Jean Ziegler

  • Uploaded by: José-Christian Páez
  • 0
  • 0
  • May 2020
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Jean Ziegler as PDF for free.

More details

  • Words: 1,742
  • Pages: 2
4 | la PAU

# 37 | Setembre 2007

ENTREVISTA ••• Jean Ziegler, sociòleg i relator especial de les Nacions Unides per al Dret a l’Alimentació

Jean Ziegler (Suïssa,1934) ha estat relator especial de les Nacions Unides per al Dret a l’Alimentació. Doctor en dret i en ciències econòmiques i socials per la Universitat de Berna, el 1990 va crear en aquesta universitat el Laboratori de Sociologia del Tercer Món. Professor de sociologia en les universitats de Ginebra, de Berna i de la Sorbona. Ha estat parlamentari socialista de la Confederació Helvètica del 1981 al 1999. Ziegler ens aclareix que, en aquesta entrevista, parla com a autor del llibre L’imperi de la vergonya (Taurus, 2006) i, potser, també com a professor, però no pas com a relator oficial per a les Nacions Unides. També ens precisa que, en referir-se als immigrants, al·ludeix als «immigrants involuntaris», als «refugiats de la misèria», i de manera especial als africans. Queda clar, doncs.

•• JOSÉ-CHRISTIAN PÁEZ*

Quina és la situació actual de la fam en el món i a què és deguda? Hem de recordar que 100.000 persones moren de fam en el món cada dia. Un nen de menys de 10 anys mor cada 7 segons; cada 4 minuts un altre nen pot quedar cec per falta de vitamina A. L’ordre del món és absurd, perquè el planeta té riquesa per alimentar a 12.000 milions de persones. Un informe del Green Food Program diu que l’agricultura mundial podria tranquil·lament alimentar el doble de la població mundial. Llavors, l’ordre mundial capitalista que impera és un ordre assassí, que assassina sense necessitat. En conclusió, quan un nen mor de fam en aquest moment, mor assassinat: no mor per fatalitat, no mor per una llei de la natura, mor

ELIZABETH MALDONADO

«L’FMI i l’OMC anul·len assassinat.

On, al seu entendre, es viu la major tragèdia? La situació és especialment dramàtica a l’Àfrica, perquè aquest continent representa un 36% de la població mundial de persones sota els límits mínims d’alimentació. L’emigració de la seva gent és comprensible, perquè allà on la vida normal, quotidiana, està destinada a la mort, l’única possibilitat és la fugida. Això sí: calen diners, per descomptat, perquè es paga per fugir o per viure, que en aquest cas és el mateix. Parlem de 186 milions d’africans que són en la categoria de «famolencs greus». Aquí els nens de cinc i sis anys no són ben alimentats, i això significa que aquests éssers tindran problemes cerebrals per a tota la vida. La fam es transmet biològicament. Milions i milions de dones africanes greument subalimentades donen vida a nens que són mutilats per a tota la vida, perquè pateixen subalimentació fetal i no tindran llet després per créixer; llavors la situació és molt greu. Per tant, la misèria és el primer factor que anul·la les persones. La misèria és el principal condicionant. En els 20 anys que van des del 1982 al 2002, el nombre de «famolencs greus» – i segueixo la definició de les Nacions Unides– ha passat de 91 milions a 186 milions de persones, més del doble.

Quin futur preveu per als anomenats «refugiats ecològics»? El desert del Sàhara, en aquest moment, avança en un any 16 quilòmetres cap al sud, destruint, naturalment, la possibilitat de viure en aquestes terres. Gairebé dos milions d’hectàrees han estat destruïdes en 10 anys (19952005). Gairebé 2 milions d’hectàrees seran destruïdes aquest segle XXI, transformant els camperols en «refugiats ecològics», que és un terme



Del 1982 al 2002, el nombre de famolencs ha passat de 91 milions a 186 milions, més del doble

# 37 | Setembre 2007

la PAU | 5

JEAN ZIEGLER

els avanços d’UNICEF» Aleshores és un mite que l’agricultura pugui salvar l’Àfrica de la fam? D’això, en tenen una gran culpa els països europeus. Primer per la política agrícola europea, que l’any 2005 pagava 3.049 milions d’euros en subvencions a la seva producció i exportació. Llavors ara vostè pot comprar fruites, verdures o qualsevol producte espanyol, portuguès o francès a la meitat del preu de les fruites o verdures del Senegal. Això anihila el mercat africà. El camperol del Senegal treballa 15 hores el dia sota un sol terrible amb tota la seva família. No té ni la més mínima possibilitat d’obtenir una existència digna. Aquesta política de subvenció agrícola de la Unió Europea (UE), ratificada, a més, per l’Organització Mundial de Comerç (OMC), ha de canviar. Espanya és un país molt poderós en la UE, és molt poderós en l’OMC. Té una influència real, i per això ha de fer el possible per canviar aquest sistema per salvar 56 països africans de la misèria. Cal recordar que 37 nacions de l’Àfrica es dediquen exclusivament al treball agrícola.

És el dúmping dels països desenvolupats l’única causa d’aquesta fam? Hi ha altres causes, la segona de les quals és la política de privatització i de liberalització forçada pel Fons Monetari Internacional (FMI). Deixi’m donar-li un exemple: Níger viu principalment de la ramaderia. No obstant això, l’FMI exigeix la privatització de l’Oficina Veterinària Nacional amb l’argument arbitrari que és un organisme que altera el mercat lliure. Les conseqüències d’aquesta acció del mercat lliure són que un 90% de les famílies que tenen aquest bestiar no poden competir amb els preus de les multinacionals, perquè no tenen accés als medicaments veterinaris. Milers de famílies ho perden tot i viuen ara en els suburbis. Viuen de la prostitució infantil, estan famolenques… Aquest tipus de mesures arbitràries i absurdes signifiquen la destrucció d’una societat.



ELIZABETH MALDONADO

burocràtic de les Nacions Unides. Avui existeixen 72 milions de «refugiats ecològics» en el continent africà: camperols que han perdut l’habitatge per sequera o per incapacitat per conrear la terra. Cal destacar que la destrucció de la terra és la segona causa de les migracions «no reglades».

Les bandes que trafiquen amb persones tenen fortes complicitats amb la

I no es planteja un canvi de rumb per part de les Nacions Unides per afrontar la fam i el deute extern?

policia i l’Exèrcit

Vivim en una crisi terrible a causa dels americans que torturen, que fan guerres preventives, que no reconeixen la llei internacional ni les decisions del Consell de Seguretat. Això duu a una ruptura total i a contradiccions greus: els Estats Units paguen un 22% de l’estructura normal i molt més per al Green Food Program i altres programes especials. Tenen, doncs, un poder de paralització. La segona contradicció d’aquest univers complicat es dóna en les 22 organitzacions especials que lluiten pel desenvolupament en àrees determinades. El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), per exemple, fa un treball formidable, però les altres organitzacions anul·len aquests progressos. L’FMI, el Banc Mundial i l’OMC apliquen la doctrina neoliberal del mercat total que anul·la els progressos reals assolits per les altres organitzacions.



Hi ha 122 països del Tercer Món que tenen un deute acumulat de 2,6 bilions de dòlars

Espanya té una posició molt forta en l’FMI. És possible que l’opinió pública espanyola tingui igual de força i també la de França i la d’altres països. Potser, tots units poden canviar aquestes polítiques de liberalització forçada.

Com pot entendre’s que les vaques europees estiguin rebent de subvenció un euro diari, quan hi ha persones que no tenen aquesta quantitat per viure en el món? És una pregunta molt rellevant, ja que demostra com són d’absurdes aquestes polítiques. Posem com a exemple el cas francès: els camperols són menys d’un 4% de la força activa en aquest moment, però tenen un poder polític molt fort, molt més gran que el que pot tenir qualsevol partit polític. A Suïssa succeeix el mateix. El lobby dels camperols està completament organitzat, exerceix pressió política de manera contínua, i és impossible, per raons polítiques, trencar aquest lobby.

poder real existent en les Nacions Unides. Fixem-nos en l’anterior presidència de Kofi Annan: aquest home va ser contínuament difamat, víctima de calúmnies, procedents de la premsa nord-americana. Aquesta situació afebleix el treball que l’organització realitza i facilita el camí cap a l’unilateralisme.

Què en pensa, de l’elevat deute extern de l’Àfrica i dels països en via de desenvolupament? És una situació terrible. Hi ha 122 països del Tercer Món que tenen un deute acumulat de 2,6 bilions de dòlars. No poden afrontar les necessitats bàsiques de la seva població amb un deute tan enorme. La moratòria general per als països més pobres –les 49 nacions més pobres de les Nacions Unides– és una exigència de la societat civil des de fa 15 anys. Penso que l’Estat espanyol, al costat d’altres aliats europeus, té la capacitat d’acceptar aquesta moratòria i de donar-hi suport. Cal protegir els països pobres encara que això vagi en contra de l’interès dels grans bancs creditors. Hem de donarlos una oportunitat de vida, de desenvolupament real.

Tota aquesta situació econòmica genera com a expectativa l’emigració cap al

Primer Món. És possible controlar les bandes que trafiquen amb persones? Amb aquestes organitzacions es genera un problema nou, ja que cobren entre 1.500 i 2.000 euros per un passatge marítim o per altres vies cap a l’estranger. Les famílies i els amics d’aquells que viatjaran –dos o tres joves– organitzen col·lectes per reunir aquests diners, esperant que algun dia puguin treballar a Europa i ajudar la seva família. Aquestes sumes fan possible que aquestes bandes tinguin complicitats molt arrelades en els governs i en les policies, en els militars i en els guardacostes dels països d’origen. La corrupció està lligada directament al drama i a la tragèdia dels «refugiats econòmics». Per això, és molt difícil per a Europa lluitar contra aquestes organitzacions.

Es parla molt de la crisi de les Nacions Unides… Per a mi, és sorprenent la manca de

Aquesta contradicció, té alguna solució possible? Aquesta contradicció no pot ser controlada ni pel secretari general ni per l’Assemblea General, perquè aquestes organitzacions són administracions de mercenaris que obeeixen als interessos de les grans oligarquies mundials. El capital financer té aquí organitzacions legionàries. Vinc de Ginebra amb la idea que la llibertat que oprimeix és la llei que allibera. El mercat total és la llibertat total i, d’igual manera, és l’opressió; i la llei que ha de protegir els pobles del Tercer Món ja no funciona més. Aquesta és la situació actual.

Què li sembla la política nord-americana amb el mur que ha posat a Mèxic? Aquest president... Jo tinc molts problemes amb l’ambaixada nord-americana i no en vull més, de problemes...• *Periodista

Related Documents

Jean Ziegler
May 2020 7
Jean Ziegler
November 2019 8
Jean Ziegler
May 2020 6
Jean
June 2020 44
Jean
May 2020 42

More Documents from ""