Els Serveis Socials Versus Definitiu 2-7-09 1

Els serveis socials “versus el nou model a la ciutat de Barcelona”

1

Els Serveis Socials versus el Nou Model de Serveis Socials Bàsics per a la ciutat de Barcelona. 1.- La participació de les i els professionals en el procés de implementació. El motiu raonat i raonable que ens duu a reunir-nos en assemblea des de fa temps, a un important grup de treballadores i treballadors dels serveis socials de Barcelona és una lògica preocupació: el creixent desajustament des de fa anys entre les creixents necessitats socials (explicitades en part a través de demandes i en part observades en i des de l’entramat social) i la capacitat de les minvades plantilles existents, junt amb el desfasament organitzatiu i funcional, així com la manca d’una filosofia integradora dels Serveis Socials que doni consistència als plans i accions que s’implementen. I que això serveixi per a oferir respostes eficaces i de qualitat des dels centres. Entenem que aquest mateix motiu és el que ha mogut als nostres diversos responsables polítics i tècnics municipals a plantejar un Nou model de Serveis Socials Bàsics per a la Barcelona 2.0. No obstant els treballadors i les treballadores de serveis socials hauríem volgut, durant aquest procés iniciat, exposar les nostres experiències, idees i reflexions sobre la realitat actual als centres i les possibles maneres de millorar l’atenció als ciutadans. És en aquest punt on percebem clarament un des encontre important entre els nostres responsables, que planifiquen conjuntament amb empreses externes prestadores de serveis d’ajuda a la planificació, i les/els professionals de base que esperem pacientment la implementació del nou model immersos, això sí, en una realitat quotidiana avui in satisfactòria per a una gran majoria. I és que per regla general en aquest Ajuntament no és que hagi estat molt valorat establir mecanismes de participació real dels treballadors en l’anàlisi dels problemes i el seu abordatge. Entenem la participació com un procés on els diversos treballadors són informats, des del començament, i poden opinar, on s’escolta la diversitat d’opinions i se les té en consideració. Mitjançant aquest procés s’acaba integrant un discurs comú, fruit dels diversos enfocaments disciplinaris i de la creativitat que resulta de

l’experiència d’anys i anys en els quals s’han provat diferents organitzacions i mètodes de treball. Però fins ara, més aviat els responsables polítics i els gestors administratius estan orientant les respostes institucionals prioritàriament amb paràmetres tecnocràtics/tecnològics (propis, generalment d’aquells que pensen posseir, d’entrada, els coneixements necessaris per actuar sobre els objectes i els fenòmens) a l’hora d’establir les prioritats que després seran planificades, implementades i avaluades des del management1. En un llenguatge molt propi del management productiu podem apreciar en els últims anys un desplaçament en els enfocaments, des d’un enfocament en que es prioritza l’eficàcia (és a dir, que s’aconseguissin els objectius prèviament plantejats) s’ha anat passant a un altre basat en l’eficiència (és a dir que els objectius proposats s’implementin amb un cost mínim), això sí, en els dos casos s’acompanya amb el requeriment de la “qualitat del servei i l’atenció als ciutadans.” Tant l’Administració municipal, com els professionals, estem d’acord en que és necessari adaptar les respostes a la complexitat social actual i al desenvolupament accelerat d’antigues i noves necessitats. També en que el procés cal efectuar-lo avançant en la universalització dels serveis socials i que això requereix de les diferents administracions mobilitzar esforços per garantir a la ciutadania drets que els hi son atorgats per llei (Llei 12/2007, d’11 d’octubre de Serveis Socials i Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a Persones en situació de Dependència). Per tot això considerem fonamental que en la implementació del Nou Model de Serveis Socials d’Atenció Primària de Barcelona s’esmercin els recursos públics necessaris per a redimensionar les respostes a l’alçada de les necessitats actuals i de les lleis.

1 Business Process Management (BPM) és la metodologia empresarial l’objectiu de la qual és millorar l’eficiència a través de la gestió sistemàtica dels processos de negoci, que s’han de modelar, automatitzar, integrar, monitoritzar i optimitzar de forma continua. Tal com suggereix el seu nom, BPM s’enfoca en l’administració dels processos del negoci.

Els i les treballadores volem manifestar-ho perquè pensem que en front de situacions freqüents de dèficit pressupostari, o de baixa assignació de recursos per a cobrir necessitats bàsiques, per regla general els polítics tendeixen a pressionar els estaments de direcció tècnica per a que messiànic ament “revisquin el miracle del llac Tiberíades i multipliquin els pans i els peixos”, davant la qual cosa i sota el risc de ésser tatxats d’ineficients, les persones de la direcció tècnica han redoblat els esforços demanant a uns professionals, ja desbordats, una major eficiència en base als seus esforços sota el risc d’ésser tatxats d’incapaços o de no col·laboradors. És freqüent que les culpes es traslladin en un o altre sentit, amb els processos de desunió, des responsabilització i manca de sentiment de projecte col·lectiu que tot això comporta. Això acostuma a succeir quan s’instal·len polítiques a les diverses administracions que prioritzen el desenvolupament dels negocis a costa dels pressupostos per a cobrir necessitats ciutadanes bàsiques. Pel que fa a la implicació, responsabilització i motivació dels professionals, més enllà de qualsevol temptació d’establir mecanismes de control sistemàtic sobre la seva producció, hem de dir que: a més de proporcionar una formació de qualitat i atorgar el degut reconeixement professional i salarial a la seva funció, no hi ha millor estímul a la productivitat que la confiança i aquesta es basa en factors tant important com tenir en compte a les/els professionals i escoltar-les/los, generar mecanismes de participació, cercar els mitjans més adients per a crear implicació i entusiasme en el projecte i en la vida quotidiana de la Institució municipal. I més enllà dels actes oportunistes o d’ensinistrament, que es noten molt, reconèixer i remunerar adequada i justament als professionals i, sobretot, transmetre amb fermesa i credibilitat la necessitat d’implicar-se en un projecte col·lectiu per servir dignament als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Si els gestors del nou Model el plantegen amb intel·ligència i claredat als treballadors i treballadores, promocionant la seva participació i la seva complicitat, donaran passes de gegant en la seva implementació i desenvolupament, sinó es quedaran encara més sols a l’hora de fer front a un repte tant important.

Aquesta idea contrasta amb la realitat que es viu: S’està donant molt poca informació als professionals dels Centres de Serveis Socials (CSS) respecte als projectes que s’estan treballant al Sector d’Acció Social i Ciutadania i dels processos en general de la Casa Gran, els Sectors, canvis als Districtes,..,etc. Aquesta manca de informació suposa, a la pràctica, una desvinculació de els/les treballadors/es de l’estructura central i desmotivació de cara als processos de implicació en els canvis. Dos exemples clars del que estem manifestant són: 1) La pretesa creació del Institut de Serveis Socials, procés del que no s’informa, creant encara més desconfiança per part dels professionals. 2) Del procés de implementació de la prova experimental que s’està aplicant a tres CSS no s’està informant a la resta de centres. En general, s’informa quan les decisions estan preses i les gestions realitzades, no es té en compte el criteri dels tècnics de la base, que són qui coneixen les problemàtiques de les persones i del territori a través de la seva atenció directa.

2.- L’objectiu d’atenció dels Serveis Socials. Els serveis socials, per competència, han d’acollir a moltes de les persones i problemàtiques que no s’aborden o no s’han pogut abordar satisfactòriament des d’altres sistemes (mèdic, psiquiàtric, educatiu, laboral, vivenda...). Per això gairebé mai actuen sols i, freqüentment, venen a constituir un “cul de sac”, davant de la incapacitat de tractament en altres sistemes o bé, dels límits que aquest imposen a les problemàtiques que acaben arribant als Serveis Socials. Els professionals constatem cada dia com les diverses lleis no s’ajusten a la realitat i als drets de les persones i són més aviat les persones les que han d’ajustar-se a unes lleis que no contemplen suficientment les seves situacions de necessitat real i perentòria2. És cert que la realitat complexa i

2 a)

Dos casos de contingut propi i paradigmàtic: la RMI (renda mínima d’inserció a Catalunya) que s’entén que ha de servir per a garantir la supervivència de les famílies mentre algun dels seus membres s’insereix laboralment, però ni la ridícula paga de la RMI pot servir perquè en una ciutat com Barcelona una

canviant no es pot abordar i tractar socialment de forma eficaç sense el concurs d’altres polítiques actives en múltiples camps: Salut, habitatge, educació, laboral, immigració, pensions i recursos per a la tercera edat, igualtat de gènere, infància i adolescència, reinserció social..., i d’altres. Les polítiques de Benestar són necessàries i s’ha d’apostar fort per elles. Als esborranys tècnics del nou pla figura com a objectiu l’ increment substancial del temps d’atenció/ relació directa de les professionals amb les persones, institucions, entitats i col·lectius. Una de les millores proposades és la creació de l’anomenada “unitat de gestió administrativa” (UGA) que pretén unificar les funcions dels recepcionistes i administratius per a realitzar l’atenció/tramitació al ciutadà i el suport administratiu intern, concretant-se en dos professionals en tots els centres. A part de que aquesta mesura no millora la situació actual i és insuficient, perquè no es desplega el suport necessari, no és comprensible que un centre de tipus C, que ha albergat a 20 professionals, tingui el mateix nombre de professionals a la porta d’entrada (UGA) que un centre de tipus A que n’albergarà a 10; també caldria tenir en compte la població que abasta cada centre; és obvi que quelcom falla. És també necessari que el Nou Model de Serveis Socials Bàsics de la Ciutat de Barcelona defineixi entre els seus objectius de planificació i millora del servei, no només els relatius a l’atenció individualfamiliar, sinó també els orientats a l’atenció social col·lectiva i, tot plegat, des d’una lògica preventiva de treball en xarxes i en la perspectiva de treball en grups, col·lectius i comunitària. Això ha de contribuir a dotar de major eficàcia, eficiència i qualitat a

b)

família pugui sobreviure, ni les possibilitats actuals després de l’esclat de la crisi econòmica ofereixen a les persones expectatives reals de feina estable. Davant d’aquest dilema se’ns planteja quotidianament a molts professionals, si per servir adequadament als ciutadans hem d’aplicar escrupolosament la llei o no. La implementació de la Llei de Dependència que recau completament (a l’Ajuntament de Barcelona) en les treballadores socials dels serveis socials de l’Ajuntament, quan estem parlant d’una problemàtica bàsicament sanitària i, per tant, s’hauria de tramitar també des dels equips de Salut d’atenció primària, com a mínim tot el procés inicial d’estudi i gestió de la sol·licitud. No té sentit que una problemàtica generada per factors de salut es gestioni única i exclusivament des de lo social.

l’actuació dels serveis socials. Aquesta voluntat també queda recollida a l’elaboració de la cartera de serveis dels serveis socials a la ciutat de Barcelona; ara cal fer-la efectiva. D’altra banda, tal com venim dient, és necessari que, a part de les línees estratègiques de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, també els Plans d’Acció Social dels Districtes contemplin la planificació i el disseny tant del treball individualitzat-familiar, com del treball grupal i comunitari. Això com a necessitat prèvia per a que als centres es puguin programar respostes individuals i col·lectives a les necessitats concretes detectades en els seus territoris i que puguin iniciar-se processos amb la comunitat en els quals, a part d’informar i d’oferir serveis de dret, es pugui sensibilitzar i treballar amb diversos agents els processos que estan en l’origen de les diverses dificultats vitals i de circulació social de persones i col·lectius. També tractant de dinamitzar tot el potencial de recursos solidaris que són capaços de desenvolupar les xarxes socials estructurades. Ara bé, donada la mínima voluntat demostrada per l’Ajuntament de Barcelona per implementar els objectius d’atenció col·lectiva apuntats en l’anterior Pla d’Atenció Social Primària per Barcelona de 1995, hem de posar en “quarantena” el nostre possible optimisme i esperar a veure com es despleguen els mitjans i els recursos i com s’ordena l’atenció social efectiva als territoris a partir del Nou model de Serveis Socials Bàsics per a la Barcelona 2.0 (2008). 3.- La resposta a les necessitats socials La experiència ens diu que fa anys que les respostes a les necessitats socials explícites dels usuaris i les gestions i tasques administratives que comporten, ocupen, generalment, el temps complert de la majoria de professionals que veuen prioritzades per els seus superiors les tasques per a respondre la demanda individualitzada-familiar. En aquest sentit no ha existit una voluntat real d’ordenar i planificar l’atenció individual col·lectiva a nivell de ciutat (de fet la monitorització experimental que es duu a terme, de l’atenció a 3 centres de la ciutat, només avalua els processos del treball individualitzat familiar, sense haver programat experiències d’altre signe) i moltes vegades en situacions concretes quan s’han programat experiències de treball social centrades en un enfocament col·lectiu, s’ha recorregut a la

contractació de serveis externs per implementar-les. De nou podria ser (com al 95), que els objectius referents a l’abordatge del treball social d’atenció col·lectiva, exposats al ou Pla municipal, no fossin prioritaris i que acabessin sent “paper mullat”. Les plantilles actuals són clarament insuficients i el percentatge en cada equip de places estructurals és molt petit, no acomplint-se els mínims indicats per la Lle de Serveis Socials. A més és dona la situació de que hi ha equips on només hi ha una plaça de treballadora social coberta com a plaça estructural, les altres son interines. Una bona part dels professionals supera per molt el centener d’expedients. Amb aquests ratis és de sentit comú que es faci impossible el plantejament d’altres formes de treball que no sigui la simple resposta individualitzada a les necessitats dels usuaris, sense tenir temps per a respondre a aquestes demandes amb criteris de qualitat. Respecte la voluntat real d’aproximar y ajustar les respostes a les necessitats concretes dels territoris: En aquest sentit, a part de les línees estratègiques de la ciutat, és necessari que els Plans d’Acció Social dels Districtes ajustin aquestes línees estratègiques a les necessitats detectades pels equips als Centres, i les programacions dels centres haurien de gaudir d’una certa autonomia per programar les respostes des de ho individual i l’atenció col·lectiva per tractar de la millor manera les necessitats detectades. I aquí considerem de vital importància que els professionals que treballen als serveis socials del territori (treballadors/es socials i psicòlegs/gues formin part de les plantilles de l’Ajuntament i s’ubiquin als Centres de Serveis Socials, i no que pertanyin a empreses externes o s’ubiquin a unitats de suport als districtes). Es necessari que la visió del Treball social, la socioeducativa i la psicosocial s’integrin horitzontalment als espais de treball compartits que serveixin per optimitzar la transversalitat i la integralitat en la programació, implementació i avaluació de les respostes que s’ofereixen des del territori a les problemàtiques socials. 4.- Els centres de serveis socials i els seus professionals. Des que va efectuar-se la descentralització dels Serveis Socials de Barcelona i especialment a partir del Pla de Serveis Socials de 1994, els equips de

serveis socials han vingut desenvolupant les seves funcions amb l’objectiu de promoure la qualitat de vida i el benestar social. Aquest Pla orientava l’actuació dels equips des d’una intervenció integradora i de qualitat, que tenia en compte el procés global de les persones i de la comunitat i articulava l’atenció social, l’atenció educativa i l’atenció psicològica en el procés i l’acompanyament en l’atenció a les persones. Aquest enfocament integral, interdisciplinari i polivalent ofert als centres és l’òptim per a prestar un servei de qualitat i si es deixa de banda un dels tres tipus d’atenció es corre el risc de desintegrar i precaritzar l’atenció. Front la creixent complexitat de les respostes necessàries des del Sistema de Serveis Socials, tot els treballadors i treballadores de serveis socials de base fa temps que reclamen, a part de majors recursos de l’administració, un major reconeixement professional i salarial, així com la dedicació de majors esforços en la formació continua dels professionals. És pales, en el nostre camp, el poc reconeixement de la tasca d’atenció a les persones en comparació amb altres prioritats polítiques i això no hauria de ser així. En l’actual context social, en el que es donen continus canvis, es necessiten respostes i intervencions adequades a la complexitat i nivell de les problemàtiques. Entre els canvis que afecten directament els serveis socials es pot destacar: -

-

-

-

-

Un augment de les necessitats i de les demandes de la població. Noves demandes que requereixen nous abordatges. Un augment de la complexitat en les demandes que s’aborden des dels Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP). Un augment del patiment emocional de les persones que es troben en situació de precarietat a nivell social i econòmic. Un augment de persones amb simptomatologia i amb patologies mentals que no es vinculen a la xarxa de salut. Un gran augment de les demandes i de les derivacions des d’altres Serveis i Administracions. Un augment de tasques, alguns serveis deixen de fer atencions especialitzades i es fa l‘encàrrec als SSAP.

-

Les intervencions de treball en xarxa i les coordinacions amb serveis externs als SSAP també han sofert un gran increment.

Davant d’aquests canvis i per a poder exercir amb professionalitat i garanties de qualitat l’atenció a les persones, els diversos col·lectius professionals plantegen: 4.1.- Informadors i administratius: *Els informadors/es sempre han realitzat una funció de primera acollida institucional als centres de serveis socials adreçada a tota la ciutadania amb demandes socials o d’altra mena. Han hagut de discernir per a concretar i gestionar la derivació al professional adient dels nostres centres, en funció de la demanda i les necessitats en les quals ens pertoca intervenir en tant que serveis socials. Han estat i són la primera presència institucional que coneixen milers de ciutadans, molts d’ells amb enormes dificultats. La tasca que realitzen, així com la dedicació de temps a una gran part dels usuaris dels serveis socials, fan que el perfil dels professionals “de porta” tingui unes característiques i una importància molt especial. Per això, els treballadors de serveis socials en general i en concret el col·lectiu d’informadoresrecepcionistes, des de fa anys, reivindiquem el reconeixement professional que es mereixen, i l’augment de la plantilla d’informadoresrecepcionistes de porta d’entrada als centres de serveis socials, per a garantir una atenció de qualitat. *Des de fa 2 anys han augmentat les càrregues de treball i les responsabilitats essent els/les informadors/es juntament amb els/les administratius/ ves, els/les primers/es responsables de tramitar recursos per a la gent gran o les persones dependents, tals com la Teleassistència o la sol·licitud de la Llei de la Dependència. *Els actuals informadors i administratius, en tant que professionals que han d’integrar la nova unitat administrativa (UGA) del Nou Model de Serveis Socials d’Atenció Primària de Barcelona estan preocupats per un futur que s’albira molt incert. -Amb l’aplicació del Nou Model els/les informadors/ es hauran de realitzar tasques administratives i els/

les administratius/ves realitzar funcions dels primers. -Avui, l’Ajuntament de Barcelona com a part del Nou pla de serveis Socials, defineix el paper dels informadors-recepcionistes i dels administratius, paper que fins ara venia definit en funció de les necessitats de cada centre de Serveis Socials. -El Nou Pla crea una unitat de gestió administrativa (UGA) amb els actuals informadors-recepcionistes i administratius, amb la pretensió de disminuir la dedicació en la tramitació i gestió de la resta de professionals dels CSS, que han de treballar la intervenció social. Suposa pel col·lectiu, sobretot pels administratius, un canvi important d’encàrrec, especialment pel que fa al nivell de responsabilitat en relació a l’atenció als ciutadans. Alhora suposa una major càrrega de treball tant per informadors com per administratius: les tasques d’atenció, tramitació i el suport administratiu a l’equip d’ professionals, en un escenari nou d’universalització del dret als serveis socials d’acord a les dues lleis ja esmentades. Davant les condicions laborals dels informadors i administratius i respecte al Nou Pla de l’Ajuntament algunes consideracions i propostes són: 1) La importància que té la porta d’entrada en tant que primer contacte amb uns serveis socials de dret universal, requereix d’un equip professional per a l’atenció al ciutadà, dissenyat per a garantir una bona qualitat del servei, per tant, ha de garantir una plantilla suficient per assegurar-lo. Les treballadores i treballadors reivindiquen que les anomenades “unitats de gestió administrativa” han de dotar-se'n del nombre de professionals proporcionals a la població i a les característiques de la mateixa. 2)La reivindicació històrica del reconeixement professional adquireix avui una major dimensió. La qualitat d’un servei ha de garantir, primer que res, la qualitat de les condicions laborals i professionals d’aquells que realitzen les funcions. Tant per garantir la qualitat del servei d’atenció com les condicions dels treballadors és necessari que les places de la unitat administrativa es mantinguin així com els treballadors que ho desitgin.

3)També és d’una importància vital garantir el treball conjunt i coordinat amb la resta de professionals. 4)Cal garantir la formació permanent sobre les eines, els objectius i l’objecte de la seva feina. 5)Per a garantir una bona atenció és també bàsic que els espais físics de treball i atenció tinguin les millors condicions possibles.

4.2.- Treballadors/res socials: El contingut i desenvolupament tècnic i professional de la figura dels treballadors i les treballadores socials de l’Ajuntament de Barcelona, durant els darrers anys s’està deteriorant, amb un canvi progressiu de l’encàrrec que la institució ens fa. Actualment les qüestions que més preocupen respecte a aquesta figura professional són: *En relació a l’atenció individual/familiar, es dóna un excessiu volum d’usuaris per professional. El Pla del 94 indicava un màxim acceptable de 60 casos per professional, el Nou model de serveis socials bàsics de 2008 encara no ho defineix. En alguns centres les/els treballadores/s socials porten 175 famílies i 194 usuaris de mitjana, a part del treball grupal i/o comunitari que pugui realitzar cada professional. *L’assignació de recursos socials en base a la cartera de serveis ve acompanyada d’un alt nivell de burocratització; s’intueix un canvi d’encàrrec: de l’atenció psico-educactiva-social a la de gestió de casos. Explicitar, tramitar i gestionar recursos socials ocupa la major part del temps i no permet aplicar l’atenció social requerida en aquells casos que presenten especials dificultats socials (casos que requereixen tractament social, des d’una intervenció interprofessional).

*El rol de la/el treballadora/r social queda atrapat entre la falta de recursos i la negligència institucional, amb el conseqüent malestar professional. Alguns exemples són: llistes d’espera de tres mesos per l’accés a un menjador social municipal, aplicació dels recursos de dependència fora de termini, incoherències greus en el Programa

de Renda Mínima d’Inserció, la pràctica impossibilitat d’accés a recursos sobre vivenda, manca d’estructures d’ajudes immediates per aliments… *L’Ajuntament tendeix a externalitzar serveis i recursos com en el cas del SAD (Servei d’’Atenció Domiciliaria) on hi ha canvis periòdics d’empreses, essent dubtosos els criteris d’elecció ja que no es tradueixen en la millora del servei. Les treballadores socials,degut a les càrregues de treball tan elevades, no poden fer un seguiment adient dels serveis d’atenció domiciliaria, sabent que en molts casos, la qualitat de l’atenció que es presta no és l’adequada. *Amb l’aplicació de la Llei de Dependència des dels Serveis Socials, i específicament, des de la figura del/la treballador/a social, s’ha desplaçat encara més l’encàrrec d’aquest/a cap a tasques de gestió administrativa. El model de resposta a l’encàrrec que fa aquesta Llei als Serveis Socials: Des de quina/es figura/es professional/s –la part més burocràtica podria estar en mans de graduats socials-, nombre d’expedients que pot assumir cada professional –si es segueix mantenint l’encàrrec en els treballadors socials-,..., és cabdal per la protecció de la figura del treball social. En l’actualitat l’Ajuntament s’ha dotat de treballadors socials per a portar endavant aquest encàrrec, de manera que en els CSS hi ha professionals amb l’encàrrec únic de tramitar pactes de Llei de la Dependència, separats de la dinàmica normal de l’equip. Per altra banda, en els 3 centres experimentals, i d’acord al Nou Model, tot el que fa referència a la Llei es porta dels de la unitat de tractament i seguiment, de manera que la tramitació molt complexa d’aquests expedients acaba ocupant la major part de l’agenda dels professionals. És necessària una reflexió profunda d’aquesta situació, escoltant als professionals dels CSS que la duen a terme. *Es fa difícil compaginar l’encàrrec de treball individual amb el de treball grupal i/o comunitari, donat que el volum de casos individuals és molt elevat i els protocols a implementar cada cop més complexes.

*L’encàrrec que el Sector d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament fa sobre aquesta figura professionals des de fa uns anys no para d’augmentar, sense un augment proporcional en el nombre de treballadors/res (l’augment lent de la plantilla sempre va molt per sota de l’augment dels encàrrecs). L’àmbit d’intervenció del treballador/a social d’atenció primària és molt ampli, i aquest constant increment d’encàrrecs es fa difícil d’integrar pel professional.

4.3.-Psicòlegs/gues socials:

*Des dels vuit mesos que s’ha iniciat posta en marxa del Nou Model en els tres centres experimentals s’està observant un encara major increment de la funció gestora de la treballadora social, degut a l’aplicació de la Llei de Dependència sense els recursos professionals necessaris. També una major preocupació per donar una resposta immediata a l’usuari (prioritzant més els aspectes quantitatius de l’atenció que els qualitatius). I, en relació al mètode d’ implementació, a 4 mesos de la seva posta en marxa encara hi ha professionals que no han tingut la oportunitat d’opinar sobre els aspectes que estan experimentant.

S’està visualitzant un canvi d’orientació de l’Ajuntament en aquest sentit; per aquest motiu tornem a definir el paper dels psicòlegs/gues als CSS:

*S’ha decidit implementar el Model atenen les persones en tres unitats: L’administrativa, la de primera atenció i la de tractament, que estan formades per diferents professionals, mantenint la proposta del Pla de Serveis Socials de 1994. Tot i així, en els darrers anys diversos equips havien retornat a l’atenció de continuïtat, anterior al Pla de 1994 en el qual el mateix professional que feia la primera atenció, realitzava el tractament . Molts/es professionals continuen valorant molt més eficaç l’atenció de continuïtat, menys expulsiva i més respectuosa amb el vincle inicial que s’estableix entre el ciutadà i el primer professional que l’atén.

-El suport i assessorament tècnic als professionals dels Equips del SSAP : L’assessorament psicològic permet una interpretació pel que fa a l’avaluació diagnostica i al pronòstic del cas i l’anàlisi de la subjectivitat que apareix en la relació entre usuari i professional.

*Per poder exercir amb qualitat el rol de treballadors/ es socials i per garantir la qualitat en l’atenció al ciutadà els professionals dels CSS demanem: 1)Una anàlisi en profunditat dels anteriors punts assenyalats, alhora que reivindiquem pels/les treballadors/es socials: 2)Major reconeixent professional. 3)Una formació específica i continuada de qualitat, adequada a la professió del treball social d’atenció primària.

*L’Ajuntament de Barcelona és un dels pioners en la incorporació dels psicòlegs/gues als centres de serveis socials d’atenció primària (a partir d’ara SSAP). Fa 28 anys que els psicòlegs treballen als equips bàsics de serveis socials i s’ha constatat en tots aquests anys que els psicòlegs fan una aportació important en el procés d’integració social de les persones i les famílies.

Els psicòlegs/gues realitzen una intervenció psicosocial en un servei polivalent i des de una perspectiva interdisciplinària. Aporten als equips la seva especificitat i treballant des de la prevenció, el diagnòstic i el tractament. Entre les funcions bàsiques que realitzen cal destacar:

L’assessorament tècnic metodològic aporta elements i eines de treball relatius als processos d’estudi, disseny, implementació i avaluació dels projectes d’intervenció, siguin grupals o comunitari. L’atenció directa a la població (tractament individual i familiar, intervenció grupal i comunitària): L’objectiu que persegueix l’actuació del psicòleg és atendre persones amb dificultats d’ordre psicològic, associades a circumstàncies de l’entorn, que obstaculitzen els processos de desenvolupament psicosocial. Es pretén promoure un canvi

que permeti millorar la qualitat de vida i el benestar del subjecte.

qualitat d’atenció al ciutadà els professionals dels CSS demanen:

Els psicòlegs realitzen entre altres funcions, l’avaluació diagnòstica, l’orientació i el tractament de les problemàtiques que es detecten als serveis socials, així con la derivació a altres serveis.

1)Una millora de les condicions materials i estructurals dels centres de treball.

Entre la tipologia de casos i situacions que atenen per la seva especificitat professional destaquen: -

Situacions de crisis personal i/o familiars que generen ansietat, angoixa, reaccions negatives i trencament personal i familiar.

-

Problemes d’ordre adaptatiu que sorgeixen en el transcurs de les etapes del cicle vital (pèrdues, separacions, paternitats conflictives, inserció laboral, procés escolar, canvis de domicili...)

-

Situacions multi problemàtiques cronificades

-

Situacions de sobrecàrrega amb relacions disfuncionals

-

Situacions de vulnerabilitat problemàtica de salut mental

-

Problemàtiques de toxicomanies

-

Situacions de maltractaments intra familiar i de violència de gènere.

social

i

Tenint en compte aquests canvis i la previsió del increment dels diferents perfils professionals dels CSS, i no de l’increment de la figura del psicòleg, els professionals dels CSS considerem imprescindible: 1) La proximitat i la actuació pro-activa dels psicòlegs/gues. 2) l’augment de la ràtio de psicòlegs/gues als equips de SSAP, que fins ara no s’està contemplant. La ràtio ha de tenir en compte el nombre de professionals als equips i la població a atendre. Es necessari mínim un psicòleg per centre. Alhora, per exercir amb professionalitat l’especificitat de la seva professió, per millorar el desenvolupament de la seva tasca i per garantir la

2)Una formació específica i continuada adequada a la disciplina.

3)Una millora econòmiques.

de

les

condicions

Es síntesi demanen un reconeixement professional dels psicòlegs/gues del SSAP i una aposta de l’Ajuntament de Barcelona per mantenir i promoure la figura dels psicòlegs/gues en el nou model de Serveis Socials. 4.4.- Educadores/educadors socials: *L’ actual encàrrec institucional als educadors de SSAP es concreta prioritàriament en el tractament individualitzat-familiar als CSS. En altres aspectes no existeixen directrius clares a nivell de ciutat, tant és així que en cada centre s’assumeixen encàrrecs i rols diferents. *A la pràctica, l’encàrrec que es ve realitzant als/les educadors/res socials és poc clar, és difús i poc concret, donat la impressió que el seu treball es va desvirtuant. El Nou Model no ajuda a clarificar aquesta situació. *La funció preventiva i de treball amb grups i a la comunitat de l’educació social està cada vegada més acotada i, sota les directrius actuals que prioritzen la gestió, pot arribar a desaparèixer. El Nou Model és un model de gestió de prestacions, però mancat totalment de directius clares i d’encàrrecs concrets en relació a l’atenció social col·lectiva. En aquestes circumstàncies el treball preventiu, propi de l’educació social, va perdent sentit i consistència i es dilueix i desvirtua la tasca de les educadores dels equips, que a vegades han d’assumir funcions que no els hi corresponen. *A tot això hi ha contribuït, en gran mesura, l’externalització per part de l’Ajuntament de Barcelona d’allò que sempre havia constituït una funció de l’educador social als equips: Aquesta funció era la detenció, en medi obert, de situacions de risc amb la infància i l’adolescència.

Ens sembla especialment greu que l’Ajuntament de Barcelona vingui contractant, mitjançant una empresa externa, educadors socials dins del programa A Peu de carrer (APC). Aquesta és una figura que ve a suplir, per interessos pressupostaris de l’Ajuntament, als educadors socials de primària en una de les funcions que han vingut realitzant sempre i que segueixen realitzant en altres zones de Catalunya. El camp d’intervenció dels APCs s’ha ubicat dins del camp d’intervenció dels Centres de Serveis Socials, però sense que aquests professionals formin part de la dinàmica interdisciplinari dels equips. Això sí, aquests APCs cobren 7300 € anuals menys que un educador social recent incorporat a un CSS, si bé l’Ajuntament els comptabilitza en els seus ratis d’educadors socials de Primària a la Ciutat de Barcelona. *Els professionals dels CSS de primària demanem a l’Ajuntament de Barcelona: 1) El necessari reconeixement professional i dignitat dels educadors i educadores socials en l’exercici del seu treball i que es clarifiquin les seves funcions als equips de serveis socials d’atenció primària, reconeixent al mateix temps la importància de la funció de l’educació social, conjuntament amb la resta de professionals dels equips, en la prevenció de les problemàtiques de caràcter psicosocial. Sol·licitem alhora : 2)Una formació específica i continuada de qualitat, adequada a la professió de l’educador/a social d’atenció primària. 4.5.- Directores/ors de Centre: Les directores i directors dels Centres de Serveis Socials són una figura clau en la implementació del nou projecte i per això voldríem que s’explicités més el que es vol dir quan es planteja, com objectiu del Nou Pla, reforçar les funcions de supervisió i gestió de les direccions dels Centres de Serveis Socials als centres. Esperem i desitgem sincerament que això no signifiqui la formació i sol·licitud per l’adopció de

determinats estils de direcció en els que el que preval és el “comandament” o “mando en plaza” lligat a decisions centralitzades i especialment en qüestió de decisions tècniques que pertoquen als professionals o al conjunt de l’equip professional. Tanmateix esperem i desitgem que es valori la funció de direcció des del treball conjunt, la funció directiva com a lideratge positiu, dinamitzadora, possibilitadora, coordinadora, promotora d’un clima de treball adequat... De com s’orienti la funció directiva depèn molt el futur de la implicació dels equips dels CSS al Pla. Esperem que es prenguin les decisions més encertades i que per això es plantegin la millora dels criteris de selecció de personal actuals així com un major reconeixement institucional d’aquesta figura. 5.- També és necessari analitzar alguns temes claus pel bon funcionament i qualitat del servei que s’ofereix als centres: 5.1.- Les Suplències: S’han millorat en els darrers anys però encara es mostren insuficients. Tots els rols del centre són imprescindibles i per tant, tots deuen ser substituïts i cal, també, cobrir les vacances, doncs no considerar aquest fet és no donar valor al treball que estan realitzant la resta de companys, que resulta ja de per si excessiu. Actualment és importantíssim, amb l’augment de les càrregues de treball, que les suplències siguin immediates. 5.2.- Servei a domicili: L’externalització del servei a diverses empreses ha suposat noves dificultats als CSS. La pèrdua del contacte directe i fàcil entre treballador/a socialtreballador/a familiar, al no contemplar-ne espais de coordinació directes, fa difícil poder avaluar els processos d’una manera àgil i directa, dificultant evidentment el seguiment eficaç dels plans de treball. El treball als domicilis forma part del treball interdisciplinari realitzat a partir dels CSS i és d’una gran ironia pretendre que aquest es realitzi sense que hi hagi contacte entre els professionals. Al mateix temps es generen dificultats perquè l’empresa no entén bé el que significa l’atenció a usuaris i famílies en situacions molt deteriorades i

complexes, situacions en les que freqüentment un treball de tipus assistencial és insuficient, ja que es requereixen intervencions intensives de caràcter socio-educatiu. Això és així en la majoria d’intervencions amb famílies. Cal vetllar perquè les condicions dels professionals que treballen en aquestes empreses siguin dignes: salari, formació... i que es planifiqui la seva formació amb criteris de qualitat, per aconseguir una bona qualificació dels i les treballadores familiars. Això evitaria el canvi constant d’aquests professionals en l’atenció als usuaris del servei. Dona la impressió que l’Ajuntament està subestimant la importància d’aquesta atenció directa a l’usuari, quan molts són les persones que sols accepten ser ateses pel servei prestat des de l’Ajuntament per les garanties que els sembla que aquesta institució els ofereix. Totes aquestes raons reforcen la teoria que defensen els professionals dels CSS: les treballadores familiars també haurien de formar part de la plantilla municipal dels CSS. Clar que mentre això no sigui un fet, caldria exigir en els contractes de prestació de servei que s’estableixen amb empreses externes garanties de dignitat professional per les treballadores, sous dignes de cara a la important funció social que realitzen i garantia de competència i de professionalitat en la prestació del servei.

3 “Situació de la prevenció de riscos laborals en el sector públic. Els nostres objectius més immediats per al 2009" Revista "La Veu dels Serveis Públics" del sindicat CCOO.

Els fitxers dels Serveis Socials són fitxers d’alta seguretat ja que recullen informació sobre origen ètnic, salut i, fins i tot, vida sexual... especialment protegides per l’esmentada Llei. El Sector encara no ha posat a disposició dels CSS el protocol per informar als usuaris sobre els seus drets envers l’ús de les seves dades i si donen consentiment per a que els professionals de Serveis Socials puguin coordinar-se amb la resta de serveis per a treballar conjuntament en relació a la seva situació. 5.-Com a conclusió: Finalment dir que les decisions que es prenguin en lo laboral i en dimensionar i emmarcar els recursos humans necessaris dins o fora de la plantilla municipal afectaran a mig i llarg termini, i força, a la qualitat de les respostes tècnico-professionals des dels centres de serveis socials. L’eficiència no pot ser mai un justificant per a no destinar els recursos realment necessaris per a satisfer necessitats bàsiques dels ciutadans i les ciutadanes.

Per tot allò esmentat es fa necessari reiterar el que ja són reivindicacions històriques de l’Assemblea de treballadores i treballadors:


L’augment necessari de les plantilles per a poder assumir una major demanda, fruit de la implementació de les noves lleis: dependència, serveis socials, infància...; i fruit de les noves necessitats socials que es van generant amb les noves polítiques de Benestar Social. (Amb espais físics de treball i atenció amb les millors condicions)




Les substitucions immediates del conjunt de professionals, per baixes, permisos, vacances, …




Uns horaris que garanteixin una bona atenció al ciutadà, però també el dret a la conciliació de la vida personal del conjunt de professionals.

Per últim indicar que som coneixedors que aquest és un dels sectors on es dona major precarietat en temes de Prevenció i Salut Laboral, on no s’acostuma a informar i a formar als treballadors en els riscos que comporten els treballs que faran, a part de donar-se altres incompliments.3

5.3.- Sobre la Llei de Protecció de dades: Encara no es fa firmar en els CSS cap protocol de protecció de dades, tot i que els sistemes de dades que s’utilitzen al CSS (SIBS, i altres) són fitxers públics regits per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caire Personal.




El manteniment de totes les figures professionals actualment existents als centres com a condició necessària per un abordatge social interdisciplinari i integral.




El reconeixement de totes les figures professionals mitjançant la seva integració a les plantilles. Fent èmfasi en acabar amb la dualitat entre els educadors de plantilla i els externalitzats.




Definició clara, i reconeixement professional de l’anomenada Unitat de Gestió Administrativa. Concretament el plus per símil d’atenció al públic en igualtat amb el conjunt de professionals, que actualment està catalogat com a 1626F informador/tramitador d’atenció directa.




Reconeixement professional directores i els directors.




Acabar amb les indignes condicions de treball dels/les professionals dels CSS que desenvolupen una tasca social que és imprescindible per el conjunt de la ciutadania, que tenen un gran reconeixement social, però que no gaudeixen del mateix reconeixement per part de l’administració, tant a nivell professional com de les condicions laborals. Aquest reconeixement professional, en el seu aspecte econòmic, està catalogat com 1626F informador/tramitador d’atenció directa i cal que sigui, d’una vegada per totes, igual per a tots i totes les professionals d’atenció primària.




Que es generin mecanismes de participació reals dels professionals per a la intervenció a tots els nivells: Definició de problemes, abordatge de solucions, propostes de canvis,…




No considerem que pel desplegament i prestació dels serveis socials a nivell de ciutat sigui convenient la creació d’un Institut de Serveis Socials, a no ser que

de

les

els actuals gestors pretenguin amb això disposar de major llibertat per a la subcontractació de serveis amb el mínim cost, control públic i transparència envers el ciutadà.

Assemblea de treballadores i treballadors dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. juny de 2009