Feedback 1

EXALUMNES A L’ÀSIA

Feed

BACK 01 JUNY 2006 Publicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes UNIVERSITAT RAMON LLULL

NOTÍCIES, ENTREVISTES, EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICS ALUMNES DE LA FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA

ENTREVISTA

Ruth Jiménez “Has de tenir curiositat, si no no cal que ens dediquem a aquesta professió” EMPRENEDORS

Ángel Pardo

Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes

BACK 2

Edita: Antics Alumnes Blanquerna Facultat de Comunicació Blanquerna UNIVERSITAT RAMON LLULL Valldonzella, 23 08001 Barcelona Disseny: Servei de Disseny i Publicacions Blanquerna Fotografies: Elena Gelabert Correcció: Magda Mirabet Impressió: Gràfiques APR Depòsit Legal: B-33.737/2006

Per a més informació:

SUMARI

Feed

EMPRENEDORS: Ángel Pardo “La publicitat, tal i com l’entenem, acabarà desapareixent”

3

LA JORNADA DE: Laia Aguilar Encara ara, no tinc ni idea del que ha de tenir una sèrie per atrapar el públic de veritat

4

LA JORNADA DE: Ingrid Casasús A l'altra banda?

5

ENTREVISTA: Ruth Jiménez “Ara estic fent el programa que a mi m’agradaria trobar a la tele”

6

CRÒNICA DES DE HONG KONG: Miquel Torán “Dóna gust saber que, avui dia, encara et pot sorprendre alguna cosa”

8

CRÒNICA DES DE BANGKOK: Raül Gallego El conflicte en directe

10

NOTÍCIES

11

DR. MIQUEL TRESSERRAS, DEGÀ DE LA FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA-UNIVERSITAT RAMON LLULL

S

empre que trobem algun exestudiant

paties i notícies. Aquest capital social

acabem dient que hauríem d'estar més

facilita xarxes de cooperació entre els

en contacte. Feed Back vol ser un punt

uns i els altres, i és un contrapès a la

de trobada regular que ajudi a mantenir

solitud i a les tensions competitives que

el lligam entre els professionals de la

de vegades acompanyen l'exercici de la

comunicació que han fet una part del

professió o la recerca de noves oportu-

seu camí a Blanquerna. Vol ser una

nitats de treball.

mena de correu que regularment us

Espero que en veure a casa cada

porti a casa notícies dels que van ser els

número de Feed Back es desperti en la

vostres companys i companyes de carre-

majoria de vosaltres la il·lusió i la

ra, us doni algunes dades útils en l'exer-

curiositat de saber què fan els antics

cici de la professió i us informi del que

companys i què es cou en els medis

anem fent a la Facultat.

periodístics, audiovisuals, publicitaris i

Aquesta revista no vol posar l'accent

de relacions públiques. Però confio,

[email protected]

en la nostàlgia d'una època ja passada,

sobretot, que, passat un temps, el con-

93 253 31 08

sinó que el seu primer objectiu és culti-

junt de números de la revista hagi

var les relacions entre nosaltres, de

servit a molts per estrènyer relacions,

manera que es mantingui i augmenti el

elaborar projectes en comú i sentir-se

que alguns anomenen “capital social”,

recolzats en la feina i, potser també, en

això és, el grup qualificat d'amics i

la vida personal.

coneguts amb qui es comparteixen sim-

• Empresa: Ingenium, Proximma i Voltea Grup Comunicació. • Any de creació: 2002 • Dir. general: Ángel Pardo [email protected] • Núm. treballadors: 40 • Serveis: publicitat convencional, nous mitjans, màrqueting relacional, sponsoring esportiu, entre d'altres. • Adreça: Rambla Catalunya, 13. Principal 2.ª Barcelona

Emprenedors 3

Fotografia: Elena Gelabert

ÁNGEL PARDO, PUBLICITARI

“La publicitat, tal i com l’entenem, acabarà desapareixent” Poc després de llicenciar-se, en una

Movistar, L’Oreal, diari AVUI, Isdin, la

a pagar el que sigui per saber on són

entrevista de feina li demanen on

Generalitat de Catalunya i l'Euroligue

els seus clients, i això, a nosaltres, ens

s'imagina que estarà dintre de deu

són alguns dels seus clients.

ho dóna la tecnologia. Nosaltres ges-

anys; ell respon: “Dirigint la meva

tionem el valor del consumidor, és el

pròpia agència”. Malgrat que a l'en-

L’empresa

nostre valor afegit.”

trevistador allò li fes molta gràcia,

L'empresa té tres unitats de negoci.

Tota la plantilla de l'empresa és molt

encara no han passat deu anys i

Voltea, “l'agencia tradicional”,

jove. Té problemes per trobar creatius.

avui l’Ángel Pardo dirigeix una

Ingenium, àrea dedicada a desenvolu-

Agafen gent jove i la formen. “El

empresa amb prop de quaranta

paments tecnològics, i Proximma,

repte per la facultat seria aconseguir

treballadors i una àmplia cartera

especialitzada en sponsoring esportiu

formar gent que pogués adaptar-se als

de clients.

i comunicació no convencional. A

canvis i que entengui la comunicació

banda dels serveis mencionats, tre-

no com una campanya de televisió,

Llicenciat en Publicitat i Relacions

ballen sobre nous mitjans, màrqueting

sinó com molt més”.

Públiques de la primera promoció, l'Án-

relacional i fidelització de clients.

Reconeix que la seva edat no és

gel Pardo es forma professionalment a

Per l'Ángel està molt clar que la pu-

habitual entre els “directors gene-

Vinizius, Young & Rubicam, on arriba a

blicitat tal com l'entenem avui dia té

rals”, i que de vegades això ha estat

través de les pràctiques de la universi-

data de caducitat: “Les audiències en

un inconvenient, “però la gent valora

tat. Després d'un breu pas per TBWA

televisió han baixat, si busques els

molt les ganes de treballar i el meu

torna a Y & R, on arriba al càrrec

joves, ja no pots anar a la televisió.

perfil encaixa més si et dediques a

d'Interactive Division Manager. L'any

Davant d'això, les noves tecnologies

nous mitjans”. Projecta obrir una seu

2002 deixa l'empresa i s'estableix amb

ens han obert moltes portes”.

a Madrid “per oferir millor servei als

dos socis, Àngel Vila i Jordi Talleda.

Ingenium treballa amb la premissa

nostres clients”. Por d’equivocar-se?

Aleshores eren set treballadors, al final

d'obrir camí a noves formes de fer

Diu literalment: “Miedo al precipicio

de l’any en seran quaranta. Danone,

publicitat, no centrades en la tele-

hay siempre…”; però no ens sembla

Grupo Pronovias, Grupo SOS-Cuétara,

visió. “Les marques estan disposades

que això pugui aturar-lo.

La jornada de… 4

Fotografia: Elena Gelabert

Encara ara, no tinc ni idea del que ha de tenir una sèrie per atrapar el públic de veritat

LAIA AGUILAR, GUIONISTA DE VENTDELPLÀ 1a Promoció Comunicació Audiovisual

“”

M’

Escriure guions és un gran enigma

han demanat que escrigui un article explicant la

els personatges. Ventdelplà compta amb un ven-

meva tasca diària com a guionista i el cert és que

tall de quaranta personatges, d'edats diferents,

no sé ni per on començar. La feina de guionista és

que encarnen diferents històries i dels quals el

variada i molt inestable. En cada sèrie, depenent

públic se sent proper fins a identificar-s’hi,

de l'equip humà que hi treballa, varia la forma de

estranyament. Són els personatges els que

treballar i la dinàmica interna d'un equip.

atrapen el públic? Les històries que els

En el cas de Ventdelplà, tot va començar un

expliquem? Les cares conegudes com ara l'Emma

any i mig enrere, quan en Josep Maria Benet i

Vilarassau o el Ramon Madaula? No ho sé. Per

Jornet va presentar a TV3 una bíblia en la qual es

mi, escriure guions és un gran enigma. Mai saps

descrivien les trames i els personatges principals

del cert on arribaràs ni quin rumb agafarà la sèrie

d'una sèrie ambientada en un entorn rural i

durant els mesos vinents.

dirigida a un públic familiar. TV3, tot i que amb

La televisió ja és això, suposo... Està plena

reticències, va decidir apostar pel producte i uns

d'enigmes i despropòsits que fan que en qüestió de

mesos més tard es va posar en marxa un gran

segons pugui canviar el rumb d'un projecte.

engranatge que anava de la producció de la sèrie,

Qualsevol problema de producció –com ara un

passant pel càsting d'actors, a la creació de deco-

actor que se n'ha d'anar a treballar a Madrid i ha de

rats, etc. En el cas dels guionistes, de seguida es

deixar la sèrie d'un dia per l'altre– obliga els guio-

va crear un equip de set guionistes, que es va

nistes a fer un gir inesperat moltes vegades en

dividir entre escaletistes i dialoguistes, que a poc

detriment de la història. L'altre factor que gairebé

a poc vam anar creant les futures trames per

sempre ens va en contra és el temps. Sovint es tre-

dibuixar la primera temporada de Ventdelplà. En

balla a ritme d'infart i mai no hi ha temps per

aquells moments ningú no sabia del cert què pas-

reflexionar ni per plantejar-se què estem fent bé o

saria amb la sèrie. Agradaria al públic? La gent se

en què ens estem equivocant. I ja no parlem dels

sentiria identificada amb els personatges? Amb

conflictes constants amb realització, amb producció,

les històries?

amb els mateixos actors, que a vegades no volen

Encara ara no tinc ni idea del que ha de tenir

dir el text, entre el mateix equip de guionistes...

una sèrie per atrapar el públic de veritat.

Sí, definitivament, la feina de guionista és un tre-

D'entrada, quan els guionistes ens plantegem

ball en equip que mai pots controlar. Però, tot i

històries, conscientment o inconscientment

aquests grans impediments penso que és una

intentem tractar de temes d'actualitat que puguin

feina interessant i molt creativa. Cada dia, junta-

despertar l'interès dels espectadors. En aquest cas

ment amb uns quants companys, anem creant

hem intentat tractar de temes com ara la bulímia,

històries que arriben directament o indirectament

la violència de gènere, les paraplegies provocades

a la gent. És bonic saber que el que escrius des-

per accidents de trànsit i tot un seguit d'altres

perta sentiments... A vegades els fa riure i altres

temes, que pel que sembla han atrapat els espec-

els fa plorar. I és per això que aquesta feina té un

tadors i han aconseguit una audiència fidel des

cert valor. Encara que a vegades només consis-

de fa un any i mig. Un altre factor essencial són

teixi a ajudar la gent a passar l'estona.

La jornada de… 5

Fotografia: Elena Gelabert

INGRID CASASÚS, DIRECTORA DE COMUNICACIÓ DEL COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA 2a Promoció Periodisme

A l'altra banda?

E

l dia que em van demanar aquest article em van

contingut, l'argument? De fet, quan els profes-

dir: “Va! Per un dia, posa't a escriure!”.

sionals que treballen en un mitjà fan una peça

Meeec!!! Primer error. És veritat que en un

gabinet de comunicació no et passes totes les hores redactant, però és necessari fer-ho diària-

“”

De què us serveix que la gent vingui a una roda de premsa si el que després escolten no els interessa o no ho troben noticiable?

per la seva empresa també volen i han d'aconseguir tots aquests objectius, oi? Hi ha la percepció que els gabinets de premsa

ment. A banda d’això, hi ha una part de publici-

entorpeixen la informació. En principi, no hau-

tat, relacions públiques, imatge, estratègia o

ria de ser així. Nosaltres hem de facilitar la feina

gestió, que implica jugar amb les paraules i les

de la nostra empresa o institució, però també de

imatges, posar-les en el lloc i el moment adequat,

tots els bons periodistes. De fet, ens hem de

de la millor manera i amb una escenificació

creure més la professió que les persones que

concreta. És més que un joc. I quan t'hi poses,

estan en els mitjans de comunicació, perquè

t'hi enganxes!

molt sovint ens transformarem en els més fer-

En el món actual, en el qual ens “sobra” infor-

vents defensors de la informació davant dels

mació, hem de trobar una manera de cridar l'a-

nostres caps –fins i tot jugant-nos-hi el sou–.

tenció. Per això utilitzareu totes les eines de

Hem de conèixer a fons tots els processos de la

comunicació que tingueu disponibles. Per exem-

comunicació, les famoses rutines dels mitjans;

ple, jo, en aquest article, puc fer-ho a través del

però, sobretot, hem de saber trobar “la notícia”,

text, del titular i de la fotografia. He de diferen-

perquè moltes vegades els tècnics amb qui tre-

ciar-me perquè veureu molts espais en aquesta

ballem no la saben veure o no la volen veure. El

publicació infinitament més interessants que el

més important és ser conscient de la realitat de

meu. En aquest cas he escollit aquesta imatge

l'entitat on treballes i explicar-la als públics als

que crec que us estranyarà, us farà pensar,

quals t'has de dirigir.

opinar, criticar o parlar. D'això es tracta, que, de moment, us desperti alguna cosa. El següent pas és comunicar amb coherència i

La comunicació és un tot on juguen moltes variables i moltes fitxes que s'han de fer encaixar. Per això hem de tenir una formació

qualitat. Perquè si crido la vostra atenció però no

molt completa. Perquè comunicar implica pen-

cobreixo les expectatives, he fracassat. Si passem

sar en cada detall, en les conseqüències, estar

aquesta idea a un gabinet de premsa, de què us

preparat per totes les preguntes, i alhora, posar-

serveix que la gent vingui a una roda de premsa

hi imaginació per diferenciar-se. El que està

si el que després escolten no els interessa o no

clar és que a qui no li agradi l'estratègia, mirar

ho troben noticiable?

més enllà, olorar la notícia, no pot divertir-se

I aquí anem a un altre tema: qui millor que un periodista per definir el tema, el titular, el

en un gabinet de comunicació. I és una llàstima.

Entrevista 6

Entrevista: Joan Tharrats, guionista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna Fotografia: Elena Gelabert

RUTH JIMÉNEZ, PERIODISTA

“Ara estic fent el programa que a mi m’agradaria trobar a la tele” L'hem vista als programes En directe

tirat molt de demanar apunts i d'a-

no et caldria venir a la platja amb

i Qui corre, vola. Però darrerament

nar molt al seminari. Des del primer

nosaltres i descansar un mica?”. La

ha fet un canvi de registre a Ticket,

dia de carrera tenia un contracte

meva mare creia que m'estaven

on aborda el difícil art de l'entre-

laboral. Ara m'agradaria estudiar,

explotant. Em deien que m'esperés a

vista i del programa dit d'autoria. Es

m'encantaria que s'oferís un màster

acabar la carrera, però quatre anys

nota que li agrada el que fa ara, i

d'entrevistes, que és el que trobo

estudiant, un màster... i on vaig

més complicat.

sense experiència? No es tracta de

això traspassa la pantalla. Ja només li queda l'altre difícil art de progres-

Com va ser la primera feina?

sar en el seu estil. Ruth Jiménez va

sort, t'ho has de treballar.

Quan vaig demanar la meva primera

Es pot seguir un estil en la televisió

pertànyer a la primera promoció de

feina vaig dir: “Vull treballar, si cal

actual o t'has d'adaptar a les cir-

la carrera de Comunicació

pago”. Era al Canal 100, per a

cumstàncies? Fas lliurement o fas

Audiovisual de la Universitat

Mollet, Martorelles i Sant Fost.

el que toca...

Ramon Llull.

I després va venir l'efecte dòmino? Sí, de la tele local del meu poble

He notat molt la diferència de quan treballava en una redacció d'infor-

Què en queda, de la Ruth estudiant?

(Mollet del Vallès) a BTV, després a

matius a ara que treballo en un pro-

Poca cosa en queda. Abans de

TV3...

grama... Ara amb El Terrat i laSexta

començar a la facultat vaig anar a

És fàcil o és que has tingut sort?

estem fent el programa que vull,

trucar a les portes de la tele local del

Durant el primer any no vaig cobrar ni

que m'agrada. Participo a totes les

meu poble, per presentar, darrere

un duro. Em gastava diners i els

reunions de continguts. Però jo crec

una taula de càmping! Sempre he

meus pares em deien: “Vols dir que

que això és excepcional.

Suposo que el tipus de canal també influeix... 7

Sí, però és cert que laSexta ja ens està

Fins ara hem fet la pretemporada i ara

Però per portar un programa cal que

hem de sortir a jugar: de juliol a

els presentadors sedueixin també

desembre serà l'audiència qui

una mica al públic, no? Que la

demanant que el programa sigui

decidirà. I això és un rotllo, perquè

càmera t'estimi.

més comercial. Aquí haurem de tro-

hem estat treballant un programa

bar el límit, però l'estil l'estem

sense mirar audiències i és fantàstic!

definint nosaltres des del primer dia. Jo ara estic fent el programa que a mi m'agradaria trobar a la tele. Quina assignatura hi afegiries, a la carrera de comunicació?

La professionalitat té a veure amb la passió? La passió t'ajuda... però veig gent que no té curiositat, de vegades llegeixo textos que dic... com pot ser que no

Suposo que és com ser fotogènic. Però sovint la gent em diu que faig mala cara, quan en realitat el que passa és que no vaig maquillada ni pentinada. Però el que és important és crear un clima d'empatia amb la persona que estàs entrevistant.

Música... encara es fa? És que he estu-

hi hagin donat més voltes? O bé no

Cap a on van els teus somnis?

diat la carrera de piano, els meus

tenen curiositat o no els apassiona...

A consolidar Ticket i fer unes vacances

pares tenen una escola. Penso que la

la passió ajuda, però jo també he fet

música és bàsica des dels 0 anys... és

temes que no m'interessaven i els he

Tens ganes de fer altres coses?

com la nutrició, som el que

investigat... Has de tenir sempre

Penso que estaria igual de bé fent qual-

mengem. A la Facultat no ho sé...

curiositat, si no no cal que ens

no sé si el pla d'estudis ha canviat

dediquem a aquesta professió.

molt? Sí, per exemple, hi ha una assignatura d'humor?

Quins són els límits del que es pot fer a la tele?

d'un mes.

sevol altre cosa dins la professió. Actues quan presentes? No, sóc molt la Ruth. Tot i que encara no m'he acabat de trobar, no sóc del

A les reunions de continguts no tenim

tot igual que fora de càmera.

Jo m'apuntaria a aquesta assignatura!

aquest tipus de discussions. Són

M'agradaria poder arribar a fer

Creus que el públic ho perdona tot?

temes que no ens interessen. No crec

bromes i no posar-me vermella.

Penso... a veure si algun dia diràs algu-

que acabem prostituint-nos... crec

Intento ser natural.

na bajanada i no t'ho perdonaran

que el nostre programa es moriria

mai! Sobretot quan fas directes.

abans que ens veiéssim abocats a fer

Les entrevistes són gairebé totes propaganda? Costa molt que avui dia vingui algú a

determinat tipus de televisió. Quanta seducció hi ha en la comunicació?

Què li diria la Ruth professional a la Ruth estudiant? Jo crec que he fet el que havia de fer... no me'n penedeixo. Crec que li diria: “Has fet ben fet”.

la tele sense cobrar o sense venir a

Fa poc vaig llegir: “A la tele hi ha molta

promocionar el que li toca promo-

més gent guapa que intel·ligent”,

cionar. Tot i així, nosaltres ho inten-

crec que ho podríem discutir. Em

tem i algú ens ve, però costa molt.

diuen: “No ets tan guapa ni tan alta

volen treballar, encara que no cobrin

Has de tenir una productora potent

com a la tele”. Moltes gràcies! A mi

i que s'hagin de gastar diners. A les

al darrere, l'aval d'un programa.

m'agradaria parlar bé, entrevistar

pràctiques et vens, és l'oportunitat i

bé... molt més que seduir...

la gent bona es queda.

S'ha de dir a tot que sí, d'entrada? No. Jo diria que no a substituir la Quintana a Tele 5, abans aniria a un programa petit. Després de deixar l'Estiu en directe fins a arribar a laSexta han passat cinc mesos, en què no he fet res perquè tenia cinc propostes diferents i cap que m’agradés. Què hi trobes a faltar a la tele? La carta de ajuste... “apaguem la tele”. Una estona de “s'ha acabat la tele”. Et quedes adormit al sofà et lleves a les cinc i encara fan coses. La tele s'hauria d'acabar i després dir: i demà més i millor. Quina importància dónes a les audiències? Perquè ara dius que estàs en un programa sense pressió.

Què diries als estudiants que somien a arribar on ets? Que vagin a una tele i que diguin que

Hong Kong

Crònica des de 8

MIQUEL TORÁN REPORTER GRÀFIC, TVE ÀSIA - PACÍFIC Migueltoran @gmail.com 8a Promoció Periodisme

“Dóna gust saber que, avui dia, encara et pot sorprendre alguna cosa”

F

em memòria. Quan va ser l'última vegada que

presses amb què sempre anem, el còctel resul-

vam veure en un informatiu una notícia “políti-

tant és que veus passar els esdeveniments sense

ca” fent referència a algun país d'Àsia? Quantes

tenir temps d'entendre'ls, d'analitzar-los, de con-

vegades en l'últim any ha obert un telenoticíes

textualitzar-los i per tant d'explicar-los tan bé

amb una informació relacionada amb l’Índia, la

com seria necessari. Per això és molt important

Xina, Indonèsia, Pakistan, Bangladesh o les

que l'equip estigui preparat per assumir diverses

Filipines –sis països que sumen gairebé el 50% de

funcions: que el productor tingui coneixements

la població mundial–? La resposta, possiblement

tècnics, que el càmera pugui funcionar autòno-

un “No me'n recordo”, no és un bon indicador.

mament, que el redactor escrigui pensant en el

Cada vegada els mitjans de comunicació

muntatge, etc. Però, tot i això, només som tres i

potencien més les àrees de successos, la política de declaracions, els esports, etcètera, en detri-

“”

Veus passar els esdeveniments sense tenir temps d'entendre'ls.

hi ha llocs on no podem arribar. Moltes vegades veus el desplegament de la

ment de la informació internacional. I Àsia, jun-

BBC o de la CNN i el que et fa enveja és que ells

tament amb Àfrica, és la gran oblidada.

poden dedicar molt més temps a elaborar les

Així que una corresponsalia és cada vegada

notícies, i, per tant, les transmeten millor que

menys el mite que tothom s'imagina. Tot i així,

tu, ja que la feina que nosaltres fem entre tres

la d'Àsia Pacífic de TVE és una de les més

persones ells la reparteixen entre tres equips de

actives. Cobrir un territori tan gran, des de

cinc o sis persones cada un.

Pakistan fins a Nova Zelanda, et dóna l'oportu-

Però, tot i que molt sovint l'únic que et

nitat de conèixer països i cultures desconeguts

trobes són problemes, és una feina fantàstica.

per la majoria i explicar a partir de petits detalls,

Veus alguns dels paisatges més bonics del món i

de petites històries, aquesta societat emergent a

al costat la pobresa més extrema; veus gent amb

la qual Occident no presta atenció.

impressionants qualitats personals que per haver

La feina va a ratxes. Pots estar un mes i mig

nascut on han nascut no han pogut prosperar;

sense viatjar, fent peces de color des de l'oficina

veus països que no tenen remei i mai milloraran;

de Hong Kong i després encadenar tres setmanes

veus que la vida, per a milions de persones, és

de viatges anant de l'Índia a les Filipines, al

infinitament més dura del que nosaltres mai

Nepal i a Austràlia. Això és una de les coses més

experimentarem, i, sobretot, veus que per més

excitants d'aquesta feina, però també acaba

coses que sàpigues sempre desconeixeràs una

descol·locant-te.

cultura, un poble. I això és el més gratificant

A Àsia tot és difícil: des d'aconseguir visats fins a enviar les imatges, i si a més hi sumem les

d'aquesta feina: dóna gust saber que, avui dia, encara et pot sorprendre alguna cosa.

Bangkok

Crònica des de 9

Fotografia: Heidi Levine

RAÜL GALLEGO ASSOCIATED PRESS BANGKOK 2a Promoció Periodisme

El conflicte en directe

N

o havia tingut temps de desfer del tot la maleta

directe. Impressionant i alhora esfereïdor. Però

que un altre cop havia de tornar a marxar cap a

també, de tant en tant, hi ha temps per fer repor-

Nairobi. Acabava d'arribar de Sri Lanka i ara

tatges amb profunditat i històries que professio-

intentava descansar una mica al meu apartament

nalment i personalment t'omplen.

a Bangkok. A les notícies de la CNN i la BBC hi

“”

T'acabes adonant que al teu país et trobes fora de lloc

Per mi treballar per una agència de notícies

havia poca cosa sobre el país que havia deixat, tot

significa responsabilitat. Tots sabem com funcio-

i que finalment utilitzaven algunes de les meves

nen els mitjans de comunicació. També tots

imatges. Però les notícies principals continuaven

sabem com es mou i per què el món en què

sent l’Iraq, l’Iran.

vivim. Però això no vol dir que haguem de per-

La sang vessada a Sri Lanka no és en cap agen-

dre l'esperança, perdre la il·lusió, i no haguem

da política important, i tampoc es fàcil de cobrir,

d’intentar que els mitjans de comunicació

per tant, no interessa. Així és més o menys la

puguin ser també un vehicle per informar, per

meva vida des que vaig començar a treballar per

denunciar, per canviar les coses. Evidentment,

Associated Press com a càmera i productor amb

aquesta visió és molt utòpica, gairebé naïve, però

base a Bangkok. Des del setembre del 2005 he

sóc dels que pensen que s'ha d'utilitzar el sistema

estat a Myanmar, a Hong Kong, al sud de

per canviar el sistema. Tot i que no puc evitar

Tailàndia, també he fet històries sobre el tsunami,

sentir-me de tant en tant com el pallasso més

Israel i Palestina, Manila, Sri Lanka, etcètera.

gran del món que ajuda a fer que el gran monstre

Dit així sembla apassionant. Però la meva

mediàtic continuï engolint imatges que es trans-

feina té els seus alts i baixos, i també produeix

formen en diners, manipulació, control i poder.

importants menjades de cap a nivell personal i

Res és fàcil en aquesta professió. Però si un

professional. En un agència puc viure els princi-

creu en un mateix, treballa, sap el que vol fer i

pals punts informatius, i les meves imatges, les

per què, i busca altres vies quan els camins es

meves històries, arriben arreu del món. Però clar,

bloquegen, es poden aconseguir moltes coses.

aquestes imatges i aquestes històries també

Tampoc és fàcil estar lluny de casa, de la

poden ser utilitzades o manipulades amb dife-

família i els amics. Convertir-te en una persona

rents objectius i al gust del consumidor.

que pel ritme de vida i les experiències que pas-

Sovint no es pot aprofundir, és l'actualitat

ses t'acabes adonant que al teu país et trobes fora

pura i dura, breaking news, titulars. Aquest gener,

de lloc. Aquesta feina, però, és una de les millors

durant les protestes dels militants de Fatah a la

que ara per ara puc trobar en aquest món. Tot el

franja de Gaza en contra dels resultats de les elec-

que he après de la gent que m'he trobat, els

cions palestines, la CNN, Sky News i algun altre

amics que he fet, les experiències que he passat,

canal van estar connectats en directe a la meva

tant bones com dolentes, no tenen preu. I tinc la

càmera durant més d'una hora. Sense cap cable i

sensació que tot just he començat la primera part

amb una antena sobre la càmera retransmetia un

d'un camí que no sé on em conduirà, però tam-

senyal a una furgoneta que redirigia el que passa-

poc importa gaire, ja que cada passa que faig em

va davant del meu objectiu. El conflicte en

porta una nova experiència i una nova aventura.

Notícies 10

Laia Aguilar publica “Isona. Diari d’una nova vida a Ventdelplà” Laia Aguilar (1a prom.) és l'autora d'un dels llibres més venuts en català a la diada de Sant Jordi. Isona. Diari d’una nova vida a Ventdelplà (La Galera) recull les reflexions personals del personatge de Ventdelplà a través del diari de la

Carolina Montoliu s’incorpora al Departament de Comunicació del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

jove. Aguilar és actualment guionista de la sèrie; anteriorment va treballar com a guionista d’El cor de la ciutat,

Carolina Montoliu (8a prom.) s'ha incorporat al

també de TV3.

Departament de Comunicació del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, desenvoluparà la seva feina en l'àrea de publicacions institucionals del COFB.

Nova productora audiovisual Alkimia per a les creacions d’exalumnes La Facultat de Comunicació Blanquerna ha decidit crear una productora per a donar suport a la producció de projectes d'exalumnes. Alkimia està concebuda com un espai de promoció dels nous treballs sobretot en l'àmbit dels curtmetratges i dels documentals. Properament es realitzarà la presentació oficial per a tots els interessats, però tots els exalumnes que vulguin rebre informació sobre la nova productora poden sol·licitar-la a través de l'adreça d'email [email protected], indicant en l'assumpte “Alkimia”.

Dolors Ruiz responsable de premsa de la Fira Agents & Brokers Dolors Ruiz (8a prom.) s'ha incorporat al Departament de Comunicació del Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Barcelona

Antoni Aira publica el llibre “La Veu de l'Experiència”, amb pròleg de Jordi Pujol i Soley

(COACB). És llicenciada en periodisme i actualment s'encarrega

Antoni Aira (5a prom.) va pre-

de gestionar la comunicació amb els

sentar el passat 30 de maig el llibre

mitjans per la Fira Agents & Brokers,

La veu de l'experiència, on recull deu

que organitza el COACB. Aquesta

entrevistes a gent rellevant del

entitat compta amb vuit mil

nostre país que ha viscut una part recent de la nostra

col·legiats agents comercials només a

història: dues dictadures, la guerra civil, una guerra

Barcelona, vinculats a deu sectors

mundial, l'exili... El llibre ha estat prologat per Jordi Pujol

econòmics diferents.

i Soley i està publicat per Dèria Editors.

Notícies 11

Més de dues-centes inscripcions a les jornades “Entrar en el món professional” El servei de Borsa de Treball de la FCCB, coordinat pel professor Joan Cuenca, ha organitzat la cinquena edició de les jornades “Entrar en el món professional”, celebrades els dies 12, 13 i 14 de juny. Aquest any hi ha hagut més de dues-centes inscripcions en els cursos “El projecte personal: el procés de recerca de feina” i ”Autoocupació”. Si voleu conèixer les activitats de la Borsa de Treball podeu sol·licitar informació a [email protected], o bé a la pàgina

Carolina Sorribas coautora del llibre “El Comerç Just i la gran distribució a Catalunya”

web de la Facultat. Carolina Sorribas (7a prom.) és

Daniel López rep la beca del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya

una dels autors del llibre El comerç just i la gran distribució a Catalunya. Recomanacions per a la impulsió de pro-

Daniel López (7a prom.) ha obtingut la beca COPCA per a la realització de

ductes de comerç just i solidari en el sec-

pràctiques en empreses o institucions a l'estranger. Actualment està treballant a

tor de la gran distribució a Catalunya,

Los Angeles, a l'empresa HunterSauleda, especialitzada en Motion Ghaphics i

publicat per l'Editorial Mediterrània.

disseny aplicat a vídeo i DVD. Miramax, Disney, The Weinsteins i Fox són

El llibre neix del grup de recerca

alguns dels clients d'aquesta empresa de disseny.

“Comunicació empresarial, institucional i societat” del qual Carolina Sorribas forma part.

Luis Garcia de Oro s'ha incorporat a Vinizius Young & Rubicam

Jordi Font obté la beca de l'agència EFE

Luis Garcia de Oro (6a prom.) s'ha incor-

Jordi Font (7a prom.) ha obtingut

porat com a copy a l'agència de publicitat

la beca de la Fundació EFE - Fundació

Vinizius Young & Rubicam. Desenvoluparà la

la Caixa per realitzar una estada labo-

seva tasca professional en el departament de

ral a la delegació d'EFE a Barcelona

creativitat. Es tracta d'una agència interna-

durant un any. Actualment desen-

cional, amb representació en més de vuitanta

volupa la seva tasca a la secció de

països, que gestiona comptes com Danone o

Societat i Cultura. Aquesta estada es

Schweppes, entre d'altres.

completarà amb un segon any en una de les delegacions a l'estranger de l'agència de notícies.

Oberta la convocatòria per accedir a beques de doctorat La Facultat de Ciències de la Comunicació obre la convocatòria per accedir a les beques de doctorat per al bienni octubre 2006–setembre 2008. L’objectiu és afavorir la presentació de tesis doctorals i potenciar la recerca en comunicació entre els llicenciats de la facultat. La beca consta de la matrícula gratuïta al programa de doctorat i una remuneració mensual de 721 euros. Per la seva banda, els becaris hauran de presentar, en un termini màxim de 2 anys, el treball de recerca corresponent a la tesi de màster. Posteriorment, la facultat podrà prorrogar la beca perquè l’estudiant pugui realitzar, en un temps prudencial, la tesi doctoral. Les bases de la convocatòria es faran públiques abans del 9 de juliol a la cartellera de recerca situada al segon pis de la facultat, caldrà presentar les sol·licituds durant el próxim mes de setembre. Per a més informació podeu contactar amb el Dr. Pere Masip (Tel. 93 253 31 08, o a/e [email protected])