imposició llegal.

Artícul 02 Data de primera publicació Abril de 2002 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

L'INVASIÓ CATALANA Anys arrere, les guerres és duyen a cap usant pals i pedres, llances, arcs i fleches, després passem als punyals, pistoles, metrallades i per arribar al final ara s'utilisen missils travessia, armes de destrucció massiva i unes atres burrades bèliques. Pero en temps de pau, les invasions són més subtils i en algunes ocasions, com la que ací vullc expondre, prenen uns tintes tan llegals i diplomàtics, que en ocasions són difícil de vore o distinguir. Per a ilustrar este text em van a permetre reproduir el text d'una carta trobada en Internet. No nos resistim a reproduir la correspondència mantinguda entre el Conseller de Joventut i Deports de la Generalitat de Catalunya i el seu homòlec en la Junta d'Andalusia, que ha arribat a les nostres mans gràcies ad un amic. L'assunt, pareix ser, que el Conseller català demanava informació sobre activitats jovenils en estiu en Andalusia, pero al mateix temps, pretenia "normalisar" als paisans andalusos. La seua carta era la següent: Barcelona, 14 de Gener de 1986 Senyors,

Pagina 11 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Com cada any, l’Area de Joventut i Esports de l‘Ajuntament de Barcelona, editará la revista "Que fem aquest estiu?", publicació que pretén donar als joves de la nostra ciutat la informació necesària per preparar les seves vacances. A la vegada, es creará un banc de recursos que estará a disposició dels joves que vulguin consultar-ho. Per aquest motiu, us preguem ens envieu els vostres programes i ofertes el más aviat poasible, i com màxim fins a l’1 de maig de 1986. Tanmateix, aprofitem l‘ocasió per recordar-los que durant tot l‘any ens poden enviar tot tipus d’activitats i programes que puguim ésser d’interès per a joves. Agraint la seva col-laboració, els saludem atentament. La contestació del Conseller andalús fon de lo més delicada, i encara que en molta educació, manà a pastar fanc al seu homòlec català. He ací la seua resposta: Zeñó: He recibío zu carta de fesha catorse der corriente me d’Enero. Nó ha sio una jartá de difisi enterarno de los sucedio, y má o meno estamo cazi orientao. Lo que toa vía no z’entiende der tó e lo de "Que fem aquest estiu?" y ezo no lo poemos conchabá. En cuantito lo sepamos le contestaremo con musho arte. Ea, zeñores, quedar con Dió. Com pot observar-se, la "normalisació" llingüística d'alguns dels nostres amics catalans s'ix de les seues fronteres. ..." Com molt be s'explica en esta carta, els catalans no tenen cap tipo de remordiment en dirigir-se en català ad unes atres persones del seu entorn que no parlen eixa llengua, extrem que du a les persones que reben les cartes, com en este cas al Conseller de Joventut de la Junta d'Andalusia, a contestar en la forma en que lo

Pagina 12 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

feu, cosa que em pareix perfecte, o en el seu defecte, a deprendre català per a poder contestar al seu homòlec, en la seua llengua. Si el conseller andalús l'haguera contestat al seu homòlec català en castellà i donant les respostes correctes que se li demanaven, haguera volgut dir que entén perfectament el català, açò du a pensar que hauria tengut que estudiar-ho per a contestar-li o quan menys hauria tengut que recórrer ad un traductor de catalàcastellà. Mal assunt este de seguir-los la corrent als catalans. Pero encara pijor haguera segut que l'haguera contestat en català, encara que a soles haguera segut per amabilitat, perque açò l'haguera donat peu al Conseller de Joventut i Deports de la Generalitat de Catalunya per a dirigir-se al seu homòlec andalús en català quantes vegades haguera segut necessari, i quan menys conte s'haguera donat el conseller de deports de la Junta d'Andalusia, estarien expressant-se abdós en perfecte català. El següent pas seria que tots els documents remesos des de la Generalitat de Catalunya arribarien a la Junta d'Andalusia escrits en correcte català, en lo qual d'una forma encoberta s'estaria fomentant el català, i les escoles en català en tota la comunitat andalusa i d'este modo en un principi s'estaria obligant als funcionaris del poble andalús, (per seguir l'eixemple de la carta, pero podria ser qualsevol atra comunitat autònoma espanyola), a que deprengueren català, per lo manco en la seua forma més bàsica, i si durant la jornada laboral estàs llegint texts en un idioma, és molt fàcil que algunes expressions és transmetrien a lo carrer, és facen d'us comú i poc a poc s'utilisen habitualment, i després unes simples expressions, conversacions sanceres... Passats uns anys, (Veja's el cas de Valéncia), i pel Síndrome d'Estocolm, comencen ha haver persones que és senten sensibilisades i inclòs identificades en el contenciós llingüístic català, (possiblement ajudats o induïts des del seu propi interior per algú català o catalaniste), iniciant-se una llavor de corrent favorable als catalanistes. Eix és el moment de que els catalans realisen un sondeig d'opinió llingüística, en el que preguntant als sectors de població adequats, s'arribarà a la conclusió de que un molt alt

Pagina 13 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

percentage de la població andalusa parla perfectament català i un percentage molt propenc l'entén perfectament. Acte seguit és trau de la mànega unes quantes realitats convenientment deformades, unes quants senyes que amaguen unes atres de verdadera importància, un poc de prensa i difusió catalanista i en pocs anys resulta que Andalusia sempre hagué pertanygut als alucinats països catalans, entre unes atres possibles coses. I després d'Andalusia, (i és per seguir sempre l'eixemple), podria anar Madrit, la resta de Murcia, tot Aragó... invadint aixina llingüísticament tot el territori espanyol, i darrere l'invasió llingüística, l'anexió territorial, fins a que en un par de generacions en Espanya, si li deixen el nom i no lo convertixen en País Català, és parlarà el català com a llengua oficial, i el castellà passarà a ser una llengua morta com el llatí. Espere que estes llínies a soles siguen una pallassada que escrigué un desficaciat, i que mai arriben ha fer-se realitat.

Artícul 03 Data de primera publicació Juliol de 2002 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

HISTÒRIA D'UN ¿DESPISTE? POLÍTIC En l'any 1932, en Castelló s'arribà ad un acort ortogràfic conegut com "Les bases de Castelló", o "Normes del 32"., encara que en realitat el document a soles parla d'unes simples bases, que per la seua molt curta extensió és mostren totalment insuficients per a

Pagina 14 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

regular l'ortografia de la Llengua Valenciana. Ademés les bases de Castelló tenien a soles un valor provisional. En el preàmbul d'eixes mateixes bases és reconeix que, segurament són imperfectes i que a les "noves generacions", corresponen perfeccionar-les millorar-les. Per a ilustrar este punt voldria posar ací els noms dels 52 firmants de les mateixes, les seues ciutats d'orige i les seues professions. Nom - Ciutat - Professió Francesc Alcayde Vilar - - - Professor Universitari Maximilià Allosa – Castella - Periodiste i erudit Francesc Almela i Vives - Vinaròs - Periodiste i erudit Pasqual Asíns Lerma - Valéncia - Escritor Joan Beneyto Pérez - La Vila Joyosa - Juriste i escritor Francesc Bosch Morata - Xàtiva - Mege Francesc Caballero Muñoz - Valéncia - Poeta Francesc Carreres de Calatayud - Valéncia - Dr. Filosofia i Professor Salvador Carreres Zacarés - Valéncia - Croniste de Valéncia Angelí Castanyer Font - Huenaja (Granada) - Polític i escritor Lluís Cebrian Ibor - Valéncia - Escritor Lluís Cebrian Mezquita - Valéncia - Mege, polític i escritor Emili Cebrian Navarro - - - Secretari d'organisació Enric Durán Tortajada - Valéncia - Escritor Ferrando Escrivá Cantos - - - Colaborador Francesc Figueras Pacheco - Alacant - Arqueòlec Honori Garcia Garcia - La Vall d'Uxo - Notari i publiciste Emili Gómez Nadal - Valéncia - Escritor i polític Constantí Gómez Salvador - Valéncia - Pintor Nicolau-Primitiu Gómez Serrano - Sueca - Erudit i mecenes Salvador Guinot Vilar - Castelló - Polític i escritor Huguet Castelló Gayetano Huguet Segarra - Castelló - Polític i escritor Antoni Igual Ubeda - Valéncia - Periodiste i escritor Francesc Martínez Martínez - Valéncia - Erudit

Pagina 15 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Felip Mateu Llopis - Valéncia - Historiador Enric Navarro Borràs - Valéncia - Escritor Bernat Ortí Benedito - Valéncia - Mestre i escritor Josep Pasqual Tirado - Castelló - Escritor Miquel Peña Masip - Castelló - Mege Adolf Pizcueta Alfonso - Valéncia - Escritor i polític Joan Batiste Porcar Ripollés - Valéncia - Eclesiàstic i historiador Joan Simón - Castelló Enric Soler Gómez - Castelló - Mestre i escritor Llorenç Sorlí Castelló Maximilià Thous Lloréns - Valéncia - Poeta Maximilià Thous Orts - Pravia (Astúries) - Periodiste i cine Leopolt Trénor Palavicino - Valéncia - Escritor Ignaci Villalonga Villalva - Valéncia - Polític i financer Emili Calduc Pare Luis Fullana i Mira - Benimarfull - FILÒLEC escritor i historiador Carles Salvador Gimeno - Valéncia - Mestre i escritor Lluís Revert Corzo - Castelló - Escritor Manuel Sanchis Guarner - Valéncia - Estudiant Prenent el llistat anterior com a cert, pot comprovar-se que filòlecs a soles hi ha 1 entre les 52 persones que firmaren l'acort. Açò vé a ser com si a soles haguera un mege per a firmar un tractat de cirugia cardiovascular, entre 52 persones de molts distintes professions. ¡Incomprensible!. Ademés en Castelló no és realisà cap tipo de congrés, a soles existix una "Declaració", que diu que és un "acort transaccional" i que "Les autoritats filològiques que les firmaren mantenen els seus punts de vista científics", (vullc tornar a recordar que l'únic filòlec fon el Pare Lluïs Fullana i Mira, o siga, que el caràcter científic, podria ser molt discutible), i que "ad eixes autoritats i a la nova generació d'estudiosos pertany la cura i la missió , prou pesada i prou llarga, d'anar rectificant i millorant un sistema, -a base també, naturalment, d'amples acorts- que deixant a una banda unes atres raons no pot ser tan madura com deuria". Evidentment est últim paragraf mai s'ha tengut en conter, i eixes

Pagina 16 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

atres raons són les que realment priven en la normalisació del valencià. Vullc apuntar ací abans de seguir, que Manuel Sanchís Guarner reconeix en la, Enciclopedia de la Regió Valenciana que, "En una reunió celebrada en Castelló de la Plana, el 21 de decembre de 1932, els representants de les entitats i publicacions valencianistes, animats per un plausible esperit de concordia, acceptaren unes normes ortogràfiques que són una adaptació de les de l'Institut d'Estudis Catalans". Estes declaracions són dignes de tindre en conter, puix Guarner fon u dels firmants de les Normes de Castelló i és conscient de que són una copia de les normes catalanes. Des de 1878, Lo Rat Penat ya tenía arreplegada una ortografia unificada valenciana, i posteriorment en 1915 La Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Pero pareix ser que en l'acort de Castelló, prou posterior a les dates citades en este paragraf, no ho sabien o no ho tingueren en conter. Un any després, el Pare Lluïs Fullana i Mira, podriem dir que 's'arrependí' d'haver firmat eixes normes, i en 1933 reedità les seues normes d'ortografia valenciana, que discrepen prou de les de Castelló. Fent cas al paragraf de les bases de Castelló que diu que, "... aniran rectificant i millorant el sistema..." , ya el Pare Lluïs Fullana i Mira reedità de nou les normes d'ortografia valenciana, com ya he dit, pero posteriorment, la secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en 1979 elaborà un nou sistema ortogràfic del valencià. Esta nova Ortografia te una acceptació sense igual i una adhesió unànim d'intelectuals i institucions. En l'acte celebrat el 7 de març de 1983 en el Monasteri d'El Puig, foren oficialisades i adoptades per la Comissió Mixta de Bilingüísme i publicades per la Secretaria General Tècnica de la Conselleria d'Educació del Consell Valencià. L'organisme que en eixos moments tenía la potestat de poder redactar unes normes d'ortografia per al valencià lo feu i per la acollida que tingueren, lo feu molt be, i al igual que l'última versió del diccionari de la RAE actualisa, i en cert modo deixa obsoletes les

Pagina 17 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

versions anteriors, estes noves normes del valencià, encara que més per la gran acollida que tingueren, deurien d'haver relegat al recort a totes les demés normes i bases del valencià... pero no fon aixina; és més l'Ajuntament és ratificà en el No ús de les normes conegudes com, "Normes d'El Puig", que són les que s'oficialisaren en 1983 en el Monasteri d'El Puig, i totes les institucions i entitats públiques valencianes en Rita Barberá i Eduart Zaplana, com a caps visibles de l'Ajuntament i la Generalitat respectivament, preferiren seguir utilisant oficialment les caduques i a totes llums, insuficients bases de Castelló. ¡Sorprenent!. Pero lo més sorprenent estava per arribar, puix el 17 de setembre de 1997. Eduart Zaplana anuncia en el debat de política general el seu encàrrec al Consell Valencià de Cultura (C.V.C.) d'un dictamen sobre el conflicte llingüístic. El 13 de juliol de 1998. El C.V.C. aprova un informe en el que advoca per la creació per llei d'una Acadèmia Valenciana de la Llengua (A.V.LL.), formada per 21 membres. El dictamen assumix, encara que en un circumloqui, l'unitat de la llengua. El 2 de setembre de 1998. El ple de les Corts aprova la llei creació de la A.V.LL. Els dos partits majoritaris arriben ad un acort minuts abans de la votació. (P.P. i P.S.O.E.). El 30 de juny de 2000. El C.V.C. denuncia l'incompliment de la llei de creació de la A.V.LL al no haver-se constituit. El 21 de març de 2001. El líder del P.S.P.V., Joan Ignaci Pla, entrega a Zaplana un document per a fomentar un major us del valencià. El 14 de juny de 2001. Zaplana i Pla arriben de matinada ad un principi d'acort. Després d'algunes hores de dubtes i canvis de noms d'acadèmics en la part del P.S.P.V., la llista és fa oficial passades les 21.00 hores. El 15 de juny de 2001. Les Corts Valencianes designen oficialment als 21 acadèmics. El 23 de juliol de 2001. Acte solemne de constitució de l'Acadèmia en el saló de Corts del Palau de la Generalitat. El 31 de juliol de 2001. Primer ple de la A.V.LL. en la seua seu provisional de Sant Miquel dels Reis. Designa a la junta de

Pagina 18 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

govern, presidida per la ex subsecretaria d'Educació Ascensió Figueres (P.P.). El 25 de març de 2002, la A.V.LL. aprova declarar oficials els criteris llingüístics utilisats per la Conselleria d'Educació des de 1983. Esta seria una breu cronologia de la destrucció final del valencià, post que la nova Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada per Llei, lligga's be, creada per Llei, ve a assumir les competències que fins a la data venia ostentant la R.A.C.V., passant esta ad un segon pla totalment sense importància, puix aixina ho diu l'Artícul 5 de la Llei de creació de la A.V.LL. de 7/1998 de 16 de setembre, Artícul 5 Les decisions de la A.V.LL., en l'eixercici de les seues funcions, deuran ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels poders públics, pel restant d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mijos de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que conten en finançació pública. O siga que la R.A.C.V. si vol optar a percebre algú tipo de subvenció pública, aixina com Lo Rat Penat, i unes atres entitats similars, deuran de començar a escriure en el valencià de la A.V.LL., o siga, en català. Ademés volguera apuntar que el mateix dia que és prengué l'acort per part de la A.V.L.L. de catalanisació del valencià, So Ferran, digué segons consta en un artícul del Levante de 26-032002, "So, Ferran, alié a l'ambigüitat calculada de les declaracions de la presidenta i el vicepresident, fon tallant: «A partir de demà (per hui), les Normes d'El Puig són illegals». Palomero, a la pregunta de si el pronunciament certificava l'unitat de la llengua, contestava: «traga vosté les seues pròpies conclusions». Encara que afegida esta, queda garantisada ya en el preàmbul de la llei de creació de la A.V.LL.". ¡Ull!, declara que les normes que se oficialisaren en 1983 i

Pagina 19 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

que són àmpliament reconegudes i acollides pel poble valencià, Són Illegals. Em sorgixen diverses preguntes, - ¿Perqué l'imperiosa necessitat de crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, (A.V.LL.), si ya teníem a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, (R.A.C.V.)? - ¿Perque la pressa de ¿Normalisar? el valencià? - ¿Perqué són declaren illegals les "Normes d'El Puig" si són les que conten en un més ample consentiment del poble valencià? - ¿Perqué són decidix utilisar el valencià basat directament en les bases de Castelló si ya havia elaborada una perfecta ortografia del valencià àmpliament consentida i admesa? - ¿Perqué les institucions públiques valencianes no volen obrir els ulls davant el sentir popular que realment hi ha en lo carrer? - ¿Perqué les institucions públiques preferixen catalanisar l'idioma valencià en detriment de les pròpies arraïls del poble valencià, arribant als extrems sumament incoherents i improcedents de l'universitat de Valéncia, la qual diu en els seus estatuts que el nom acadèmic del valencià són català? - ¿Quant de temps queda fins a que per Llei és diga en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que la llengua que és parla en Valéncia són el català? - ¿A on està eixa persona que grane per a casa i traga d'una vegada al valencià de la misèria en la que és troba, a l'igual que fan uns atres presidents en les seues comunitats? A totes estes preguntes i ad unes atres que vos puguen sorgir, a soles trobe una explicació, la qual NO VULLC expressar ací per por a les possibles represalies, puix realment no crec que siga un problema llingüístic ni molt menys. La maquinaria del molí catalanista i pancatalanista està moguda i engreixada per poderosos torrents.

Pagina 20 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 04 Data de primera publicació Maig de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

XENOFÒBIA EN LA NOSTRA CASA El dissabte dia 24 de maig de 2003, en el diari Levante El Mercantil Valenciano, aparegué l'artícul que apareix escanejat mes avall.

Des d'esta image és pot llegir el titular, pero no el cos de l'artícul, que vaig a transcriure íntegrament. Per a qualsevol desembroll prevaldrien els texts en castellà de l'artícul imprés, pel diari. "IGLÉSIA Cures catalans rebugen que el bisbe valencià Ureña succeïxca al cardenal Carles

Pagina 21 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Inicien una campanya de remissió de postals a l'actual prelat de Cartagena Joaquim Bohigas, Girona. L'imminent relleu de l'Arquebisbat de Barcelona ha reactivat l'esperit de la campanya "Volem bisbes catalans" en la circulació d'unes postals dirigides al bisbe de Cartagena-Múrcia, Manuel Ureña Pastor, en les que se li demana explícitament que renuncie a ocupar el càrrec en Catalunya. La postal està circulant en círculs de cures de Barcelona i Múrcia, encara que l'objectiu és que arribe al bisbe Ureña. En el revers de la postal, és llig que "els remors lo senyalen com a candidat a arquebisbe de Barcelona. Sería el quart destí d'una atípica correguda burocràtica, propia d'un funcionari que ascendix en l'escalafó". Els redactors del text creuen que "un bisbe, en camvi, ha d'estar arraïlat format en el païs". Els autors pensen que el nomenament d'Ureña com a prelat de Barcelona "seria interpretat com un signe de desconfiança i un acte d'hostilitat contra la nostra tradició milenària". "En respecte, pero en fermea, li demanem que descarte esta possibilitat, expressant públicament el seu desig de que el nou arquebisbe de Barcelona siga català". expressa la postal. Els autors, ademés advertixen que "si no ho fa, viurà un calvari". Ureña, naixcut en Albaida en 1945, és valenciaparlant. El seu nom és dels que més sona per a succeir al també valencià Ricart Maria Carles, el qual ya ha superat els 75 anys, ha de jubilarse pero continua en el ùesto per la pròrroga que li concedí el Papa. Ureña ha segut administrador apostòlic de Menorca i bisbe d'Alcalà d'Henares." Fins ací la transcripció lliteral i traducció de l'artícul. Açò és molt greu, un tema que m'atrevix a nomenar com, Xenofòbia. L'iglésia històricament, s'ha clavat en molts assunts en moltes époques que mai haguera degut clavar-se causant en numeroses ocasions uns danys desproporcionats, i no vaig a entrar a recordar-los o comentar-los, pero eixos passages de l'història

Pagina 22 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

hagueren degut ser a soles, coses del passat, i l'iglésia deuria de comprometre's a soles en la seua missió i complir en la seua funció, que és, divulgar la paraula de Deu, administrar els sacraments... i deixar la política als polítics; pero segons est artícul, no a soles és que no deixen la política als polítics, sino que ademés, d'una forma primer subtil i posteriorment 'a sac' amenacen a Ureña en tota regla, "si no ho fa viurà un calvari". Ademés en esta postura obliguen a que una persona que ha estat durant anys llaurant-se un futur esperant una oportunitat per a ascendir o millorar, renuncie ad ella, estan coartant la seua llibertat d'elecció i de promoció, açò sense mencionar que també li diuen "... expressant públicament el seu desig de que el nou arquebisbe de Barcelona siga català.", estan posant en boca d'Ureña paraules que segurament no eixirien mai d'ella d'una forma voluntària. Em pareix que el nom exacte d'eixa expressió és coacció. Yo, desconec que Deu diguera, "...i en Catalunya a soles hauran cures, bisbes... catalans.", pense que l'actitut intransigent i nacionaliste d'estos clercs estan ya mont alluntades d'un simple problema llingüístic o territorial, és com he dit a l'inici, Xenofòbia, xenofòbia dins de casa. Pense que Ureña deuria de posar en antecedents al Papa i que este prenga cartes en l'assunt. M'esglaya pensar que vindrà després d'açò, aixina com m'agradaria vore com les autoritats catalanes prenen cartes en l'assunt i pacifiquen la situació.

Artícul 05 Data de primera publicació Juny de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

Pagina 23 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

A LES ILLES BALEARS LI SEGUIX DOLENT LA FERIDA DEL CATALÀ Les Illes Balears ploren... ploren pero no la pèrdua, sino el furt i suplantació de la seua identitat, llengua, cultura, territori, ànima... per part dels catalans / catalanistes. Internet està ple de documents tant de pàgines personals que reclamen el seu dret a parlar en la seua llengua Balear, com d'associacions dignes de tot crèdit i reconegut prestigi, en els que és demostra que Les Illes Balears MAI han pertanygut a Catalunya, ademés també està Internet ple de documents en els que d'una o d'una atra forma és demostra l'usurpació de Catalunya de tot lo Balear. Com chicotets eixemples del paràgraf anterior, els catalans diuen que; Ramon Llul (Raimundo Lulio), que fon mallorquí, i escrigué en mallorquí, és català, la llengua parlada en les Illes Balears és el català, quan la llengua Balear, parlada en les Illes Balears, és més antiga que la catalana, etc. Per a ilustrar en i de que forma la maquinaria catalanista està sometent a les Illes Balears, he rescatat d'Internet tres documents que m'han paregut molt significatius, els quals vaig a comentar. El primer escrit esta firmat per, Jaume Martorell Mir, president del Centre Cultural Mallorquí, el qual esta datat en, Palma de Mallorca, el dia setze d'octubre de dos mil, i és redactà per a ser enviat a la Comissió Europea sobre les llengües minoritàries i regionals. El text original és troba en esta pàgina. Este primer text és sumament interessant, puix So Jaume Martorell diu coses tan dignes de tindre en consideració com esta. Nomena a Quinto Cecili Metelo, personage no molt conegut pero que, fon un general romà que en 123 a.C. conquistà Mallorca i Menorca, fundant en tres mil colons les ciutats de Palma i Pollentia. Pero yo vullc ampliar el tema dient que, anys mes tart, en el 707, és quan està datat el primer desembarc aràbic del que és te constància en Mallorca, per a arribar en el temps a incorporar-se de forma definitiva a la dinastia musulmana dels Omeyas, i aixina quedaren

Pagina 24 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

les Balears fins a l'arribada de Jaume I en 1229. Pero abans de Quinto Cecili Metelo, Les Illes Pitiuses (Eivissa i Formentera) foren colonisades pels cartaginesos l'any 654 a.C., passant a convertir-se, gràcies a la seua privilegiada ubicació estratègica, en el centre del comerç mediterràneu occidental. Després de les Guerres Púniques, les Pitiuses s'incorporaren a Roma, sent l'emperador Teodosi, ya en el sigle IV, qui les uniria a Mallorca i Menorca per a formar la província Baleàrica. És pot vore clarament el desvario català, puix fins que arribara Jaume I en alguns soldats catalans, ¿En les Illes Balears no parlaven? Un poc més avall, referint-se a la progressiva sustitució del balear pel català, So Jaume Martorell aludix a unes, "generosos aportaments dineraris per part de Catalunya". Lo que no diu So Jaume Martorell, és quí és el perceptor de tals aportaments dineraris, pero segur que entre ells hauran entitats i persones, segurament tan influents i poderosos, que quan algun dia tot torne a ficar-se en el seu lloc, és voran caure torres molt altes. Després fa referència a que incloure el terme català en el seu Estatut d'Autonomia fon ràpit, sense referèndum popular i casi a amagatontes, com ocorreguera en Valéncia a no tardar molt si no fem alguna cosa. També fa alusió als països catalans. ¡Que trist! El segon escrit ho fa la, Plataforma Cívica en Defensa de sa Llengo Balear. És el Manifest de Lluch - 1994, Per la Defensa de la Llengua Balear i per la Igualtat de drets Llingüístics en les Balears. El qual és troba en Internet en esta pagina. Sobre este manifest no vaig a comentar res puix qualsevol comentari degradaria la purea i la grandiositat de la seua redacció i contingut, encara que és un tant extens, deuríeu llegir-lo integre i molt espau. A soles vullc expressar la meua adhesió i solidaritat en el poble Balear, puix és molt trist, com en este cas, vore que una Comunitat Autònoma, Catalunya en este cas, esta calcigant i martafallant ad una atra, (atres en este cas Balears i Valéncia), baix la mirada impune de tots. De veritat desig que en esta nova llegislatura és note una gran diferència per a millor, en respecte al passat.

Pagina 25 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

El tercer escrit, és titula, "Injusta suplantació de nostra tradició toponímica balear per la llengua catalana", i bàicament parla dels noms que han canviat, dràsticament en molts casos, al catalanisar la seua llengua autòctona, convertint en simples caricatures, els noms de llocs religiosos, sants i imagens, tradicionalment, de cult popular. Açò nos du a que moltes persones, que sempre han venerat ad una image en un nom concret i conegut, lo que li fon transmés pels seus pares i ad estos els seus, ara és veen desamparats, puix no reconeguen ni les seues pròpies creences, i tot açò s'ho devem, com s'expressa molt be en estos tres texts ad eixos quatre que s'estan "engrossant" a costa de la llengua. Este tercer text lo pots trobar en Internet en esta direcció. Tot lo que fins ací haveu pogut llegir en estos tres texts em du a pensar que realment en l'actualitat no existix cap problema llingüístic. Cadascú sap perfectament que idioma és parla en la seua comunitat natal i també sap com és parla i quina normativa deu de seguir per a parlar-ho correctament. Normatives que són diferents per a cada llengua. El problema és purament polític, una usurpació, suplantació, o com és vullga nomenar, de Catalunya per a les comunitats Balear i Valenciana en principi, puix com ya amenacen en els seus alucinògens països catalans, comunitats com la Murciana o l'Aragonesa poden ser els seus pròxims objectius. Quan una pedreta cau per la rosteria d'una montanya nevada s'ha de detindre de pressa, puix esta pot arribar ha fer-se tan gran que siga impossible detindre-la fins a que ella mateixa s'estrele contra la casa del forestal, havent arrasat quant haja pillat en el seu camí. Des d'ací les meues més respectuoses salutacions a, sallengobalear.com, i a totes les persones i entitats que estan lluitant dia a dia incansablement per tornar a recuperar les arraïls de les Illes Balears, que és el millor i més apreciat tesor que és pot llegar als fills. Felicitacions per la llabor que esteu realisant.

Pagina 26 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 06 Data de primera publicació Juliol de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

LA MAQUINÀRIA PANCATALANISTA DONA UNA NOVA VOLTA DE FEMELLA A LA DESTRUCCIÓ DEL VALENCIÀ Ara la A.V.LL. vol otorgar-li a la R.A.C.V. tot el "poder" i el ranc que tingué moltíssim anys abans de que la A.V.LL. fora creada per llei i parlar en la mateixa de tu a tu, en igualtat de condicions. ¡Quina vergonya!. Açò no és més que una nova volta de femella en la minuciosa i estudiada destrucció llegal del valencià, i no enganya a ningú en un poc de sentit comú. 1.- Les Normes d'El Puig, reconegudes i admeses per pràcticament tot el poble valencià, no contempla ni inclou l'accentuació gràfica de les paraules, excepte per ad un reduït número d'elles que al ser homógrafes necessiten ser diferenciades. 2.- La A.V.LL. fon creada per llei, (per nassos), i en l'artícul 7 punt A de la llei de creació de la mateixa, (7/1998 de 16 de setembre), diu Artícul 7 Seran competències de la A.V.LL.: a) Determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes. No cap ninguna deferència per a la R.A.C.V., ni per a cap atra entitat. I en el seu artícul 5 diu, Artícul 5

Pagina 27 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Les decisions de la A.V.LL., en l'eixercici de les seues funcions, deuran ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels poders públics, pel restant d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mijos de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que conten en finançació pública. O siga, ordene i mane. 3.- La R.A.C.V. no estava d'acort en complir l'artícul 5 de la llei anterior, pero si no l'acata, li seran retirades tots els aportaments i subvencions que rep de l'administració pública. 4.- Ara la maquinària pancatalanista tenint com exponent a la A.V.LL., vol tornar a donar-li a la R.A.C.V. el poder que fa uns anys tenia per ella mateixa i que per llei li llevaren, per a que d'una forma o d'una atra, la A.V.LL. siga la R.A.C.V. i viceversa. Personalment pense que entitats centenàries com lo és la R.A.C.V estan sent esclafades davall de la ruglonadora pancatalanista, és de pena, puix estes entitats son les que han servit com bandera per a persones que com yo, hem seguit abraçant les seues normatives. Seria millor, recórrer a la finançació privada, abans que sucumbir, puix en quant açò ocórrega, els valencians estarem més dividits en tots els sentits, i en açò les entitats pancatalanistes són especialistes. Els catalans saben molt be que 'pa' s'escriu en 'p', pero els valencians cada vegada dubtem més si s'escriu en 'p', en 'j' o en 't', i com certa frase assegura, "Dividix i venceràs", i lo estan conseguint. En quants més grupets estem dividits els valencians, més fàcil serà esclafar-nos. A soles nos queda una eixida, la lluita del poble, ya que els poders polítics nos ignoren. Derogació de la llei 7/1998 de 16 de setembre de creació de la A.V.LL. i les aigües començaran a tornar al seu caixer.

Pagina 28 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 07 Data de primera publicació Setembre de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

DEL SOMI D'UNA NIT D'ESTIU, AL MALSON DE TOTES LES NITS DE L'ANY L'aparició de Pasqual Maragall, president del P.S.C., (Partit Socialiste Català), difonent en els mijos de comunicació la reforma de l'Estatut Català, parlant de la Corona d'Aragó, com si fora una cosa aliena a Espanya, i reclamant l'anexió de la Comunitat Valenciana, Les Illes Balears i alguns territoris de França, venen a posar sobre la taula en proposició ferma, els alucinògens països catalans que des de molts anys ve anunciant i promocionant la Generalitat de Catalunya. Una cosa que em pareix molt perillosa i de suma importància és que Zapatero, "cap" dels socialistes avale este desvario polític. Aprovar la reforma de l'Estatut Català en estes condicions suponc que d'una forma o d'una atra s'està reformant l'Estatut d'Autonomia de les comunitats afectades, puix deixarien de ser unes comunitats autònomes independents entre si per a formar una nova, (que segurament és nomenaria Catalunya), i açò tant Zapatero, com Maragall deurien de tornar a replantejar-s'ho i rectificar lo dit abans de que la bola de neu generada per estos desijos sobiranistes siga difícil de parar. Este tipo d'atac ya lo sofrí les Illes Balears a l'incloure en el seu Estatut d'Autonomia el terme català, a l'igual que ara lo està sofrint la Comunitat Valenciana. Josep Mª Aznar, ha demanat a Zapatero que recapacite la seua postura davant del tema, pero el govern central fent us de tots

Pagina 29 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

els recursos llegals que tenen al seu alcanç, deuria de posar cada cosa en el seu lloc i recordar-li a Maragall, a Zapatero, i tots els que com ells, no tenen clar a on és troba el llímit de certes temes, que Catalunya no és més que una comunitat autònoma, composta per quatre províncies, d'una realitat política de major àmbit nomenada Espanya. -------------------------------------------------------------------------------Esta situació dona per a molts succeïts, com lo que me van a permetre plasmar ací, lo qual espere que comence a córrer per Internet com la pólvora. - Després de la consecució dels països catalans l'expansió dels mateixos no ha cessat com pot vore's en este mapa.

- Pero a pesar de tot, els països catalans pareixen no tindre fi, com és posa de manifest en este mapa mundial.

Pagina 30 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

- L'historia deurà de tornar-se a escriure, puix arribem més de 2.000 anys escrivint-la mal.

Pagina 31 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 08 Data de primera publicació Setembre de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

MÉS ALLÀ DE LES NORMES D'EL PUIG Volguts amics, he rebut últimament varis correus-e dient-me o reprochant-me que hi ha qui no escriu com yo ho faig, pero que ells no son catalanistes, com eixemple per a ilustrar este text vullc ficar esta direcció Uepb, del forum de la R.A.C.V. i és una resposta a un mensage meu. Hem de tindre present, i molt clar, que una cosa són les Normes d'El Puig, que són les normes mediant les quals és regula el valencià, la forma de puntuació, l'ordenació correcta de les paraules per a construir frases, la forma d'accentuació, la forma correcta d'escriure en valencià, o siga, l'ortografia valenciana, pero una atra cosa molt diferent són les paraules que s'utilisen per a desenrollar eixa ortografia. Per ad unes mateixes normes d'escritura és poden utilisar distintes paraules, és el cas dels sinònims, que encara que siguen paraules que s'escriuen i pronuncien de forma diferent, signifiquen lo mateix i és poden utilisar indistintament en la frase sense que açò canvie les normes de puntuació o l'ortografia utilisada. Una atra cosa son els estrangerismes, que són paraules que provenen d'uns atres idiomes i que per moda, o qualsevol atre motiu substituïxen de forma tàcita i consentida a les autòctones de l'idioma, sense que estes facen variar les normes d'ortografia utilisades. En açò tenim clar que és pot usar Les Normes d'El Puig, pero estar utilisant paraules catalanes per a desenrollar les mateixes, (Un eixemple clar de lo que estic dient és l'única resposta obtesa del registre d'entrada de la Presidència de la Generalitat Valenciana, la qual en dos llínies, utilisa cinc mil paraules

Pagina 32 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

autèntiques catalanes. Una vergonya que el govern valencià vullga fomentar el català des del mateix cor de les seues institucions) Açò vol dir amics meus que no tot consistix en utilisar les Normes d'El Puig, sino en saber triar be les paraules a utilisar, per eixemple.: Paraules Valencianes Servici Este Chic Xàrcia Granera Pardal Vesprada Colege Pronte En Yo Vos Ací ... ... ...

Paraules Catalanes Paraules Castellanes Servei Servicio Aquest Este Noi Chico Xarxa Red Escombrera Escoba Ocell Pájaro Tarda Tarde Col.legi Colegio Aviat Pronto Amb Con / En Jo Yo Us Os Aquí Aquí

Artícul 09 Data de primera publicació Octubre de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

GOVERN CENTRAL

Pagina 33 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Des de fa molts anys, massa, Catalunya ha defés lo que ad ells els agrada nomenar, països catalans, un invent nacionaliste que reunirien els territoris que inclourien una hipotètica i fictícia nació catalana. Estos territoris tradicionalment han segut Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, la franja ponent d'Aragó, el Roselló Francés, alguns municipis de Múrcia i la ciutat italiana de l'Alguer, pero ara, han arribat més llunt. En la seua intenció de reactivar l'antiga Corona d'Aragó, als territoris dels "seus països catalans", els han afegit tot Aragó, pràcticament tot el sur de França, i territoris de Terol, com Albarrasí o Manzanera. En primer lloc vullc aclarir que els territoris que els socialistes catalans, (recolzats pel P.S.O.E.), proponen com part de la Corona d'Aragó, mai foren els que constituïxen la mateixa, a soles es una atra deformació de l'història proposta per la maquinària pancatalanista. Tornant al tema, Catalunya du molts anys lluitant per separar-se del Govern Central Espanyol, encarnat per Madrit, reclamant la seua independència del mateix; pero Catalunya sap be que les quatre províncies que la componen, no podrien subsistir per sí mateixes davant de tot lo món si és deslligaren per sancer d'Espanya. Molt al seu pesar, estarien condenades ad una mort súbita, esclafades pel pes de l'unió que el restant del món estem realisant, puix al contrari que ells, tendim a unir-nos en tots els sentits, puix l'unió fa la força. I he dit 'unir-nos', d'igual a igual, no absorbint en desmesurada prepotència. Com Catalunya sap açò perfectament, per a poder separarse d'Espanya, la seua millor arma és anexionar-se tots els territoris que puguen absorbir, i remoure l'antiga Corona d'Aragó anexionantse l'antiga Corona de Valéncia, l'antiga Corona de Mallorca... és una de les vies mes fàcils. Pero estan caent ells mateixos en la trampa del centralisme que tant odien, puix la seu central d'eixos imaginaris països catalans estaria en Barcelona, per lo tant relegarien als demés territoris d'eixos imaginaris països catalans, a ser simplement els territoris de Catalunya, una cosa aixina com ara lo es ella d'Espanya. ¿A on

Pagina 34 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

estaria la diferència entre lo que pretén Catalunya i lo que actualment es Madrit?. L'única diferència és que ara el poder en molts aspectes lo té Madrit, i Catalunya ha de solicitar la seua aprovació, i una vegada creats eixos països catalans seria Catalunya la que tindria el poder, i la Comunitat Valenciana, per eixemple, la que tindria que demanar-li ad ella la seua aprovació. A l'igual que diuen que l'anarquia no pot existir per definició, el govern central existix sempre per definició. Sempre que haja un grup de territoris que s'unixquen, haurà un grup de persones que lo dirigixen i automàticament s'estarà creant el govern central, és nomene com és nomene, i tinga a on tinga la seua sèu. Ad este respecte, a soles afegir, que quines eixirien perdent en este cas, a soles serien els territoris que pretenen anexionar-se, puix Catalunya ya està contant els dies que li queden per a nomenar a les illes Balears, simplement, les illes, o el Roselló Francés, Catalunya Nort. Després d'eixa somiada anexió vindria l'unitat llingüística, (que molt al meu pesar, estan implantat en la Comunitat Valenciana). En eixos imaginaris països catalans, tindria que parlarse algun idioma, i clar està, no seria el balear, sino el català, arribats ad este punt, desapareixerien totalment el Balear i el Valencià, ademés del castellà en gran mida. Açò a soles es imposició de la cultura i la forma de ser d'un poble ad un atre, per via política, ya no podem parlar de conflicte llingüístic, ya no cap eixa opció, a soles podem parlar d'un gran i enorme problema polític, i del si no conegut, si intuït trasfondo que mou el problema polític. Tots sabem parlar valencià, tots saben parlar balear, tots sabem parlar castellà, tots saben parlar català... i el seu vocabulari, pero qui té que dir cóm i en que vocabulari és parla en la Comunitat Valenciana, no ho té clar. A soles espere, que eixa anexió territorial, mai és duga a terme, puix a soles sería el colofó de la llei de l'autoritarisme.

Pagina 35 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 10 Data de primera publicació Octubre de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

PERQUÉ NO ES DEU D'ACCENTUAR LES NORMES D'EL PUIG (EN UN ANEX) El passat dia 14 de setembre de 2.003 mantingué una entrevista en el secretari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, (R.A.C.V.), Voro López. Em digué moltes coses interessants en resposta a les meues preguntes. Tot pareixia anar com una bassa d'oli, fins a que apleguí a preguntar-li per la nova norma d'accentuació gràfica que la R.A.C.V. ha adoptat per a les Normes d'El Puig; en eixe moment és posà molt nerviós i la seua veu s'alterà. Voro López em donà quatre raons principals per a haver accentuat les Normes d'El Puig, que passe a comentar sense cap orde, ni d'importància ni de qualsevol atre. Primer Voro: Totes les llengües romances s'accentuen. Benet: No. Això no és cert, l'italià no s'accentua, i els han llevat perque no fan falta els accents gràfics per a res. Segon Voro.: Els chiquets s'emboliquen tenint que accentuar el castellà i no accentuar el valencià. Benet.: Açò no crec que siga aixina, puix des de fa molt de temps els chiquets valencians han tingut que estudiar anglés junt al castellà, i el castellà s'accentua i l'anglés no. De totes formes hi ha

Pagina 36 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

un atre eixemple per a ilustrar lo que estic dient. Eixe eixemple és troba en Itàlia, puix en eixe país hi ha llocs a on s'ensenya castellà com segon idioma, i allí tenen lo mateix que ací. Tenen l'italià com a llengua oficial, no accentuada i l'espanyol com a segon idioma, accentuat, i les dos llengües són romances, ¿Allí els chiquets no s'emboliquen en l'estudi?. A banda de països com els Estats Units, o com lo Regne Unit, a on és parla anglés, i en alguns llocs s'ensenya espanyol com a segon llengua, la primera sense accents i la segona en accents. Tercer Voro.: És bo per a diferenciar les vocals obertes i tancades. Benet.: Segons les Normes d'El Puig, les vocals tancades i obertes tenen les seues pròpies normes per les quals és molt fàcil poder distinguir de quines vocals estem parlant. Per eixemple. Dins del capítul nomenat, "Regles de e oberta", la primera regla és, Textual, "Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, epidèmic, endèmic.". Si coneixes esta regla saps que eixes, "e", és obertes, ya no te fa falta per a res l'accentuació gràfica. Quart Voro.: Quan redactaren les Normes d'El Puig no s'aclariren en la forma que deurien d'accentuar-se, i com a no arribaren ad una solució, decidiren optar per una solució folla, no accentuar les Normes d'El Puig. Benet.: En primer lloc se me fa molt difícil d'assimilar, puix no crec que fa uns anys, no s'aclarixen de com accentuar les Normes d'El Puig, i que ara un poquet abans de l'1 de juliol de 2003, no tingueren cap dificultat en accentuar les normes d'El Puig. Ademés dites Normes en el capítul destinat a l'accentuació, en primer lloc te diuen com són i per a que servixen els accents, i després en el punt nomenat, "Normes d'accentuació", diu, Textual, " En termes generals s'ha eliminat l'accentuació gràfica,

Pagina 37 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

pensant en la poca utilitat que en realitat tenia i en la càrrega de complicacions que suponia a l'hora de deprendre a escriure i en el moment de l'escritura. Aixina s'ha fet també en unes atres llengües modernes com l'italià, l'anglés...", i després fa referència als accents diacrítics, que no els eliminaren i servixen per a diferenciar les paraules homógrafes. Per a haver segut una proposició folla està molt be desenrollada, explicada, definida i pensada. En fi, per tot lo explicat fins ara, pense que l'accentuació gràfica de les Normes d'El Puig, no és més que una maniobra política, elaborada per la A.V.LL. Pense que este no és el moment per accentuar les Normes d'El Puig, i que a soles estan servint per a distanciar i separar més als valencians, mentrimentres que els que no volen el valencià com a llengua estan fent camí a les nostres esquenes, imponent més tot lo volen. Seria molt bo, que la R.A.C.V. reconsidera-se de nou els accents, i tinguera a be llevar els accents de les Normes d'El Puig. El següent paràgraf no fon part de l'artícul original. Passat uns anys des de que la R.A.C.V. accentuà les Normes d'El Puig i creent que no és van a llevar els accents de les mateixes he decidit accentuar tots els meus text, segon les noves normes d'accentuació de la R.A.C.V., a soles per obediència ad esta entitat i per pensar que tots els valencians deuríem d'escriure de la mateixa forma, per a no fer més de riure a tot lo món.

Artícul 11 Data de primera publicació Octubre de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

Pagina 38 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

3er SALÓ VALENCIÀ DEL LLIBRE. ¿VALENCIÀ? Fa uns dies aní al, 3r Saló Valencià del Llibre, el qual és feu en el Monasteri de Sant Miquel dels Reis, seu de la nostra coneguda, A.V.LL., per cert, d'entre tots els llocs que podien haver triat per a afonar més al valencià, han triat un antic temple, un antic lloc de cult cristià, a on encara estan les imàgens dels sants, sobre tot l'image de Sant Miquel, que presidix el gran saló. En respecte a l'exposició, puix hi ha una paraula que pot definir tot lo que he vist, 'Pancatalanisme'. Si és un saló del llibre valencià, havia coses que estaven de més, per eixemple tots els llibres que feyen referència a tot lo català, o siga, gramàtica catalana, la Catalunya de..., la Catalunya vista per..., el català en respecte... biografies i llibres de gent catalana i pancatalanistes com Pompeu i Fabra, editorials catalanes fent publicitat dels seus llibres escrits en català, i de temes catalans. He de dir en honor a la veritat que també trobí, a soles un llibre, que feya referència al mallorquí, pero també he de dir que no parlava a soles del mallorquí, sino que eixe llibre feya referència al mallorquí en respecte al valencià i al català. Per a que ningú puga dir res, també he de dir que yo no conec tot el fondo lliterari de l'exposició. Yo estic parlant dels llibres que poguí vore en les casi tres hores que estiguí veent l'exposició. Per a amenisar el passeig per l'exposició, de fondo s'escoltava música supostament valenciana, pero quan deixava de ser música de fondo i escoltaves la lletra, et donaves conte d'a on era la música. La A.V.LL., eixa entitat que s'autonomena, "valenciana", deuria de no haver deixat que en este acontenyiment tan valencià com és el seu saló del llibre, tot lo català s'haja pogut passejar de dreta a esquerra i d'amunt avall. Açò a soles em du a pensar que la A.V.LL. no te cap interés en que la llengua valenciana torne a tindre tot el seu esplendor i la seua glòria, eixa mateixa glòria que en el seu moment la dugué a tindre el primer Sigle d'Or d'una llengua romanç.

Pagina 39 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Pot haver gent que quan lligga este text puga dir, ¿I que té de mal que hagen llibres que feyen referència a tot lo català i que estiguen escrits en català?. Puix si eixe cas és dona, a tota eixa gent he de dir-los que si han deixat que hagen llibres escrits fent menció a qualsevol tema català, ¿Per qué no havien llibres escrits en gallec, en alemà, en suahili i fent referència als seus respectius llocs de procedència... si cap una atra llengua que no siga la valenciana, en est acte acontenyiment valencià, qualsevol llengua podia haver estat representada, i no ha segut aixina, a soles ha segut la llengua catalana. ¿Per qué? He de dir també que els únics llibres que és salven de tot aquell embolic català, són quatre o cinc llibres que en son dia edità la R.A.C.V. allà per l'any 1.998 - 2.000, encara sense accentuar. També en la secció de diccionaris és trobava el diccionari que en són dia edità la R.A.C.V., que en estos moments és l'únic diccionari de valencià que és pot utilisar per a traduir del castellà al valencià, (tots els demés estan en català). És una verdadera pena que delliberadament estiguen ofegant al valencià. Per darrer he de dir que eixa exposició ha segut visitada per multitut d'escolars i gent de tot tipo, i per a la majoria d'eixa gent, lo que allí estan veent és valencià, l'unitat llingüística seguix el seu camí. ¡Que be planejat que ho tenen tot! Desig de tot cor, que la A.V.LL. és dissolga i que el valencià puga seguir el seu camí en pau i molt llunt del català.

Artícul 12 Data de primera publicació Octubre de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

Pagina 40 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

LES ESCOLES OFICIALS D'IDIOMES ¿VALENCIÀ? Segons el Real Decret que prepara el Ministeri, el qual s'està redactant sobre una norma que, fon aprovada per unanimitat per tots els directors generals d'Ensenyança de totes les comunitats autònomes d'Espanya, excepte Catalunya, que no estigué present, la llengua valenciana s'ensenyarà de forma independent i separada de la llengua catalana, (per fi). Abans de seguir avant, vullc apuntar ací que les associacions Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear asseguraren que eixe Real Decret constituïx “un atac a la llengua catalana”. És important saber que estes tres associacions són catalanistes i pancatalanistes, i que perxò és veuen en la necessitat de dir els seus mateixos transnoctats i avorrits arguments, encara que ad estes altures a ningú se l'escapa el fort atac frontal que Catalunya està realisant contra la llengua valenciana, (totes les llengües de les Illes Balears, la llengua aragonesa oriental...), des de fa més de vint anys. Per una atra banda, el portaveu del Bloc en l'Ajuntament de Castelló, Antoni Porcar, manifestà que el seu partit considera una “agressió en tota regla” contra el valencià l'intenció d'impartir per separat en les Escoles Oficials d'Idiomes l'ensenyança del valencià i del català, “com si no foren la mateixa llengua”. Des de sempre el Bloc ha estat a favor de l'unitat llingüística, i això ha marcat sempre la seua postura. Puix voran senyors, tots sabem que les llengües valenciana i catalana, no són les mateixes, i molt al contrari de ser una "agressió en tota regla", és un primer pas per a poder lliberar-se la llengua valenciana del jou català. A soles per comentar alguna cosa sense ficar-nos en fondaries, tots els clàssics valencians, sempre han afirmat que escrivien en, Llengua Valenciana, mai en llengua catalana. Pero este Real Decret quan aparega, siga publicat i és faça d'obligat compliment, elevarà de nou al valencià a la categoria (que sempre

Pagina 41 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

ha tingut), de llengua oficial, puix serà impartida per les escoles oficials d'idiomes. Això em du ha pensar, - Les universitats de la Comunitat Valenciana, (totes), ¿Seguiran traduint les seues respectives Ueps al català? - L'universitat de Valéncia, ¿Seguirà utilisant el català com a llengua vehicular en l'universitat? - L'universitat de Valéncia, ¿Seguirà escrivint en els seus estatuts que el nom cult de la llengua valenciana es, 'català'? - L'universitat d'Alacant, ¿Seguirà, promocionant i fomentant el traductor de català que fins ara està mantenint en la Xàrcia? - La R.A.E., ¿Seguirà utilisant la definició de llengua valenciana que des dels anys '70 arreplega en les successives actualisacions dels seus diccionaris? - ¿Seguiran sense voler otorgar a la llengua valenciana el I.S.B.N.? - ¿La Generalitat de Catalunya retirarà de la seua Uep oficial tots els documents a on arreplega que en la Comunitat Valenciana és parla català? - Les autoritats valencianes, ¿És dignaran a solicitar de, I.S.O. el distintiu identificatiu d'idioma, (independent de qualsevol atra forma de parlar)? I aixina podríem fer un sense número de preguntes, totes elles, a qual més interessant i important. Pero de totes formes, no és or tot lo que relluïx, puix eixe gran pas de jagant per a la llengua valenciana té la seua pedra en la sabata, i eixa pedra és lo que actualment s'està ensenyant com valencià, lo qual, és sumament conegut per tots que no és valencià, sino català, o siga que si en les escoles oficials d'idiomes ensenyen el valencià actual, estaran ensenyant català encobert baix el nom de valencià. Eixe Real Decret deuria incloure que la A.V.LL. és dissolguera, que tots els acadèmics que han estat en ella, mai pogueren tornar a formar part de cap atra entitat relacionada en la

Pagina 42 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

llengua valenciana, i que el valencià que tinga que ensenyar-se en les escoles oficials d'idiomes, aixina com lo que s'ensenye en tots els centres docents del Regne de Valéncia, siga realment el valencià que volem els valencians, en les seues regles, el seu vocabulari, les seues expressions, els seus girs... aixina podríem tornar a menjar la tradicional, "coca en llanda", i no l'actual catalanisada, "coca en llauna". Sobre tot, el vocabulari valencià, és fonamental. Tots els valencians, desigem que el conseller de Cultura, Educació i Deport, Esteban González Pons, és faça eco d'esta suplica i torne a la llengua valenciana el seu vocabulari, la seua dignitat. A soles em queda agrair a tots els directors generals d'Ensenyança de totes les comunitats autònomes d'Espanya, excepte Catalunya, (clar), la seua decisió, puix han posat al valencià i al català en el seu lloc.

Artícul 13 Data de primera publicació 18 de Decembre de 2003 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

CASTIGUEN EN EL COLEGE ALS CHIQUETS, PER PARLAR LA LLENGUA DELS SEUS PARES Lo que vaig a contar ací, ha ocorregut en l'escola de les meues chiquetes. Primer vullc dir que fa un temps parlí en la mestra de ¿Valencià? que tenen les meues chiquetes en l'escola, i ella em digué molt clarament que lo que estan obligant-li a impartir com

Pagina 43 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

valencià no és tal per que ella sempre ha parlat en sa casa valencià i açò no és lo que ella ha d'ensenyar als chiquets en classe, pero ella ha de treballar i guanyar diners, (la seua explicació). Ara ve el cas, fa uns dies castigaren a les meues chiquetes i a unes quantes més, que saben parlar valencià i volen parlar valencià; la seua llengua materna, la llengua dels seus pares dels seus yayos, el valencià. La mestra feu un dictat en el qual inclogué paraules com a, "aquest", "amb", "formalitzar", "novel.la" i unes atres paraules del vocabulari català. La meua chiqueta, i les seues companyones en lloc de posar lo que la mestra li estava dictant, ficaren, "este", "en", "formalisar", "novela", i totes les paraules valencianes tal i com és parlen i escriuen en lo carrer. La mestra les digué que estaven mal escrites i les feu copiar cent vegades cadascuna de les paraules. O siga que han castigat ad eixes chiquets per parlar el valencià del poble, i no estic dient ni estic entrant en si la A.V.LL. ha dit o si no ha dit, o si és la llei de... o si no és la llei, o si per l'artícul 5... tot això no m'importa res, la A.V.LL. mai ha representat els interessos dels valencians, i aixina el poble se l'ha demostrat sempre, realment no m'importa lo que puga dir la A.V.LL., "l'idioma ho fa el poble, i no els polítics" i el poble no volem el català que nos estan imponent. Quan els ¿Acadèmics? de la A.V.LL. lligguen açò, que l'informen al I.E.C. i als partits polítics per a que prenguen cartes en l'assunt. Pero realment lo que puguen dir unes persones corcades fins lo més fondo del seu cor pel cuc del poder, l'ambició, els diners, el pancatalanisme... és una cosa que no pot importar-me res. A soles comence a tindre por per la meua vida, pero algú ha de dir-ho i fer-ho. Li he remés un escrit a la A.V.LL. en el qual li comunique lo que ha passat, i d'eixa entitat espere una resposta, o millor dit, una entrevista.

Pagina 44 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

També vullc dir que la via del diàlec, la via de la llegalitat està filtrada per la política i esta pel pancatalanisme, aixina que a soles nos queda poder fer-nos oir en lo carrer. El valencià NO ha de morir afonat davall del jou catalaniste i pancatalaniste. ¡VIXCA EL VALENCIÀ!

Artícul 14 Data de primera publicació 04 de Giner de 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

EXPOJOVE 2003 Expojove és una fira valenciana dedicada a la joventut com el seu nom indica, "Expojove". Al ser una fira valenciana seria d'esperar que els texts que és pogueren llegir en la mateixa, per lo manco els texts genèrics, estigueren en castellà, i ¡Cóm no!, en valencià, pero qual no fon la meua sorpresa al poder comprovar que el 95% dels texts genèrics, (per ficar un percentage aproximat a ull), estaven a soles escrits en castellà. El valencià lluïa per la seua absència, i lo poc que estava escrit en valencià, era en això que la Generalitat Valenciana i la A.V.LL. diu que és valencià. Eixa situació em produí tal vergonya aliena, que realment estar ahí dins em produïa realment pena. També em cridà l'atenció que l'immensa majoria dels texts que anunciaven a l'Ajuntamient de Valéncia estaven escrits com és veu en esta image escanejada d'u dels tríptics que és podien arreplegar en la fira, "Ajuntament de Valencia". ¿Esta frase està en

Pagina 45 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

valencià o en castellà?, perque seria illògic que la mitat de la frase estiguera en valencià i l'atra mitat en castellà. Tenim llavors que si està escrit en castellà, seria illògic puix, "Ajuntament" estaria malament escrita. Pero si està escrit en valencià, "Valéncia", segons les catalanes normes de la A.V.LL. i la Generalitat Valenciana, s'escriu aixina, "València", i segons la nova accentuació de la, R.A.C.V. s'escriu aixina, "Valéncia", i a soles s'escriu sense accents, segons les originals Normes d'El Puig. És un bon primer pas de l'Ajuntamient de Valéncia. ¡Gràcies per no escriure Valéncia en català!

Després me ve al cap una atra qüestió, la Generalitat Valenciana està subvencionant l'escritura en valencià per part de totes les entitats que desigen escriure els seus texts publicitaries i demés, en valencià, per una otra banda, està fomentant per tots els mijos l'us de lo que ella diu ¿Valencià?. Està obligant a la comunitat escolar a estudiar el seu ¿Valencià?, obligant a tots els estudiants a deprendre una llengua aliena a la valenciana, pero en Expojove 2003 escriu en castellà. ¿Que passa? ¿Que tot és fa a esquenes del poble? ¿Que amagadament s'està substituint el valencià pel català pero que a l'hora de donar la cara preferix fer-ho en castellà? ¿Té alguna cosa que amagar? ¡A on està la valenciania de la Generalitat Valenciana! No és molt ètic predicar una cosa i després fer una atra, si és

Pagina 46 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

promociona i és subvenciona i és fomenta l'us d'un idioma, que mínim que després expressar-se en ell. En matèria de la llengua, i mentrimentres no em demostren lo contrari, dec de retirar-li a la Generalitat la meua confiança, puix, com llegí en un artícul no fa molt, "El número de coneixedors de valencià ha pujat, pero el de valenciaparlants ha baixat", i en esta política més que va ha baixar, la pròpia Generalitat està creant una aversió a tot lo que faça olor a valencià. Des del dia que la Generalitat Valenciana i les entitats que rigen les normes de l'idioma valencià és decidixen a obrir els ulls i defendre el valencià que vol el poble, haurà més cantitat de valenciaparlants. Puix de moment el valencià que ensenyen en les escoles, a soles és una assignatura més per a oblidar lo més pronte possible. Vullc fer una darrera reflexió. Dins del recint a on estava la fira, Expojove 2003, la 'Feria de Valéncia', tenia tot escrit en castellà i traduït a l'anglés, ni rastre de valencià. Açò també sería digne d'estudi, pero... això és una atra qüestió.

Artícul 15 Data de primera publicació 18 de Giner 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

UN DÈU PER A IESPANA Iespana és una empresa de servicis informàtics que oferix multitut de servicis debades per a tots aquells que desigen iniciar-se en el món d'Internet, ademés, dels seus servicis de pagament, d'una calitat impressionant.

Pagina 47 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Com la majoria de les empreses, realisen campanyes per a conéixer els gusts, aficions i / o necessitats dels seus clients o futurs clients. En este sentit, en el moment d'escriure est artícul estan realisant una campanya d'arreplegada d'informació, segurament per a adequar i millorar els seus ya bons servicis, pero d'entre totes les preguntes que te fan, que són prou, hi ha una d'elles, per la qual ha mereixcut que li otorgue un deu.

Com pot vore's en este fragment de la pagina de l'enquesta, image que tots els usuaris d'Iespana podran corroborar, és pregunta als internautes els IDIOMES, que utilisen en Internet, i entre ells inclouen, ya no a soles al valencià, tan n'oblidat sempre, sino també el Mallorquí, a pesar de que este poble soporta ya 25 anys que en el seu Estatut d'Autonomia pose català. Moltes empreses, entitats, associacions, particulars i sobre tots, molts governs autonòmics i entitats públiques i privades d'eixos governs autonòmics deurien de prendre eixemple d'Iespana. La convivència pacífica no és fa absorbint i imponent, sino donant a cadascú lo seu, això és justicia.

Pagina 48 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

De nou, ¡Gràcies a Iespana! I que condixca l'eixemple.

Artícul 16 Data de primera publicació 16 de Febrer de 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

LA A.V.LL. HA ADOPTAT CATALANA PER AL VALENCIÀ

L'ORTOGRAFIA

El dissabte dia 6 d'abril de 2002, en el diari Levante - El Mercantil Valenciano, s'arrepleguen unes declaracions de Pujol en respecte a la A.V.LL., Acadèmia Valenciana de la Llengua, (encara que no diu de quina llengua), que són aborronadores. Paraules atribuïdes a Jordi Pujol, Textual, "...y celebró como un avance el que la Academia Valenciana de la Lengua haya adoptado la ortografía catalana como la oficial para el valenciano", en valencià, "...i celebrà com un alvanç que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua haja adoptat l'ortografia catalana com l'oficial per al valencià" He de dir que és una vergonya que Pujol puga dir tal cosa sense que ningú haja fet res, pero és pijor encara que la A.V.LL. no s'haja pronunciat. No és vàlit, que la A.V.LL. puga dir que no s'ha enterat de la noticia, tots sabem que eixe supost és impossible. Pero lo que si que és cert és que si no s'ha pronunciat en contra d'eixes declaracions, és perque estan d'acort en elles, i sent aixina, oficialment, des de l'any 2002, (per lo manco), s'està ensenyant català oficialment en tots els centres docents valencians, i

Pagina 49 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

per extensió, en tota la Comunitat Valenciana, com la propia llei de creació de la A.V.LL. diu en el seu punt 5, Artícul 5 Les decisions de la A.V.LL, en l'eixercici de les seues funcions, deuran ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels poders públics, pel restant d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mijos de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que conten en finançació pública. Després de llegir açò, ha de quedar-li molt clar a tot lo món que, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és l'institució Creada durant el mandat de Zapalana, amparada pels partits polítics majoritaris que l'ha donat la punyalada més forta a la llengua valenciana. Puix totes les decisions d'eixa acadèmia, van orientades a matar al valencià com idioma i catalanisar a Valéncia. Ademés, està fora de la llei per ensenyar i impondre el català com llengua vehicular en una comunitat a on no és oficial. Eixa entitat en seu en Valéncia, nomenada, Acadèmia Valenciana de la Llengua, és una entitat catalana, que deu de desaparéixer, pel be de la llengua valenciana, ademés, també devem de dir que eixa entitat, A.V.LL., no sap com dir-li ad una llengua en una tradició lliterària que la dugué a obtindre el primer Sigle d'Or de la lliteratura, LA LLENGUA VALENCIANA.

Pagina 50 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Pagina 51 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 17 Data de primera publicació 13 de Març de 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

AGENCIATRIBUTARIA.ES ¿PERQUÉ EN CATALÀ? Fa uns dies aní a la pàgina Uep de l'Agència Tributaria, per a vore de quina forma s'anava a fer enguany la declaració de la Renta, fins ahí tot be. Fon després, quan arribí a la pàgina quan no pogué donar crèdit a lo que els meus ulls estaven veent. La pàgina Uep de l'agència Tributaria, la qual és troba en la direcció, http://www.agenciatributaria.es depen directament del govern central, el govern que té la seua sèu en Madrit, en el Palau de la Moncloa. Com tots sabem, l'idioma oficial en l'estat espanyol és l'idioma castellà o espanyol, després hi ha unes atres llengües cooficials junt al castellà en algunes comunitats autònomes d'Espanya a més d'un bon grapat de llengües que encara que no siguen oficials en les seues comunitats si que és parlen en elles o en alguns punts localisats d'elles, com per eixemple, el valencià, el gallec, l'euskara, el balear, l'aragonés, el català... i açò és una cosa que no és pot discutir per que realment és aixina, el nostre regne Espanyol és molt ric en llengües autòctones. En eixe cas pense que el govern central en les pàgines seues, siguen de lo que siguen, a banda d'estar escrites en castellà, clar està, no deurien de tindre favoritismes per cap de les atres llengües que és parlen en Espanya, i no traduir les seues Ueps a cap atra llengua autòctona del territori espanyol, o en el seu defecte,

Pagina 52 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

traduir les seues pàgines per lo manco, a totes les llengües reconegudes com cooficials junt al castellà en les diverses comunitats autònomes. Pero qual fon la meua sorpresa quan després d'arribar a la pàgina de l'Agència Tributaria viu que la mateixa estava escrita en castellà i traduïda al català, si també en català. Açò em du a pensar varies coses, la primera d'elles, ¿Perqué està traduïda al català?, ¿Perqué no està traduïda al valencià?, ¿A l'euskara?, ¿A la fabla aragonesa? o, ¿A l'esperanto?, ¿Perqué han triat el català per a traduir la pàgina de l'Agència Tributaria i no una atra llengua? Després d'eixa pregunta m'ha arribat al cap una atra qüestió, ¿És acàs que el català és la llengua cooficial junt al castellà en l'estat espanyol?, o ¿Potser que siga que el castellà és la llengua cooficial junt al català en l'estat espanyol? Conyes a banda, realment crec que el fet d'haver traduït la pàgina de l'Agència Tributaria al català és fomentar el català tant dins de l'estat espanyol com fora, puix totes les persones que arriben ad eixa pàgina i vegen al català junt al castellà van a associar les dos llengües al regne espanyol i açò correctament, no és aixina. El català a soles és una llengua minoritària que és parla en un punt molt localisat de la nostra geografia, Catalunya. He de dir que nosatres, els valencians, portem més anys dels que té la meua yaya, defenent-mos de la catalanisació que ve dels nostres veïns del nort, i d'els seus "països catalans", pero realment no té molt trellat intentar defendre-nos d'açò, quan el govern central està donant soport a la llengua catalana, que com tots sabem, és el cavall de Troya, en el que venen els catalans per a després, no demanar, sino exigir l'anexió territorial. Seria molt important que el govern central recapacitara, i que afegira a les seues traduccions en la Uep, totes les llengües oficials en el nostre estat espanyol o que no afegira cap llengua minoritària.

Pagina 53 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 18 Data de primera publicació 18 d’Abril de 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

ZAPATERO VA HA IMPULSAR EL CATALÀ EN EUROPA. MAL COMENCEN ELS QUATRE ANYS DEL SEU MANDAT A Zapatero l'ha vingut de noves açò de ser president, puix ni encara el seu partit creïa que anaren a guanyar les votades, pero bo, tots sabem perqué les ha guanyat. Lo que realment nos importa a nosatres és que des de que començà a sentir-se president, en acabant en el discurs que donà en els dies de la seua investidura, no ha fet gens per lo Regne de Valéncia, molt al contrari, d'açò, ha paralisat el Pla Hidrològic, deixant sense aigua a moltes llocs, ¡Sense aigua!, que no és poc. No ha dit res de la Copa Amèrica, quan és un proyecte d'una envergadura tan gran que les sueus obres ya deurien d'haver acabat. ¡Ya vorem cóm queda açò! Pero d'entre totes les coses que ha dit, hui és troba ací perque ha dit, que va a impulsar el català com a llengua europea. ¡No tinc paraules per a expressar lo que sent! O siga, no és a soles que el Govern Central actual i anterior està fent oïts sorts i ulls cegos, a la catalanisació que, fomentada per la Generalitat de Catalunya i tota la comunitat catalana, està fent-li a unes atres comunitats com Lo Regne de Valéncia, Lo Regne d'Aragó o Lo Regne de Mallorca, d'una forma declarada, frontal i brutal, sino que ademés els està ajudant a que se n'ixquen en la seua. ¡Com ya he dit moltes vegades, açò a soles és, pa per a hui i fam per a demà!, per que els catalans no són gent que s'obliden de res. De fet, açò de recolzar al català com a llengua europea, nos pareix que és com començar a pagar lo que, segons ells clar, encara no s'ha fet, que són els pactes de després de les eleccions. Hi ha

Pagina 54 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

molts partits que l'han recolzat com a president i entre ells, E.R.C. (Esquerra Republicana de Catalunya), i tots tenen que cobrar-se d'alguna forma eixe vot. Per una atra banda, no ha d'oblidar-se a Zapatero, que segons els Estatuts d'Autonomia, (ara que encara no s'han reformat ni manipulat per quatre polítics), hi ha unes atres llengües oficials en Espanya, sense contar en totes les llengües que sense ser oficials, és parlen en molts llocs de la nostra geografia, i que decantar-se pública i políticament per una llengua, és menysprear i tirar per terra a totes les atres llengües, i això a soles és crear malestar general en tota Espanya, puix la gent pot pensar, "I per qué el català i no el gallec, l'euskara, el valencià..." Açò a soles és posar-se a tot lo món (manco Catalunya) en contra d'ell, a la mateixa vegada que posar a tota Espanya en contra de Catalunya. Pero tot açò no és nou per als regnes mencionats, i ara per a tota Espanya, puix si arribeu a la pagina de l'Agència Tributaria, http://www.agenciatributaria.es vos donareu conte de que està escrita en castellà, com toca per ser la llengua oficial d'Espanya, pero traduïda a soles al català. Ara també posa, Valencià i Gallec, gràcies a gent que com yo mateix, hem enviat molts mensages queixant-nos d'açò, pero de totes formes, tant el valencià com el gallec, estan buits de continguts. Si el present Govern Central no canvia la seua actitut en respecte a la política llingüística, i mana a cadascú a on li toca estar, passar dels escrits a alguna cosa més fort i contundent, és a soles qüestió de temps.

Artícul 19 Data de primera publicació 18 d’Abril 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

Pagina 55 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

TSJ, TRIBUNAL SUPERIOR DE JU... JA... JI... NO EM RECORDE

Segons un chicotet artícul aparegut en el Diari de Valéncia el dia 26 d'abril de 2004, el TSJ ha dit... Transcripció textual de l'artícul que és pot vore a la dreta. "El TSJ declara la validea de Filologia Catalana para acreditar el coneiximent de valencià. La sentencia reconec dita titulació per als concursos a places docents. Redacció. Valéncia El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat ha emés una nova sentencia en la que declara la validea de la titulació de Filologia Catalana per a acreditar els coneiximents en valencià en les oposicions a centres docents, segons fonts del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyança del País Valencià. Esta nova sentencia, la tercera a favor del sindicat, és el resultat del recurs interpost contra les órdens de maig de 2002 que

Pagina 56 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

no contemplen la filologia catalana com instrument d'acreditació de coneiximents de valencià en els concursos a places docents. Segons el sindicat, en esta sentencia "queda patent que, a nivell normatiu, l'àrea de filologia catalana assumix tots els continguts relatius al valencià com llengua. a més per este motiu, l'Administració homologà i feu equivalent els antics títuls de Filologia Valenciana, desapareguts des de 1993, a l'únic que existix en l'actualitat i que és filologia catalana. En esta nova sentencia del TSJ, mos queda molt clar que la justícia no sempre és cega, sino que a vegades és a soles torta, o pijor encara, el vel que cobrix els seus ulls és transparent i ve tot lo que vol, pero lo pijor és que no vol vore la veritat. No anem a entrar en tornar a dir allò del Sigle d'Or de les Lletres Valencianes, no anem a caure en tornar a dir que el català és una llengua inventada i imposta a base de talonari, perque és lo que tots sabem, pero si anem a dir que, mentrimentres en lo Regne de Valéncia, ya és parlava Valencià, en els comtats de lo que després fon la comunitat autònoma de Catalunya estaven començant a juntar la, "p", en la, "a", per a dir "pa", i que a soles els interessos polítics i econòmics, (i hi ha qui d'açò podria escriure varis llibres) han fet i estan fent que la bella i dolça llengua valenciana este morint-se. Volem fer una menció especial per a la A.V.LL., entitat pancatalanista per excelència, i que en l'actualitat rig i "normalisa" el valencià, que després d'esta sentencia de 'eixe' TSJ, no ha fet res per a defendre a la nostra volguda llengua valenciana, és més, segur que han festejat la sentencia. Pero hi ha una cosa, que potser que siga més greu. La A.V.LL., tots sabem que és una entitat pancatalanista o simplement, catalana i en defensa de la llengua catalana en Valéncia, pero ¿Que han fet entitats com la R.A.C.V. (Real Acadèmia de Cultura Valenciana), o Lo Rat Penat? Si entitats tan valencianes com les citades i d'una trayectòria de valenciania intachable no facen ni diuen res la situació entra en unes condicions de desampar per a la Llengua Valenciana, sense precedents.

Pagina 57 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Desigem que a tots els panques i traïdors a la llengua valenciana els ixca en la front una "T" de traïdors, per a que tots en lo carrer sàpien quines son... ¡Nos sorprendríem!

Artícul 20 Data de primera publicació 28 de Maig de 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

CARTA OBERTA A SO ZAPATERO Senyor Zapatero No vaig a fer força en tornar a dir que la llengua balear (mallorquí, menorquí i eivissenc) són llengües molt més antigues que el català, ni tampoc vullc dir que l’idioma valencià és molt anterior a lo que hui és coneix com a català puix qualsevol llibre d’història no filtrat per l’actual corrent catalanista em dona la raó, i per a comprovar-ho és a soles qüestió de llegir. Pero com valencià i persona que ama a la seua terra, em sent ofés, degradat i humiliat, puix ya no és a soles que Catalunya estiga catalanisant des de fa moltes décades a la meua bella terra, baix tots els governs centrals que han passat per a on està vosté ara, sino que a més, vosté, encapçalant el seu partit, ha solicitat a l’Unió Europea, que el gallec, el català i l’euskara, siguen considerades com, “llengües de treball”, fent cas omís a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana a on clara i expressament s’expon que el valencià serà l’idioma cooficial en la Comunitat Valenciana. ¿Per a qué servix tindre clarament expressada eixa qüestió si vosté, el seu partit i el seu govern s'ho bota a la torera?

Pagina 58 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Senyor Zapatero, està obrint més les ferides que té el meu poble, i a més està furgant en elles. RECONEGA A L’IDIOMA VALENCIÀ COM LO QUE ÉS, EL PRIMER IDIOMA QUE TINGUÉ UN SIGLE D’OR DE LES LLENGÜES ROMANCES. Encara que yo no tinga reunions secretes en grups terroristes, encara que no tinga “claus polítiques” que poder oferir-li, encara que no puga fer declaracions públiques a favor del meu bell idioma, (perque no em deixen…) encara que a soles siga un ciutadà d’a peu, estic extremadament enfadat en les seues actuacions, les quals des de que accedí al govern no han segut favorables per a la meua bella terra. No seguixca el camí de Catalunya, i remate la faena de catalanisar la meua bella terra. Ningú possible interés ocult o sinistre, val absolutament res comparat en l’identitat d’un poble, i per este camí, durant la seua llegislatura la meua bella terra, ¡Morirà per usurpació d’identitat! Senyor Zapatero. ¡Corregir és de sabis i encabotar-se d’estúpits!, i per damunt de tot no m’envie a la conselleria d’Educació de Valéncia, puix ya he parlat en ells, i més catalanistes no poden ser. Per cert, si no arriba a llegir esta carta i la mateixa és queda en qualsevol del seus filtres NO em contesteu, si hi ha resposta, que siga del seu puny i lletra, si volguera parlar en una atra persona que no fora vosté, l’enviaria esta carta al meu dentista. Att.

Artícul 21 Data de primera publicació 13 de Juliol de 2004

Pagina 59 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

REPTE A TOTES LES ENTITATS PER A QUE DEFENGUEN LES TEORIES PANCATALANISTES Des de fa molts anys, moltíssims, la propaganda pancatalanista, està fent mossa en les cultures, idiomes, i tot lo relacionat en els Regnes de Valéncia i de Mallorca, i ara estan començant a fer-lo en lo Regne d'Aragó. Pero resulta que eixa propaganda a soles és un dogma de fe, una cosa que tens que creure't a soles perque sí, simplement perque hi ha unes persones que per u o per un atre motiu (€), estan afonant i ofegant a la llengua i cultura valenciana, sabent ausades que lo que estan fent és lo més roïn que una persona pot fer, Mentir, No dir la veritat o no informar-se de la veritat per a no dir badoqueries. Per això, REPTE A TOTES LES ENTITATS; Acadèmia Valenciana de la Llengua, Generalitat Valenciana, Real Acadèmia Espanyola, Acadèmia d'Història d'Espanya, Biblioteca Nacional, Generalitat de Catalunya, tots els partits polítics, Institut d'Estudis Catalans, Universitat de Valéncia, Universitat d'Alacant, Universitat de Castelló, Tribunal Superior de Justícia, i a totes les entitats que d'una forma o d'una atra estan fent que la bella i dolça llengua valenciana, (idioma valencià), s'estiga morint absorbit pel català impost políticament, a que demostren mijan dades, senyes, números, llocs, escrits... i quant puga ser medit i contrastat en les senyes de llibres i texts que no estiguen filtrats per la ruglonadora pancatalanista, a convéncer-nos de que la dolça llengua valenciana és un dialecte del català. És molt fàcil dir, "El valencià és una variant del català", com per eixemple repetix la Real Acadèmia Espanyola una vegada i una atra vegada com un disc rallat; totes les voltes que m'he posat en contacte en ells, per a demanar una explicació m'han donat la mateixa panoli explicació.

Pagina 60 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Puix be, anem a deixar-nos de dogmes de fe i anem a posar la veritat damunt de la taula. Avant de que el pancatalanisme sobreeixira a les seues amples, havien escrits un fum de llibres, en els quals és pot trobar la veritat, eixa veritat que els pancatalanistes estan afonant en lo més fondo d'un silenci, segurament, pagat i molt be pagat. Tots eixos llibres, i yo tinc prou d'ells, és poden llegir, estudiar i traure la veritat d'ells, és per això que no tinc cap por per a reptar a qualsevol entitat a que mos demostren a tots la ¿Veritat? que dia darrere dia nos estan dient els pancatalanistes. Si alguna entitat s'atrevix a contestar-nos, tot el grup de gent que fem, Llengua Valenciana Si, nos posarem en marcha per a poder comprovar la veritat que haja en els seus escrits, i ¡Cóm que no!, la escamparem per tot arreu. No crec que haja cap entitat de les nomenades o unes atres del mateix tall, que tinguen lo que s'ha de tindre per a poder ratificar les teories panques. Pero clar, si ningú diu esta boca és meua en defensa de les teories panques, tindrem que creure que TOTES LES TEORIES PANCATALANISTAS SÓN MENTIRA. Un refrà popular diu que, "S'agarra abans ad un mentirós que ad un coixo".

Artícul 22 Data de primera publicació 18 d’Agost de 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

EL CATALÀ; UNA LLENGUA TACADA DE SANC

Pagina 61 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

El català és una llengua tacada de sanc, pero no de sanc per ferides en armes físiques, sino tacada de sanc per les ferides fetes en el cor de moltes i moltes de persones que s'han mort esperant i desijant que la purea de la llengua valenciana torne a pujar a lo més alt, en lloc de vore com el català a força de política i diners està afonant no a soles al valencià sino a moltes més llengües i cultures. Els catalans començaren per fer oficial el català en Andorra, després escrigueren el terme català en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, ara estan acabant el procés de catalanisació de la nostra llengua i cultura valenciana, i dic també cultura, pero cultura en mayúscules, puix la llengua és una part fonamental de la cultura de qualsevol poble, i quan ad un poble li lleven la seua llengua imponent-li una atra aliena ad ell, l'han llevat gran part de la seua cultura. Ara han començat atacant a l'aragonés, dient també que és un forma de català... o aixina. Pero ara, després de trenta anys de catalanisació del valencià i l'usurpació de la nostra cultura valenciana, és quan estem veent la verdadera finalitat dels catalans, puix Andorra, les Illes Balears, Lo Regne de Valéncia, Aragó... a soles han segut uns quants passos per a conseguir lo que volen, ¡Fer del català La Llengua Universal!. El govern català i les entitats i partits polítics afins a l'imperialisme català estan finançant, (en molts diners), artículs en prensa nacional i internacional fent propaganda pancatalanista, estan dient un bon grapat de mentires en les entitats Comunitàries, estan finançant emissores de ràdio en català en ciutats com l'Alger i espais de televisió en català com ho fan en França. Les mentires i burrades estan fent un montó tan gran sobre uns peus de fanc tan poc sòlits que a soles és qüestió de temps vore com és van a desplomar al sol, puix el fi dels catalans, com ya és pot imaginar... és el món, el món sancer. Els catalanistes estan demanat que el català siga llengua oficial en Europa, estan demanant que el català siga llengua d'estat en l'Estat Espanyol, estan demanant tantes coses, que de segur no

Pagina 62 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

s'estan donant conte de que en eixe afany no estan a soles afonant el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc, el valencià, l'aragonés... sino també el castellà, el gallec, el vasc, i llengües com l'italià, per eixemple, puix si ya han començat a catalanisar en sério l'Alguer, molt pronte és trauran de la mànega qualsevol badoqueria per a dir que en Itàlia sempre s'ha parlat català i que la llengua italiana a soles és una variant del català. Els catalans no tenen mida. Per a arrematar est escrit vullc dir que a la demanda de convertir al català en llengua d'estat, és farà realitat a soles si políticament, (puix no té res que vore la llingüística), Zapatero i el seu partit ha de seguir pagant el recolzament dels catalans per al seu govern, pero si açò arriba a fer-se realitat, serà la mort súbita del castellà i totes les llengües minoritàries en Espanya. ¿Perqué? Puix molt fàcil. En quant fora llengua oficial, segur que esta parla seria imprescindible per a entrar a treballar en qualsevol lloc públic, l'educació en els coleges a tots els nivells sería en català i com un favor hauria una línea en castellà, pero no en tot el soport del govern central, el qual estaria situat en Barcelona, passant Madrit a ser una comunitat autònoma de tercera, per a llevar-li qualsevol esperit del seu poder anterior. ¡Més clar aigua! A soles desig que puga vore abans de morir-me, que el català s'afona en la més fonda misèria, i que el valencià torne a tindre un atre Sigle d'Or, per que s'ho mereix.

Artícul 23 Data de primera publicació 18 d’Agost de 2004 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

Pagina 63 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

CARTA OBERTA A SO MORATINOS Carta oberta a So Moratinos, Ministre d’Assunts Exteriors i Cooperació. Molt estimat Moratinos, en la decisió presa per vosté de solicitar el reconeiximent de la llengua, de l'idioma valencià en la U.E. no és que haja obert una ferida en ningú, és a soles que a posat el dit en la llaga d’una ferida que està oberta més temps del que tenim vosté i yo junts, i yo ya pentine canes. A la meua volguda llengua valenciana se li pot ajudar de dos formes, fent-lo de cor, com és el meu cas, o simplement, fent-lo en la llei en mà, que és el seu cas. Ajudant a la llengua de cor és pot caure un poc en la vehemència, pero ajudant-la en la llei en la mà, a soles ha de complir i fer complir la llei, sense més, i això vosté sap fer-ho. Vosté ha complit en la seua obligació de demanar que la meua volguda llengua valenciana estiga reconeguda com a tal en la U.E., pero hi ha persones d’una atra comunitat espanyola, que han clavat el crit en el cel… ¿No s’ha preguntat vosté perqué? La resposta és molt senzilla. Si vosté o qualsevol persona, llig llibres d’història que no hagen segut revisats per la maquinària pancatalanista, és dona conte sense donar moltes voltes al tema, que si al que fora territori de la corona d’Aragó, hui denominat Catalunya, se li lleva de colp tot lo que li han furtat al Regne de Valéncia, al Regne de Mallorca i al Regne d’Aragó… és queda en pilotes, és queda com realment és, un poble sense història, un poble sense passat, puix tot el passat que s'atribuïxen, (Joanot Martorell, Ramon Llull, La bandera, inclòs els castellers…) no són seus, sino que són part de l’història valenciana, balear o aragonesa. Sino, ¿Perqué és tan important per ad ells que el valencià no siga reconegut com a llengua?, ¿De que tenen por? Hi ha persones pancatalanistes, com Carod-Rovira, que han arribat a amenaçar a Zapatero dient-li que si no troba una solució, si no canvia la demanda en la U.E.… si no torna a afonar i ofegar a l’idioma valencià, li retirarà el soport polític i a més no aprovara els

Pagina 64 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

presuposts per a l’any que ve (2005)… ¡Fotre!, és més important per als catalans la llengua valenciana que la pròpia política estatal del govern central, ¿No s’ha preguntat vosté perqué? A més So Moratinos, que no li mengen el cap, no hi ha cap mida que puga conformar a valencians i catalans en respecte ad este tema; si seguix en la posició que ha començat, que és la bona, que és la llegal, que és la constitucional, als catalans no els va a agradar, i si canvia, és torna arrere i demana a la U.E, el reconeiximent del “valencià/català”, un terme absurt i fora de la llegalitat puix l’Estatut d’Autonomia de Valéncia inclou en ell molt clarament el terme, “valencià”, no nos va a gustar als valencians. L’únic camí que és pot seguir és el de la llegalitat, i si a alguns no els agrada, si als catalans no els agrada, des de fa vora cent anys no nos agrada a nosatres, els valencians, que nos estiguen catalanisant als nostres chiquets en els coleges. So Moratinos, per a finalisar, a soles dir-li una cosa, NO deixe que unes quantes persones d’una comunitat més d’Espanya decidixquen el futur de tot el país sancer. MAI una minoria pot, deu, subjugar ad una majoria. Siga vosté eixa persona, eixe polític que canvie el rumbo de l’opressió llingüística en Espanya.

Artícul 24 Data de primera publicació 30 de Maig de 2005 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

AL CAVALL D'ATILA LI DIUEN CATALUNYA

Pagina 65 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Catalunya és com el cavall d'Atila, per a on chafa no torna ha haver res que no faça olor a fascisme català. Ara la Generalitat de Catalunya, que com a sempre i tots sabem, és u dels pilars del pancatalanisme més arraïlat en tot el procés de catalanisació de les illes Balears, el Regne Valéncia, el regne d'Aragó... a tornat a donar una atra volta de femella. En la pàgina, http://cultura.gencat.net/equipaments que pertany a la dita Generalitat de Catalunya, és pot vore i llegir que dins dels seus recursos culturals han posat en esta ocasió al, I.V.A.M. ( Institut Valencià d'Art Modern). Com el seu nom indica, VALENCIÀ, a més està ubicat en el Regne de Valéncia, molt llunt del seu terreny, pero a pesar d'això s'ho agarren com a seu. Qualsevol que acodixca a vore eixa pàgina pot creure's que el I.V.A.M. és part dels recursos culturals de Catalunya, pero no és aixina, res està més llunt de la realitat, pero, com sempre agarren lo que els ixen dels ous, o siga tot allò que està ben fet i que els agrada dient, a tot lo món que és seu. Es una pena que Catalunya, els seus polítics, i les seues institucions estiguen fent eixa tasca de catalanisació de les comunitats autònomes veïnes. També hem de dir que han post una atre enllaç cap ad una entitat que és troba en Palma de Mallorca, també molt llunt del seu terreny, la Fundació Pilar i Joan Miró, i ¡Clar està!, també poden creure's els visitants d'eixa pàgina que és part dels recursos culturals catalans. Tots sabem que els colossos no s'han de fer en els peus de fanc, i tot el pancatalanisme d'esta 'gentola', està fet en uns peus de fanc que més tart o més pronte han de trencar-se i és caurà al sol. ¡Eixe dia obriré una botella de cava valencià i brindaré per que la raó tornarà de nou!

Pagina 66 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 25 Data de primera publicació 07 de Novembre de 2006 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

CÒDIC ISO, SENS ELL EL VALENCIÀ NO EXISTIX El títul del present artícul pareix un tant escandalós, pero hi ha moltes ocasions en que aixina és. Anem a vore. Totes les llengües que volen ser reconegudes a nivell mundial, demanen a I.S.O., sigles de, International Standards Organization, en valencià, Organisació Internacional per a l'Estandardisació, que li donen un còdic, de dos o tres lletres, puix en estos moments estan en vies de canviar la normativa per a impondre la normativa ISO639-3, per a que aixina se li puga reconéixer en qualsevol post, pel seu còdic. ¿I açò és important? Açò és molt important, puix planes Uep consolidades com per eixemple, Google, si el teu idioma, el valencià en el nostre cas, no te còdic ISO, no vol saber res del valencià i educadament et diuen, que fins ara no disponen de cap servici en valencià. Pero això passa en casi totes les planes que detecte l'idioma en el que escrius. Pero encara hi ha més, puix si et dediques a programar o vols fer qualsevol cosa en informàtica a on s'ha de detectar l'idioma en el que escrius, no pots ficar per a res l'idioma valencià, puix no està reconegut en I.S.O. Pero hi ha més, puix fins ara, abans de la normativa ISO6393, el terme, 'valencian' (valencià), està unit al terme català, i abdós baix el còdic, 'ca', o 'cat'. ¿Qué vol dir això? Puix molt senzill, que sempre que intentes fer qualsevol cosa en valencià, si el terme és reconegut com a tal, et redirigixen cap als servicis en català, com ocorre en el sistema de publicitat de Google, Adsense. Per això i per moltes coses més que no vaig a expondre, puix seria molt llarc, és NECESSARI, que tingam un còdic propi per a la nostra llengua valenciana, dins del sistema de còdics I.S.O., i

Pagina 67 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

ara que estan canviat el sistema seria el moment perfecte per a demanar-ho. Pero... ¿Qui ho ha de demanar? Fins a que arribà la segon normativa, qualsevol persona, quan arribà la segon normativa, canvià un poquet i l'ha de demanar una entitat pública o privada, pero en potestat per a poder fer-ho, i poder oferir a I.S.O. tota la documentació que soliciten, i entre estes entitats que podrien demanar el còdic per al nostre idioma, és troben sense cap dubte, el Govern Valencià, pero també és troba la Acadèmia Valenciana de la Llengua (A.V.LL.), pero una entitat de tall catalaniste, mai ho va a solicitar. De totes formes ya fa décades que és deuria d'haver solicitat per part de qualsevol de les entitats que podien i poden ferho. Hi ha còdics I.S.O. per a llengües que a soles és parlen per quatre indígenes de Nova Zelanda, i per a l'idioma valencià, que en el Sigle XV, tingué el primer Sigle d'Or de totes les llengües romances, no hi ha còdic I.S.O... ¡Açò és de rialla! ¿Per qué estes entitats no han solicitat el còdic I.S.O. per a l'idioma valencià? Crec que això de moment a soles ho saben elles i no vaig a clavar-me en política, ¡SI!, política. No vaig a expondre les meues conclusions, puix crec que estan molt clares... ¡Cadascú que trague les seues conclusions! Pero que servixca el present artícul per a totes estes persones en més o manco roïna intenció, no paren de dir que, "Si el Google no està traduït al valencià, serà per que este idioma no existix...". ¡No! Si Google no està traduït a l'idioma valencià és perque els nostres polítics i també els nostres intelectuals no han demanat el còdic I.S.O., sino... ya feya temps que el valencià onejaria per tot arreu dins de la Xàrcia, puix el meu equip i yo mateix hem solicitat traduir debades un bon grapat de planes a l'idioma valencià, i sempre nos han dit lo mateix... ¡Si no té la llengua valenciana un còdic I.S.O., no hi ha res que fer! ¡A vore si la nostra gent valencianista és posa les piles i comencem a fer les coses be i deixem el tan arraïlat meninfotisme de costat!

Pagina 68 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 26 Data de primera publicació 05 de Decembre de 2006 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

L'ARAGONÉS QUE ELS CATALANS CONSIDEREN I SENTEN COM A PROPI Un dels postulats catalanistes més arraïlats dins del món catalaniste, és que Jaume I, quan conquistà les terres valencianes, nos portà el català, puix els guerrers que anaven el ell, parlaven català. Be. ¡Això és una mentira tan gran com la copa d'un pi! Anem a vore per qué. Primer de tot, hem de dir que lo que ara és considera com la comunitat catalana dins del territori espanyol, quan Jaume I començà la conquista de Mallorca i després de Valéncia, no existia, puix a soles eren uns comtats dins del territori de la corona d'Aragó, com ara mateixa és Llíria un poble de Valéncia. O siga existien els comtats d'Urgel, el de Barcelona... igual que en Aragó també existien uns atres llocs i territoris, pero tots pertanyien a la Corona d'Aragó. I llavors, ¿Perqué Barcelona, per eixemple, era un comtat? Puix molt senzill, a soles perque en eixe lloc havia un comte d'Aragó, un comte aragonés, no hem de perdre de vista que si Barcelona pertanyia a Aragó, el comte que vivia en Barcelona era Aragonés, pot ser que siga un comte de lo que després és digué, "La casa de Barcelona", pero torne a dir, que no hem de perdre de

Pagina 69 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

vista que en eixe moment, era un comte aragonés, puix el comtat de Barcelona pertanyia a Aragó. Per lo tant, si en eixe lloc, en Barcelona, començava a parlar-se alguna cosa diferent a la resta de lo que ara és Espanya, està clar que sería una variant o forma incipient d'aragonés. Igual que si en Llíria és parla en uns girs un tant diferents als de Valéncia Cap i Casal no és diu que parlen lliriés, sino valencià, pero en uns girs diferents, i pot ser que propis de Llíria. Si contem les formes de parlar, o com és parla en cada lloc, a on la parla té uns girs diferents de la norma general o oficial, tindríem 2 millons de formes de valencià diferents, 2 millons de formes d'anglés diferents, 2 millons de formes de castellà diferents... pero no és aixina. Seguint este raonament, lo que és parlava en Barcelona era aragonés, o com a molt una variant molt localisada de l'aragonés. No era barceloní com és diu normalment ni molt manco català... i... ara be... ¿Per qué no podria ser català? Puix molt senzill, perque com ya he dit, el terme 'Catalunya o català', no existien per a res, ni com llengua, ni com territori, ni com regió, ni com res... el terme català és un terme molt posterior a la conquista de Valéncia per Jaume I. És evident que no poden dir que parlaven, 'català'; o acàs digueren... ¡Anem a dir que parlem català en la conquista de Valéncia, per a quan existixca Catalunya! Aixina ya tenim llengua propia i un començament de nacionalisme i unitat llingüística. És del tot impossible que existixca una llengua en un nom d'un lloc geogràfic o territori, el qual no existix en eixe nom. Mai en l'història ha existit primer el nom d'una llengua i després li han posat el nom d'eixa llengua ad un territori geogràfic. ¿Ha quedat clar? Si és parlava alguna cosa en Barcelona diferent a lo que és parlava en la resta d'Aragó, és l'aragonés que els catalans consideren i senten com a propi. Per lo tant, els guerrers de Jaume I, ¡Mai de la vida! nos han pogut portar el català a les terres valencianes. Per la senzilla raó de que, ¡NO EXITIA EL CATALÀ!

Pagina 70 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Est és un erro que els catalans i sobre tot els catalanistes i pancatalanistes, utilisen molt a sovint, que és l'erro de les dades, posant en una data en concret coses que és del tot impossible que puguen haver passat, puix no són d'eixa época i evidentment en eixa época no existien, pero conten al seu favor, que el 99% de les persones que els escolten no investiguen i és creguen de cap a peus tot lo que ells diuen sense més.

Artícul 27 Data de primera publicació 26 de Decembre de 2006 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

BREU HISTÒRIA DE LA LLENGUA VALENCIANA ( I ) Primer de tot vullc dir que no hi ha cap llengua, (Excepte les creades en laboratori, com l'esperanto, l’ido, el volapuk o el català) que no deriven de qualsevol atra llengua, puix hem de tindre en conte que una llengua nova apareix com ad un dialecte d’una atra o com una deformació d’una atra. En eixe cas volem dir que el valencià com tantes llengües, abans d’ella és l’evolució d’una mescla de moltes llengües, en les que participaren en una o en una atra mida, el llatí, el provençal, el romaç l’àrap i de segur un bon grapat més de llengües que hauran deixat el seu gra d’arena en la nostra llengua. Una llengua no és una cosa que naix hui a les set de la vesprada, sino que és un procés de canvi, un procés que pot tardar més o manco en completar-se depenent de la cantitat de parlants que tinguera la llengua o llengües mare, i l’acceptació i la cantitat de parlants que tinga la nova llengua.

Pagina 71 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

¿Quan podríem dir que hi ha una nova llengua i sobre tot quan s’ha consolidat esta? Puix no és una pregunta molt fàcil de respondre, puix igual que no naix en un dia i ad una hora fixada, una llengua tampoc és una cosa que estiga queta, puix encara que parega que no, sempre està en continu moviment, sempre està fent-se ad ella mateixa, incorporant noves paraules d’unes atres llengües, inventant noves paraules per a nous invents, o variant i deformant les paraules existents. En açò volem dir que no és a soles en la llengua valenciana, sino en qualsevol atra llengua, és prou difícil fixar una data a partir de la qual podem parlar definitivament d’eixa nova llengua, pero no és manco cert que sempre podem fixar-nos en els escrits, en la seua evolució i sobre tot en quan és comença a escriure en els text el nom de la nova llengua. En això tenim que els primers texts que podríem dir que estan escrits en llengua valenciana pertanyen a l'época de dominació musulmana del nostre Regne (encara que en eixe moment no fora encara lo regne valencià). Redactats en un valencià incipient i en prou formes que no és consolidarien en la llengua valenciana clàssica posterior. Eixos escrits són el més clar indicatiu d‘un romanç propi valencià abans de la conquista cristiana de 1238 per Jaume I, encara que no és diguera estar escrits en llengua valenciana. Aixina, s’han de citar en primer lloc les nomenades jarches, que aparegueren a finals d’un poema en àrap o hebreu de major entitat. Entre elles destaquen les d’Abu Isa ibn Labbun, Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim o Ibn al-Labbana. En el sigle XIII destaquen les primeres manifestacions de lliteratura religiosa cristiana, Els Planchs de St. Esteve, lo Cant de la Sibila i la Bíblia Parva. Ad estes primeres manifestacions s’afegiran les primeres traduccions tant d’obres llatines (Furs) com lliteràries estrangeres, reforçant-se el paper dels texts religiosos autòctons. La característica més destacable és l’inseguritat lèxica i ortogràfica. És molt destacable que lo rei en Jaume I diguera que els Furs s’escriguen en la llengua del poble per a que foren entesos per

Pagina 72 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

ell. Açò vol dir que eixa incipient llengua ya era una llengua diferent de totes les demés, ya començava a ser la llengua de lo Regne de Valéncia, ya podríem dir que el parlants d’eixe moment ya començaven a parlar valencià, un valencià molt rudimentari, pero valencià al fin i al cap. La llengua en el sigle XIV ya era una realitat, la llengua valenciana ya existia per a tots els efectes, les persones parlaven en Valencià, i arribà un moment que parlant en valencià t’entenien en tots els territoris que ara són Europa. Pero no podrien sospitar els parlants dels sigles XII, XIII i XIV, que el sigle XV anava a ser el Sigle d’Or de la Lliteratura Valenciana, donant noms al conjunt de la cultura que la fan, en comparació en totes les europees de llavors, incomparable. Des de lírics a satírics o ensagistes. Aixina també hi ha una esplèndida floració de traductors que recreen l’original i demostren com Valéncia vivia cara al món i a les corrents exòtiques. Aplega l’imprenta i s’imprimix el primer llibre de la península publicat com a tal; Les Trobes en llaors de la Verge Maria, que donarà un gran impuls als texts. Este llibre és un incunable de la lliteratura valenciana i de la lliteratura mundial. Des d’eixe moment la llengua valenciana a donat a tot lo món un gran número d’escritors que han segut l’inspiració per ad uns atres de totes les époques, de fet el gran Miquel de Cervantes sempre s’ha confessat com un gran admirador de Joanot Martorell. Per a acabar este primer escrit sobre la breu història de la llengua valenciana, volem dir que la llengua valenciana, encara que perseguida i proscrita i amenaçada per molts factors, seguix tenint un número impressionat de parlants i seguix evolucionant a nivell de carrer com totes les llengües vives. De fet, paraules com, nosaltres o vosaltres, la llengua valenciana fa temps que les ha rebujat a favor d’unes atres com, nosatres o vosatres, en l’acceptació de tots els parlants de la llengua valenciana; en canvi hi ha una atra llegua que a falta de llengua pròpia seguix agarrant lo que nosatres rebugem. I no vullc dir quina llengua és, pero els catalans diuen parlar-la.

Pagina 73 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 28 Data de primera publicació 29 de Decembre de 2006 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

BREU HISTÒRIA DE LA LLENGUA VALENCIANA ( II ) Els canvis socipolítics fan desplaçar el centre de gravetat a Castella, en especial després del casament d’Isabel de Castella en Ferran d’Aragó. Encara aixina seguixen havent un fum de poetes i cultivadors de la llengua valenciana. En este sigle ya s’havia fundat l'universitat de Valéncia a instàncies del papa valencià Aleixandre VI, en la qual la llengua valenciana era d'us habitual. En quant a tendències lliteràries la sàtira va deixant pas a la poesia religiosa, prenent aixina un caràcter religiós moltes obres hagiogràfiques, tractats morals, etc. Alguns autors del sigle anterior seguixen escrivint i s’afegiran uns nous. Comença la castellanisació administrativa en la desfeta de les Germanies que portarà a alguns a decantar-se pel castellà com idioma lliterari. És un temps de postració, decadència i marginació. Lliteràriament hi ha un empobriment temàtic, repetint motius escassos d’inspiració. És fa molt poc en prosa i lo únic destacat en religió és l'oratòria sagrada. Les causes d’este panorama és troben en el decaïment econòmic degut a l’expulsió dels moriscs, fet que repercutira en l’economia urbana, gelant molts dels entusiasmes lliteraris i l’adopció d’una nova llengua lliterària sense una forta tradició: el castellà. La postració ya senyalada en el sigle XVII s’accentua degut a motius polítics: la desfeta d’Almansa (1707) i la consegüent supressió de les llibertats pel primer Borbó que alegà "just dret de la

Pagina 74 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

conquista". Aixina ho mostra l’elevat el número d’erudits en afany d’investigació i revisionisme crític que desdenyaren el valencià com llengua de cultura. Per contra, el poble mantingué la seua llengua valenciana en els aspectes més tradicionals i clàssics, i per al seu consum s’imprimiren molts follets solts (sàtires i coloquis). Com a gènero destaca la poesia, sense pretensió estètica i populiste, i en una calitat mija. En narrativa una de les obres més importants és la de Galiana. El teatre és veu afectat per les varies prohibicions de l’Arquebisbe Mayoral, que no mermaren les condicions de conreu, sent junt a la poesia el gènero més utilisat (coloquis, milacres...). A lo llarc del sigle les figures ya no apareixen aïllades com en el sigle XVIII, degut ad una major abundància de les fonts d’informació; aixina, per eixemple, un lliterat com Villaroya apareix junt a diverses manifestacions populars com les crítiques polítiques en forma d’octavetes. Per primera vegada des de fa tres sigles les figures també deixen d’estar solitàries entre sí, apareixen societats a on els escritors en gusts lliteraris comuns és reunixen, lo que donarà lloc al naiximent de la Renaixença Lliterària, recolzada lliteràriament pel Romanticisme historiciste de Boix, i que és concreten en la fundació a finals de sigle de la societat "Lo Rat Penat" (Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes). Les tendències a principis de sigle seran molt paregudes a la corrent popular començada per Carles Ros, autors com Lluís Navarro, Civera, Clergues o Pasqual Martínez, pero estes formes evolucionaran donant noves com els llibrets de falla i desenrollant uns atres gèneros com els milacres (reminiscències dels antics misteris). La primera mitat del sigle XX seguix la trayectòria marcada per la Renaixença encara que en certes matisacions i innovacions: apareixen els semanaris lliteraris d’èxit com, "El Conte del Dumenge", a l’hora que s’intenta per primera volta aplegar ad un acort en lo referit a normativisació (Fullana, 1905) que seran peu per a posteriors treballs filològics molt importants.

Pagina 75 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Est interés naix de l’imposició fabriana en Barcelona per ad unes normes per al català, que alguns valencians adopten degut a l'inexistència normativa valenciana. Estos intents s’intentaren atallar en unes normes transaccionals conegudes com "Bases del 32 o de Castelló", que eren l’oficialisació de Fabra per al català en certes concessions valencianes. A cap dels firmants convencé, com prova els diferents matisos i observacions fetes per cadascú. D’ací derivaran dos branques; Una valencianista (que a partir d’estes normes intenta valencianisar-les, reprenent els estudis del Pare Fullana, sobretot Adlert i Casp en cap). I una atra catalaniste (que pretén acostar-les al més pur barceloní, encara que seguixen dient-les "Normes del 32", en cap estan Fuster, Valor, Salvador...). Estes dos branques són les que han subsistit fins a finals del sigle i principis del següent.

Artícul 29 Data de primera publicació 18 de Giner de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

SOBRE LES 'D' INTERVOCÀLIQUES I UNES ATRES NORMES (I) Des dels formularis de les pàgines Uep del Grup LLVS, al qual pertany, rebem tot tipo de mensages, uns mos diuen del mal que hem de morir i uns atres nos donen l'enhorabona per la bona faena que estem fent, pero entremig d'eixos extrems, hi ha tot un

Pagina 76 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

ample espectre de mensages que comprenen tots els temes que vos pugau imaginar. Un tema molt recurrent i molt utilisat és el de la llengua, evidentment, la llengua valenciana, pero dins de la llengua, u dels punts que alça més polèmica són les, 'd' intervocàliques, encara que hi ha uns atres temes i punts també prou polèmics. Anem a centrarnos un poquet en les, 'd' intervocàliques. Hi ha molta gent que està en contra de que s'escriga, 'vesprada' quan és pronuncia, 'vesprà', per eixemple. És molt possible que tinguen raó, pero deuríem de partir de la base de que valencià a soles ha d'haver u. M'explique. Sempre, una entitat, grup, associació... que siga forta mou ad unes atres un poc manco fortes o simplement que estan al voltant d'elles, com si foren satèlits. Sense contar un sense número d'entitats de tot tipo i persones d'a peu que recolzen ad uns o ad uns atres a soles, 'per que sí', perque el chicon que hi ha darrere d'eixes sigles és molt bonico, o perque no tenen molt clar 'això de lo que és parla' i per estar en u. Açò ho dic perque per eixemple, al voltant de la R.A.C.V. hi ha moltes atres entitats i colectius que la recolzen a capa i espasa, això vol dir que lo que diga la R.A.C.V. és paraula de rei, sense més. ¡Per ad això és l'ent normatiu del valencià! Per una atra banda tenim a Coalició Valenciana que des de ya mateix està escrivint de la forma que ells creuen que deuen de fer-ho, i ya li han llevat a la llengua valenciana les 'd' intervocàliques, els guions entre els verps i els pronoms enclítics, etc. I també a C.Val. li seguix un bon grapat d'entitats i persones, que estan recolzant eixa forma d'escriure. L'accentuació que propongué la R.A.C.V. pareix que és feu d'una forma que a gran part dels usuaris de la llengua valenciana no li paregué transparent, per això no la estan utilisant, pero la forma d'escriure de Coalició Valenciana, és propongué en el II Congrés de la Llengua Valenciana, al qual, per eixemple, no anà la R.A.C.V. i les conclusions d'eixe congrés s'han adoptat com una normativa. Fins ací tenim que la R.A.C.V. i totes les associacions i entitats que estan en ella, no han utilisat mai les conclusions del II

Pagina 77 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Congrés de Llengua Valenciana, pero C.Val. i les entitats i associacions que estan en ells no accentuen... I no vaig a entrar en totes les formes de parlar que hi ha, com 'el valencià que és parla en Elig', 'El valencià que és parla en l'horta', 'El valencià que és parla en Castelló'... No se si he conseguit plasmar lo que vullc dir, o siga, sense posar en tela de juí a cap de les associacions, entitats, partits polítics, agrupacions... nos trobem en un bon grapat de formes diferents de valencià, ¡De segur que totes elles molt vàlides! Pero a la fi i al cap, en tantes formes diferents de parlar que no nos entenem ni nosatres mateixos. I lo que és pijor, a soles fem riure als demés, que no paren de dir-nos que no sabem ni lo que volem, per dir alguna cosa suau, puix els mensages que rebem... no són tan suaus ni benevolents. I no he volgut, ni vaig dir res de la forma de parlar que propon la A.V.LL. per no creure que això siga valencià, més be és com si fora una barreja entre cap cosa i res, pero recolzada per...

Artícul 30 Data de primera publicació 22 de Giner de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

SOBRE LES 'D' INTERVOCÀLIQUES I UNES ATRES NORMES (II) Pareix mentira que una llengua que tingué el primer Sigle d'Or de totes les llengües romances, haja arribat ad este punt. Trencada i desprestigiada a més no poder.

Pagina 78 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Pero com dia en la primera part d'est artícul, nos trobem en moltes formes de valencià diferents, totes elles de segur que bones, pero diferents i enfrontades, i en el mig de tot això, estem molta gent que sent més o manco usuaris de la llengua valenciana, hi ha voltes que no sabem per a on hem d'anar o a qui li hem de fer cas. I lo que no podem de cap manera, és juntar-nos uns quants, i com no nos agrada lo que hi ha, puix crear una nova ¿Normativa? O forma d'escriure. ¡NO! I en això arribem al cas de persones que com yo, seguixen utilisant les originals Normes d'el Puig, les que és firmaren en el Monasteri d'El Puig i foren redactades per la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Una normativa que tingué en són dia la major acceptació per part d'intelectuals i societat que mai ha tingut cap atre intent de normativa. Després de tot lo dit fins ací, ¡Que no és poc! Pense que ferli coses a la llengua valenciana a soles per alluntar-se d'unes atres llengües, és a soles fer un poc el panoli, puix, ¿Qui no mos diu que eixa atra llengua, dos dies després va ha fer lo mateix en la seua i van ha tornar a paréixer-se de nou una atra volta? ¡O encara més! Els canvis que se li faça a la llengua valenciana, estiguen millor o pijor, se l'ha de fer per que de veritat li facen falta, per modernisar-la, per lo que és, pero no per alluntar-se de cap atra. En este punt estem en que deixant a banda tot lo que he dit fins ací, seria bo que totes les entitats valencianistes, associacions culturals, estaments filològics, publicacions valencianes, persones del carrer, en fi, tot lo món cultural i intelectual feren unes jornades a on és desenrollaren totes les normes i actualisacions que li feren falta a l'idioma valencià, pero les que de veres li feren falta, i si estigueren representats per lo manco el 90% del valencianisme, tots estaríem d'acort en la normativa que eixira d'ahí. ¡Tots deuríem d'estar d'acort! ¡Pero ull! Estic dient gent i entitats valencianes i valencianistes que foren 'Pata Negra' en el valencianisme, no qualsevol persona o entitat. Ni cal dir que entitats com la A.V.LL. els

Pagina 79 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

rectorats de les Universitats Valencianes, A.C.P.V., Eliseu Climent... ¡No podrien formar part d'eixes jornades! I si d'eixes jornades ix que cal accentuar a l'idioma valencià i d'esta forma i no d'una atra, puix s'accentua. Si cal llevar les 'd' intervocàliques, puix és lleven. Si cal llevar els guions que unixen els pronoms enclítics al verp, puix és lleven. Si cal llevar les haig, puix és lleven. Si cal canviar, llevar o afegir esta o aquella paraula o expressió, puix és fa. Si cal fer-li a la llengua valenciana qualsevol canvi, puix se li fa i ya està... ¡Pero de forma transparent! ¡I en un consens acceptat per tots! Com en son dia passà en les Normes d'El Puig, i tots els valencians, de segur que acceptaríem eixes normes, puix em consta, (per la cantitat i el contingut de molts dels correus-e que rep el Grup LLVS), que som molts els que estem esperant això. Som molts els que estem esperant una normativa actualisada, moderna i que més o manco, complixca en els somis de tots els usuaris de la llengua valenciana, una llengua en la que pugues escriure sense por a que ningú et diga, "I en quina normativa escrius". Una normativa acceptada pels intelectuals, associacions, entitats... per la societat valenciana sancera i, que tots recolzem i pugam utilisar sense por. Una normativa, en la qual pugam dir. "Estic escrivint en, Valencià, sense més". Pense que eixe seria un bon punt d'eixida per a llevar eixes 'd' intervocàliques i per a la llengua valenciana per sancer. Un atre punt, seria la normativa que ara nos imponen com oficial i que ara mateixa recolzen gran part dels partits polítics...

Artícul 31 Data de primera publicació 29 de Giner de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

Pagina 80 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

ZAPATERO, EIXE HOME Estimat So Zapatero (Per ser educat), és vosté el 5º President del govern espanyol des de la transició, i si com passà en els reis, tinguérem que posar-li un malnom, pense que podria ser... Be eixe no és el tema. Vosté naix en Valladolit un 4 d'agost de 1960 i per pura casualitat, si per casualitat, perque si no s'hagueren produït els atentats de l'onze de març, és molt possible que vosté no haguera segut mai el president del govern espanyol, puix moltes de les enquestes d'intenció de vot de l'época, donaven com a guanyador a Marià Rajoy, pero la fortuna jugà en el seu favor. Els escassos 18 vots que li separaven del Partit Popular (164 vots a 146) li donaren a vosté com guanyador, pero al Regne de Valéncia i a la resta d'Espanya com per perdedors. ¡A la resta! No. No a tots, puix la part nortoriental d'Espanya és una atra cosa. Hem de fer memoria i recordar que el P.S.C. ya favorí a Zapatero en els seus vots en 2000, en el 35º Congrés Federal, realisat en juny, en el qual Zapatero decidí optar per presentar-se per a dur les ramaleres del P.S.O.E., opció que guanyà per 995 vots. Des de que vosté guanyà les dites eleccions per a president de la nació espanyola el 14 de març de 2004, l'història s'escriu donant un pas avant i un atre pas arrere. ¿Perqué? ¡Si home! Ad estes altures de la seua llegislatura, (Ya són quatre anys) ¿Quí no sap que el seu yayo patern, Juan Rodríguez Lozano, capità republicà, fon eixecutat pels nacionals el 18 d'agost de 1.936 durant la Guerra Civil Espanyola per negar-se a participar en la sublevació...? ¡Ningú! No hi ha cap persona, ni dins i fora de la nostra nació que no sàpia eixa història, tan vella que dona mala olor a soles parlar d'ella. Això és un pas arrere, i no pense que siga bon pas arrere president Zapatero, puix encara hi ha moltes ferides obertes i això a soles està furgant dins d'elles. Pero hi ha una atra cosa So Zapatero, el meu yayo matern, també morí en eixa guerra, encara que no li vaig a dir a mans de quí, per a no tirar-li més llenya a l’assunt, pero a més del seu yayo i el meu, també moriren un bon grapat de yayos, yayes, nets, fills, filles, cosins, pares, mares, tios... i

Pagina 81 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

més, i més. Pero encara em fa gràcia una atra cosa, pareix que vosté no te més yayos, ¿No solem tindre quatre? Pero be, no a soles del passat està vosté vivint, puix podríem parlar per eixemple de, "Els papers de Salamanca", (Abans nomenats "L'Archiu de Salamanca"). Lo que ha passat en ells, no és veu ni en les "Repúbliques Bananers". Vosté és advocat, puix estudià dret en l'universitat de Lleó, i més que ningú, vosté sap que excepte la part Nordoriental d'Espanya, i quatre persones més, tots els demés estàvem en contra de que és traslladaren eixos "Papers de Salamanca" a Catalunya, pero a més el trasllat és feu al més pur estil dictatorial; anaren a per ells de nit, escoltats per policies i depresa... Al dia següent mentrimentres uns, Catalunya, s'alegraven de rebre L'Archiu de Salamanca, la resta d'Espanya, inclosa Salamanca, evidentment, ploràvem eixe gran erro històric que és feu baix el seu mandat, i crec que és un erro, ya no per lo que ha segut per a l'història d'Espanya, sino més que res, per com s'ha dut a terme eixe trasllat. Senyor advocat, senyors del jurat, no tinc més que dir. Ara vullc comentar-li una coseta sobre el A.V.E. (Alta Velocitat Espanyola). En 1980, sent president del govern espanyol Adolf Suàrez (U.C.D. Centre), s'estudià la possibilitat de construir la primera de les llínies del A.V.E. (En aquell moment denominat L.A.V. -Llínia d'Alta Velocitat-), i el primer traçat que s'estudià fon, MadritSaragossa-Barcelona-frontera francesa, pero al final és descartà en favor de la llínia Madrit-Sevilla per motius de La Expo de Sevilla de 1992, ¡Sabia decisió!, i aixina el 14 d'abril de 1992, sent el president de govern Felip Gonzàlez, (P.S.O.E) s'inaugurà esta llínia en molt d'èxit. Pero, ¡Ai Zapatero! la llínia que ya deuria d'haver vingut a Valéncia, per molts motius i u dels motius de més pes és que Valéncia en 2007 va a acollir l'event deportiu més importat del món després dels Jocs Olímpics, "La 32 Copa Amèrica de Vela", com pronte, i si no passa res, és va a construir en 2010. ¡Això vol dir que el A.V.E. no va a estar present com a mig de transport en la Copa Amèrica, i que va a vindre Valéncia, uns 18 anys després que s'inaugurà la primera llínia!

Pagina 82 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Aixina, So Zapatero, podríem parlar del Pla Hidrològic, de la seua postura en E.T.A., dels seus companyons de Catalunya i lo que els manen, de l'immigració, de la participació en les guerres i perqué no, d'eixe turbant àrap que és posà... i de tantes i tantes atres coses, pero no vaig a escriure més per a no cansar a ningú, pero... abans d'anar-me, vullc deixar a tots els llectors en l'eslògan de la seua campanya de les eleccions de l'any 2004, quan guanyà, el qual dia, "Mereixem una Espanya millor", ¡Efectivament! Agarre vosté per a sí mateix el seu eslògan, continue en la seua carrera d'advocat, i deixe que una atra persona que sàpia, faça realitat eixe eslògan, puix de veritat, ¡SI! que nos mereixem una Espanya millor. ¡Per lo manco, millor que la que vosté nos està deixant!

Artícul 32 Data de primera publicació 06 de Febrer de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

XE. PARAULA GENUÏNA VALENCIANA De segur que haurà qui quan lligga este títul s’esglayarà i pensarà que me tornat foll, pero no és aixina. Lo que passa és que hi ha molta gent que no conec la nostra dolça i multicentenària llengua valenciana. Sí, efectivament no coneixen la llengua valenciana, per que si la coneixien no farien lo que facen, i no dirien lo que no toca dir. ¡Che! Quina veritat més gran. ¿Che?... ¡Ui! Per que he utilisat la paraula ¡Che! I no ¡Xe! Si yo mateix acabe de dir que el terme, Xe, és genuí valencià, i com a tal, deuria d’haver-lo utilisat. ¡Ara si que em tornat foll!

Pagina 83 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Puix no amics, no em tornat foll, a soles hem de remetre-nos a qualsevol diccionari de valencià, en el nostre cas, anem a agarrar el que nos pareix el millor i més representatiu de l’idioma valencià, l’únic, que és ¡Cóm no! El Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià editat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (R.A.C.V.), els atres diccionaris… puix be, un atre dia parlarem d’ells. Ara busquem el terme, Xe, ¡Que no ixca! ¡Que no ixca! Pero ara va i si que ix, en el meu benvolgut diccionari de la R.A.C.V. en la pagina 671, apareix el terme, Xe, i ¿Cóm és possible? En eixe cas, ¡No estava foll! ¡Si que és un terme genuí valencià…! Efectivament. Lo que molta gent no sap, i per això utilisen esta paraula, este terme, com no toca, és que segons el millor diccionari de valencià que hi ha en l’actualitat, el terme, Xe, és definix aixina. Xe, -es, subs. f. equis (nom de la lletra “x”). Això és una atra cosa, ¡Quin descans! No podia ser que el diccionari de la R.A.C.V. continguera paraules NO valencianes. Puix si, el terme, Xe, és totalment genuí valencià, està viu en la nostra llengua valenciana i és pot utilisar sense cap problema, a soles hem de deprendre a utilisar-lo per a no fer el panoli davant de ningú. Si ho veus escrit en la següent frase, “¡Xe! Estic fart del meu treball” Estàs dient. “¡Equis! Estic fart del meu treball” I això no te massa trellat, més be, qui t’escolte pot pensar que t’has tornat un poquet carabassa. En el seu lloc cal dir i escriure. “¡Che! estic fart del meu treball” Que és la forma correcta quan volem posar una interjecció per a donar-li força a alguna frase. ¡Che! Ya sabeu com li dien a la lletra equis, efectivament, Xe. Deprengau a utilisar correctament el terme genuí valencià, Xe, i no li digau a ningú.

Pagina 84 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

“¡Equis! Que bon orage que fa”, o, “¡Equis! Que bona està la meua novençana”, o, “¡Equis! ¡Escolta'm!”, o, “¡Equis! Ha guanyat el meu equip”… perque se nos van a riure. ¡Che! Fins ad un atre.

Artícul 33 Data de primera publicació 05 de Març de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

LA CAVALCATA INFALTIL NOSTRES TELEVISIONS

DEL

NINOT

I

LES

Enguany, com tots els anys, el dumenge dia quatre de març, és realisà la Cavalcata del Ninot Infantil, acte pertanyent a la festa de les Falles de Valéncia, festa que d'una atra part, té la categoria de, Festa d'Interés Turístic. La cavalcata a nivell de festa, a nivell de comissions falleres i activitat fallera no tingué res que desmeréixer a la festa, a pesar de ser un acte infantil, l'ironia i la sàtira, s'entremesclaven en una gran dosis d'humor i alegria per part de tots el chiquets i chiquetes, que disfrassats de lo més rar i inimaginable, caminaven i ballaven durant tota la cavalcata. Esta, com en els darrers anys, començà en la plaça de Tetuan i acabà en lo carrer Xàtiva, passant per lo carrer de la Pau i Sant Vicent i, ¡Cóm no! per la plaça de l'Ajuntament, a on havia un mantenedor de cada falla llegint l'explicació del per qué dels disfrassos, les carrosses, els rodants... a la mateixa volta que una gran cantitat de persones i personalitats, junt ad un jurat, ¡Que per

Pagina 85 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

cert ho tingué molt difícil per a triar un guanyador! Miraven com discorria la cavalcata davant d'ells. La gent que anà a vore la cavalcata en directe i a acompanyar als chics, chiques i majors que participarem en ella, és posaren a abdós parts de tots els carrers i places per a on passava la cavalcata. ¡Tot estava en el seu lloc! ¡Tot estava com tocava! ¡La festa estigué servida! Pero... per a desgràcia i deshonra de valencians i valencianes, exceptuant l'honrosa excepció de 'Canal 7 Tele Valéncia' que retransmetí en directe la cavalcata, no hagué cap atra televisió, ni autonòmica ni d'àmbit nacional espanyol que és dignara a retransmetre la Cavalcata Infantil del Ninot, rebaixant la nostra benvolguda cavalcata a res, i com tots sabem, lo que no ix per televisió... ¡En moltes ocasions no existix! Pareix mentira que haja televisions que quan en una atra comunitat s'entrega una rosa i un llibre lo posen per televisió en les franges horàries més importants, fent un recort, i un repàs per tot lo que suponc l'entrega d'eixa rosa, i que televisions com Canal Nou o Punt 2 que deurien d'estar al costat de tot lo valencià, de tot lo nostre, no és feren eco de la cavalcata ni a soles un minut. No volguera acabar est artícul sense dir que hui dia cinc, en la secció de Societat del teletext, Canal 9 ha posat quatre llínies, i vullc dir quatre llínies i no més, sobre la cavalcata, quatre llínies que són com diuen de l'aigua, sense color, sense sabor i sens olor. És un pena. Yo estiguí en ella. Yo fiu part d'ella.

Artícul 34 Data de primera publicació 23 de Març de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

Pagina 86 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

1903 - 2007 L'HISTÒRIA REESCRITA

Pagina 87 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Josep Aladern, (1869-1918). Persona important dins del món català, en l'any 1903 és preguntava encara si "Lo Catalá ¿És Idioma o Dialecte? És important que a principis del sigle XX, una persona com Joseph Aladern és pregunte per este punt en concret, més encara si llegim un poquet el llibre, puix arribem a conclusió que recolzen per sancer el fet de que el català mai ha sigut idioma, i aixina seguix. En 1903, So Aladern és pregunta en veu alta si el català és idioma o dialecte, pero no és fins a que el químic Pompeu fa lo que li demanen per a construir el català modern, i això no passa fins a mitat del sigle XX més o manco, pero ara, en 2007, per posar una data, els pancatalanistes no paren de dir que valencià, català i balear són la mateixa llengua. A vore senyors, anem a ser sérios, el balear és inclòs més antic que el valencià, i el valencià tingué el seu Sigle d'Or de les seues Lletres Valencianes en el sigle XV, ¿Cóm és possible que siguen la mateixa llengua si inclòs a principis del sigle XX els catalans no sabien que parlaven? Pero pijor encara és que els mateixos pancatalanistes no deixen de dir per tot arreu que que el valencià és una variant del català. Una atra volta hem de ser sérios, ¿Cóm pot ser el valencià una variant del català, quan l'Idioma Valencià tingué un sigle d'Or de les seues Lletres Valencianes, ¡5 sigles! abans de que els catalans saberen que parlaven. Es trist vore com l'història se reescriu avant de tots sense que ningú diga res. En l'escaneig de la fulla que ha arribat a les meues mans, gràcies ad un amic, podem vore que l'eixemplar de l'obra de la que estem parlant és troba en la, "Biblioteca de Montserrat". Els pancatalanistes saben tota la veritat, ¡Cóm és llògic! Pero estan gastant-se una cantitat de diners impressionant en fer que l'història siga com ells volen que siga, és com dir, "Estem creant-nos l'història a la nostra mida".

Pagina 88 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 35 Data de primera publicació 01 de Juliol de 2007 Lloc de publicació Món Actual

EL VALENCIANISME NO ESTÀ DE MODA - MÉS ALLÀ DEL 27-05-07 La data del 27 de maig del 2007 marcava un abans i un després en el valencianisme polític, puix era un poc com el renàixer del valencianisme polític, en el qual havíem posat molts de nosatres totes les esperances. Ya feya molt de temps que el valencianisme polític no estava representat pràcticament en cap lloc, i en una incidència mínima en la política, pero des d'un bon grapat de temps abans de les eleccions del 27 de maig de 2007, el valencianisme polític s'havia posat les piles per a que en les eleccions, per lo manco traguérem 'un poc' de representació política, per a que des de dins de la política, és poguera defendre tot lo nostre, lo que realment és "lo nostre", pero els votants han decidit que, "El Valencianisme No Està De Moda". És cert que al partit socialiste se li ha donat un toc d'atenció, per tot lo que fins ara li ha fet a Valéncia, pero no és manco cert que els mateixos que li han donat eixe toc d'atenció al partit socialiste, han recolzat la política i la postura del partit popular, un partit que per Valéncia ha fet manco que cap dels atres, molt al contrari, li ha fet més mal a Valéncia que tots els atres junts. ¡Quina pena que els valencians tingam una memòria tan curteta i que en quant nos diuen quatre cosetes boniques a l'oït, se nos oblida tot lo que abans nos han fet.

Pagina 89 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Ara, el valencianisme polític no te cap representació i a soles nos queda, de moment, el valencianisme cultural, pero com és sabut per tots, el valencianisme cultural oficial, ho meneja actualment el valencianisme polític, i al valencianisme polític en un molt alt percentage ho meneja el catalanisme, directa o indirectament; per lo tant com en un simple silogisme, el valencianisme cultural oficial depen del valencianisme polític i ad este ho controla el catalanisme, per lo tant el catalanisme controla el valencianisme cultural oficial... ¡Manco mal que encara queden entitats, associacions i persones de tot tipo, com yo mateix, que no nos controla el valencianisme cultural oficial! I encara que "El Valencianisme No Està De Moda", ara, més allà de les eleccions municipals del 27-05-07, sempre quedarem eixes persones, associacions, entitats, per a dir a tot lo món i per tot arreu, "Soc valencià, en molt d'orgull" ¡Vixca Valéncia! ¡Vixca la Llengua Valenciana! I com sempre, seguirem esperant eixe moment, eixe moment en que el valencianisme polític entre en el món polític per dret propi... ¡Que segur arribarà!

Artícul 36 Data de primera publicació 01 de Setembre de 2007 Lloc de publicació Món Actual

PALS I FLECHES CONTRA RAJOS LÀSER Igual qui lligga este títul podrà pensar que vaig a parlar de guerres, i casi és aixina, puix les terres que es troben entre el nort

Pagina 90 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

de Castelló, el sur de França, l'est d'Aragó i el mar Mediterràneu, han declarat una cruel guerra a tot lo valencià, balear, aragonés... i de moment estan guanyant totes les batalles. Ara no vaig a entrar en que si els polítics valencians són o no són, o, han fet o no han fet, pero lo cert és que lo que ya està fet, està fet, i de moment és lo que hi ha, i lo que hi ha és que qui té els ramals de la llengua valenciana per a be o per a mal, és l'Acadèmia Valenciana d'una Llengua que no diu quina és, pero que per la seua trayectòria, dictamens i escrits de tot tipo, evidentment no és la valenciana. Això és un fet constatable. A més, segons el punt número cinc de la llei de creació d'esta entitat, qui vullga algun favor de l'Administració Pública, ha d'acatar lo que ella diu sense dir una sola paraula, ¡Per que yo lo dic i mane! Que yo conega, no hi ha cap atre lloc en tot lo món que és done esta situació, que una entitat IMPONGA PER QUE YO LO DIC I MANE, com ha de parlar el poble que utilisa una llengua, i EL NOM D'EIXA LLENGUA. ¿Qué pensaria Galícia si ara al gallec l'impongueren nomenar-se "Bable/gallec" o Catalunya si al català l'impongueren nomenar-se, "Occità/català"? Ni a soles la llengua anglesa, la qual parlen tanta gent en el món que casi podríem dir a hores d'ara que és una llengua d'us a nivell mundial i que si vols tindre la certea de que van a entendre't en casi qualsevol lloc del món, has de parlar anglés, té cap imposició a l'hora de parlar. Anualment les Universitats d'Oxfort i Cambridge emeten una nova versió del diccionari anglés, pero cada nova versió d'eixe diccionari no és contradiu en l'anterior, com passà en el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola en el terme "valencià" que canviaren sense motiu en els anys setanta; a més tampoc imponen cap paraula o expressió a ningú, sino que redacten el diccionari segons noves corrents idiomàtiques de la parla anglesa. És vergonyós lo que està ocorrent en Valéncia i en la llengua valenciana, tant per part dels territoris del nordest d'Espanya, tant per Valéncia, com per tots els implicats en el tema. I ara ve, això de, "Pals i fleches contra rajos làser". Hi ha un bon grup de persones, que intentem fer coses en pro de la llengua valenciana, que sempre hem escoltat com a valencià, en casa, en lo

Pagina 91 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

carrer, als pares, amics, tios, veïns... (que no es lo que ara ensenyen en les escoles valencianes), pero ho fem sense cap subvenció, sense cap ajuda de res, pagant de les nostres bojaques tot lo que s'ha de pagar, i sempre, combinant les nostres activitats en en pro de Valéncia i la llengua valenciana, en els nostres treballs i activitats habituals. O siga, yo utilise part del meu temps lliure o llevant-s'ho a la meua família i amics, per a posar en la Xàrcia un artícul o un conte traduït a l'idioma valencià, pero la Generalitat dels territoris del nordest d'Espanya presenten per tot lo món, llibres del Sigle d'Or de les Lletres Valencianes, com a català antic. Uns amics li lleven temps a la seua família i amics per a traduir uns programes a l'idioma valencià, mentrimentres que el Govern Valencià seguix recolzant programes com el Salt i mantenint entitats com la A.V.L. Uns atres amics realisen conferencies per a escampar la veritat de l'idioma valencià, mentrimentres que hi ha persones i entitats que estan rebent sumes milloraries de diners per a posar llocs de cult pancatalaniste en edificis emblemàtics valencians. Uns amics des d'associacions valencianistes estan intentant fer coses en favor de la llengua valenciana mentrimentres l'universitat de Valéncia diu que en l'àmbit universitari la multicentenària llengua valenciana és diu català i en eixa llengua estan escrits tots els llibres que utilisen i recomanen. Els valencianistes estem tractant de fer arribar lo més llunt possible l'idioma valencià casi utilisant el boca a boca, mentrimentres que arriba una entitat, empresa, associació, per a traduir lo que siga a l'idioma valencià i a qui és dirigixen, ¿Al govern valencià? ¿A les entitats que tenen els ramals de l'idioma valencià en estos moments? I totes eixes persones i entitats, ¿A que idioma traduïxen lo que els demanen estes empreses, entitats, associacions...? ¡Després d'haver llegit fins ací, pensa-ho tu mateixa! Els valencianistes utilisem els pals i les fleches, i les dos grans Generalitats i entitats afins utilisen els rajos i els làsers.

Pagina 92 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Si la situació social no dona un gir de 180º i li donem per sancer la volta a la tortilla... ¿Qui va a guanyar la guerra? ¡Quina pena!

Artícul 37 Data de primera publicació 01 d’Octubre de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

¡QUE ROÏNA ÉS L'IGNORANÇA! No fa molt de temps, viu un grup de chiquetes que començaven a jugar ad un joc al que nomenen, "Declare la Guerra", en el qual cada jugador ha de triar un país per a defendre-lo dels atacs dels atres països. L'atac és realisa tirant un baló, el qual s'ha d'agarrar o estàs mort, i en això el país que defens, pero evidentment, este joc i les seues regles no són la clau d'est artícul. El tema en concret és que una de les chiquetes, trià per a jugar, "els països catalans", ¡Greu elecció! Més encara quan estaven jugant en un poble propenc a Valéncia Cap i Casal, Chirivella. Una de les atres chiques, li digué que no podia triar els països catalans com país per a jugar, puix no existien de veritat, i en eixe moment, se li tiraren verbalment damunt les demés chiques, donant-li tot tipo de raons... pero ¡Ull! Tot tipo de raons de les que els estan ensenyant en els coleges. ¡No és la primera volta, i per desgràcia meua i de moltíssimes persones més, no va a ser la darrera volta que és puga vore en els llibres de E.S.O. dibuixos dels països catalans, dient que són una realitat i que el regne de Valéncia, a soles és part i no molt important d'ells! A més, en eixos llibres se'ls dona totes les explicacions de que som part dels països catalans en tots els sentits, cultura, lliteratura, sociologia...

Pagina 93 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Pero lo pijor de tot és que ad eixos llibres els han donat el Vist i Plau el govern i conselleries valencians, amagant la veritat i deixant que regne la mentira. Els catalanistes de dins i fora del nostre regne de Valéncia, fent us d'una habilitat sense precedents en la manipulació de l'historia, de les institucions i de les persones, han conseguit que els chiquets, de dotze anys, tretze, catorze, ya estiguen conscienciats per sancer en que els països catalans, són una realitat, i que nosatres, els valencians, som part d'ells; que parlem català i que l'idioma valencià no existix i si existix a soles és una variant de la llengua mare catalana. Ya han conseguit el propòsit pel que han estat lluitant fa més de trenta anys, han conseguit que la base de la cultural de la societat d'una nació, la gent jove, estiga a favor i defenga a mort els països catalans. Han conseguit que la gent jove, i la no tan jove, estiga disposta a deixar-se la pell en lluites per a defendre una immensa mentira, deixant a la veritat arraconada en el fondo d'un caixó oblidat que esperen que ningú mai òbriga, i que regne l'ignorança. El primer pas ya està donat, ara, a per l'unitat territorial. L'ignorança és el pijor enemic d'una persona.

Artícul 38 Data de primera publicació 01 de Juny de 2007 Lloc de publicació Veu (La veu dels obligats a callar)

EDITORIAL REVISTA VEU NÚMERO 01 El món valencià i valencianiste és un molt ample, pero a la mateixa volta chicotet, puix encara que tenim una història, unes

Pagina 94 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

arraïls, uns signes que son l´enveja de tot lo món, carirem dels mijos suficients per a poder transmetre a tots i a totes, gran i chicotets, valencians i no valencians, als i baixos, grossos i prims... lo que és Valéncia, lo que és ser valencià, lo que significa dir, 'Soc valencià, en molt d'orgull". Des de sempre, han hagut revistes i diaris que han volgut transmetre la valenciania, encara que com la revista "Cla" promocionada pel trist i prematurament fallit, Frederic Feases, durara molt poc de temps. Hui en dia contem en revistes i diaris de tall valencià i valencianiste molt bons i d'una calitat impressionant. Unes publicacions conten en un grans mijos, mentrimentres que unes atres no conten en tant mijos, pero totes elles aporten el seu gra per a que les generacions d'ara i les venidores sàpien i entenguen que es Valéncia... sàpien i entenguen les seues arraïls i com no, sàpien i entenguen el seu futur. I en allò, nos volem clavar nosatres, en el futur de Valéncia, en eixe futur que esperem siga ple d'èxits per a Valéncia. Veu (La veu dels obligats a callar), vol ser eixa porta per a on entrar ad un món valencià i en valencià, una finestra que dona cap al futur en esperança i valor per a aportar el nostre gra d'arena. En definitiva, VEU, vol ser eixa revista que trien els valencians per a llegir, i que és senten be llegint-la. Esperem contar en molts artículs i moltes seccions, unes seran fixes i unes atres aniran i vindran segons marque la moda, pero sempre en objectivitat, honradea, veritat, serietat i compromís en els llectors. VEU, (La veu dels obligat a callar), vos convida a dir, ¡Vixca Valéncia! ¡Vixca la llengua valenciana, patrimoni de l'humanitat!

Artícul 39 Data de primera publicació 01 de Juliol de 2007

Pagina 95 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Lloc de publicació Veu (La veu dels obligats a callar)

EDITORIAL REVISTA VEU NÚMERO 02 En el número u, tinguérem la destabacada sort de poder contar en dos artículs que demanaven l’atenció cap a les passades eleccions municipals. Cada u dels artículs sostenia una tendència política diferent, pero llegint be els seus continguts, podríem afirmar sense cap dubte que abdós demanàvem lo mateix, a soles que cadascú des de la seua postura política. Ara, després dels resultats que hem tingut en les passades eleccions del dia 27 de maig, vullc fer de nou, i dic de nou, perque esta idea ni és meua, ni és nova, pero no està de més tornar a traure-la a flotació una atra volta, per això dic que, vullc fer de nou una crida a tots els valencianistes, a tots els que sentim Valéncia dins del nostre cor, per a intentar, i si és possible, ¡Que deu de ser possible! Deixar a banda totes les possibles diferències que poguérem tindre, puix en les passades eleccions municipals, no ha perdut est o aquell, això o açò, allò o lo atre de més allà, en les passades eleccions municipals, ¡Hem perdut tots! ¡Ha perdut el valencianisme! Tornar a dir que és hora de juntar-nos tots, ya està dit moltes voltes, tornar a dir que és el moment de fer allò, o lo atre també està molt dit, i molt vist, a soles és hora de donar-nos conte de que Valéncia és més de lo que molts partits diuen defendre. Tots els partits, pense, crec, faran lo millor per a Valéncia, si fa falta un semàfor, tots els partits polítics ho posaran més tart o més pronte, si fa falta un colege, tots els partit polítics més tart o més pronte, ho construiran… en això no tinc cap dubte que tots els partits polítics son immillorables i que tots els partits polítics farien lo necessari. O vullc pensar-ho. Lo que evidentment no facen tots els partits polítics de la mateixa forma o en la mateixa intensitat, és lluitar per les nostres

Pagina 96 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

arraïls, per la nostra llengua, per la nostra cultura… ¡I ahí és a on és troba la diferència! Uns partits polítics, no poden defendre la nostra centenària i dolça llengua valenciana, a soles perque públicament, ya han dit en moltes ocasions, que volen l’unitat de la nostra llengua valenciana, en unes atres formes de parlar. Uns atres partits polítics no poden defendre les nostres arraïls perque d’una forma o d’una atra, parlant o per omissió, no han dit res sobre els inconstitucionals països catalans, obligant inclòs als chics i chiques que estudien la E.S.O. a saber que son els països catalans, quines territoris ho componen i que els unixen. Uns atres partits polítics saben lo que està passant i s’ho callen, ¡Ells sabran per qué! Això vol dir que a banda d’un partit que fique eixe semàfor quan i a on faça falta, nos haguera fet falta que haguera eixit de les urnes, eixe partit polític que a més de fer lo mateix que tots els partits polítics, també haguera volgut defendre les nostres senyes d’identitat, que haguera volgut defendre tot lo nostre, que haguera volgut estar al costat i defendre el valencianisme, ¡Que haguera volgut defendre Valéncia a capa i espasa, a més de posar-la bonica! Per desgràcia, per als pròxims quatre anys tenim un poc de més de lo mateix, puix ya sabem tots lo que nos espera,… un circuit de corregudes de coches… i… Pero imagine, que seguirem sent una comunitat que té dos idiomes oficials, el valencià i el castellà, pero en la qual el valencià va en retrocés perque el poble, el que realment fa la parla, no vol que cap partit polític o acadèmia l'imponga lo que ha de parlar i com ho ha de parlar i no reconeix en el valencià oficial el verdader valencià. Poc a poc nos estem convertint en una comunitat que parla en castellà que té els seus cartells escrits en català. Poc a poc nos estem convertint en la rialla de tot lo món. En esta ocasió hem perdut el tren polític, a soles hem d’esperar, que en la pròxima oportunitat, si la hi ha, el valencianisme no perga el seu tren.

Pagina 97 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 40 Data de primera publicació 05 d’Octubre de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

ADOCTRINAMENT DELS PAISOS CATALANS

ADULTS

SOBRE

ELS

Tots sabem que la reivindicació d'algunes persones de nordest d'Espanya, d'eixos inconstitucionals països catalans, està arribant més llunt de lo que haguera segut d'esperar, puix, ni han existit mai, ni existixen, ni van a existir (espere), pero lo més roïn del cas, és que totes les idees, per panolis que siguen, sempre troben alguna persona, entitat o institució que les recolzen. I en este cas, els països catalans, estan trobant més recolzament del que mai haguera imaginat, puix fa pocs dies, s'ha inaugurat una exposició, una mostra, ¡Un adoctrinament per als adults sobre els països catalans, ací, en la nostra terra! ¡En Valéncia! Este adoctrinament i sumissió als interessos catalanistes es un adoctrinament itinerant que va a recórrer els territoris que els catalanistes més arraïlats nomenen, els seus països catalans, pero lo més greu del tema no és que uns quants catalanistes vullguen fer dels seus interessos una forma de vida, sino que troben institucions públiques que, si no ho avalen, si per lo manco no ho rebugen, que casi és pijor. I est és el cas d'eixe adoctrinament en Valéncia. La mostra s'ha obert al públic, en contra dels desijos dels valencians, com aixina ho demostrà el Grup d'Acció Valencianista. El govern valencià està fomentant que qualsevol valencià puga saber de primera mà i en la seua pròpia terra i en el Vist i Plau

Pagina 98 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

del propi govern, ¿Qué són? ¿Quines són? ¿Qué els unixen? i moltes més mentires sobre un invent nacionaliste al que nomenen, països catalans, naixcut en els peus fets de fanc i que si no passa res, voré caure al sol i destruir-se. Imagine, que l'adoctrinament en el coleges dels chiquets i chiquetes ya ho han donat per conclòs, puix ya, la majoria de l'alumnat valencià sap qué son els països catalans, i segons els llibres que aprova la Conselleria d'Educació per a l'educació en les centres docents, també saben que "¿Pertanyem ad ells?", per açò, ara l'objectiu és l´adoctrinament dels adults, de tota la població, per a que a ningú nos càpia cap dubte de quines som, aixina dins de quatre o cinc anys tots chillarem que som catalans, i al fer les votades per a demanar l'autodeterminació, saber que conten en el 99% de la població valenciana. He de dir, que l'estratègia que des de fa ya més de trenta anys estan duent a terme els catalanistes, es digna d'enveja, pero a la mateixa volta, es trist vore com els demés territoris que actualment conformen Espanya, inclosos els actuals governs implicats (2007) s'agenollen front als interessos catalanistes. Per sempre. ¡VIXCA VALÉNCIA LLIURE!

Artícul 41 Data de primera publicació 26 d’Octubre de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

LA NOVA DICTADURA Ara, quan ya han passat més de trenta anys des de que Franco morí, i de nou és restablí un règim no dictatorial en l'estat

Pagina 99 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

espanyol, tots podem i de fet a voltes ho fem, dir lo que nos pareix be del dictador del seu règim, i de tot lo que feu malament en son dia, que de segur no és poc. Puix be, ara anem a anar al diccionari de la R.A.E. (Real Acadèmia Espanyola), per a vore el significat que li dona a la paraula, "dictadura", i d'entre les sis accepcions que li dona, nos anem a quedar en la quarta, que diu: "Govern que en un país impon la seua autoritat violant la llegislació anteriorment vigent". ¡Això em sona! Ara anem a vore que es lo que tenim en estos moments gràcies al govern de So Zapatero. Catalunya demana l'Archiu de Salamanca, (els que nomenaren, Papers de Salamanca), per a guardar-los ells. La majoria de la gent estigué en contra, pero amparat pel govern de Zapatero, una nit i rodejats per policies, és traslladaren els papers de Salamanca, i en el Vist i Plau de so Zapatero, L'Archiu de Salamanca, ara és L'Archiu de Catalunya. A Valéncia li fa falta aigua, pero Catalunya diu que no li va a donar ni una gota i Aragó blinda l'aigua de l'Ebre en el seu Estatut d'Autonomia, i en lloc de dir el govern de so Zapatero, "Hem de repartir la riquea que hi ha en Espanya entre tots els espanyols i entre totes les comunitats espanyoles, donant-li a cadascuna lo que li faça falta en cada moment, ¡No!, a soles, amaga el cap en l'aixella per a no vore res, per a no vore a l'enemic, per a no vore a ningú, com facen les esturces, clavant el cap en la terra. Crec que en estos dos eixemples sobren ausades per a ilustrar el cor d'est artícul. Lo que ara estem vivint baix el govern de so Zapatero, és una dictadura encoberta baix el nom de democràcia, una dictadura que al contrari que passa en la majoria de les dictadures, no és igual per a tot lo món, sino que hi ha uns territoris que estan més favorits que uns atres... la dictadura és selectiva. "En vaig a clavar en este territori, pero vaig a ajudar ad est atre, per que m'interessa, o per si acàs". No tot lo que relluïx és or, diu la frase, i en este cas és complix al peu de la lletra, puix no és una democràcia lo que tenim en estos moments, sino una dictadura encoberta, pero en la qual nos deixen dir, "¡Em cague en la mare que t'ha parit!" o "¡Estic fins al

Pagina 100 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

collons del meu cap", en la que a més, parlem moltíssim de fútbol, o d'eixes corregudes de Formula 1 que estan tan de moda, i en la que a més podem comprar un televisor i un mp3, i en la que a més, nos plenen en cap en noticies que no valen un pimento i que realment no son noticies, amagant les verdaderes noticies o llevant-les l'importància i rellevància que tenen a les noticies que realment son noticies. Com en el conte de Blancaneus, ¡Qué be que estem en el nostre somi! A vore si arriba eixe príncip blau (mai millor dit) que nos traga del nostre perenne somi.

Artícul 42 Data de primera publicació 01 de Juliol de 2007 Lloc de publicació Veu (La veu dels obligats a callar)

LA CATALANITAT DEL DICCIONARI DE LA R.A.E. L'atre dia, estava redactant un nou treball i em trobí en la necessitat d'utilisar el terme, "valencianisació", i com a pesar de tots els pesars, encara no tenim un diccionari de valencià en la Ret, sino a soles uns vocabularis-traductors, aní a la plana de la Real Acadèmia Espanyola (http://www.rae.es) per a buscar la definició que ells donen de "valencianisació", (encara que hi ha moltes voltes que les seues definicions deixen molt que desijar. Com eixemple, vore la definició que facen del terme, “valencià”.), i qual fon la meua sorpresa quan en un avís em dien que, "La palabra valencianización no está en el Diccionario." (La paraula valencianisació no està en el Diccionari)... i yo pensí, si eixa paraula la he utilisat un bon grapat de

Pagina 101 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

voltes i la he vist escrita en un bon grapat de llocs, ¿Cóm que no existix eixa paraula en el diccionari en llínia de la R.A.E? Després d'uns segons d'esglai, em diguí, puix yo he escoltat la paraula, "espanyolisació" un fum de voltes en televisió, la busquí en el diccionari en llinia de la R.A.E. i efectivament, ¡Si que es trobava el terme espanyolisació! en la definició de, "Acció i efecte d'espanyolisar". Ya més mogut pel morbo que pel meu treball o per qualsevol atra cosa, busquí també, "castellanisació" i ¡Fotre! ¡Ahí estava! Pero després busquí, "catalanisació" i també estava... I arribat ad eixe punt em diguí, ¿I perqué es troba el terme, "catalanisació" que es referix a una chicoteta part d'Espanya i no, "valencianisació"? I llavors em diguí, vaig a vore si estan totes les comunitats d'Espanya reflectides en este mateix terme, pero qual fon la meua sorpresa quan poguí vore que no es trobava, "murcianisació", ni, "navarrisació", ni "balearisació", ni "asturianisació"... i segurament, cap atra de les comunitats que ara mateixa conformen l'actual Espanya. Això em dugué a pensar que el diccionari de la R.A.E. està catalanisat fins a les coradelles, puix li dona ad una comunitat espanyola, més importància que a les atres, quan totes les comunitats es mereixen el mateix tracte. Del terme, "catalanisació" arreplega la següent definició, "Acció i efecte de catalanisar" ¿Per qué les les demés comunitats no tenen el mateix dret a dir, "Asturianisació; Acció i efecte d'asturianisar" o "Balearisació; Acció i Efecte i balearisar" ¡Quina vergonya! Pareix que l'única comunitat espanyola que, segons el diccionari en llínia de la R.A.E., té la virtut de poder dir que té l'acció i l'efecte de donar el seu caràcter a una cosa o persona, és Catalunya, les demés comunitats com no tenim res que oferir, no podem donar el nostre caràcter a res. Com dia abans, és vergonyosa esta diferenciació i esta discriminació, sobre tot perque de cara a tot lo món que utilise el diccionari en llínia de la R.A.E., Catalunya té el suficient poder i grandea com per a poder transmetre el seu fort caràcter a qui siga, i

Pagina 102 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

a lo que siga, pero el restant de comunitats que formem Espanya, no som res. Pero volgué anar un poquet més llunt, i busquí, "catalanisar", paraula inclosa en l'anterior definició, i ahí estava, en la definició, "Dar carácter catalán" (Donar caràcter català) i també es trobaven els termes, "espanyolisar" i "castellanisar" en la mateixa definició, pero per a esglai meu, tampoc es trobaven els termes, "valencianisar", "navarrisar", "balearisar"... i segurament, cap atre terme que fera referència a cap atra comunitat. En lo que ratifica la meua afirmació de damunt, el restant, o la majoria de les demés comunitats no tenim la categoria per a poder donar el nostre caràcter a res. Pero aní més llunt encara, puix ara busquí el terme, "catalaniste" i ahí estava, en dos accepcions diferents, "Partidari del catalanisme" i "Pertanyent o relatiu al catalanisme", pero en esta ocasió tampoc estava "valencianiste", o "baleariste", o "murcianiste"... i segurament, no hi ha referència a cap atra comunitat espanyola, com sempre fins ara, a soles fa referència a Catalunya. O siga que si per eixemple, en Valéncia hi ha un moviment d'amor cap a Valéncia, al que se li podria dir, "valencianisme", que evidentment SI, que lo hi ha, no hi ha cap paraula per a designar a les persones d'eixe moviment, pero en la mateixa situació, Catalunya si que té una paraula pròpia. Pero clar està, com en esta definició incloïen el terme, "catalanisme" també ho busquí, i ahí estava esperant-me també en dos accepcions, "Locució, gir o modo de parlar propi dels catalans" i "Amor o volença a les coses característiques o típiques de Catalunya", i ¡Cóm no!, també estaven els termes, "castellanisme" i "espanyolisme", pero ara ve una atra situació absurda del diccionari de la R.A.E. "valencianisme" si que existix com paraula en el citat diccionari, pero també els termes, "asturianisme" o "andalucisme". O siga, segons el diccionari en llínia de la R.A.E. existix un moviment d'amor a les coses característiques o típiques d'Astúries, el "asturianisme", pero no existix la paraula, "asturianiste" que seria la que definiria als membres d'eixe moviment. Si hi ha coses

Pagina 103 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

característiques o típiques d'Astúries, és molt possible que eixes característiques se les puga donar a unes atres coses, pero no existix el terme "asturianisar"… La lluita actual amics meus, no és si a la multicentenaria llengua valenciana se li va a dir, "valencià/català", el problema ya no és llingüístic, sino territorial, el problema i la lluita actual és, dins d'uns anys al territori que ara mateixa és Espanya se dirà, "Espanya" o "Catalunya/Espanya".

Artícul 43 Data de primera publicació 12 de Novembre de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

INUNDACIONS I MÉS INUNDACIONS Les pluges torrencials en Valéncia, per desgràcia, són molt usuals, de fet, Valéncia és una de les zones del món més perilloses en este tema. Pero en contra de lo que la naturalea nos dona, no podem anar i hem d'acceptar-ho com a part de la nostra vida, com a part de lo que som. Lo que sí que deuríem tots, és no fer més badoqueries de les necessàries, que encara aixina no són poques les que fem, d'ahí la frase que diu que "L´inteligència de l´home te llímits, pero la seua estupidea no coneix fronteres". Tots els anys, hi ha llocs, urbanisacions i pobles sancers que estan somesos a inundacions i tot tipo de perills derivats de l'aigua de les pluges torrencials, pero no és manco cert que eixos mateixos llocs, patixen eixes pluges torrencials molt a sovint i que d'un any per a un atre no fan molt per a poder "soportar" l´época de les pluges

Pagina 104 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

sense cap problema, i no vaig a començar a dir ni a clavar-me en si això és un tema polític, ecològic o social, pero lo cert és que molts dels llocs que s'inunden un any, ya de fet molts anys, i que els seus habitants no estan tan acostumats ad això, no pense que es puga acostumar ningú, si que quan ve l´época de les pluges, van preparant les rajoles i el ciment per a tabicar un metro les seues portes, entre unes atres coses, quan lo millor seria que d´una volta per totes, s'agarrara el bou per les banyes i s'eliminara d'arraïl el problema que origina les riuades, per a que no tornara a succeir, o que les seues conseqüències foren lo més dèbils possibles. De tota manera, no és manco cert que a voltes les ganes de guanyar diners, construint a on siga sense mirar o sense voler mirar a on és construïx o sense pensar en el dia de demà, i unes atres coses per l'estil, duen als estaments públics a donar llicències d'obra a promotors i constructors per a construir en zones a on no devia de construir-se mai: a la vora de barrancs o en els llits d'estos o de rius eixuts; puix quan torna a ploure d'una manera torrencial, com passa massa a sovint en Valéncia, estos es plenen d'aigua, d´eixa aigua que reclama el seu caixer natural, inundant totes les construccions que troba en el seu camí. Hi ha voltes que urbanisacions sanceres naixen del no res en manco temps del que utilisem per a dir: "ya està feta", pero estes es construïxen en una vall entre montanyes, lloc molt propici per a que l'aigua arrossegue pedres, pals i terra i, junt ad ella, i s'embasse en l'urbanisació, obtenint el mateix resultat o pijor que les construccions en barrancs i rius eixuts. Després, a bou passat, quan les pluges ya han tornat a dur a un poble a la misèria, trencant cases, ponts, infraestructures… tot són paraules d´ànim i bones intencions per al futur. Pero lo cert és que uns li passen la pilota a uns atres i estos a uns atres més i estos de nou als primers, i en passar molt poc de temps, ya ningú s'enrecorda de les inundacions i de les pluges fins a la pròxima volta que ocorren (excepte els afectats), i les bones intencions i els proyectes de futur cauen en sac trencat. Moltes voltes nos queixem de coses que en un poquet voluntat, per part de qui corresponga, per part de tots, es podrien

Pagina 105 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

solucionar sense més i en allò erradicar el problema d'una volta per totes. I lo de les llicències d'obres... puix també, pero eixe, és un atre cantar.

Artícul 44 Data de primera publicació 12 de Novembre de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

TIRAR DEL CARRO El valencianisme és un gran carro al qual és poden pujar o baixar qui vullga. Este gran carro pot admetre a qualsevol persona i tendència, home, dòna, d'esquerrers de dretes, blancs i negres, alts i baixos, d'ací o d'allà... pero al final de la correguda, no pareix que siga aixina. Este Gran Carro que nomenem Valencianisme, hi ha molta gent que lo està aprofitant per als seus interessos particulars, i a soles és pugen ad ell per a poder fer-los realitat, i en eixa acció lo únic que estan fent és manar a pastar fanc al moviment valencianiste i de pas, donar de cara a tot lo món una image del valencianisme i valencianitat que no és la verdadera. Quan u és puja al Carro del Valencianisme, ha de ser de COR, i evidentment, tots els proyectes no son per a totes les persones, i a totes les persones no nos agraden els mateixos proyectes, és per açò que en lloc de unir-nos i tirar del carro en la mateixa direcció i sentit, intentem que eixe carro vaja per a on a nosatres nos interessa, intentant que el Carro del Valencianisme nos favorixca, i quan un bon grapat de persones tirem del carro, pero cadascú per al seu costat, a soles conseguim que el carro és

Pagina 106 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

trenque, i en això, no a soles és que no nos va a favorir el Carro del Valencianisme per que s'ha trencat, sino que mentrimentres arriba una persona o una colla de persones que torne a reparar el Carro del Valencianisme, passa un bon grapat de temps, i cada volta més. A més, cada volta que el carro és trenca per eixe motiu, o per ad un atre qualsevol, son manco persones les que tornen a pujar-se ad ell, per la por de no saber qui és va a pujar al carro, en quines intencions o quant de temps va a estar de nou en marcha el carro abans de que és torne a trencar una atra volta. Si nos pugem al Carro del Valencianisme i colaborem colze a colze en totes les persones i institucions, segur, que en un moment o en un atre, eixe Carro del Valencianisme, passarà per la porta dels nostres interessos, i eixe serà el nostre moment, pero no el moment de baixar-nos, puix encara quedaran moltes proyectes i interessos de persones i amics que també han de fer-se realitat. El futur d'eixe Carro de Valencianisme, seria que passara de ser un carro, a ser una caravana de carros i que d'ahí passara a ser tota una flota de carros, coches, avions, trens... un front comú que no ho parara ningú, pero això amics meus, no crec que és puga fer mai, tirant cadascú per als nostres interessos particulars. Si vols i et sents valencià i valencianiste, puja't al Carro del Valencianisme i no mires si est o aquell, o si el meu proyecte o el teu proyecte, ¡Tots estem en el mateix carro i els proyectes valencians i valencianistes, nos afecten a tots! Uns d'ells estaran més en la nostra llínia de pensament i uns atres manco, pero si eixes proyectes han eixit d'un entorn valencianiste, segur que seran bons i en trellat. Pense, que per a eixir d'est assucac en el que estan afonant al valencianisme, persones de dins i fora del nostre Regne, a soles eixirem fent un front comú, deixant a banda els nostres interessos personals i unint tots els nostres esforços en un fi comú, VALÉNCIA, i tot lo que la nostra Pàtria significa... i per ad allò, hem de tirar tots del mateix carro, pero en la mateixa direcció i en el mateix sentit, i en totes les nostres forces, per a aixina poder dir a ple lleu, ¡Soc Valencià, en Molt d´Orgull!

Pagina 107 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Artícul 45 Data de primera publicació 01 de Setembre de 2007 Lloc de publicació Veu (La veu dels obligats a callar)

EDITORIAL REVISTA VEU NÚMERO 03 Primer de tot, vullc felicitar a totes les persones, entitats, organisacions i organismes, que han participat i colaborat o han tengut que vore qualsevol cosa per a que la pròxima edició de la Copa Amèrica, la 33ª America’s Cup, és quede de nou en Valéncia. De cor, ¡Felicitats! Ya a soles en vindre la 32ª Edició de la Copa Amèrica, ha segut tota una fita per a Valéncia de la qual estem tots molt orgullosos. Pero al acollir la següent edició d’est event deportiu, la 33ª Copa Amèrica, hem entrat de ple en el llibre “Guinness dels Récorts”. Hem de tindre en conte que des de que començà en el Regne Unit este desafiu, no s’havia realisat mai en cap país europeu, i després de molts anys celebrant-se en Estats Units, eixe país europeu que ha acollit una edició de la Copa Amèrica, ha segut Espanya i la ciutat d’Espanya que ha tingut l’honor d’acollir este magne event en el vell continent, ha segut, VALÉNCIA, pero no a soles hem entrat en el llibre Guinness per això, a saber. També tenim, el goig de ser la segona ciutat del vell continent que acollix la Copa Amèrica, pero a més som la ciutat europea que acollix la Copa Amèrica per segona volta consecutiva. No dubte que en el temps, puga haver una atra ciutat europea que puga sobrepassar el récort que ara té la ciutat de

Pagina 108 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Valéncia, pero en el millor dels casos, això seria per a l’any 2.013, i mentrimentres arriba eixe moment, ya no nos lleva ningú lo dit. A més la 33ª Edició de la Copa Amèrica, també nos va a portar una atra novetat a nivell mundial, com una nova categoria de barcos més grans. Arribat ací, també vullc donar les meues felicitacions a les persones, entitats, organisacions i organismes que han fet realitat est event enguany. ¡Felicitats! Pero no hi ha roses sense punches, i eixes felicitacions dels paràgrafs anteriors també té les seues punches. ¡Ohhh! Una primera puncha, que no és d’ara, sino que ve de llunt, és que els nostres polítics, tots, deurien d’utilisar més a sovint l’idioma valencià, per a totes les ocasions, i no deixar-lo per a actes purament valencianistes, o relegar-lo al folclor o les campanyes electorals. Encara que la Comunitat Valenciana és una Comunitat bilingüe, a soles pel fet d’estar en Valéncia, deuríem d’utilisar l’idioma valencià sempre, sense deixar a banda el castellà com a l’atra llengua oficial de la Comunitat Valenciana, pero primer de tot, ¡Parlar en Valencià! Una segon puncha, seria allò de que no a soles de “Veles e Vent” viu Valéncia, i ara també es el moment del cine, del teatre, dels músics, de tú, de mi… de tots els valencians i valencianes. Pero encara hi ha més, puix no hem de perdre de vista l’any en el qual és va a realisar la 33ª Edició de la Copa Amèrica, que és en l’any 2.009, pero , ¡Oh, senyors! ¿Per a qué any està previst que vinga el A.V.E. a Valéncia? Puix si no és recorden de la data, està previst que vinga per a l’any 2.010. No és a soles que va a vindre díhuit anys després que s’inaugurà la primera llínia del A.V.E. i després de que algunes de les atres comunitats espanyoles tenen en proyecte la segon llínia del A.V.E., és que per a la 32ª Copa Amèrica no hem tingut el A.V.E. i per a la 33ª Copa Amèrica, tampoc lo anem a tindre. Si els polítics valencians i també els del govern central no li donen prioritat al A.V.E. valencià, ¡Va a ser una autèntica vergonya

Pagina 109 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

que en dos edicions consecutives, Valéncia no disponga dels servicis del A.V.E.! Com a valencià i amador de la meua terra, espere que això no ocórrega, puix ya m’ha paregut molt vergonyós que no lo hagen tengut en esta edició. No vullc acabar la present editorial sense donar l’enhorabona a qui corresponga pel circuit de Fòrmula 1 que anem a tindre l’any que ve. A soles espere que les competicions d’este circuit no es barallen en la següent edició de la copa Amèrica, i encara que puga paréixer un poc repetidiu, en el A.V.E. podrien vindre millor a vore els espectàculs.

Artícul 46 Data de primera publicació 26 de Novembre de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

¡A PEL PODER QUE DONA L'IGLÉSIA! La generalitat de Catalunya està preparant una, “Llei d'activitats religioses”, per la qual, la potestat de poder tancat una iglésia, o de donar llicències per a poder obrir-ne unes atres, estarà a soles en mans dels ajuntaments corresponents, a on estigues les iglésies o a on es vullguen obrir. Açò vol dir que l'iglésia quedaria per sancer en mans polítiques, i que esta es podria utilisar com arma electoral o partidista, “¿Vols obrir una iglésia? Puix ya saps lo que has de fer en el nostre partit, que a partir d'ara a de ser el teu.” Ademés, venint la proposta de llei des de Catalunya, sense pensar molt, o sense ser massa despert, ya podrem imaginar que si

Pagina 110 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

un retor no català vol obrir una iglésia dins del territori que estiga al càrrec de la generalitat de Catalunya, o ha de ser català o millor no perdre el temps en demanar res, pero si ademés és un retor valencià, millor que no es moleste en menejar un dit, per que damunt de tot, es van a descollonar i es van a cloixir de rialla. L'iglésia en l'història, ha estat perseguida en ocasions i en unes atres s'ha posicionat al costat del poder establit per a poder seguir avant, pero sempre ha conseguit obrir-se camí, lo que ocorre es que d'una manera natural ,l'iglésia com tots els poders, van fent el seu camí a poc a poc, pero quan li ofeguen, intenta obrir-se camí a on i com siga. Com en unes atres ocasions, Catalunya ha donat el primer pas en destrossar el poder establit per a que des de la seua generalitat poder manejar al seu alegre albir tot lo que es mou dins (i també fora) de les seues fronteres. ¡Mala cosa esta! No vullc acabar esta flexió sense dir que este anteproyecte de llei, ha segut elaborat per la Direcció d'Assunts Religiosos de la Generalitat de Catalunya, que en la seua darrera instància depén de la vicepresidència de Josep Lluís Carod Rovira, líder de ERC. Ara be, ¿Qué opinarà l'arquebisbat?

Artícul 47 Data de primera publicació 03 de Decembre de 2007 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

MÉS AGRESSIONS A LA LLENGUA VALENCIANA

Pagina 111 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Segons un artícul aparegut el dia 2 de decembre de 2007 en el diari, Valéncia Hui, El govern de Josep Lluís Rodríguez Zapatero, en resposta a una pregunta de Maria Àngels Ramón, diputada del Partit Popular en el Congrés, afirma que la Biblioteca Nacional cataloga els llibres escrits en valencià baix el còdic 'cat', 'en compliment dels estandarts internacionals' de descripció bibliogràfica. ¡Mare meua lo que han d'escoltar estes orelles que s'han de menjar els cucs! La llengua valenciana està reconeguda com una llengua minoritària des de fa un bon grapat d'anys, i això no és un secret, i si eixos 'estandarts internacionals' als que fa referència el P.S.O.E. són entre ells, els que emanen de I.S.O. (International Organization for Standardization, entitat encarregada a nivell mundial de donar els còdics per a les llengües, entre unes atres coses), la multicentenària llengua valenciana seguix estant inclosa dins del còdic 'cat' de la llengua catalana, i admesa com 'el català que es parla en la Comunitat Valenciana' per que encara no ha hagut un govern valencià en el valor suficient per a demanar el nostre propi còdic per a dolça llengua valenciana, si en Valéncia tinguérem uns polítics compromesos en la nostra llengua, cultura i arraïls, com ho foren, Pujol o Maragall, per a Catalunya, ya fa temps que tindríem eixe còdic propi de llengua i estaríem deslligats de l’infame i infecte dialecte barceloní, com definí el gran gurú de l’investigació catalana el Pare Batllori a la parla catalana. A més, eixa entitat a la que li diuen Acadèmia Valenciana de la Llengua (A.V.LL.) que tant se farten de dir que són una entitat valencianista i que defenen els interessos de la llengua valenciana, ¿Per qué no ha demanat ya fa temps el còdic propi per a la llengua que tingué el primer sigle d'Or de totes les llengües romances, la llengua valenciana? Puix noha fet, molt al contrari d'això, fa apologia de la llengua catalana dins del nostre regne de Valéncia, escampa l'idea de que en Valéncia parlen català con ho feren en la passada Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, o recolzen l'idea de que els Borja eren catalans, parlaven català i ho escampaven per tot arreu.

Pagina 112 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Hi ha llengües, dialectes i unes atres maneres de parlar, que a soles les parlen quatre persones damunt d'una montanya, pero els seus governants i entitats han demanat el còdic I.S.O. i s'ho han donat sense cap problema. ¿Per qué el govern valencià no demana el còdic I.S.O. per a la llengua valenciana? ¿Per qué la A.V.LL. no ho demana? ¿Per qué tant el govern valencià com la A.V.LL. estan deixant que tot lo món per tot arreu creguen que parlem català si qualsevol en un poc de trellat i ganes d'investigar en els llibres de l'época que encara no estan manipulats, pot donar-se conte de lo que hi ha de veritat tot lo que estan dient? ¿Alguna volta tindrem una classe política com toca per a fer lo que ha de fer, ¡Defendre d'una volta la llengua valenciana! I deixar d'escampar lo que no toca? El partit en el poder actualment, el P.S.O.E. (2007) deuria de tindre més tacte en lo que diu, puix en el nostre estatut posa molt clarament que el nostre propi idioma és el valencià, (a banda del castellà, idioma oficial en tota Espanya), i en lloc de dir la série de 'coses' que escampa per tot arreu, deuria de velar per que no es difongueren coses de dubtable validea i que es fera complir la llei, sino, ¿Per a que val que està escrit en l'Estatut? ¡Ara vas i en les pròximes votades generals de l'any que ve (Març de 2008) votes al P.S.O.E!

Artícul 48 Data de primera publicació 01 de Setembre de 2007 Lloc de publicació Veu (La veu dels obligats a callar)

Pagina 113 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

LA RET EN VALENCIÀ No vaig ni vullc començar est artícul, dient que ya fa un bon grapat d’anys que deuríem de tindre un còdic ISO (Organisació Internacional per a l’Estandarisació), del tipo, val, vcl, rva, nva o el que siga. Tampoc vullc començar est artícul dient que sens eixe còdic ISO, és del tot impossible que en cap lloc és reconega a la llengua valenciana com idioma, puix encara que tots sabem que fon la primera llengua romanç en tindre un Sigle d’Or, no és manco cert que a hores d’ara, lo que conta son els fets que estiguen regulats per algun organisme, com és en este cas. I tampoc vullc començar est artícul comentant tots els problemes que açò endu. Vullc començar est artícul dedicat a l’informàtica en valencià, nomenant als verdaders autors de que la Ret parle en valencià, i eixos autors, son les hòmens, dones, yayos, yayes, jóvens, chiquets i chiquetes que de forma altruiste, i en molts casos, pagant de la seua bojaca tots els gastos, estan mantenint dominis en la Ret, escrits en valencià, o estan mantenint els famosos “Blogs” debades, escrits en valencià, i vullc dir en valencià, no en lo que els ensenyen en l’escola. Gràcies ad ells, (hi ha una relació molt llarga en la plana, En Blau, (http://enblau.llenguavalencianasi.com), la llengua valenciana seguix viva de cara a tot lo món, puix crec que tots tenim clar que la Ret és el mig de comunicació que més llunt arriba en manco temps de difusió, a més de que si no et trobes en la Ret, no existixes, i encara que “oficialment” i gràcies a lo que tots sabem i a quí tots sabem no volen que existixca la llengua valenciana, ¡LA LLENGUA VALENCIANA SEGUIX VIVA A TOTS ELS NIVELLS I TOTS ELS ASPECTES! Pero hi ha una consideració, que és a la que vullc referir-me més concretament en est artícul, em vullc referir a tot eixe grapat de persones que de forma altruiste i llevant-li molt de temps a les seues famílies, al seu temps d’oci, i portant-se a canvi uns grans mals de cap i algú que atre enfadament, estan fent des de ya fa un bon

Pagina 114 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

grapat d’anys, que les persones que d’una manera o d’una atra nos dediquem ad açò de barallar-nos en l’informàtica en qualsevol aspecte, pugam fer-ho en la llengua que amem per damunt de tot, la Llengua Valenciana. M’estic referint a les persones que es dediquen en l’anonimat a traduir programes d’uns atres idiomes, cap a l’idioma valencià, i entre eixes persones, no podem deixar de citar i traure de l’anonimat a alguns eixemples molt representatius, com són, Vicent Adam, Tomàs Miralles, Sento Boro, i inclús yo mateix feu algunes traduccions. Realment estes persones i grups de persones es mereixen tot el respecte, puix gràcies ad ells, podem charrar, navegar, escriure, realisar planes Uep, dibuixar, enviar o rebre correus-e o moltíssimes més activitats, en programes que t’oferixen un entorn de treball escrit en llengua valenciana. No vullc deixar a banda les entitats establides que també estan ajudant a la difusió de la llengua valenciana a través de la Ret, pero vullc tornar a fer força en que persones com les que he nomenat, ho facen des de l’altruisme, i això es molt d’agrair. Des d’ací vullc fer una crida a tots els valencians a utilisar i exigir programes en un entorn de treball en valencià. ¡La llengua valenciana és cosa de tots, Utilisa-la!

Artícul 49 Data de primera publicació 01 de Giner de 2008 Lloc de publicació Món Actual

¡NO TINC DINERS!

Pagina 115 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

En els darrers temps hem assistit a una série d´acontenyiments en Catalunya, com han segut el trencament d'eixa subestació elèctrica o eixe hospital que s'ha quedat sense les més bàsiques necessitats darrere d'un incendi, per dir a soles dos d´ells. En eixos moments, la classe política catalana sobre tot, diu en una ampla boca i plena de raons, que Espanya no realisa en Catalunya totes les estructures i infraestructures que necessita i claven el crit en el cel, pero hi ha coses que no es diuen mai, o molt poquetes voltes, a saber. Catalunya en els darrers anys, no para de dir per activa i per passiva, que Espanya és l'enemic, pero quan els ocorregué lo adés citat, en seguida acceptaren l'ajuda del seu "enemic"; una ajuda que venia de tota Espanya, nosatres inclosos clar, se l'ajudà en tot lo que és pogué, generadors, paraules d´ànim, eixèrcit... i tot fon rebut de bon grat. ¿En eixe moment ya no érem el restant d'Espanya l'enemic? ¿Per qué acceptaren eixa ajuda? Bo. Ademés Catalunya és la comunitat espanyola que més diners està traent-li a l'Estat central espanyol, ya siga en diners o en espècies ¿Qué fan en els diners, que no els guarden per a quan facen falta, o per qué no els utilisen per a adequar, revisar i mantindre les seues instalacions i infraestructures en bon i correcte estat d'us? Puix una resposta possible i factible la tindríem en les Universitats, pero no a soles en les espanyoles, sino en les Universitats a nivell mundial, a saber. Catalunya està mantenint tot un entramat de càtedres de català en casi tots els països del món, ¡Sí, és fort! ¡pero és aixina: del món! I mantindre un despaig i un catedràtic en qualsevol país del món té un cost en diners que, evidentment, ha de mantindre qui ho està fomentant, el Govern català, i clar, si paga això i coses per l’estil, evidentment no li queden diners per a canviar un cable, asfaltar un carrer o fer les oportunes activitats de manteniment en tota Catalunya i a tots els nivell. ¡O igual tot açò és part d'un pla ben estudiat i preestablit! Ademés, no és un secret que la Generalitat de Catalunya repartix un bon grapat de diners, com aparegué en la revista Época fa un temps, a entitats catalanes i catalanistes per a que escampen

Pagina 116 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

el catalanisme per tot arreu. Segons esta revista, des de l’associació Òmnium Cultural, la primera de la llista que oferix, a la qual li donà 548.000 €, hi ha catorze entitats i associacions més que reben una cantitat de diners catalans important. La darrera entitat que arreplega esta revista és Petanca Pradenca, que rep 4.000 €, i entre totes les entitats i associacions sumen una cantitat -dona ariçonada dir-ho i escoltar-ho-, de 1.583.150 €, que més be servirien a Catalunya, i a tots, que els utilisaren per a modernisar les seues infraestructures internes i tot lo que els faça falta i no tirar-li la culpa a ningú quan els passa alguna cosa, o demanar més subvencions al Govern central. Doneu-vos conte que entre tota Espanya, Valéncia inclosa clar està, estem ajudant a Catalunya a escampar el catalanisme per tot arreu en els nostres imposts, mentrimentres Catalunya seguix demanant més i més diners per als seus fins. I açò podríem dir que a soles és la punta de l´iceberc, si començàrem a tirar del fil, arribaríem fins a on no vol arribar est artícul, per a no posar massa el dit en la ferida, puix ya sabem tots que si es tira del fil... pel fil és trau lo cabdell, i este cabdell no faria bona olor.

Artícul 50 Data de primera publicació 01 de Giner de 2008 Lloc de publicació LLVS (Llengua Valenciana Sí)

HA MORT SIXTO I vos preguntareu , i ¿Quí era Sixto Bermejo per a estar ací?

Pagina 117 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

Bàsicament, Sixto era un bon amic meu, pero per damunt de tot era un gran valencianiste, un valencianiste que encara no haver naixcut en la nostra dolça terra valenciana, defenia Valéncia i tot lo valencià a mort, era un valencià i un valencianiste de soca i arrel. Ha mort un professor d'institut en l'àrea de matemàtiques, una persona que feya càlculs complexos de cap d'una manera tan ràpida que donava enveja vore-lo resoldre-los. Una persona en la que era fàcil parlar de qualsevol tema, educat, amable... Una atra gran persona que sense haver destacat mai en lo que podríem definir com l'entorn valencianiste actiu, sempre lluitava en qualsevol lloc a on estiguera i es trencava el pit, per Valéncia. Per eixa Valéncia que com he dit ans, sense ser la seua terra materna, sempre duya en el seu cor. Nos coneguérem en la falla, i des d'eixe moment, compartirem un bon cabaç de charrades valencianistes, idees, opinions afins... ilusions... ilusions que ya mai no va a vore complides. En les nostres mans queda poder oferir-li a ell i a totes les persones que com ell, s'han mort sabent de la grandea de Valéncia i de les seues arraïls, allò que es mereixen, una Valéncia sense cap jou, una Valéncia lliure. També vullc fer des d'ací un recort a Andrés Cerveró, un atre molt bon companyó que nos deixà fa un poc més d'un any. No vaig a fer d'açò un acte habitual, pero, Sixto era especial, eixa especialitat que dona l'haver menjat en ell, haver freqüentat sa casa, compartir les mateixes ilusions... eixa especialitat que dona saber, que s'ha anat un bon amic. ¡Bon viage Sixto! Benito

Pagina 118 de 119

Joan Benet

50 Primers artículs, 2002-2007

En la Ciutat de Valéncia, Cap i Casal, a vint de giner de dos mil huit

Pàtria Valenciana Llengua Valenciana, Patrimoni de l´Humanitat

Pagina 119 de 119