Ed.fisc1

Diferenciació entre orientació i organització espacial. L' organització espacial es relaciona amb l' esquema corporal,primerament es relaciona amb el jo i després amb altres persones que estiguin tant en situació estàtica com en moviment. Hi han diferents tipus d' espais,Piaget ja al 1948 feia aquesta diferenciació: 1.Espai topològic: Va des de el naixement fins els tres anys,aquesta es limita al camp visual i les possibilitats motrius del nen.Quan es aconsegueix la motriu bàsica de la marcha de l' espai s' amplia i comencen a captar distàncies,direccions amb el seu propi cos através de sensacions visuals i tàctils. •Vecindad: relació entre aprop i lluny. •Separació: relació entre diferents objectes que es troben dispersos. •Ordre: Relació d'un grup d'objectes respecte a un sistema de referència. •Envolviment:Relació en que un subjecte o objecta bordeja a un altre. •Continuïtat: Relació en la que apareixen una successió constant d' elements. 2.Espai Euclidià. •Tamany:petit,mitjà o gran •Direcció:fins, desde i aquí. •Situació:dins, fora, sobre,sota •Orientació:dreta,esquerra,adalt,abaix,devant o Carrere. 3.Espai projectiu o racional: Durant els set primers anys,l' espai és un esquema general del pensament,sobre la representació mental entre l' esquerre i la dreta.Durant aquests anys existeix una necessitat de situar els objectes en relació a altres i per això s' adquireix un concepte de perspectiva.

Les relacions de les orientacions espacials. El nen quan neix, en fa moviments inconscients i de reflex.Aquest fet implica que es pugui orientar i tingui consciència del seu propi cos al

espai.Quan el nen ja te consciencià del seu propi cos comenta a coordinador moviments organitzats en el seu propi espai,teint en comte possibles adaptacions espacials. Segons les possibilitats i necessitats espacials, el nen s' organitza en el seu propi espai social i personal: •Espai social: Es l' espai en que compartim amb d' altres, també anomenat com l' habitacle de les intercominicatives. •Espai personal: El que ocupa el nostre propi cos i els espais interns d' aquest. Les diferents experiències personals suposen la millora de les nocions espacials, per exemple; saltar darrere o devant d' una cadira. La lateralitat és el domini d' un costat sobre un altre en el nen, a conseqüència dels factors endògens(interior), ja que l' elecció d'un costat o un altre normalment és degut a que un dels seus hemisferis cerebrals madura abans que els altres. També existeix un altre factor anomenat ambiental, que pot influir en el predomini d'un dels seus costats sobre d' altres. Aquests factors decidiran el seu gust per la pràctica d' un dels seus laterals, extremitats superiors i inferiors.