Conxorxa Contra El Pp

Conxorxa contra el PP El PP ha reaccionat amb una més que justificada indignació davant la decisió de l’Audiencia Nacional de processar alguns dels seus càrrecs electes madrilenys per uns presumptes delictes de corrupció! Tenen tota la raó i una mica més i tot: a quin irresponsable se li acut, a aquestes alçades, posar en perill el sistema de retribució variable que ha permès que tants i tants valuosíssims personatges de la majoria de partits polítics es decidissin a posar la seva superlativa intel·ligència al servei de la gestió de la res pública? Com pot la Fiscalia de l’Estat permetre-ho? Com s’entén? Ni que el sempre gloriós Reino de España fos una república Bananera...! Ells mai no ho farien! Ells, els del PP, aquells que van governar a Madrid durant dues inoblidables legislatures, amb tant d’encert i un tan curós respecte pel pluralisme i per la diversitat lingüística i cultural de l’estat, mai no ho farien...! Ells, els demòcrates i constitucionalistes de tota la vida, mai no ho farien. Mai, ni en una sola ocasió, mentre van ésser responsables del govern espanyol – d’aquell govern del qual un tan entranyable record en servem la majoria dels catalans... – no se’ls hi va acudir recórrer a la Fiscalia de l’Estat per a cap altre objectiu que no fos purament i estricta judicial i imprescindible... Com tampoc mai se’ls hi hauria acudit l’obscè pensament de recórrer a altres instàncies judicials més elevades – com podrien ésser el Tribunal Suprem o el Constitucional – per tal de judicialitzar la política i aconseguir per mitjans espuris allò que no havien estat capaços d’assolir a les urnes en una contesa electoral. A aquest partit paradigma de la democràcia mai no se li hauria acudit sol·licitar a altes instàncies judicials la il·legalització de partits polítics pel mer fet d’haver estat incapaços d’obtenir els resultats que esperaven, elecció rere elecció, ja sigui a Euskadi o a Boadilla del Monte! Mai de la vida se’ls hi hauria passat pel cap impulsar una llei de partits pensada únicament i exclusiva per a deixar fora de l’àmbit democràtic una opció electoral que manté permanentment la fidelitat d’uns votants que representen un 15 % de l’electorat d’una Comunitat autònoma! Mai de la vida! Mai! De la mateixa manera, algú és capaç d’imaginar al PP no essent escrupolosament respectuós amb la indispensable independència de justícia? Algú pot concebre la possibilitat de que posés en perill un dels pilars que garanteixen la imprescindible separació entre els poders executiu, legislatiu i judicial? D’arriscar-se imprudentment a dinamitar un dels fonaments bàsics de l’estat de dret? Algú se l’imagina impugnant davant del Tribunal Constitucional una Llei Orgànica aprovada al Congrés del Diputats espanyols després d’haver rebut la seva perceptiva aprovació en un referèndum? O bé provant de nomenar membres d’aquest tribunal de garanties constitucionals a juristes fidels al seu ideari, que garanteixin una resolució d’acord amb els seus interessos? O – fem encara més política ficció – d’exigir, basant-se en excuses peregrines i fets circumstancials, la recusació d’algun dels altres membres del tribunal preveient que el seu vot serà contrari a allò que ells voldrien? És absolutament inconcebible! Ens resultaria del tot impossible, per més que cerquéssim, trobar un sol ciutadà del nostre país que cregués que el Partit Popular ha tractat, encara que sigui només una sola vegada, d’instrumentalitzar la justícia o de servir-se’n per als seus interessos personals o partidistes...! No el trobaríem ni cercant deu anys seguits... Quanta raó assisteix a Mariano Rajoy, el sòlid i indiscutible líder del PP, en denunciar públicament que “mai fins ara no s’havia fet un ús tan partidista de la Fiscalia de l’Estat...” dijous , 12 de febrer del 2oo9 © Cesc Serrahima 2009 www.racodelaparaula.com Informació sobre els drets