EL ROMANTICISME SEGLE XIX
EL ROMANTICISME Fou
un moviment que sorgí a Alemanya a finals del segle XVIII i que s’expandí per tota Europa durant el segle XIX. A Catalunya s’identifica amb el fenomen de la Renaixença.
Característiques del Romanticisme L’originalitat
i la imaginació Exaltació dels sentiments i les emocions Valoració de la cultura i el folklore propis
Temes
recurrents: la por, el caos, la foscor, l’agitació, el monstre, el desordre, la MORT… Gust pels passats remots, especialment l’edat mitjana, i geografies llunyanes i exòtiques. Identificació llengua i pàtria.
Gust
i valoració de les llengües minoritàries. Rebuig a la raó, la il·lustració i el neoclassicisme. L’home té molt d’irracional.
RELACIÓ ENTRE RENAIXENÇA I ROMANTICISME La
identificació entre llengua i pàtria. La llengua esdevé símbol de la pàtria i l’element més diferenciador Valoració per tot allò que és sentit com a nacional (llengua, pàtria, cultura, folklore, història… ). La valoració per les llengües minoritàries.
DIFERÈNCIA ENTRE RENAIXENÇA I ROMANTICISME El
romanticisme és un moviment artístic d’abast europeu. La Renaixença és un moviment cultural i polític de recuperació d’una llengua i una cultura que només es dóna a Catalunya.
ELS JOCS FLORALS Certamen
literari que s’havia començat a celebrar al segle XIV. Es reinstauren al 1859 gràcies a l’impuls d’alguns intel·lectuals i burgesos adinerats.
Responen
a la voluntat de fer renéixer el català com a llengua de poesia. Tenen molta transcendència perquè: – – –
Alenten els joves a escriure en català. Creen un públic assidu a la festa. Donen prestigi social a la llengua catalana. – Difonen les obres premiades mitjançant la seva publicació. Per tant, formen un públic lector.
– Potencien el sorgiment dels grans escriptors en llengua catalana dels segle XIX: ÀNGEL GUIMERÀ JACINT VERDAGUER NARCÍS OLLER
– Fan néixer la consciència que és imprescindible la normativització de la llengua catalana per tal d’eliminar l’anarquia ortogràfica imperant.