Dossier Informatiu Sobre Acre

  • May 2020
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Dossier Informatiu Sobre Acre as PDF for free.

More details

  • Words: 4,674
  • Pages: 15
Un Dossier informatiu per el Boicot Preventiu Cultural - ACRE  La judaització assetja Acre.  Un article de premsa sobre els fets d’aquesta tardor a Acre (castellà).  Una recollida d’articles de la premsa israeliana sobre el festival mediterrani i les diferents declaracions racistes de l’alcalde d’Acre, sobre i durant els fets de la tardor (2008).  Una llamada al Boicot cultural.

1



La judaització assetja Acre

Basat en l’article d’Eyad Bargouthy per BADIL Fins a dia d’avui el moviment sionista no ha aconseguit moure els palestins de les seves cases i barris de la ciutat antiga d’Acre. Aquest fet va permetre que sigui de les poques ciutats palestines de dins la linea verda que ha pogut mantenir-se completament, amb les seus carrers vius, les esglèsies, les mesquites, i la cultura viva amb tot el seu valor humà, social, religiós e històric. Els projectes de reorganització urbana sionista que tants barris i pobles palestins ha arrasat durant els últims seixanta anys, com ha passat a Nazaret, no han pogut ser portats a terme a Acre. Això, junt amb la bellesa de la ciutat , ha fet que el moviment sionista no hagi parat mai de maquinar com poder reordenar la ciutat segons els seus interessos. El fet que no puguessin realitzar una expulsió en massa com en altres indrets de Palestina, va fer que els deixessin en un ghetto rodejat de barris de nova planta que envoltaven la ciutat, on anirien a viure els nous emigrants israelians. La ciutat antiga va quedar sense projectes per mantenir-la en bon estat , discriminacions socials vers els àrabs, amb una elevada taxa d’atur- les terres agricoles dels voltant on treballaven van ser expropiades per a les noves construccions israelianes-, i també de les més elevades taxes de drogodependència i criminalitat en la zona, convertint-se en un ghetto deprimit, per després amb l’excusa de la neteja de la ciutat començar les expropiacions per part del estat d’Israel. Però els arabs, degut al seu arrelament, han conseguit mantenir viva la ciutat a pesar dels projectes sionistes, i és un èxit per a tots els palestns continuar vivint en els seus carrers, enfrontan-se fins a dia d’avui al projecte de convertir la ciutat antiga en un parc temàtic o escenari per als turistes que anessin a Israel, però buida dels seus habitants originals.

Què és la judaització? La judaitzacó és un procés social, polític i econòmic que pretén donar un caràcter israelià a diferents barris i ciutats àrabs. Això es pot realitzar de diferents maneres: -Una d’elles és expulsar als habitants àrabs originaris per crear una nova ciutat més turística i “israeliana”. Un altre forma de judaització es basa en la construcció de nous barris o ciutats rodejant una població àrab, i canviant l’equilibri demogràfic del territori en favor dels jueus. Altre és portar colons jueus a cases del barri àrab. I la última és el fer ressaltar qualsevol indici o fet jueu, de fa 2000 anys o del 1948, i obviant els fets no jueus, oblidant la part de la història que no els interessa, i israelitzant la fisonomia del entorn.

2

Els projectes de judaització pretenen guanyar la competició demogràfica en tant a quantitat de població étnico/religiosa per zona, aquest és un dels principis d’acció des de l’inici del moviment sionista, amb una política de fets consumats, ja des dels anys 20 quan davant els conflictes amb la població local, la Gran Bretanya va intentar fer una moratòria als nous assetaments, que els sionistes no van respectar, o avui dia a Cisjordània, no escoltant les veus europees o nordamericanes que demanen la suspensió de l’expansió dels assentaments. Els fets consumats serien més difícils de canviar en unes negociacions futures, guanyant terreny pam a pam. El caràcter jueu de l’estat és un tema actual que es discuteix a nivell mundial, dient fa pocs dies Netanyahu que és un assumpte innegociable, que ha de ser acceptat pels palestins. Això es reflecteix en el model d’Acre, una de les ciutats històriques palestines com Jaffa, Lod o Haifa. Allà la judaització és una tasca més complicada que la teoria, ja que els seus habitants àrabs són part de la identitat de la pròpia ciutat. La reconstrucció de la imatge d’aquestes ciutats històriques palestines en ciutats turístiques israelianes, és més complicat. Israel utilitza els següents mitjans: - L’expropiació de cases - Aïllar les poblacions àrabs, deixant-la sense els serveis públics bàsics de salut, educació, transport,... - No permetre la construcció de nous habitatges àrabs o la reconstrucció o remodelació dels vells. - El deteriorament de les cases i del entorn social provocat per les accions anteriors, permet la ghettització, i l’entrada de la criminalitat i les drogodependéncies en aquestes ciutats. - La substitució dels noms àrabs dels carreres, barris o ciutats per noms hebreus. - La compra i lloguer de casas a través d’institucions sionistas mundials. - Convertir les ciutats velles en barris artistics jueus-per cobrir amb un “mantell artístic” les expropiacions- per promoure el turisme. - Els plans de construcció d’una ciutat àrab nova a Galilea per parelles àrabs com alternativa. Al 2001 la ciutat rep el reconeixement de ciutat històrica per la UNESCO, degut a les restes de l’època croada, i la bona conservació de la ciutat i els caravasars otomans dels segles XVI-XVII. Segons les estadístique oficials israelianes, la població àrab de la ciutat era un 30%15.000 de 45.000, però el percentatge àrab augmentava. Aquests àrabs, que en un principi estaven només a la ciutat antiga, dins de les muralles. Segregats dels jueus, que des dels 70 viuen en els nous barris exteriors per decissió pròpia(per evitar la barreja amb els àrabs). Ara, aquests àrabs estan sortint a viure en els barris jueus, un aspecte que espanta a l’ajuntament i als líders israelians d’Acre. L’ajuntament d’Acre s’ha dretanitza’t davant del “perill demogràfic”, i donat el prestigi que havia donat la UNESCO a la ciutat. Així les declaracions de diferents responsbles polítics israelians assegurant que lluitarien per mantenir el caràcter i la majoria jueva de la ciutat. Per exemple, el rabí principal d’Acre va demanar als jueus que vinguin a viure a la ciutat per convertir-la en una ciutat únicament jueva.

3

Els plans de l’alcalde van molt més enllà i no sabem quins plans té per a les 260 cases tancades i les 140 ordres de desllotjament pendents des de 1948, arran de la llei del absent. Aquesta llei va significar l’expropiacions masiva de cases i terres àrabs amb l’excusa de que els propietaris no es trobaven als seus domicilis, havien estat expulsats per les forces sionistes,o la por a aquestes va impedir les denuncies, ja que l’ùnica institució a qui apel·lar eren les mateixes forces sionistes que les havien expropiat,i tant poc havien fet per la seguretat dels habitants àrabs. Avui dia aquestes cases pertanyen a les entitats sionistes que gestionen el territori. Així dins d’aquests projectes entra el convertir Acre en una “marca turística israeliana” per fomentar el turisme, oblidant les identitats àrabs de la ciutat, aprofitant els pintorescs carrers de la ciutat antiga, lligant-la directament a les croades-per la relació amb Europa- i a l’antiguitat jueva, i esborrant el passat palestí, àrab o otomà de la ciutat, apropiant-se del hummus, els falafels i el meditarrani. Un exemple d’això és com han convertit l’antic castell del governador turc, en museu de la lluita sionista, ja que durant el mandat britànic, es va convertir en pressó, on van ser engargolats i penjats alguns sionistes durant el periode 1945-47. Però no es fa esment en als centenars de represaliats àrabs que van ser allà tancats i assasinats pels britànics durant la revolta àrab de 1936.

4

 Article de premsa sobre els fets d’aquesta tardor a Acre Per Alberto Arce

San Juan de Acre 27/10/2008 San Juan de Acre: ¿disturbios callejeros o algo más? Alberto Arce En un contexto palestino-israelí de continuo bloqueo político- siempre a la espera de nuevas rondas de negociación en el más largo e infructuoso “proceso de paz” de la historia- se ha producido un nuevo episodio de violencia, esta vez en San Juan de Acre. Una revisión de los hechos nos permitirá reconsiderar las narrativas dominantes en la mayoría de los medios de comunicación, respecto a la situación en la que viven los árabes (en torno al 25% del total) dentro del Estado de Israel o, siguiendo la denominación palestina, “los palestinos del 48”. En primera instancia, podríamos deducir que lo que ha sucedido entre el 8 y el 13 de octubre pasado en Acre no han sido más que disturbios callejeros entre radicales judíos y jóvenes palestinos, en un contexto evidente de diferencias culturales y religiosas. El desencadenante habría sido la violación del obligado respeto por la festividad religiosa judía del Yom Kippur, por parte de un ciudadano palestino que decidió conducir su coche mientras los judíos exigían silencio e inactividad total. Para quienes quieren creer que el conflicto palestino-israelí tiene un fundamento religioso, se cerraría así el círculo explicativo simplificador de la noticia, que prolonga la filosofía de la irreversibilidad del conflicto y su abandono como objeto de estudio y comprensión. Más inteligente parece, en cambio, profundizar en la raíz del conflicto y en los hechos de esos días, para tratar de arrojar alguna luz sobre la naturaleza real del régimen israelí. Los acontecimientos vividos en San Juan de Acre no son los primeros de esta naturaleza ni serán, con toda probabilidad, los últimos. De su análisis se extrae como conclusión evidente que existe una discriminación racial efectiva que viene prolongando desde hace seis décadas (y que para muchos resulta demasiado similar a aquella que el régimen de apartheid sudafricano imponía contra su población negra y mestiza). El 7 de octubre, el diputado árabe de la Knesset, Abbas Zakour, residente en Acre, envío una carta al Ministro de Interior, Avi Ditcher, solicitándole que situase patrullas de policía en todas las zonas de posible fricción entre árabes y judíos dentro de la ciudad. Le prevenía que, de no actuar con prontitud, se avecinaba un 5

enfrentamiento. Pero su petición cayó en saco roto. El 8 de octubre, Tawfik Jamal, palestino de 48 años, circulaba por el este de la ciudad en su vehículo, despacio y sin música. Se dirigía a recoger a su hija, que estaba cocinando para una boda que tendría lugar en un par de días. Su hijo de 18 años y un amigo de 20 le acompañaban en el trayecto, cuando comenzaron a ser apedreados por un grupo de jóvenes judíos. Inmediatamente llamaron a la policía y lograron refugiarse en la casa en la que se encontraba su hija. Allí, y durante varias horas, fueron atacados a pedradas y amenazados por cientos de jóvenes judíos, mientras la policía se limitaba simplemente a observar la escena hasta que vieron acercarse a la casa un grupo de árabes, alertados por teléfono de la situación. Fue entonces cuando la policía intervino y rescató a la familia atacada. El día 9 de octubre, unos 1.500 jóvenes judíos se concentraron frente a la estación de tren, tras finalizar la oración de Yom Kippur, y comenzaron a atacar a los viandantes árabes, dirigiéndose hacia la casa de la familia Abu-Ataba mientras gritaban “muerte a los árabes”. La policía volvió a intervenir y detuvo a diez de ellos. Mientras tanto, los líderes de la comunidad árabe de la ciudad se reunían con las autoridades policiales y miembros del gobierno israelí, para pedirles que hiciesen lo necesario para que la situación retornase a la calma. No consiguieron que ningún líder religioso judío, ni las autoridades, condenaran la violencia contra los árabes. Por su parte, a lo largo de los días 10 y 11, cientos de jóvenes judíos radicales reiteraron los ataques con piedras contra cuanto árabe se encontraban, llegando incluso a prender fuego al menos a cinco casas. Según testigos presenciales, la policía israelí se limitaba a hacer acto de presencia, dejándoles hacer, hasta que terminaba en el mejor de los casos deteniendo a alguno ellos en el momento en que la situación escalaba. Interesa destacar que en ningún caso impidió los ataques o protegió a las familias atacadas. El sábado 11 de octubre, los representantes locales de la comunidad árabe pidieron disculpas ante los medios de comunicación por el hecho de que un árabe hubiera conducido su coche durante la festividad de Yom Kippur. Ni el alcalde de Acre ni los rabinos las aceptaron, aunque el propio conductor llegó a comparecer en el parlamento israelí para disculparse personalmente. Mientras tanto, en Acre continuaban los ataques contra la población árabe- incluyendo los efectuados contra una delegación de representantes árabes que pretendían reunirse con el alcalde en el ayuntamiento- y se repartían octavillas pidiendo el boicot contra los comercios árabes de la ciudad y se incendiaron varias casas más. En esos cuatro días la policía llegó a detener a 54 jóvenes, la mitad árabes y la otra mitad judíos. Estos últimos fueron liberados inmediatamente, mientras que los árabes aún permanecen bajo arresto. Por su parte, la quema de casas no ha producido ninguna detención.

6

Shimon Lankri, el alcalde de Acre, canceló el festival de teatro alternativo de la ciudad, sustento importante para muchos de los comerciantes árabes, afirmando que "en función de la rabia provocada por la violación de las normas religiosas de nuestros residentes, sería de mal gusto permitir que el festival se celebrase”. Se reforzaba así la pretensión de boicotear a los comercios árabes, tal como demandan cada vez con mayor intensidad colonos provenientes de la zona de Hebrón en la Cisjordania ocupada, grupos nacional-religiosos como “Ometz” (Coraje), el Partido de la Unidad Nacional (con representación parlamentaria) y organizaciones como Amichai o Komemut, establecidas por los colonos evacuados de Gaza en 2005. El objetivo de estos grupos no se oculta, según las declaraciones del director de la escuela rabínica de Acre, Yosi Stern: “La coexistencia no es más que un slogan. Acre es el lugar donde ponemos a prueba nuestra lucha para definir el carácter del Estado de Israel. Todo el mundo debería reconocer que Acre es la capital de Galilea, con miles de años de historia judía. Estamos aquí para preservar esta identidad y reforzar su espíritu”.El procedimiento, apoyado abiertamente por el gobierno a través de subvenciones directas a estos grupos, es la judaización de las ciudades mixtas. Así, se impide a los árabes comprar y alquilar en zonas cada vez más amplias de dichas ciudades, se subvenciona a las organizaciones religiosas y se facilita que ocupen cualquier espacio e instalen allí sus comunidades, mientras se derriban los hogares árabes ante la más mínima obra de remodelación, nunca autorizada por el gobierno, a partir de eternos silencios administrativos. Finalmente, el 13 de octubre, la policía arrestó al conductor y a su hijo, bajo la acusación de “ofender sentimientos religiosos por conducir en Yom Kippur”, delito que no aparece recogido en ninguna ley israelí. Por el contrario, nunca ningún judío ha sido arrestado o amonestado por realizar cualquier actividad durante festividades religiosas musulmanas. Por otro lado, la decena de residentes árabes que han sido forzosamente desplazados por los disturbios no solo han perdido sus casas sino que, además, no han recibido ninguna indemnización. En definitiva, aunque la calma volvió a Acre desde ese mismo día, solo cabe calificarla como una situación momentánea. Mañana -o dentro de dos meses- los judíos radicales, arengados por sus líderes, volverán a atacar a los residentes árabes que, en búsqueda de una cierta seguridad, tienden a agruparse, abandonando los barrios mixtos en los que se saben totalmente desprotegidos y encerrándose en suburbios donde la prestación de servicios públicos brilla por su ausencia. Y entonces todo volverá a empezar de nuevo, ¿hasta cuándo?

7

‫‪Articles de la premsa israelí‬‬‫‪(sobre el festival i les diferents declaracions racistes de‬‬ ‫)…‪l’alcalde d’Acre, sobre els fets de la tardor‬‬ ‫‪‬‬

‫‪160 artistas de Barcelona, un millón de‬‬ ‫‪Shekels(200.000€), un evento‬‬ ‫‪El ayuntamiento de Acre celebra de nuevo el proyecto “marca” de la‬‬ ‫‪ciudad, en el cual pretende cambiar la marca en otra. Pero las‬‬ ‫‪celebraciones van a costar mucho a los contribuyentes. Un avión fue‬‬ ‫‪alquilado por el ayuntamiento de Acre. Barcelona aportará 160‬‬ ‫‪miembros de una banda especializada en la construcción de torres‬‬ ‫‪humanas y habrá muchos otros eventos de estilo español. Dicen querer:‬‬ ‫‪"convertirse en el centro de atención de todo el mundo la cultura del‬‬ ‫‪Mediterráneo".‬‬ ‫‪Resumen del articulo: El ayuntamiento de Acre pretende convertir la ciudad en una‬‬ ‫‪“Barcelona”, trayendo a la cultura del fútbol y sus pantallas gigantes a los cafes y calles,‬‬ ‫‪emitiendo partidos del FC Barcelona. Gaudi es otro elemento presente en el mismo‬‬ ‫‪festival y hasta va ser inagurada la Plaça Catalunya de la ciudad de Acre. Todo bajo el‬‬ ‫‪proyecto de titulo “Marca”- “METUG” en hebreo.‬‬ ‫‪ 160‬אמנים מברצלונה‪ ,‬מיליון שקל‪ ,‬טקס אחד‬ ‫עיריית עכו תחגוג את מיתוג העיר מחדש‪ ,‬אבל החגיגות האלה הולכות לעלות הרבה מאד למשלם‬ ‫המיסים‪ .‬מטוס שתחכור העירייה יביא מברצלונה ‪ 160‬חברי להקה המתמחים בבניית מגדלים אנושיים‬ ‫ויתקיימו אירועים רבים בסגנון ספרדי‪ .‬העירייה‪" :‬נהיה מוקד עולמי של תרבות הים התיכון"‬ ‫יפה ברנס‬ ‫‪07:49 ,30.04.09‬‬ ‫מיליון שקל תשקיע עיריית עכו בטקס חגיגת השקה בהפקת העירייה למיתוג העיר "עכו‪ -‬עיר תרבויות‬ ‫הים התיכון"‪" .‬המטרה המרכזית היא מיתוג העיר מחדש"‪ ,‬הסביר ראש העיר שמעון לנקרי‪" ,‬עיריית עכו‬ ‫מעוניינת להיות המקדם העיקרי של תרבות הים התיכון בישראל‪ ,‬ולהוות מוקד עולמי על מנת לקדם את עכו‬ ‫להוות גורם משיכה לצד ערים רבות אחרות לחופי הים התיכון"‪.‬‬ ‫לכבוד האירוע שיתקיים בתאריך ‪ 25‬במאי חוכרת העירייה מטוס שיטיס לארץ מברצלונה ‪ 160‬אומנים‬ ‫חברי "לס קסטליירס" המתמחים בבניית מגדלים אנושיים‪ .‬אירוע שיעמוד במרכז חגיגות ההשקה ובהתאם‬ ‫למסורת הקטאלנית בלווי הרכב נגנים מסורתי ולהקת רקדני פולקלור‪" .‬הקמת המגדלים האנושיים תתקיים‬ ‫במספר מוקדים בעיר על ידי תושבי קטאלוניה שיגיעו במיוחד לעכו כאות הוקרה ומחווה לעיר‪ .‬שמצטרפת‬ ‫עתה לרצף של ערים ים תיכוניות רבות המפארות את תרבותן הים התיכונית כמו ביוון‪ ,‬צרפת‪ ,‬תורכיה‪,‬‬ ‫ספרד ואיטליה"‪ ,‬נמסר מהעירייה‪.‬‬

‫‪8‬‬

‫‪La Plaça Catalunya “futura” de‬‬ ‫‪la ciudad de Acre‬‬

‫תקרא "כיכר קטלוניה" )צילום‪ :‬דורון גולן‬ ‫לפני מספר שנים העיר עכו המשופעת באתרים היסטוריים הוכרזה על ידי אונסקו בעולם "כעיר מורשת‬ ‫עולמית לשימור אתרים"‪ .‬על אף ההכרזה‪ ,‬העיר ואתריה ההיסטוריים שחלקם חשובים לדתות רבות בעולם‪,‬‬ ‫לא זכתה להוות גורם משיכה משמעותי לתיירים‪.‬‬ ‫כדורגל ספרדי וספרות ספרדית‬ ‫על טקס ההשקה והאירועים המתוכננים בסוף החודש הבא בהשקעת כספי הציבור הודיע לנקרי לראשונה‬ ‫ביום חמישי שעבר במהלך ישיבת מועצת העיר שמן המניין‪ .‬במסגרת ההשקה‪ ,‬לדבריו‪ ,‬יוזמנו מכובדים‬ ‫רבים וכלי התקשורת רבים שיתעדו את האירוע כשבמרכז האירוע צפויה האטרקציה של בוני המגדלים‬ ‫האנושיים הבונים מגדל מ‪ 150-‬אנשים המטפסים אחד על השני לגובה רב של מעל ‪ 10‬מטרים עד לגובה‬ ‫בניין רב קומות‪ ,‬אירוע מסורתי ידוע בחבל קטלוניה המתקיים מידי יום ראשון ברחבי ברצלונה בכיכרות‬ ‫המרכזיות‪.‬‬ ‫במעמד טקס ההשקה‪ ,‬הכיכר שכרגע נמצאת בתהליכי בנייה ליד תחנת המשטרה בעיר תיחנך ותיקרא "כיכר‬ ‫קטלוניה"‪ .‬בהמשך צפויות כל הכיכרות בעיר במסגרת מיתוג העיר להיקרא על שם אתרים‪ ,‬מחזות‪ ,‬וערים‬ ‫בעולם‪ ,‬השוכנים לחוף הים התיכון‪.‬‬ ‫מהעירייה נמסר עוד כי במשך יומיים תחגוג העיר את מיתוגה מחדש כעיר ים תיכונית מתחדשת‪ .‬במסגרתה‬ ‫יתקיימו שפע של אירועים בסגנון ברצלוני קטאלני ברחבי העיר ובהם מיצג מים‪ ,‬בבתי הקפה של העיר‬ ‫יקרינו את רגעי הכדורגל הגדולים של הקבוצה הספרדית‪ ,‬ייערכו מיצגי תיאטרון‪ ,‬בטיילת שתחנך גם באותו‬ ‫מעמד‪.‬‬ ‫ועוד‪ :‬יוצבו ספסלים בסגנון האדריכל הברצלוני גאודי‪ ,‬יתקיימו דוכני אוכל‪ ,‬אומניות‪ ,‬בר יין ועוד‪ .‬בספרייה‬ ‫העירונית יתקיים אירוע ספרותי סביב רב מכר "צילה של הרוח" שעלילתו מתרחשת בברצלונה‪.‬‬ ‫"במסגרת זו )של מיתוג העיר‪ ,‬י"ב( עיריית עכו תיזום אירועים ברוח תרבות והאווירה הים תיכונית"‪ ,‬אמר‬ ‫לנקרי‪" .‬העירייה תסייע ליזמים ותקים מוסדות תרבותיים בתחומי המותג‪ .‬כל זאת על מנת לקדם את עכו‬ ‫להוות גורם משיכה לצד ערים רבות אחרות לחופי הים התיכון"‪.‬‬

‫‪9‬‬

www.haaretz.co.il

Lnkri: Acre es nuestra para siempre, no debemos permitir que nadie nos levante la mano. Así declaró el alcalde de Acre, ante cientos de personas que tomaron parte en Vakfot Simchat Torah, una celebración religiosa. 7 jóvenes del barrio de Tikva fueron arrestados bajo sospecha de participar en la quema de casas árabes. "Hemos sido enviados aquí. Akko era nuestra, es nuestra, y va a ser nuestra eternamente. A pesar de nuestros enemigos y de los que nos odian, Akko seguirá adelante". Declaró ayer el alcalde de Acre, Shimon Lnkri ante cientos de personas que tomaron parte en Vakfot Simchat Torah celebraciones religiosas en la ciudad, dos semanas después de finalizarán los disturbios entre judíos y árabes. El evento se celebró bajo una fuerte seguridad policial. Lnkri se ganó los aplausos de los presentes cuando dijo: "Nadie nos puede separar de Acre, ni Acre de nosotros, ya que es nuestro. Nosotros cuidaremos de la ciudad porque tiene gran valor para el pueblo de Israel." Agregó, en una ceremonia celebrada en la Knesset, que "Israel ha pasado mil momentos más difíciles. Nadie nos ha levantado la mano, y a quien lo haga, sabremos como cortársela”. … tres días después de esto más casas árabes fueron atacadas y incendiadas.

10

‫‪www.haaretz.co.il‬‬ ‫עודכן ב‪22/10/2008 00:00 -‬‬

‫לנקרי‪ :‬עכו שלנו לנצח‪ ,‬איש לא ירים עלינו יד‬ ‫כך הצהיר ראש העיר עכו לפני מאות חוגגים שהשתתפו בהקפות שמחת תורה בעיר; ‪7‬‬ ‫צעירים משכונת התקווה נעצרו בחשד שהציתו בתי ערבים‬ ‫מאת פאדי עיאדאת ויואב שטרן‬

‫"אנחנו פה בשליחות‪ .‬עכו היתה שלנו ותהיה שלנו לנצח נצחים‪ .‬עכו תמשיך לצעוד קדימה על אפם‬ ‫וחמתם של אויבינו ושונאינו"‪ .‬כך הצהיר אתמול ראש העיר עכו שמעון לנקרי לפני מאות חוגגים‬ ‫שהשתתפו בהקפות שמחת תורה בעיר‪ ,‬כשבועיים לאחר שפרצו בה מהומות בין יהודים לערבים‪.‬‬ ‫האירוע נערך תחת אבטחה כבדה של המשטרה‪ .‬לנקרי זכה לתשואות מן הנוכחים כשהצהיר‪" :‬אין לאף‬ ‫אחד כוח להזיז אותנו מעכו‪ ,‬ולא את עכו מאתנו‪ ,‬כי היא שלנו‪ .‬נשמור על העיר הזו כי היא יקרה לעם‬ ‫ישראל"‪ .‬הוא הוסיף‪ ,‬בטקס בבית הכנסת‪ ,‬כי "עם ישראל עבר תקופות פי אלף יותר קשות‪ .‬אף אחד לא‬ ‫ירים יד עלינו‪ ,‬מי שיעשה את זה נדע לקטום אותו"‪.‬‬ ‫דבריו של לנקרי עוררו זעם בקרב הערבים בעיר‪ .‬יו"ר חד"ש בעכו והמועמד לראשות העיר‪ ,‬אחמד‬ ‫עודה‪ ,‬אמר‪" :‬שמעון לנקרי מראה את פרצופו האמיתי והגזעני‪ .‬האמירות הללו הן פשיסטיות‪ .‬אף אחד לא‬ ‫מרים יד על הציבור היהודי"‪.‬‬ ‫בתוך כך‪ ,‬שלשום נעצרו שבעה צעירים תושבי שכונת התקווה‪ ,‬בהם שני קטינים בני ‪ 16‬ו‪ ,17-‬בחשד‬ ‫למעורבות בהצתת בתים של ערבים המתגוררים בשכונה‪ .‬במשטרת תל אביב מעריכים שמדובר‬ ‫בהתארגנות מקומית של כעשרה צעירים בשכונה שביקשו לנקום בערבים על רקע אירועי יום הכיפורים‬ ‫בעכו‪.‬‬ ‫בלילה בין רביעי לחמישי פרצו שתי שריפות בבתי ערבים‪ ,‬שלא נכחו במקום באותה שעה‪ .‬חוקרים‬ ‫משירותי הכבאות והמשטרה גילו כי מדובר בהצתות ומצאו במקום בקבוקים שהכילו חומר דליק‪.‬‬ ‫כל הזכויות שמורות ‪",‬הארץ" ©‬

‫‪11‬‬

La pagina web del ajuntament d’Acre http://www.akko.muni.il

12

‫אירוע עוצר נשימה בעכו ‪ -‬בניית מגדלים אנושיים!‬ ‫תאריך‪ 27/04/2009 :‬מאת‪:‬‬

‫השקת מיתוגה המחודש של עכו בחגיגה קטלאנית‪-‬ספרדית בהשתתפות ‪ 160‬אומנים שיוטסו במיוחד מברצלונה לאירוע מסורתי ‪-‬‬ ‫בניית מגדלים אנושיים‬ ‫ב‪ 24-25/5-‬למשך יומיים‪ ,‬תחגוג העיר עכו את מיתוגה מחדש מהלך הבנייה מלווה במוזיקה קטאלונית המסמנת למשתתפים‬ ‫כעיר ים‪-‬תיכונית מתחדשת‪ ,‬ברצף של אירועים קטאלוניים את שלבי הבניה‪ ,‬סיומה ופרוקה‪.‬‬ ‫בהשתתפות למעלה מ‪ 150-‬אמנים מברצלונה‪ .‬במרכז החגיגות במהלך החגיגות בעיר יתקיימו שפע של אירועים בסגנון‬ ‫יעמוד אירוע עוצר נשימה בו "ייבנו" מגדלים אנושיים )לס ברצלונאי קטאלני ברחבי העיר‪ :‬מיצג מים מרהיב‪ ,‬בתי הקפה‬ ‫של העיר יקרינו את הגולים הגדולים של ברצלונה‪ ,‬שם הכיכר‬ ‫קסטליירס(‪ ,‬בהתאם למסורת הקטאלנית הייחודית בליווי‬ ‫המובילה לטיילת ישונה קטאלוניה וייערכו בה מיצגי תיאטרון‬ ‫הרכב נגנים מסורתי ולהקת רקדני פולקלור‪.‬‬ ‫רחוב‪ .‬בטיילת יוצבו ספסלים בסגנון האדריכל הברצלונאי‬ ‫הקמת המגדלים האנושיים תתקיים במספר מוקדים בעיר עכו הנודע‪ ,‬גאודי ובנוסף יתקיימו דוכני אוכל‪ ,‬אמנויות‪ ,‬בר יין‬ ‫ומזכרות‪ .‬בספרייה העירונית יתקיים אירוע ספרותי סביב רב‬ ‫על‪-‬ידי תושבי חבל קטאלוניה שיגיעו במיוחד לעכו כאות‬ ‫המכר "צילה של הרוח" שעלילתו מתרחשת בברצלונה ועוד‬ ‫הוקרה ומחווה לעיר‪ ,‬שמצטרפת עתה לרצף של ערים ים‪-‬‬ ‫תיכוניות רבות המפארות את תרבותן הים‪-‬תיכונית כמו ביוון‪ ,‬שפע של אטרקציות ואירועים‪.‬‬ ‫צרפת ספרד‪ ,‬תורכיה ואיטליה‪.‬‬ ‫ראש עיריית עכו‪ ,‬שמעון לנקרי מסביר כי "במיתוגה מחדש‬ ‫"בניית" המגדלים האנושיים מספקת אטרקציה מרהיבה ‪ -‬כל של העיר‪ ,‬מעוניינת עיריית עכו להיות המקדם העיקרי של‬ ‫מגדל בנוי מ‪ 150-‬אנשים המטפסים אחד על השני לגובה רב תרבות הים התיכון בישראל ולהוות מוקד עולמי"‪ .‬לנקרי‬ ‫ביותר )מעל ל‪ 10-‬מטרים( ‪ -‬עד לגובה של בניין רב‪-‬קומות‪ .‬מוסיף כי "במסגרת זו‪ ,‬עיריית עכו תיזום אירועים ברוח‬ ‫התרבות והאווירה הים‪-‬תיכוני‪ ,‬תסייע ליזמים ותקים מוסדות‬ ‫הקמת המגדלים האנושיים הינו אירוע מסורתי ידוע בחבל‬ ‫קטאלוניה ורבים מהתושבים ומאוגדים בקבוצות המתאמנות תרבותיים בתחומי המותג‪ .‬כל זאת על‪-‬מנת לקדם את עכו‬ ‫להוות גורם משיכה לצד ערים רבות אחרות לחופי הים‬ ‫מספר פעמים בשבוע ומופיעות מדי יום ראשון ברחבי‬ ‫התיכון"‪.‬‬ ‫ברצלונה וקטלוניה בכיכרות המרכזיות‪.‬‬ ‫המגדלים האנושיים מתוכננים בקפידה תוך חישובים הנדסיים ניהול אומנותי‪ :‬אלי גרינפלד‬ ‫של משקל וכוח‪ .‬בבסיס המגדל יימצאו גברים גילאי ‪ ,50-40‬הפקה‪ :‬עיריית עכו‪.‬‬ ‫אשר נושאים את מרבית הנטל‪ ,‬והמשקל ילך ויפחת עד לקצה ניהול מותג‪ :‬שיר‪-‬שפיצר‬ ‫המגדל אליו יעפיל ילד קטן כבן ‪ 5‬וינופף בידיו לאות סיום‬ ‫לפרטים נוספים‪ :‬עיינה פלג‪ ,‬משרד יח"צ "הראל מורדי" ‪03-‬‬ ‫הבנייה‪.‬‬ ‫‪052-8419541 ,6090906‬‬

‫‪13‬‬

Una llamada al Boicot cultural La convocatoria de un boicot Cultural y Académico a Israel se extiende por el mundo seguida por numerosas Universidades e Instituciones, por intelectuales y artistas que piden el fin de la ocupación y rechazan la política israelí de apartheid y la violación de los Derechos Humanos en Palestina. Se hacen protestas por la presencia oficial de Israel en festivales de cine, conciertos y otros eventos culturales que nos quieren presentar con total "normalidad" a un estado que, desde su creación en 1948, incumple todas las resoluciones de Naciones Unidas así como la convención de Ginebra y no acata la condena del Tribunal Internacional de La Haya. Al sistema de apartheid de Sudáfrica ya se le aplicó el boicot económico, cultural, deportivo y turístico. En 1960 Sudáfrica fue expulsada de la Commonwealth y en 1972 quedó excluida de los Juegos Olímpicos de Munich. Las sanciones impuestas por la ONU y las presiones internacionales contra el gobierno de Pretoria propiciaron un cambio de regimen no sangriento. Son muchas las voces que denuncian la política racista israelí haciéndola comparable al sistema sudafricano; para el arzobispo Desmond Tutu, la situación de los palestinos es peor que la de los sudafricanos negros bajo el apartheid. El boicot no va dirigido a los artistas israelies como individuos, ni a un pueblo; va dirigido a las instituciones estatales y oficiales que sustentan la política segregacionista de Israel. El boicot responde al llamamiento de profesores, cineastas y artistas palestinos. En 2005, la Asociación de Profesores Universitarios del Reino Unido votó en Asamblea el boicot a las Universidades de Haifa y Bar-Ilam y a las Instituciones Académicas israelíes. Esta decisión sentó precedente. En diciembre de 2006, John Berger y otros 93 autores y académicos apoyan el boicot; Brian Eno, Leon Rosselson, Elia Suleiman, Cornelia Parker, Sophie Fiennes, Eduardo Galeano, Miguel Littin y Arundhati Roy, entre otros. Ken Loach declaró que no participará en el Festival de Cine de Haifa ni otros eventos institucionales de Israel. Roger Waters respaldó esta forma no violenta de resistencia. Hay que destacar que importantes figuras públicas israelíes también se adhieren a esta campaña. En febrero 2007 hubo protestas ante la actuación de la Orquesta Filarmónica de Israel en Los Ángeles. En Sevilla se denunció la presencia oficial israelí en el Festival Womax y en el Festival de Cine 2006. Nos sumamos al boicot y pedimos a todas aquellas personas del séptimo arte: actrices, actores, directores, bailarines, pintores, músicos…. así como a las instituciones estatales a que excluyan a Israel de estar oficialmente representado en eventos culturales y artísticos; asimismo pedimos que nuestro país, de forma oficial, no participe ni 14

mantenga intercambios de esta índole con el estado israelí. No aceptamos que, en nombre de la Cultura, se legitime la ilegalidad de Israel. Hoy, celebrar, representar o invitar oficialmente a un estado que no se atiene a las normas de Derecho Internacional y viola los Derechos Humanos es una clara connivencia con ese estado. Apelamos a: -

No participar en ningún evento cultural en Israel organizado o esponsorizado por instituciones o entidades que apoyen las políticas de ocupación y aparheid en Oriente próximo. No invitar y boicotear eventos culturales en España de instituciones y entidades culturales israelíes que apoyen las políticas de ocupación y aparheid de su país. Al Ministerio de cultura a no tener acuerdos de colaboración con instituciones y entidades israelíes que apoyen las políticas de ocupación y el aparheid

15

Related Documents

Dossier Informatiu 08/09
October 2019 17
Acre
October 2019 40
Sobre O Nome Acre
April 2020 9
A Acre
May 2020 15