Instruments De Vent (scrib)

INSTRUMENTS MUSICALS VENT-MADERA LA FLAUTA TRAVESSERA: Està formada per un tub o bé de fusta o bé de metall, amb una sèrie d'orificis i una embocadura de bisell per on entra l'aire a la flauta. Per a poder tapar els orificis de la flauta usem les claus i així es poden obtenir diferents notes musicals. L'OBOÈ: És un instrument de vent fusta amb una llengüeta de doble canya( per allà on es bufa) i té un so molt característic. EL FAGOT: És el més gros d'aquesta família. El fagot és un instrument de vent fusta que, igual que l'oboè, pertany a la família de doble canya o llengüeta doble. El fagot té moltes parts: el tudell, el cèrcol d'unió, la campana, el cos central, el suport del polze, el topall i la secció final. EL CLARINET: El clarinet és un instrument de vent fusta i dins d'aquesta gran família pertany als instruments de canya simple (igual que el saxòfon). Està format per diverses peçes desmontables: Broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. EL SAXÒFON: El saxòfon és un instrument de vent fusta categoritzat com a instrument de llengüeta simple. La major part de l'instrument està feta per metall però, l'embocadura està feta amb Ebonita (un tipus de fusta).

VENT-METALL LA TROMPETA: La trompeta és el més petit dels instruments del grup del metall, per tant, el que fa les notes més agudes. Normalment estan afinades en Si b o en Do, però n'hi ha altres, com la "piccolo" (més petita i que fa notes més agudes), amb un quart pistó que la transposa en Fa. També existeixen trompetes més greus.

LA TROMPA: La trompa, també anomenada corn, té un tub la llargada del qual supera els 7 m. Es combina amb una embocadura relativament petita, cosa que, gràcies també a la seva gran campana, li dóna el seu timbre, especialment avellutat i dolç entre els del grup del metall. Les trompes actuals solen estar afinades en Fa o en Si b i disposen, com la trompeta, de tres pistons o cilindres. Quan n'hi ha un quart, aquest és transpositor.

EL TROMBÓ: El nom del trombó ve de l'italià i, en principi, no significava una altra cosa que trompeta gran. De fet, doncs, originàriament no es diferenciaven de les trompetes baixes. L'invent de les vares fou crucial per a la seva difusió ja al s. XVI, quan se li va canviar la seva forma anterior, amb el tub doblegat com una S.

LA TUBA: La tuba és el representant del grup de més recent invenció i va néixer, ja al s. XIX, amb la invenció dels pistons. En fou responsable Adolphe Sax (més conegut encara per la invenció del saxòfon), per això rep també el nom de saxhorn (literalment, corn o trompa de Sax). És l'instrument més greu del grup dels metalls.