Dret Laboral

DRET LABORAL = DRET DEL TREBALL És el conjunt de principis i normes jurídiques que regulen les relacions individuals i col·lectives que es desenvolupen en l’àmbit professional i que tenen l’origen en el treball prestat de forma personal, voluntària, per compte d’altri, retribuït i en dependència de l’empresari.

Requisits de la Relació Laboral:  PERSONAL: La prestació ha de ser duta a terme pel treballador, i no pot ser realitzada per una altra persona en nom seu.  VOLUNTÀRIA: El treball s’ha de realitzar voluntàriament. El treballador no pot estar obligat a treballar contra la seva voluntat.  PER COMPTE D’ALTRI: El fruit del treball no és del treballador sinó de l’empresari, per a qui treballa. El treballador ja rebrà un salari a canvi.  RETRIBUÏDA: El treballador ha de ser retribuït pel treball desenvolupat.  DEPENDENT: El treballador està sotmès al poder d’organització i disciplina de l’empresari.

FONTS INTERNES I EXTERNES FONTS INTERNES: són aquelles que s’originen dins del territori nacional per poders i grups professionals del país. Exemples: -La CE conté diversos articles que fan referència a drets laborals: 14, 28, 35, 37, 40.2, 41 i 129.2. -Lleis en sentit estricte: - Llei Orgànica de Llibertat Sindical. Regula el dret a la Llibertat sindical. - Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes. - Llei de Prevenció de Riscos Laborals. -Normes amb rang de llei: - Reial Decret Legislatiu, text refós de la Llei de l’ET. - Reial Decret Legislatiu, text refós de la Llei de Procediment Laboral. -Reglaments: - Reial Decret pel qual es fixa el SMI. -Convenis col·lectius. -Contracte de treball. -Costum Laboral.

FONTS EXTERNES: s’han creat associacions internacionals per a definir unes condicions laborals comunes a tots els treballadors del món. D’aquesta manera es contribueix a la internacionalització del Dret Laboral. Espanya pertany a l’OIT i també a la UE, on s’intenten harmonitzar les legislacions socials dels Estats membres, com també les polítiques d’ocupació. Exemples: -Reglaments comunitaris: Llei comunitària directament aplicable en tots els Estats membres. -Directives comunitàries: requereixen una norma interna d’adaptació per a la seva entrada en vigor. -Convenis de la OIT: convenis que formen part de l’ordenament jurídic dels països membres quan són ratificats per aquests. -Tractaments o convenis internacionals: acords entre dos o més Estats. Finalitat: protecció treballadors emigrants.

FONTS DEL DRET LABORAL Dret de la UE (Reglaments i Directives) CE (1978). Norma espanyola de major rang Lleis Orgàniques1 Lleis ordinàries2, Decrets-Llei3 i Decrets Legislatiu4 Convenis col·lectius Contracte de treball Costums locals i professionals Jurisprudència5

1.- LPRL (drets fonamentals) 2.- ET 3.- RD-L 5/01 de 2 març de mesures urgents de reforma del mercat de treball. 4.- LGSS 5.- Doctrina legal reiterada (Tribunal Suprem)

Els Convenis Col·lectius Són acords entre representants dels treballadors i els empresaris, en el quals s’estableixen les condicions de treball dels treballadors inclosos en el seu àmbit d’aplicació.

EMPRESA

SECTORIAL CCAA

SECTORIAL ESTATAL

CONVENIS COL·LECTIUS

ADM. PÚBLICA

SECTORIAL PROVINCIAL

tipus:

Principis de l’aplicació del dret laboral Les normes de rang inferior no poden contradir a les d’igual o superior rang. Ex: un CT no pot treure vacances perquè l’ET ho diu. La interpretació de les Lleis serà en benefici del treballador. Ex: per indemnització per comiat és tindrà en compte no només el salari base sinó altres conceptes salarials com les pagues extres. El treballador no pot renunciar a una norma mínima que estableixi la Llei. Ex: no pot renunciar a les vacances o a la retribució.

Principi de norma mínima

Principi de norma més favorable

Principi “in dubio pro operario”

Principi d’irrenunciabilitat

de drets

Principi de la condició més beneficiosa

Si en un cas concret es poden aplicar dos o més normes, s’agafarà aquella que beneficia més al treballador. Ex: L’ET estableix 30 dies de vacances i el CT 32. S’aplicarà el CT tot i ser de rang inferior.

Si s’aproven normes que empitjoren les condicions d’un CT prevaldrà el CT. Ex: Un CT estableix una retribució variable i el nou CC l’elimina. S’aplicarà el què diu el CT. Tot i que si entren nous treballadors se’ls aplicarà el què diu el CC.