Feedback 6

Tribuna de premsa a Madrid

Feed

BACK 06 ABRIL 2008 Publicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna UNIVERSITAT RAMON LLULL

NOTÍCIES, ENTREVISTES, EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICS ALUMNES DE LA FACULTAT

ENTREVISTA

Judith Rubinat PR Manager de NIKE EMPRENEDORS

Ignasi Doy i Ernesto Lapuente MAKING OF

Mireia Pujol Priego presenta “Quédate”

Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes

BACK 2

Edita: Antics Alumnes Facultat de la Comunicació Blanquerna UNIVERSITAT RAMON LLULL Valldonzella, 23 08001 Barcelona

Consell d’edició: Toni Aira, Joan Bosch, Ingrid Casasús, Sònia de Jaime, Elena Gelabert, Anna Riera, Enric Xicoy. Fotografia: Elena Gelabert Álvaro Dolade Disseny: Servei de Disseny i Publicacions Blanquerna Correcció: Marta Esteller Director de publicitat: Javier Suárez [email protected]. edu

Impressió: Pasder Bcn

SUMARI

Feed

LA BÚSTIA

3

EMPRENEDORS: Addmira. Ernesto Lapuente i Ignasi Doy “Si tu creixes, jo creixo”

4

LA JORNADA DE: Rafa González Calvo “Ser ENG em permet ser més autònom, controlar tot el procés i ser responsable únic del resultat final” LA JORNADA DE: Carolina Sorribas “Per viure la comunicació... es necessita passió”

6

CRÒNICA DES DE BRUSEL·LES: Albert Segura Aprenent al Café Belga

7

ENTREVISTA: Judith Rubinat “Sóc molt positiva, de tot en trec la part bona”

8

EL TEMA: Pere Gendrau Tribuna de premsa. Fer informació política a Madrid

10

ENTREVISTA: Espertac Peran “No hi ha qui tombi el Diario de Patricia i Gente”

12

MAKING OF: Mireia Pujol Priego “Juan Echanove es menja la càmera”

14

ALTER EGO: Albert Batalla “La política no és una professió, és una circumstància”

16

NOTÍCIES

17

NOMENAMENTS

18

Editorial

Del feedback al facebook

D

es del primer Feedback, sou molts els qui ens heu comentat la necessitat d'un espai virtual per poder mantenir contactes i afavorir el networking. Fa uns mesos, un dels col·laboradors de la revista ens va proposar de crear

un grup al Facebook per als antics alumnes de la Facultat i, gràcies a aquesta idea, ara ja tenim un espai virtual: Antics Alumnes - Facultat de Comunicació Blanquerna. Ens aporta moltes coses. Primer de tot, contactes al moment, amb foto inclosa. Segon, la immediatesa que, per questions de periodicitat, no ens dóna la revista; i tercer, les vostres opinions i els vostres comentaris, de forma molt més pràctica i ràpida.

Depòsit legal: B-22165/2007 ABRIL 2008

El “període de proves” ha anat molt bé, i és el moment que tots aquells que hi estigueu interessats, us hi afegiu. Hi trobareu, a banda dels esmentats contactes, l'agenda d'activitats d'interès per als exalumnes, bibliografia, i tot

Per a més informació: [email protected] 93 253 31 08

5

allò que ens vulgueu fer arribar i que cregueu que pugui ser d'interès per al grup. A banda, esperem que els continguts d'aquest número siguin del vostre grat i, un cop més, gràcies per les vostres idees i col·laboracions.

La bústia 3

Les dificultats de començar en el món del periodisme Sóc un exestudiant de la desena promoció de Periodisme. Visc a Roma des de què vaig acabar la carrera. He tingut oportunitat de llegir la revista dels exalumnes. Em sembla una gran idea per compartir les experiències laborals entre aquells que han rebut la mateixa formació universitària. No obstant, voldria dir que, encara que és cert que les experiències positives poden ser edificants, més ho són aquelles negatives. Per desgràcia, el periodisme es una professió molt dura, sobretot al començament, i seria d'ajuda trobar escrits que descriguessin la precarietat laboral, les dificultats per trobar feina, així com les vivències quotidianes d'aquells que, en el seu lloc de treball, troben contradiccions, mancança de llibertat i d'altres conflictes ètics. Sé que no és fàcil escriure quan les coses van malament, a vegades per vergonya, a vegades per por; però potser hi ha un sistema (com ara l'anonimat) per fer que la revista doni cabuda a aquelles males experiències de les que tots en podem aprendre. Una salutació cordial i sort amb la revista.

Podeu fer arribar les cartes per aquesta secció al mail: [email protected] Assumpte: la bústia

Xavier Gilabert, Periodisme (10a Promoció)

• Empresa: Addmira • Fundadors: Ernesto Lapuente i Ignasi Doy • Any de creació: 2001 • Núm. de treballadors: 5 • Serveis: comunicació 360º graus. Especialització en Internet, projectes online. • Adreça: c/ Diputació, 206 1a. 08011 Barcelona • Web: http://www.addmira.com/ • Telèfon: 93.434.21.38 • Email de contacte: [email protected] • Clients: Panrico, Servei d’Emergències Mèdiques, Roche, Grup Condal, Arriska Films.

Emprenedors 4

Text i fotografies: Joan Bosch

IGNASI DOY i ERNESTO LAPUENTE, ADDMIRA

“Si tu creixes, jo creixo” L'any 2001, hi va haver el boom de les

serveis fins a convertir-se en

ció). A més,

“punt com”. L'Ignasi Doy

una agència de comunicació

constaten a

(Comunicació Audiovisual, 3a promo-

integral. “Ara està molt de

diari com les

ció), l'Ernesto Lapuente (Comunicació

moda la comunicació 360

empreses amb

Audiovisual, 3a promoció) i el Carles

graus, però fa quatre anys no

les quals tre-

Martinho (Publicitat i Relacions

se'n parlava”. Roche és un

ballen estan

Públiques, 3a promoció) van aprofitar

dels clients que els ha vist

plagades d'ex-

l'onada i van fundar Addmira. En aquell

créixer -bona part dels seus

moment, estaven cursant el primer any

clients provenen del sector sanitari o

gent de la Facultat no ha de perdre mai

del Màster MediaMBA i, en una de les

sociosanitari-, amb ells van guanyar

els contactes, és un sector petit i un país

sessions, en Julio Fernández, president

el premi ASPID 07 de Publicitat

petit i tots ens acabem trobant”.

de Fílmax, els va dir que les empreses

Iberoamericana de Salut i Farmàcia.

S'adonen com la gent llicenciada surt

anaven boges buscant gent que treballés

Una de les seves virtuts és estar sem-

alumnes: “la

ben preparada de la Facultat, molt més

el tema web. I s'hi van posar. Al Carles,

pre a l'aguait del que les noves tecnolo-

del que creuen quan acaben de sortir.

però, se li va desvetllar la vocació artísti-

gies de la comunicació poden oferir.

De l'estada a Blanquerna, hi destaquen

ca i ara es dedica al món del teatre.

Ens ho escenifiquen parlant del que

les classes de continguts humanistes, tot

s'ha anomenat l'Internet 3.0, l’Internet

i la mala acollida que tenen entre els

line que van fer va ser la de “Jacobo

amb semàntica. Diuen que és: “com

estudiants, “perquè, a la Facultat, tens

Torres” per a Viajes Iberia. Aquesta va

defineixo jo la meva web perquè des

pressa per fer coses, per fer producte, a

ser la manera de posar un primer peu

d'un Google em puguin localitzar pen-

posteriori és quan es valora”. L'Ignasi

dins el món de la comunicació. Amb el

sant en tot tipus de públic. Hi con-

recorda amb gran efusió les classes

temps, però, la bombolla d'Internet es

flueixen l'estratègia de comunicació i

sobre qüestions d'ètica d'en F. Torralba.

va desinflar i els qui s'hi han mantingut

tot el camp semàntic i lingüístic, és

són els qui han treballat com ells, amb

apassionant”.

Una de les primeres campanyes on

preus coherents. La seva màxima és: “si

Hi ha d’altres exalumnes de la

Quan se'ls pregunta sobre l'experiència de muntar una empresa, de seguida et diuen que “fer el que t'agrada, quan

tu creixes, jo creixo”. D'aquesta manera,

Facultat que també treballen a Addmira,

t'agrada i com tu vols, no té preu”.

i intentant donar resposta a les necessi-

o hi han treballat, com en Jordi

Diuen que van tirar endavant un nego-

tats d'alguns dels seus clients més

Montoyo (Periodisme, 3a promoció) i la

ci propi per no deixar de fruir amb la

importants, van anar ampliant els

Patrícia Mitats (Periodisme, 5a promo-

feina i llevar-se cada dia amb il·lusió.

La jornada de… 5

Fotografia: Anna Amor

RAFA GONZÁLEZ CALVO, PERIODISTA ENG I PRESENTADOR DE CRN (Canal Regional de Noticias de Castilla - La Mancha) 2a Promoció Comunicació Audiovisual

“Ser ENG em permet ser més autònom, controlar tot el procés i ser responsable únic del resultat final”

H

tete16@hotmail. com

i ha dies que un s'aixeca amb ganes de canviar de gremi. Per moltes raons. Entre elles, la desí-

les petites. Dóna molta qualitat d'imatge i per-

dia que suposa fer d'autòmata periodístic.

met una gran mobilitat. Vaig sol, com un mus-

Escriure sobre polítics, conselleries, agrupacions

sol, a les notícies que em fan cobrir, i després he

locals i conflictes veïnals és una tasca massa

d'entregar la peça sencera per a l'informatiu. Per

insulsa per ser rutinària. Però després, arribes a

tant, he de gravar, redactar, locutar i editar. Això

la redacció i et sorprenen amb una cobertura

és un avantatge, perquè et permet ser més

que, tot i ser de contingut institucional, resulta

autònom, controlar tot el procés i ser respon-

ser en un escenari meravellós. Per exemple, un

sable únic del resultat final. Els inconvenients?

palau medieval amb artesanat àrab. I penses

Doncs no poder contrastar l'opinió amb un altre

que ja ha valgut la pena. I et preguntes de

i la impossibilitat material d'arribar a tot. Està

quina altra manera podries haver accedit a llocs

clar que quatre ulls i quatre orelles capten més

semblants si, enlloc d'ENG o videoperiodista,

informació que no pas un parell.

fossis mestre d'escola o dissenyador gràfic. I se

“”

Se t'oblida fer una altra feina, perquè l'escriptura és vocacional i la curiositat pot més que la nòmina.

Treballo amb una càmera DVC-pro HD P2, de

En fi, confio fer el salt a un format més docu-

t'oblida fer una altra feina, perquè l'escriptura

mental i començar a deixar de banda els infor-

és vocacional i la curiositat pot més que la

matius diaris. Per això, amb una guionista, com-

nòmina.

panya i amiga de Blanquerna, la Mª Eugènia

Em dic Rafa González, visc a Toledo i treballo

Conill, hem fet un equip creatiu, Antaviana, per

en una televisió regional de Castella-La Manxa,

treballar projectes audiovisuals diversos. Ara

CRN. No m'ha portat fins aquí l'aventura profes-

mateix, estem preparant un parell de pilots per a

sional, sinó la familiar. La meva xicota té plaça

unes sèries documentals de viatges, alguns

com a professora aquí i, el més important, el

guions de ficció i una idea per a un programa

meu fill ha nascut a la ciutat abraçada pel Tajo.

musical. Escrivim pensant en televisió, Internet i

Estem de trànsit cap a un altre lloc: Granada,

noves plataformes. El cas és no parar d'inventar.

però això ja és una altra història.

I d'escriure.

La jornada de… 6

“Per viure la comunicació... es necessita passió”

CAROLINA SORRIBAS, INVESTIGADORA DE RECERCA 7a Promoció Publicitat i Relacions Públiques carolinasm0@ blanquerna.url.edu

T

reballar en una organització internacional com

tacte continu amb els periodistes, que et

l’ONU és una experiència fantàstica i molt reco-

truquen de països tan llunyans, que potser no

manable per una gran quantitat de raons.

sabies ni que existien. Els actes, que són actes a

Primer, perquè treballes en un lloc on es prenen

gran escala, amb una repercussió mundial. Tot

decisions a nivell mundial, que poden afectar el

ha d'estar plantejat mil·limètricament, per a què

futur de molts països i les condicions de vida de

no falli res.

milers de persones. En segon lloc, perquè com-

“”

Els actes, que són actes a gran escala, amb una repercussió mundial. Tot ha d'estar plantejat mil·limètricament, per a què no falli res.

És un estrès constant, un estira i arronsa, un

prens, una mica millor, el funcionament de la

no parar. Però, a la vegada, és apassionant. Per

política i l'economia internacional i t'adones de

viure la comunicació, és necessària una bona

la gran burocràcia que s'ha de fer abans que una

formació, però amb això no n'hi ha prou. Es

resolució de l'ONU passi realment a la pràctica.

necessita alguna cosa més. Es necessita passió.

Finalment, perquè et sents petit, en unes

Motivació per la feina a fer. Es necessiten valors.

instal·lacions on treballen milers de persones,

Tenacitat, ambició... però també comprensió i

però a la vegada gran, tenint la possibilitat d'as-

humilitat.

sistir a reunions internacionals, de conèixer per-

Aquí, a Ginebra, m'he trobat molts catalans, i

sones de països llunyans i d'aprendre d'altres

alguns d'ells han estudiat comunicació a

cultures, altres maneres de ser, de viure i de

Blanquerna, en diverses promocions. Tots estan

veure el món.

treballant en comunicació. És molt gratificant

Aquesta experiència professional, en una

poder parlar dels professors, de les anècdotes,

organització d'aquestes característiques, és força

dels exàmens, dels companys en comú... però

diferent a l'experiència que havia tingut fins a

més gratificant encara és veure que sortim

aleshores. Tot és a gran escala. La redacció de

preparats, preparats per afrontar el món profes-

notes de premsa, que ha de ser en diversos

sional que ens espera. No hem de tenir por. Tots

idiomes, entre ells l'anglès, el francès i l'espa-

podem arribar ben lluny. Només és qüestió d'in-

nyol. Les convocatòries de premsa. Estar en con-

tentar-ho... i d'una mica de sort!

Crònica des de

Brussel·les

7

ALBERT SEGURA, CORRESPONSAL DE L’AVUI I DE RAC 1 A BRUSSEL·LES 7a Promoció Periodisme albertbru@ hotmail.com

Aprenent al Café Belga

P

lou i sempre fa núvol, però Brussel·les bull. De

Especialitzar-te, aquí, és impossible, amb la

dia et pot sorprendre l'hiperactiu marit de Carla

quantitat de tecles que toquem. I fer plans, o

Bruni salvant Europa o pots creuar-te cara a

intentar marcar-te una rutina, una pèrdua de

cara, en un passadís de l'OTAN, amb

temps. Has d'estar obert a escriure del que toqui

Condoleezza Rice i l'aura de poder i escortes que

i preparat per fer-ho quan soni el telèfon: ahir

l'envolta. I de nit, els mohito framboise del Café

terrorisme, canvi climàtic i tensions amb el

Belga, el meu nou centre del món, conviden al

Kremlin, avui tipus d'interès, inflació i agricul-

flirteig entre euròcrates i becàries i assistents

tura, i demà immigració, tribunal de la Haia i

que, vestides com si avui s'acabés el món,

política belga.

il·luminen els restaurants més sex and the city de

“”

Fer de corresponsal a l'estranger vol dir aprendre les vint-iquatre hores del dia, i no només com a periodista. He fet les maletes per créixer i agafar perspectiva.

La competència és ferotge, sents al clatell l'alè

Saint Boniface, les tertúlies amb vi calent de

de centenars de periodistes d'arreu del món, tot

place Châtelain i les exposicions d'art contem-

i que conèixer a popes de la comunicació i la

porani islandès, posem per cas, a Bozar.

seva forma de treballar és un luxe que cap uni-

Això de fer de corresponsal a l'estranger vol

versitat no et dóna. No pots controlar-ho tot i,

dir aprendre les vint-i-quatre hores del dia, i no

quan l'allau d'informació i la feina et sepulten,

només com a periodista. He fet les maletes per

algunes notícies se't poden passar per alt. Així

créixer i agafar perspectiva, per volar lliure.

que més val no posar-te nerviós i tornar-te a

Després de tres anys escrivint sobre política cata-

escapar al Café Belga per assaborir la premsa

lana, de la guerra de l'Estatut a l'anestèsia de

internacional o deixar-te caure a Gant, on el cel

Montilla, he acceptat el repte de passar-me a la

ja és blau, i imaginar que només ets un estu-

informació internacional, a la cuina de la Unió

diant d'erasmus.

Europea, canviant les nits electorals al Majestic i

Res no m'agrada més que viatjar i, en poc

el Dragon Khan de Maragall per la independèn-

més de mig any des què faig de corresponsal a

cia de Kosovo, les opes energètiques, les bron-

Brussel·les, me n'estic fent un fart: Varsòvia,

ques dels bessons Kaczynski i Merkel o les

Edimburg, Lisboa, Praga, París, Bucarest,

multes a Microsoft.

Estrasburg, Luxemburg... Era això o fer-se

Vendre i fer digerible i atractiu el que passa a

hostessa, però volar no em fa gaire gràcia. Així

Brussel·les, comunicar Europa, que en diuen, és

que cada cop que l'avió accelera per enlairar-se,

molt més difícil que treure grans titulars de les

recordo allò que deia en Francesc Burguet, que

punyalades fratricides entre Mas i Duran o de

'més val un fill de puta que un incompetent'. I

les pugnes entre les famílies d'ERC. I, molt

creuo els dits confiant que el pilot sigui un gran

sovint, la Comissió, el Consell i el Parlament

fill de puta. Després penso que no acabo d'en-

fracassen en el seu intent de ser a les portades

tendre què volia dir l'Enric Mur cada cop que

dels diaris i marcar l'agenda política, tot i inver-

ens repetia 'prefereixo un fill ionqui que pe-

tir morterades descomunals en comunicació.

riodista'. I llavors demano un gintònic.

Entrevista 8

Entrevista. Joan Cuenca Fotografia: Elena Gelabert

ENTREVISTA A JUDITH RUBINAT, PR MANAGER DE NIKE LLICENCIADA EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES, 1a PROMOCIÓ

“Sóc molt positiva, de tot en trec la part bona” Amb la Judith, vàrem compartir

Sí, entre d’altres, portàvem el compte

molt lluny de ser el típic relacions

força hores a la Facultat i, en espe-

de Danone. Va ser entrar en el món

públiques simpàtic. Un Mundial o

cial, al seminari de Comunicació

de la multinacional, un món més

una Eurocopa, per exemple, és un

Corporativa i Relacions Públiques,

complicat. Tot és més gran: els

espai per presentar productes o fer

on treballàvem i discutíem sobre

clients, els pressupostos, els equips,

accions que ja hem planificat des de

aquesta disciplina, tan incipient per

la pressió, ... Després, vaig estar a

l'any anterior... Tenim tot el nostre

a nosaltres. D'aquelles estones, en

l'agència Edelman de Barcelona i,

públic allà i s'aprofita. Són dies que

guardem un bonic record. Ara,

finalment, ara farà cinc anys que

després d'aquests anys de silenci, que

treballo a Nike de PR Manager.

li recordo que no són tants, ens

En què consisteix la teva feina?

trobem amb els nervis punxant

Bé, la feina de PR dins d'una marca

serveixen per establir contactes. Quin valor dóna Nike a la comunicació? Nike creu molt en la comunicació i en

l'estómac, propis de la il·lusió de

com Nike és molta. Fins fa poc,

les relacions públiques. Nike hi creu

retrobar-nos, i per parlar de la seva

m'encarregava de la gestió de PR de

com a filosofia. Les directrius de

experiència i d'aquesta professió: les

tots els esports (futbol, bàsquet, ten-

comunicació que vénen dels Estats

relacions públiques.

nis, atletisme...) i ara m'encarrego de

Units van molt endavant, per això

tot el que té relació entre Nike i el

de vegades costa trobar agències que

futbol, el que té a veure amb la

ens ofereixin el que necessitem.

Ja portes cinc anys a Nike, però abans ja tenies força recorregut

comunicació de la col·lecció de

Què és diferent a NIKE?

professional.

moda de la marca i les gestions més

Nike va ser la primera empresa que va

corporatives i de Trade. El que fem a

començar a parlar a través dels

vaig començar de recepcionista en

PR és la gestió de la marca a través,

atletes, ho va fer de la mà d'en

una agència. Sortia pitant de les

principalment, de la relació amb els

Michael Jordan. No és el mateix que

classes cap a treballar. Un cop llicen-

mitjans: ja sigui llençaments de pro-

l'empresa et digui “les meves

ciada, vaig treballar en el gabinet de

ductes o rendibilitzar la imatge dels

sabatilles són molt bones” que qui

premsa B + B, i després a l'agència

personatges que vestim a la zona

t’ho digui sigui un atleta. La força

d'esdeveniments LV. De LV, recordo

Ibèria. Ens passem l'any executant i

que estan agafant els atletes, sobre-

el RoadShow per Espanya promocio-

planificant.

tot en futbol, és molt gran.

Sí, durant tota la carrera ja treballava,

nant l'SportPack de Lanjarón. Va ser

A què et refereixes amb planificació?

molt gratificant i molt dur, vaig

A estratègia. Sóc molt insistent en això.

aprendre a gestionar persones. D'aquí saltes a Shandwick?

Les relacions públiques no és un tema d'avui per demà i queden

Però en futbol, no teniu tanta tradició. És veritat, els orígens de Nike són a l'atletisme. Ara som líders en tot:

9

“Les relacions públiques no són un tema d'avui per demà. Queden molt lluny de ser el típic relacions públiques simpàtic”

“Quan dius que vas ser ‘de la primera’, ho dius amb orgull ”

“Quan comences a treballar, apliques tot allò que no eres conscient que sabies”

bàsquet (Pau Gasol i Koby Briant),

llar en agències, perquè són una

sonals que professionals... profes-

tennis (Roger Federer, Rafa Nadal) i,

gran escola. L'anglès també és clau i

sionalment estic molt bé. Cada dia

tot i que Adidas va començar en fut-

encara ho serà més.

faig coses noves, cada dia aprenc.

bol fa molt més temps, crec que ens hem posat al dia, i ara també en

Parlem de màrqueting relacional, branding, PR, ... és tot el mateix?

som líders. La bota de futbol més

Crec en la figura del director de comu-

venuda de la història és una bota

nicació, que per a mi està per sobre

Nike.

del branding, de PR, de tot. És l'ull

Sóc molt positiva, de tot en trec la part bona! El millor i el pitjor del teu pas per la Facultat Que érem la primera promoció. Això

Com avalueu les vostres accions?

que controla la imatge de marca.

va ser el millor i el pitjor. Quan dius

Avaluem acció-acció, però també la

Quins reptes creus que té el món de

que vas ser “de la primera”, ho dius

força que està tenint la marca, amb estudis de notorietat de marca. De

les relacions públiques? La nostra feina té molt de futur. Les

amb orgull. Aquell profe...

tota manera, som una empresa molt

empreses creuen cada cop més en la

segura, que arrisca.

comunicació i en la seva relació

qui em va girar el cap, em va desco-

amb la imatge de la marca. A

brir les relacions públiques.

Hi ha hagut moments de crisi... tot

Recordo molt la Kathy Matilla, va ser

allò relacionat amb la producció

Anglaterra i als Estats Units, no hi

Un missatge pels futurs professionals

globalitzada. Era cert?

ha empresa que no tingui una PR,

Que aprenguin de tot i que no tinguin

No era una veritat de Nike, era una

igual que té un financer.

prejudicis. N'estic molt orgullosa de

veritat de tota la indústria. Nike es

Tens molta feina?

la meva etapa de recepcionista en

va emportar el cop fort, també era la

Sí, però no em passo el dia dient que

aquella agència. Que et fitxin és

més gran. Des d'aleshores, va crear un departament que es dedica

tinc molta feina, entenc que

molt fàcil, però després, demostrar

tothom té molta feina.

que t'ho vals és molt més difícil. Hi

exclusivament a seleccionar les

Una anècdota?

ha gent que després de dos anys ja

empreses que treballaran per a no-

Tot el que té a veure amb el món del

vol ser director de comptes.... Cal

saltres, per fer estudis d'aquestes

futbol i el món del Barça. El públic

ser conscient que queda molt per

empreses, controlar-les, etc. Som

veu uns herois, i jo veig que, de ve-

aprendre. Perquè, sobretot en comu-

molt estrictes. Hi ha una web, on es

gades, només són nens.

nicació, no hi ha veritats absolutes.

publica tota aquesta informació. Ha afectat a la vostra comunicació? Fins als anys vuitanta, era una empresa que mirava més cap a dintre. Però ara hem canviat molt. Per Nike és un tema molt important. Quines creus que han de ser les qualitats d'un professional de les RP? Ha de ser una persona molt flexible, però molt segura. Ser creatiu en tot també és molt important. Les nostres presentacions a Nike, per exemple, són reptes, perquè el periodista espera cada vegada més. Be a esponge i aprendre de tot. Quina preparació creus que és indispensable? Quan comences a treballar, apliques tot allò que no eres conscient que sabies! És una sensació agradable, veus que valia la pena... També crec que és important començar a treba-

Quins plans tens per al futur?

Penso que l'experiència et donarà la

Els meus plans de futur són més per-

posició que et mereixes.

El tema 10

Text: Sònia de Jaime Fotografia: Berta González i Roger Pi

ENTREVISTA A PERE GENDRAU, LLICENCIAT EN PERIODISME, 7a PROMOCIÓ, CORRESPONSAL DE RAC1 i L’AVUI A MADRID

Tribuna de premsa Fer informació política a Madrid En Pere Gendrau és redactor del

Parteixes de zero. Era la primera per-

Com és un dia a la teva feina?

diari Avui a Madrid. Parlant amb ell,

sona que RAC1 enviava a Madrid. Va

No hi ha horaris. No saps mai quan

un es convenç que tot el que es cou

ser complicat precisament per això,

comences o quan acabes. En aquesta

en política catalana, es cou a

perquè no hi havia hagut ningú

professió, t'has d'oblidar de l'horari de

Madrid, i que la política és, com a

abans. Qualsevol mitjà que no hagi

funcionari. No es pot fer bona infor-

mínim, més frívola i atzarosa del

estat a Madrid, ho té difícil. S'ha de

mació tenint un horari tancat. No

que caldria esperar. És llicenciat en

fer molta feina, s'ha de donar a

depens de tu, depens dels altres, que

Periodisme de la setena promoció, i

conèixer enmig de mil mitjans. Però

vulguin parlar amb tu. És un tipus de

l'any 2007 va publicar el llibre

no és una competència ferotge,

feina que, per fer-la bé i per disfrutar-

“L'Estatut, km.0. Off the record d'un

perquè la gent s'ajuda molt, i sobretot

la, t'hi has d'entregar molt.

periodista català a Madrid”,

a la ràdio. Però cal fer el procés d'in-

Això vol dir que treballes sempre?

d'Edicions Albí.

troduir-se en el grup i donar-se a

A Madrid, a Catalunya no passa tant,

conèixer.

acabes agafant idees pel carrer o als

Com arribes a fer informació políti-

I la teva feina a l'Agència Catalana

bars! Sovint, em trobo diputats cata-

ca a Madrid?

de Notícies?

lans que passen aquí la setmana, en

Vaig acabar la carrera al 2004, i al

És una feina que faig simultàniament

un restaurant o en un bar, i d'aquestes

2005 volia marxar fora de Barcelona

amb la de RAC1. És una qüestió de

converses surten moltes idees interes-

per fer alguna cosa diferent. Havia

necessitat. Vaig rebre molta ajuda per

sants. Així que es treballa sempre.

estat a Ona Catalana dos anys i

part de RAC1, però és molt cert que

L'agenda del Congrés condiciona

després vaig passar a RAC1. Estava

tots els periodistes que no treballin en

molt?

una mica cansat de treballar en redac-

un mitjà públic, ho tenen difícil per

Sí. Dimarts, junta de portaveus; dime-

cions tancades i em vaig oferir per

sobreviure econòmicament. Aleshores,

cres, sessions de control; dijous, es

marxar al País Basc, perquè sempre

cal buscar d’altres recursos, això et

tramiten les lleis... l'activitat al

m'ha interessat, i per casualitat va sor-

dóna oportunitats, però és bastant

Congrés et marca una mica l'horari.

tir el tema de Madrid.

lamentable que la feina de periodista

Però també depens molt de la vida

Havies fet informació política?

no estigui ben valorada.

dels partits, cal ser-hi quan et criden:

Havia fet una mica de tot, però era un

Com arribes a l'Avui?

rodes de premsa, congressos, etc.

tema que m'interessava molt. A la

En Ferran Casas, també exalumne de

Com es veu la vida política des de

Facultat, vaig fer el seminari especia-

la Facultat, va marxar a El Público i va

la tribuna de premsa? Canvia molt?

litzat en política, amb el Francesc-

quedar una plaça vacant. Un cop dins

Ja no recordo com ho veia abans...

Marc Álvaro.

el circuit, és molt més fàcil trobar

Però sorprèn que, en els partits, al

Com es porta a terme l'encàrrec d'o-

feina. Funciona molt més el boca-

final, compta poc la idea que defensa

brir una corresponsalia a Madrid?

boca que l'enviament de currículums.

el partit i molt la estratègia d’utilitzar

11

una idea per treure algun avantatge

tat que tenien els cata-

pel propi partit. Cada cop compta

lans per replantejar les

menys la ideologia, és un procés molt

relacions de Catalunya

tàctic. Hi ha poc idealisme.

amb Espanya. La gent

No hi ha excepcions?

se sorprendria del grau

Sí, això no vol dir que no hi hagi gent

de frivolitat i atzar de

que no s'ho cregui. Però cada cop és

tot el procés.

més difícil. Sóc molt crític amb tots

Projectes de futur?

els partits catalans. Sembla més un

No ho sé. Per una

mercadeig, que no pas un servei

banda, a Madrid la

públic. No hi ha cap partit que miri

feina periodística és

per Catalunya. Miren per aconseguir

apassionant i a

punts a Catalunya.

Catalunya, no crec que

Acabes de viure unes eleccions, com

tingui el mateix pes,

ha estat l'experiència?

malgrat que em sàpiga

Amb les eleccions, canvia absoluta-

molt de greu.

ment la rutina. He estat seguint la

M'agradaria molt

campanya electoral del Partit Popular.

tornar, perquè és el

És com un món a part. Cansa molt.

meu país, però, per

Cada dia en un lloc diferent.

una altra banda, hi ha

Han estat les teves “primeres” elec-

tantes coses que es

cions generals com a periodista?

decideixen a Madrid

Sí, realment era la meva primera cam-

sobre el meu país, que

panya i m'ha agradat molt i m'ha

crec que val la pena

emocionat molt. És molt interessant

que em quedi. Cal que

veure quin llocs s'escullen, l'ambient,

entenguem com treba-

i com evoluciona el candidat.

lla l'Estat espanyol,

Decep, també?

sinó no aconseguirem

Molts periodistes es queixen que és

res.

més espectacle mediàtic, que no pas

Penses a fer el salt a la

informació. Amb el candidat, només

política...

vam poden parlar-hi dues vegades.

Ara mateix, no em

Informació d'espectacle. Costa molt

ficaria en cap partit

saber què passa en realitat. M'han dit

català. No n’hi ha cap

que Adolfo Suárez feia campanya en

que treballi i que

el mateix bus que els periodistes. Ara

defensi prou bé el que

falta accessibilitat. Calen actes petits

crec que ha de ser

per poder parlar directament amb els

Catalunya. Però és cert

polítics.

que la política m'agra-

Vas viure en directe tot el procés de

da molt.

tramitació de l'Estatut català i això

Com valores el teu

et porta a escriure un llibre,

pas per la Facultat?

“L'estatut km,0. off the record d'un

Tinc molt bon record

periodista català a Madrid”, com

de la manera de treballar en els semi-

distanciats de la realitat del món pe-

sorgeix la idea?

naris, en grups reduïts. S'aprèn molt.

riodístic.

El llibre el vaig fer perquè era cons-

Concretament, del que em va en-

Què li diries a algú que estigui estu-

cient que era un moment històric i

senyar el Francesc-Marc Álvaro i en

diant ara periodisme amb la idea de

creia que l'havia d'intentar explicar

Carles Ruiz, tant en política, com en

poder fer algun dia la teva feina?

com a català desacomplexat. La idea

ètica periodística, a la que no se li

Que llegeixi molt i que estigui dis-

de fons és que era una gran oportuni-

dóna la importància que hauria de

posat a entregar-se a aquesta professió,

tat per portar moltes coses a debat, i

tenir. Però també lamento haver-me

sense esperar grans recompenses. Que

no es va fer prou a fons. Es va perdre

trobat amb alguns professors que no

ho intenti, que ho visqui, sense voler

una oportunitat, la primera oportuni-

han treballat de periodistes i estan

ser el gran presentador de telenotícies.

“En aquesta professió, t’has d’oblidar de l’horari de funcionari”

“La gent se sorprendria del grau de frivolitat i atzar de tot el procés de negociació de l’Estatut”

“Un cop dins el circuit, és molt més fàcil trobar feina. Funciona molt més el bocaboca que l’enviament de currículums”

Entrevista 12

Entrevista: Sònia de Jaime Fotografia: Álvaro Dolade

ENTREVISTA A ESPARTAC PERAN, LLICENCIAT EN PERIODISME, 2a PROMOCIÓ, PRESENTADOR DEL PROGRAMA BOCAMOLL DE TV3

“No hi ha qui tombi el Diario de Patricia i Gente” Ens explica que els pitjors dos mesos

diaris, me'ls miro tots.

Et vas encarregar cinc anys del

de la seva vida van ser quan va

I el programa, te'l mires?

Trànsit als Matins de TV3. Què

acabar la seva beca a informatius de

Em costa, sóc molt crític. Hi ha dies

destacaries de treballar amb algú

TV3. Per ell, “havia fet el màxim que

que m'enfado, hi ha dies que

es pot fer a casa nostra en comuni-

m'aplaudeixo. Trobo que és un bon

cació” i ho havia de deixar. Per sort,

producte, ràpid i amb la durada

un mestre, pel bo i pel dolent. Aquí a

només van ser això, dos mesos. El

justa. És un producte molt digne, un

Catalunya, no tenim cap professional

temps que va trigar en Carles

concurs del que pots aprendre algu-

que sigui capaç de fer cinc hores

Francino a incorporar-lo professio-

na cosa. Però no estic acostumat a

diàries de programa en directe. Ell ho

nalment a TV3. Després de col·labo-

veure'm per la tele, em veig des del

porta tot, no deixa la pantalla ni dos

sofà i em surt la timidesa.

segons i sempre amb un nivell altís-

rar cinc anys als Matins de TV3, ara presenta cada vespre el Bocamoll. Després de tants anys fent televisió en directe, no ho trobes a faltar? Molt. Des dels 14 anys que faig tele-

És una franja difícil?

com en Josep Cuní? En destacaria moltes coses. En Cuní és

sim. La possibilitat d'estar amb un

Sovint em comenten que “quina sort”

monstre com ell, és impagable.

estar en aquesta franja horària, però

Què va representar substituir-lo

aquesta franja és molt dura, a TV3 fa molt de temps que no li funciona.

durant el passat estiu? Mai em vaig plantejar que substituïa

visió en directe, des de què estava a

Anem a poc a poc, tenim 300.000

ningú, i maig vaig arribar a fer-ho. Jo

TV Mataró, i això d'enregistrar el

espectadors fixos, però costa, s'ha

era un col·laborador del programa i

d'anar fidelitzant amb el temps.

en Cuní feia vacances. La Lidia

programa ho trobo horrorós, fa perdre molta naturalitat. Però el Bocamoll es podria fer en directe?

Les audiències marquen...

Heredia i jo mai ens vàrem plantejar

La gent es queixa dels continguts de la

que havíem de fer de Cuní, sinó de

tele, però cada matí veig les audiències

nosaltres mateixos, i crec que per això

i no hi ha qui tombi el Diario de

va tenir tan bona crítica i bons nivells

ció, grafismes, etc. El temps d'enre-

Patricia i Gente, i només parlo

d'audiència. Si m'arriba a passar pel

gistrament és d'una hora i mitja, i

d'audiències de Catalunya. Crec que

cap que he de substituir en Cuní, no

després l'emissió és de 30 minuts.

arribarà un dia que sortirà una notícia

ho faig, imagina't quin repte!

I l'actualitat, la trobes a faltar?

que dirà que això de les audiències, en

Quin aprenentatge t'emportes?

No l'he deixada. Sóc un malalt dels

realitat, no funciona, no és real.

He après a viure connectat tot el dia a

No. Hi ha molta feina de postproduc-

13

“No estic acostumat a veure'm per la tele, em veig des del sofà i em surt la timidesa” l'actualitat, això en Josep Cuní no

opinions del públic. Continuo sent

sona que realment sentia passió per

ho ha perdut mai. Una cosa que

el mateix que abans. Els fums con-

aquesta professió. Per ser professor,

sembla tan òbvia en periodisme i

tinuen apagats. La popularitat la visc

has de tenir una passió absoluta per

només ho vist en dos personatges:

molt bé. Una persona que es dediqui

la professió, i ells la tenien.

en Cuní i en Carles Francino.

a això i li molesti que li diguin coses

Una recomanació per als actuals

Ambdós t'animen a seguir amb

pel carrer: apaga y vámonos. Hi ha

aquesta professió. T'has convertit en un personatge mediàtic. Com es porta? Quan estava a TVMataró, ja em vaig

moltes feines en aquesta vida. I del teu pas per la Facultat, amb què et quedes?

alumnes. El periodisme és una carrera on és necessari un punt de passió per la professió. No et pots deixar enlluernar

Recordo, sobretot, en Francesc Burget,

per ser un gran presentador d'infor-

acostumar a rebre la resposta del

classes apassionants i boníssimes.

matius o corresponsal de guerra. És

públic pel carrer. Quan començo a

Recordo també la duresa d'en

una professió que et pot donar

sortir per TV3, no noto gaire canvi,

Francesc-Marc Álvaro, duresa en el

moltes coses, és molt àmplia, però

continuo rebent la resposta i les

sentit que ell valorava molt la per-

has de tenir passió.

QUÉDATE Direcció i guió: Mireia Pujol Producció executiva: Carlos Bria

Making of

Producció: Alkímia Produccions i la Barouta Producciones 14

Muntatge: Andrés Bujardón Director de fotografia: Borja López (Com. Audiovisual, 8a prom.)

Entrevista: Francesc Canosa

Direcció artística: Marta García (Com. Audiovisual, 7a prom.) Director de producció: Ibor Grima (Com. audiovisual, 7a prom.) Ajudant de direcció: Javier Santolaya Música: Laia Pujol Cap de producció: Sacha Soliman (Com. Audiovisual, 7a prom.) Ajudant d’art: Beatriz Alonso-Cuevillas (Com. Audiovisual, 9a prom.) Ajudant de producció: Eder García (Com. Audiovisual, 7a prom.)

MIREIA PUJOL, DIRECTORA I GUIONISTA

“Juan Echanove es menja la càmera” Pels amants de curiositats i jocs de

sències i presències, de morts en vida

dant i gent que et diu: “No hi ha

paraules microscòpics, cal esmentar

i de vides dins de la mort, és una

problema, tens plans de sobres per

que Juan Echanove ha interpretat

oportunitat per veure un Echanove

el curtmetratge Quédate enmig de

dolorosament i eternament vegetarià.

Després de la reacció...

la sèrie Cuéntame i el llargmetratge

El rodatge ha estat intens i la Mireia

El segon dia, va entrar en Juan

Quiéreme. L'atzar fa que soni a

n’ha après “moltíssim”: s'ha vist a

Echanove per la porta i aleshores va

meditada trilogia existencial, però

ella mateixa.

ser un moment complicat, perquè

la realitat afirma que els títols no

rodar”.

tot i que en Juan és molt proper,

tenen res a veure entre ells. Però

Com neix Quédate?

tenir un tio com ell, de la seva qua-

alguna cosa deu tenir Quédate, ja

De l'exercici entre dos amics. En Borja,

litat i trajectòria, em feia una mica

que, fins al moment, és el primer

el director de fotografia, em va pro-

de por i de respecte dirigir-lo,

curtmetratge que ha acceptat fer

posar que escrigués una seqüència

perquè, de fet, no havia pogut assa-

Juan Echanove. “Vull fer-lo” li va

per provar coses pel que fa als

dir Echanove a Mireia Pujol un dia

actors, a la fotografia. I va néixer la

I què va passar?

després d'haver rebut el guió. Per

idea d'un home sol, en una cuina

Vam començar amb la primera seqüèn-

tant, aquí hi ha estrena triple, ja

plena de plantes, i em va venir la

cia i va ser impressionant. Recordo

que també és el primer curt-

imatge d'ell menjant una planta. I

la sensació de dir-li quatre coses del

metratge que ha produït Alkímia,

d'aquí vaig tirar del fil i... Després,

personatge i ell treure-ho tot, amb la

la productora de la Facultat i, el

per aixecar el projecte, un cop el

respiració, la duresa, la mirada... a la

debut, dirigint i escrivint, de la

vaig tenir escrit, vaig presentar-lo a

primera presa. En Juan és un tio que

Mireia en 35mm.

Alkímia i, paral·lelament, va sorgir

es menja la càmera. A més, és un

la possibilitat d'una coproducció

paper que havia escrit per ell,

amb la Barouta.

perquè és un personatge que no

Als cinemes Verdi, s'ha pogut veure la

jar mai amb ell.

història de Manuel (Juan Echanove),

I el primer dia de rodatge?

parla i necessitava un rostre que fos

un home que acaba de perdre el seu

Vaig haver d'alterar tot el pla de

molt viscut, que tingués una mica

fill en accident de trànsit. Amb la

rodatge. En Juan Echanove, per

de patetisme. A més, si mires el curt

mort, hi apareixen records, somnis,

motius de feina, no podia venir. En

més d'una vegada i et fixes en els

sorra, palmeres, lleons, l'Àfrica... I

aquells moments, tu estàs en crisi,

detalls, la boca, els gestos, les mans:

també l'Adela (Melani Olivares), l'es-

però és part de l'ofici, per tant, has

posa, la mare, que un dia els va aban-

de saber reaccionar... I si tens un

donar i que ara torna. Història d'ab-

bon director de producció, un aju-

no es descuida res. A partir d'aquí, ja va anar tot més rodat?

15

Hi va haver un altre dia que va ploure i aquí ja... Però és que vam passar a fer una seqüència al cotxe que estava

dable, la gent es va implicar molt i

molt bé. En Juan i la Melanie van

no es van queixar gens: 12 hores

connectar moltíssim, es va crear una

diàries. Va ser duríssim!

mena de neguit que ens feia riure, i fins i tot vam acabar abans d'hora el

planificada amb una plumilla... I no

I el darrer dia?

suportava el pes de la càmera i me'n

M’adono que, quan comencem les

rodatge.

vaig anar avall: anàvem molt mala-

seqüències finals, els moviments que

ment de pla de rodatge, amb moltes

fan els actors no són els que havia

hores afegides... I, de fet, quedava el

previst a la planificació i he de

més difícil, perquè arri-bava la

replanificar; la Melani em diu que si

ment positiu, després de veure'l, la

Melani i rodàvem les seqüències on

s'ha de posar a plorar només li ho

gent es quedava amb ganes, en volia

estan tots dos junts... Però global-

demani una vegada... Tenia tot de

més, i deia: “Jo aquí, hi veig un

ment, l'equip, en Juan, va ser formi-

pressions i no, al final va anar tot

llarg”.

Perfil: Mireia Pujol Llicenciada en Comunicació Audiovisual. 9a promoció

Què ha dit el públic que ha vist el curt? En general, ha agradat. I, com a ele-

a Los girasoles ciegos. Ha tornat a casa i combina rodatges de publicitat -com a auxiliar de direcció i producció- i una TV movie -com a auxiliar de direcció- per a la productora Createl.

A segon de carrera, va tastar el cinema com a me-

El llargmetratge és el seu objectiu, però, mentrestant,

ritòria de direcció a Princesas, de Fernando León de

ja prepara el seu segon curt i un projecte de migme-

Aranoa. Tot seguit, van venir les pràctiques a Vent del

tratge que implica tres directores de tres països

Pla i aquell tercer curs també va fer d'assistent perso-

europeus.

nal de José Luís Cuerda a La educación de las hadas.

Per ella, el millor de la Facultat són els quatre anys

Aleshores ho va tenir clar: volia fer cinema.

d'introspecció: veure pelis, llegir, créixer com a per-

Un dels curtmetratges fets a l'estiu abans de començar

sona. El pitjor és que li hagués agradat tenir més

quart curs, el va veure Julio Medem i el va incloure en

“eines”, “més pràctica”, per “quan trepitges un

una seqüència de Caótica Ana. El darrer any de carrera

rodatge, o entres a una productora” saber amb què et

va fer tasques de producció a la productora Createl i

pots trobar. Dels professors, recorda especialment

després de llicenciar-se va fer el salt a Madrid. Allà tre-

Richard Wakefield i Magda Sellés i no oblida tampoc

ballarà amb José Luís Cuerda i serà assistent de vídeo

la Sílvia Quer, en Jaume Benet i en Carles Bria.

alter ego 16

Entrevista: Ingrid Casasús

ALBERT BATALLA I SISCART, LLICENCIAT EN PERIODISME (2a PROMOCIÓ) DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA (CiU) I ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

“La política no és una professió, és una circumstància” Diuen que la política canvia les per-

A Barcelona, em vaig implicar més en

gaire, perquè donen més importància

sones. En el cas de l'Albert, no ha

la JNC. Al 1998, em van proposar

a l'enfrontament polític que a la pro-

estat ben bé així. Conserva la

entrar al Comitè Executiu Nacional.

posta seriosa. La gran majoria de la

mateixa proximitat, afabilitat, sim-

Llavors vaig tenir algun recel, perquè

gent que fem política al nostre país,

patia, positivisme i bondat que

creia que el periodista havia de tenir

ho fem per una autèntica vocació de

quan anàvem a la Facultat. Però,

un criteri al màxim d'objectiu. Però el

servei.

sobretot, manté la seva essència: les

dubte més fort el vaig tenir quan em

Què és el pitjor?

ganes de treballar per als altres.

van proposar ser secretari general de la

El gremi de la política és l'únic que

JNC, perquè vaig pensar que segura-

s'autodestrueix, tots els altres es

Per què vas fer periodisme?

ment se'm tancarien algunes portes

defensen entre ells i nosaltres ens

Vaig començar als 14 anys, amb un

per exercir algun dia la meva profes-

matxaquem.

programa de ràdio municipal de caps

sió, el periodisme.

Un record de la Facultat?

de setmana en què vaig treballar de

Quan arribes al Parlament?

La gent que hi vaig trobar, la sala d'or-

voluntari durant set anys. Sempre he

Al 2003... i, en aquell moment, era el

dinadors, estrenar el nou edifici...

tingut interès per l'entorn i per poder

diputat més jove del Parlament de

De què t'ha servit la carrera en la

explicar el que passa.

Catalunya! Aquell mateix any, també

teva professió?

Quan va ser el teu primer contacte

vaig entrar de regidor.

El periodisme i la política no estan tan

amb la política?

I l'alcaldia de la Seu?

lluny, perquè, malgrat que en el pe-

A la mateixa edat. La gent de la JNC

Al 2007, vaig anar de cap de llista a les

riodisme hi ha una voluntat “nota-

de la Seu em va explicar el que tenien

municipals i vàrem reeditar un acord

rial”, malauradament és evident que

organitzat pels Jocs Olímpics.

de govern amb ERC, que ha fet que

els mitjans de comunicació condicio-

Racionalment, no sabia per què, però

recentment hagi estat nomenat

nen algunes decisions polítiques.

hi vaig voler participar. Sentia que ho

alcalde de la Seu d'Urgell. Fins ara era

Encara vols ser periodista?

havia de fer, que havia de lluitar pel

el primer Tinent d'Alcalde de

Mantinc intacte la meva intenció de

meu poble i pel meu país.

Promoció de la ciutat i sota la meva

dedicar-me a la comunicació. Encara

I quan vas arribar a la Facultat...

responsabilitat estava la comunicació

que sé que no faré informació política.

Em va agradar molt. Per la gent de

institucional de l'Ajuntament.

comarques, començar la carrera també

Què en penses de la política?

suposa un canvi de vida. D'un dia per

Crec que la política no és una profes-

l'altre, comences a decidir-ho tot tu

sió, és una circumstància. I que la gent

sol. Això suposa un creixement per-

generalitza i diu que els polítics són

sonal i professional molt gran.

mediocres, interessats... Em fa ràbia!

Seguim amb la política.

Els mateixos mitjans no ens ajuden

“El gremi de la política és l'únic que s'autodestrueix, tots els altres es defensen entre ells i nosaltres ens matxaquem”

Notícies 17

Novetats editorials

Publicitarios implicados Més de cinquanta exalumnes i

El monestir de les ombres Bea Cabezas i Blasco Editorial Ara Llibres

alumnes de la Facultat col·laboren amb aquesta organització dedicada a oferir serveis de comunicació gratuïts a les ONG's o associacions solidàries amb menys de

Bea Cabezas (Periodisme, 1a promoció)

10.000 socis, i que no compten amb pressupost per a accions pu-

ha publicat la seva primera novel·la, El mo-

blicitàries o de promoció.

nestir de les ombres. Es tracta d'un llibre de

Publicitarios implicados treballa des del 2004 i ja ha desenvolupat

misteri, intriga i amor, ambientat al Monestir

una trentena de campanyes, obtenint, l'any 2007, el premi a la

de Pedralbes del segle XVII. La història narra

Trajectòria Solidària del Publifestival de Màlaga. Fins al moment,

com després de la mort violenta d'una noví-

ha col·laborat amb institucions com l'Associació de Cecs i

cia, una jove guarda la carta que amaga un

Disminuïts Visuals de Catalunya, Casa Domingo (d'Honduras) i el

secret decisiu per al futur de Catalunya, en els

Moviment per la Pau, entre d'altres.

anys següents a la Revolta dels Segadors.

Podeu obtenir més informació sobre com col·laborar amb aquesta

Fins al moment, Bea Cabezas ha treballat principalment al setma-

organització, els seus membres i els projectes que ha dut a terme a

nari El Temps i al diari Avui, on va publicar els seus primers escrits

la pàgina web www.implicados.org. El director i fundador de

de ficció a la columna Bleecker and Broadway, el dietari de Joan

Publicitarios Implicados és el director creatiu i professor de la

Bois, des de Nova York. Ha completat la seva formació literària

Facultat, Richard Wakefield.

vinculada al món del teatre a través de la Sala Beckett i els cursos de dramatúrgia de l'Obrador.

Estrena del documental “Retorn a la terra lliure” El passat mes de gener, la Facultat va acollir l'estrena del documental “Retorn a la terra lliure”, dels exalumnes Marc Balfagón, Jordi Sanglas, Marc Parramon, tots ells llicenciats en Comunicació Audiovisual de la 5a promoció, i el professor Oriol Gispert. Per a la realització d'aquest documental sobre Terra Lliure, els autors han parlat en profunditat amb cinc dels fundadors, ideòlegs i militants actius d'aquella organització: Carles Sastre, Josep Serra "Cala", Carles Benítez, Quim Pelegrí i Carles Castellanos. El documental té l'exclusivitat d'entrevistar per primera vegada Quim Pelegrí, que va estar

Agenda

present en dues de les primeres accions en les

Sopar 10è aniversari de la primera promoció

que dos militants van

La celebració del 10è aniversari de la primera promoció serà el

morir al seu costat.

proper divendres 27 de juny al recinte de la Facultat de

Televisió de Catalunya

Comunicació Blanquerna. Tots els llicenciats de la primera pro-

va coproduir la versió

moció rebreu informació personalitzada amb les dades de la

de 55 minuts del docu-

trobada. Podreu consultar també la informació al grup facebook

mental, versió que va

d'exalumnes de la Facultat. Si us plau, reserveu la data a les

ser emesa el passat 28

vostres agendes.

de març en l'espai El Documental del Canal 33.

Nomenaments 18

Sara Carbó Angullo (9a promoció) s'ha incorporat al Centre Edith Stein com a periodista per fer-se càrrec de la redacció dels articles de la pàgina web i la revista que publica l'organització. Llicenciada en Periodisme, també serà l'enllaç entre el Centre Edith Stein i els mitjans de comunicació. El Centre Edith Stein és una entitat que promou la reflexió entre els universitaris i postuniversitaris, a través d'activitats culturals i divulgatives. [email protected]

Antoni Aira (5a promoció) és el nou director del diari El Singular Digital. Llicenciat en Periodisme i col·laborador habitual del diari Avui i de la revista Sàpiens, ha format part de l'equip de comunicació de les dues candidatures de Joan Laporta a la presidència del FC Barcelona i ha estat subdirector de la Revista Barça. Actualment, compaginava les seves col·laboracions en premsa amb la docència universitària i amb la direcció del gabinet de premsa de la Facultat de Comunicació Blanquerna. [email protected]

Juan Tussell Prats (1a promoció) és el nou sotsdirector regional de La Gaceta de Canarias per a l'edició de la província de Las Palmas. Llicenciat en Periodisme, fins al moment havia estat redactor en cap de l'Agència Canària de Notícies (ACN). [email protected] Magdalena Serra Caldes (8a promoció) s'ha incorporat al departament de comunicació de la Universitat Ramon Llull. Llicenciada en Periodisme, s'encarregarà de la revista digital “la Url

Laura Baquedano (9a promoció) s'ha incorporat al departa-

informa” i de les tasques pròpies d'un gabinet de comunicació. Fins

ment d'imatge i comunicació d'Esquerra Republicana de

al moment, havia desenvolupat la seva tasca professional al progra-

Catalunya com a tècnica. Llicenciada en Periodisme, donarà suport

ma de TVE Balear “Parlant en plata”. [email protected]

a les tasques de relació amb els mitjans de comunicació. Fins al moment, havia desenvolupat la seva tasca professional a l'Obra Social de Caixa Catalunya.

.

Nomenaments 19

Bea Encabo Huerga (7a promoció), és la nova assistent del departament de premsa, màrqueting i comunicació del grup cinematogràfic format per la productora Iris-Star, la distribuïdora Stardis Pictures i la divisió internacional de vendes Coach 14. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, i Postgrau en Planificació Estratègica de la Comunicació Empresarial (2005), s'encarregarà, principalment, de la divisió internacional i dels festivals de cinema. [email protected] Roser Vila-Abadal Hernández (7a promoció) s'ha incorporat al departament de comunicació de Barcelona Meeting Point. Eduard Martin Borregón (10a promoció) s'ha incorporat al

Llicenciada en Comunicació Audiovisual i Postgrau en Producció i

gabinet de comunicació InterMèdia Gdg. Llicenciat en Periodisme,

Comunicació Cultural (2006), fins al moment havia desenvolupat

s'encarregarà de la redacció de Cròniques d'un Adèu, un nou servei

la seva tasca professional a diferents productores cinematogrà-

dels Serveis Funeraris de Barcelona. [email protected]

fiques en tasques de direcció i producció de sèries i telefilms.

InterMèdia, dirigida pel periodista Toni Rodríguez Pujol des de

També havia creat i desenvolupat la Xarxa de Teatres Mira!, una

1990, està especialitzada en la gestió de la comunicació d'empreses

associació de teatres a nivell nacional espanyol dedicada a l'ex-

i institucions.

hibició d'obres dirigides al públic infantil i juvenil. Barcelona Meeting Point és un certamen firal monogràfic que reuneix el sector immobiliari nacional i internacional i que arriba aquest any a la XII edició convertit en el major saló immobiliari d'Europa.

Iván Serres Hernández (8a promoció) ha obtingut plaça fixa al Centre Territorial de Murcia de Televisió Espanyola. Durant els dos últims anys, havia treballat a la redacció d'esports de TVE a Catalunya. Llicenciat en Periodisme i Màster en Administració i Direcció d'Empreses Radiofòniques per la UB i la

Anna Escolà Sanromà (8a promoció) s'ha incorporat a l'agèn-

Cadena SER (2004), s'ha especialitzat en la informació esportiva.

cia de comunicació, publicitat i disseny gràfic Gestión 4, de

L'any 2004 va cobrir els JJOO d'Atenes per BasketConfidential.com.

Tarragona. Llicenciada en Periodisme, fins al moment havia treba-

[email protected]

llat a la consultoria de comunicació i relacions públiques DetD. [email protected]