Goieniz Xxviii

  • October 2019
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Goieniz Xxviii as PDF for free.

More details

  • Words: 3,306
  • Pages: 20
2008ko URRIA-ABENDUA • XXVIII. ZIKLOA

URRIAK 02 : FILM KUTTUNA

THIS IS ENGLAND .Shane Meadows. URRIAK 09

VIAJE A DARJEELING .Wes Anderson. URRIAK 16

LA ESCAFANDRA Y LA MARIPOSA .Julian Schnabel. AZAROAK 06

CARAMEL .Nadine Labaki. AZAROAK 13

EL BOSQUE DEL LUTO .Naomi Kawasi. AZAROAK 27

EL BAÑO DEL PAPA .Enrique Fernandez eta Cesar Charlone. ABENDUAK 11

SOPHIE SCHOLL .Marc Rothermund. ABENDUAK 18

HONEYDRYPPER .John Sayles.

Emanaldiak Usurbe Antzokian (Beasain) 21:00 etan Ziklo osorako: Abonua 15 euro Sarrera 3,5 euro

THIS IS ENGLAND

2008ko URRIA-ABENDUA XXVIII. ZIKLOA

URRIAK 02 : FILM KUTTUNA

THIS IS ENGLAND (Erresuma batua, 2006) 98’ Zuzendaria: Shane Meadows Argazkia: Danny Cohen Produkzioa: Mark Herbert, Kate Ogbo, Tessa Ross Musika: Ludovico Einaudi Aktoreak: Thomas Turgoose (Shaun), Stephen Graham (Combo), Jo Hartley (Cynth), Joe Gilgun (Woody), Andrew Shim (Milky), Vicky McClure (Lol), Rosamund Hanson (Smell), Andrew Ellis (Gadget), Kieran Hardcastle (Kes)

Gijon 2008??????? Enfant Terrible saria Gijon-eko zinemaldian

1983; udako oporrak hasi dira Shaunentzat, eta uda horretan lagun berriak ezagutu ditu, skinhead talde bat. Festak, maitasuna eta “Dr. Martins” botak ezagutuko ditu gazteak luze gabe. Aita Malvinetako gerran hil zaio, eta eredu berrien bila dabil Shaun. Mod, new romantic, skinhead eta beste talde batzuek betetzen dituzte arrazakeria eta gorrotozko kaleak. ”Nire bizipen ugari jasotzen ditu gidoiak. Hamabi urte nitueneko pasarteak dira; borroka egunak izan

02

En un anodino pueblo costeño, Shaun, que tiene 12 años, sale de casa camino del colegio vestido con unos pantalones campana que su padre le regaló. En el camino, le echan de la tienda de la esquina por insolente, mientras todos se meten con él por su gusto indumentario y él no se corta a la hora de contestar. De regreso a casa, se encuentra con Woody y su banda de skins. Pese a su aspecto chocante, son unos skins amables y abiertos. Es cierto que una excursión cívica en su

“Zer zara zu, zer sentitzen zara zu, jamaikarra ala ingelesa?” Horixe galdetzen dio espetxetik atera berri den eskuin muturreko nazionalistak bere lagun skinhead taldeko beltz bakarrari . Beltzak ingelesa dela esaten du apur bat pentsatu eta gero. Gerora, baina, beltzak bere familiaz hitz egingo du, familiak dituen tradizioez, taldeak entzuten duen ska musikaren jatorri jamaikarraz. Filmearen hari nagusia ez da hori baina funtsezkoa da hamabi urteko mutiko baten bilakaera kontatzen duen istorioan.

03

Dirige Shane Meadows (Uttoxeter, Staffordshire, Reino Unido, 1972) cuya filmografía se completa con varios cortos y los largos “Veinticuatro punto siete” (1997), “A room for Romeo Brass “(1999), “Once upon a time in the Midlands” (2002), con las que completa una trilogía, y “Dead man's shoes” (2004). Criado en Uttoxeter, Inglaterra, Shane Meadows abandonó el colegio en su adolescencia. Emprendió un viaje en el que trabajaría como ayudante de clown, luego como montador de acero, antes de estudiar artes dramáticas y fotografía.

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

ziren, alegia, dena batera eta azkarazkar esperimentatzeko aroa”. Azken finean, Margaret Thatcherren burdinazko eskuaren urteak islatzen ditu sinbologia asko erabiliz Meadowsek.

compañía significa destrozar las nuevas viviendas protegidas todavía no ocupadas, mientras todos van vestidos de trajes estrambóticos. Pero son acogedores y divertidos. Los skins ofrecen a Shaun dos cosas que le faltan y que echa de menos: amistad y una figura paterna.

URRIAK 09

VIAJE A DARJEELING The Darjeeling Limited (AEB, 2007) 91´ Zuzendaria: Wes Anderson Argazkia: Robert D. Yeoman Muntaia: Andrew Wesblum Gidoia: Wes Anderson, Roman Coppola, Jason Schwartzman Aktoreak: Owen Wilson (Francis), Adrien Brody (Peter), Jason Schwartzman (Jack), Anjelica Huston (Patricia), Bill Murray (negozio gizona), Amara Karan (Rita), Camilla Rutherford (Alice), Irfan Khan (Herriaren aita)

Hiru anaiak Darjeeling Limited trenean elkartu dira, anaia zaharrenaren proposamenaz. Indian zehar bidaia espirituala egitea da asmoa, euren arteko harremanari buruzko hausnarketa egitea. Amak ez ditu maite, semeen aurretik Indiako behartsuei monastegi batean laguntza ematen lan egiteari ematen dio lehentasuna. Eta ezin dute ulertu, ez alferrik ama ez zen joan aitaren hiletara. Egungo zuzendari estatubatuar originalenetako bat da Wes Anderson. “Academia Rushmore” egin zuenetik,

04

Comedia dramatica en la que Wes Anderson nos narra la odisea de tres hermanos en un viaje en tren (The Darjeeling Limited) que atraviesa la India de un extremo al otro. El periplo, planeado como una forma de estrechar lazos entre ellos, se convertirá en una verdadera aventura llena de contratiempos e imprevistos. Wes Anderson se ha convertido en el principal retratista de freaks del cine americano. Películas como “Academia Rushmore”, “Los Tenenbaums, una familia de genios” o “Life Aquatic” de-

Film honetan zineetan inoiz ikusi ez dugun Indiaren ikuspegia dastatzeko aukera aparta izango dugu, musika zoragarriarekin lagunduta: Peter Sarstedt, The Kinks, The Rolling Stones, Ali Akbar Khan eta Narlai Village Troubador.

05

muestran la pasión del cineasta por los personajes inadaptados y por las familias disfuncionales y en el relato de este“viaje espiritual” no es diferente. "Decidí que me gustaría hacer una película en la India, decidí que gustaría hacer una película en un tren y pensé que me gustaría hacer una película acerca de tres hermanos", afirma Anderson. "Luego les pedí a mis amigos Jason Schwartsman y Roman Coppola que se unieran a mí en el guión de la película y nos fuimos todos a la India".

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

bere estiloaren ezaugarriak azaltzen joan da berak zuzendu dituen filmeetan. “Los increíbles Tennenbaums” filmaren ostetik, Europako zinemaldi ospetsuenak bere filmeen lehian ibili dira. Umore arraroa, beste munduko personaiak, kameraren erabilpen berezia, eta ezinezko istorioak dira, besteak beste, Wes Andersonen estiloaren ezaugarriak.

URRIAK 16

LA ESCAFANDRA Y LA MARIPOSA Le Scaphandre et le Papillon (Frantzia-AEB, 2007) 112’ Zuzendaria: Julian Schnabel Gidoia: Ronald Harwood Argazkiak: Janusz Kaminski Muntaia: Juliette Welfing Aktoreak: Mathieu Amalric (Jean-Dominique Bauby), Emmanuelle Seigner (Céline), Marie-Josée Croze (Henriette Roi), Anne Consigny (Claude), Patrick Chesnais (Lepage Doktorea), Niels Arestrup (Roussin), Olatz Lopez Garmendia (Marie Lopez), Jean-Pierre Cassel (Lucien / dendaria) Urrezko Globoak 2008 Atzerriko film onena, zuzendari onena Cannes 2007 Urrezko Palmorria zuzendari onenari

1995. urtean, “Elle” aldizkariko erredakzioburu Jean-Dominique Baubyk enbolia bat izango du. Handik aurrera, bakarrik begi baten kliskatzearekin komunikatu ahal izango da. Hala eta guztiz ere, liburu hunkigarri bat idaztea lortuko du, sisteman konplexu baten bitartez. Julian Schnabel 1951n jaio zen Brooklyn-en (New York). 1969 eta 1973. urte bitartean Arte Ederrak ikasi

07

En 1985 a los 43 años, JeanDominique Bauby, carismático redactor jefe de la revista “Elle”, sufre una masiva embolia. Sale de un coma 20 días más tarde y descubren que es víctima del "síndrome de cautiverio" por lo que queda totalmente paralizado, no pudiendo moverse, comer, hablar ni respirar sin asistencia. Aunque mentalmente funcional, es como un prisionero de su propio cuerpo, siendo solo capaz de comuni-

08

“La escafandra y la mariposa” es el tercer largo de Julian Schnabel tras “Basquiat” (1995), y “Antes que anochezca” (1999), con la que ganó el premio del jurado en Venecia. Por otra parte, en 1978, Schnabel realizó su primer lienzo y su primera exposición en solitario se produjo en 1979. Desde entonces su obra ha sido expuesta por todo el mundo.

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

zituen Houstongo unibertsitatean 1995en “Basquiat” izeneko filmaren gidoia idatzi eta filma zuzendu zuen. Zinegile lanean egindako lehen esperientzia hori izan da zinemagintzan egin duen ibilbide arrakastatsuaren lehen urratsa; beste bi film ere egin ditu, artean, “Antes de que anochezca” (1999) eta “La escafandra y la mariposa” (2007). Azken hori dela eta, 2007ko Cannes-ko zinemaldian zuzendari onenaren saria irabazi zuen. Gaur egun, Julian Schnabel New Yorken ari da bizitzen eta lanean, baita Montauk-en, Long Island-en eta Donostian ere.

carse con el exterior mediante el parpadeo de su ojo izquierdo. En un hospital le enseñan un código usando las letras más comunes del alfabeto utilizando el parpadeo de su ojo izquierdo. Mediante este parpadeo es capaz de deletrear concienzudas palabras, frases y párrafos. Este método es capaz de abrir la prisión que resulta su cuerpo (la escafandra) permitiéndole planear sin límites el reino de la libertad (la mariposa).

AZAROAK 06

CARAMEL (Libano-Frantzia-2007) 97´ Zuzendaria: Nadine Labaki Gidoia: Nadine Labaki, Jihad Hojeily y Rodney Al Haddad Argazkia: Yves Sehnaoui Muntaia: Laure Gardette Musika: Khaled Mouzanar Aktoreak: Nadine Labaki (Layale), Yasmine Al Masri (Nisrine), Joanna Moukarzel (Rima), Gisèle Aouad (Jamale), Adel Karam (Youssef), Siham Haddad (Rose), Aziza Semaan (Lili), Fatme Safa (Siham), Dimitri Stancofski (Charles) Donostiako zinemaldia 2007 Publikoaren TCM Saria eta Gazteriaren saria

Libanoko ile apaindegi batean, emakumeek edertuta atera nahi dute, gizon batzuek ilea berreskuratu eta haurrek kirol edo zinema munduko izarren moduan joan nahi dute. Ile lehortzaile, depilaziorako karamelu-ore (hortik hartzen du filmak bere izena) eta orrazien artean, bada zerbait berezia ile apaindegi horretan, bada emakumeen arteko adiskidetasun sakon bat, sentipenak poliki, goxogoxo, azaltzeko saioa.

08

En Beirut, cinco mujeres se reúnen en un salón de belleza, un microcosmos altamente colorista y sensual. Layale ama a Rabih, pero es un hombre casado. Nisrine es musulmana y tiene un problema de cara a su próxima boda: ya no es virgen. Rima está atormentada porque se siente atraída por las mujeres. Jamale se resiste a envejecer. Rose se ha sacrificado por cuidar de su hermana mayor. En el salón de belleza, los hombres, el sexo y la mater-

Nadine Labaki Libanon jaio zen 1974an, ikus-entzunezko ikasketetan lizentziaduna da. Ikasketa amaierako bere proiektuarekin, Parisko Arabiar Zinemaren Bienalean film labur onenaren saria lortu zuen 1998an. Gero, Ekialde Ertaineko emakumezko abeslarien iragarki eta musika-bideoklipak zuzentzeari ekin zion. “Caramel” da bere lehen film luzea.

09

nidad se sitúan en el centro de sus conversaciones íntimas y liberadas, entre cortes de pelo y depilación con una pasta caramelizada de azúcar, agua y limón. Nadine Labaki es todo en la película, y por eso podríamos decir que la cinta es la mirada personal de su directoraguionista-actriz, que quiere mostrar la otra cara de su país, la que se distancia del rigorismo de una tradición multicultural para abrirse con unas nuevas generaciones que se asemejan a las de cualquier otro lugar.

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

Nadine Labakiren Beirut ez da lehergailuen hiria, ezta fede desberdinen jarraitzaileen arteko liskar-gunea. Haren Beiruteko emakumeen arazoak Europako edozein emakumeren arazoen tankerako dira: maitasun arazoak, zahartzaroa onartzeko arazoak, euren sexualitatearengatik gizarteak onar ditzaten arazoak...

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

EL BOSQUE DEL LUTO

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

AZAROAK 13

EL BOSQUE DEL LUTO Mogari no Mori (Frantzia-Japon, 2007) 97’ Zuzendaria: Naomi Kawase Gidoia: Naomi Kawase Argazkia: Hideyo Nakano Musika: Masamichi Shigeno Muntaia: Yuji Oshige eta Tina Baz Aktoreak: Shigeki Uda (Shigeki), Machico Ono (Machico), Makiko Watanabe (Wakako), Kanako Masuda (Mako), Voichiro Saito (Machikoren senarra) Cannes 2007 Epaimahaiaren sari nagusia

Shigeki zahar egoitzan zoriontsu da. Machiko, berriz, zahar egoitzako langilea da, semearen galera dela eta oso triste dagoen emakumea. Machikok Shigekiri arreta berezia emango dio, eta euren artean harreman estua sortuko da. Horrela, agurearen urtebetetze egunean, egoitzatik aterako du Machikok mendira joateko asmotan, baina autoak matxura izango du, eta agurea mendian barrena murgilduko da. Machikoren aukera bakarra hura

12

Shigeki vive en una pequeña residencia de ancianos. Allí se siente a gusto y feliz con los demás residentes y con el personal que les atiende. Machiko, una trabajadora social que pertenece a dicho equipo, le presta especial atención, aunque en su interior le atormenta la pérdida de un hijo. La directora japonesa Naomi Kawase (Nara, Japón, 1969), más allá de las fronteras de su país, ha conseguido

Naomi Kawase zuzendariak 1989an amaitu zituen bere ikasketak Osakako argazkigintza eskolan, bertan lau urtez irakasle lanak egin zituelarik. 1993an egin zuen bere lehen dokumentala, txikitan utzi zuen aitaren bilaketa irudikatzen zuena. 2006an bere haurdunaldiari buruzko dokumental bat egin zuen. “El bosque del luto” filmean kontatzen den historiaren ideia bere amaren izebak zahartzaroko dementzia seinaleak ematen hasi zenean etorri zitzaion.

13

Naomi Kawase proviene del documental, y ése es un enfoque que se siente en toda su filmografía. Sus documentales, de fuerte raigambre autobiográfica, son un prodigio de miniaturismo poético que en cierta manera ha trasladado también a sus obras de ficción, que tienen un aire semi documental, no sólo por la planificación y el montaje, sino también porque utiliza actores no profesionales e incide en temas que le son queridos, como la identidad, los lazos familiares, la relación con el entorno y su pueblo natal.

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

jarraitzea izango da. Oihanaren erdian, berriz bizirik sentituko dira.

cierta repercusión en Francia. Concretamente, en el Festival de Cannes, donde logró la Cámara de Oro en 1997 por “Moe no suzaku”, estuvo nominada a la Palma de Oro en 2003 por “Sharasoju”, y, recientemente, obtuvo el Gran Premio del Jurado por “Mogari no morí”.

AZAROAK 27

EL BAÑO DEL PAPA (Uruguay-Brasil-Frantzia, 2007) 97´ Zuzendaria: César Charlone eta Enrique Fernández Gidoia: Enrique Fernández Argazkia: César Charlone Muntaia: Gustavo Giani Musika: Gabriel Casacuberta, Luciano Supervielle Aktoreak: César Troncoso (Beto), Virginia Méndez (Carmen), Mario Silva (Valvulina) , Virginia Ruiz (Silvia), Nelson Lence (Meleyo) Donostiako zinemaldia 2007 Horizontes Latinos saria

1988. urtea da. Joan Pablo II.a Melora iristear da, eta bere egonaldiari ahalik eta etekin gehien atera nahi diote bertako herritar xumeek. Komunikabideek inguruko herrialdeetatik jende mordoa etorriko dela errepikatzen dute etengabe. Melo Brasildik 60 kilometrora dago. Beto, munta txikiko kontrabandista bat, denetan negozio onena aurkitu duela sinestuta dago: Aita santuaren komuna, non milaka

14

Es el año 1988 y el Papa Juan Pablo II visitará Melo. Se calcula que 50.000 personas asistirán a verlo. Los pobladores más humildes creen que vendiéndole comida y bebida a esa multitud se harán casi ricos. Beto, un contrabandista en bicicleta, decide en cambio construir un excusado en el frente de su casa y alquilar el servicio. Para lograr su objetivo debe atravesar una serie de dificultades tragicómicas.

César Charlone uruguaitarra Fernando Meirellesen “Ciudad de Dios” (2001) filmaren argazkiaz arduratu zen, honengatik Oscarretarako izendapen bat jasoz, eta 2003an Meirellesekin aritu zen berriro ere, “El jardinero fiel” pelikulan. Uruguaitarra ere baden Enrique Fernández dokumentaletan eta film laburretan aritu da gidoilari, errealizaziolaguntzaile eta lehen operatzaile gisa. 1997an, Diego Arzuagak pantaila handira bere gidoi bat eraman zuen, “Otario”, Zinemaldian lehiatu zena.

15

Desde principios de la década del 80 la actividad de Enrique Fernández está ligada al cine. Ha participado en documentales y cortos como guionista, ayudante de realización o primer operador. En 1997, Diego Arzuaga llevó a la gran pantalla un guión suyo, “Otario”, que compitió en la Sección Oficial de San Sebastián. César Charlone nació en Uruguay pero reside en Brasil desde hace más de 30 años. Comenzó en 1975 trabajando como fotógrafo en documentales, cortos publicitarios y largometrajes.Se ocupó de la fotografía de “Ciudad de Dios” (2001), de Fernando Meirelles, por la que fue nominado a un Oscar, y en 2003 volvió a trabajar con Meirelles en “El jardinero fiel”.

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

erromesek lasaitu ederra hartuko duten. Horretarako, mugaren bestaldera egiten dituen arriskuz beteriko bidaia gogorrak ugaritu beharko ditu.

ABENDUAK 11

SOPHIE SCHOLL: LOS ÚLTIMOS DÍAS Sophie Scholl: Die letzten tage (Alemania, 2005) 117’ Zuzendaria: Marc Rothemund Argazkia: Martin Langer Gidoia: Fred Breinersdorfer Musika: Reinhold Heil, Jonny Klimek Aktoreak: Julia Jentsch (Sophie Scholl), Alexander Held (Robert Mohr), Fabian Hinrichs (Hans Scholl), Johanna Gastdorf (Else Gebel), André Hennicke (Roland Freisler), Florian Stetter (Christoph Probst), Johannes Suhm (Alexander Schmorell), Maximilian Brückner (Willi Graf) Berlin 2005 Zilarrezko Hartza zuzendari eta aktore onenari

Munich, 1943. Hitler Europa suntsitzen ari den bitartean, gazte talde bat, batez ere, unibertsitateko ikasleak, erresistentzia pasiboa hartuko dute bidetzat nazien aurka borrokatzeko. “Larrosa Zuria” deituriko mugimendua sortuko da, Sophie Scholl izango da emakume bakarra. Otsailaren 18an, Sophie eta bere anaia Hans unibertsitatean panfletoak banatzen atzemango dituzte eta atxilotu

16

Con una enorme sobriedad formal, el joven realizador alemán Marc Rothemund -38 años, hijo de director de cine, ganador del Oso de Plata al mejor director en Berlín 2005- ha trasladado a la pantalla un suceso histórico: en 1943, dos estudiantes universitarios, los hermanos Hans y Sophie Scholl, de profundas convicciones cristianas, fueron detenidos por la Gestapo mientras repartían octavillas en la univer-

Marc Rothemund zinemagileak zintzo begiratu zion bere herrialdearen historiari, Sophie eta Hans Scholl anaiarreba ausarten istorioa kontatuz. Aurrekontu txikiarekin, emakume gazte baten erresistentzia islatzen du zintak. Julia Jentsch aktorearen begirada eta hitz hunkigarriak dira ardatza, dekoratu hotz eta apartatu batzuen barnean. Alemanian. Oscarretarako izendatuta egon zen film gogor hau.

17

Rothemund ha sido consciente de que la fuerza de la película estaba en el personaje, y ha dedicado sus esfuerzos a documentar bien lo que cuenta (para ello ha accedido a numerosos testigos de la época y a la transcripción de los interrogatorios), a profundizar en los conflictos de los protagonistas y a seleccionar un buen reparto capaz de plasmar estos intensos conflictos en la pantalla.

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

egingo dituzte. Hurrengo egunetan, Mohr Gestapoko ofizialak galdeketa egingo dio. Sophiek gezurra esango du eta uko egingo dio, bere anaia eta gainerako lagunak babeste aldera. Mohrrek irtenbide bat eskainiko dio baina horrek bere idealak traizionatzea suposatuko lioke. Berak, eskaintzari uko egingo dio, eta bere etorkitzuna epaituko du.

sidad. Ambos pertenecían a la “Rosa Blanca”, un movimiento de resistencia que, sin recurrir a la violencia, luchó por informar a los alemanes sobre las mentiras malignas del régimen nazi. La película se centra en los seis últimos días de la vida de Sophie.

ABENDUAK 18

HONEYDRIPPER BLUES BAR Honeydripper (AEB, 2007) 123’ Zuzendaria: John Sayles Gidoia: John Sayles Argazkia: Dick Pope Musika: Mason Daring Muntaia: John Sayles Aktoreak: Danny Glover (Tyrone Purvis), Lisa Gay Hamilton (Delilah), Yaya Dacosta (China Doll), Charles S., Dutton (Maceo), Vondie Curtis Hall (Slick), Gary Clark Jr. (Sonny Blake), Dra. Mable John (Bertha Mae), Stacy Keach (Sheriff Pugh), Mary Steenburgen (Amanda Winship) Donostiako zinemaldia 2007 Epaimahaiaren saria gidoi onenari

1950eko Alabama. Dena aldatzen ari da Estatu Batuetako txoko horretan, eta aldaketak gustatzen zaizkio John Sayles zinemagile estatubatuarrari. Horregatik hautatu du beltzak zuriek zanpatuta bizi ziren garai bortitz hura. Eta musika. Rock & rolla sortu zen garaia. “Honeydripper” filma, rockean fusionatzen diren estiloen erakusketa aberatsa da.

18

1950. Alabama rural. Temporada de cosecha del algodón. Es un fin de semana crucial para el bar Honeydripper y su dueño, el pianista Tyrone “Pinetop” Purvis. Debe mucho dinero al que le suministra las bebidas, otro tanto al pollero y al casero. Después de despedir a Bertha Mae, su cantante habitual de blues, Tyrone anuncia que ha contratado al famoso guitarrista Guitar Sam para una actuación espe-

Ezer baino lehen, idazlea da John Sayles (New York, 1950): zinemagintzan murgildu aurretik hainbat narrazio bilduma eta eleberri argitaratu zituen. 70eko hamarkada amaieran gidoiak idazten hasi zen. Ofizioa ikasita eta sos batzuk eskuratuta, John Saylesek filmak egitea erabaki zuen. “Return of the secaucus seven” izan zen lehena, 1980. urtean. Ondotik, besteak beste, “Lianna” (1983), “City of Hope” (1991), “Lone Star” (1996), “Men with Guns” (1998), Limbo (1999), “Casa de los babys” (2003) eta “Silver city” (2004).

19

cial única: la idea es llenar el club y, de paso, salvarlo. Llega el gran día y Tyrone va a esperar el tren, pero Guitar Sam no está a bordo. Obligado a encontrar una solución, llega a un acuerdo con el sheriff para que suelte a Sonny, un chico que se había presentado en el club después de bajarse de un vagón de carga, diciendo que tocaba tan bien como Guitar Sam. “Honeydripper Blues Bar” nació gracias a la fascinación que John Sayles siente por la génesis del rock n’ roll. “No hubo un momento clave en que el rhythm and blues, el blues, el gospel, el jazz y el country se fusionaran para crear el rock n’ roll. El gran cambio llegó con el nacimiento de la guitarra eléctrica. Antes, el piano era el rey”. Es difícil capturar la inmediatez de la música en directo cuando los actores cantan o tocan en playback. John Sayles quería que la música fuera libre y fresca. Aparte de Danny Glover, todos los demás actores/músicos tocaron en directo, e incluso improvisaron.

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXVIII. ZIKLOA

AEBetako zinema independentearen ikurretako bat da Sayles, eta filma, oinarrian musika duen arren, ohikoa duen kritika politikoa egiteko ere baliatzen du. 1950erako esklabotza ofizialki indargabeturik bazegoen ere, ezarririk zegoen zurien erregimenaren deskribapen zehatza egiten du.

Related Documents

Goieniz Xxviii
October 2019 8
Goieniz Xxix
December 2019 11
Issue Xxviii
June 2020 2
Kabanata Xxviii
November 2019 7
28. Cantul Xxviii
November 2019 4
28. Cantul Xxviii
November 2019 2