Hernandez Asencio Cas4 Doc Rev

1. Poseu un exemple de: a. Una plataforma de codi obert b. Una plataforma comercial c. Una plataforma a mida des de zero.

Plataformes de codi obert: Moodle, Sakai, Claroline, Docebo ... Plataformes comercials: ECollege, Blackboard, Delfos LMS... Plataformes a mida: Evoloom, LucusLMS...

Identificació i presentació dels elements més importants en la presa de decisió. Anàlisi i comparació.

Una solució tecnopedagògica ha de tenir en compte tres aspectes diferents: el tecnològic, el didàctic i el metodològic. El dissenyador tecnopedagògic és el que reuneix en ell mateix els tres àmbits i els coordina i gestiona, però això, evidentment, no vol dir sempre recursos infinits, ni que haguem de definir nosaltres tots els objectius a assolir, ni que puguem canviar a voluntat tots els aspectes que hi estan relacionats.

LMS o LCMS, consideracions prèvies al context A part de la classificació econòmica de les plataformes, hi ha la classificació més oportuna de les propietats específiques de les plataformes, que de menor a major grau d’evolució es classifiquen en CMS, LMS i LCMS. Hi ha una evolució del CMS al LMS que no analitzarem, perquè avui en dia gairebé cap institució utilitza ja els CMS, sinó un LMS o un LCMS, i una evolució del LMS al LCMS, que es concreta amb què molts dels sistemes LCMS inclouen funcionalitats de les LMS.. La gran diferència ente la LMS i la LCMS està en la possibilitat de la creació de continguts, que les LCMS possibiliten (learning CONTENT management system) i les LMS no, només permeten la gestió de continguts. Una plataforma oberta pot ser LMS o LCMS (com ara ATutor), iguals que una plataforma a mida. Per tan, en aquest últim tipus de plataforma, LCMS, s’hauria de tenir en compte la gran ulari

tat dels obje tes d’ap rene ntat ge, ja que no es tract arà d’un curs com plet prefi xat pel doc ent, sinó que hi haur à crea ció dinà mic a de cont ingu ts, algu ns dels qual s com a obje ctes de apre

nent atge . Aqu esta gran ulari tat és la que com port arà més tem ps de gest iona r al diss eny ador , ja que s’ha urà d’evi tar la frag men taci ó del cont ingu t. Per ò la maj or apor taci ó d’ob

ject es d’ap rene ntag e tam bé sup osa la maj or pote ncial itat de cont extu alitz ació de les pos sible s aplic acio ns del con eixe men t, i per tan una millo ra de l’apr ene ntat ge. D’alt ra ban

da no tindr ia sent it inco rpor ar una LC MS si la pròp ia instit ució no pot edit ar els seu s prop is cont ingu ts, no diso sa d’un serv ei de tècn ics infor màti cs que pog ués sin treb allar

conj unta men t amb el diss eny ador i amb el prof ess or, en el nost re cas es disp osa d’un equi p de med iatitz ació i eine s per la prod ucci ó mult imè dia. Per sab er si hem d’op tar per

una LMS o una LC MS hem de sab er tam bé quin a nec essit at esp ecífi ca teni m de reno var els cont ingu ts, hi ha que aqu ests tene n difer ents cicle s de vida tam bé dep ene nt de

la disci plin a (hi ha disci plin es més prod uctiv es que d’alt res i disci plin es ober tes i tanc ade s)

Consideracions del context La jerarquia en aquests tres àmbits que hem de tenir en compte és la següent: àmbit metodològic  àmbit tecnològic

Àmbit Conceptual. CONTEXT CONCRET

en l’esquema de d’alt es veu com l’àmbit tecnològic (dins el qual s’insereix la decisió que hem de proposar al docent) està supeditat al àmbit metodològic: els recursos tecnològics (àmbit tecnològic) dels quals ens podem servir es trien segons els processos d’aprenentatge (àmbit metodològic) implicats i no al revés. Aquesta dependència està ella mateixa englobada dins els límits de l’àmbit conceptual de la disciplina i tot aquest conjunt s’insereix dins les limitacions pròpies del cas (‘context concret’). Ni l’àmbit conceptual ni el context concret determinen la/es possibles solucions, sinó que limiten o no l’abast de les nostres possibilitats. El que passa es que el podrien limitar fins a fer impossible qualsevol estratègia, però això no passa en el nostre cas:

A les limitacions del context concret hem d’inserir les limitacions en els recursos materials, temporals i personals així com els requeriments institucionals. Si analitzem en conjunt aquest context veiem, en aquest cas, que no és el context concret el que determina la solució que hem de prendre ( cosa que podria donar-se: per exemple, si els alumnes no tinguessin possibilitat de comunicar-se a internet, o només tinguéssim un dia abans de començar el curs) sinó que el context ens permet decidir dins l’àmbit sobre el que primer hem d’actuar. Que com es veu en el petit esquema, és l’àmbit metodològic. Però això no vol dir que ens hàgim d’oblidar d’allò contextual perquè com ja hem dit, la institució ja compte amb una plataforma des de fa 2 anys i naturalment, voldrà explotar-la al màxim, i nosaltres, els dissenyadors, també entrem en aquesta eventualitat ja que en el plantejament del cas es diu, parlant de la plataforma webCT “decideixen sumar un dissenyador instruccional (...) per assistir més de prop als seus docents en el procés de la seva apropiació i utilització”. Per tan hi ha unes expectatives posades en nosaltres a aquest efecte que hem de ponderar amb la resta dels factors.

En el context en que ens trobem som responsables dels tres àmbits esmentats: el tecnològic, el didàctic i el metodològic, (la qual cosa però no vol dir responsables únics, sinó que formem part d’un equip) però 1) la solució al ‘problema’ de quina plataforma és la més òptima no és només un problema tecnològic, perquè qualsevol variable que afecti algun dels tres àmbits esmentats, acaba incidint en els altres dos, i això ho hem de tenir en compte com a dissenyadors (a tall d’exemple es pot dir que la solució més ràpida i barata en l’àmbit tecnològic no sempre és la més adequada en l’àmbit didàctic) i 2) en els tres àmbits hi ha un punt de partida:

a) en l’àmbit metodològic, hem de tenir en compte que el docent que ens fa l’encàrrec pretén motivar als seus alumnes i està motivat ell mateix, en l’ús didàctic de les TIC.. La webct, que és la plataforma que ja tenen implantada a la facultat d’estudis continus, és un learning management system (LMS) comercial que ja està implantat des de fa dos anys a la facultat on treballem i que ofereix algunes possibilitats en aquest sentit de l’ús didàctic de les TIC: l’alumne pot fer ús dels recursos didàctics per treballar el text que el docent decideixi posar-li al seu abast a través i des de la d’aquesta plataforma. D’aquesta manera la plataforma deixa de ser només una solució com a canal de comunicació amb el professor en el procés d’avaluació (com es presenta en el cas) per convertir-se en una plataforma des de la qual treballar sobre el text. O el que és el mateix la plataforma pot fer-se servir no només en el procediment de comunicació sinó com a espai on integrar

qualsevol fase del procés d’aprenentatge. La manera en què està dissenyada aquesta plataforma permet perfectament fer ús d’una pedagogia no centrada en el professor, la qual cosa ens ajudaria en els processos d’aprenentatge dels alumnes (això no sempre es pot fer amb qualsevol LMS)

Per començar, si ens decidíssim per aquesta LMS (WebCT, ja implantada a la facultat d’estudis continus), podríem encoratjar al docent perquè pengés els recursos necessaris per resoldre aquest i altres exercicis que es citen al cas; els materials que el professor fes servir en les classes presencials, podria també posar-los a disposició dels alumnes en aquesta plataforma, de manera que els alumnes ja no veurien la necessitat de perdre el temps transcrivint les seves paraules i estarien més al cas del que digués al professor a l’aula: l’alliberament de la memòria de treball (prendre apunts) redundaria en més atenció i per tan més memòria a llarg plaç, que és on es diposita l’aprenentatge (Mayer, 2005). Aquí tenim el primer possible impacte de la decisió en les classes presencials. No hem d’oblidar que el nostre és un model blended d’ensenyament-aprenentatge.

Metodològica/pedagògicament parlant, si escollíssim una LCMS en comptes de la LMS ja existent, podriem millorar l’aprenentatge en un segon sentit: les LCMS permeten una avaluació dinàmica o contínua, molt més pròpia dels models pedagògics centrats en l’alumne, ja que d’aquesta manera s’integra l’avaluació en el procés formatiu de l’alumne i no acaba invertint-se l’ordre lògic de la motivació de l’alumnat (que ha de ser aprendre al mateix temps que es van avaluant els coneixements, en comptes d’aprendre allò que l’alumne considera que és necessari per aprovar un prova final). Aquesta possibilitat no és possible en les LMS[1]. Però això comporta una canvi en el rol del professor. Sabem, pel nostre cas, que el professor està disposat a fer aquest canvi pedagògic?.

Hem de tenir també en compte que com a dissenyadors tecnopedagògics no coneixem els estils d’aprenentatge dels alumnes i que el docent tampoc els coneix (el curs ha de començar en tres mesos). Haurem de suplir aquest desconeixement, a part de amb la informació que es pugui recopilar personalment en les classes presencials, amb l’ajut de la plataforma: per exemple, si demanéssim als estudiants que féssin un blog actualitzat en temps real sobre les dificultats que poden tenir alhora de realitzar una pràctica, ens serviria també en aquest sentit, ja que els estudiants no treballen els exercicis a les classes presencials, sinó que tenen un temps de 6 hores setmanals per treballar els exercicis a casa.

b) en l’àmbit tecnològic: tampoc no partim de zero, sinó que ens trobem en un context en que la institució de la qual parteix la demanda que se’ns ha fet, fa dos anys que usa la plataforma webct, però la implementació encara no és total. La comunicació amb el docent (que fa classes presencials als alumnes) per entregar els textos dels alumnes ha de ser electrònica, perquè el docent li interessa que treballin els textos d’aquesta manera i rebre ell mateix els treballs d’aquesta manera. Les LMS i els LCMS possibiliten això i més que això: poden ampliar la comunicació/interacció dels alumnes al professor i dels alumnes entre ells, i no hem d’oblidar que quan més possibilitats d’interacció hi ha millor resulta l’aprenentatge, aquesta és la tesi del aprenentatge col·laboratiu: que els alumnes aprenen també per modelatge, veient com la resta de companys aprenen . Tots els alumnes tenen competències en l’ús del e-mail, però no en la plataforma Webct, és cert, però la webct té una usabilitat alta: el temps que es requereix per dominar la interfície és poc. De totes maneres, avui en dia, les actuals plataformes d’elearning disposen de sistemes d’ajuda a la plataforma de tutorials, ajuda en línia, per telèfon i en connexió sincrònica. Com a punt en contra, la webct, ha rebut crítiques per la seva inaccessibilitat pels estudiants amb algunes discapacitats [2], la qual cosa és un punt en contra bastant notable que podria comportar problemes considerables al docent a nosaltres i a la institució . www

Pel que fa a les plataformes opensource, de codi obert, hauriem de considerar l’impacte que podria tenir el fet que les col·laboracions dels alumnes fossin visibles a través dels motors de búsqueda públics; estaria la institució disposada a assumir aquest risc que afecta la seva imatge públic

Respecte els materials (que s’integrin els uns als altres com un tot interrelacionat i dinàmic) s’hauran d’establir els enllaços electrònics entre ells i els motors de cerca adequats, si potem per una LCMS com en una LMS.

Fos quina fos la plataforma que escollíssim s’hauria d’implementar el sistema de tutoria en línia amb el professor i si escollim que un equip tècnic fes una plataforma des de zero, elaborar el material d’ajuda per l’ús de la plataforma. L’equip informàtic hauria d’establir els detalls tècnics de les eines d’autoria (Authoring tools), que són les aplicacions de software que

faran servir els docents i el dissenyador instruccional per crear i gestionar el material didàctic on-line.

c) l’àmbit disciplinari/conceptual. Es tracta d’un curs de correcció de textos. No se’ns demana que intervinguem directament en el procediment ensenyament-aprenentatge , i el docent, redacta els seus propis materials didàctics. Així doncs, en l’àmbit estricte de la disciplina a la qual pertany el curs, no hem d’actuar: no hem de redactar textos, ni materials didàctics. Però a partir de la implementació d’una plataforma 1) podriem començar l’anomenada objectivació dels materials pedagògics: això és, convertir en plausible, real, interactiu i manipulable la seqüència d’associacions d’idees abstractes que psicològicament conformen el procés d’aprenentatge en l’alumne, i facilitar-ne l’aprenentatge. En altres paraules transformar tot el material conceptual en objectes d’aprenentatge multimèdia. Les plataformes LCMS possibiliten, en aquest sentit, produïr, manejar, federar i compartir objectes d’aprenentatge. S’ampliaria així els recursos disponibles pels alumnes. En resum, podriem dir que si optéssim per aquesta plataforma (LCMS) es passaria d’una autoria única dels materials a una compartida. De manera que el professor deixaria de ser l’únic responsable en aquest sentit, això s’ha de tenir en compte com a dissenyadors tecnopedagògics, perquè potser aquesta és una decisió que el docent no vol prendre, la nostra tasca es redueix a presentar-li els avantatges d’aquesta solució. D’altra banda, aquesta possible solució també tindria un impacte en nosaltres com a dissenyadors, perquè les plataformes LCMS, a diferència de les LMS, estan dirigides per dissenyadors instruccionals i no pels docents 2) la plataforma que escollíssim tindria igualment impacte sobre l’accessibilitat dels materials (des de qualsevol lloc i en qualsevol moment). Els materials podrien ser recorreguts de manera no seqüencial pels alumnes segons les seves necessitats d’aprenentatge, d’acord amb la filosofia de la hipertextualitat. L’alumne passaria a ser gestor del seu procés d’aprenentatge segons en quin ordre volgués seguir les diferents aplicacions en forma d’objectes multimèdia que se li oferissin. La hipertextualitat del contingut afavoriria també la redundància de la informació, que afavoreix, al seu torn, l’aprenentatge.

Les plataformes LCMS tenen una avantatge gran en aquest àmbit (ens referim als materials didàctics) que no tenen les de codi tancat. Si s’optés per una plataforma d’aquest tipus, es podria optar en un futur a que els alumnes no només utilitzéssin el material que el docent els posa al seu abast si no de ampliar ells mateixos el mateiral[3] i crear d’aquesta manera un patrimoni comú i col·laboratiu del curs de revisió de textos i fins i tot, fer accessible aquest material fora del propi curs: d’això se’n diu reusabilitat

intercontextual. Això és possible gràcies a que les diferents plataformes poden utilitzar standards iguals i internacionals, per exemple l’ IMS. La possibilitat d’ampliar el material pels propis alumnes, per exemple, no és tan ràpida en una LMS perquè la majoria d’aquestes utilitzen Javascripts, que empitjoren l’accessibilitat. Malgrat això, també existeixen desavantatges per les plataformes LCMS obertes: requereixen més manteniment per la necessitat de proporcionar codis oberts en algun format alternatiu quan el format original del material que es vol compartir no és obert. I això no és sempre possible, o no sempre és fàcil, com en el cas dels arxius .swf (animacions).

Plantejament i discussió sobre tres accions a realitzar davant l’anàlisi de la situació. Proposta de plataforma al professor. Justificació.

Si escollíssim una plataforma gratuïta opensource aparentment estalviariem diners a la facultat d’estudis continus per la qual treballem, però aquesta facultat ja ha incorporat la plataforma comercial webct des de fa dos anys, cosa que, si la féssim servir, no suposaria cap més cost del que ja s’ha dut a terme per les llicències. Així doncs l’avantatge econòmica opensource vs LMS existent desapareix. Segon criteri: temps. La utilització de la LMS ja implantada ens estalvia temps d’implementació a la institució (i n’allibera per nosaltres per dissenyar altres aspectes pedagògics de la solució que adoptem). Malgrat això, res ens empeny a utilitzar necessàriament aquesta plataforma preexistent, i el temps d’implementació que implicaria una nova plataforma opensource es podria solucionar si s’optés per implementar una plataforma gratuïta, comercialment[4], amb la qual cosa també estalviaríem temps però s’afegiria un nou cost en el procés. En aquest cas la plataforma rep el nom de GPL. Així doncs, el temps de que disposem, tres mesos, no ha de ser un impediment per rebutjar d’antuvi la plataforma de codi obert gratuïta. Però si una despesa més gran (si s’optés per la implementació comercial de la plataforma gratuïta) en front de la LMS ja existent. Així doncs, la primera acció a realitzar seria fer elaborar o elaborar nosaltres mateixos un anàlisi financer de la rendibilitat econòmica d’una implantació comercial (ja que el temps, 3 mesos, ens obligaria a fer-ho) d’una plataforma opensource LCMS o una plataforma comercial a mida[5] enfront de la ja existent, que comptés amb els criteris temporals, de matrícula i de necessitats de finançament de la pròpia institució

Hem vist com els diferents tipus de plataformes tenen avantatges en un àmbit i inconvenients en algun altre. L’elecció d’una LCMS, com a inconvenient principal, obliga a dissenyar un esquema en xarxa de tots els objectes/continguts que es vagin incorporan segons les seves possibilitats de coordinació, amb la conseqüent despesa en recursos humans que això suposa (ja que es necessita un equip interdisciplinari). La reutilització d’aquest material o courseware obligaria a estandaritzar les seves característiques, per la qual cosa també fa falta més temps de treball. L’elecció d’una plataforma comercial hauria de suportar aquesta possibilitat igualment, i contra el que es podria pensar, una plataforma com Moodle, s’acostuma a escollir “en aquellos casos que existe un adequado nivel de destreza dentro de la organización”[6], ja que en aquest cas no es comptarà amb cap equip de fora de l’organització per mantenir la plataforma. Seguint amb els inconvenients d’una plataforma oberta LCMS, trobem l’impacte que es produiria en passar d’una plataforma ja existent on les contribucions eren invisibles a la xarxa a un altre on deixarien de ser-ho i que estarien visibles mitjançant els buscadors: això pot resultar un inconvenient per la institució (la Facultat d’estudis continus) que hem de fer saber abans de prendre la decisió. La segona acció a realitzar seria doncs, plantejar aquests elements tan amb l’equip tècninc com amb els representants institucionals de la institució, conjuntament, per arribar a un consens sobre les possibilitats en aquest sentit que pot suportar la Facultat a nivell de recursos humans.

La tercera acció a realitzar seria independent de la plataforma que finalment acabéssim escollint. Es tractaria de -dissenyar amb el professor la manera amb que es coordinarien els dos entorns (virtual i presencial). Això hauria d’incloure el que s’ha dit sobre l’impacte que tindria en les classes presencials, la instalació de la nova plataforma. Redissenyar tecnopedagògicament el curs de revisió de textos després d’haver escollit la plataforma amb el model de prototipatge ràpid, per tenirla en compte des de tots els aspectes. Bàsicament, aquest redisseny hauria de complir, a la vista de les noves possibilitats de interacció dels alumnes: la gestió de la relació del grup amb el contingut en el nous model, la relació dels alumnes dins l’entorn EVA i la relació dels alumnes amb el tutor del grup

L’elecció de la plataforma (i la seva justificació) hauria de tenir en compte els resultats de les dues primeres accions a realitzar que he plantejat amunt (que depenien directament del context del nostre cas). Però tenint en compte tot el que s’ha dit sobre perquè crec que la distinció fonamental no estaria entre opensource, comercial i a mida, sinó entre LMS comercial o LMS opensource amb instalació comercial i LCMS comercial o LCMS opensource amb instalació comercial, crec que la millor solució econòmicament i pedagògicament, a priori, seria la LCMS opensource (com ara ATutor).

[1] segons Josep M. Boneu a “Plataformas abiertas de e-learning para el soporte de contenidos educativos abiertos”, Revista De Universidad Y Sociedad Del Conocimiento , pàgina 5

[2] http://es.wikipedia.org/wiki/WebCT#Criticas [3]Miguel-Ángel Sicilia, Más allá de los contenidos: compartiendo el diseño de los recursos educativos abiertos, Revista De Universidad Y Sociedad De Consumo, Pàgina 6

[4] Això és posible segons Josep M. Boneu a “Plataformas abiertas de e-learning para el soporte de contenidos educativos abiertos”, Revista De Universidad Y Sociedad Del Conocimiento , pàgina 6, http://www.uoc.edu/rusc/4/1/dt/esp/boneu.pdf [5] Learn eXact LCMS Suite és una plataforma comercial a mida que es pot utilitzar sobre una LMS ja existent encara que sigui comercial (com és el nostre cas, la Webct)

[6] Dans, Enrique (2009). «Educación online: plataformas educativas y el dilema de la apertura». a: «Cultura digital y prácticas creativas en educación» [monogràfic en línia]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 6, n.º 1. UOC. [pàgina 24]

El teu document presenta una reflexió en profunditat sobre el concepte de plataforma i sobre els seus tipus més rellevants, el LMS i el LCMS. Tanmateix, planteges una solución coheren i adequada, però en tot el cas trobo a faltar una solució molt més pràctica i ajustada a la situació que pateixen els protagonistes del cas. Has de tenir en compte que en l’estudi de casos es demana una solució aplicada al cas concret, tenint en compte les persones, el temps, els recursos disponibles, etc. Per tant, el teu treball és molt correcte en allò que es refereix al marc teòric i a les propostes a nivell general, però manca una aproximació específica i detallada al problema. Tanmateix, aprofito per dir-te que no he pogut llegir el teu pdfcoke perquè està protegit per contrassenya. Per aquesta absència d’especificitat, fonalmentalment, la meva proposta de qualificació per la teva PAC és B.