Apartado A Entero

1.Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període? La Decadència és el nom controvertit de l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La corona d’aragó va patir una important pèrdua del protagonisme en el panorama polític i econòmic de la península ibèrica i de la mediterrànea. Pertanyen a aquest periode els segles XVI,XVII i XVIII. 2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana La decadència política i cultural dels territoris de parla catala també va fer trontollar la consciència d’unitat lingüistica que hi havia durant l’Edat mitjana. Els fets mésimportants van ser: Castellanització: l’aristocràcia catalana que influïa lingüisticament a la cort dels austries. La cort valenciana Germana de Foix, segona muller de Ferran II el catòlic S.XVI. Desconfiança envers la pròpia llengua per part dels escriptors catalans, que laconsideraven anticuada i medievalitzant. L’acceleració de la fragmentació dialectal, afavorida per la manca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids. Elcatalà també s’anomena valencià, mallorqui... La persecució política de la llengua va produïr a partir del 1700 al nord de catalunya del principat, el valencià i les illes balears arran dels decrets de Nova planta. Més tard va afectar la prohibició de l’ensenyament dels tribunals. Aquesta pèrdua va marcar l’inici del procés de substitució lingüistica en que el català retrocedia endavant el castella en l’ambit literari i entre les classes socials més altes i alguns ordes religiosos. El català va ser oficial als segles XVI-XVII. El poble va mantenir-se fidel al català tal com ho demostra la vitalitat de la literatura popular el castellà, en canvi, era pràcticament desconeguda per la major part de la població. Un grup d’intelectuals va inciar la defensa de la llengua. 3. Sobre el s. XVI: 3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta. El renaixement Significa la culminació de d’humanisme. Es caracteritza pel triomf de d’individualisme, les ganes de viure i l’afany de conèixer l’esser humà i tot allò que l’evoca. Entre els interessos culturals del renaixentistes destaquen l’estudi i la codificació de les llengües vulgars, interès simultani a l’efecte per les llengües clàssiques i la curiositat per la historia pròpia. 4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta La poesia barroca Denota una actitud de desengany i frustració per la època de crisi en la que es trobaven. S’endinsa en el pessimisme (dolor, lletjor...). A Catalunya va coincidir amb la guerra dels segadors i el conseqüent d’alt a baix econòmic i social, es va produir en el bandolerisme. – –

Els temes: Pas del temps, l’amor, pessimisme, caricatura tragicoburlesca de la existència. Recursos: Es van fer servir aspectes com la artificiositat, el contrast entre conceptes, la deformació amb la realitat, abundor de cultismes i castellanismes i l’ús de figures retòriques.

La poesia barroca a Catalunya És influïda per el barroc català, van destacar Francesc Fontanella i Francesc Vicent Garcia, la poesia de Francesc Fontanella mostra les influencies francesa i castellana pel que fa el estil i el lèxic utilitzat. El seus eixos temàtics son els romanços de to pastoril, i per altra banda els sonets que mostren trets estilístics d’autors castellans com Garcilaso de la Vega. 5. Sobre el s. XVIII: 5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració. El neoclasicisme: aquest moviment estètic del segle XVIII, inspirat en l’Antiguitat grecoromana i relacionat amb l’ilustració, recupera els models clàssics. Va arelar sobretot a Roselló i a Menorca a causa de la situació política que hi havia: el Roselló pertanyia a l’Estat francès i Menorca, que es trobrava sota domini britànic, vivia en un ambient cultural elevat. Il·lustració: És un moviment cultural i filosòfic que es va desenvolupar durant el segle XVIII. Basat en el racionalisme francès(Descartes) i en l’impirisme d’origen anglès(Hume), el pensament il.lustrat confiava plenament en la raó, a la llum de la qual calia analitzar tots els fenòmens i circumstàncies que envoltaven l’ésser humà. La Il.lustració va generar gran optimisme i la creença que es podia millorar la vida de l’individu i de la col.lectivitat. Una de les conseqüències de la Il.lustració va ser l’enciclopedisme: l’afany de recollir i divulgar tots els coneixements. Aquest afany també es va estendre al camp de la història i de la llengua(diccionaris, gramàtiques...) 5.2. Defineix el gènere de l’assaig És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançan judicis o apreciacions personals. En l’assaig hi ha voluntat de creació literària, i pretén d’aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix també una certa pretensió moralitzadora. Tracta temes com la filosofia, la història, la política, la literatura, la ciència o la pedagogia. 5.3. Defineix el gènere del dietari

Es com un llibre en que un cronistra escriu, per dies,els esdeveniments mes notables. Hi ha descripcions de la vida quotidiana, matisades per ironia i el liricisme. 6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies) La poesia popular En els segles XVI-XVIII la literatura tenia una gran vitalitat contrastada amb la crisi de la literatura culta. El poble nomes parlava el català per això diem que era monolingüe a partir de la guerra de successió es va començar a notar la castellanització. En els subgèneres de la poesia popular s’hi van afegir les cançons de bandolers i de lladres de camí ral, que reflexaven el moment de bandolerisme. La literatura popular era anònima podia ser modificada. – –

Els temes principals eren: l’amor, les feines, temes infantils, la religió i temes històrics. Recursos: versos curts i rima assonant, l’èxit senzill abundor d’arcaismes i dialectalismes amb un to musical la transmissió era oral

Generes - Goigs: Cançons religioses que lloen la mare de deu als sants. Eren cantats en processons i romiatges. - Nadales: Composicions poètiques que narren temes nadalencs. Es difonien mitjançant la cançó. - Corrandes: Eren cançons curtes la temàtica de les quals eren molt diverses (amor, enyorança...) - Cançons de bandolers i lladres de camí ral: Originat per el bandolarisme, presentaven diverses formes tot i que els romanços van ser el mes habitual.