Aprenentatge Per Observaci

Aprenentatge per observació Albert Bandura considerava que podem aprendre per observació o imitació. L’aprenentatge per observació es dona el subjecte contempla la conducta d’un model. Pot passar que s’aprengui una conducta i no es porti a terme. Pases: Adquisició: l’alumne observa un model i reconeix les característiques essencials de la conducta. Retenció:l’alumne reté a la memòria les característiques de la conducta. Execució: Si l’alumne li agrada la conducta i creu que les seves conseqüències són positives la reprodueix. Aquest model d’aprenentatge està molt pròxim al conductisme. Bandura és l’autor més conegut dels que treballen en aquesta línia. En relació amb aquest aprenentatge, ell pensa que les persones poden traure conseqüències de les coses que els passen, i posteriorment actuar en conseqüència. Per exemple, el nen va al dentista, i aquest li fa mal: el nen és capaç d’aprendre que és dolent anar al dentista (encara que aquesta seria una estratègia nefasta per a les seves dents). D’igual forma, i això és molt important, a més de treure conclusions de les coses que els passen, els nens també poden aprendre d’observar el que passa a altres persones. Per exemple, el nen també pot aprendre que és divertit jugar al futbol només d'escoltar els comentaris del seus amics que juguen a un equip. Els nens, des de molt petits, i a través de l’observació i la imitació dels adults, poden aprendre un caramull de conductes fonamentals per a ells, l’adquisició de moltes de les quals és difícilment explicable sense aquesta imitació. És important afegir que els autors que treballen des d’aquest model els darrers anys s’han aproximat molt al que opinen els teòrics del processament de la informació, ja que pensen que una part de la cognició es pot considerar com a social, i també que una part del que és social pot passar a formar part del que és cognoscitiu. Per exemple, i en aquest sentit, Bandura creu que el desenvolupament humà està format per tres eixos: la conducta de la persona, les característiques de la persona, i l’entorn, els quals s’interrelacionen recíprocament.