Edvard Munch

EDVARD MUNCH

BIOGRAFIA Pocs artistes comjo Munch oferixen una relació tan estreta entre vida i obra: els avatars personals exerciran una influència decisiva en l'orientació de la seva activitat artística. z Edvard Munch neix en Loten (Noruega) en 1863, fill d'un metge castrense. Quan encara no ha complert els cinc anys, la seva mare mor víctima de la tuberculosi. z S'inicia d'aquesta forma tan primerenca una relació amb la mort que hauria d'obsessionar al pintor durant tota la seva vida, doncs nou anys més tard moriria, a causa d'aquesta mateixa malaltia, la seva germana Sophie, tot just dos anys major que ell. En un entorn que l'artista va definir com un lloc "opresivo i trist" transcorre la seva infància. z

PARIS I EL IMPRESSIONIS-ME z

z

z

z

Després de romandre un any en l’escola Tècnica de Cristiania (la capital de Noruega, que a partir de 1924 es cridarà Oslo), on havia iniciat estudis d’enginyeria, en 1880 presa la ferma decisió de dedicar-se a la pintura, i amb aquest propòsit s'inscriu en l'Escola de Dibuix de la ciutat. Els primers anys d’activitat estan marcats per la seva relació amb els ambients més radicals de Cristianía, i, en particular, amb l’escriptor es anarquistes Hans Jaeger. En la seva posterior evolució artística va a ésser de summa importància la visita que realitza en 1885 a París, on té l’ocasió d’assistir ala gran exposició impressionista que aquest any se celebra en la galeria Durand Ruel i que exhibeix, entre unes altres, obres de Monet, Renoir, Degas, Pissarro i Seurat. La segona meitat de la dècada dels vuitanta suposa l’aparició d’algunes de les preocupacions que després es faran obsessió durant tota la seva vida i que es reflecteixen en obres tan importants com les primeres versions de Pubertat o A l’endemà l’obra més important d’aquest període és La nena malalta, en la qual evoca la seva experiència personal amb la mort de la seva germana, i on ja apareix la desolada visió de l'existència que hauria de marcar la major part de la seva producció

De summa importància la visita que realitza en 1885 a París, on té l'ocasió d'assistir ala gran exposició impressionista que aquest any se celebra en la galeria Durand Ruel i que exhibeix, entre unes altres, obres de Monet, Renoir, Degas, Pissarro i Seurat. z La segona meitat de la dècada dels vuitanta suposa l'aparició d'algunes de les preocupacions que després es faran obsessió durant tota la seva vida i que es reflecteixen en obres tan importants com les primeres versionés de Pubertat o A l'endemà. L'obra més important d'aquest període és La nena malalta, en la qual evoca la seva experiència personal amb la mort de la seva germana, i on ja apareix la desolada visió de l'existència que hauria de marcar la major part de la seva producció. z

En 1889 es produïx un canvi substancial en l'obra de Munch, ja que a l'octubre d'aquest any viatja a París amb una beca del govern noruec. Després de passar per l'estudi d'un pintor academicista, s'instal·la en Saint Cloud, als afores de París, on realitza obres de cort impressionista. Insatisfet amb les limitacions que el impresionismo li imposa, en l'estiu de 1891 va a donar un gir radical al seu treball, en el qual té un paper decisiu el coneixement de l'obra d'artistes menjo Whisder, Bocklin, Gauguin i Van Gogh. z En 1892, Munch participa en l'exposició de la Berliner Künstlerverein (Cercle d'artistes berlinesos). En un país que encara no havia assimilat l'experiència impressionista, la valenta aposta de Munch va semblar poc menys que intolerabl z

z

La polèmica entorn de l'obra de l'artista noruec va arribar tals proporcions, que l'exposició va acabar sent clausurada al cap d'una setmana. El rebuig suscitat per aquesta decisió es concretaria en la formació d'un grup de pintors que, amb Max Liebermann al capdavant, abandoraron en senyal de protesta l'associació i van passar a cridar-se -a imitació dels seus col·legues de Munic- la Secessió. Quant a Munch, la celebritat que el succés li atorga li permet realitzar exposicions per tota Alemanya -on fixa suresidencia, asseient les bases d'una profunda influència en l'art centreeuropeu, que es manifestarà amb tota la seva intensitat en l'expressionisme de les dues primeres dècades del segle XX.

z

• De nou, París va a ser el catalitzador d'una transformació en la seva obra. La seva tercera estada en la ciutat, a partir de 1895, suposa el fiançament de l'empremta dels grans genis del posimpresionismo, especialment de Gauguin i Émile Bernard, les figures dels quals en silueta, extremadament simplificades i freturoses de modelatge, haurien de tenir el seu correlat en l'obra de Munch. Aquesta tendència decorativa coexisteix amb una deformació expressiva del motiu, molt en la línia de Van Gogh. Aquest conjunt d'influències es plasma en un important cicle de pintures que Munch va denominar "El fris de la 'Vida": obres com Malenconia, La enredadera vermella, La 'Veu i, sobretot, El crit, expressen, amb un llenguatge nou, les seves experiències personals sobre l'amor, la malaltia, la mort i la pròpia naturalesa. En contra del que el seu art abstret pogués suggerir, els anys previs a la crisi nerviosa de 1908 so de continus viatges, alternant llargues estades a Alemanya i París, amb estiuejos en la seva casa Noruega de Argardstran, en el fiord d'Oslo. Si els temes de sos obres presenten certa continuïtat al llarg de la seva vida, no ocorre altre tant amb l'elecció de les tècniques. Entorn del canvi de segle, el pintor abandona els traços sinuosos que emboliquen àmplies superfícies de colors plans, per a adoptar una manera molt més expressionista de pinzellades amples i molt llargues, que subratllen un ús cada vegada més arbitrari del color. Un canvi que s'aprecia clarament en la seva sèrie de pintures de l'Habitació Verda, o en les successives variacions del tema de l'assassina, i que hauria si es fes palesa després de la crisi de 1908

En efecte, a la tardor d'aquest any, els problemes nerviosos de l'artista, agreujats pels efectes de l'alcoholisme, li obliguen a romandre internat vuit mesos en una clínica psiquiàtrica de Copenhaguen. z Restablit, regressa a Noruega i inicia un període en el qual la seva obra mostra una nova vitalitat. Un excel·lent exemple d'això són els panells que decoren l’aula Magna de la Universitat d'Oslo. Aquest optimisme és paral·lel al reconeixement general de la seva obra, que es concreta en l'exposició del Sonderbund de Colònia en 1912 -on se li equipara en importància amb Cézanne, Gauguin i Van Goghi la de l'any següent de Berlín. z Munch passarà les últimes dues dècades de la seva vida retirat en la seva finca de Ekely, als afores d'Oslo, lliurat amb renovada intensitat a la pintura. Al gener de 1944, en una Noruega ocupada per les tropes alemanyes, Edvard Munch mor menjo havia viscut: completament sol z

GALERIA D’IMATGES Al morir, legó más de 1.000 cuadros, 15.400 grabados, 4.500 dibujos y acuarelas y seis esculturas a la ciudad de Oslo, que construyó el Museo Munch en el barrio de Tøyen en su honor. Las obras se costearon con la recaudación de las salas de cine de propiedad municipal, y se inauguró en 1963. z Tras los robos de El grito y La madonna, de gran resonancia internacional, se reforzaron las medidas de seguridad en 2005, de tal modo que las obras más valiosas se exhiben detrás de grandes paneles de vidrio, en expositores que recuerdan a los escaparates comerciales. z Munch careció de presencia en museos de España hasta fecha reciente. Ahora se conocen dos obras suyas: un retrato de su hermana en el Museo Thyssen-Bornemisza y otro retrato (en préstamo) en el MNAC de Barcelona. z

EDVARD MUNCH

EL GRITO

MADONNA

OLI ON CANVAS