Coni

Estic veient per la finestra un bosc muntanyós i tormentós. l´únic que puc fer és llergir-me la novel.la de Paul Johnson o surtir a fer un volt , està clarísim qué faré , aniré a fer un volt pel bosc , perquè m´encanta la neu i aquestes coses de la natura són les més importants de la vida per una noia de 21 anys . Deixo aquí el diari , quan torni ja escriuré més … He portat una mica neu per poguer beure aigua fresca. Ja porto un mes que estic al bosc amb els meus tres gossos “ Karl, Stephenson i Maximiliano”. Vaig venir des de Wellington a casa del meu avi que està a la muntanya , em va portar fins aquí el meu oncle amb el seu avió de transport , però encara no ha pogut tornar a portar-me aliments, pel mal temps que hi ha hagut . He vingut a aquesta casa per poguer recordar qui soc i que és el que vull , així que no penso anar-me ´n fins que ho sàpiga.

El fred del matí em deixa adormida , llavors l´unic que puc fer és encendre l´estufa , gaudir d´una xocolata desfeta i donar-me un bany d´aigua calenta on els meus somnis de poder ser una artista de cinema s´ofeguen amb l´escuma del bany . Aquest fred de merda no deixa que vingui el meu oncle i em porti a la ciutata comprar menjar , a més a més la casa necessita una finestra nova , despres del vent amb neu que hi ha hagut. El bany es va aturar bruscament , quan vaig sentir els gossos que demanaven un passeig desesperat per la neu. Vam surtir a la mitja hora després , recordo que el fred calava fins el ossos . Els gossos havien de portar mitjons hi havia una boira que feía d´abrig en aquell paisatge , però aquell momento no va ser gens agradable , vaig començar a sentir un soroll molt sigilós com si no vulgués ser escoltat , vaig córrer , però una forta mà se´m va endur.

Ja han passat 3 dies sense poder anar a buscar menjar , és clar que m´agrada el fred , la neu i l ´aigua , però és que ara ja no se què fer i no vull que cap gos se´m mori .Fa dos dies que no t ´escrivia , és per aquell incident quan vaig surtir a passejar els gossos , algú em va agafar i colpejar el cap , els van surtir corrent i jo em vaig quedar inconscient. L´ùnic que recordo va ser que sentia aigua calenta i que algú em tallava els meus cabells rossos , espero que no sigui una bruixa , però hi havia una sensación acollidora en aquell ambient . Després recordo que estava aquí a casa adormida en sofà Avui al matí sentia com si algú estigués espiant-me . Vaig anar a veure per la fienstra ràpidament , era un noi d´uns 20 anys amb els cabells curts i castanys , anava amb una jaqueta i una bufanda . Vaig anar a veure qué volia , però va anar corrent per l´altre costat ; lamentablament ara estic segrestada per un noi que nosé ni qui és .Estic lligada a una cadira i li he demanat el diari per poder escriure´t.

Aquest noi de qui t’he parlat volia menjar de la meva casa , però donant-se compte que no en tenia em va deslligar i es va presentar . Els seus trets eren bastant semblants als meus , tenia una mica de pigues a la cara , els ulls verds i la cara bastant allargada . Em vaig posar a pensar i li vaig terminar preguntant sobre el tema de qui m’havia tallat el cabells i posat en aigua calenta . Em comptar una història aterridora sobre una dona que col·leccionava cabells de noies , perquè ella sempre havia sigut calba i per poder mantenir-les adormides les posava en banys d’aigua calenta amb espècies de l’Índia . Em vaig quedar de pedra , però em consolava amb la idea que tan sol eren històries . Amb aquesta amistat que vam formar , el noi va decidir venir a viure a casa meva així al menys no tornaria a venir la dona calba . Encara teníem el problema de l’aliment i a més un gos estava molt enferí i vaig haver de matar-lo . Vaig preferir que jo mateixa el disparés , mes tard vam anar a buscar fruits d’hivern i a caçar , així que teníem per menjar un conill , fruits i el meu gos “ Stephenson” que era el més vell i enferm de tots.

Aquest dia ha estat molt trist , després de menjarnos al Stephenson , em vaig posar a plorar amb l’angoixa d’haver tingut que menjar un ser queri’t, però havia de pensar que sinó menjava em moriria i els altres gossos també. Vull deixar clar en aquest diari o millor dit escrit , que totes les coses que estic passant ara , em faran més forta amb el temps. Sobre en Kingston , perquè així es diu el noi que esta vivint amb mi , ja som bons amics almenys a posat bones espècies quan va cuinar a Stephenson. El temps no canvia gaire , per això hem optat perquè els dos estem en la mateixa habitació per dormir , ja que a meva habitació és l’única en la que no s’ha trencat la finestra.

No soportem mes , el temps está pitjor , així que em sortit al bosc amb una carpa , per poder anar a buscar menjar ja que a casa ja no hi ha ni animalets , ni fruits , ni res , crec que ho hem menjat tot. Vam agafar el més necessari per poder caçar i roba abrigada . Vam haber de posar roba fins i tot als gossos , això de dutxar-se ja no existeix per nosaltres amb el fred que hi ha. Vam caminar crec que més o menys , unes 5 hores , vam arrivar fins un petit rierol on vam decidir acampar. El que escriuré ara és una història una mica exitant … Vam muntar la carga i vam caure els dos esgotats pel treball , va ser quan vaig sentir la respiració d ´en Kingston m´agradava bastant , però això ho deixarem per l´altra pàgina.

Quan estàvem els dos a la carpa va ser quan vaig començar a sentir una mà que m’acariciava els meus cabells curts. Jo sóc bastant tímida normalment , recordo el meu primer petó , vaig córrer durant mitjà hora després de donar-li el petó i no vaig tornar a veure’l mai més . Nosé com en Kingston ho va fer per atreure’m als seus braços , es podria dir que és molt maco amb un físic atlètic . La veritat és que vaig quedar submergida en un èxtasis dolor i sabor , quan va donar-me el primer petó , nosé què vaig fer , tan sol recordo un dolç somni. Al matí en Kingston estava al meu costat fent-me carícies al coll , em vaig despertar i vam anar a caçar. Portàvem una hora caçant i pescant , ja havíem aconseguit un peixi un conill quan va apareixa una dona molt estranya , mare meva!!!! Era la dona calba de l’història i tenia un atxa a la mà . En Kingston estava fent pipi , els gossos estaven lligats la carpa i la dona em va començar a amenaçar , però jo li vaig agafar l’atxa i li vaig donar cop amb l’atxa , va caure morta.

Escric aquestes ultimes paraules amb la idea que algú el pugui llegir i recordar-me després d’haver matat la dona calba la meva autoestima no podia estar pitjor . A més d’estar perduts i no tenir menjar els meus gossos va ser millor matar-los i poder tenir menjar per sobreviure. Els meus gossos Maximiliano i Karl ja no eren amb mi. En Kingston i jo vam decidir mantenir-nos abraçats per mantenir el calor i això va ser tot uns moments d’angoixa , de dolor i morts. Aquestes paraules ja no estan escrites , però sí que estan en els records en què dos nois enamorats d’uns 20 anys van morir congelats en les muntanyes de Nova Zelanda , l’únic de bo d’aquest escrit eren que les nostres cares estaven contentes i no tenien cabells .....