Annex

ÍNDEX

1. Resultats ampliats 1.1 Resultats del test musical................................................................pàg. 2 1.2 Resultats de les enquestes..............................................................pàg. 3

2. Estadístiques complementaries de Fabrizio Ferri Benedetti.....................pàg. 8

3. Entrevistes 3.1 A Patrick Juslin...............................................................................pàg.10 3.2 A Rafael Bisquerra..........................................................................pàg.14 3.3 A Agustí Escarré.............................................................................pàg.17

1

1.RESULTATS AMPLIATS 1.1. Resultats del test musical

Homes

Nº Cançó

Dones

mitjana

mitjana

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

70 70 70 70 70 80 80 70 50 70 80 80 80 80 70

40 40 30 40 40 40 40 40 60 40 0 60 40 40 30

30 20 20 30 30 20 20 80 20 0 30 20 20 10 10

20 10 10 30 40 0 30 30 70 30 0 40 10 0 30

60 60 70 40 60 60 50 50 30 70 90 60 50 60 70

70 50 80 80 70 80 70 60 90 70 50 70 70 70 60

40 40 60 60 30 30 60 50 10 50 40 30 40 40 40

30 60 50 70 40 10 60 40 0 90 10 10 20 0 0

80 30 70 60 80 80 80 10 80 100 100 80 90 60 70

90 80 80 90 90 90 80 80 90 90 70 80 80 100 80

80 60 60 70 80 90 90 90 80 90 60 70 70 90 60

72,66

38,66

24

23,33

58,66

69,33

41,33

32,66

71,33

84,66

76

80 70 70 60 60 50 80 70 40 70 90 70 80 60 90

30 40 30 40 20 40 50 50 60 60 30 60 30 40 60

10 20 40 30 30 20 20 30 20 10 20 10 20 20 30

20 10 10 10 20 10 20 10 40 20 30 40 30 0 10

30 50 60 70 70 30 30 40 40 80 70 50 20 60 50

40 70 80 80 80 70 70 80 80 90 70 70 80 60 60

60 50 30 70 20 40 50 10 30 50 20 80 10 70 10

20 0 10 10 0 10 20 10 20 30 10 0 0 10 0

40 50 90 50 60 30 80 50 80 70 80 40 60 30 80

70 60 70 80 80 70 90 80 90 80 90 80 80 70 80

40 70 90 50 70 80 40 60 40 70 80 50 60 40 90

69,33

42,66

22

18,66

50

72

40

10

59,33

78

62

2

1.2. Resultats de les enquestes Músiques per activar-se Canço

Grup

Estil

From without Sessions Sunkiss drop American Idiot A message to rudy Orgullo obrero Fascismo nunca más Pastel de costo Vol.10 Baby

Michael Camilo Pont Aeri Jun and Alison Green Day The specials Non servium Habeas Corpus Lehendakari’s muertos Dj. Sisu Molella Jam Driver (Victor Magan remix) Darude Skalariak The manolos Lax’n Busto Dj. Sisu Dj. Pastis and Buenri Jet Coldplay Bruce Springsteen Jarabe de Palo The Skatalites Harry J. All Stars Dj. Sisu Dj. Hype

Latin Jazz Electrónica (Dance) J-Pop Rock Ska Punk Punk Oi Electrònica Electrònica

Kardamoon Sandstrom Solo vivir All my living És per tu Sessions Sessions Are you gonna be my girl Viva la vida Born in the USA Ole Ska, Ska, Ska Liquidator Vol. 10 Ready or not Black Sky Antisocial One Fine Day A fuego El perro verde Jane Salta Before I forget Nada Podrá Salvarte Miracle Paradise City Deskosios de la vida No cigar The Riddle Delirious Como Camaron

Dogma Crew Offspring Extremoduro Marea The loved ones Seguridad Social Slipknot Pignoise Cascada Guns’n Roses Sinkope Millencolin Gigi d’Agostino David Guetta Estopa

Bongo Bong

3 Manu Chao

Bucovina

Dj’s varis

Electrónica (House) Electrònica Ska Rumba Rock Electronica Electronica Rock Pop Britànic Rock Rumba Ska Ska Electrònica Electrònica (drum’n Bass) Rap Punk-Rock Rock Rock Punk-Rock Pop-Rock Heavy Metal Pop – Rock Electrónica (House) Rock Rock Punk – Rock Electrónica Electrónica (House) Rumba Alternatiu (reggae, ska, rock...) Electrónica (House)

Snow (Hey Ho!) Hoy My Sharona XR2 Elevation Song nº2 Have a Nice day House of fire The pretender She moves in her own way Walking on sunshine Save tonight Cómo explicarte Ready or not

Red Hot Chilli Peppers Lagarto Amarillo Ramones M.I.A U2 Blur Bon Jovi Alice Cooper Foo fighters The Kooks Katrina and the Waves Eagle Eye Cherry La pegatina Dj Hype

Rock Rumba Rock Rock Rock Rock Rock Rock Rock Rock – Indie Pop Pop – Rock Rumba Electrònica (drum’n bass)

Músiques per relaxar-se Cançó Part I (the Köln Concert) October 1868 (the Paris Concert) Relax Heaven’s not enough Les quatre estacions Si no te hubieras ido Papá cuéntame otra vez Mambo influenciado Babilonia Simfonia n.5 Song for a friend Is this love Kingston town Fix you Better together Banana pancakes Rastaman Redemptation Song Exodus Mentira Diamonds on the inside My world Everything I own Soldadito marinero Untitled Green eyes

Grup

Estil

Kevth Jarret

Jazz

Mika Steve Conte Vivaldi Maná Ismael Serrano Bebo y Chucho Valdés Morodo Mendelssohn Jason Mraz Bob Marley UB 40 Coldplay Jack Johnson Jack Johnson Morodo Bob Marley Bob Marley Tres coronas Ben Harper The Go! Team Ken Bothe Fito y Fitipaldi Simple Plan Coldplay

Pop Pop-Rock Clàssic Pop-Rock Cantautor Jazz-Reggae Reggae Clàssic Indie-Pop Reggae Reggae Pop britànic Rock acústic Rock acústic Reggae Reggae Reggae Rap-Salsa Rock acústic Indie-Rock Reggae Rock acústic Pop – Rock Pop Britanic

4

Newales Sola El far del sud You’re Beautiful Papa cuéntame ota vez Russian Red Mirando al cielo Estrella polar More than words I’m yours What goes around comes around Estrella polar Africa Unite Where is the love Yellow No woman no cry Ley de gravedad Traffic in the sky Forever Jeremy Miedo 1000 things

Marilyn Manson La Oreja de Van Gogh Sopa de Cabra James Blunt Ismael Serrano Cigarrettes Huecco Pereza Extreme Jason Mraz

Heavy melodic Pop Rock Català (acúsitc) Pop Cantautor Indie / Folk Pop Pop Rock - Metal Acústic Indie

Justin Timberlake

Pop / R&B

Pereza Bob Marley & the Wailers Black eyed peas Coldplay Bob Marley Ojos de Brujo Jack Johnson Ben Harper Pearl Jam Pedro Guerra Jason Mraz

Pop Reggae R&B / Soul Pop Britànic Reggae Rumba Rock acustic Reggae / Rock acustic Grunge Cantautor Pop – Indie

Músiques que transmeten alegria Cançó

Grup

Estil

Noches de bohemia Rude Girl Plan 10 Tomasín Pacto entre Caballeros Olé Samba Adagio Sólo Vivir Always look at the brigh side of life Ska, ska, ska Las de la intuición Tambors Ska Fort Rock Somos de calle All Summer long You me dancing!

Navajita Plateá Laurel Aitken Doctor Calypso La Pegatina Joaquín Sabina John Revox Safri duo Skalariak Erick Iddle

Flamenco Ska Ska Rumba Rock Electrónica Electrónica Ska Jazz / Swing

Skatalites Shakira Safri duo Skatalites Daddy Yankee Kid Rock Los campesinos

Ska Pop latino Electrónica Ska Reggaeton Rock / Blues Pop – Rock

5

No hay tregua Tenia tanto que darte Punks I Skins Sunkiss drup Sarri, Sarri Terror of my Speedcore Libreska! Tribute Bon Dia Life is live Olé Hasta que el cuerpo aguante Te entiendo Puta Ponme de Beber Can’t Stop I will survive A tu lado Kitxalla Ain’t no mountain high enogh Olé Azul Yellow Bricks Agustito con la vida Bailar Satisfaction Despierto Olé Delgadito Poison

Barricada Nena Daconte Non Servium Jun & Alisson Kortatu Dj Angerfist Canteca de Macao Tenacious D Els Pets Opus Jarabe de Palo Mago de Oz Pignoise Extremoduro Despistaos Red Hot Chilli Peppers Gloria Gainor Jarabe de Palo Gertrudis Marvin Gaye & Tammi Terrell Jarabe de Palo Muchachito Arctic Monkeys Jarabe de Palo Jarabe de Palo Benny Benassi La Pegatina Jarabe de Palo La Rabia Alice Cooper

Punk Rock Pop Punk Rock / Oi J- Pop Ska / Punk Electrònica Rumba Rock Pop Rock Pop Rock Rumba Rock celtic Pop – Rock Rock – Punk Rock Rock Disco Soul Rumba Rumba Pop / Soul Rumba Alternatiu Rock Alternatiu Rumba Rumba Electrónica Rumba Rumba Rock Rock

Músiques que transmeten tristesa Cançó

Grup

Estil

El bulevar de los sueños rotos Papa cuéntame otra vez Titanic La senda del tiempo Ojala Ruido Voldria Aprendre El muelle de San Blas

Joaquín Sabina

Cantautor

Ismael Serrano Ceilin Dion Celtas Cortos Fondo Flamenco Joaquin Sabina Gerard Quintana Maná

Cantautor Pop – Rock Rock, Música Folk Flamenc Cantautor Cantautor Pop – Rock latino

6

We never change Wonderwall Bondad o Malicia Ya olvidar Bad Day Umbrella (cover) Si tu no estas aqui Por verte sonreír Untitled Titanic Best of You Awakening Love theme from Romeo and Juliet Nobody sais it was easy Love you Standby Apologise Perdoname Streets of Philadelphia Mliña Los lunes de octubre Gigante Boig per tu Everchanging (acoustic) Don’t Speak El muelle de san Blas Los hijos del hambre no tienen manyana Without you Feliz Standby Heroína Hope there’s someone I miss you Cuando estoy a tu lado La llista de Schindler Abril Quién me ha robado el mes de abril Live Forever I will always love you I no me crees Snuff

Coldplay Oasis Falsa alarma Tres coronas Daniel Powter Scott Simons Rosana La Fuga Simple Plan Celin Dione Foo Fighters Mae André Rieu

Pop Britànic Pop Britànic Hip hop Rap – Salsa Pop Pop Electronic Cantautor Rock Pop – Rock Pop Rock Alternatiu Pop – Rock Clàssica

Evil activities Jah cure Extremoduro One Republic Shaila Dúrcal Bruce Spreengsteen La quinta estación La fuga La fuga Sau Rise Against Gwen Stefani Maná Canteca de Macao

Pop Britanic Reggae Rock Pop Rock Pop Llatí Rock / Cantautor Pop Rock Rock Rock Català Punk Rock Pop – Rock Pop – Rock latino Rumba

Mariah Carey Estopa Extremoduro La fuga Antony And the Johnson’s Blink 182 Agua bendita BSO La fuga Joaquín Sabina

Pop Rock / Rumba Rock Rock Pop Pop – Rock Pop Clàssica Rock Cantautor

Oasis Witney Husdon Efecto mariposa Slipknot

Pop Britànic Pop Pop Heavy

7

2.ESTADÍSTIQUES COMPLEMENTARIES Els resultats que presentem són extrets de l’estudi fet per Fabrizio Ferri Benedetti “Efectos de tempo y modo sobre el contenido musical de la música” presentat durant unes jornades de Foment de la Investigació de la Universitat Jaume I. Fabrizio Ferri Benedetti (1982) és un jove llicenciat i doctor en psicologia de la universitat Jaume I de Castelló; és un gran interessat en la neurociència, la psicobiologia cognitiva i els aspectes relacionats amb la metodologia de la investigació.

El análisis estadístico de los datos ha llevado a los resultados que exponemos a continuación. En la Tabla 1 pueden apreciarse las medias en cada emoción para cada una de las cuatro melodías.

8

Siguen a continuación los diagramas de barras con la representación de las medias en los Gráficos:

9

3.ENTREVISTES 3.1. A Patrick Juslin Entrevista extreta del diari la Vanguardia (secció de La Contra), edició impresa el 14/1/2008, i feta pel periodista Lluís Amiguet. Patrik Juslin (37 anys) és un investigador de la relació que hi ha entre la música i les emocions a la universitat de Uppsala amb el projecte “Aprenentatge de la expressivitat musical mitjançant el „feedback‟ ”. Ha escrit també set mecanismes neuronals de sentiment musical.

¿Por qué tarareamos música pachanguera?

Porque en nuestro cerebro actúa uno de los mecanismos neuronales que llamamos reflejo emocional condicionado.

Y así uno acaba silbando cada cosa...

Usted ha oído esa canción de mal gusto repetidamente en situaciones agradables y la silba porque espera obtener -y obtiene- de nuevo esas mismas emociones, aunque su raciocinio le diga que esa música en sí es mala Somos el perrito de Pavlov musical. El mecanismo de condicionamiento hace que usted responda con emociones positivas a música objetivamente mala.

¿Podría desprogramarme?

Claro. Con otra música. El oído es nuestro sentido más emocionalmente poderoso,

10

mucho más que la vista...

¿Por qué? Porque es el primero que utilizamos en el claustro materno. Los sonidos son nuestro primer contacto con el mundo exterior. Aprendemos a escuchar antes de nacer y de ver, oler o tocar por primera vez. Cuando la madre oye una melodía que le produce emociones segrega sustancias que nos afectan ya en el claustro materno, así aprendemos a reaccionar al oír cualquier sonido externo.

¿Puedo tener mal gusto antes de nacer? O tener muy buen gusto. Para eso hace falta buen oído. Se equivoca. Usted puede tener un oído excelente, incluso oído absoluto (la capacidad de identificar una nota solo por su sonido), y padecer amusia.

¿Amusia? La discapacidad neuronal que impide conectar la música con las emociones. En algún local será una bendición. Es un mal terrible. El oído es la mayor fuente de emociones para el ser humano. Tiene mayor poder asociativo o sugestivo que la imagen, el gusto o el tacto. Por ejemplo... Si usted oye una melodía cuando ve a sus mejores amigos, volverá a sentir emociones positivas cuando la oiga, aunque no están.

A veces sería lo mejor. La música no es la realidad: sus amigos no están ya, pero la canción sí está y la emoción que provoca en usted también es real.

Marin Marais (intérprete de viola y compositor) decía que interpretaba para poder

11

hablar con sus muertos. Científicamente, en cierto modo, sería así: por asociación, las emociones serían las mismas que si realmente hablara con ellos. ¿Por qué adormecen las canciones con que se arrulla a los niños? Es otro mecanismo de los siete que hemos identificado entre los que relacionan música y emociones. Lo denominamos evaluación cognitiva. Es la utilización práctica del poder emocional de la música. Una de estas canciones que adormece puede ser muy práctica. El mecanismo es el mismo del habla en cualquier cultura: la ira grita y el cariño susurra. En general, las melodías lentas y con cadencia descendente apaciguan y las ascendentes estimulan. Pero no lo entienda de un modo mecánico, porque se trata de una relación muy compleja. Hay quien llora con los Sex Pistols (influyente banda de punk rock) Ese sería el mecanismo de memoria episódica: seguramente ese amigo suyo vivió algo muy tierno con música punk y vuelve a recordar ese momento cada vez que la oye.

Si oírlo llorar hasta da pena y todo... Porque el sonido es el más empático de los sentidos. Tal vez no le emocione una imagen por muy impactante que sea, pero no podría evitar conmoverse al oír el llanto o la risa- de un buen amigo: ¿hay algo más pegajoso que la risa?

¡Ese es el poder de la radio! Ahí tiene una razón de su vitalidad. Y si encima ponen buena música... Una buena canción es la que nos sorprende. Es lo que denominamos expectativa musical. La melodía es mejor cuanto menos esperada sea la nota siguiente. ¿En qué sentido? Cuanto menos previsible sean la estructura y las diversas partes de la melodía, más

12

emoción logra suscitar en nosotros.

Por ejemplo. Si escuchas una escala ascendente, esperas una nota ascendente también, pero, de repente, el compositor te sorprende con una tonalidad grave inesperada: ahí está la emoción y, por ende, la calidad musical. Supongo que no es fácil lograrla. Aquí intentamos meras aproximaciones descriptivas, pero estamos tratando de definir complejísimos mecanismos neuronales. Cada oyente tiene unas expectativas y una experiencia previa, por eso cada cual reacciona también a su modo.

¿Hay una música para cada ocasión? Hay una música también para cada imagen. Tras un pasaje recurrente, el flujo de los sonidos evoca imágenes visuales. Como el correr del agua, un río. Lo hemos denominado mecanismo asociado de imaginería visual. Es uno de los más sorprendentes y evocadores poderes de la música: crear imágenes, y cuando digo imagen no es una metáfora, no me refiero a imágenes auditivas, sino que hablo de imágenes visuales en nuestra corteza neuronal.

¿Como cuadros de una exposición? No solo lo logra la música clásica, incluso el arrastrar de unas zapatillas por un largo pasillo bien encerado puede hacernos ver a un ser ausente y querido: al oírlas sentiremos que está.

13

De concierto ¡Vamos de concierto con Juslin!: al empezar, un acorde disonante nos dispara la adrenalina (reflejo cerebral de raíz) hasta que las primeras notas nos dan buen rollo sin motivo aparente (condicionamiento evaluativo).

Luego esa voz de terciopelo, como de chelo en un vibrato, nos pone blanditos y tristones (contagio emocional)... Pero si... ¡es la canción de nuestra primera noche! (memoria episódica).

Llega una armonía predecible y la música nos descubre un mar tan bello que aniquila toda ambición (imaginería visual), pero, cuando parecía que se resolvía la tensión previa..., ¡zas!, un cambio de clave nos corta la respiración (expectación musical). ¡Qué pedazo de concierto! (apreciación cognitiva).

3.1. A Rafael Bisquerra Entrevista elaborada per nosaltres a Rafael Bisquerra Rafael Bisquerra Alzina és catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona, director del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) i del Postgrau en Educació Emocional. La seva línea de recerca es l’educación emocional.

Quan vostè comença a interessar-se per la relació entre la música i les emocions, que és el que busca, o espera trobar? La forma d’introduir la música en l’educació emocional, de tal forma que les competències emocionals, sobretot consciència emocional i regulació emocional, es treballin a partir de la música. Una de les finalitats d’això seria que no cal drogar-se per canviar estats emocionals. Un altra és la consciència plena (mindfullness) de benestar recolzat per la música.

14

I quina fou la motivació d’aquest interès? Potenciar el benestar subjectiu a través de tècniques que inclouen educació emocional, música, kinèssia i relacions interpersonals.

Comença a obrir llibres, a buscar informció sobre aquest tema, a iniciar-se en el coneixement d’aquesta relació música emocions. Quines són les seves impressions d’entrada, sobre el que s’havia teoritzat fins el moment? Fins fa molt poc temps, la investigació sobre música i emoció ha estat pràcticament absent. Només recentment han començat a sorgir treballs de recerca sobre el tema, on destaquen els de Juslin i Sloboda.

Creu que tot el que s’havia escrit sobre el tema de música i emocions era molt uniforme, o que més haviat parlem d’estudis molt variats i heterogenis? Com he dit abans, gairebé no s’havia escrit gairebé res sobre música i emocions, que estès basat en investigació.

Nosaltres, quan vam començar a buscar informació sobre el tema, vam veure que l’estudi de la música i les emocions havia interessat a moltes disiplines, i disposava

de

molts

camps

d’estudi

(psicologia, psiquiatria,

neurologia,

musicologia, antropologia, filosofia...); Què en pensa vostè de tot això? Com és que té tant d’interès per tantes disciplines l’estudi la música en relació a les emocions? Aquest interès de diverses disciplines és molt recent. És conseqüència de l’acceptació de la complexitat de la música i de les emocions, que reclamen una perspectiva interdisciplinària.

15

Pel que tenim entès, la música existeix des del paleolític, ja que gràcies a les pintures en les que surten homes dançant, entenem que hi havia música llavors; ha existit sempre aquest lligam entre la música i les emocions humanes? Encara que no hi hagi plena consciència, la música s’ha creat i es viu per crear emocions.

El que sí que podem afirmar amb certesa és que en la societat actual la música transmet i provoca moltes emocions. Creu vostè que és un fet molt rellevant per la societat que la música ens emocioni? Si s’escolta música és perque agrada. És a dir, genera emocions que ens fan sentir bé. La música és un llenguatge emocional que va més enllà de les paraules. Podriem dir que és comunicació emocional en estat pur. Aquesta és la rellevància de la música.

És important una vida amb música per un bon desenvolupament emocional? Sí. Penso que sí que ho és.

Quins usos i quin benefici se’n pot treure pels homes i dones de l’aplicació de la música en el camp emocional? El benefici és contribuir al benestar emocional.

Acutalment s’utilitza la música com un instrument per sensibilitzar i modificar les emocions de les persones? En quins àmbits se’n fa aquest ús (pedagògic, psicològic, sociològic, polític...)? En educació musical, educació emocional, ball, dansa, musicoteràpia, dansateràpia, arteteràpia, etc.

16

Creu que és important el paper de la música per la societat? I creu que aquest cada vegada evoluciona més, guanyant importància? La música és molt important en la societat i els mitjans tecnològics han fet arribar la música a tothom. Pensem que abans de les TIC (tecnologies de la Informació i la comunicació) només es podia escoltar música en directa. Avui en dia, tothom pot escoltar la música que vol en qualsevol moment. Aquesta és una evolució important del darrer segle.

I en l’àmbit personal, podriem “sobreviure” si d’un dia per l’altre s’acabés la música en el món? Seria una pèrdua molt gran. Però podríem sobreviure. Els sords ho tenen difícil per escoltar música i poden sobreviure.

Per acabar ens agradaria que ens digués quin paper juga la música a la seva vida. Per mi juga un paper molt important. Procuro escolat música cada dia. M’agrada la música clàssica (des del Barroc fins al segle XX), m’agrada l’opera, música de cine, música selecta de la música contemporània, etc. Només escoltar certs passatges musicals em canvien l’estat d’humor i m’ajuden a sentir-me bé. Alguns fragments em posen pell de gallina i em fan experimentar emocions de gran intensitat. En alguns casos podria ser l’experiència del disfrutar en grau màxim, el fluir, la plenitud.

3.3. A Agustí Esarré Entrevista elaborada per nosaltres a Agustí Escarré Agustí Escarré Arumí va fer de dj. durant 16 anys (1973-1989) a un bardiscoteca de Taradell, a la comarca d’Osona, anomenat Maricel.

17

Per què creu que la música ens mou? Crec que té molt a veure amb la necessitat d’expressió del que portem a dins nostre. Per això cada cultura i cada generació té musiques diferents. El gran èxit de la musica rock i pop ha estat la facilitat de connexió rítmica que ha aportat. El fet de poder-nos moure d’una manera no gaire complicada i en una cultura com la nostra, complicada i estressant, ha anat prou bé per ajudar-nos a interconnectar entre nosaltres.

Ha canviat el comportament de la gent davant la música durant les generacions que has viscut? Respecte els concerts en directe, no crec que hagi canviat gaire. Però, en canvi, sí que crec que en el món de les discoteques ha canviat de forma important. A les discoteques s’ha passat de gaudir de les cançons als 60 i 70, a la comoditat de deixar-se portar per el ritmes repetitius durant els últims 10 anys. Personalment crec que va haver un període de falta de idees noves a principis finals dels 80 per passar a un nou tipus de ritmes sorgits, especialment, a Eivissa que han donat lloc als ritmes electrònics actuals, que son prou fàcils per ser ballats. En els concerts les coses no han canviat tant. Encara que podríem dir que fa relativament poc que s’ha passat d’escoltar-lo assentat a escoltar-lo dempeus.

Per què anem a concerts, què esperem d’un concert? Normalment els que anem a un concert esperem gaudir i escoltar aquelles cançons que tant ens agraden. Aquest fet s’ha fet més exigent a causa de les noves tecnologies, sobretot per la del mp3. Tot i que el sector discogràfic n’ha patit les conseqüències nosaltres hem pogut tenir un accés més fàcil i lliure a la música. Pels artistes fer concerts en directes s’ha convertit en el seu principal ingrés.

18

Anem als concerts a escoltar els nostres grups a tocar com toquen les cançons que coneixem i de la forma que les coneixem.

Ens podries donar un exemple de com les noves tecnologies han ajudat al directe? La gràcia de ara, que no hi era fa 20 anys, és que la tecnologia pot aportar tècniques multimèdia que ajuden a donar sempre nova “salsa” al directe. Un bon moment en realitat; ja que sinó hi ha el perill de que la gent vagi al concert només a cantar les tornades. Durant les tornades que la gent canta, el cantant del grup es l’heroi de qualsevol moviment, i aquests moviments seran seguits per a tothom.

Creu que el comportament de la gent canvia segons el lloc on s’escolti? Normalment sí, però això depèn de la edat a qui va dirigit i el tipus de grup. No pots demanar pas que la gent balli i canti molt amb Sigur Rós a un descampat, i en canvi, és difícil veure algú que estigui quiet en un concert de Bruce Springsteen en el Palau Sant Jordi. Crec que els programadors han de tenir molt en compte que no tots els grups poden actuar a tots els llocs i cada un te el seu escenari. La cultura de la gent i els seus music hauria d’estar d’acord amb el lloc on s’escolta.

19