Conte Cabretes

Fa molts i molts, però que molts anys Jesús no era un poble, no, no, ni molt menys, Jesús era un bosc: el bosc dels contes. En aquest bosc hi vivien, pot ser tres mil personatges ficticis: la rinxols d’or, el flautista d’Amelí, Hansel i Grethel, els tres porquets... Peró jo us contaré la història de les set cabretes i el llop, que per cert, eren veïns. Un dia a casa de les set cabretes va arribar una carta del centre comercial, que anunciava que feien rebaixes. La mare de les set cabretes no s’ho va pensar dues vegades i va correr cap allà, això si, abans de marxar els hi va advertir a les seves filletes que no obrissin la porta a cap desconegut i menys al llop. Quan la mare ja havia tancat la porta i havia sortit correns cap al centre comercial, les set cabretes es van posar a córrer, a saltar, a cantar, a ballar... fins que algú va trucar a la porta: -Toc, toc. - Qui és?- van preguntar les set cabretes. - Sóc la vostra mare.- va contestar el llop. - No pots ser tu la nostra mare, amb aquesta veu tan greu que tens, a més ensenyan’s la poteta.- van replicar les cabretes. El llop va passar la pota per baix la porta i les cabretes no el van deixar entrar, perquè coneixien la pota de la seva mare, i aquella no ho era. El llop una mica enrabiat va anar al molí, i d’amagat es va enfarinar la pota amb una mica de farina. Després va anar a la granja de gallines, va robar un ou, el va batre i se’l va beure tot d’un glop, això li va afinar una mica la veu. Llavors va tornar a casa de les cabretes va trucar a la porta i va dir: - Sóc la vostra mare, obriu-me. Elles encara que van escoltar una veu molt fina, van demanar: - Si tu ets la nostra mare ensenyan’s la poteta. El llop va passar la pota per baix de la porta i les cabretes en veure aquella poteta tan blanca, van córrer a obrir-lo. En veure que el que entrava per la porta era el llop, les cabretes van córrer a amagar-se, però no els va servir de res, el llop se les va menjar totes menys una la més petita, que s’havia amagat dintre del rellotge, i el llop no l’havia vist. Quan va arribar la mare a casa, va entrar, i no va veure ni una cabreta, es va espantar molt, però llavors va sortir Linda, la única cabreta que quedava. La cabreta molt esverada li va dir a la mare: - Ma-ma-mama, es-es-es que ha en-t-t-trat u-un llo-llo-llop!!. La mare li va fer una abraçada i li va dir: - Acompanya’m a buscar aquest llop tant dolent. I així ho van fer, se’n van anar a buscar-lo. Al cap de dos hores de recerca la mare i la filla el van trobar