Directe Terra (1).docx

Roda món Roda món, roda món i omple’t de vida, i no perdis mai el teu somriure. Que de nit cada somni et desvetlli aventures i al matí siguin certes per obrir noves rutes. No oblidis el so dels carrers i les melodies que vestiran de records tots aquests dies. No te’n oblidis. Ni de les nits estrellades o les fulles dansaires que el vent barreja amb flors de mil flaires. Somia viatger, somia quan els teus peus volin lluny de casa. Roda món, roda món i omple’t de vida, i no perdis mai el teu somriure. Un armari mig corcat d’un llibreter de vell, un tresor en forma de llibre. Entre tapes enfosquides per mans, pols i el pas del temps, s’hi amaguen les notes d’un anònim viatger. Vivències, emocions, mil històries per començar ara i aquí un viatge. El nostre viatge. LIBERTANGO (Astor Piazzolla)

Fué de noche en Mar de la Plata, dónde Alfonsina sola en la playa, decidió poner fin a su vida adentrándose en el mar. Antes de morir, dejó escrito: 1

“Si él llama nuevamente por teléfono le dices que no insista, que he salido.” Fué de noche en Mar del Plata... ALFONSINA I EL MAR (Mercedes Sosa)

Argentina me abre los brazos como a tantos miles de emigrantes y me acurruca en su seno para siempre. En la soledad de la inmensa Pampa, en el bullicio vibrante de Buenos Aires, me harto de vida y de risas; asumo, sin miedo, mi muerte, con esta “Balada” de Piazzola: “Moriré de madrugada, a las seis, que es la hora en que mueren los que saben morir”. BALADA PARA MI MUERTE (Astor Piazzolla)

Y para vivir, antes de morir, el aire caliente del Trópico. Favelas, alegria, luz, piel morena y ojos brillantes. Y una reconfortante samba para seguir el camino. MORENITA DO BRASIL (Guiseppe Farrauto)

París, gris i plujós. Xiulets dels trens entre vapors pudents de les màquines. La maleta ben fermada amb un cordill. Desconcertat pel soroll i les corredisses, el foraster camina pels carrers del bulevard on la gent omple els cataus del music-hall entre crits i gots d’absenta. 2

A la finestra il·luminada d’unes golfes de lloguer, una dona es lliura en cos i ànima a l’artista. Malgrat tot, malgrat les penúries, malgrat els patiments, malgrat la por, entre els seus braços la vida és de color rosa. LA VIE EN ROSE (Edith Piaf)

Volem cap a l’Est d’Europa, allà on regne l’oblid dels segles. Ens embarquem en un viatge erràtic de la mà de Bela Bartok i Kodaly. Històries i cançons que han après dels seus pares i aquests dels seus i del carrer; de la seva lluita constant per conservar el cant del poble. Sis danses romaneses. DANSES ROMANESES (Bela Bartok)

El rabí encén pausadament els ciris de la Memorà, el canelobre de set braços que, segons La Torà, Moisès va fer guardar al Tabernacle. En aquest racó de pau de la industriosa Odessa parla a mitja veu de les seves tradicions i entona un cant monòton que invita a la pregària. La fe cega a la Torà impregna la vida del poble jueu i l’empeny a no perdre l’esperança i l’alegria de viure malgrat exilis eterns: Sefarat, Polònia, Ucraïna, tan li fa. Arreu se senten els laments dels salms a la sinagoga i l’explosió frenètica de cants de festa pels carrers. El cor lligat a la Judea, arrelat a Alemanya i empeltat a l’est d’Europa. Son, som, d’arreu del món. 3

BULGAR FROM ODESSA (Popular jueva)

Més al nord, McDermot, escruta l’immens oceà com un fossar que el separa de la terra promesa, Amèrica. El Nou Mon que l’ha d’allunyar de la dura vida i les penúries del seu poble. Palplantat al pub, mirant pels finestrons esquitxats per les onades, està convençut, que farà el salt un dia d’aquests. Emigrarà. Sol o potser amb el seu amic O’Brien, O’Sullyvan, McGregor, McPerson, O’Connor... S’enduran l’arrel del seu llinatge, l’esperit de la terra. Però la música celta, el whisky irlandès... seguiran fidels a la terra on van néixer, a Inishleer. INISHLEER (Popular irlandesa)

Una vella taberna. La veu ronca de dos homes i les cordes d’una guitarra amoroseixen una freda vesprada amb la història del pare de Danny Boy que, malgrat entendre que l’estiu curt i ploviscós s’acaba, li dol que el seu fill hagi de marxar per buscar-se una vida millor. Un prec li surt del cor: “Torna algun dia vora meu; t’estaré esperant a casa. Si sóc mort busca la meva tomba i digue'm que m’estimes.” Quantes vegades la tristor de marxar és més dolorosa pels qui es queden a casa. Irlanda en sap tant de emigrar. 4

DANNY BOY (Popular irlandesa)

Mort en vida. Isolat a muntanya. Exiliat i alliberat alhora. Perseguit pel massís del Canigó, els campanars de Cuixà i Sant Martí, la plana riallera de l’Empurdà, exorcismes o una Rosa d’abril. L’exili superb de l’emigrant: “Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu; marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu!”. MUNTANYES DEL CANIGÓ (Catalunya) Lo Canigó és una magnòlia immensa que en un rebrot del Pirineu se bada; per abelles té fades que la volten, per papallons los cignes i les àligues. Formen son càlzer escarides serres que plateja l’hivern i l’estiu daura, grandiós veire on veu olors l’estrella, los aires rellentor, los núvols aigua. Les boscúries de pins són sos barbissos, los estanyols ses gotes de rosada, i és son pistil aqueix palau aurífic, somni d’aloja que del cel devalla. Muntanyes regalades són les del Canigó; elles tot l’any floreixen, primavera i tardor. 5

...”Quan jo n’era petitet, festejava i presumia…i ara que ja en sóc grandet, m’he tirat a mala vida.” Terra de guilles i bandolers, nyerros i cadells, Serrallonga i Perot Rocaguinarda, el Comte Arnau, les quatre barres de sang, la fossa del gegant, aliat de bocs i gats, d’enamorats i de perduts: “Joan Amades”! CANÇÓ DEL LLADRE (Arrangement de Miquel Llobet)

Galicia. Rias, niebla y meigas. En San Andrés de Teixido, el ermitaño con migas de pan seco confecciona los sanandresiños que horneará para dar forma a San Andrés y a su barca de piedra. Piedra que los romeiros colocaban una sobre otra para acrecentar los milladoiros del camino. Finisterre acantilado. Tierra celta. Las ánimas de los muertos reencarnadas en peregrinación. Al pasar el atrio, el romeiro recoge la “herbiña de namorar” que dicen es casamentera. ROMEIRO (Popular gallega)

La luz se asoma tímidamente a través del orballo, esa forma que tienen los gallegos de llamar a la débil pero incansable lluvia. En el puerto un marinero con barba canosa por el que parece que no haya pasado el tiempo me cuenta los secretos de la mar. 6

A lo lejos aparece una de sus hijas, una joven hermosa que se acerca sonriente. Me enamoro de la Costa da Norte y de la joven bolillera. Escribo su nombre para no olvidarme: “Camariñas”. CAMARIÑAS (Popular gallega)

LA VIDA BREVE (Manuel de Falla) La bailaora del tablao, con su vestido de faralaes, me cuenta la desgraciada historia de Salud, una joven campesina que se prende de su “señorito” que la regala amores y juramentos de fidelidad, mientras ya tiene compromiso con Carmela, una rica hacendada. Me cuenta la bailaora flamenca, gitana ella, que Salud se entera del engaño justo el dia que se casa su señorito; y sacando fuerzas de flaqueza se presenta al convite, y sin mediar palabra, en medio de la sala, se desploma y muere! Mi flamenca compañera suelta en la mesa unes castañuelas y me dice con voz quebrada: “Tuyas son, pa que te acuerdes que aquí o en cualquier parte del mundo donde haya un “señorito”, la gente ha de morirse o marcharse”. RECUERDOS DE LA ALHAMBRA (Francesc Tàrrega)

Amb el seu barret de caçador i un collar de plomes al coll, en Ted explica la història d’un caçador de pells que viatjava amb la seva canoa pel Missouri. 7

Volia casar-se amb la filla del cabdill Oneida del clan Llop, anomenat Shenandoah. No sabrem mai si la història és real o no. Però miro en Ted a la vora del Missouri i penso que podia ser fill d’aquell caçador de pells de la cançó. SHENANDOAH (Popular Americana)

El temps s’ha escolat com aigua entre els dits sense adonar-nosen. El viatge arriba a port. Naixem arrelats a una terra que estimem i ens sentim nostra, i on finalment volem reposar per sempre. Quina és aquesta terra? La terra on vaig néixer? La terra on he emigrat? La terra que m’ha vist embogir per la música? La terra que em veurà morir? No busquis més ciutadà del món. Qualsevol terra és bona per viure i per morir. La teva serà la que tu triïs per viure-hi cada instant. Roda món, roda món i omple’t de vida, i no perdis mai el teu somriure.

8