Feedback 2

LA COMUNICACIÓ EN CAMPANYA ELECTORAL

Feed

BACK 02 DESEMBRE 2006 Publicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes UNIVERSITAT RAMON LLULL

NOTÍCIES, ENTREVISTES, EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICS ALUMNES DE LA FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA

ENTREVISTA

Tomás Tomá Ferrándiz “Levántate ZP ha estat la millor experiència professional” EMPRENEDORS

Reyes Cavero i Laura Nogueras

Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes

BACK 2

Edita: Antics Alumnes Facultat de la Comunicació Blanquerna UNIVERSITAT RAMON LLULL Valldonzella, 23 08001 Barcelona

SUMARI

Feed

LA BÚSTIA

3

EMPRENEDORS: Reyes Cavero i Laura Nogueras “Tothom vol les feines per ahir, i això no pot ser…”

4

LA JORNADA DE: Cristina Muñoz “La Marató de TV3, un treball d'equip”

5

LA JORNADA DE: Toni Aira “Tot és comunicació... i més en campanya”

6

CRÒNICA DES DE NOVA YORK: Olaf Cuadras “La publicitat és una de les feines que més requereix de la motivació i de la salut mental”

7

ENTREVISTA: Tomás Ferrándiz “Levántate ZP ha creat polèmica als mitjans, no a la societat. A la gent no li ha molestat”

8

EL TEMA La comunicació en campanya electoral

10

ENTREVISTA: Jaume Sanllorente “He establert un compromís de per vida”

12

NOTÍCIES I AGENDA

13

NOVETATS PROFESSIONALS

14

EL MERCAT: Joan Cuenca Canvi

15

Contactes

P

rimer de tot, agrair-vos els comentaris que ens heu fet arribar sobre la revista i, sobretot, animar-vos a continuar-ho fent. Cada correu electrònic que obrim és com destapar una història: què heu fet, què feu, on sou, amb qui manteniu contactes, en fi... un filó!!

Consell d’edició: Toni Aira, Ingrid Casasús, Sònia de Jaime, Elena Gelabert i Enric Xicoy.

Com podeu veure, hem ampliat la revista: més pàgines, més continguts, més

contactes i retrobaments (i més necessitat de col·laboracions...!). En aquest número, us convidem a conèixer un estudi molt personal de disseny,

Fotografia: Elena Gelabert Disseny: Servei de Disseny i Publicacions Blanquerna Correcció: Marta Esteller

com es viuen les eleccions del Barça, o l'autèntica marató que representa preparar La Marató de TV3. L'entrevista central ens porta una manera innovadora i polèmica de fer publicitat: el vídeo de la cadira de ZP explicat pel director creatiu de la campanya. Des de fora, ens arriben històries de Nova York i de l’Índia. Aquesta última, és un exemple de la vessant més humanista de la tasca d'alguns exalumnes. Us con-

Impressió: Gràfiques APR

videm a conèixer-la. I, finalment, la secció El Tema d'aquest número està dedicada a la comunicació

Depòsit legal: B-33.737/2006

en campanya electoral. Hem comptat amb la col·laboració de dos professors i dos

DESEMBRE 2006

exalumnes per comentar els eslògans de la passada campanya.

Per a més informació: [email protected] 93 253 31 08

nos nous contactes.

No oblideu de fer-nos arribar els vostres comentaris i idees i, sobretot, faciliteuUs desitgem una feliç entrada al nou any.

La bústia

Ens mullem?

3

En primer lloc, felicitar-vos per la iniciativa. Com a exalumna de la

Comunicació és tot

Facultat, penso que pot ser molt interessant tenir aquesta plataforma

Lluny de casa, a la ciutat de Nova York, fa un any que estic

que ens permeti posar-nos en contacte

al capdavant d'una empresa espanyola que va decidir

entre nosaltres i ens reconnecti amb la

establir una oficina comercial a la capital del món dels

Facultat.

negocis. Fer que aquesta oficina respiri –i sobrevisqui– cada

El Feed-Back pot arribar a ser una eina útil per a nosaltres si es con-

portar aquí. La preparació i el treball dur en matèries com la

verteix realment en un espai de posa-

gestió empresarial, les vendes i les tasques d'administració

da en comú i de debat de tot allò que

que vaig necessitar per engegar aquest projecte han servit

ens trobem en la nostra vida profes-

per fer-me veure amb il·lusió que, al cap i a la fi, sóc en el

sional. Un espai on exposar el que ens

mateix punt on vaig començar aquell dia en què pensava

interessa, ens indigna o ens intriga de

que em desviava de la comunicació.

la nostra pràctica diària. Juli Roma, Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (7a Promoció)

dia i es desenvolupi de forma sana era l'objectiu que em va

Per això penso que som nosaltres a

Avui veig clarament, que, en aquest món de negocis que m'envolta, m'aixeco cada dia pensant que vull que les per-

través a la nostra participació, o no,

sones que necessiten el que jo venc ens coneguin i sàpiguen

que podrem donar-li valor a aquesta

què fem i com ho fem. Sovint oblido que busco una venda i

plataforma i convertir-la en la xarxa

entro en una lluita de persuasió que clarament busca guan-

de relacions que el Degà descrivia en

yar una decisió favorable, una persona a qui hem arribat

el primer número d'aquesta revista.

amb tots els mitjans de què disposem per definir-nos i expressar-nos. I és en aquest punt on es barregen totes les eines i formes de comunicació que pensava que deixava enrere quan entrava en la gestió d'un negoci.

Ens veiem?

Però no, veig amb satisfacció que totes les activitats que desenvolupo al llarg del dia, des de les tasques comercials, fins a les converses amb els bancs, les reunions amb els

Azpeitia, l’Havana, Girona, Gavà,

advocats, contables i, no ho oblidem, les salutacions amb el

Porriño, Edimburg, Lleida... Gran part

porter de l'edifici i l'home del carretó

dels meus amics de Periodisme –a qui

dels cafès no són ni més ni menys que

aprofito per saludar– estan distribuïts

exercicis d'estratègia de comunicació.

per la geografia mundial d'una forma

Uns exercicis dissenyats a consciència

caòtica i desconsiderada. Mentre que

per construir i reforçar el que és i el que

no s'inventin sistemes de teletransport

vol ser l'empresa que avui represento.

o nosaltres ens convertim en persones capacitades per a l'organització de trobades internacionals amb èxit d'assistència –i és trist, però em temo que encara estem lluny d'aconseguir-ho–, crec que l'Associació d'Antics Alumnes

Ma Àngels Gallardo, Llicenciada en Periodisme (1a Promoció)

pot esdevenir un bon pont de trobada per a tots nosaltres!! M'agradaria que aquest nou organisme ple de vida fos un incentiu per al cultiu de les Natàlia Vázquez, Llicenciada en Periodisme (6a Promoció)

relacions que més bones estones ens han fet passar en la nostra vida... Qui no recorda els anys de facultat com una pàtria gairebé tan feliç com la infància?

Podeu fer arribar les cartes per aquesta secció al mail: [email protected] Assumpte: la bústia

• Empresa: Salados Comunicació • Any de creació: 2004 • Fundadores: Reyes Cavero i Laura Nogueras • Núm. treballadors: 4 • Serveis: estratègies creatives, disseny i aplicació de campanyes. Disseny de campanyes de comunicació, entre d’altres • Adreça: Marina, 23. 3r 2a Barcelona 08005 • Web: www.saladoscomunicacio.com • Blog: www.saladoscomunicacio.blogspot.com • Telèfon: 93 224 71 60 • Fax: 93 224 71 61

Emprenedors 4

Fotografia: Elena Gelabert

SALADOS COMUNICACIÓ, PUBLICITAT I DISSENY

“Tothom vol les feines per ahir, i això no pot ser…” El seu logo és una nina. Sense

clients van ser amics, coneguts. Els

Per sobre de tot, però, estan contentes

braços, perquè “per fer bona publi-

següents, amics i/o coneguts dels

d'haver pogut trobar l'equilibri entre la

citat amb el cap n'hi ha prou”, que

primers… i així, contactes i més con-

vida professional i la personal: “no tre-

vesteix de negre “perquè és, ha

tactes. Aquesta xarxa les ha portat a

ballem per fer-nos riques, però tenim

sigut i serà el color de moda” i

treballar per sectors tan diversos com

molta llibertat”. En part, la seva vida

enfadada, “perquè no li agrada la

els laboratoris farmacèutics, la per-

professional es nodreix d'aquests con-

publicitat d'avui en dia”.

fumeria, les galeries d'art, el material

tactes que els aporta la vida social, així

esportiu… Des del disseny d'un esde-

que l'han de mantenir!

La Laura, directora creativa, i la Reyes,

veniment a Barcelona, al d'uns sticks

Pel futur: mantenir-se. Créixer sí, però

directora de comptes, volien dedicar-se

d’hoquei herba per una empresa angle-

no a costa de certes coses que ja saben

a aquesta feina, però no a costa de

sa, que els acaba fabricant al Pakistan.

que no els agraden. A banda, tenen al

certes coses. No compartien ni els

La Laura disfruta estant “contra les

cap el llançament d'una línia de pro-

horaris, ni els sous, ni els timings de

cordes” quan es feu forçada a crear,

ductes... podeu veure'n una proposta a

feina, ni el masclisme de la professió.

innovant contra rellotge. La Reyes valora

la seva pàgina web.

Les dues tornaren de fer les amèriques,

la relació “propera” que es poden per-

on havien anat a treballar l'idioma i a

metre de mantenir amb els seus clients.

“conèixer noves tendències”, i

Amb el que menys disfruten és amb les

decidiren “tirar-se a la piscina” i crear

modificacions que sovint suggereixen

la seva pròpia agència. D'origen, són

els clients. Per la Laura, la frase maleï-

una agència creativa, però en la pràcti-

da podria ser: “molt maco el logo, fes-

ca cobreixen les necessitats dels seus

lo més gran i pinta-me'l de rosa”.

clients, bé sigui en la gestió global de

Per la Reyes, el pitjor és endur-se la

la comunicació o bé en l'organització

feina a casa, quelcom implícit en la

d'actes. I si elles no ho fan, busquen

tasca d'empresari. Una responsabilitat,

qui ho pugui fer.

i una necessitat de coneixements

La paraula que més sona durant la nos-

específics del món de l'empresa que

tra trobada és “contactes”. Els primers

van trobar a faltar al principi.

Reyes Cavero Vázquez Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques. 2a Promoció. Postgrau en Publicitat Digital. Màster en Disseny i Producció de Continguts Multimèdia, La Salle-URL. Laura Nogueras de Ugarte Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques. 3a promoció. Màster en Direcció d'Art (Facultat de Comunicació Blanquerna-URL). Postgrau en Publicitat Digital.

La jornada de… 5

Fotografia: Elena Gelabert

CRISTINA MUÑOZ CLOTET, SOTSDIRECTORA DE LA MARATÓ DE TV3 1a Promoció Comunicació Audiovisual

“”

A diferència dels programes diaris o setmanals, La Marató s’ho juga tot a una carta.

La Marató de TV3, un treball d’equip

S

ón les 9:30 i arribo al despatx. El Xavi ja hi és. És

encertada o no. Afortunadament, sovint és així i

el director i el primer a arribar. En mitja hora,

unes 13 hores més tard del “ja està fet”, arriba el

tenim la primera reunió d’una llarga llista.

“felicitats”. Satisfacció i molt, molt cansament:

Sovint dic que tenim “reunionitis”. Les reunions

moltes hores dempeus i una tensió constant.

són imprescindibles –sobretot en els inicis– però,

Però, per arribar aquí, cal fer l’escaleta, una de les

a vegades, tinc la sensació que, quan acaba el dia,

parts més creatives de la feina. Entrevistes, actua-

l'única cosa que he fet és parlar i parlar. I decidir,

cions, situacions... El programa va prenent forma

que és del que es tracta. Avui, sobre les seus de

i omplint buits. Ara sembla que sobra temps,

telèfons –La Marató de TV3 en té cinc: Palau Sant

però sabem que arribarà el dia de l’Sleepy Hollow:

Jordi, Plató 2, Girona, Lleida i Tarragona. Cal

quan l’escaleta creixi tant que per complir-la hau-

saber què hi farem, a les connexions que s'establi-

ríem de fer 15 hores de programa, arribarà el

ran durant tot el dia. El Raül, el redactor respon-

moment de reunir-se per “tallar caps”.

sable de l’entreteniment, ens avança les seves

És hora de dinar i arriben la Reyes i el Bep.

propostes. Decidim també quins presentadors hi

Avui ha estat un dia dur. Tornen d’enregistrar

enviarem. Acabada la reunió, tinc el temps just

una entrevista amb un dels testimonis i veure

per respondre dues trucades i consultar i classi-

com pateix, els ha deixat “tocats”. El seu ànim

ficar el correu, mentre apareixen a l’ordinador tot

contrasta amb el de la Bea i el Miquel Àngel, que

d'avisos de reunions i tasques pendents.

han enregistrat una crida a la solidaritat amb un

11:30. Fem tard a la segona reunió. El Toni,

personatge famós i en un ambient molt més fes-

ajudant de realització, té ja una escaleta en blanc.

tiu. A les 15:30 tenim reunió de programa i

Hem d'omplir els buits per tal de fer un progra-

molts hem decidit dinar aquí. A l’altra punta, hi

ma. I no un programa qualsevol. Més de 12 hores

veig el Ricard, el productor, i la seva gent, el

de directe que es recolzen en tres puntals: la sen-

Carles i el Fran. Veure aquesta taula és veure el

sibilització, la divulgació i l’entreteniment.

que és La Marató: un equip.

Combinar-ho tot no és fàcil. Però aquí és on rau

Després de la reunió per posar en comú el que

part del nostre èxit: apropem la realitat de les per-

fa cada àrea, passo per grafisme per veure el

sones que pateixen les malalties que tractem

Marcos3D, l’infografista. Està treballant els vídeos

–aquest any, el dolor crònic– alhora que

científics i, tot i que aquest any la Leticia, redacto-

eduquem i informem i, tot plegat, entretenint. Si

ra de divulgació, fa el seguiment dels meus stories,

més no, ho intentem. I tot i que cada any mirem

cal prendre decisions sobre la marxa. Després

de millorar, sabem que sempre es pot superar.

d'això, puc posar-me a “treballar”: preparar

Aquest és el repte. Any rere any. A diferència dels

reunions, textos, trucades... fins a les 8, que

programes diaris o setmanals, La Marató s'ho juga

decideixo que és hora d'anar-me'n. Quan marxo,

tot a una carta. El 17 de desembre. I com cada

ja només queda l’Emili, el realitzador. Acostuma a

any, quan comenci el programa, pensarem el

ser l'últim. Mentre surto, penso en tot el que he

mateix: Alea jacta est. Ara “només” cal portar-ho

de llegir a casa i –de cop– recordo que encara he

a terme. I mentre ho fem, comprovarem si l’hem

d'escriure aquest article: “Són les 9:30 i...”

La jornada de… 6

Fotografia: Elena Gelabert

TONI AIRA FOIX, COL·LABORADOR DEL DIARI AVUI, SAPIENS I REVISTA BARÇA 5a Promoció Periodisme

Tot és comunicació… i més en campanya!

“

E

l Kennedy català”, “la Cort de Camelot”, “més

tracten la campanya. Internet, a més, ha estat

que un president d'un club de futbol”… Els mit-

sempre un mitjà que Joan Laporta ha volgut

jans anaven plens d'entusiasme i d'expectativa.

atendre especialment i mai vam deixar un mail

Era l'estiu del 2003 i Joan Laporta acabava de

sense contestar. Ell personalment llegia els que

desembarcar al Futbol Club Barcelona. Havia pas-

l'apel·laven directament i en donàvem puntual

sat una campanya electoral intensa i jo havia

resposta. Aquesta era una de les meves respon-

tingut la sort de treballar en el seu equip de

sabilitats inexcusables.

comunicació. Aquest estiu de 2006, hi vam tornar. Tot va ser molt diferent, canviant, com és

destaca per damunt de la resta, especialista com

el món en què ens movem: el futbol, els mèdia,

és a projectar missatges clars, concisos, directes i

les eleccions i el màrqueting polític.

fàcilment intel·ligibles. Els periodistes tenim una

La primera campanya, érem pocs, amb moltes

“”

Els mèdia són els grans protagonistes de tota campanya electoral

I, en aquesta estratègia de mitjans, la televisió

base adquirida i treballada durant la carrera, que

ganes i amb una cosa clara que em va dir Ferran

ens ajuda a treballar-hi en millors condicions

Soriano des del minut u: “Tot és comunicació”.

que d’altres. Però, a més, què hi ha de millor

Així és com em va dir que treballaria per a ells

que una bona i efectiva imatge per transmetre

sense una àrea de responsabilitat delimitada en

aquest missatge que treballem els periodistes?

un primer moment. Però l'aclariment del

Així és com en política, el líder és la icona

panorama arribaria aviat. Feia un any que tre-

necessària que ha de servir de ganxo i motor

ballava en la meva tesi sobre campanyes elec-

que arrossegui la resta del projecte. Qui tenia la

torals i tenia una mínima consciència del ritme

millor icona en les eleccions al Futbol Club

trepidant d'aquests grans esdeveniments. El

Barcelona el passat mes de juliol? Qui va guan-

segon dia de treball a la candidatura, ja tenia

yar? Evidentment, els resultats esportius,

feina molt concreta en l'àrea de comunicació

econòmics i de gestió també van ser claus en la

escrita i estratègia amb el mitjans.

victòria. Però en la concepció de tot això també

Els mèdia són els grans protagonistes de tota

hi treballa la comunicació, i així ho he pogut

campanya electoral. De fet, la primera reunió

comprovar en treballar dins d'una institució que

del dia sempre es fa amb el dossier de premsa a

tothom sap que és més que un club.

la mà. Al resum dels titulars d'informatius televi-

Efectivament, els especialistes en comunicació

sius i radiofònics s'hi sumava el gruix del

tenim molt de camp per recórrer. Perquè tot és

paquet, que són les pàgines dels diaris que

comunicació... i més en campanya!

Nova York

Crònica des de 7

OLAF CUADRAS FERRÉ DIRECTOR D’ART EN PUBLICITAT A REYNARDUS & MOYA ADVERTISING

La publicitat és una de les feines que més motivació i salut mental requereix

8a Promoció Publicitat i Relacions Públiques

“”

H

A Nova York pots sortir al carrer amb els calçotets al cap que ningú es riurà de tu

i ha vegades que em trobo al metro i m'entretinc

comportant moltes vegades que s'utilitzi un llen-

mirant les cares de la gent. Aquesta ciutat és un

guatge publicitari molt bàsic, de manera que es

circ, on ningú para atenció al cíclop o a la dona

puguin englobar diverses procedències i classes

barbuda que té al costat. Si el dia no m'ha anat

socials. Tot i això, sembla ser que hi ha una llum

especialment bé, sempre em pregunto quina

d'esperança per a la creativitat, perquè està emer-

necessitat tinc d'estar aquí, però immediatament

gent un nou target, els fills dels immigrants,

passa alguna cosa que em recorda que sóc a Nova

nascuts ja als EEUU i educats en el tipus de pu-

York, una ciutat efervescent, bulliciosa i excitant.

blicitat anglosaxona. Tot i que molts d'ells miren

La veritat és que vaig tenir molta sort. Vaig

la televisió americana i llegeixen la premsa en

venir una mica perdut, però en poc menys de dos

anglès, també són susceptibles d'impacte per

mesos ja estava treballant de director d'art en una

part dels canals hispans. Hi ha dues raons més per les quals no tornaria

agència de publicitat. Ara mateix estic en una petita agència hispana

ara mateix a Barcelona. La primera és la ciutat.

que té clients importants. El mercat hispà és un

Tot i que no me n'he enamorat com d'altra gent,

mercat molt especial i complicat. Amb Internet,

Nova York és una ciutat que m'agrada. Té coses

la televisió per cable o el màrqueting directe,

bones, pots conèixer un munt de gent interessant

sembla que en el mercat general hi ha una

i sempre hi ha esdeveniments culturals diferents.

tendència a dirigir molt més l'impacte de la pu-

Malgrat això, és un lloc que et pot fer sentir molt

blicitat al target específic al qual ens dirigim. Si

sol, perquè, a banda de ser una enorme i claus-

volem vendre canyes de pescar, és una gran sort

trofòbica gàbia de ciment, pots passar desaperce-

que existeixi un canal de pesca, perquè, enlloc

but tota la vida si no et fas notar. A Nova York

de matar mosques a canonades posant un anun-

pots sortir al carrer amb els calçotets al cap que

ci a la televisió en obert, estem utilitzant un rifle

ningú es riurà de tu.

de franctirador que ens permet parlar només a

L'altra raó per la que estic aquí és per fugir de

qui ens interessa. Tot i així, hem de tenir en

l'anomenat mil·leurisme. No he experimentat

compte que no és el mateix dirigir-nos al

gairebé el món laboral a Barcelona i no sé quines

pescador

al

en són les causes, però em sembla que la publici-

pescador de xipirons de Cadis. Doncs bé, el mer-

d'anxoves

de

l'Empordà

que

tat és una de les feines que més motivació i salut

cat hispà el formen uns 40 milions de persones

mental requereix, i aquest tipus de remunera-

de països molt diversos, com Mèxic, Argentina,

cions poden ser d'allò més desmotivants. De totes

República Dominicana, Equador, etc. molts dels

maneres, si vols ser creatiu, no es pot estar tota la

quals no disposen d'internet o no tenen televisió

vida sense fer una peça decent, malgrat cobris

per cable. Quin escenari! Aquesta situació acaba

com per conduir un Mercedes.

Entrevista 8

Entrevista. Sònia de Jaime Fotografia: Elena Gelabert

TOMÁS FERRÁNDIZ, PUBLICITARI

“Levántate ZP ha creat polèmica als mitjans, no a la societat. A la gent no li ha molestat” El passat mes d'octubre, una campa-

“robar” la cadira del president?

nya de publicitat va omplir pàgines i

El lema era “Levántate”. Una campa-

Un dissabte a les 10 de la nit, “4 gatos” penja el vídeo al seu blog i a Youtube.

pàgines de diaris, espais de ràdio i

nya contra la pobresa necessita una

Diumenge a les 10 del matí, el cor-

televisió. El cost de difusió va ser

amplíssima difusió. Volíem que els

reu de “4 gatos” està col·lapsat.

zero, però el producte no va ser

polítics fossin els primers a aixecar-

I després...

entès per tothom. Parlem amb

se... com ho podíem fer? doncs

Al migdia, som als telenotícies i a la

Tomás Ferrándiz, director creatiu de

traient la cadira al polític! Vam pre-

nit, el programa El Buscador emet el

la campanya de Tiempo BBDO.

sentar la idea al client i la va

vídeo íntegre en hora de màxima

Exalumne de la primera promoció i

aprobar entusiasmat.

audiència. Dilluns ja som a la con-

llicenciat en Publicitat i Relacions

I què és el que prepareu?

Públiques, ens explica com neix el

Creem un col·lectiu que es diu “4

vídeo que mig milió de persones van

gatos” i que té el seu propi blog.

tra d’El País. Això està molt bé... però no tot va ser tan positiu

descarregar en només tres dies.

“Les coses van anar molt més ràpid del que teníem previst” Què és una campanya viral? És el boca a boca modern. Has d'acon-

Fem un vídeo, suposadament enre-

El dimarts al matí, un periodista anun-

seguir enviar alguna cosa que valgui

gistrat per aquest col·lectiu, en el

ciava que estàvem detinguts, mentre

la pena reenviar. Passem d'un indi-

qual mostrem com entren al

que jo el veia des de casa. A banda,

vidu passiu a un d’actiu, que crea i

Congrés i agafen la cadira del presi-

s'amenaça amb represàlies a alguns

reenvia informació.

dent del govern.

funcionaris...

La campanya del Mil·leni de Nacions Unides, el client, us encarrega difondre l’acció Levántate contra la pobreza, com es passa d'aquí a

I llanceu la campanya...

Per què?

Sí, però les coses van anar molt més

Quan ets el centre de la notícia,

ràpid del que teníem previst. Com comença?

t'adones de com funcionen alguns mitjans, com s'atreveixen a dir

haguéssim aconseguit. 9

“La Facultat va ser una base sòlida que em va preparar per fer front a aquesta jungla”

Què tenen en comú Amo a Laura i Levántate ZP? Ambdues són teaser viral, però en la

coses sense contrastar-les? Estem

I els costos?

campanya per la MTV, la polèmica

molt contents de com van tractar el

Zero euros. Per al client, zero euros.

va estar més en la societat perquè

tema alguns mitjans com El País, El

Un cop tot ha passat, canviaries algu-

tocava la fibra a un determinat

Mundo, Tele 5, Antena 3 o La Sexta. Però amb d'altres periodistes, pen-

na cosa? Potser intentaria analitzar d'una ma-

públic. A Levántate ZP, la polèmica va estar en els mitjans. Va ser una

ses, d'on treuen aquestes informa-

nera més extensa les repercussions

polèmica mediàtica, no social. A la

cions? Com les contrasten?

que el vídeo podria tenir. Ja ho

gent, el vídeo no li va molestar.

Va ser aquest, el moment de descobrir-ho tot? En realitat, dilluns a la tarda ja havíem enviat una nota de premsa, conjun-

havíem fet, però ens vàrem quedar curts. El més positiu? En general, tot ha estat molt positiu,

Pel que fa a la Facultat, com valores els teus anys d’estudiant? Va ser una base sòlida que em va preparar per fer front a aquesta

tament amb el client, explicant que

com a agència. Crec que ha estat

“jungla”. I, personalment, encara

es tractava d'una campanya contra

una molt bona campanya de publi-

que soni a tòpic, va ser una etapa

la pobresa.

citat viral. He gaudit i he patit amb

que em va marcar en tots els sentits.

Aleshores?

alguns clients, però la millor expe-

Fins i tot en el sentimental.

Doncs hi va haver mitjans que es van

riència ha estat Levántate. Claríssim.

posar en evidència ells mateixos, i

I el més negatiu?

suposo que això els va sentar mala-

Llàstima de les respostes i reaccions

ment i van dedicar-se a carregar

exagerades d'alguns polítics i alguns

contra la idea. El vídeo és un

periodistes.

El millor? El fanzine que vam posar en marxa, El Revés i del qual vàrem editar quasi 30 números. I el pitjor...

muntatge que es va fer de forma

I el client?

Les amanides de cruditées

totalment legal, passant tots els con-

El client ha aconseguit els seus objec-

Una recomanació per als alumnes de

trols de seguretat per prendre les

tius. La portaveu que es va discul-

imatges, que després vàrem muntar

par al Congrès en nom de l'ONU a

segons els nostres interessos.

Nova York no era el nostre client.

escoltar. La sang us ha de bullir. I ho

I el públic general?

Els dies 15 i 16, la premsa va reco-

heu de fer vosaltres mateixos, perquè

Els internautes van ser més llestos que

llir àmpliament la campanya contra

aprendre't la lliçó de memòria, en

la pobresa. Sense el vídeo, no ho

publicitat, no és suficient.

els periodistes. Van veure les pistes

publicitat? No n'hi ha prou amb anar a classe i

que hi havia al vídeo sobre la seva falsedat. Els blogs, diumenge al migdia, ja comparaven fotogrames de la cadira i de la finestra. Poques hores després de sortir, ja es deia que el vídeo era un Fake. Heu tingut repercussió mediàtica, però heu aconseguit els objectius de la campanya? Amb escreix. La forma de participar en la campanya consistia a entrar a la web i signar, informant que t'anaves a aixecar contra la pobresa. Un dia abans de llançar el vídeo, hi havia 3.000 inscripcions, el dia 16 n'eren 360.000. Molta gent... No ho hauríem aconseguit mai amb un anunci de televisió, ni amb una pàgina de premsa. La xifra és molt important, sobretot perquè el global de tota Europa va ser de 900.000 persones registrades.

“Els internautes van ser més llestos que els periodistes”

El tema 10

Text: Enric Xicoy Fotografia: Elena Gelabert

UN DEBAT ENTRE ESPECIALISTES

La comunicació en campanya electoral Quatre dies després d'haver començat

volupada; però també és veritat que

I des d'un punt de vista informatiu,

la campanya electoral a les eleccions

s'està començant a notar algun

les campanyes condicionen la

al Parlament de Catalunya, vàrem

canvi. En aquestes eleccions, han

informació? O sempre estem en

convocar a la Facultat quatre perso-

aparegut elements una mica més

campanya?

nes per parlar-ne. La mirada periodís-

agressius, més de màrqueting, com

tica l’aporten l'exalumna Neus

pot ser el DVD o la signatura davant

gent busca més el periodisme inter-

Contreras, que havia seguit la pre-

notari de CiU. El que passa és que el

pretatiu. Hi ha molta informació de

campanya d'Artur Mas per La

clima polític no dóna per grans

campanya, però això no vol dir que

Vanguardia, i el professor de la

transgressions, hi ha massa igualtat

es llegeixi. El que fem és un gran

Facultat Ferran Sàez, articulista i

en les enquestes i això impedeix ser

esforç per donar claus interpreta-

opinador en diferents mitjans. Des de

transgressor. Solen ser avorridís-

tives, però les possibilitats són

la vessant publicitària, Javier Inglés,

simes, l'objectiu sembla que sigui

reduïdes, sobretot pel factor temps.

nedar i guardar la roba.

No pots dir “ha carregat contra

un altre exestudiant que ha fet campanyes de partit i institucionals, i

F. Sàez: Des d'un punt de vista

N. Contreras: En aquests moments, la

esquerra”, has de dir “per què ho ha

Víctor Curto, també professor de la

metodològic, el problema és que no

fet”. Ajudar a interpretar la

Facultat i creatiu publicitari. Amb

es pot mesurar la incidència d'una

importància dels fets.

ells, volíem analitzar l’efectivitat de

campanya. Per mesurar quelcom,

les campanyes electorals des d'un

necessitem tenir un punt de referèn-

punt de vista comunicatiu.

cia que no tenim. No dic que no serveixin per a res, dic que no es pot

I en la informació, com influeix la ideologia del periodista? F. Sàez: La propaganda real està sortint, sobretot en aquesta campa-

Són útils la campanyes de propaganda política? V. Curto: Els efectes s'han tendit a

“Els eslògans són la demostració més clara que no hi ha res de nou” Javier Inglés

magnificar. El cert és que els teòrics més optimistes creuen que pot provocar un 2 o 3% de canvi en

“La propaganda real es fa a dos quarts de nou, quan es fa la portada: foto i titular” Ferran Sáez

l'actitud de vot. En realitat, la seva funció és més reafirmar l'opció de

mesurar-ne la incidència. Ens caldria

nya, d’El País. El periodisme

vot, que no pas provocar un canvi.

una Catalunya que tingués eleccions

d'opinió està molt clar. La propa-

Des del punt de vista de comuni-

sense campanya, per veure si aques-

ganda dura està sortint als titulars,

cació persuasiva, la propaganda

ta realment té alguna incidència en

no en els nostres articles d'opinió. El

política és molt rudimentària; està

el resultat, i això no és possible. A

perill no està en el periodisme

condicionada perquè ha d'arribar a

banda, hi influeixen molts més fac-

d'opinió. La propaganda real es fa a

tothom, a molts tipus de públics.

tors que un eslògan: les mateixes

dos quarts de nou, quan es fa la por-

enquestes, el que la gent llegeix, el

tada: foto i titular. Però això, la Sra.

que sent, les pel·lícules que veu...

Pepita no ho sap.

J. Inglés: Estic d'acord en què ens trobem en una fase molt poc desen-

11

Javier Inglés Director creatiu de Tiempo BBDO. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques (2a Promoció)

Neus Contreras Periodista de La Vanguardia. responsable del seguiment de la pre-campanya de CiU. Llicenciada en Periodisme (8a Promoció)

Víctor Curto Director creatiu d’Orbital BBDO. Professor de la FCB i responsable de comunicació.

Ferran Sáez Director de l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna. Professor de la FCB.

tenim els publicitaris, aquí les cam-

punt cínic, i un punt de disculpa:

sap de quin peu calça. En el segui-

panyes no tenen missatge emo-

assumeixo el meu paper d'anomalia.

ment de campanya, et passes del dia

cional. Els publicitaris tenim gran

No canviarem. En el cas del Partit

darrera un candidat i al final només

culpa que la publicitat no sigui

Popular, “Sentit Comú”, crec que és

veus el partit que et toca. Potser

d'una altra manera.

un eslògan pensat en castellà i mal

N. Contreras: Amb l'opinador, el lector

caldria intercanviar-los, per higiene

N. Contreras: No s'acaba d'aportar res

mental. Cal posar les coses en

de nou. S'utilitzen nous format que

perspectiva.

descriuen com a “innovadors”, però

traduït al català, perquè en català el sentit comú és el seny. N. Contreras: Tots em semblen força

I els publicitaris?

que, a l'hora de la veritat, no t'a-

V. Curto: La nostra manipulació,

porten nous continguts, però el mis-

I això pot canviar?

satge és el mateix. Hi ha sms, blogs,

V. Curto: Hem de tenir en compte que

enfront de la dels diaris, és de pati

plans. Grisos. No em criden l'atenció.

de guarderia. Les formes de fer campanya estan canviant? Nous materials: blogs, els DVD, els sms, ...

“En el seguiment de la campanya només veus el partit que et toca. Potser caldria intercanviar-los, per higiene mental” Neus Contreras

V. Curto: El model de campanya està totalment esgotat. L'acte del notari és demostrar que la campanya en si

“La nostra manipulació, enfront de la dels diaris, és de pati de guarderia” Víctor Curto

no té cap valor contractual, que hauria de tenir. Hi ha un model

però són poc més que un entreteni-

aquests eslògans passen el test de

esgotat. És una sangria de temps i de

ment per al periodista, a l'hora de

l'Imserso. Han d'arribar a tothom i

diners. Ens estem adonant que el

seure i d’escriure... acabes dient el

ser entesos per tothom. Per la gent

model està obsolet, però no acabem

mateix.

que busca alguna cosa més, són

de trobar-hi l'alternativa. F. Sàez: Ara es diu que el DVD és

I els eslògans?

massa bàsics, tenen un efecte

J. Inglés: Els eslògans són la

desmotivador. J. Inglés: Potser l'alternativa aquí seria

l'americanització de les campanyes

demostració més clara que no hi ha

d'aquí, però aquesta americanització

res de nou. “Fets, no paraules”, l'uti-

la segmentació. Organitzar-se com

va començar l'any 1999 amb un acte

litza Montilla (exministre d'indús-

fan les multinacionals.

espectacular: Pujol dalt de l'Aneto,

tria), i és el lema utilitzat per Endesa

convocant amb mòbil les eleccions.

durant l’OPA a Gas Natural. I ell,

polític a vendre avui que no sigui el

També és l'any en què Maragall

precisament ell, ho hauria de saber!

de la bona gestió. No pot sortir un i

comença a fer sopars amb empre-

Esquerra sembla una justificació.

dir: “Hem pensat envair Andorra”. I

saris, pagant i desvinculant el nom

CiU té un posicionament clar.

això significa campanyes planes. Ja

del candidat del partit. J. Inglés: S'estan utilitzant noves tècniques, però el problema també el

V. Curto: Crec que és palès el paper

F. Sàez: No hi ha cap altre producte

no hi ha res a inventar, tret del

d'outsider que està reivindicant

pentinat del Mas... A la transició, sí

esquerra. “Som com som” té un

que hi havia coses a inventar.

Entrevista

www.sonrisasdebombay.org

12

Entrevista: Sandra Balsells Fotografia: Carles Carabí

JAUME SANLLORENTE, LLICENCIAT EN PERIODISME (1a Promoció)

“He establert un compromís per tota la vida” Després de llicenciar-se a la Facultat

nens es quedaven de nou al carrer...

de Comunicació Blanquerna i d'exer-

... i vas intentar evitar-ho.

cir de periodista durant nou anys,

Les xarxes de prostitució ja tenien un

carrers, però mica en mica van canviant gràcies a l'afecte que se'ls dóna. Això deu requerir una gran vocació i

Jaume Sanllorente va optar per donar

llistat amb els noms dels nens i els

un gir radical a la seva vida. L’any

preus que els hi posaven, esperant

Ens passem el dia dient que el món va

2005 es va instal·lar a Bombay amb

el moment del tancament. Va ser

molt malament, però sovint ens

l'objectiu de rescatar nens orfes dels

com descobrir un mur molt negre i

oblidem que el món està format per

carrers. Per fer-ho, va fundar l'ONG

voler pintar un trosset de blanc.

persones i que nosaltres en som

Sonrisas de Bombay on acull 200 cria-

Així va néixer Sonrisas de Bombay.

una. Si nosaltres aportem alguna

tures i ofereix educació a més de mil.

Una iniciativa molt generosa, però que requeria recursos...

Visites l'Índia als 25 anys, quan eres

Jo llavors només tenia el meu sou de

una energia enorme.

cosa, una part del món l'estarà aportant. No és més responsable del món el fundador d'una OGN que

delegat a Catalunya de la revista

periodista i una moto que estava

algú que treballi en una oficina o a

Comercio Exterior...

pagant a terminis. Res més. Vaig

la redacció d'un diari.

Quan vaig fer el primer viatge a l'Índia, el cert és que no tenia cap ganes d'a-

haver de fer veritables esforços per

Què queda del Jaume periodista?

poder-ho tirar endavant.

Moltíssim. D'alguna manera, mai

nar-hi. Jo volia viatjar a Sudàfrica.

Però, finalment, ho vas aconseguir.

deixaré d'exercir el periodisme,

Em va convèncer una agència de

Sí. El dia que vaig signar els estatuts de

perquè gran part de la meva tasca

viatges i no sé ben bé per què, però

Sonrisas de Bombay va començar la

consisteix a comunicar, a donar a

vaig acabar quedant-m’hi tot un

resta de la meva vida. He establert

conèixer aquesta realitat a tot aquell

mes.

un compromís de per vida amb els

que vulgui escoltar-me. En aquest

més pobres de Bombay. No és una

sentit, el meu pas per Blanquerna

deixar-ho tot i quedar-te a viure a

feina que pugui deixar en qualsevol

em va marcar molt. Conservo un

Bombay.

moment, és una opció de vida amb

record magnífic d'aquells anys.

Quatre anys després, vas decidir

Aquella decisió va ser fruit de nombrosos viatges, de veure les limitacions i les necessitats dels intocables. No va ser el resultat de cap

la qual moriré. Com aconseguiu integrar nens acostumats a viure al carrer? Vinc d'una família de classe mitjana

Com podem contribuir als teus esforços? Una molt bona manera d'anar assegurant els nostres projectes és la

frustració sentimental ni professio-

que em va ensenyar a caminar per

xarxa d'apadrinaments. El futur

nal ni de cap tipus de revelació.

la vida mitjançant l'amor i el

d'un nen depèn de 15 euros al mes.

respecte. Potser per això dono tanta

Si tenim apadrinaments, podrem

importància a l'afecte en el nostre

acollir més infants. Ara estem pro-

orfenat. Quan arriba un nen del car-

jectant la construcció d'un nou

un petit orfenat de Bombay que

rer, els primers dies no són fàcils.

edifici que ens permetria rescatar

estava a punt de tancar per manca

Estan acostumats a mals hàbits i

400 nens més dels carrers. Però ens

de fons. Si no es feia res, aquells

repeteixen patrons que han vist als

falten apadrinaments...

Va ser, doncs, una decisió molt meditada. Sí. Vaig decidir quedar-me en visitar

Notícies

Canal Latino TV, creat per dos exalumnes, supera els quatre milions d'espectadors

13

Mario Colomer Eisenfhür (2a promoció) i Rafael Martínez Duarte, de comunicació audiovisual, són dos dels creadors de Canal Latino. Aquest canal de televisió que emet des de Sabadell a més de 35 ciutats de l'Estat espanyol, entre les que destaquen Barcelona, Madrid, València, Saragossa i Sevilla, ha aconseguit prop de 4.000.000 d'espectadors acumulats al mes, segons dades de Sofres. Paral·lelament, Canal Latino ha arribat a un acord de col·laboració amb la cadena àrab Al Jazira Internacional per emetre un programa informatiu en castellà a la franja de matí, on s'adaptaran els continguts del programa del canal àrab amb una introducció comentada per un representant destacat d'aquesta comunitat que està per confirmar.

Noves portes automàtiques per accedir a la Facultat Des del mes de novembre, la Facultat ha

Anna Roig, representant de l'Estat espanyol a Egipte

posat en marxa un nou sistema d'accés

Anna Roig (6a prom.) ha participat al “II

amb portes automàtiques per les quals és

Dialogue 21 Workshop” organitzat per

necessari disposar d'una targeta d'accés.

l'Anna Lindh Foundation, de la Unió

Aquesta targeta no és necessària per visites

Europea, que promou el diàleg entre cul-

puntuals, però en cas que utilitzeu fre-

tures. Llicenciada en Periodisme, ha format

qüentment les instal·lacions de la Facultat,

part del grup "Media and Diversity", que ha

cal que la demaneu al Servei d'Antics

fet propostes d'iniciatives pràctiques per tal

Alumnes ([email protected]) indi-

d'afavorir el diàleg en els mitjans de comu-

cant nom, cognoms i DNI.

nicació. El document final amb les propostes i recomanacions s'ha debatut en la

Convocat el segon premi “Fructuós Gelabert de guions de llargmetratge de ficció”

Conferència de Ministres d'Afers Exteriors de EuroMediterrània, que va tenir lloc el passat 27 i 28 de novembre a Tampere, Finlandia.

La Facultat de Comunicació Blanquerna

Sandra Rikic obté la beca Leonardo

ha convocat el segon premi “Fructuós

Sandra Rikic (9a prom.) s'ha incorporat

Gelabert de guions de llargmetratge de fic-

al Departament de Relacions Públiques de

ció”, dotat amb 6.000 euros. Podeu consul-

SONY Europa a Londres, com a part de la

tar l'objectiu i les bases del premi –la data

seva formació després d'obtenir la beca

límit per entregar els guions és el 28 de

Leonardo. Llicenciada en Periodisme,

febrer del 2007– a la web: http://comuni-

col·labora en el desenvolupament de la dar-

cacio.blanquerna.url.edu/premiguio/defaul

rera campanya dels nous productes d'àudio

t.asp.

que la companyia japonesa ha posat a la venda. Entre d'altres, realitza tasques de seguiment mediàtic, creació d'eines internes del

Convocat el primer premi “Prat Gaballí”

departament i organització d'esdeveniments que periòdicament SONY du a terme. Sandra

El Col·legi de Publicitaris i Relacions

ment que suposa el viure a una ciutat nova amb gent de diverses cultures ajuda a madu-

Públiques de Catalunya ha convocat el

rar i descobrir el nombre infinit de possibilitats que hi ha una vegada acabada la carrera”.

Rikic recomana l'experiència tant a nivell professional, com a nivell personal, “l'enriqui-

“Primer Premi Prat Gaballí” de foment de la recerca en publicitat i relacions

XIII Jornades de Comunicació Blanquerna

públiques, dotat amb un premi de 3.000

Les XIII Jornades de Comunicació Blanquerna se celebraran els dies 13, 14 i 15 de març

euros. L'objectiu de la convocatòria és pre-

de 2007. Aquesta edició està dedicada al tema genèric de la por i la seva múltiple inter-

miar el treball acadèmic sobre temes pu-

relació amb els mitjans de comunicació. S'abordaran aspectes com la presència de la por

blicitaris o de relacions públiques que faci

en els missatges difosos pels mitjans, els mitjans com a portaveus de les pors socials o

una major aportació pràctica al desenvolu-

com a generadors de pors, l'alarma social, la por com a producte de consum en els seus

pament de la professió. Els participants

múltiples vessants, i la democràcia com a sistema que pretén garantir una societat sense

han d'acreditar la seva matriculació com a

pors, entre d'altres.

alumnes a qualsevol programa de tercer

Les Jornades de Comunicació Blanquerna són un acte obert a tots els exalumnes i, com

cicle en l'especialitat de comunicació.

ja es va fer en la passada edició, seran diversos exalumnes els qui moderin i participin en les taules rodones.

Nomenaments 14

Xavier Lladó s'incorpora a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Àngela Aguiló nova responsable de comunicació i relacions públiques de Bodyesthetic

Xavier Lladó Padrós (6a prom.) s'ha incorporat al Departament

Àngela Aguiló (9a prom.) ha estat nomenada responsable de

de Comunicació de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de

comunicació i relacions públiques dels laboratoris farmacèutics

Catalunya. Llicenciat en Periodisme, desenvoluparà la seva tasca

Bodyesthetic. Llicenciada en Periodisme, s'incorpora a l'àmbit de la

professional en el Departament de Premsa. [email protected].

cosmètica mèdica, en una empresa amb presència a més de 35 països i que té la seu central a Gavà, on també s'ubica la planta de pro-

Dani Coll, nou executiu de comptes a Bassat-Ogilvy

ducció cosmètica i farmacèutica. [email protected].

Dani Coll (6a prom.) s'ha incorporat com a executiu de comptes a la seu de Barcelona de l'agència de publicitat BassatOgilvy. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, treballarà al compte de Mattel. Bassat Ogilvy Barcelona porta comptes nacionals i internacionals, entre les que destaquen Nestlé, Unilever, Mattel o Cruzcampo, Nutrexpa i La Caixa. Dani Coll cursa actualment el Postgrau de Planificació Estratègica de la Comunicació Empresarial a la Facultat.

Eduard Garcia s'incorpora a SmGrup com a copy creatiu Eduard Garcia (9a prom.) s'ha incorporat a l'empresa SmGrup com a copy creatiu. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, es farà càrrec dels processos de creació de concepte dins del Departament Creatiu, així com del desenvolupament de textos.

Eduard Traveria Comellas i Saray Marin Valdivieso s'incorporen a la recent creada televisió de Mallorca

SmGrup és una empresa que ofereix serveis de comunicació i

Llicenciats en Periodisme (9ª prom.), Saray Marin i Eduard

màrqueting comercial, comunicació interna i editorial. Eduard

Traveria formen part del nou equip de Mallorca Televisió com a

Garcia és també llicenciat en Periodisme i Humanitats.

ENG d'informatius. La nova televisió local va iniciar les seves

[email protected].

branding, identitat corporativa, publicitat, màrqueting directe,

emissions el passat 11 de setembre. Mallorca TV neix amb la vocació de ser una televisió insular, pública i de proximitat, que aposta per uns informatius “dinàmics, moderns i actuals”.

Marta Perés, nova adwords trainee coordinator de Google Marta Perés Ro (8a prom.) s'ha incorporat com a adwords trainee coordinator a la seu de Google a Dublin. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques s'integra dins de l'equip de gestió del programa de publicitat per Internet Adwords de Google per als clients espanyols. Dublin és la seu a Europa de Google.

Anna Escolà s'incorpora a Did Grup Comunicació

[email protected].

Anna Escolà (8a promoció) s'ha incorporat a l'equip de DiD comunicació, consultoria de Comunicació i Relacions Públiques, com a press-assistant. Llicenciada en Periodisme, s'encarregarà de les relacions amb els mitjans de comunicació, el seguiment de la premsa i l'elaboració de continguts per a revistes de comunicació internes. [email protected].

El mercat 15

Fotografia: Elena Gelabert

JOAN CUENCA PROFESSOR RESPONSABLE DE LA BORSA DE TREBALL DE LA FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA 1a Promoció Publicitat i Relacions Públiques

Canvi

Q

ue el mercat està contínuament canviant, és un

les nostres principals eines, però s'han d'utilitzar

tòpic. Que l'adaptabilitat a aquests eterns canvis,

estratègicament. Fer plans no servirà de res, en

amb formació i amb actitud, és fonamental,

canvi, la planificació, ho serà tot. El coneixe-

també. I que les persones no perden l'esperança

ment crea valor afegit quan podem traduir-lo en

de millorar la pròpia carrera professional, moltes

acció. Però tampoc no n'hi haurà prou amb

vegades limitada per la por literal i metafòrica a

qualsevol coneixement o qualsevol acció. Si exis-

una hipoteca o de quedar marginats del sector,

teix una ferma intenció de canvi, hem de ser

és una evidència en el nostre pensament.

investigadors de nosaltres mateixos i de la reali-

Però, com sabrem cap a on hem d'anar si no

“”

Si existeix una ferma intenció de canvi, hem de ser investigadors de nosaltres mateixos i de la realitat professional que ens envolta

sabem on ens trobem? La resposta és que no ho sabrem. Per això, el primer que s'ha de fer el

tat professional que ens envolta. Aquesta decisió, comptades persones la prenen seriosament. Trencar definitivament les dures i assentades

“dilluns pel matí” és esbrinar on s'està exacta-

estructures de la nostra ment és complicat, però

ment avui, per poder calcular on es podria estar

és la clau per saber què pensem i sentim de veri-

“demà”.

tat i on ens trobem. L'entramat mental està

Les persones ignoren que els propis mals, la

construït per sobreviure en el nostre sistema. Des

majoria de vegades, son produïts per la manca

de petits, sentim la necessitat de ser “protago-

d'atenció al funcionament d'un mateix. No ens

nistes”, ser molt importants, però gran part de la

coneixem, ni sabem apreciar la repercussió que

veritat és que som el que les circumstàncies han

produeixen les nostres tensions, els nostres pen-

fet de nosaltres. Les influències del medi on

saments i sentiments en la resta. Fins avui, hem

vivim són poderoses i condicionen la nostra

pensat que el que fem, la nostra manera de pen-

existència des de la infància. Les nostres profun-

sar, els nostres valors i la manera com ens rela-

des i misterioses tendències biològiques creen i

cionem són suficients per guanyar-nos el cel.

condicionen també la nostra forma de ser.

Hem pensat salvar-nos estudiant dur, quedant

Però existeixen altres forces a les que hem de

bé amb l'entorn més proper i sent presents d'al-

recórrer i que són les que poden destruir l'escla-

guna manera, més o menys correcta, però sobre-

vitud i la vulgaritat del dia a dia: no acceptar la

tot visible, en el món professional. Però la realitat és que ens estem salvant cada

concepció estàtica de la nostra pròpia personalitat: “Jo sóc així i, per tant, sempre seré així, poc

segon que comencem a veure i entendre les

canviaré”, meditar i decidir sobre el jo evolutiu

causes i els efectes dels nostres comportaments.

que aspirem a aconseguir, establint quina és la

És l’única manera de poder controlar la nostra

proposta de valor afegit a oferir de veritat i estar,

vida, poder prendre decisions vitals per millorar

sobretot, atents al mercat, connectant amb noves

professionalment, i poder començar a ser més

possibilitats professionals de manera real i sense

útils, sense caure en la comoditat que una posi-

prejudicis. En definitiva, la iniciativa d'un canvi

ció relativa ens ofereix, en un moment determi-

ens ha d'activar i motivar, sí, però un canvi ben

nat, el sector.

estudiat i responsable.

El nostre coneixement, la nostra experiència, els nostres recursos i les nostres connexions són