Comunicados

Comunicat de l'Assemblea de Lletres L'Assemblea de Lletres manifesta:

a) Que la convocatòria de la Junta Permanent de Facultat de Lletres no ha respectat ni en temps ni forma els requisits establerts als Estatus de la UAB ni al Reglament de la Facultat de Filosofia i Lletres i ha conculcat els drets i les garanties més elementals que com a membres d'un òrgan col·legiat de naturalesa administrativa ens atorga la legislació vigent. b) El 95% dels estudiants escollits a les eleccions de Junta de facultat pertanyen a l'Assemblea d'Estudiants de la Facultat. c)

Que l'Assemblea d'Estudiants participat a les comissions de grau.

ha

d) Que l'Assemblea d'Estudiants ha argumentat públicament el seu rebuig dels graus en les xerrades i debats oberts celebrats a la Facultat a les darreres setmanes. e) Ha recollit i tramitat una convocatòria de Junta de Facultat extraordinària per a la

convocatòria d'un referèndum sobre la implantació dels graus. f)

Que prendrà les mesures legals i estatutàries al seu abast per tal de que es respecti la legalitat vigent.

L'Assemblea considera que la convocatòria irregular d'aquesta Junta Permanent havent-hi en tràmit una convocatòria de Junta Extraordinària, a més del comunicat emet pel Deganat, és una mostra d'un despreci total i absolut cap a les normes i voluntat de diàleg dels estudiants d'aquesta Facultat. Il·lustra una ferma intenció d'aprovar a qualsevol preu els nous plans d'estudi, fins i tot a les esquenes dels estudiants democràticament escollits a les eleccions de Junta de Facultat.

Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 29 de maig de 2008

Podeu consultar el comunicat del Deganat aqui http://asslletres.blogspot.com

Comunicat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB a tota la comunitat universitària Avui dia 29 de maig a les 11.30 estava convocada la reunió constitutiva de la nova Junta Permanent sorgida de la Junta de Facultat del dia 23 de maig. A les 11.15 aproximadament, part de l’equip de Deganat (la secretària, la seva auxiliar administrativa, una persona de SLIPI i la vicedegana de Relacions Institucionals) estaven acabant de distribuir la documentació pels assistents a la reunió. En aquell moment, han començat a entrar a la Sala de Juntes un grup nombrós d’estudiants amb una pancarta i un megàfon. Tant la secretària com la vicedegana els han dit que les persones convocades encara no podien entrar i que havien d’esperar un moment a què s’acabés de posar la documentació, i que els membres a Junta s’han d’identificar primer a la porta, on la secretària apunta als assistents per fer l’acta corresponent i per comprovar que hi ha quòrum. Sense fer-ne cas, han continuat entrant més d’una cinquantena de persones (a la Junta Permanent hi ha 26 membres electes del sector Estudiants) sense identificar-se i, drets al voltant de la taula de reunions, han mantingut el següent intercanvi verbal: -una de les persones presents ha dit que els assemblearis de Lletres s’havien assabentat que no tots els membres de la Junta del sector estudiants pensaven votar en contra de l’aprovació dels plans presentats a votació -una altra de les persones presents ha dit en veu alta que això no es podia permetre i que s’havia d’impedir de totes passades que la nova Junta es constituís i, en conseqüència, es quedaven tots dins de la Sala de Juntes de la Facultat Mentrestant, han entrat dos professors membres de la Junta i s’han assegut, però atès que la Sala estava ocupada, la secretària del Deganat ha vingut a avisar a aquests professors i a la vicedegana que eren dins es dirigissin al llindar de la porta. La Degana es trobava al llindar de la porta amb molts dels membres de la Junta que s’estaven identificant per poder entrar a la reunió. La Degana, veient la Sala ocupada, ha demanat al Secretari de la Facultat que verifiqués si hi havia quòrum per constituir la nova Junta. En constatar que s’havien identificat fins a 39 persones, la Degana ha declarat constituïda la nova Junta i, atès que no es podia celebrar la reunió normalment, ha informat que la sessió de la Junta continuaria demà divendres a les 12 del migdia a la Sala de Juntes del Rectorat i que tots els membres en rebrien comunicació

escrita durant el dia d’avui. Immediatament després de la constitució de la Junta, les persones que ocupaven la Sala de Juntes han sortit i han increpat la Degana afirmant que la constitució era il·legal i demanant la seva dimissió a crits. La Degana i l’equip de Deganat, acompanyats per un nombre important de professors membres de la Junta, s’han dirigit al Deganat per valorar la situació. Les persones que ocupaven la Sala, al crit de ‘Al Deganat’, també s’hi han adreçat, i han ocupat tot el passadís cridant contínuament. La Degana, l’equip i diversos professors estaven reunits quan el cap dels serveis de seguretat de la UAB ha ordenat que es tanqués la porta del Deganat atès el risc que suposava l’aglomeració de persones cridant, xiulant i donant cops a l’altra banda de la porta. Al cap d’uns moments, el cap del SLIPI ha comunicat telefònicament a la Degana que totes les persones concentrades al passadís volien entrar al despatx de la Degana a parlar amb ella. La Degana ha contestat que rebria a 3 estudiants membres de la nova Junta per escoltar el seu punt de vista, possibilitat que han rebutjat repetidament. Els crits, xiulets i cops han augmentat fins el punt que les persones que eren al passadís han rebentat la porta del Deganat i l’han ocupat per la força, sense deixar de cridar i apropar-se físicament a la Degana i a la resta de membres de l’equip i professorat que hi havia a dins. La Degana ha intentat obrir un debat amb ells sense aconseguir-ho perquè demanaven constantment que la Degana declarés il·legal la constitució de la nova Junta i dimitís. Durant tota l’estona han estat fent fotografies amb els telèfons mòbils i gravant amb càmera de vídeo. Al cap de poc temps, ha arribat al Deganat el Rector de la UAB que, juntament amb la Degana, ha intentat dialogar amb els ocupants, els quals han demanat, en primer lloc, la dimissió del Rector i, literalment, la “destitució” de la Degana. Els ocupants del Deganat han adduït que la convocatòria no s’havia fet dins del termini legal, sense haver impugnat, però, la convocatòria en el moment en què fou realitzada, després que la Degana hagués consensuat amb els representants de l’Assemblea de Lletres que la constitució de la Junta es faria en període lectiu. Per satisfer aquesta petició i d’acord amb ells, es va triar el penúltim dia de classes del curs acadèmic (avui, 29 de maig). D’altra banda, els ocupants del Deganat han adduït que la reunió de constitució de la nova Junta no era legal perquè no s’havia fet dins de la Sala, sense considerar el fet que la Sala de Juntes estava ocupada per persones no identificades en el moment en el qual s’havia d’iniciar la reunió de constitució.

Entre altres coses relatives a la seva oposició als nous plans d’estudis de grau, els ocupants del Deganat li han dit al Rector que els nous plans d’estudis estaven supeditats a la influència de l’empresa privada, de la qual cosa el Rector ha demanat un sol exemple en referència als tres plans d’estudis nous ja aprovats (Humanitats, Matemàtiques i Física). No n’han pogut citar cap exemple. Els crits, insults i xiulets no han parat en cap moment. Després de dues hores molt tenses i veient que la situació es trobava en un carreró sense sortida, els serveis de seguretat han recomanat l’abandonament del Deganat per part del Rector, la Degana, el seu equip, l’Administradora de Centre, altres membres del PAS i la resta de professorat present. Així ho han fet. Els ocupants els han seguit de molt a prop fins el vestíbul de la Facultat sense deixar de cridar, insultar i xiular de manera eixordadora i des d’una proximitat física mínima. En aquestes condicions, el Rector ha tornat al seu despatx i la Degana i el seu equip, acompanyats del serveis de seguretat, s’han dirigit al pàrquing de la Facultat. Els ocupants han continuat cridant, insultant i xiulant. Una quinzena d’aquestes persones han seguit la Degana i el seu equip fins al pàrquing i s’han posat davant del cotxe on hi havia la Degana, el vicedegà d’Economia i la vicedegana d’Ordenació Acadèmica impedint el moviment del vehicle. Al cap d’uns minuts, una d’elles ha donat ordres a la resta que obrissin pas i deixessin sortir el cotxe. Els incidents s’han acabat a les 13.45.

CARTA DEL RECTOR A LOS ESTUDIANTES.25-11-2008

Benvolguda estudiant, benvolgut estudiant, Aquests darrers dies estan tenint lloc als campus universitaris diferents accions de protesta en contra del anomenat Procés de Bolonya. La posició de la UAB és ben coneguda: el Consell de Govern i el Claustre han debatut el tema en reiterades ocasions i existeix, des de l’any 2006, una comissió claustral formada per membres del professorat, del PAS i del col·lectiu d’estudiants per al seguiment d’aquest procés. Tanmateix, em sembla que encara existeix un cert grau de desconeixement sobre el que representa la declaració de Bolonya i quins són els papers de cada institució i els marges que tenim com a universitat. Voldria també exposar-te personalment perquè he cregut que la UAB havia de participar en la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i, perquè al llarg dels darrers anys, des de l’Equip de Govern de la UAB, hem treballat per a la nostra integració. Malgrat algunes de les dificultats que hem trobat, a dia d’avui segueixo pensant que tot el procés desencadenat per la declaració de Bolonya i la creació d’un espai comú d’educació superior a Europa és una oportunitat per a la universitat catalana i per a la UAB. I ho crec per tres raons fonamentals. 1.La primera és que la declaració de Bolonya cerca construir un sistema universitari europeu compatible, que faciliti la mobilitat, el reconeixement mutu dels estudis i el treball en xarxa. En el tercer curs de la meva carrera un bon professor em va convèncer que realitzar part dels estudis en una altra universitat i, millor, en un altre país era una excel·lent inversió personal. Ara, trenta anys més tard i després de voltar per diverses universitats d’Europa i d’Amèrica del Nord, segueixo valorant molt positivament la mobilitat dels estudiants. Tenir l’oportunitat d’estudiar en una altra universitat, en una altra ciutat, en un altre país, resulta molt formatiu i enriquidor. Es tracta d’un fet que és comú a altres països però que en el nostre està molt restringit a

les classes socioeconòmiques més afavorides. I aquest és el primer objectiu del procés de Bolonya: la creació d’un veritable sistema universitari europeu i l’impuls a la mobilitat dels estudiants. En essència la declaració (pots llegir el text en anglès i en català) defineix un marc general (grau–màster– doctorat) i una unitat de mesura comuna (el crèdit ECTS). A mi, posar a l’abast de tots els estudiants un sistema universitari format per més de 1000 universitats, majoritàriament públiques i de gran qualitat, em segueix semblant un pas endavant fantàstic. 2. La segona és que, d'una manera indirecta (a través dels crèdits ECTS) fomenta una revisió de les metodologies i dels objectius docents i impulsa, en la mesura que es consideri oportú, l’ús de sistemes d’aprenentatge més actius, més adequats als temps actuals i a les tecnologies existents. A Europa hi ha cultures docents molt diferents. Al Sud (Portugal, Espanya, França, Itàlia) predomina la classe magistral i l’examen final; al nord, les tutories, els treballs en grup i els seminaris. Totes tenen avantatges i inconvenients. La declaració de Bolonya no diu com ha de ser el sistema docent, però, al introduir els crèdits ECTS, indueix a que cada universitat, cada centre, es plantegi el sistema docent i els objectius a assolir. Planteja el tema, però la llibertat de decisió és molt gran en aquest àmbit, i cada universitat pot aplicar la metodologia que cregui oportuna. No sembla lògic pensar que el dret penal s’hagi d’ensenyar de la mateixa manera que la cirurgia, per posar dos exemples extrems. 3. La tercera raó és que el procés de Bolonya potencia l’autonomia universitària. Suposa passar de sistemes molt regulats centralment –com encara és l’espanyol- a sistemes en què cada universitat és la responsable de decidir (títols, plans d’estudis, metodologies,...), entenent que després la seva qualitat serà avaluada per agències independents i que haurà de retre comptes a la societat. Ja tenim una prova d’aquest canvi. Per primera vegada a la història de la universitat catalana hem pogut confegir lliurement, sense cotilles, la nostra oferta de títols de grau i els seus plans d’estudis. Ni tan sols hi ha un catàleg de títols oficials. Cada universitat crea els que creu que són necessaris i demana la seva avaluació. No és un tema menor. Especialment per a les universitats innovadores, com la UAB, que durant anys hem lluitat per crear nous estudis. Recordeu els esforços esmerçats per tal que s’acceptessin com oficials carreres com “Ciències Ambientals” o “Biotecnologia”. Ara podem crear els títols de grau, màster i doctorat que vulguem. Per primer cop, tampoc tenim directrius de plans d’estudis. Fins ara el ministeri responsable de l’ensenyament superior a Espanya aprovava unes directrius per a cada títol “oficial”, que eren d‘obligat compliment. Ara no. Els plans d’estudis dels nous graus s’han fet sense cap restricció. Seran millors o pitjors, però els hem fet nosaltres, a cada facultat, a cada escola. Sincerament crec que aquest sistema, que potencia una universitat autònoma i responsable, és millor que el sistema universitari centralitzat en el ministeri. I com a universitari català també em sento més còmode dins d’un un sistema universitari europeu que dins d`un sistema universitari espanyol, que és el que ara tenim. Vol això dir que no hi ha cap problema i que les preocupacions de molts professors, PAS i estudiants són infundades? No, certament no és així. Hi ha temes que demanen atenció, actuacions urgents i potser rectificacions. Em concentraré en els dos que crec més importants.

Sense un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (per a les de matrícules, vivenda, viatges, estudi de llengües...) resultarà difícil avançar en els objectius de la declaració de Bolonya. I fins i tot podria resultar injust socialment i regressiu. Fa uns anys ja vaig publicar un article (B-Ks, EL PAIS 30-01-06,) on demanava amb urgència un fort impuls a la política de beques, impuls que, a hores d’ara, encara no s’ha produït. Però no errem el tret, això no es culpa de la declaració de Bolonya. Suècia o Holanda, que tenen un excel·lent sistema de beques, salaris i ajuts a l’estudi, s’han incorporat a l’EEES amb normalitat i en resultaran beneficiades. El nostre problema no l’ha creat Bolonya, senzillament, l’ha posat en evidència. Tampoc s’arreglarà sortint de l’EEES, sinó posant en marxa la política de beques que correspon a un país com el nostre. Ara, també és cert que les universitats tenim alguns marges de maniobra per a fer compatible els estudis amb la feina. La creació d’itineraris de dedicació parcial, els horaris diversificats i de tarda, la repetició d’assignatures de manera intensiva i els ensenyaments bimodals (presencials i a distància) són algunes de les solucions. Algunes d’aquestes iniciatives ja s’han posat en marxa al nostre campus, però és evident que hem d’avançar molt més els propers anys. Tots els estudis indiquen que el model de sistema universitari que es deriva de la declaració de Bolonya és un sistema de més qualitat, però més car. Cal amb urgència desenvolupar un pla de millora del finançament de les universitats, que permeti anar avançant amb la integració a l’EEES de forma raonable. Sense confiar en miracles o en que l’esforç i el voluntarisme de tothom suplirà la manca de recursos. Com heu vist, no he parlat de privatització, de control dels plans d’estudis per les empreses ni de pujades de preus dels cursos. Res d’això té res a veure amb la declaració de Bolonya. Res d’això està passant ni hi ha indicis que pugui passar. Malgrat tot, si algú encara en dubte, estic disposat a proporcionar-li totes les dades i evidències disponibles per tal de dissipar qualsevol neguit. En el moment en què ens trobem, potser el més convenient sigui, d’una banda, avançar en la correcció dels obstacles i dificultats objectives que tenim. Escoltant les preocupacions i proposant solucions conjuntament. Algunes són competència de l’Estat (beques), altres de la Generalitat (finançament) i d’altres de les universitats (plans d’estudi, metodologies docents, horaris,...). D’altra banda, penso que és raonable fer un desplegament progressiu, sense les presses i empentes dels darrers anys i amb més consens. Fins que alguns temes no estiguin clars, potser haurem d’avançar més lentament. Un clima de diàleg i d’entesa penso que seria molt favorable per fer seguir progressant sense entrebancs ni desconfiances. Sabeu que ben aviat hi haurà un nou rector o rectora a la UAB i que jo, després de set anys, tornaré a la meva Facultat. No seré jo, per tant, el responsable de seguir amb el desplegament del pla de Bolonya. Però tinc el convenciment que aquest és un procés de gran importància per a la universitat pública catalana i que no ens hauríem d’equivocar. Quina és l’alternativa a l’EEES? Un petit Espai Espanyol d’Ensenyament Superior, que preservi els nostres “trets tradicionals”? La incorporació a un altre

sistema? A quin? No resultaria més lògic en lloc de dir “no” a Bolonya demanar les condicions per tal de que la nostra incorporació es faci amb totes les garanties i aprofitar la oportunitat de millorar notablement la universitat pública catalana? En la meva opinió ens cal diàleg i un acord a diferents nivells per avançar en la generació de consens i en l’obtenció de recursos necessaris per tal d’integrar-nos a l’EEES com la societat catalana es mereix, amb totes les garanties. M’agradaria que fóssim capaços de fer-ho i sempre em trobareu disposat a treballar per aconseguir-ho. Disculpes per l’extensió d’aquest carta, que no he sabut resumir més. Espero, si més no, que us hagi ajudar a entendre o clarificar alguns aspectes d’aquest procés. Com sempre estic a la teva disposició per a qualsevol aclariment. Ben cordialment,

Lluís Ferrer Rector