Cs 2n Eso 0809

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n D’ESO CURS 2008-09 IES LLAVANERES

VELES I VENTS

1

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

VELES I VENTS

CURS 2008-09

2

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

NOM I COGNOMS: • • • • • •

......................................................................... ......................................................................... ......................................................................... ......................................................................... ......................................................................... .........................................................................

GRUP: • ......................................................................... NIVELL: • ......................................................................... CURS: • ......................................................................... CENTRE: • .........................................................................

VELES I VENTS

3

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

VELES I VENTS

CURS 2008-09

4

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

ÍNDEX

1- Introducció general

Pàg. 7

2- Normes generals de treball

Pàg. 9 i 10

3- Horari

Pàg. 10

4- Grups de treball i Aulari

Pàg. 11

5- Llengua catalana i literatura

Pàg. 12-16

6- Llengua castellana i literatura

Pàg. 17-21

7- Llengua anglesa

Pàg. 22-25

8- Ciències socials

Pàg. 26-37

9- Matemàtiques – Ciències naturals – Tecnologia

Pàg. 38-43

10- Visual i Plàstica

Pàg. 44-45

11- Educació física

Pàg. 46-48

12-Visita al Museu marítim de Barcelona

Pàg. 49-50

13-Avaluació

Pàg. 51-52

VELES I VENTS

5

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

VELES I VENTS

CURS 2008-09

6

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

INTRODUCCIÓ

L’extraordinària atracció que la mar exerceix sobre l’ésser humà mai no ha pogut ser totalment explicada per ningú. Neil Amstrong, el primer home que va posar els peus a la Lluna, acostumava a dir que la bellesa de la Terra, sobretot, de l’aigua del nostre planeta era allò que més l’havia impressionat del seu viatge. En el conjunt de l’univers l’element líquid és una raresa, un fet excepcional. I si bé l’aigua marina ocupa les quatre cinquenes parts de la superfície del planeta Terra, per als homes la mar ha estat sempre un univers estrany, un espai poblat d’enigmes. La malfiança domina la relació entre l’home i la mar. El medi marí imposa un llenguatge diferent i un sistema de referències molt més complicat que no el de la terra ferma. No debades dalt d’una barca, fins la més plàcida quietud és moviment. Si el llenguatge és la mesura de totes les coses, no hi ha dubte que la mar és un món estrany. Potser és per aquesta estranyesa que fascina i aterreix a parts iguals. La mar, medi estrany a l’humà, fou de primer un obstacle, abans d’esdevenir un camí. La història és marcada per la capacitat de l’home d’aprendre a viure amb l’entorn i d’aprofitar-ne els recursos.

En aquest dossier us presentem un recull d’activitats relacionades amb el tema del mar i la navegació a vela. Es tracta d’un treball en grup en el qual heu de col.laborar tots plegats. Entre les activitats proposades s’han organitzat dues sortides fora del Centre; d’elles també tindreu tasques per complementar. Un dia visitarem el Museu marítim de Barcelona i l’altre ens arribarem fins al Port Balís per realitzar l’activitat final de vela, per la qual us heu estat preparant durant aquest curs. Quan estigueu ben documentats sobre el tema, podeu il.lustrar la portada amb un disseny adequat al títol.

VELES I VENTS

7

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

VELES I VENTS

CURS 2008-09

8

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

NORMES GENERALS DE TREBALL El crèdit es desenvolupa en quatre apartats: • Dossier: amb propostes de treball o activitats que haureu de resoldre amb els coneixements previs i la informació que obtindreu del treball de camp de les sortides , la consulta de llibres, enciclopèdies, Internet ... • Treball de camp: activitats que implicaran l’obtenció d’informació que completarà els vostres coneixements i us ajudaran en la realització dels dossier. • Diari de grup: utilitzarem un blog per fer el resum diari de les experiències viscudes durant els cinc dies que dura el crèdit. • Exposició oral: un cop acabat el dossier el grup haurà de fer una exposició oral davant la resta de companys/es i professors/es; utilitzant el diari de grup com a presentació per donar suport al que heu après en aquest crèdit.

Llegiu amb atenció les normes generals de treball per tal de poder realitzar de manera correcta aquest crèdit: • Realització del dossier  Tenir cura i respecte pel material consultat.  Atenció davant les propostes de treball.  Bona gestió del temps de treball.  Capacitat d’organització del treball en grup.  Respecte, col.laboració i participació activa en el grup.  Rigor en la realització del treball.  Netedat i pulcritud en la presentació.  Bona organització del contingut del dossier: portada, índex, numeració de pàgines, citació de les fonts d’informació, ... • Treball de camp  Respecte per les normes dels indrets visitats.  Obtenció d’informació mitjançant l’observació directa.  Obtenció d’informació mitjançant la consulta bibliogràfica, internet,...  Bona gestió de la informació obtinguda. • Diari de grup: http://veles-i-vent.blogspot.com/  Recollir la informació obtinguda i fer fotografies, si s’escau.  Un redactor, escollit pel grup, ha de realitzar una entrada al bloc cada dia. Preferentment, s’han d’utilitzar les 3 o 4 llengües treballades durant el curs.  Fer un resum amb el què s’ha fet en el grup incloent anècdotes o incidències, si és el cas. VELES I VENTS

9

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO CURS 2008-09 • Exposició oral  Tenir clar què es vol dir. Confecció d’un guió.  Seguir el guió de continguts amb ordre, però amb naturalitat.  Parlar de forma clara. Heu d’intervenir tots el del grup.  Mirar els que us escolten mentre parleu.  Aturar-vos de tant en tant i respirar a fons: és molt útil, especialment, quan ens adonem que ens posem nerviosos. La presentació es realitzarà divendres 5 de juny a les 12.30 h. HORARI Dilluns 8 Dimarts 9 Dimecres 10 Dijous 11 9:0010:00

10:0011:00

11:0011:30

11:3012:30

12:3013:30

Treball general ........................... Visita al Museu Redactors del Marítim de blog Barcelona. AULA Tots. INFORMÀTICA

Treball general ............................ Visita al Museu Redactors del Marítim de blog Barcelona. AULA Tots. INFORMÀTICA

Esbarjo

Treball general

Treball general.

VELES I VENTS

Visita al Museu Marítim de Barcelona. Tots.

Visita al Museu Marítim de Barcelona. Tots.

Visita al Museu Marítim de Barcelona. Tots.

ACCÉS A INFORMÀTICA I BIBLIOTECA .............................. Grup 1-12: Vela .............................. Grup 13-24: Treball general ACCÉS A INFORMÀTICA I BIBLIOTECA ............................... Grup 1-12: Vela ............................... Grup 13-24: Treball general Esbarjo. AVUI: Publicació recuperacions finals.

Grup 1-12: Vela ............................... Grup 13-24: Treball general

Grup 1-12: Vela ............................... Grup 13-24: Treball general

10

Grup 13-24: Vela ................................. Grup 1-12: Treball general

Grup 13-24: Vela ................................. Grup 1-12: Treball general

Esbarjo. ACCÉS A INFORMÀTICA I BIBLIOTECA ................................. Grup 13-24: Vela ................................. Grup 1-12: Treball general ACCÉS A INFORMÀTICA I BIBLIOTECA ................................. Grup 13-24: Vela ................................. Grup 1-12: Treball general

Divendres 12 Lliurament notes 3r T. ........................... Preparació exposició oral ......................... Exposició oral

Exposició oral

Esbarjo

Correccions i avaluació ................................. FINALS ESPORTIVES

Correccions i avaluació ................................. FINALS ESPORTIVES

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

GRUPS DE TREBALL

CURS 2008-09

Grup 1: Carla Gelmà (A) Itziar Osoro (A) Gorka Aranguren (D) Ndungo Conteh (E) Salvador Fuster (E)

Grup 2: Marc Calviño (A) Marc Clofent (A) Nil Lloveras (A) Xavier Robles (A) Bru Ramos (A)

Grup 3: Robert Martínez (A) Martina Farnés (A) Maria Salvà (A) Kevin Cantalapiedra (A Anna Jou (A)

Grup 4: Guillem Carreras (A) Carles Roche (E) Alejandro Villalba (E) Sergi Cordovilla (F) Àngel Marco (F)

Grup 5: Esteve Mansió (B) Eduard Cecília (B) Adrián González (B) Àlex Serra (B) Àlex Ayllón (B)

Grup 6: Joel Rook (B) Michael Martínez (B) Grayzy Mendoza (B) José A. Torres (B) Jordi Cumelles (B) Marc De la Puente (E)

Grup 7: M. del Mar Díaz (B) Sílvia Solà (B) Anna Tamborra (B) Luz Soria (B) Eliana Gutiérrez (B) Júlia De la Cruz (B)

Grup 8: Marta Iniesta (B) Bianca Ponisio (C) Patrícia Torres (C) Júlia Soler (C) Alexandra Wille (C) Carla Calvo (C)

Grup 9: Laura Vegas (A) Sílvia Pascal (D) Laura Soler (D) Raquel Tesoro (E) Maria Caminada (E)

Grup 10: Judith Figueras (A) Ariadna Munné (A) Doro Touray (A) Carla Morata (E) Míriam Lara (E) Mireia Vidal (E)

Grup 11: Aleix Gimeno (A) Miquel Soto (D) Arnau Matas (D) Fernando García (D) Jordi Robles (D) Josep Ma. Picó (D)

Grup 12: Javier Aranda (F) Juan Ma. Cobo (F) Gerard Carrión (F) Fernando Fernández(F) Sergi López (F)

Grup 13: Juan Parma (B) Brent Verhelst (C) Ariadna Baeza (C) Pol Purrà (C) Djamel Morales (C) Èric Díaz (C)

Grup 14: Carlos Rodríguez (C) Alejandro Àlvarez (C) Oriol Lobato (C) Guillem Sánchez (C) Enric Vilaseca (C) Eloi García (F)

Grup 15: Anna Vives (C) Xènia Navarrete (C) Arnau Kuska (C) Guillem Rubio (C) Carme Manau (C) Àngel Quintero (C)

Grup 16: Laura Blancafort (D) Neus Molinas (D) Helena Casas (F) Paola Villalba (F) Marta Llovet (F)

Grup 17: Bàrbara Barranco (D) Itziar Narváez (D) Nora Bartolo (D) Ariadna Rodríguez (E) Lara Blanco (F)

Grup 18: Diego Cáceres (E) Ferran Marín (E) Èric Serra (E) Víctor Toscano (E) Albert Villalonga (E)

Grup 19: Berta Coloma (E) Alejandro Guerra (E) Guillem Lloveras (E) Valentí Martínez (E) Marc Torrents (F)

Grup 20: Mar Abadal (D) Raimon Cortese (D) Alba València (D) Marina Bachs (F) Yaiza Ramos (F)

Grup 21: Joel Lizán (D) Roger Terrades (D) Joan Valero (D) Ferran Tomàs (F) Carles Isanta (F)

Grup 22: Sergi Tobajas (A) Marcos Hernández(B) Martín Néhez (E) Francesc Ferré (F) Daniel Mestres (F)

Grup 23: Sandra Gil (A) Laura Granado (B) Helena Echevarria (B) Sara Castillo (C) Glòria Martínez (F)

Grup 24: Ariadna Monleón (D) Araceli Agea (E) Georgina Caminada (F) Madalina Chinchez (F) Marta Mallafré (F)

AULARI: - 2n A: Grups de l’1 al 4. - 2n B: Grups del 5 al 8. VELES I VENTS

– 2n D: Grups de l’13 al 16. – 2n E: Grups del 17 al 20. 11

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO - 2n C: Grups del 9 al 12.

CURS 2008-09 – 2n F: Grups del 21 al 24.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA La tradició marinera del nostre país ha fet que el llenguatge, la literatura i moltes expressions utilitzades per la gent de mar, hagin transcendit al llenguatge popular i, moltes vegades, siguin utilitzades per tothom sense adonar-nos d’on provenen. 1. REFRANYS I EXPRESSIONS Analitzeu el significat dels refranys i les expressions següents: ANAR CONTRA CORRENT ANAR A LA DERIVA ANAR CONTRA VENT I MAREA ROTLLO GROS A LA LLUNA, PLUJA SEGURA CEL A BORREGUETS, PLUJA A CANTARETS O VENT A CABASSETS SI EN EL MAR HI HA CABRETES, EN EL TERRAT HI HA BASSETES DOFINS QUE MOLT SALTEN, VENT PORTEN I CALMA ESPANTEN AMB BON TEMPS TOTHOM ÉS MARINER

Busqueu deu refranys més de tema mariner.

VELES I VENTS

12

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

2. SENSACIONS EN EL MAR Llegireu el poema sobre el mar de Josep M. de Sagarra i pensareu en les sensacions visuals d’olor, de tacte, d’oïda... Després heu de fer les activitats que es proposen.

Quantes coses té el mar... Quantes coses té el mar... aigua, aigua, aigua... aigua i res més, i quantes coses, dins d’aquesta aigua, i d’aquest blau covard, i valent i esgarrifat... Perles i roses, i ganivets i besos, i l’atzar de llavis prims i mirades closes... aigua, aigua, aigua... i res més, però quantes coses, quantes coses té el mar! Aigua salada, endins, endins, endins, aigua que es perd, ratlla blavenca... Ratlla que fuig dels ulls més fins, il·lusió que trenca de seguir més enllà, i més enllà... Res més que aigua salada que es desfà amb la ratlla del cel... I això que ens diu al pensament? Això que ens diu tan viu, l’aigua del mar, només és aigua blava, ona suau, escuma que somriu? Sí, l’aigua, aigua i quantes coses més diu l’aigua de la mar! Ara és mansa i suau com un anyell, ara fa mal als ulls de blava, ara és empenta i és rampell i ganivet que es clava; ara és negrenca i mala bava; ara és cançó d’ocell, ara és tranquil·la i és esclava, cenyeix al cos com un anyell... I ara rebolca feta un desgavell... Oh!, qui les sap les passions del mar! Calma, esperança i foll atzar, VELES I VENTS

13

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

mirall d’estrella i llit de lluna, camp de perill, cau de fortuna... Odi i amor. I aigua salada i aigua enamorada... Oh!, qui les sap, les passions del mar? Josep M. de Sagarra

ACTIVITATS: 1. Dividiu el poema en quatre parts i apreneu-vos-el de memòria. L’haureu de recitar en el moment de l’exposició. 2. Redacteu les sensacions i experiències que vosaltres mateixos heu viscut a les costes que hagueu pogut visitar. o Com veieu i sentiu el mar? Color, ones, escuma... o Què sentiu quan esteu en una platja de sorra? I en un port de pescadors? o Penseu en les olors, els colors, les sensacions que us transmet. La sensació que transmet el poema, és relaxant o incòmoda? o Heu estat mai a prop del mar durant una tempesta o un dia de mal temps? Com heu vist el mar? o Comenteu les diferències entre els sentits que s’estimulen prop del mar comparant-los amb el que sentim quan som en un centre urbà.

VELES I VENTS

14

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

3. PREMSA Quan escrivim una narració, un poema, un text històric o un article periodístic, no utilitzem pas el mateix estil. Les notícies, perquè siguin entenedores i facilitin tota la informació que fa falta per entendre i situar el fet que ens expliquen, han de donar resposta a sis preguntes fonamentals: què? qui? com? quan? on i per què? 1. Llegiu atentament l’article de premsa que us proposem i contesteu aquestes preguntes. QUÈ? PER QUÈ? QUI? ON?

COM?

QUAN?

L’augment de la temperatura del mar amoïna els experts Un estudi mostra el perill d’un fenomen que agreuja l’escalfament global del planeta. La temperatura dels oceans ha augmentat en els últims anys i podria incidir negativament en l’escalfament de l’atmosfera, segons un nou estudi que confirma les previsions estudiades arreu del món des de fa més de vint anys. Un grup d’oceanògrafs han descobert que les masses més àmplies d’aigua tenen cada cop una temperatura més alta, i han confirmat així les prediccions dels ordinadors sobre l’escalfament global del planeta. L’estudi del Laboratori Nacional del Clima Oceànic i Atmosfèric dels Estats Units indica que la temperatura a la superfície dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic ha augmentat 0,3 graus des de 1950, mentre que a 300 metres de profunditat només ho ha fet 0,05 graus. Segons el principal autor de la investigació, Sydney Levitus, “aquesta dada pot VELES I VENTS

15

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

semblar poc important, però representa grans canvis per a l’oceà”. Levitus considera que aquest increment de la temperatura pot tornar a l’atmosfera, cosa que suposaria que s’escalfés ràpidament. A més, l’estudi mostra de forma evident com han estat causes naturals però també humanes les que han provocat aquest fenomen. Després de recopilar més de cinc milions de dades sobre la temperatura del mar, recollides entre 1948 i 1996, els investigadors han previst que el 2100, si es manté aquesta evolució, l’increment de temperatures haurà provocat un augment del nivell del mar d’un metre. En canvi, continua havent-hi diversos científics que, escèptics davant les possibles repercussions de l’escalfament de la Terra, consideren que l’atmosfera encara no ha arribat als graus que havien previst els models fets per ordinador. Per exemple, el geofísic Francisco Navarro, membre de diverses missions als dos pols, defensa que l’escalfament global no ha de suposar cap tipus “d’alarma”. Tot i el 15% de la massa que ha perdut l’Antàrtida en els últims anys, Navarro considera que “hi ha períodes d’un nombre de despreniments més alt i més baix, però que no serveixen per confirmar una tendència”. Segons aquest geofísic, l’Antàrtida està guanyant masses d’aigua per les precipitacions en forma de neu, cosa que ha suposat un increment net d’un 1’5%. Navarro afirma que encara que els dos principals bancs de gel antàrtics, Ross i Ronne Filchenr, es fonguessin per l’augment de la temperatura, el nivell del mar “no pujaria ni un mil·límetre”.

Avui, 25 de març de 2000 2. Feu un mapa de conceptes d’aquest text.

VELES I VENTS

16

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA ROMANCE DEL INFANTE ARNALDOS ¡Quién hubiese tal ventura sobre las aguas del mar como hubo el infante Arnaldos la mañana de San Juan! Andando a buscar la caza para su halcón cebar vio venir una galera que venía en alta mar; las áncoras tiene de oro y las velas de un cendal; marinero que la guía va diciendo este cantar: —Galera, la mí galera, Dios te me guarde de mal, de los peligros del mundo, de fortunas de la mar, de los golfos de León y estrecho de Gibraltar, de las fustas(1) de los moros que andaban a saltear. Allí habló el infante Arnaldos, bien oiréis lo que dirá: —Por tu vida, el marinero, vuelve y repite el cantar. —Quien mí cantar quiere oír, en m¡ galera ha de entrar. Tiró la barca el navío y el infante fue a embarcar; alzan velas, caen remos, comienzan a navegar, con el ruido del agua el sueño le venció ya. Pónenle los marineros los hierros de cautivar; a los golpes del martillo VELES I VENTS

17

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

el infante fue a acordar(2). —Por tu vida, el buen marino, no me quieras hacer mal: hijo soy del rey de Francia, nieto del de Portugal; siete años había, siete, que fui perdido en la mar. Allí le habló e! marinero: —Si tú me dices verdad, tú eres nuestro infante Arnaldos y a ti andamos a buscar. Alzó velas el navío y se van a su ciudad. Torneos y más torneos que el conde pareció(3) ya. Anónimo, El Romancero (1) (2) (3)

fusta: embarcaciones de salteadores moriscos. Acordar: despertar. Pareció: apareció.

El romance es una de las primeras manifestaciones de la poesía tradicional española. Desde mediados del s.XIV hasta el s.XX se han escrito romances, es decir, poemas de versos octosílabos, con rima asonante en los pares y quedando sueltos los impares. ACTIVIDADES. 1.- Busca y explica el significado de: ventura, infante, áncora, navío, halcón, cendal, galera y cebar. 2.- Explica por qué y cómo cautivan al Infante. 3.- Resume el romance del Infante Arnaldos.

VELES I VENTS

18

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

LAS INQUIETUDES DE SHANTI ANDÍA Eustasio Yurrumendi había viajado mucho; pero era un hombre quimérico a quien sus fantasías turbaban la cabeza. Todos tenemos un conjunto de mentiras que nos sirven para abrigarnos de la frialdad y de la tristeza de la vida; pero Yurrumendi exageraba un poco el abrigo. Era Yurrumendi un hombre enorme, con la espalda ancha, el abdomen abultado, las manos grandísimas siempre metidas en los bolsillos de los pantalones, y los pantalones, a punto de caérsele, tan bajo se los ataba. Tenía una hermosa cara noble, roja; el pelo blanco, patillas muy cortas y los ojos pequeños y brillantes. Vestía muy limpio; en verano, unos trajes de lienzo azul, que a fuerza de lavarlos estaban siempre desteñidos, y en invierno una chaqueta de paño negro, fuerte, que debía de estar calafateada como una gabarra. Llevaba una gorra de punto con una borla en medio. Era soltero, vivía solo, con una patrona vieja, fumaba mucho en pipa, andaba tambaleándose y llevaba un anillo de oro en la oreja. Yurrumendi había formado parte de la tripulación de un barco negrero; navegando en buques franceses, armados en corso; vivido en prisión por sospechoso de piratería. Yurrumendi era un lobo de mar. El Atlántico lo conocía desde Islandia y las islas Lofoden hasta el cabo de Buena Esperanza y el de Hornos. Sabía lo que son las tempestades del Pacífico y los tifones del mar de las Indias. Yurrumendi había visto mucho, pero más que lo que había visto, le gustaba contar lo que había imaginado. A Chomin Zelayeta y a mí nos tenía locos con sus narraciones. Nos decía que en el fondo del mar hay, como en la tierra, bosques, praderas, desiertos, montañas, volcanes, islas madrepóricas, barcos sumergidos, tesoros sin cuento, y un cielo de agua casi igual al cielo de aire. Pío Baroja, Las inquietudes de Shanti Andía

ACTIVIDADES. 1.- Explica el significado contextual de: quimérico, turbaban, tifón, calafateaba, gabarra, borla, negrero y corso. 2.-Recuerda que hacer un retrato por escrito consiste en describir los rasgos físicos del personaje (prosopografía) y los rasgos psicológicos (etopeya). Clasifica en dos apartados distintos los rasgos físicos y los rasgos psicológicos de Yurrumendi. 3.- Ten en cuenta que un “lobo de mar” es un estereotipo de personaje más ficticio que real. Señala en qué medida Yurrumendi es un lobo de mar. 4.- Indica si a Shanti le gusta escuchar a Yurrumendi. Anota las palabras del texto que corroboren tu opinión.

VELES I VENTS

19

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

VIERNES O LOS LIMBOS DEL PACÍFICO Tras varias horas de escalada, llegó a la ladera de un macizo rocoso en cuya base se abría la boca negra de una gruta. Se dirigió a ella y se dio cuenta de que era enorme y tan profunda que no podía pensar en explorarla de momento. Volvió a salir y comenzó a escalar la cima del caos rocoso, que parecía ser el punto más elevado de aquella tierra. Desde allí, efectivamente, podía abarcar todo el horizonte que le rodeaba: el mar se veía por todos los lados. Se encontraba, por tanto, en un islote mucho más pequeño de lo que había pensado y carente de cualquier traza de hallarse habitado. Robinsón examinaba la configuración de la isla. Toda su parte occidental se mostraba cubierta por el espeso vellón del bosque tropical y concluía en un acantilado rocoso cortado a pico sobre el mar. Hacia el levante, en cambio, se veía ondular una pradera muy irrigada que degeneraba en zonas pantanosas, desembocando al fin en una costa baja y con lagunas. Sólo el norte del islote parecía abordable. Estaba formado por una amplia bahía de arena, limitada al noroeste por doradas dunas y al nordeste por los arrecifes, sobre los que podía distinguirse el casco del Virginia con su gran panza empalada. Michel Tournier, Viernes o los limbos del Pacífico (adaptación) ACTIVIDADES. 1.- Lee el texto con atención y busca en el diccionario las palabras subrayadas. 2.- Enumera lo que ve Robinsón desde lo alto de la cima: a) A occidente b) Hacia levante c) Al norte 3.- Recuerda que la descripción de un espacio suele estructurarse en torno a dos grandes núcleos: la descripción de la impresión general que éste produce y la descripción concreta de los distintos elementos. En un espacio es posible moverse; por este motivo, el observador puede desplazarse por él. El orden de los elementos puede acomodarse al recorrido que el narrador hace a través del espacio. Ahora te toca a ti. Observa atentamente la zona del puerto Balís de Sant Andreu de Llavaneres y, tomando como ejemplo el texto anterior, descríbela.

VELES I VENTS

20

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

NORMAS DE PRESENTACIÓN DE LAS ACTIVIDADES: Todas las actividades deben presentarse con el enunciado de la pregunta correspondiente y señalando claramente a qué texto pertenecen. Se confeccionará con todas ellas un pequeño dossier con portada e índice. La extensión de las respuestas dependerá del criterio de cada grupo, aunque deberéis procurar que las respuestas sean lo más completas posible. Se valorará la corrección ortográfica, gramatical y sintáctica y la buena presentación general de las actividades.

VELES I VENTS

21

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

LLENGUA ANGLESA Poetry in the English classroom: Write a poem In this activity you have to think of some happy or sad feeling you have about an object or concept connected with our subject: “Veles i vents”. It is connected , of course, with the sea. So it means you have to think of making a poem about this subject. You can imagine you live in a country where all poems are printed as pictures instead of in regular lines, and so you can choose what you think would be the ideal shape for your poem. It can be in any shape at all, but its shape should have something to do with what you are writing about. For instance, if your poem was about love, you might want to put it in the shape of the face of the person you love. If it was about rain, it could be rain-shaped or umbrellashaped; if it was about vague and floaty feelings, it could be in the shape of a cloud...if your poem is associated to the sea and its world, this is your case , imagine the shape...

VELES I VENTS

22

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

VELES I VENTS

CURS 2008-09

23

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

VELES I VENTS

CURS 2008-09

24

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

VELES I VENTS

CURS 2008-09

25

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

VELES I VENTS

CURS 2008-09

26

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

CIÈNCIES SOCIALS La història de la navegació a vela La història de l’home està íntimament relacionada amb la de la navegació. La navegació segurament va començar un dia quan un home es va enfilar a un tronc per allunyar-se de la costa; de seguida l’home va començar a construir-se rais, canoes i piragües per poder anar més lluny. Aquestes embarcacions s’han construït des de la prehistòria i pràcticament a totes les cultures. Per a les civilitzacions antigues, el mar era una font d’aliment, i per això vivien prop del mar. Al principi la pesca es feia fins on l’home arribava a fer peu, però aviat l’home construeix rais i pot anar a pescar més lluny i altres tipus de peixos.

Els egipcis, les primeres embarcacions a vela En el Mediterrani, es creu que la navegació es va iniciar a Egipte fa més de 6000 anys, amb navegacions que feien pel riu Nil. En algunes piràmides s’han trobat enterrats els tresors dels faraons i barques senceres desmuntades; gràcies a aquestes troballes, s’han pogut reconstruir aquestes barques. Les embarcacions egípcies són les més antigues de les quals es té constància que portaven vela.

Vaixells egipcis de rems i de vela quadrilàtera

VELES I VENTS

27

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Els maorís, primers navegants d’altura del Pacífic Es creu que van ser els pobles maoris els primers en fer navegacions importants; al segle III aC surten de l’ Índia per dirigir-se cap a les illes de Tonga i Samoa (Pacífic) i dos segles més tard van des de l’illa Sociedad (a Tahití) fins a Hawaii (a 4200 km), Nova Zelanda (a 3800 km) i finalment fins l’illa de Pasqua (a 4100 km). Per a aquestes navegacions utilitzaven canoes que es recolzaven en un balancí i que aparellaven amb veles triangulars.

Els fenicis, els grans navegants del Mediterrani Tornant a la Mediterrània, després dels egipcis, al voltant de l’any 1000 aC aviat els fenicis es convertiren en grans navegants, i la dominaren. Tenien la flota més gran i els ports més rics pel seu intens comerç de productes, que portaven per mar. En les seves navegacions també van aprofitar a expandir-se cap a altres territoris; així van arribar a Creta, Rodes, Xipre, Sicília, Sardenya, les Cíclades... fins i tot van sortir cap a l’Atlàntic per arribar als pobles del mar Bàltic. Se sap que els fenicis eren uns experts mariners que s’orientaven de nit amb l’estrella Polar i l’óssa Menor; a diferència d’altres pobles mariners, ells s’atrevien a navegar de nit. El coneixement que tenien del mar era tan gran que fins i tot aprofitaven corrents marins per a navegar. Ens ho demostra el fet que per a travessar l’estret de Gibraltar amb vent en contra, enfonsaven una àncora flotant a 200 metres de fondària que arrossegava el contra corrent que hi havia.

VELES I VENTS

28

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Les grans barques de rems Les embarcacions van anar evolucionant i entre el 2100 i el 2000 aC les naus es van començar a fer llargues i planes, amb molts rems i plataformes per als combatents. Seguien portant una vela quadrilàtera per a les navegacions llargues amb vent a favor. Aquestes veles quadrilàteres no permetien navegar si no era amb el vent per la popa, empenyent l’embarcació. Els grecs van construir naus amb dues (birrems) i amb tres (trirrems) fileres de rems, que foren també utilitzades pels romans. Aquests últims dominaren el Mediterrani (al qual anomenaren Mare Nostrum) des del segle III aC fins la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (s. V).

Trirrem grega

La vela llatina El gran invent en les embarcacions que aviat adoptaran totes les barques del Mediterrani va ser la vela llatina. Aquesta provenia dels joncs xinesos que s’estenien pel Mar Roig i que van adoptar sobretot els àrabs. Les embarcacions aparellades amb aquesta vela podien navegar en altres rumbs que no fossin amb el vent de popa, és a dir, podien navegar contra el vent, cosa que les feia molt més lliures. Aquesta vela serà típica de tot el Mediterrani i aviat s’imposarà també per tota Europa.

VELES I VENTS

29

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Els víkings i les seves exploracions Entre els segles IX i X va arribar una civilització al Mediterrani procedent dels mars del nord, d’Escandinàvia: els víkings. Feien servir unes embarcacions que rebien el seu nom per les figures que guarnien la proa: drakars – dragons- o snekars –serps- . Els víkings van ser considerats com una gent ferotge i despietada, ja que saquejaven pobles, vaixells i tot el que els posessin pel davant. Al segle IX, els víkings, a banda de ser considerats com uns pirates, van tenir un paper important en els viatges d’exploració, perquè van ser els primers en estendre’s per l’Atlàntic i arribar a Islàndia, Groenlàndia i Amèrica, concretament a la península de Labrador i Terranova. Pel que fa a la seva forma de navegar, avui en dia encara no se sap com s’orientaven i com mantenien els aliments i l’aigua durant les llargues travessies.

Dibuix medieval d’un drakkar víking

Les galeres Al segle XII apareixen les galeazas i els galions. Les galeazas eren més lleugeres que les embarcacions precedents, amb una sola filera de rems i amb un esperó a la proa que servia per envestir a l’enemic. El galió era més petit i més ràpid, més adequat per a l’anomenat foc grec, un compost de materials inflamables. De l’època de les galeres surt la frase famosa “condemnats a galeres”, càstig que obligava anar a remar encadenat als rems d’una galera. Les condicions dels condemnats eren molt dures: es passaven dies i dies vivint damunt del banc on remaven i allà ho feien tot ( menjar, necessitats fisiològiques, dormir, ...). Es deia que d’una galera es podia sentir la pudor a dues milles de distància.

VELES I VENTS

30

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

El comerç amb Orient A l’Edat Mitjana comença l’etapa dels grans descobriments de noves terres i de les grans navegacions d’altura. Fins ara hi ha hagut un important comerç entre Orient i Occident: els europeus porten d’Orient espècies, com el pebre, la nou moscada, el gingebre, però també productes de luxe com la seda, els perfums, les joies, els tints. Aquest comerç es feia mitjançant intermediaris musulmans que transportaven els productes per rutes terrestres fins als ports del Mediterrani oriental. Aquestes rutes foren recorregudes per Marco Polo, aventurer venecià que va fer viatges fins a la Xina entre 1271 i 1295. Noves rutes marítimes comercials, cartografia i instruments de navegació Al segle XIII, genovesos i venecians van creuar l’estret de Gibraltar i van estendre les seves rutes comercials marítimes pel nord d’Europa. La recerca d’aquestes noves rutes va ser el motor de campanyes d’exploració cap a nous mars mai explorats. Per a realitzar amb més seguretat aquestes grans navegacions d’altura, apareix l’invent de la brúixola (d’origen incert, possiblement fou un invent xinès que els àrabs introduïren a Europa) i les primeres cartes nàutiques; també s’aconsegueix mesurar la latitud mitjançant l’estrella polar o el sol. Al segle XIV, es crea la primera escola cartogràfica mallorquina-catalana. Les expedicions portugueses Durant el 1400, els portuguesos varen dominar les expedicions marítimes degut a què cercaven rutes d’expansió i de comerç que consolidessin el poder de la monarquia davant l’imperialisme castellà. Buscant una nova ruta per arribar a l’Índia i per millorar la ruta comercial amb el continent Africà, els portuguesos van fer expedicions marítimes descendint per la costa africana. Els navegants i mariners que hi prenien part havien de ser gent molt valenta, ja que les creences d’aleshores situaven la fi del món al Cap Bojador ( a mig camí del Sud d’Àfrica) en forma d’una enorme cascada per on queia l’aigua del mar i els vaixells. A més, es pensava que terribles monstres marins poblaven aquelles aigües. Entre les descobertes que es van fer, cal citar les illes Açores, Madeira, Cap Verd... i sobretot la gran gesta de l’expedició de Bartolomé Díaz, que al 1487 va sobrepassar el Cap de Bona Esperança, descobrint que l’Oceà Atlàntic i l’Índic estaven units. En aquest període es perfecciona la navegació de cabotatge (de port a port orientantse amb la costa) i les embarcacions, essent la caravel·la la més representativa de VELES I VENTS

31

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

l’època. Aquesta nau s’adaptà per a la navegació d’altura amb quatre pals, el de proa amb una vela quadrada i els tres restants amb veles llatines. Aquest aparell li permetia navegar en qualsevol rumb i era força maniobrable.

Reproducció d’una caravel·la

Els grans navegants Vasco de Gama El 1497 va dirigir una expedició que, amb quatre naus, va doblegar el Cap de Bona Esperança i va arribar fins a Calcuta. Va retornar a Lisboa el 1499 amb dues naus, la meitat dels mariners i un valuós carregament d’espècies. Cristòfol Colom Va dirigir una expedició, finançada pels Reis Catòlics, que tenia com a objectiu arribar als països de l’Índia i Xina navegant cap a l’oest. Al 1492, Colom arriba a una illa d’Amèrica creient que ha arribat a Xina. A partir d’aquest moment, s’establiran rutes permanents des d’Espanya cap a Amèrica. Magallanes i Elcano L’expedició de Magallanes, navegant portuguès a les ordres de la corona de Castellà i Aragó, va sortir de Sevilla el 1519 amb l’objectiu de vorejar el continent americà fins al sud i trobar una ruta que portés a la Xina i a l’Índia. Magallanes va morir durant el viatge i fou Juan Sebastián Elcano qui va completar la primera volta al món, arribant a Sanlúcar de Barrameda el 1522. Els galions, les corbetes i els vaixells de vapor Als segles XVI i XVII els vaixells que fan les rutes transatlàntiques són els galions. Els grans galions espanyols procedents de les colònies del Nou Món carregats d’or VELES I VENTS

32

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

eren els principals objectius dels pirates i corsaris. A més, els enfrontaments bèl·lics per dominar aquests mercats van ser molt nombrosos. Els galions podien ser vaixells de càrrega o de guerra, grossos, sense rems i amb tres pals de veles generalment quadres. La seva invenció s’atribueix a la corona espanyola i, degut al seu valuós carregament, solien viatjar en combois.

Pintura que representa un galió espanyol

Per altra banda, les corbetes tenien tres pals o més, a més del bauprès. Podien aparellar veles rodones i els pals tenien botavares i cofes. Eren embarcacions molt lleugeres i maniobrables que, equipades amb canons, es convertien en temibles vaixells de guerra. A partir del 1840 aproximadament comencen a navegar els vaixells de vapor: són els grans paquebots. De totes formes, encara no es va abandonar la vela per al transport i els americans van dissenyar el clíper, embarcació molt ràpida que podia arribar a superar els vaixells a vapor en velocitat.

VELES I VENTS

33

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

La navegació esportiva a vela A principis del segle XX es va generalitzar l’ús del motor i la vela va quedar relegada a gent que navegava per plaer. Des d’aleshores, la vela s’ha conservat i ha evolucionat gràcies als afeccionats. El primer club nàutic del món es va fundar el 1720 a Cork, Irlanda, i la primera gran competició va néixer el 1820 per la rivalitat entre aquest club i el New York Yatch Club, la Copa Amèrica. La navegació a vela com a esport o activitat de lleure no es va començar a practicar a Catalunya fins al 1883, data de la primera regata que es coneix. Al llarg de la història ha canviat molt la motivació que porta a l’home a endinsar-se en la mar en un vaixell empès per la força del vent. També han canviat els materials amb què estan construïts els vaixells, els mitjans per a orientar-se, la predicció del temps... Tot i això, els navegants moderns, tant si pretenen fer grans travesses en solitari, com si simplement volen sortir a navegar un parell d’hores prop de la costa, estan plens del mateix esperit aventurer que tenien des dels primers homes que s’atreviren a pujar a una lleugera embarcació de rems fins als grans descobridors.

VELES I VENTS

34

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Activitats per a incloure al dossier Llegiu acuradament els textos següents i responeu les preguntes que hi ha a continuació:

Text 1

“Els ......... provenien dels territoris que actualment ocupen Noruega, Suècia i Dinamarca. Durant tres-cents anys, des del segle VIII fins al XI, varen navegar per tots els mars, a la recerca de terres, esclaus, or i plata. La llegenda els acostuma a presentar com a salvatges que saquejaven poblacions i monestirs, però també se sap que eren una societat democràtica, on predominaven les activitats comercials i artesanals, amb una bona tradició literària. Descobriren Islàndia l'any 870 i més tard, al 985, Groenlàndia. Probablement, Leif Erikson va ser el primer europeu que va trepitjar Amèrica, l'any 1001. Per l'est, arribaren a Constantinoble i Jerusalem. Eren famosos per la seva habilitat marinera i per la velocitat de les seves naus. Els vaixells ....... de fusta, anomenats drakars, eren lleugers i flexibles. Podien remuntar canals, cavalcar damunt les onades, esquivar icebergs i aguantar tempestes. A mar obert, els ...... utilitzaven una única vela, gran i rectangular. Quan maniobraven prop de la costa o en els rius, baixaven l'arbre i remaven. Normalment navegaven amb la costa a la vista, però si no podia ser s'orientaven pel sol i les estrelles, o amb l'ajut de les aus marines, els peixos, els vents i les formes de les onades. Tot i que la fusta es podreix amb facilitat, s'han preservat alguns d'aquests antics drakars, gràcies al costum dels ......... d'utilitzar-los com a cambres mortuòries de les persones més riques de la comunitat.” Qüestions: 1. Quin nom rep el poble protagonista del text? Què vol dir el mot amb què eren anomenats en la llengua dels normands? 2. Quins són els trets diferencials de la seva societat? 3.Quins fets importants destacaries de les seves navegacions? 4. Com eren els seus vaixells? 5. Com s’orientaven quan no veien terra? 6. Dibuixeu un mapa d’Europa i marqueu els territoris d’on provenien i les seves navegacions. VELES I VENTS

35

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Text 2 “Un cop que es va fer clar, van venir a la platja molts d'aquests homes, tots joves, com ja he dit, i tots de bona estatura, gent molt formosa; els cabells no cresps i tots amb el front i el cap molt ample, més que una altra generació que fins aquí hagi vist; i els ulls molt formosos i no petits. Ells van venir a la nau amb armadies (piragües), que són fetes del peu d'un arbre, com un vaixell llarg, i tot d'una peça, i molt ben acabat, i grans (en alguns hi venien 40 o 45 homes); i unes altres més petites, fins al punt que en alguna hi anava un sol home. Remaven amb una pala com de forner, i navegaven meravellosament, i si se’ls tomba, després tots es llancen a nedar i la drecen i la buiden amb carbasses que ells mateixos porten. Portaven cabdells de cotó filat i papagais i atzagaies i altres cosetes que seria tediós descriure, i tot ho donaven per qualsevol cosa que se'ls donés. l jo estava atent i mirava de saber si hi havia or. l vaig veure que alguns d'ells portaven un adorn que els penjava d'un forat que tenen al nas. l tot fent senyals vaig poder entendre que anant al sud o tornant a l'illa pel sud, hi havia un rei que en tenia grans vasos plens, i en tenia molt i molt.” Cristòfol Colom Qüestions: 1. Com són els indígenes? 2. Com són les embarcacions? 3. Quines coses intercanvien els indígenes amb els navegants? 4. Què és el que més interessa a Cristòfol Colom? 5. Cerqueu en una enciclopèdia més dades de Cristòfol Colom: on va néixer, quins objectius tenien els seus viatges, quants en va fer, qui el finançava, com es deien els seus vaixells...

VELES I VENTS

36

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Text 3 “Després, a 52 graus del mateix rumb, vam trobar, el dia de les Onze mil Verges un estret; el cap, el vam anomenar "Cap de les Onze mil Verges", per un miracle impressionant. Aquest estret te unes 110 llegües de llarg, que són 440 milles, i una amplada, més o menys, com de mitja llegua i va a desembocar a l'altre mar, el mar Pacífic, voltat de muntanyes molt altes amb neu al cim. No hi havia calat suficient per passar, a no ser que s’allunyés unes 25 o 30 braces només de terra. l si no fos pel capità general, mai no hauríem navegat aquell estret; perquè tots pensàvem i dèiem que tot se'ns tancava al voltant. Però el capità, que sabia que havia de continuar el seu rumb per un estret molt just, va avançar dues naus, la "San Antonio" i la "Concepción" -així es deien- per veure què hi havia al fons de la concavitat. Nosaltres, amb les altres dues naus -la capitana, de nom “Trinidad”, i la “Victoria”vam fondejar en un lloc arrecerat de la badia. Va venir de cop i volta aquella nit un canvi brusc de vent; ho va ser tant que vam haver de salpar i deixar que les nostres caravel·les ballessin per la badia. A les altres dues, que eren en marxa, els seria impossible tombar un cap que se’ls obria al fons d'aquell congost i tornar cap a nosaltres; per tant, sens dubte el seu final era topar violentament amb algun baix. Ja molt a prop del fons de l'embut i veient-se tots morts, van veure una boca minúscula. que ni boca semblava, sinó cantonada, i cap allà van anar els abandonats per l’esperança: amb tot això van descobrir sense voler l’estret. Ja que veient que no era una cantonada, sinó un pas, s'hi van endinsar fins a descobrir una cala. Continuant encara, van conèixer un altre estret, una tercera badia més gran que les dues primeres. Amb els ànims alegres. van tornar enrere perquè el capità general ho sabés. Vam recórrer l'estret detingudament, vam arribar a un riu que en vam dir riu “de les Sardines”, per la gran quantitat de bancs de sardines; i vam anar entretenint-nos en tot durant quatre dies, per fer temps perquè se'ns unissin les altres dues naus. Durant aquests dies vam enviar una llanxa ben condicionada perquè atalaiés el cap de l'altre mar. En va tornar el tercer dia quan ja es feia fosc; ens van explicar que havien entrat al cap i a mar obert també. El dimecres, 28 de novembre de 1520, vam sortir d'aquell estret cap al mar Pacífic. Vam estar tres mesos sense tastar cap mena de viandes fresques. Menjàvem galetes: ni galetes ja, sinó pols, amb molts cucs, perquè el millor ja s'ho havien menjat ells; feia una pudor molt forta de pixats de rata. I bevíem aigua groga, putrefacta de molts dies; i per completar la nostra alimentació els cèrcols de les botes, que eren de pell de bou.” Antonio Pigafetta

VELES I VENTS

37

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Qüestions 1. Poseu un títol al text. 2. Situeu-lo en el context històric en què succeeix. 3. Quin és el descobriment que relata aquest text. 4. Sabent que el text forma part del relat de la primera volta al món, quins personatges dirigiren aquesta expedició? 5. Quantes naus formaven part de l’expedició i de quines coneixem els noms? 6. Com eren les condicions a bord? Per què?

Activitats per a l’exposició oral Cal que llegiu acuradament la “història d la navegació a vela” i en confeccioneu un quadre cronològic. Ho heu de fer en cartolines o bé amb fulls de format din-a3. Podeu afegir-hi imatges dels vaixells descrits i dels personatges que se citen (les podeu cercar a Internet usant un cercador, el Google, per exemple). Amb l’ajut d’aquest quadre, haureu de resumir la història de la navegació a vela durant l’exposició oral. La pauta que us proposem per a la confecció del quadre és la següent:

Any, segle o època – Poble o nació - Fet històric i personatges – Tipus de vaixells

VELES I VENTS

38

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

MATEMÀTIQUES, TECNOLOGIA I CIÈNCIES NATURALS Us proposem una travessa oceànica PERSPECTIVA GENERAL Navegant no sempre el camí directe entre dos punts és el més curt, perquè els factors meteorològics i oceanogràfics són molt importants. Navegar amb una mar molt dura i amb el vent en contra pot reduir molt la velocitat del vaixell, per tant la nostra travessa s’allarga més del que havíem previst. Per organitzar una travessa oceànica cal considerar alguns aspectes importants com són la climatologia, els corrents oceànics, la força i direcció del vent, ... Per fer la planificació de les rutes els navegants se serveixen de cartes nàutiques, on s’indiquen els corrents i els vents mitjans per a aquells dies que volen fer la travessa. CONCEPTES Carta nàutica Les cartes nàutiques són representacions en un mapa de zones marítimes. La carta és una eina imprescindible per a la navegació. Hi ha diferents tipus de cartes: algunes representen zones molt àmplies, i altres, que serveixen per a navegar prop de la costa, utilitzen una escala molt gran –de 1/50.000 o superior- i, per tant, representen àrees més petites. Velocitat La velocitat d’una embarcació es mesura en nusos. Un nus de velocitat correspon al recorregut que fa un vaixell d’una milla nàutica (1.852 metres) en una hora. La velocitat habitual d’un veler pot ser de 5 nusos, mentre que un veler de regata pot mantenir mitjanes de 11 nusos.

VELES I VENTS

39

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Distància Les distàncies al mar es mesuren milles nàutiques. Una milla nàutica equival a 1.852 metres, 1º de latitud són 60 minuts, i un minut de latitud correspon a una milla nàutica. Per mesurar distàncies de la carta prendrem amb un compàs el segment que vulguem mesurar i el traslladarem al meridià graduat que tenim a l’esquerra o a la dreta de la carta. Llegirem el nombre de minuts que fa el nostre segment i això correspondrà al total de milles de distància que hi ha entre els dos punts. Haurem de tenir precaució de prendre la mesura aproximadament en la mateixa latitud on es troba el segment a mesurar.

Sistema de coordenades geogràfiques Per situar qualsevol punt damunt la Terra es fa servir el sistema de coordenades geogràfiques. Consisteix a dividir el globus terrestre en seccions horitzontals (paral·lels) i verticals (meridians). Es pren com a referència horitzontal l’equador. A partir de l’equador es mesura l’angle, en graus i minuts, que té qualsevol punt de la Terra en relació amb l’equador. Si el punt es troba situat al nord de l’equador s’indicarà amb la lletra N, i si es troba al sud, amb la lletra S. A aquesta mesura de l’angle respecte de l’equador li diem latitud.

VELES I VENTS

40

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Per tant, dins les coordenades d’un lloc concret trobem una primera part, la latitud, que s’expressa, per exemple, com 22º30’ N, que indica que ens trobem en un angle de 22º i mig per sobre de l’equador. Per completar el sistema ens fa falta la coordenada horitzontal, que s’anomena longitud. Tal com fem amb l’equador, tenim un meridià de referència com a punt des d’on mesurar l’angle de tots els altres, l’anomenat meridià de Greenwich. Tots els punts que trobem a l’est de Greenwich els indiquem amb la lletra E, i tots els punts a l’oest amb la lletra W. Els pols nord i sud divideixen el meridià en dues parts; el meridià que passa per on estem situats nosaltres és el meridià superior i l’altra part, la que passa per la cara oposada de la Terra, l’anomenem meridià inferior. Qualsevol punt de la Terra es pot determinar si sabem la seva latitud i la seva longitud. Barcelona es troba aproximadament a 41ºN 2ºE. Si volem filar més prim podem afegir a la latitud i longitud les fraccions de graus, que es donen en minuts. Per exemple, en un cas d’emergència al mar cal donar al servei de salvament (per ràdio) les nostres coordenades en graus i minuts perquè ens puguin trobar amb tota exactitud; en canvi, per planificar una travessa oceànica no caldrà precisar tant.

VELES I VENTS

41

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Fusos horaris La circumferència terrestre es divideix en 360º, la Terra tarda 24 hores a donar una volta sencera sobre ella mateixa (la durada d’un dia). Per tant, si dividim 360 entre 24 obtenim els graus que mesura un fus horari. Un fus horari fa 15º. Com ja sabeu, els que vivim a Catalunya no tenim la mateixa hora que els de les Canàries; tenim una diferència horària d’una hora, ja que ells es troben en un altre fus horari. Com que la rotació de la Terra va en sentit contrari a les agulles del rellotge, d’oest cap a est, el sol sortirà abans per als que vivim a Catalunya que no per als que viuen a Canàries. Per tant, a Canàries tenen una hora menys. A partir del meridià superior de Greenwich, cap a l’oest cada fus horari (15º) tindrà una hora menys, i cap a l’est cada fus horari (15º) tindrà una hora més.

VELES I VENTS

42

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

Situació d’un punt dins la carta Per situar un punt a la carta nàutica utilitzarem l’eix de coordenades que formen els meridians i els paral·lels. Mesurarem el valor de la latitud sobre el meridià graduat que tenim a dreta i esquerra de la carta, mentre que la longitud la mesurarem sobre els paral·lels graduats que tenim a l’extrem superior i inferior de la nostra carta.

Disposats a fer la vostra travessa? Us proposem sortir del port de Barcelona i visitar sis llocs diferents, d’aquests llocs només en sabem les seves coordenades. Per fer aquesta ruta, i per simplificar, no tindrem massa en compte tots aquells factors que dèiem al començament de la proposta d’activitat. Prescindirem de les condicions meteorològiques del moment i també considerarem que anem a velocitat constant durant tot el recorregut. Aquestes són les coordenades dels llocs que visitarem: 1ª destinació 39ºN 1ºE 2ª destinació 34ºN 7ºW 3ª destinació 28ºN 15ºW 4ª destinació 15ºN 23ºW 5ª destinació 7ºN 58ºW 6ª destinació 18ºN 66ºW

VELES I VENTS

43

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

El material que necessitareu serà el següent. • Carta nàutica • Paper sulfuritzat • Llapis i llapis de colors • Regle Per dibuixar la travessa seguiu els següents passos: 1. Dibuixeu, amb un llapis, al paper sulfuritzat la part del mapa compresa entre l’Equador i el paral·lel 50ºN i entre els meridians 90ºW i 20ºE. Després, si voleu, podeu acolorir el mapa (feu-ho per la part del darrera del paper). 2. Dibuixeu amb llapis els meridians i paral·lels. (Això us ajudarà a localitzar les coordenades de les vostres destinacions). 3. Localitzeu els sis indrets on heu d’anar. Ompliu la taula següent: Coordenades 39ºN 1ºE 34ºN 7ºW 28ºN 15ºW 15ºN 23ºW 7ºN 58ºW 18ºN 66ºW

Lloc

4. Dibuixeu la ruta a seguir (uniu els diferents indrets mitjançant segments). 5. Mesureu la distància total (en milles i en quilòmetres). 6. Si naveguem a una velocitat mitjana de 5 nusos, quant temps caldrà per fer el recorregut? 7. Quina diferència horària hi ha entre Llavaneres i les diferents destinacions on anirem?

VELES I VENTS

44

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

VISUAL I PLÀSTICA

A partir de les activitats fetes a l’exterior del centre (vela…) caldrà fer els exercicis següents mitjantçant la càmera fotogràfica o mòbil, el dibuix i el collage. Cal que els alumnes facin sèries de fotografies, dibuixos i collage segons els temes que han treballat al llarg del curs al llibre, adaptant-se al tema principal del crèdit. PART 1: FOTOGRAFIA (mides 10x6cm) 1. Expressivitat de la línia: Caldrà realitzar dues fotos que siguin representatives d’aquest concepte. 2. El color: Fer dues fotos, una mostrant objectes o motius de colors primaris i una altra representant colors secundaris. 3. La composició i l’espai: Realitzar tres fotografies amb línies de l’horitzó diferents.

baixa

mitjana

alta

PART 2: DIBUIX 1. Dibuixa geomètricament amb l’escaire, compàs, regle… un veler semblant al que tindreu al crèdit, amb retoladors i llapis. 2. Dibuixa artísticament (amb colors, ombres…) un veler en el mar. PART 3: COLLAGE Heu de realitzar un collage d’un tema representatiu del crèdit de síntesi, utilitzant diferents tipus de materials, això si, que siguin prims per poder enganxar-los millor. Què és un collage? És una tècnica artística basada en aconseguir composicions a partir de retalls de diferents materials, textures i colors, enganxats de manera que puguin representar un tema determinat. VELES I VENTS

45

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

COM PRESENTAR LA FEINA? -

Caldrà presentar els exercicis ordenats segons la proposta inicial. Les fotos poden presentar-se enganxades o impreses, sempre especificant el tema al peu de la foto. Els dibuixos i collage es faran en làmines de format DIN-A4. Per la coberta del treball de síntesi pots utilitzar una de les fotos o dibuixos més representatius d’aquesta part. Cal que sigueu acurats en la presentació del vostre treball.

.

VELES I VENTS

46

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

EDUCACIÓ FÍSICA

CURS 2008-09

CO MP ETICI Ó E SP OR TIV A DATES: 10 i 11 de juny HORARI: -9:00h control d’assistència i baixada a peu fins la platja -10:00h a 13:00h regates. -13:00h pujada amb autocars a l’Institut PARTICIPANTS: Dimecres 10 de juny: grups 1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11 i 12. Dijous 11 de juny: grups 13,14,15,16,17,18,19,20,21,22,23 i 24. ACTIVITAT: Regates amb Gambes a la façana marítima del Port Balís organitzades per l’Escola de Vela.

Dimecres dia 10

GRUPS 1, 2, 3, 4 GRUPS 5, 6, 7, 8 GRUPS 9, 10, 11, 12

GRUPS GRUPS

Primera tanda Regata Pneumàtica Platja

9, 10, 11, 12 1, 2, 3, 4

Segona tanda Regata Pneumàtica Platja

GRUPS 5, 6, 7, 8 GRUPS 9, 10, 11, 12 GRUPS 1, 2, 3, 4 Tercera tanda Regata Pneumàtica

Si hi ha temps suficient, els tres grups guanyadors corren una regata entre ells.

FINAL Guanyador primera regata Guanyador segona regata Guanyador tercera regata

Regata

Dijous dia 11

GRUPS 13,14,15,16 GRUPS 17,18,19,20 GRUPS 21,22,23,24

GRUPS 21,22,23,24 GRUPS 13,14,15,16

Primera tanda Regata Pneumàtica Platja

GRUPS 17,18,19,20 GRUPS 21,22,23,24

Tercera tanda Regata Pneumàtica

Si hi ha temps suficient, els tres grups guanyadors corren una regata entre ells.

VELES I VENTS

Segon a tanda Regata Pneumàtica

FINAL Guanyador primera regata Guanyador segona regata Guanyador tercera regata

47

Regata

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

EDUCACIÓ FÍSICA

CURS 2008-09

REG LAME NT DE R EG ATE S •Recorregut:

ARRIBADA

SORTIDA

•Procediment de sortida:

1r senyal fònic: 2 minuts per sortir 2n senyal fònic: SORTIDA Guanya l’equip amb menys punts acumulats: 1r > 1 punt 2n > 2 punts 3r > 3 punts 4t > 4 punts •Penalitzacions: a) No respectar estribord de l’altre vaixell: + 0,5 punts b) Tocar una boia: + 0,5 punts c) Sortir abans del senyal de SORTIDA: + 2 punts Tots els canvis dels grups es faran amb les pneumàtiques

VELES I VENTS

48

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09 EDUCACIÓ FÍSICA

TAULA DE RESULTATS I PUNTUACIONS CLASSIFICACIÓ DIMECRES DIA 10

1ª regata

Punts

2ª regata

Punts

3ª regata

Punts

4ª regata Final

GRUP 1

GRUP 5

GRUP 9

GRUP

GRUP 2

GRUP 6

GRUP 10

GRUP

GRUP 3

GRUP 7

GRUP 11

GRUP

GRUP 4

GRUP 8

GRUP 12

Punts

CLASSIFICACIÓ DIJOUS DIA 11

1ª regata

Punts

2ª regata

Punts

3ª regata

Punts

4ª regata Final

GRUP 13

GRUP 17

GRUP 21

GRUP

GRUP 14

GRUP 18

GRUP 22

GRUP

GRUP 15

GRUP 19

GRUP 23

GRUP

GRUP 16

GRUP 20

GRUP 24

VELES I VENTS

49

Punts

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

SORTIDA AL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

El dijous 9 de juny del 2.009 tots els grups de 2n d’ESO visitarem el Museu Marítim de Barcelona. El MMB està ubicat a les Drassanes Reials de Barcelona, un exemple únic al món d’arquitectura gòtica civil, que es dedicà des dels seus inicis (al segle XIII) i fins al segle XVII, a la construcció de vaixells per a la Corona catalanoaragonesa. A les sales medievals del museu s’hi exposa una de les col.leccions de patrimoni marítim més interessants del món: barques de pesca, models de vaixells, pintures, mascarons de proa, instruments de navegació, mapes i cartes nàutiques, que testimonien l’activitat marítima del nostre país des dels seus inicis; i que esdevenen el punt de partida per conèixer, pas a pas, com ha anat evolucionant el vaixell, el sistema de transportar les mercaderies, la manera d’emprendre un viatge, com es va anar descobrint cada indret de la terra, com es vivia dalt d’una nau, etc. Les activitats proposades per a aquesta jornada són les següents: - Tots els grups: Visita a la Sala d’exposició del MM: Història de la navegació. - Una visita-taller per grup: - La descoberta del pailebot Sta. Eulàlia. - El planetari mariner. Aquesta visita us ha de servir per prendre notes, fer els esbossos que creieu convenients i afegir informació en el dossier, que després haureu d’explicar a l’exposició. A més us pot inspirar per a la portada del dossier. Aquesta serà l’organització dels grups per a les visites: HORARI/GRUPS

1-4

5-8

9-12

13-16

17-20

21-24

10-11 h

Història Història Planetari Pailebot Esmorzar Esmorzar navegació navegació S. Eulàlia

11-12 h

Esmorzar Esmorzar

12-13 h

Planetari

Història Història Planetari Pailebot navegació navegació S. Eulàlia

Pailebot Esmorzar Esmorzar Història Història S. Eulàlia navegació navegació

A continuació us incloem el qüestionari que heu d’omplir tot visitant la Sala d’exposició. El tema d’aquest recorregut serà: “Història de la navegació”. Cal que tot el grup estigui molt atent a les explicacions dels professors i dels guies.

Esperem que gaudiu de la visita i aprengueu un munt de coses noves! VELES I VENTS

50

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

CULTURA I PATRIMONI MARÍTIM: HISTÒRIA DE LA NAVEGACIÓ Mitjançant la visita general al Museu, s’anirà explicant la manera com ha anat evolucionant el vaixell i la història dels avenços de la navegació al llarg dels temps: de les canoes més rudimentàries als ferris més actuals; així com la importància que ha tingut la navegació per a la història de la humanitat. Fixeu-vos-hi bé i responeu: 1.- Navegació primitiva i clàssica: Com eren les embarcacions i amb quins materials estaven construïdes? 2.- Navegació medieval: Expliqueu les característiques i els usos de les embarcacions de l’època: coques, carraques... 3.- Navegació a l’Edat Moderna: S. XV: Descriviu les embarcacions més utilitzades (caravel.les i naus). Apunteu els nous instruments de navegació i les seves utilitats. Esmenteu les diferències entre les caravel.les de Colom. S. XVI: Les Galeres: Què són els galiots? Observeu la rèplica de “la Galera Reial” que va ser la nau capitana d’una gran flota que va participar a la Batalla de Lepant al 1.571. Digueu quins països hi van prendre part, on va tenir lloc i qui dels dos bàndols va ser el guanyador del conflicte. Finalment, raoneu per què les galeres són adequades per a la navegació mediterrània però no per a la navegació atlàntica. Per què acaba sent substituïda per uns altres tipus de vaixells, a partir del s. XVII? S. XVII-XVIII: Expliqueu la importància dels velers quan encara no es coneixia la navegació a vapor. Quins eren els velers més utilitzats i el seu ús. 4.- Navegació a l’Edat Contemporània: S. XIX: Sabríeu dir quins factors van fer que el vapor superés la propulsió a vela en els vaixells? Quin va ser el primer sistema de propulsió que s’aplica el vapor als vaixells i per què aquest sistema s’abandona quan s’inventa l’hèlice? S. XX-XXI: A partir del s. XX els vaixells es van especialitzant i adaptant al tipus de càrrega que han de transportar. Quins vaixells s’han construït en el darrer segle i quines novetats han aportat? VELES I VENTS

51

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

AVALUACIÓ Cada dia els professors estarem pendents dels vostres avenços i de la vostra organització com a grup. A la fi del crèdit ens exposareu oralment el treball. Us valorarem la tasca realitzada, els recursos emprats, la cohesió del grup i l’actitud en totes les activitats organitzades dins o fora del centre. Heus aquí les pautes que tindrem en compte per avaluar-vos:

CONCEPTES: •

Llengua catalana ..........................................................................................

•

Llengua castellana .......................................................................................

•

Llengua anglesa ............................................................................................

•

Ciències Socials ...........................................................................................

•

Matemàtiques-C. naturals-Tecnologia ....................................................

•

Música ............................................................................................................

•

Educació física .............................................................................................

Nota de conceptes ........................................ PROCEDIMENTS: •

Presentació del dossier ..............................................................................

•

Raonament estructural ...............................................................................

•

Netedat i pulcritud ..................................................................................... Nota de procediments .................................

VELES I VENTS

52

CRÈDIT DE SÍNTESI 2n ESO

CURS 2008-09

ACTITUD: •

Col.laboració i coordinació amb el grup .................................................

•

Iniciativa i autonomia .................................................................................

•

Atenció i respecte ......................................................................................

•

Interès i motivació en la feina .................................................................

•

Sortides ......................................................................................................... Nota d’actitud ...............................................

EXPOSICIÓ ORAL •

Exposició del dossier.

Nota d’exposició .........................................

NOTA GLOBAL .............................................

VELES I VENTS

53