Jocs Florals 2009

A continuació trobareu el recull de rodolins i contes realitzats per tots els alumnes d’Educació Primària del nostre centre.

Tots els textos són originals i estan signats amb pseudònims.

Sant Jordi 2009

• Al matí he fet un rodolí. • Al llacet li surt un bolet. • Al casal he fet un regal. • A l’estiu i surt un niu. • Al matí tothom fa un pipí. • Quin sol que fa, podem sortir a passejar. Maquineta • La granota es diu gota. • El gos trencà un os. • El mussol pren el sol. • Sant Pepet es tira un pet. • Al meló li surt un tauró. Karate • El dos sembla un cigne molt gros. • La trompeta s’enfila per una estrella. • Els ànecs guanyen a les patates. • La floreta fa olor de menta. Conill • El mussol fa el niu al Sol. • En Nadal i la seva cosina són campions d’esgrima. • A la tardor fa calor. L’Hamster

• El llacet s’ha posat un barret. • La jaqueta s’enfila per una trompeta. Placa • L’elefant té la motxilla gran. • El mussol té una pota com un rajol. • La paparera està a la nevera. • La flor fa molta olor. Estel • El cargol té cara de mussol. • Passejo per Olot un gos de color groc. • El pintor juga amb l’ordinador. • El tauró porta un mitjó. Elia • El llapis pinta ràpid en la cinta. Linda • A Navata hi surt la patata. • El foc és groc. • A Girona hi ha la mona. • El dibuix està a l’estoig. • La tortuga és una poruga. • El riu canta com una perdiu. Estrella

• El gat passa pel teulat i cau al terrat. • L’elefant camina com un gegant. • La nena del jardí juga amb el monopatí. • La flor té un macarró. Princesa • El cavall es baralla amb el gall. • El mussol empenya el Sol. • El ratolí es menja al gardí. • L’ovella té el nas com una abella. Diadema • Els nens d’aquí juguen al jardí. • La granota salta fins la boca. • L’elefant té l’orella gran. • La nena, fent el pi, s’inventa un rodolí. • El cavall, trotant, s’ha trobat un elefant. Raieta • El senyor s’ha fet amic d’un animaló. • Al cargol, li agraden molt les fulles de col. • L’oculista és amic del pianista. • Al cargol li agraden molt les fulles de col. • A la meva carpeta hi poso etiqueta. • L’home va sortir d’una poma. Follet Blau

• A la tardor fa vent de por i no fa calor. • A l’estiu fa calor i les escombraries fan pudor. • A l’agost l’arròs es fa ros. • Hi ha un gat al carrer que s’ho passa molt bé. Frodoman • A l’estiu

cada

puça al

seu niu.

• L’oreneta es molt petiteta. • Una flor neta com el carbó. • L’avet

és més gran que un bolet. Titaria

• Quina bossa més grossa. • Un porc passeja a poc a poc. • El gos sembla un ós. • La lluna és com una pruna. Riugaslluna • Quina bossa més • En Pau salta • A dintre d’un

grossa.

com

un

gripau.

pot hi ha un got. Edu

• La bota

coneix a una pota i la pota a una porta.

• L’Agustina no és la meva • Una balena surt a

cosina.

escena. Muat Muazel

• Quina carrossa més grossa. • La fregona és rodona . • En Gabriel no pot parar de menjar mel. Dani Pedrosa • En Ferran és tan alt com un gegant. • La Julieta tan alteta de mascota té una rateta. • Pel febrer més fred que el gener. • El dofí bocafí per la boca treu un pi. Blum • Al gripau babau en un forat cau. • Al gripau babau viu a sota d’un palau. • A sota del pou hi ha un ou. • El gat s’ha posat a un forat. Cobra negra • Una puça li fa pessigolles a una medusa. • La marieta ensenya la poteta. • L’espardenya fa olor d’un falcó. • En Pep es llarg com un llitet i en Joan com un gegant. Esternoclioide Mastal • Un gripau viu en un palau ben blau. • El vent ventet

bufa quan fa fred.

• En Pau derrapa

amb una nau.

• La goma gometa

és molt Patata

boniqueta.

• La pluja cau com una nau. • La tardor ens passa volant com el vent bufant. • El tió tionet ens caga un regalet. • El pallasso pallasset és molt boniquet. Vint-i-cinc • El carbassot fa tot el que pot. • En Ferran canta com un gegant. • Els cavallets fan dos saltets. • En Pau es un gripau babau. Bret • A la primavera surten les flors amb molt bones olors. • La papalloneta es molt boniqueta. • La ciutat de Girona es gran com una ona. • La flor floreta es molt bufoneta. Clàudia • L`espardenya fa pudor i l’altra no. • En Pau es com un gripau. • El tauró té el cul rodó. • El tauró és tan gran com un canaló. Ben

Hi havia una vegada un noi que es deia Jordi. Era un heroi conegut i amb molta fama. Però en realitat no era cap heroi tampoc era conegut i no tenia gaire fama, només era el seu somni. Somniava en ser un heroi, i estava segur que algun dia ho seria. La gent li deia que seria impossible que només hi havia un heroi que era en Bernat Traza, però ell estava empenyat en ser-ho. En Bernat també se’n reia d’en Jordi, i aquest li va dir: - Si t’empenyes en aconseguir-ho segur que ho aconsegueixes. I li respon en Bernat: - Encara que t’hi empenyis no ho aconseguiràs pas! - Sí que ho aconseguiré! En Bernat, tot seguit va començar a riure i se’n va anar i en Jordi es va enfadar i se’n va anar a casa seva. Quan va arribar a casa seva en Jordi va preguntar al seu pare i a la seva mare: - Oi que puc ser un heroi jo també? I els seus pares van respondre. - És clar que sí, però necessites tenir més anys. I en Jordi els hi va respondre. - Però si tinc 10 anys! I els pares van riure silenciosament. De sobte van sentir a la terrassa: - Amagueu-vos que ve el drac! I en Jordi va sortir corrents i els pares no se’n van adonar. En Jordi quan va arribar amb el drac, el drac havia segrestat a la princesa i a en Bernat Traza. I en Bernat li va dir: - Compte Jordi! El drac va llançar foc a en Bernat i en Jordi es va apropar al drac i li va dir: - Drac nosaltres et donarem menjar si tu ens protegeixes. Al drac li va agradar la idea i li va dir que hi estava d’acord. Així és que van fer un tracte i així tot el poble va estar feliç amb el drac amb ells.

7 SENSENOM

Hi havia una vegada un ordinador que era màgic. Si apuntaves, per exemple, Port Aventura després, de dins sortien dues mans i et portava a Port Aventura. Iupi!

Desprès un nen ho va provar i va posar Porta Aventura i va anar a parar al desert, perquè s’havia espatllat. Es va perdre i no va trobar l`ordinador per poder tornar.

Al final va veure un taxi i hi havia l’ordinador a dins. Va tornar amb els seus pares.

Van anar a Port Aventura tots plegats i van pujar al Dragon Can i també hi va anar l’ordinador. S’ho van passar super bé. Iupi!

HIGH SCHOOL MUSICAL

Hi havia una princesa que vivia a Tarragona i era molt pobre i vivia en una casa. Un dia va venir el carter i li va donar una carta. La va obrir i en la carta hi havia un poema que deia :

Ets el meu amor que il·lumina el meu cor. Ets una princesa amb molta bellesa.

Príncep

Però a princesa no va fer cas de la carta i llavors es va posar a mirar el partit de futbol a la tele. Per la finestra va entrar un drac molt petit. Tenia les ungles pintades, tenia molt bon alè i no tenia dents i se va emportar a la princesa a la seva casa que feia molt bona olor i era molt neta. Però el príncep Sant Jordi va anar a la casa del drac. Llavors va trobar el drac i van lluitar, però va guanyar el drac i es va menjar a la princesa i li va agradar molt. I de la sang de Sant Jordi va créixer una rosa molt maca i desprès el drac també se la va menjar.

BRICK OFF ARENA

Un dia hi havia un entrenador que tenia molts Pokèmons. I un dia hi havia un combat de

Pokèmons i l’entrenador Pokèmon els va portar al combat i

quan li va tocar a l’altre noi, van fer els dos combat i a l’As li va tocar en Charisan i el noi li va dir al Reyquaza, en Charisan va tirar Gesallamas i els Pokèmons no es vam fer gens de mal i els dos Pokèmons van fer un atac al Colaferia, llavors va arribar l’entrenador Pokèmon,en Reyquaza i en Charisan, es vam calmar i l`entrenador d`en Charisan es va fer amic i tots dos es van fer amics. L`As viu en un poble que es diu Paleta i un dia va veure un Pokèmon i una noia li va dir si podia capturar un Pokèmon, i es va fer una lluita i l’As va triar a en Picatxu i en Dialga, van fer la lluita i va guanya en Dialga i estava content, es va fer un entrenador Pokèmon, quan va arribar a casa li va dir a la seva mare: ja soc un intrenador pokèmon! i va estar molt contenta, els seus amics i amigues també van estar molt contents.

REYQUAZA

Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi que tenia un secret. Voleu que us l’expliqui? Doncs volia ser un superheroi. Tenia un gos màgic que quan volia es convertia en tot el que volgués per exemple un gat, una granota o una persona o tot el que us imagineu. Un dia en Jordi va llegir el diari i va veure que hi deia que hi havia una noia en perill: – Algú la pot rescatar? I ell va dir: – Sí, jo per fi puc rescatar algú de veritat. Serà molt divertit! Però resulta que deia que li havien robat tot el que tenia. Ella era molt i molt rica i es deia Sharpey. Era molt maca, però a en Jordi no li importava que fos maca. Va anar a Barcelona a rescatar-la i la va veure que estava carrer de Gràcia amb un vestit i sense sabates. I li va dir: – Hola, vine! – D’acord! Li va portar on eren els lladres i li va dir: – Anem-li a dir al jefe dels lladres! Els lladres van fugir però van deixar rastres el terra. Van seguir els rastres i els van trobar i van trucar a la policia i els van detenir. Al final en Jordi va ser un heroi, però no exactament com volia. Però estava content igual.

HARRY POTTER

Hi havia una vegada una llegenda que es deia “una rosa de Santa Georgina”. Un dia va arribar el príncep i la princesa amb la carrossa i la princesa portava un vestit molt maco i molt llarg i un bolso de plomes. Però estava embarassada i va tenir un nen i una nena. Quan van néixer al cap d’uns dies ho van celebrar tots junts en uns restaurant per a aquestes coses. Després quan es van fer més grans van anar a Aquabrava, van anar al tobogan d’aigua, després a la picina etc. Per l’aniversari de la nena i del nen van anar al Castell de les Fades. A aquell castell hi havia fades, n’hi havia deu, totes eren bones i petites i la gent que hi anava s´emportaven una fada a casa. Però un moment, eren màgiques!!! Ells com que eren quatre: el pare, la mare i els 2 nens se’n van emportar tres i de regal una altra: una per cadascú, és clar! Quan van arribar a casa, el nen va anar a la seva habitació i li va demanar a la fada si podia tenir un gos, però sense que la mare ni el pare ho veiessin. La nena també volia demanar a la fada si podia tenir un conill que no creixés. El pare i la mare, com que ja eren grans no van demanar res. Al cap d’uns dies el nen i la nena van decidir dir als seus pares que tenien un gos i un conill. La mare va dir: - Us els podeu quedar. I el nen i la nena van dir: - Ue, ue, ue!!!! I conte contat aquest conte s’ha acabat.

.

GABRIELLA

ff

Una nit tenia que lluitar el Rei Misterio amb Jan Sia, van estar un hora lluitant i al final va guanyar el Rei Misterio, en Jan Sia que no s’ho podia creure i volia lluitar un altre cop i va entrar al vestidor de Rei Misterio on va trobar en Gran Cali i aquest li va dir que el deixes en pau al Rei Misterio, va passar una setmana i tenia que lluitar en Rendí Orno amb en Gran Cali, aquest estava nerviós i va guanyar en Gran Cali, i després d’una setmana tenia que lluitar en Gran Cali i en Jan Sia, i va guanyar en Jan Sia, i es va tranquil·litzar i després d’una setmana ha de lluitar en Rei Misterio contra en Gran Cali i van lluitar hores, i al final guanya en Rei Misterio, però aquesta nit ha de lluitar en Rendí Orno i en Rei Misterio, tots criden i diuen Rei Misterio i van lluitar tres hores, ja no podien més, estaven cansats, va guanyar en Rei Misterio que ara ha de lluitar amb Batista. En Gran Cali està sis hores lluitant, al final guanya en Batista i en Gran Cali no podia deixar-ho així, volia lluitar un altre cop però li va dir que tenia que lluitar amb Jan Sina. En Gran Cali diu que sap totes les tècniques, però si perd ha de pagar-me sis milions, i li diu val, lluita i guanya en Rendi Orton. Havia de pagar-li sis milions però li diu que no té aquests diners i li diu que no l’importa però els vol ràpid i els hi demana al seu germà i li paga.

REY MISTERIO

    

En un altre planeta, hi havia un extraterrestre que volia salvar a una princesa i va matar a un dinosaure per salvar-la. Quan va matar al dinosaure es va menjar a la princesa perquè l’havia enganyat. Després es va posar malalt i després uns Barrufets van matar a l’extraterrestre.

Un dia va venir un bitxo molt estrany. Era una mosca gegant. Va veure un aguilot i la mosca va dir: -

Oh, tu qui ets?

I aquell aguilot va dir: -

Jo sóc un aguilot.

Es van conèixer i es van fer amics. Van passar moltes aventures junts i després d’un temps es van enamorar i es van casar. Es van comprar una casa, van tenir molts de fills i quan van ser grans tots van dir als pares, perquè havien passat molts d’anys: -

Sou molt vells, ooooooooh noooo!

I els pares van dir: -

No pot ser!

I es van mirar en un mirall i van veure que no eren vells, perquè aquell mirall era màgic, però els pares no sabien que el mirall era màgic. I sort d’aquell mirall màgic, perquè van poder tornar a casa.

JAMES BOND 007

Hi havia una vegada dos pirats que un se’n van anar a viure a Itàlia l’ altre a França. Un va al millor restaurant d’Itàlia. L’altre va passant l’estona jugant a futbol. Van passar tres anys i els dos se’n van anar a Mèxic per treballar. Els dos van a l’oficina de la sala Di. Es troben i es comencen a picar: “Plaf, plef, plif, auuu!!!”. I moltes coses més. A l’ hora de dinar un diu: - Si ets tan pirat, fem un concurs de pirats, llest! L’ altre diu: - Doncs, d’acord! Després d’unes hores un diu: - Va comencem. Tres, dos, un, ja! Un s’empotra contra el vidre i fa cara de cavall. L’ altre fa cara de marmota. L’altre agafa un tambor i comença a picar el tambor: “pom, pom, pom, pom, pom, c, c, c, c, c, c”. Al principi tocava bé però després va començar a picar-lo amb el cap. L’ altre es clava una xinxeta al cul. L’altre ensenya el cul i l’altre imita a un cangur. Després un diu: - descans vull veure aigua. I després seguim. Al cap d’una estona, l’altre pirat diu: - eh tu, ja estàs preparat per continuar? - Sí. Un es fica a la paperera, l’altre es menja les coles, guix, llapis i goma. Després un es tira d’un barranc i l’altre quasi s’ofega a la piscina. L’altre es fica a la boca del cocodril. L’altre s’enganxa amb la cremallera. L’altre regala tots els diners. Al cap d’una estona ve un guàrdia i diu: - Què passa aquí? Vull pau i tranquil·litat! Doneu-vos la mà i acabarà tot. Un dels pirats diu: - Dóna’m la mà. i l’altre diu: - D’acord. I feliços per sempre. - I no tornarà a passar, ni amb els nostres fills.

EXORCISTA

Temps era temps, en un poble molt a prop de Port Aventura hi vivia un drac . Un dia se li va acudir anar a Port Aventura i “patxim, petxam” anava caminant cap a Port Aventura. Va anar a la taquilla de pagar i eren 1.000 pessetes i ell només tenia 500 pessetes i va decidir anar a treballar. Primer va anar a treballar de Fuster i li van dir que fes una porta, però va fer una finestra. I al final de mes li varen donar 250 pessetes i després va plegar. Va anar a treballar de pastisser i li van demanar que fes un pastís de maduixa. I en comptes de fer un pastís de maduixa, va fer un pastís barrejat de llimona, de xocolata, de poma i de pera i al final de mes li varen donar 250 pessetes i al final va poder entrar a Port Aventura. Va anar a totes les atraccions, a tots els espectacles i es va tirar una foto amb en Wody. Al cap d’uns anys més va tornar a anar a Port Aventura perquè s’ho havia passat tan bé la última vegada que li sortia foc pels queixals.

ENANO

Hi havia un llibre màgic d’en Jordi. Se l’estimava molt. S’explicava tot sol. Un dia no el va trobar. L’havien robat. Va anar a dirli a la policia. Van trobar el però el que va

trobar

que

va robar el llibre,

el lladre era un cavaller.

En Jordi li va donar les gràcies i el va convidar

a

sopar i a dormir. El cavaller va convidar a en Jordi a dinar i li va regalar un cavall, una espasa i un escut. El llibre el va fer cavaller. En Jordi es va casar amb una princesa que sortia al conte. Es va fer príncep. I cada vagada que venia

un lladre el detenia i el

posava a la presó.

GATETA

Al futur diuen que hi haurà investigadors que resoldran en una hora el crim. Un ric va dir: - M’han robat un ullal d’or! - I van avisar al detectiu. El detectiu li va preguntar moltes coses: - on li han robat? A quina hora? Va començar a investigar i quan ja sabia qui era el lladre, va arribar a un lloc molt estrany on els arbres eren de vidre, les plantes de maduixa ,els cotxes de xocolata, les cases de fruita, per exemple el telèfon era un plàtan... Va arribar al final, i hi havia deu ullals d’or i no sabia quin era. Però el de la senyora era de ferro i tots eren pintats i de plàstic i així va descobrir quin era. Quan volia tornar, el camí s’havia esborrat i va descobrir que el marit de la senyora rica era el que havia robat l’ullal. I li va dir: - Has d’encertar tres endevinalles, si no et quedaràs tota la teva vida aquí. La primera la va encertar, la segona també, i la última no la sabia ja que era el per què li havia robat l’ullal. Tenia tres oportunitats. La primera, no. La segona i la tercera tampoc. Es va quedar tres hores i al final va agafar una màquina i va poder sortir del món estrany. El detectiu li va tornar l’ullal d’or a la dona rica i li va explicar qui era que li havia robat. Quan ja ho havia dit, el van posar a la presó i el detectiu es va casar amb la dona rica. El detectiu anava salvant a tothom i tota la ciutat vivia bé gràcies a ell.

OJO DE PLATA

Hi havia una detectiva molt famosa, la Mama Mia, que descobria tots els casos. Però un dia va anar a una casa i va dir: -

El lladre no està a aquesta casa, està en una altra casa.

I sempre pensava qui era el lladre, no parava mai de pensar. Però un dia el va descobrir: era en Jordi. Se’n va anar a casa seva i va dir: -

Jordi, estàs detingut!

En Jordi es va convertir en un drac. El detectiu va treure la pistola, el va disparar i li va treure l’anell que havia perdut la senyora de sobre seu. Després li va tornar a la mestressa que estava molt contenta. Com que tenia poders, en Jordi va ressuscitar. Un policia el va detenir, però es va escapar i va matar al policia i se’n va anar ben lluny.

I sabeu per què es va convertir en drac? perquè tenia poders, però li van marxar tots. Al final era un nen normal però dolent.

MAMA MIA

Hi havia una vegada un noi que estava boig i se’n va anar a comprar una navalla. Va anar a la selva i es va trobar a un lleó. El noi va anar a poc a poc i li va treure una punxa del peu que tenia clavada.

Al cap d’una estona va arribar un noi i va segrestar el noi i també el lleó i els va portar una plaça de toros. El noi els va lligar i va deixar anar uns lleons que sortissin perquè se’l mengessin. Però el lleó es va recordar que el noi l’havia salvat la vida i no va deixar que es mengessin al noi. Després es van escapar i se’n van anar a dormir. Quan es van despertar es van trobar els nois que el van segrestar i els van agafar, però els dos nois els van tancar la balla perquè no poguessin sortir. Però com que els nois es van adormir, al final es van poder escapar.

MAX

Hi havia un equip que es diu Barça i demà tenia un partit contra l’Espanyol a les tres en punt. A les tres en punt en Messi xuta la pilota i gol! Gol! Gol !!!!! Al final del partit van quedar 4 a 1 i van arribar als quarts final. A la nit, hi havia tres persones que havien begut massa whisky per celebrar el guanyador: en Messi. Als quarts de final en Messi estava malalt i no podia jugar. Sense en Messi no podien guanyar i sobretot no arribarien a la final. A la primera part contra Vilareal van queda 2 a1. A la segona part va venir en Messi i van quedar 3 a 3 i van arribar als penals, però el Barça encara era millor que ells. L´Eto´o xuta primer, toca el pal i gol! Gol! Gol! Ara xuta l´Edmilson i falla. Al final van quedar 4 a 3. Havien d’anar a semifinals i havien de jugar contra el Manchester. El partit del Manchester United i era dos dies abans de Nadal si guanyen jugarien la final per Nadal contra el Liverpool. Xuta en Ronaldinho i gol! Gol! Gol! Havien quedat 1 a 0. Van anar al final. I VAN GUANYAR!!!!!!!! Van anar a celebrar la victòria de viatge a NOVA YORK.

MESSI

Hi havia una vegada dos homes que estaven a casa seva, l’Adrià i en Guillem, el detectiu i el seu ajudant.

A les onze de la nit va sonar el telèfon. L’Adrià el va agafar, era un home a qui l’havien atracat. Es deia Joaquim Vallmajó. Li havien robat una gran quantitat de diners.

Els dos detectius agafaren el cotxe i anaren corrents cap a la casa d’en Joaquim. Mentre l’Adrià i en Guillem estaven buscant informació, van trobar una pista: el lladre es deia Tornado. Estava escrit en una targeta penjada a la caixa forta. Uns dies més tard van robar en un museu de França, La Pantera Rosa, un diamant preciós i molt valuós. L’Adrià va anar al museu de França i va tornar a trobar la targeta d’en Tornado.

Una setmana desprès van saber que en Tornado tenia una ferida de bala a l’esquena. Al dia següent van trobar en Tornado mort a l’ajuntament de Navata. Tenia els diners però no el diamant de la Pantera Rosa.

Els detectius anaren a buscar pistes a l’escola CEIP Joaquim Vallmajó. Van investigar i van trobar una classe, la dels detectius de 4rt i 5è. L’Adrià i en Guillem van demanar ajuda als detectius. Ells van estar encantats !!!

Buscaren per l’escola, preguntaren a tots els nens, però no van trobar informació. Van anar a la biblioteca i van trobar un llibre molt antic que parlava sobre una història que passaria a l’escola. El llibre deia: “VINDRAN UNS DETECTIUS I TROBARAN EL LLADRE DEL DIAMANT”. Després de llegir això no van parar de espiar a tothom de l’escola i van deduir tres sospitoses: la primera, l’Anna del menjador, la segona, la Carme, la directora, i la ultima, la Maria, la professora dels detectius de 4rt i 5è. Es van dividir en tres grups. Els de 4rt vigilaven a la Carme, els de 5è a la Maria i els dos detectius a l’Anna. Els dos detectius van

adonar-se que l’Anna era innocent. Quedaven dues sospitoses, la Carme i la Maria. Van seguir investigant fins que van deduir que la Maria era innocent, només quedava la Carme. La van espiar i van sentir que deia:

- Amb aquest diamant seré la persona més rica d’Espanya!

Van entrar i la van detenir. Van recuperar el diamant i el van tornar al museu de França i a tots els detectius els hi van donar una medalla i tothom menys la Carme van ser feliços.

Misteri

Un dia de ple estiu, mentre els detectius de 4t i 5è s’estaven banyant a la piscina va aparèixer l’agutzil del poble de Navata, dient que havien assassinat un senyor al bosc.

La Núria va dir: –

Anem cap el bosc a investigar que ha passat!

Vam anar cap el bosc convençuts que resoldríem el cas però no vam trobar cap pista. Vam interrogar les deu persones que havien anat al bosc aquell dia i els vam dir si havien vist res d’estrany. Tots van dir que no, menys l’avi Pep que havia sentit un crit. Li preguntàrem si havia sentit alguna cosa més, però ens va dir que no.

Després l’Alejandra i la Noemí van proposar que anéssim a preguntar a l’alcalde de Navata quan s’havia comès el crim més o menys.

Tots vam anar corrents cap a l’Ajuntament a preguntar a l’alcalde. Van tornar al bosc a investigar una altra vegada i aquesta vegada sí que vam trobar pistes. Mentre la Júlia mirava el terra amb la lupa va veure unes claus. Segurament serien del que havia assassinat a l’home. Portàrem les claus, per investigar, al soterrani on era el nostre laboratori, però no ens va servir de res.

Vam provar les claus a totes les cases del poble, en cap hi encaixava però faltava una casa a dalt de la muntanya.

Vam pujar a la muntanya i provàrem les claus a la porta. Encaixaven perfectament. Vam entrar a investigar però no hi havia ningú. Després vam sentir un soroll però no hi havia ningú. Vam continuar recte i vam veure una ombra i després vam sentir com si algú parlés. Ens hi vam acostar i eren dos fantasmes que estaven jugant. Els portàrem cap al laboratori i els vam interrogar, ens van dir que havien estat ells que havien matat a l’home però que havia estat un accident perquè estaven jugant i havien llençat un raig i l’havien tocat. Finalment havien estat els fantasmes de la mansió.

Els habitants de Navata els van fer netejar la piscina com a càstig.

Laia Juanola

Hi havia una vegada una classe de quart i cinquè on tots els alumnes érem un cas com un cabàs.

En Marc mai no recordava les coses, l’Ernest sempre perdia el cap, la Laia estava a la lluna de València sempre que fèiem matemàtiques, en Jacomo no sabia la taula de l’u i si la del quatre mil, l’Arnau quan li tocava llegir ho feia cantant, i a música, en lloc de cantar, les cançons les deia parlant. Després n’hi havia quatre més: en Boby, la Laura, l’Helena i en Bernat, que s’adormien a la classe, eren somnàmbuls.

Un dia els de sisè ens van regalar una bústia i al dia següent ja teníem carta. Era una carta d’un tal follet Óscar, feia molt mala lletra i primer vam pensar que era algú de la classe.

L’endemà vàrem veure una altra carta, l’Óscar ens deia que vivia sota els matolls del jardí del pati del mòdul, i vàrem anar a veure si el trobàvem però no el vam veure.

Els nens de la classe ens imaginàvem com seria i fins i tot el vam dibuixar. Però no us penseu que era de la manera que l’havíem dibuixat.

Jo ja el coneixia. El vaig conèixer un dia que me’n vaig anar a buscar espàrrecs i quan vaig trobar el primer espàrrec a la punta, no sabeu qui hi havia? Hi havia l’Óscar, em va dir: no t’espantis, no et faré res.

Em va explicar perquè era en aquell bosc. Resulta que va néixer d’un fruit i jo vaig dir: D’un fruit!? Sí, sí d’un fruit! Però els altres follets no neixen d’un fruit que jo sàpiga.

Al cap d’una estona em va ensenyar on havia nascut, em va dir que ell parlava amb la natura, i a la carta va posar que vivia sota els matolls perquè s’hi estava traslladant.

L’endemà quan tots els nens estaven al pati, l’Óscar em va ensenyar la seva casa sota un matoll i jo la veia prou bé per aquell petit forat. Després un nen de la classe va entrar al pati del mòdul i em va enxampar parlant sola i em va dir: què fas parlant sola? I li vaig dir que havia perdut una cosa.

Al dia següent al matí la mestra ens va dir que ens quedaríem a dormir a l’escola i tots nosaltres vàrem cridar: “Yupi que bé!!”. Després de preparar la motxilla vaig anar a l’escola i a mitja nit em vaig despertar i com ja sabeu els quatre somnàmbuls em van fer un espant de mort!!! De seguida es va fer de dia i ens en vàrem anar a casa i no vàrem fer “cole” perquè era dissabte.

El dilluns els hi vaig dir als companys que l’Óscar existia de veritat i no em creien. Però quan el van veure es van quedar amb un pam de nas i al ser el seu aniversari ho vàrem celebrar i li vàrem regalar una setmana d’escola per aprendre a escriure per això van encongir a la mestra amb el raig reductor, l’invent de plàstica. I l’Óscar es va convertir en la mascota de la classe!!!

Eloi

Hi havia una vagada un nen que es deia Joan. Tenia 9 anys i era molt dolent. Els companys no li eren amics, més ben dit, l´odiaven. En Joan al cap d’un temps li va saber greu no tenir amics. Se sentia trist i va anar al bosc a plorar i allà mentre plorava va veure una fada. Es va fregar els ulls i encara hi era. La fada li va dir: - Ja has escarmentat?

-

Tu com ho saps el que em passa? Que m’espies? Va preguntar en Joan.

-

Més o menys, jo sóc una fada i sé moltes coses. He vingut a ajudar-te perquè siguis un bon nen.

-

I com t’ho faràs perquè sigui bo? Si per començar ningú m’estima. Va dir en Joan una mica intrigat.

-

Doncs convertint-te en superheroi. Així et convertiràs en un nen molt bo i els teus amics t’estimaran. Va dir la fada mentre el portava a un planeta tot ple de monstres dolents que espantaven a uns pobres extraterrestres.

Al arribar-hi es va apropar un extraterrestre i li va dir: -

Aquests monstres ens volen conquerir salva’ns si us plau! T’ho recompensaré donant-te la mà de la meva filla, la princesa, perquè jo sóc el rei.

-

Quin superpoders tinc? Va preguntar en Joan a la fada.

-

Descobreix-ho tu mateix . Va dir la fada .

En Joan va agafar les pistoles que portava al cinturó i les va prémer totes a l’hora. D’una en van sortir roses, de l’altra confetti, de l’altra gominoles i de la última bombes. Va agafar la de les bombes i va matar quatre monstres, ni quedaven quatre més i va dir:

-

Puny de ferro! I se li va posar el puny de ferro. Va repartir quatre punyalades de ferro i els va matar a tots, tots. Els extraterrestres van començar a cridar: -Al·leluia, visca, tres urres!!!!.

Un extraterrestre li va preguntar com es deia i l’heroi va contestar: -

Em dic ........, em dic......... Superjoan.

En mig d’aquell xivarri el rei li va presentar a la seva filla i li va demanar que es casés amb ella. Era una extraterrestre lletgíssima i l’heroi va dir: -

No puc perquè encara tinc més persones per salvar. Mentre pensava: Sort que he trobat una excusa, quina princesa més lletja!

Quan va tornar a l’escola tots els companys eren els seus amics. Un dia va tornar al bosc i va preguntar a la fada si podria tornar a ser el Superjoan. Ella contestà que potser més endavant. El Superjoan va tenir moltes més aventures però això son altres històries i ja les llegireu en un altre llibre.

Aina

Estàvem al vestuari canviant-nos per un partit de futbol contra la Fundació de Figueres. L’ entrenador diu: -

Va nois fem el crit:

-

NAVATA EH!, NAVATA EH!, NAVATA EH!EH!EH!!!!

Sortim al camp a entrenar, fem voltes, després estirem. Comença el partit: “pip”. Passen la pilota enrera la tenen ells. En Dani, en Pol i jo pressionem i ells xuten la pilota cap a la nostra porteria. En David la talla i me la passa, jo vaig per la banda esquerra i sortejo a tots els defenses. La centro i en Dani remata de cap: “GOL!!!!” Saca el contrari des del mig del camp. Jo lluito per la pilota, la trec al contrari i vaig pel mig. Ningú me la treu, xuto i marco per l’esquadra: “GOL!!!!!!!!”

Continua el partit, saquen ells, passen en Malet i en David, i els de Figueres xuten però en Bruno, el paragols, la para. La passa a en Pol, en Pol passa per la banda, xuta i falla.

El porter xuta la pilota ben fort i en Malet la para, passa pel mig, xuta i marca: “GOL!!!!!!” Saquen ells, la xuten cap a dalt a la nostra defensa, l’Ivan la passa a en Malet, en Malet a en Marc que xuta a fora.

L’entrenador aprofita per fer un canvi; en Pol surt i entra en Brian. El Figueres treu la pilota per la banda. El nen de Figueres xuta i en Bruno la para. En Bruno la xuta molt i molt fort i marca !!!! Pip!. pip! Mitja part. L’entrenador ens felicita.

Jo i en Dani saquem, ell me la passa a mi; jo faig un dribling fins a l’àrea. Em fan una falta.

Em preparo per llançar el penal, poso la pilota al punt de penal, xuto i marco per l’esquadra: “GOL!!!!!”

Més canvis. Surt en Malet i entra en Gabriel i surt en Dani i entra l’Isaac. Saquen ells, l’Isaac la treu, puja, me la passa per la banda esquerra, el defensa me la treu i la xuta a fora pel còrner.

Xuto des del còrner, li faig fer una corba i la pilota entra a la porteria: “Gol!!!!” Saquen ells, en Gabriel els hi pren, la xuta ben fort fins l’altra porteria, la pilota entra i trenca la xarxa. Un altre gol.

Pip, pip, pip!!!! S’ha acabat el partit. Ens saludem amb els companys. Els pares i mares aplaudeixen. Entrem al vestuari i cridem NAVATA EH! NAVATA EH! NAVATA EHEHEH!!!!!!!! Tots quedem molt feliços menys els de Figueres!!!!

S c o t t

MARIA, JA VENIM! Un dia d’estiu calorós i assolellat la classe dels detectius van quedar al camp de futbol per veure com jugava en Rocco. Quan va acabar el partit vam anar a la nostra cabana al bosc. Ah!, per cert, l’equip d’en Rocco va guanyar el partit. Mentre esperàvem la parelleta, és a dir, la Júlia i en Rocco que estaven celebrant que ell havia guanyat el partit, vam sentir un soroll mot fort que venia del pati de l’escola. La Violeta va dir: - Correm, anem cap al pati de l’escola.

Al pati vam trobar una carta. La Noemí va afegir: - Llegeix-la tu. Jo la vaig agafar molt a poc a poc i en Dylan va dir: - Un moment, que miro si algú ens vigila. En Dylan va mirar per tot arreu i no va veure res. - No hi ha ningú. I jo vaig llegir la carta. A la carta deia: Hola detectius, Us vull dir que hem segrestat la Maria, la vostra senyoreta. I si no ens doneu

el diamant no us la tornarem. L’ Ariadna va preguntar: - I com ho farem per rescatar la Maria? I jo vaig dir: - Mireu! Un bebè. La Manuela que li agraden molt els nens petits va exclamar: - Oh, que mono. I la Júlia va observar: - Porta una cosa a la mà.

Nosaltres vam provar de atrapar-lo però aquell bebè era una mica estrany i corria molt. A la fi en Rocco que corria molt el va atrapar. Quan el va agafar i li va treure el paper, el bebè es va esfumar com si res. La Violeta va dir: - Va, Rocco, llegeix el que diu el paper. En Rocco va contestar: - D’acord. De cop va sonar el telèfon de l’escola i tots vam anar a agafar-lo. La Noemí va dir: - Qui l’agafa? Jo vaig respondre: - Ja l’agafo jo. La Núria va dir: - D’acord. Ho vam posar amb altaveu i una veu misteriosa va explicar: - Quedem a les 5:13 a la piscina amb el diamant. Mentrestant la Maria va fer una coça al segrestador. Li va agafar el mòbil i el telèfon. Se’n va anar i ens va trucar. Ens va dir:

- Hola detectius. Soc la Maria. Ens trobem a la plaça de l’ajuntament. Adéu. Nosaltres els detectius vam anar corrents cap a la plaça de l’ajuntament. Allà ens vam trobar la Maria. Tots li vam fer una abraçada molt forta. Després vam anar a la piscina a banyar-nos i a prendre’ns un refresc o un gelat.

Autora: Sara

VISITEM LA PRESÓ

El primer dia d’escola no vam fer res perquè totes les mestres eren unes gandules però tota la classe volia fer alguna cosa i li vam dir a les mestres si podíem anar a fer una visita a la presó.

I les mestres no ens hi van deixar anar. Però com que nosaltres no fèiem mai cas, tota la classe ens vam escapar de l’escola i vam trucar a un taxi que ens portés fins a la presó.

Quan vam ser allà l’Alejandra era la única que tenia por. Però l’Ariadna li va dir que si tenia por li donés la mà que no passaria res de res perquè aquí a la presó hi havia mossos d’esquadra per si algun dolent es vol escapar. Quan a l’escola ja era hora de anar a dinar, la Maria que és la mestra de menjador, va dir:

- Tothom a dinar!!!

Però més tard van veure que faltava la classe dels detectius. La Maria li va dir a la Carme que anés a mirar al pati a veure si hi són i els nens i nenes no hi eren.

La Carme li va anar a dir a la directora que és la Gemma que la classe dels detectius no hi eren, que havien desaparegut de l’escola.

Més tard la Maria va pensar que els alumnes d’aquesta classe volien anar a fer una visita a la presó. La Carme i la Maria van trucar

a un taxi que les portés fins allà. Quant van arribar a la presó van buscar els mossos d’esquadra i quan els van trobar els hi van preguntar a veure si havien vist una classe sola sense mestres.

- Sí, sí, que l’he vist! M’han dit que tornaven a l’escola. També m’ho han dit perquè si venien algunes mestres els hi digués. Però si corren molt les poden atrapar.

Van córrer, córrer i córrer. Al final els van atrapar i van pujar tots al taxi i al arribar a l’escola ens van castigar.

Autora: Gisela

UNS DIES A LA GRANJA

Un dia d’estiu vaig anar a València amb els meus oncles que tenen una granja amb cavalls, ovelles, gallines, lloros, gossos, vaques, conills,... Li vaig dir a la meva tia: - Puc pujar a un cavall? - Sí, sí, i tan!

I jo vaig pujar. Tenia molta por però ho vaig aconseguir i el meu oncle anava davant. M’ho vaig passar molt bé. El pròxim dia estava la meva tia a l’hort i jo la vaig ajudar a recollir tomàquets i arrencar cebes... i després la vaig ajudar a fer el dinar. Mentrestant l’oncle estava amb els lloros. Tot seguit vam menjar amb el meu cosí que va venir a dinar a casa. Més tard el meu oncle em va dir si volia netejar els cavalls. Jo vaig dir: - Sí! i tan. - D’acord. Però has de posar-te roba vella. - D’acord.

Al cap d’una estona ... - Ja estic, oncle, preparada per netejar en Taquetes. - Ja li has posat nom? - Sí, perquè aquest cavall m’agrada molt. - Vinga! a netejar en Taquetes -

Sí, tiet.

Ja és de nit - Anem a casa - Tieta ... demà podré trucar els papes, si us plau? - Sí ... sí .... I tan! - Bona nit tia - Bona nit, Natàlia.

L’endemà ... - Desperta’t Natàlia, has d’esmorzar. - Bon dia tia. Ara baixo.

Lililili!, sona el telèfon. - Hola Beatriz. Què tal? - Molt bé. Laura, ara et passo la Natàlia. - Natàlia, la teva mare al telèfon! - Ara baixo. - Hola mama - Hola filla. Demà passat tornes. Com t’ho estàs passant - Molt bé. Adéu mama, adéu.

A la tarda el meu oncle em cridava: - Natàlia, Natàlia, vine. Mira, tinc un regal per tu. - Quina il·lusió que em fa. Quan els hi digui a las meves amigues Gisela, Sara i Sònia estaran molt contentes. - A veure què és?. És en Taquetes! - Ara quan vinguis per aquí a València tindràs un cavall. - Aaaah,! Que bé tiet. Et puc demanar un favor? Pots regalar un cavall a la Sònia, a la Gisela i a Sara. - Sí i tan!

- Gràcies! MMMMMuuuuuuuuua! - Gràcies. I l’últim dia ... - Adéu Taquetes, adéu tiet, adéu tieta, adéu cosí. - Hola mama ......

Quan vaig arribar a Navata vaig veure els meus germans amb xicotes i les meves amigues tan canviades que gairebé no les coneixia. Autora: Natàlia

EL CAVALLER SANT ROCCO

Hi havia una vegada un petit poblet dalt de la muntanya. Hi vivia el rei Dylan, la reina Núria i la seva filla estimada Ariadna. És clar, i tota la gent del poble: la carnissera Noemí, la pianista del poble, la Violeta, la Manuela, la de la fleca, l’assistent, Alejandra, la Júlia, la peixatera, etc., ...

Feia poc en aquell poble hi havia arribat un drac ferotge que estava molt afamat i la gent del poble estaven molt espantats.

El rei Dylan va decidir que haurien de donar-li al drac tot el bestiar que tinguessin i així ho van fer. Li van donar tot el bestiar però es veu que no en va tenir prou. Ell volia persones que eren més gustoses i al rei va fer tot de sobrets amb paperets a dintre amb el nom de tota la gent del poble, per tal de fer un sorteig i donar al drac la persona que sortia.

I quan va agafar un sobre li va tocar la seva filla Ariadna. Tota la gent del poble quan ho van saber van dir: - Ostres, quina pena. La Violeta, la pianista comentava amb la Júlia, la peixatera i amb totes les altres veïnes: - Caram! Pobra Ariadna! Ella que és tan bona noia ... I les altres deien: . Oh, i tant! Pobre Ariadna.

La Ariadna l’endemà va començar a caminar cap a la cova del drac. Quan va arribar a la cova el drac va exclamar: - Mmmm! Quina bona oloreta de carn fresca!

La princesa, quan el drac va sortit de cop, va començar a córrer, fins que la va agafar un cavaller molt ben plantat anomenat Rocco. En Rocco va matar el drac i de la sang del drac va sortir la Maria, una mestra que ensenyava molt bé les matemàtiques. Es veu que la princeseta Ariadna no anava gaire bé de Mates. I a partir d’ara aprova amb nous i deus els exàmens de matemàtiques.

Autora: Sònia

Alguna vegada us heu preguntat si algú t’estima pel que ets, o pel que tens? Doncs jo sí i en Harol també, per això us explicaré la seva història .

Era el 1899, quan Harol, un home anglès que la seva dona l’utilitzava per tenir el que ell tenia, vivien a una casa gegant. Eren tan feliços que no es volien ni allunyar.

Un mal dia, en Harol se’n va adonar i la va fer fora. Harol pensant si tothom era igual, va agafar les maletes, i se’n va anar a París.

A París era la època de la Bohème, i ell s’integrava molt bé, d’aquesta manera, li encantava aquella ciutat. Es va buscar casa a bon preu però l’únic que va trobar va ser un pis vell i de fusta, però la veritat, era acollidor. Aquest pis valia uns 70.000 euros francesos i el va agafar.

Un dia després, al matí, va obrir el diari i ho va veure, amb lletres majúscules posava TREBALL. Va obrir la finestra, perquè entrés la claror de l’exterior , i el diari es va il·luminar. Va començar a llegir.

Al costat de la cadira del saló, hi havia una tauleta amb papers, un cafè, i un retolador fluorescent.

Va agafar el fluorescent, i va encerclar un treball, que li entusiasmava, fuster.

Quan es va dirigir cap a la porta de l’entrada va veure que tenia un missatge al mòbil, el missatge posava:

“Harol no et volia fer allò, per això vull que tornis a casa.”

Harol no va fer ni cas al missatge, i es va dirigir, una altre cop, fins a la porta. Va agafar la jaqueta i es va dirigir cap el cotxe. Anava a l’entrevista de treball. Va arrencar el cotxe i es va posar el cinturó, es dirigia cap el carrer 43 de París, número 7.

Va baixar del cotxe, quan una nena va caure amb patinet. Harol la va aixecar i la va portar a l’hospital. Li va comprar un gelat i va continuar amb el seu trajecte. Va tornar agafar el cotxe, i se’n va tornar anar una altre cop a l’entrevista de treball.

Un cop allà, va entrar a l’edifici, amb els nervis a la gola i va fer un pas endavant . Quan va anar al pis adequat, va veure al costat de la porta blanca del davant, en color durat, posava número 7. Va avançar amb por de què passaria, avançant amb un peu davant de l’altre lentament. Va obrir la porta un home de mitjana edat amb unes ulleres de plàstic, de les que porten els fusters, al coll. El senyor el va fer entrar.

Harol mirava a tots els llocs. Tot era ple de coses, fetes per ell i eines. I en aquell moment estava fent un armari. L’home li va oferir alguna cosa per beure, però en Harol li va dir que no. Llavors, l’home li va fer unes preguntes personals, un cop contestades, li va dir que estava contractat.

En Harol l’endemà va anar cap a l’estudi. Allà hi havia moltes noies però cap d’elles el coneixia. La gent l’estimava com amic; com que no sabien el que ell tenia, Harol va saber que l’estimaven pel que ell era.

I així és com va acabar la seva història. Va viure tota la vida feliç i va morir el 1977, és a dir, quan ell tenia 78 anys.

Uaa

Fa molt de temps quan els personatges dels contes eren reals va passar un fet extraordinari. El malvat drac de Sant Jordi volia fer que tots es canviessin els pensaments, però no sabia com fer-ho. Per això va buscar a la llista de malvats. Va veure un que hi posava:

Si voleu fer un encanteri malvat truqueu entre les 12 i la 1 h al 972 54 81 36. Així doncs el va trucar, quan hi va anar li va donar la llista de tot el que necessitava per fer aquell encanteri: -

Núvol en forma de fantasma.

-

Una gota de sang de drac.

-

Un cabell de nena.

-

Una corona de rei.

Així que va trucar el seu amic dimoni perquè robés als àngels un núvol en forma de fantasma. Després es va treure una gota de sang i la va posar en un pot. Va anar a l’escola i va arrencar un cabell de nena. Finalment va encarregar a una banda d’espies que robessin la corona del rei, i ho van aconseguir.

El drac quant ho va tenir tot li va donar al mag, ell va fer l’encanteri i de cop, va veure el drac amb el vestit de la Caputxeta i cantant, en canvi la Caputxeta tirava foc per la boca ,i per això el llop, vestit amb un vestit, tenia molta por. Com que tothom tenia el pensament canviat no sabien com fer-ho per arreglar aquell desastre.

Al cap de milers i milers d’anys un animal anomenat mico va patir un desenvolupament se li va treure el pel i li va créixer el cervell. Un dia va decidir anar en un lloc anomenat biblioteca quan de sobte va veure un llibre que era per desfer l’encanteri de canvis de pensament ,posava:

Aquest encanteri vull desfer i per això el recitaré . De sobte va veure a la Caputxeta cantant i el drac treien foc per la boca, però havia passat un imprevist tots havien quedat atrapats dintre els contes .Aquella persona va dir:

Els deixaré així perquè s’ho mereixen i també cremaré aquest llibre .I és el que va fer. Per això tots els llibres que hem llegit fa temps havien sigut reals.

Vespre

Hi havia una vegada un gotzilla que es menjava els gossos i els tractors del poble fins que es van acabar. Es va fer un torneig, per saber qui era el millor per que tingues l’honor de que el gotzilla se’l menges. Però va guanyar la princesa però com que la princesa era rica va agafar el telèfon i va trucar a Sant Jordi perquè vingués amb la seva moto blanca, la princesa corria amb el cotxe però el gotzilla va agafar amb el foc platejat, groc i verd. Sant Jordi amb la seva moto va agafar la metralladora i va matar el gotzilla però el va sobreviure i va passar a l’atac militar però tampoc un fracàs llavors agafar una vaca i li va donar molts de platens i pomes per fer-li baixar la digestió perquè es tires un pet. La vaca es va tirar un pet tan gros que els va deixar a tots secs incloent el gotzilla menys a la princesa i Sant Jordi que portaven màscares de gas. Del gotzilla en va sortir un llibre bèl·lic per la princesa i una rosa vermella per Sant Jordi.

DIPSI

Fa uns dies ,al 17 de febrer , l’alcalde va proposar a fer un teatre sobre un assassinat , tothom del poble va estar d’acord . Van dir que començarien el 24 de febrer i així es va fer .Es va dir que es faria els dijous a les 7 fins les 8 , es van presentar cinc persones : En Joan que feia de pare ,la Berta que feia de mare , la Damelsa que feia de minyona , l’Enric que feia d’assassí i en Pep i la Paula que feien de germans .(La Paula de germana petita i en Pep de germà gran )

El primer dia i el segon van començar a dir de que anava l’ història . Anava duna família bastant rica i poderosa que tenien dos fills que eren molt mimats ,que un dia molt tranquil que els nens havien anat amb uns seus amics, la mare estava a la banyera i el pare estava el llit dormint de cop i volta hi havia un assassinat , havien matat el pare amb un punyal . Tots :la mare ,el nen ,la nena , i fins i tot la minyona estaven plorant .I van investigar fins troba l’assassí .

Quan ja era el tercer dia , que ja tenien moltes ganes perquè començaven a practicar l’ història . Sempre reien molt fins que un dia no van riure tant perquè havien de fer l’escena més difícil , era quan l’ assassí havia de matar el pare però amb un ganivet de mentida . El tercer cop que van fer aquella escena algú va canviar el ganivet i era de veritat , però el assassí de mentida i els altres no ho s’havien , i per això van matar en Joan . Van trucar a la família d’en Joan però avanç a la policia , la policia va fer anar tots que feien el teatre i la professora també a comissaria , però tots van anuari vius menys en Joan .

La policia va buscar i investigar durant molts mesos però el final no va ser la policia qui va trobar l’ assassí , si no que es va confessar qui ho havia fet . Sabeu qui era l’ assassí ? Era la Damelsa la que feia de minyona en el teatre.

Mariona

Hi havia una vegada uns follets que vivien en un bosc . Els follets, creien els pares i a les mares, treballaven , escoltaven, jugaven, es divertien...El més important era que s’ ajudaven i eren molt bons amics, com ja deveu saber es barallaven i s’enfadaven enfadaven.

El problema que tenien era que la gent no respectava el bosc, l’ embrutien i el contaminaven. Com que els follets eren molt petits, els costava netejar les deixalles de la gent (que per a ells eren gegants)

- Com podem fer que la gent no embrutit el nostre bosc?- exclamava un.

- No ho sé...- deia l’ altre.

Van passar i passar els dies fins el gran dia del bosc (que és la seva festa major) I és que aquest dia va passar una cosa ... El follet fulla es va despertar dient: -VISCA VISCA!! JA HO SE JA HO TINC VISCA VISCA!! VISCA!!! MARE PARA JA HO TINC! - El què fill meu què és el que tens , què és el que saps? - Doncs el nen sabia la solució de com aconseguir que la gent no embrutís el bosc, i així va dir: - Fem una noteta que arribi a una escola que treballin la natura i que la noteta digui alguna cosa semblant a: “Si us plau no embrutiu el bosc que ell també pateix, moltes gràcies”

ATENTAMENT ELS FOLLETS DE BOSC. GRÀCIES I DISCULPIN LES MOLÈSTIES.

Quan al col·legi els va arribar la noteta ningú s’ ho creia i per això no en van fer cas. Al cap d’ un any els hi van enviar una altra carta a la qual deia: HOLA TORNEM A SER ELS FOLLETS DEL BOSC SI NO ENS CREIEU FEU UNS CARTELLS EN BRUT ELS PORTEU LA SETMANA SEGÜENT A L’ ENTRADA DEL BOSC I ENS VEUREU CLAVAR-LOS. LLAVORS ELS FEU BÉ I PROBAREM SI FUNCIONA.

ATENTAMENT ELS FOLLETS DEL BOSC.

Quan al col·legi els va arribar l’ altra noteta per veure qui era el graciós que els hi feia bromes, van fer els cartells i la setmana següent els van deixar a l’ entrada del bosc.

Al veure els follets treballar es van avergonyir i els van demana perdó. Els fullets els hi van dir que no passava res i des de aquell dia feien les coses junts i no embrutien el bosc sense avé de posar cartells.

La gent apreciava molt en els fullets i els fullets aprecien mol a la gent. Ara els fullets viuen en un bosc net i preciós.

SÈPIA

Una bona i tenebrosa nit, una bruixeta anomenada Carla anà a buscar el seu bruixet blau, que amb el nostre idioma seria el seu amor o com diuen algunes persones el príncep plau. Així dons anà a caminar, a caminar i a caminar durant molta estona buscant aquell bruixet a qui podia estimar. Mentre caminava pensava: Com es dirà?, serà trapella?, tindrà els el cabell ple de teranyines?. Tan de bo. I si es lleig?, i si te els cabells nets?. Quin horror! La bruixeta Carla va continuar caminant. Al cap d’una estona més de caminar va veure molts bruixets en fila esperant que la bruixeta dels seus somnis el triés i així poguessin tenir bruixets i bruixetes petits. La Carla anava mirant tots els bruixets, però com ni un li va fer gràcia. Ella era molt atractiva per els bruixets. Era molt però que molt tenebrosa d’aspecte però per dins, el seu caràcter era molt bo, ella era molt simpàtica i agradable i això es el que podia desitjar un bruixet. La Carla estava preocupada perquè no trobava el seu amor. Però ella volia tenir un amor de veritat. Volia estimar-lo, no triar el primer bruixet que veies. A les 3 de la marinada haurien d’estar tots els bruixets emparellats amb les bruixets, però eren les 2 i la Carla no ho estava. Anava mirant, coneixent a tots els bruixets, però no, no el trobava. Eren les dos quarts de 3 i la bruixeta Carla anava veient com tots tenien parella i ella no. Al final de lluitar per aconseguir-la es va rendir ja no podia més. Va anar a seure a un banc mentre escoltava la música, una música suau, dolça i bonica. Eren les 3, tothom ja estava ajuntat amb la seva parella, tothom menys la Carla que pensava que sense parella viuria molt malament i amargada. Cada dia plorava molt i molt, no volia sortir al carrer de vergonya que tenia per no tenir parella. Al cap d’un mes de plorar i plorar va venir un fantasma anomenat Ritus que va trucar a la seva porta i li va dir que no plorés, que era una ximpleria plorar per

no tenir parella. Ella li va dir que no era cap ximpleria. Deia que tothom tenia parella menys ella. El fantasma Ritus li va dir que no era la única que no tenia parella. Hi ha molta gent que no en tenia. El que passa és que tenen vergonya com tu i no volen sortir de casa seva. La Carla va parar de plorar i va anar a buscar a tota la gent del poble a on vivia. Els va costar molt fer sortir la gent de casa però ho van aconseguir. Els van fer anar a tots a la plaça i van contar quanta gent tenia parella i quanta no. Van descobrir que hi havia 230 persones que tenien parella i 789 que no. Totes les persones que no tenien parella es van posar molt contentes en veure que no eren les úniques que estaven soles en lo de l’amor, van veure que no calia tenir xicot o xicota per ser feliç, pots viure molt bé sol. 789 persones van ser felices gràcies al fantasma Riuts. Tots els que no tenien parella es van fer molt amics entre ells i entre els que si en tenien també, es clar.

Mofeta

Un dia una escola va anar de excursió a dinar en un bosc. Quan van arribar al bosc van ficar les tovalles i van començar a dinar desprès van anar caminant pel bosc i les senyoretes no sabien on anar, estaven perduts.

Una de les senyoretes va anar a veure i trobava el camí ella el va trobar però desprès no va saber tornar. Les senyoretes van voler anar pel mateix camí però no volien perquè potser s’havia perdut. Després com que tots havien portat menjar i tots els nens tenien gana. Les senyoretes van continuar buscant però no van trobar res i van començar a menjar. Una senyoreta va agafar el mòbil i va veure que no hi havia cobertura. Va anar una mica més lluny per veure si trobava cobertura, tots els nens van anar amb les senyoretes a veure si en trobaven. Un nen va preguntar que si tenien algun contacte amb l’escola. Les senyoretes li van respondre no en tenim si no hi ha cobertura. Van anar caminant fins que van trobar un lloc per refugiar-se. Era una pedra gegant ,tenia unes pedres per assentar-se I una roca per sobre ,semblava un refugi. Es van quedar allà perquè era com un refugi fet expressament, van menjar una mica .

A casa dels nens, les mare i els pare estaven molt preocupats, va intentar trucar però cap senyoreta tenia cobertura. Van trucar a l’escola i el director estava molt preocupat totes les mare van anar a protestar davant de ell perquè aquella escola era insegura només en una excursió.

Desprès les senyoretes van pensar si la senyoreta que anat potser va trobar la tornada. La senyoreta va trucar els bombers que anessin a buscar-los van anar molts helicòpter per sobre del bosc per un helicòpter no va tornar per que els va trobar però els hi van passar algu molt dolent ara que havia arribat un helicòpter va i s’espatlla els que estaven dins de l’helicòpter van intentar

arreglar-lo però no van poder. Tampoc no i podrien cabre tots els nens perquè n’eren molts.

Des pres tots els helicòpters van tornar a anar i almenys el de l’helicòpter tenia un coet per demanar ajuda. El va llençar i un dels helicòpters el va trobar. Però el helicòpter no s’havia on aterrar va tenir que baixar una mica lluny de ells. Van agafar els nens i les mestres en 5 helicòpters i van portar-los a tots a casa els nens després de uns anys ja no se’n recordaven de res però les mares van passar un mal moment.

Lollipop.

Hi havia una vegada un home que l’època de Nadal no li agradava .per ell era perdre al temps. Ningú no s’havia perquè no li agradava celebrar el Nadal .Quan va arribar l’època de Nadal l’home mirava a la finestra veien la gent tant entusiasmada digué aquesta gent perd al temps. Un dia l’home decidí surti a passejar la gent del poble el mirava amb una cara estranya .Un dia l’home cansat que el mires amb una cara estranya l’home digué – Estic fart que aquesta gent amb miri amb cares rares sembla que en un ésser humà no li agradi celebrar el Nadal- Trucaren la porta l’home digué –marxeu no m’agrada celebrar el Nadal.- l’home vallent que la persona no marxa .va obrir la porta era la seva família digué marxeu no vull que sentiu llàstima per mi –l’home tancar la porta .mira per la finestra valent que la seva família marxava es posar a plorar marxeu no us necessito van passar els anys la gent del poble encara no s’havien per què aquell home no li agradava l’època de Nadal .L’home va morir encara no se sap per que l’home no li agradava al Nadal.

life

Hi havia una vegada, un conill que es deia Pastanaga, era una mica avariciós volia tot el que volia al moment i si algú deia que no a alguna cosa de lo que ell deia s’enfadava. També hi havia un esquirol que es deia Pinya i era igual d’avariciós que en Pastanaga. En Pastanaga i en Pinya no es queien be, gens be i es barallaven, estaven enfadats l’un amb l’altre. El motiu d’aquesta disputa, era que tots dos volien el mateix tros de territori, que per cert era molt gran, i pern això es barallaven tant.

Mai no paraven de picar-se, de insultar-se i d’estirar-se els cabells. Un dia en Pinya estava tan, però que tan enfadat que va decidir fer-li una trampa a en Pastanaga, com per exemple fer un forat al terra i cobrir-lo amb fulles perquè així ell hi caigués. No obstant en Pastanaga va pensar també de fer-li aquesta trampa. Quan tots dos van acabar de fer la trampa (sense que l’altre en sabés res) cadascú va posar un aliment que es referís al seu nom. Quan tots dos van passaven per el mateix lloc on l’altre havia posat la trampa, tots van veure l’aliment i van sortir corrents a agafar-lo i tots dos van caure a la trampa. En Pastanaga i en Pinya estaven molt enfadats per caure en la trampa, i quan es van veure es van barallar durant nits i dies, oblidant-se de menjar, de dormir, de fer les seves necessitats, de divertir-se.... de tot excepte del territori i de picarse. Així doncs van passar nits i dies fins que, en una nit, va venir un mussol i , encuriosit per el que feien, va preguntar que feien i els dos mamífers els hi van dir, de mala manera, que si no veia que es barallaven per un assumpte important. -

Quin assumpte ?- va preguntar el mussol. En Pastanaga va dir que era que tots dos volien el mateix tros de territori i que, per cert era molt gran, i que per això es barallaven. El mussol va dir que si era tan gran seria millor per tots dos dividir el territori en dues parts. En Pinya i en Pastanaga van pensar que era una idea molt absurda perquè si ell mateix guanyava, tindria tot el territori. El que no van pensar va ser que si l’altre guanyava ell es quedaria sense tros de territori.

Fiona

Hi havia una vegada dos amics que sabien independitzat. Van pensar de fer-se una casa hi van demanar un crèdit de 800.000€. la setmana següent els van començar a fer la casa, la casa la volien fer de fusta i així va ser el mes següent van acabar la casa aquella nit feia molt de vent tan que la casa es movia i els bombers per seguretat els van fer fora. L’endemà quan es va calmar el vent van tornar a casa però no la van trobar Només van veure restes de fusta. Dels 800.000€ els i quedaven 500.000€ am els diners que els i quedaven van decidir fer-se una casa d’obra. Van trigar dos anys per acabar la casa. D’aquells 500.000 no els i acabaven cap, un dels amics treballava de empresari i l’altre de paleta i amb la crisi el paleta es va quedar sense feina perquè no es compraven cases l’empresari va tancar l’empresa. El terreny on tenien la casa volien fer un camp de golf i els i van enderrocar la casa això si els i van donar 1.000€ amb aquests diners van pagar a el banc però no ni havia prou i no u van poder pagar perquè no tenien feina i per això es van haver de vendre els mobles els cotxes... Amb tot lo que van vendre van fer 10.000 però tampoc hi havia prou per pagar el banc com que els seus familiars eren morts, van haver de viure al carrer.

Maria Argo

En un desert , on era impossible trobar aigua, vivia una noia en un castell que feia de criada. Un dia el rei li va demanar una mica d’ aigua , i la noia se’n va anar a buscar-la.

La noia es va emportar una mica de les restes de menjar per si s’estava mes de dos o tres dies o mes. Al cap de dos dies trobà un oasi gran , amb climatitzador , i com sempre feia calor l’ aigua estava freda, envoltat de vegetació... La criada es va quedar perquè era millor vida que esta en un castell fent carracs i netejant. Va pensar a fer-se una casa amb fulles de palmeres i els troncs que hi havia per el voltant.

Quant no tenia que fer res mes va decidir explorar l’oasi per dins. Tenia molta profunditat , i quan va arribar hi havia com una mena de cova on no hi arribava l’ aigua i es podia respirar. Dins hi havia una pedra que lluïa molt i era de color blau , tan que s’ emportà. Quan va arribar a la superfície , era de nit , i es va donar compte que no tenia on dormir i va fer-se un llit amb unes quantes fulles més que hi feien de matalàs , i va dormir. L’ endemà va anar a buscar menjar i li va caure un coco al cap, no li paraven de passar accidents tot aquell mes i va pensar quan li van començar a passar coses estranyes , i va treure una conclusió. Tot va començar quan va agafar la pedra de la cova, i va dir: -Pot ser que la pedra es l’ anima de la cova, i que en moure-la he alterat la cova.

Tornà la pedra dins de l’oasi . Tot va tornar a la normalitat i ja no li passaven accidents. Mini