Tema 1 Socials

Temari 1. RELLEU I RIUS DE CATALUNYA 2. CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA DE CATALUNYA 3. POBLACIÓ I ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA 4. EL GOVERN DE CATALUNYA

T1. RELLEUS I RIUS DE CATALUNYA

11..EEU UR RO OPPA A 22..EESSPPA AN NYYA A 33..EELL R REELLLLEEU UD DEE C CA ATTA ALLU UN NYYA A 44..LLEESS M MU UN NTTA AN NYYEESS D DEE C CA ATTA ALLU UN NYYA A 55..LLEESS PPLLA AN NEESS D DEE C CA ATTA ALLU UN NYYA A 66..LLA AC CO OSSTTA AD DEE C CA ATTA ALLU UN NYYA A 77..EELLSS R RIIU USS D DEE C CA ATTA ALLU UN NYYA A

(tret de l’editorial Vicens-Vives)

11) ) E EU UR RO OP PA A Europa és el continent menys extens del nostre planeta. Està situada a la zona temperada de l’hemisferi nord. El medi físic del continent europeu és molt variat. Hi trobem:  Grans planes, com la del centre d’Europa, i extenses cadenes de muntanyes, com els Alps, els Pirineus, els Carpats i el Caucas.  Els rius europeus són cabalosos i tenen un règim regular. Alguns d’aquests rius són navegables, com el Rin, el Danubi i el Volga.  Europa també té una quantitat enorme de terres costaneres: o Les costes del nord estan banyades per l’oceà Glacial Àrtic. o Les costes de l’oest per l’oceà Atlàntic. o Les costes del sud estan banyades pel mar Mediterrani. El continent europeu presenta diferents tipus de clima:  A l’interior d’Europa, el clima és continental, amb estius calorosos, hiverns freds i poques precipitacions.  A la costa atlàntica el clima és oceànic, amb temperatures suaus tot l’any i pluges abundants.  Al sud el clima és mediterrani, amb hiverns suaus, estius calorosos i pluges escasses.

2 2) )

E ES SP PA AN NY YA A Espanya és un país d’Europa, situat (en major part) a la Península

Ibèrica.

Fora

d’aquesta, trobem les illes Balears Canàries

i

Pitiüses, i

les

les

ciutats

illes de

Ceuta i Melilla (nord d’Àfrica). El relleu de la Península Ibèrica presenta diverses planes molt extenses i una gran quantitat de cadenes de muntanyes:  El centre de la Península el forma una extensa plana, la Meseta, dividida en dues (la Submeseta Sud i la Submeseta Nord) per la serralada del Sistema Central.  La Meseta està envoltada per diverses cadenes de muntanyes: el Sistema Ibèric, la Serralada Cantàbrica, i, més lluny, els Pirineus i les Serralades Bètiques.  A la Península també hi ha dues grans depressions, formades per les valls dels rius Ebre i Guadalquivir.  Les costes peninsulars les banya el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i el mar Cantàbric.  Els rius, en general, són curts i poc cabalosos. S’han de destacar l’Ebre, el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.

Les illes Balears es troben situades al mar Mediterrani. Es tracta d’un arxipèlag format per cinc illes. Mallorca és la més muntanyosa i la resta d’illes són més planes. Les illes Canàries es troben a l’oceà Atlàntic, davant la costa africana. Formen aquest arxipèlag set illes grans i uns quants illots. A l’illa de Tenerife hi ha el cim més elevat del territori espanyol: el Teide.

3 3) )

E EL L R RE EL LL LE EU U D DE E C CA AT TA AL LU UN NY YA A

Anomenem “relleu” a les formes que pot presentar la superfície de la Terra (muntanyes, planes, valls, costes...). Catalunya està situada al nord-est de la Península Ibèrica, i al sud-oest d’Europa. Al

nord limita

amb França i amb

Andorra; a l’oest, amb Aragó; i al sud amb la Comunitat Valenciana. A l’est el mar Mediterrani en banya la costa. Catalunya

és

una

Comunitat

Autònoma

amb

quatre

províncies:

Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. L’extensió de Catalunya és de 32627 km²,

que

es

reparteixen

muntanyes, planes i costa.

entre

El tipus de relleu de Catalunya és molt variat. Podem trobar: 

Muntanyes com els Pirineus, situats al nord.



Terres de plana, com la Depressió Central i les planes del litoral.



La costa.



4 4) )

L LE ES S M MU UN NT TA AN NY YE ES S D DE E C CA AT TA AL LU UN NY YA A

Pirineus S’hi poden diferenciar dues alineacions de muntanyes paral·leles força diferents: -

Pirineu Central: té les muntanyes més altes. Els cims tenen formes abruptes i estan coberts de neu bona part de l’any: la Pica d’Estats (3143 m); el Puigmal (2913 m); el Puig Pedrós (2912 m).

-

Prepirineu: Format per un conjunt de serralades i muntanyes amb altituds més baixes que les del Pirineu Central, però hi ha

molts

cims

de

(Pedraforca 2497 m).

més

de

2000

m

LES SERRALADES LITORALS S’estenen paral·leles a la costa: -

Serralada Prelitoral: conjunt de massissos més o menys aïllats separats per les valls dels rius que hi passen. El cim més alt és el Turó de l’Home (1712 m) al Montseny.

-

Serralada Litoral: amb menys altitud que la Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m. La cota màxima és al Montnegre (757 m).

LA

VIDA

A

LA

MUNTANYA

A

les

muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el terreny no és gaire apropiat per a l’agricultura. La població es concentra més a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons de les valls. Les feines més habituals són: la ramaderia (vaques de llet), el turisme i l’explotació del bosc. A les Serralades Litorals la població viu a les valls que envolten aquestes muntanyes. Com que són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi desenvolupa l’agricultura i la indústria.

5 5) )

L LE ES S P PL LA AN NE ES S D DE E C CA AT TA AL LU UN NY YA A

Les terres de plana es troben al centre-oest i al litoral de Catalunya. Són grans extensions de terreny de no gaire altitud en comparació de les muntanyes. Amb tot, a les planes de Catalunya hi trobem turons, altiplans, etc. LA DEPRESSIÓ CENTRAL És la zona de plana més extensa. Té forma de triangle i s’estén entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral i comprèn: -

Zones de plana: el pla d’Urgell, el pla de Lleida.

-

Valls: la plana de Vic, el pla de Bages.

-

Conques d’erosió: resultants de l’erosió dels rius (conca d’Òdena, conca de Barberà).

-

Altiplans: Segarra, Moianès.

LES PLANES DEL LITORAL Formades per: -

La Depressió Prelitoral: situada a l’est de Catalunya, des de la Selva fins al Tarragonès.

-

La Depressió Litoral: estret passadís situat

al

costat

del

mar

(Baix

Llobregat, el Barcelonès i el Maresme). -

La plana de l’Empordà i el delta de l’Ebre: són dues planes formades pels dipòsits de terra que duen els rius: la Muga, el Ter i el Fluvià a la plana de l’Empordà, i l’Ebre al delta.

LA VIDA A LES TERRES DE PLANA Les condicions de vida són millors que a la muntanya. El clima és més suau i, gràcies a les característiques del terreny, gairebé

pla,

pendents aquestes

i terres

amb

pocs

sòls

fèrtils,

són

molt

aptes per a l’agricultura. Les vies de comunicació també han

estat

afavorides

per

aquest relleu pla. El traçat d’autopistes, carreteres, ferrocarrils... s’hi pot fet amb més facilitat. La important població que viu a les planes i les bones comunicacions també n’han afavorit el creixement industrial i el de les ciutats.

6 6) )

L LA A C CO OS ST TA A D DE E C CA AT TA AL LU UN NY YA A

El litoral català el banya el mar Mediterrani i és força extens: més de 550 km de costa des de Portbou fins al riu de la Sènia. La costa no és gaire

retallada, però hi ha petits caps (Creus, Begur, Salou) i golfs (Roses, Sant Jordi). Pel tipus de costa, hi podem diferenciar: -

Costes altes: predominen al nord de Catalunya, on les muntanyes arriben fins

al

mar

i

hi

han

format

penyasegats. Les platges són de sorra gruixuda i no gaire amples i solen formar petites cales. El mar es fa profund a pocs metres de la costa. -

Costes baixes: en trobem al sud de Catalunya,

on

les

terres

planes

arriben fins al mar. Són de formes rectes i allargades, la sorra sol ser molt fina i el mar és poc profund. LA VIDA A LA COSTA A Catalunya la costa ha estat tradicionalment un indret

amb

un

assentament

humà

important: és on hi ha les poblacions amb més habitants. A més, la moderna xarxa de comunicacions ha tingut una importància molt gra n en el desenvolupament de tota aquesta zona. L’activitat econòmica també hi és intensa (agricultura, indústria i comerç). Al litoral s’hi concentren les activitats de pesca. Per mar hi arriben també una gran quantitat de

mercaderies i els ports són un gran centre d’intercanvis. Però la font de riquesa més important és el turisme. Els atractius de sol i platja i el paisatge han estat essencials per al desenvolupament de les activitats turístiques. El turisme, però, també ha provocat una degradació important del medi natural (urbanitzacions, vies de comunicació, ports esportius, etc).

7 7) )

E EL LS S R RIIU US S D DE E C CA AT TA AL LU UN NY YA A

En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de l’Ebre. També tenen forts estiatges: la manca de pluja a l’estiu fa que portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també provoquen inundacions si les pluges són molt fortes i el cabal es desborda. Tots els rius desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus afluents ho fan a l’oceà Atlàntic. L’EBRE És el riu més cabalós a Catalunya.

Neix

a

la

Serralada

Cantàbrica i arriba al mar Mediterrani, on forma un gran delta. Els afluents de l’Ebre neixen als Pirineus i porten força aigua durant tot l’any gràcies a les nevades

i

a

les

pluges.

L’afluent

principal de l’Ebre és el Segre, que

recull les aigües d’uns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. RIUS

QUE

DESEMBOQUEN

AL

MEDITERRANI Tenen un cabal força regular, excepte a l’estiu, que és quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvià, la Muga, la Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí. L’APROFITAMENT DELS RIUS Al llarg de molts rius s’han construït grans rescloses per retenir l’aigua. Els pantans regulen el cabal dels rius i l’aigua s’aprofita per produir energia elèctrica, mitjançant

per

regar

canals

i

els

camps

per

abastar

poblacions i indústries. Alguns dels pantans catalans més important per la seva capacitat són el de Canelles, a la Noguera Ribagorçana; el de Rialb, al Segre; el de Susqueda, al Ter, etc.

T1. RELLEUS I RIUS DE CATALUNYA CATALUNYA té

RELLEU

AIGÜES

de diversos tipus

en forma de

muntanyes

planes

formades per

costes

formades per

poden ser

rius

que poden ser de la

XARXA DE L’EBRE Pirineus

Depr. Central

Litorals

XARXA MEDITERRÀNIA

altes que són de

Serralades

estanys o embassaments

Planes del Litoral

que tenen

baixes cabal regular

cabal irregular

WEBS UTILITZADES. ALTRE MATERIAL A DESTACAR Pàgines web

Temes a tractar El paisatge

Què entenem per paisatge? http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

El relleu

Les formes de la terra http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/relleu/index.htm El relleu a Catalunya http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/catrelleu/index.htm Què és una depressió? http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm# Imatge cartografia de Catalunya http://www.icc.es/web/content/ca/index.html

Els rius

El perfil d’un riu http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/perfil/index.htm Els rius dibuixen el paisatge

UD 1 CATALUNYA FÍSICA

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/erosio/index.htm I quan plou un riu http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/rius/index.htm Xarxa hidrogràfica de Catalunya http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/riuscat/index.htm Què és la hidrografia? http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm#

Els mapes

Què és un mapa? http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm# Quin tipus de mapes hi ha? http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm# Imatge cartografia de Catalunya http://www.icc.es/web/content/ca/index.html

El clima

Temps i clima http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/tempsclima/index.htm Els noms dels vents http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/index.htm# Taula temperatura a òdena http://www.meteocat.com/mediamb_xemec/servmet/pagines/anuaris/2003/Taules03.pdf Gràfica de temperatura amb Excel http://www.edukatic.com/curso/mod2/pro5/climogramas.htm