Durant La Lectura

DURANT LA LECTURA EL PROCÉS DE LA LECTURA La lectura és un procés d’emissió i verificació de prediccions que condueixen a la comprensió del text. És una activitat cognitiva complexa, que implica al text i al lector i que té múltiples usos i funcions, entre elles fer-nos més desperts. Comprendre un text implica ser capaç de fer un resum que reprodueixi el seu significat global. Aquest procés implica diferenciar el que és essencial del que és secundari. Aquesta diferenciació dependrà dels objectius concrets que ens haguem proposat. Quan llegim verifiquem les hipòtesis o les substituïm per unes altres. Quan es fa aquest procés la informació s’integra en el coneixement del lector i es produeix la comprensió. Perquè la lectura sigui funcional cal que, a mesura que llegim, siguem capaços de fer una avaluació metacognitiva de la pròpia comprensió, que siguem conscients del que entenem i del que no entenem i tinguem estratègies que ens permetin resoldre aquestes llacunes. Aquest és un procés intern que un lector experimentat el fa inconscientment però cal ensenyar-lo als alumnes donant-los models de com ho fa el mestre (quines expectatives té, quines preguntes es formula, quins dubtes se li plantegen, com arriba a la conclusió del que és fonamental, què pren i què no prèn del text, que és el que ha après, que li queda per aprendre... ESTRATÈGIES AL LLARG DE LA LECTURA: LA LECTURA COMPARTIDA Llegir és un procediment i per dominar els procediments cal exercitar-los comprensivament. No n’hi ha prou amb explicar les estratègies, en ensenyarles, les han de posar en pràctica i comprovar la seva utilitat. Quan els alumnes només contesten preguntes sobre el que han llegit es converteixen en participants passius que actuen però no interioritzen, que no entenen la utilitat del que fan ni es responsabilitzen d’aquesta estratègia. Cal treballar estratègies d’interpretació del text i estratègies per resoldre els problemes que van sorgint: el mestre dona models, provoca, proposa un seguit d’activitats compartides fins que l’alumne arriba a fer-ne un us autònom (i de vegades fins i tot inconscient). Les activitats de lectura compartida ens serviran per comprovar que l’alumne posa en funcionament les estratègies de comprensió necessàries, com a avaluació formativa que li permeti al professor intervenir. Les estratègies que es poden fomentar en la lectura compartida són: - Formular prediccions sobre el que es va a llegir. - Plantejar-se preguntes sobre el que s’ha llegit. - Clarificar possibles dubtes sobre el text. - Resumir les idees del text. - Avaluar i fer noves prediccions. - Relacionar la nova informació amb els coneixements previs.

D’aquesta manera l’alumne es converteix en un lector actiu que construeix una interpretació del text a mesura que el va llegint. Procés: - El professor i els alumnes llegeixen en silenci (es pot fer algunes vegades en veu alta) un text o un bocí del text. - Després el professor condueix als alumnes a través de les quatres estratègies bàsiques:  Fa un resum (exposar amb poques paraules) del que s’ha llegit i demana si estan d’acord.  Demana aclariments (Comprovar, fent-se preguntes un mateix si s’ha entès el text) o explicacions sobre dubtes que planteja el text.  Formula preguntes que per respondre és imprescindible la lectura del text.  Fa prediccions sobre el que queda per llegir, reiniciant el cicle: llegir, resumir, demanar aclariment, fer prediccions) però ara ja pot ser un alumne qui ho faci. L’ordre de la seqüència es pot modificar i s’ha d’adaptar a les diferents situacions de lectura, als alumnes i als objectius de la lectura i cal anar canviant el paper del “director” i poc a poc anar passant la responsabilitat i el control del professor als alumnes. Quan els alumnes ja estan acostumats a treballar així es pot organitzar la mateixa activitat en petits grups o per parelles en les que per torns cada participant assumeixi el paper de director (en un grup o parella pot formar part el professor). Aquest procés és el pas previ a la lectura individual i autònoma. El mestre ha de: - Planificar les activitats. - Observar als alumnes. - Plantejar els mitjans, proposar reptes, oferir l’ajuda necessària que els permeti avançar LA LECTURA INDEPENDENT Quan l’alumne llegeix sol ha d’utilitzar les estratègies que ha après i descobrirne la seva utilitat. Per això aquestes situacions han de ser fonamentals a l’escola. S’han de fomentar situacions de lectura independent amb diferents finalitats a més de per plaer, en les que practiqui les estratègies apreses: - Introduint preguntes que provoquin prediccions sobre el que pensa que passarà (aferrant damunt del text un paper), provocant que comprovi les seves prediccions. - Preparant un text amb errors o afirmacions inconsistents i demanar que les trobin o no dir res per veure si les detecten. - Que substitueixin els errors per afirmacions amb sentit. - Presentant texts en els que faltin algunes paraules que ells han d’inferir.

-

Introduint en el text intercalant frases que resumeixen un paràgraf perquè després l’alumne ho faci en altres paràgrafs.

Aquestes són activitats preparades (lectura guiada) que tenen com objectiu que l’alumne ho arribi a fer autònomament quan llegeix per després ser capaç de participar en una discussió en grup. No hna de substituir mai la lectura independent. ELS ERRORS (falses interpretacions) I LES LLACUNES DE COMPRENSIÓ (sensació de no entendre) Ensenyar a llegir és també ensenyar a avaluar el que comprenem, el que no comprenem i la importància que això té per construir un significat, així com estratègies per compensar la no comprensió. Entendre o no entendre ens preocuparà més o manco en funció de l’objectiu de la lectura; de vegades podem no entendre una frase o un paràgraf i segons el que pretenem podem seguir sense problemes. En altres casos serà molt important entendre totes i cadascuna de les paraules. La primera passa és saber detectar els errors i llacunes. ERRORS DE LECTURA: - No s’ha de corregir tot, no s’ha d’interrompre cada vegada que s’equivoca, no tots els errors són iguals ni tenen el mateix pes en la comprensió. De vegades és millor seguir llegint si no és essencial per la comprensió, ignorar la llacuna i això és difícil d’aprendre si sistemàticament en aquests casos se’ns ha corregit. - Recórrer al context, a la interpretació per fer-lo adonar del seu error (no es tracta només de dir el que està escrit, s’ha de construir el significat). - Cal ensenyar a l’alumne a controlar la pròpia comprensió. - Ensenyar-los recursos per comprendre el significat de les paraules (el context, fent-los preguntes i que ells el trobin...) i només en darrer extrem recórrer a la mestra, a altres companys o al diccionari. - Aventurar un significat i veure si funciona, rellegir, subratllar les paraules que no entenen i després de reflexionar sobre el que s’ha llegit, esborrar les que ja poden interpretar. - Només interrompre la lectura per demanar el significat d’una paraula quan sigui absolutament imprescindible per la comprensió del text. LLACUNES DE COMPRENSIÓ: - Discutir amb els alumnes els objectius de la lectura. - Treballar amb materials de dificultat moderada que suposin reptes però no càrregues. - Proporcionar i ajudar a activar els coneixements previs. - Ensenyar a inferir, a fer hipòtesis, a arriscar-se donant significats i verificar-los. - Explicar que poden fer quan tenen problemes en un text.