Alzheimer

Treballem per Valls VI

Casa Caritat

Taller d'Ocupaci6

Ajuntament de Valls NIF: P-9316304-F Num. de cens: 01384/01

Taller d'Ocupacio 'Treballem per Valls VI

AUXILIAR GERIATRIA

ALZHEIMER

r.

v·..~

¢

Ajuntament de Valls - Casa Caritat

'K.

Ctra. del Pia 37 A, 43800 Valls - telf 977 61 20 10, fax. 977602364 [email protected] - www.casacaritat.cat

INDEX -PRESENT ACID : , 1 -INTRO DDCI 6 ~ 3 -DESCUBRIMENT DE LA MALALTIA D' ALZHEIJvfER I EL SEU DESENVOLUP AJ\1ENT HISTORIA DE LA MALALTtA ~ .4 -CANVIS QUE FA LA PERSONA AL DETECT AR AL ALZHEIMER 5 -TRATA ELS SINTOMAS I CARTA DE UNA PERSONA QUAND A LA SEVA MARE LI DETECTEN LA MALAl TIA DE L' ALZHEIMER ; 6 -COMPORTAJ\1ENT I UNA PERSO~A QUE DEIvIANA AJUDA . DESESPERADA PERQuE LA SEVA PARELLA LI DETECTEN LA MALAL TlA ;..•.............................. 7 -DIAGNOSTIC DE LA MALALTIA I TROBAR UN rvIETGE DE CONFIAN<;A ~ 8 -HISTORIA DE UNA SENYORA QUE LI VAN DIAGNOSTICAR L' ALZHEIMER : 9;10,11 -LA MORT DEALOIS ALZHEIMER I ELS DEU SINTOMAS DE LA MALAL TfA , 12 -LA SEXUALITAT DAVANT DE AQUESTA MALALTfA : ;13 . -BIBLI OGRAFIA 14 -COND ICI ON'S QUE S'HA TRET 15

PRESENTACIO Bon dia, em dic Montserrat i la meva companya es diu Merce. VbleIi dir que aquest curs ens va molt be peique en desconnectat de les nostres videsquotidianes. , , I volen agrair-vos ales nostres professores"en la qual Torrents ens deixen ,perque marxa atnb un lloc que ella desitja anar, amb molta alegria i a:l ' mateix temps,amb molta tristesa perque es una'de les professores ,meravelloses, desitgem que tingui molta sort en la seva,carr~ra. A, continuaciQ un poema fet per la meva company~ Me~ce dedicat ales nostre,s professores Torrents iVictoria.

TREBALL AMB EOillP: D' ALZHEIMER \

, "La profesion mas hermosa Nu~ca ja,mas se sabra. Yo admiro todas ,Pero"una en especial". Es el ser profesora. y luchar con afan. ~omo V d. J.,o esta haciendo con mi hijo Sin cesar,con carino y simpatia, Con paciencia y bOlidad ,Con amor y ternura Que Jamas podre olvidar ' Va no encuentro pahibras para poder expresar Loagradecida que me siento por, sugrande humanidad.

A este pequefio poema,afiadiria en este casq~. Moltes grades, per la vostra ajuda icomprensi6 a les no~tres professores.

'Victoria "

Sense vosaltres, no seria el mateix.

& Torrents

INTRODUCCIO

Aquest modul resumeix el que es la malaltia de l' alzheimer, els sintomas, las fases per on se desoilvolupa la malaltia dia a dia. Hem transmetre la importancia de tracatar-les amb respecte i atenci6. Esperem aportar, junatament amb professorat i els textos d'ampliaci6, una serie de conoxements basics que permetin al futur cuidador afrontar la seva tasca amb eficacia i professionalitat creiem que coneixer i aplicar les recomanacions corresponents contribueix fl millorar una mica la seva vida fins el final d' ella.

Aquet any es compleix un segle des de que,aquesta greu malaltia, neurodegenerativa Va ser descrita,per el metge ALOIS ALZHEIMER" va neixer en Alemanya. En 1854 ,fill, d' una familia catolica i acomodada, El seu p~a , treballava amb notari i consultor legal. ALOIS ALZHEIMER va iniciar els estudis de medicina a Berlin en 1-883,i va continuar i graduar~se, quatre anys despres~ amb Una tesis docto.ral-, 'sobra les gUmdules de cenimen de lesoYdes. . Va comenyar a treballar en 1888, com assistt:mt en el sanatori municipal ,per dementsDe Frankfurt ,una instituci6 amb bastant prestigi. En aquets temps va coneixer al patoleg , Franz Nissin ambel qual va establir Una re1ad6 que perduraria tota la vida. ,

Van publicar diverses trebaJles sobra I' aterosclerosis cerebral, En 1894 es va casar .amb una vidua d' origenjueu ,que possela una gran fortuna .. Ivan tindre tresfills , la dona va mori ,en 1902 ii' fortuna Ii permetria dedicar-se A la investigaci6 , un any despres, de la mort de la seva dona, KRAEPELIN " un conegut psiquiatra alemany va ser nomenat a Munic i liva oferir La playa de cap de laboratoii i de anatomia patologica . Al 1909 va descriure una nova malaltia, que prooUia perdua de memoria desorientaci6 , aHucinacions , i fnlalment mort.L' malaltia va ser diagnosticada per propera vagada) en una dona de 51 anys ,Es deia Augusta b, que hi havia ingressat en 1901 en ' l'hospital de Frankfurt A causa de un quadrecliriic , caracteritzat per lill deliri d' gelosia,Seguit d' una rapidesa perdua de memoria ,acompanyada d' al·lucinacions De~orientaci6 temporoespaCial , paranoia ,alteracions de la conducta i un gran trastom Del llenguatge . La pacient va mo~ir per unainfecci6deguda ales feTides que lihi haviem aparegutper estar immobilitzada durant molt temps en eillit. i una infecci6 pulmonar·. .

•

I'

El cervell de la dona va ser estudiat per Al~heimer , que va trobar un nom disminult De neuronesen el cortex cerebral. Amb cUmuls neufofibril'les en el citoplasma De les neurones , Kraepelin , va continuar, els estudis d' Alzheimer , i al 1910 Va demostrar que aquella "rara" malaltia hi havia desctit Alzheimer.Que hi ~ra , frequent d' demencia,Al segon cas s'e va descrit peLel doctor Alzheimer ,en data 1911, tambe apareixen una Revisi6 publicada per Salomo Carter Fuller ~ America ,que hi havia rotat durant molts anys amb Alzheimer en Alemanya.La revisi6 enclosa a 13 pacients amb demencia, i en edats ri1itja ,d' 50 anys .L' seva rnalaltia es va prolonga durant 7 anys. El doctor Alzheimer va ser nombrat fins 1912 ,pr:ofessor ordinari d' psiquiatria i director d' la clinica'de la universitat de Breslao . '

L'A1zheimer es una ma1altia neurodegenerativa que es manifesta com deterioraci6 cognitiva i trastoms conductua1s . Es caracteritza en la seva forma tipica " Per una perdua progressiva de 1a memoria i d'altres capacitats mentals, a mesures que les ceHules s'atrofien. Lartia1altia sol tenir una durada mitja aproximad<:\.de 10 a 12 anys, encara que aixo pot variar molt d'un pacient a un alire. E1 dia inte~nacionai del Alzheimer'se ce1ebra e121'desetembre, data triada per la OMS i La Federaci6 Intemacional de Alzheimer. '

,

.

I

£1 4 de novembre de 1906, en elxxxyIi conferencia de psiquiatria del sud-est de Alemanya a Ti.ibingen, Alzheimer va presentar una comunlcaci6(sobre una malaltia . Especifica de l'escorya cerebral).

Des del enfoc de la Neuropsicologia, 1es alteracions neuropsicologia en la malaltia de . Alzheimer es : Memoria, Afasia, Aplasia i Agnosia. . MEMORIA.

Deteriorar en la memoria recent, remota, molt sovint, remota Immediatament, verbal, visual, episodica i semantica.

AFASIA.

Deteriorar en funcions dt( comprensi6, denoniinaci6, fluencia i lacto-escriptura.

AGNOSIA.

Agnosia perceptiva i estacional. No tots els sindromes se donen cies . el principi si nb que van desapareixen conforme avanya la malatia pero si tractaments que intenten reduir,e1 grau de progressi6 de la m meitat i elsseps sindromes. Ames existeixen farmacs que milloren a alguns de1s sindromes que produeix aquesta malatia, entre los que troben ansiolitics, hipnotics, neuroleptics i antidepressius.

Sintomas cognitius .•Sfntomas relacionats amb el comportament OJ

Sintomas cognitius : trataments amb medicaments, la vitamina E. Sintomas relacionats amb el comportament, causes trataments ,plan de ciutat compren siu.

ELS SINTOMAS Introducci6: Avui en dia n'hi ha cura para el alzheimer i ninguna manera de detendre la, mort d~ las cel·lules cerebrals. Pero tratamentamb i sense medicaments poden ayudar amb el s sintomas cognitius i de comportament. Els sintomas cognitius :Mes cornu del mal de alzheimer sonels que afecten la memoria, la conciencia, ellenguatge, el judici i altres procesos del pensament. Eis sintom as relacionats 3mb el comportament: tambe se exhibiesen en moles individuus que padeixen del alzheimer. En las estapas tempranes, es posible que les persones experimenten canvis en la personalita tals com iuitabilidad , ansietat 0 depresi6. En etapes tardies, e1s individuus poden tindre problemes per dormir, tenen impulsos deambulatoris; agitaci6 (agresi6 fisic 0 verbal, angustia emocional en general, impaciencia, pasear-se de un costat l'altre , trencar paper, crida) creencies falses, 0 alucinacions (vegent, sentint 0 senti cosas que po existiesen. Debut a que las persones amb alzheimer gradualmente perdent la habilitat de comunicarse, es important comprobar la seva comoditat i anticipar els seus desiijos regularment.

CARTA D'UNA SOCIA Vull escriure aquestes lineas per expresar com hem sento i com m'he sentit amb la nostra lIuita, que es l'alzheimer . El de la meva mare durant anys, no dire quanta pero van ser duros i sobretot en els inicis. A la meva mare Ii van diagnosticar demencia senii. Quan els metes m'ho van comunicar jo no tenia cap idea de que era la malaltia. Aleshores la meva mare semblava com sempre una unica problematica , amb la maltia se Ii va acentuar el mal caracter. Jo pensava pel seU comportament, que les coses tan incomprensibles que feia, eren nomes per fer-me pasar males estones. Doncs tot s'anava disparant com una bola de neu. Pero no era tot una agnosia, com tots els malalts tambe tenen moments encisadors i fms et fan riure amb els seus inocents comportaments. Diuen de la gent gran que ens tomem com nens ,potser per aixo aquestes persones ens veuen com si fossim el seu pare 0 la seva mare. En moltes coses. I es aixi com et fan sentir. Amb el temps vaig trobar un centre de dia per la mare. Va ser el millor per ella i per mi. Va ser com la seva cosa i la segona familia. Tambe, una mica de temps despres, vaig assistir ames xerrades que es van fer a un consultori amb mes infermeres i una treballa dora social, asi va ser com vaig comen9ar a coneixer la malaltia i les seves consequencies. Em va servir de molt i vaig fer bones amistats. Ve ser on va surtir la idea d' essociar-nos "AF AB delegaci6n de l'hospital de llobregat". De mica en mica anem treballant per portar-lo a bon terme i donar a totes les persones que veuen suport e informaci6. Aquesta malaltia es dura, pero quan has fet tot el necesari i una mica mes; perque et d6nes fms a no enser tu mateix , trayente forces de no saps on. Et fa sentir despres de viure amb la teva vida com hipotecada, penses que podies haver fet

2.3.3.2- TERAPIA PARA TRASTORNS PSICOLOGICS I DEL

COMPORTAMENT (agitaci6.depresi6,mania.insomni. ) Eis trastoms conductuals i las alteracions psicol6giques aumenta en grant mesura la incapacitat funcional del pacient con alzheimer. EI tratament d'aquest trastoms es beneficios tant en terme econ6mic com en anys de vida ajustats en calitat. Doncs se han de detectar, diagnostica i manejar adecuadamente. Es important escogi el farmac mes adecuat ja que la sobrecarrega emocional que genera aquest trastoms pot indu~ir a la utilitzaci6 de multiples rarmacs , que a la seva vegada pot contribulr al deteriore funcional , al produlr efectes adverses no desitxables.

EN BUSCi\D'AJUDA Si algli es responsable de que la gent com nosaltres han fet una guia de seguiment farcoterapeutic per la enfermetat de alzhei.nl.er, aquest es Joan. Joan es el esp6s de Teresa una pacient amb alzheimer que en un momenta donat, va acudir a la nostra farmacia en busca d'ajuda i nosaltres no Ii van poguer donar. Mes que re perque no sabiem com. Teniem mil excuses per continuar la nostra ignorancia, com que les demencies no n'hi ha que les entengui que si per nosaltres arriba a coneixer aquesta enfermetat ha sigue dificil, per els pacients i als seus familiars que ademes conviuen amb ella, 10es molt mes ... Aquesta guia pretefii ser una eIne util per que el farmaceutic coneix els aspectos fundamentals de la enfermetat de el alzheimer dels seus problemes de salut i de1s medicaments indicats per aquests problemes de salut, per aixi: 1. Realitzen intervencions farmaceutiques de calitat, utils pels pacients que facilitin el treball al reste de1s profesionals de salut. 2. Acompanya als familiars i cuidadors de aquests pacients en la progresi6 de aquesta enfermetat. Amb aquesta guia hem volgut donar una visi6 redulda de un tratat per el alzheimer, solamente hem pretengut acercar aquesta patologia al nostre entom, entendre com un problema global que necesita un abordatge global, en el que el farmaceutic te molt que aportar. Esperem que els postres pacients, amb el poc que sabem, trobin alguna resposta a la seves preguntes 0 als menys un altra bray en e1que recolyar-se a 10 llarg de aquest recorregut. Nostres vides se podrian comparar en la forma en que evoluciona un dia. De matinada, la feble llum pronostica una jomada plena de sensacions, per6 encara estern masa rodejats amb la calma de la nit perque els sentits siguin suficients agils. AI mitjdia es el moment de la mes intensa, del maxim esplendor, de la vellessa. Mes serena la tarde va portar-nos poc a poc i sense excesos fins afosqueis, i de aquesta manera pausada i amb el cansament i la sabiduria adquirida durant el dia, nos fara arriba fins a la nit. JORDIPENA-CASANOVA neur6loeg

DIAGNOSTIC DE LA ENFERMETAT DE L' ALZHEIlIIER De vegades la gent amb perdua de memoria severa 0 aquelles amb sintomes del alzheimer no se donat del problema. Per 10 mateix, tambe podeu resistir en buscar ajuda. Els sintomas podeu ser obvis pei els familiars 0 els amics de la persona afectada'.

TROBAR UN METGE DE CONFIANZA El primer cas a trobar un mete de confianza. La oficina local del alzheimer's assoqiatron Ii poden ajudar a Iocalitzar un mete adecuat. Els metges casi sempre poden determinar que una persona te la demencia, pero a vegades es dificH determinar la causa exacta. Moltes persones consulten al mete particular primer. Els metges generals sobint supervisan el proces de diagnosis. En molts casos, el metge poden enviar al pacient a un especialista com: Un neuroleg, un psiquiatre, un sicoleg. Un metge calificat poden diagnosticar el alzheimeramb un 90% de certeza. • Els passos del diagnostic. • Quan el diagnostic es alzheimer. • Altres tipus de demencia. • "Que Ii pasa al avi?

HISTORIA DE L' ALZHEIMER

UNA

SENYORA

QUE

LI

VAN

DIAGNOSTICAR

A la senyora Auguste Deter la van ingresar en el sanatori Municipal per Dements i Epileptics de Frankfurt en 1901, ala edad de 51 anys. Er~ un centre de investigaci6 de prestigi en aquella epoca el doctor Alois Alzheirp.er era un dels metges de plantilla en aquell moment investigaba junt a Franz Nissi la patologia del sistema nervios i junts arribaban a publicar una obra en sis volumuns titulada Estudis Histologies i Patologics de la dosca cerebral.

Auguste habia perdut la capacitat de cuidar de si mateixa i quand la van ingresar, sufria desorientaci6 falta de memoria, dificultat per leixi i escriure, paranoIa e incompetencia psicosocial, que per aix6 era la difinici6 legal de demencia. Els sintomas foren empixoran gradualment, fins obtenir alucinacions i perdua de altres funcions mentals. Fos diagnosticada de demencia presenil, pef la seva edat. Avui habia sigut diagnosticada amb la enfermetat de alzheim(if, molt haviat la seva aparici6 (que solt passar abans dels 65 anys).

En las notes del doctor Alzheimer, es legeix que el comportament de Auguste e~taba tan alterat que era "imposible examinarla" no obstant, no va dixa visitar inc1us en la fase mes avanyada de la seva enfermetat. En un especial publicat en "The Laucet" per el centanari de la enfermetat de Alzheimer, fa uns mesos, varis especialistes destacan la valiosa llavor humanitaria del metge, que "esta en perill de desapareixe" perque cada vegada se tendeix a tenir menys contacte amb el pacient. Am les seves notes, Alzheimer escriu : " se senta aillit amb una expressi6 desamparada". -l,Cmil es el seu nom? -Auguste -l,CmU es el nom del seu mant ? -Auguste -l,El seu marit? - Ah el seu marit Mira, com si no comprenguesim la pregunta. -l,Esm casada? Si, si , Auguste Deter (...) Menja coliflor i porco Cuand Ii pregubto que ha menjat, contesta que espinacs. Quand esta mastegant carn i si Ii pregunta, que esta fent contesta "patatas i rabans". (....)

Quand Ii demano que escrigui Auguste Deter ella escriu Senyora i se Ii olvida el reste. Es necesari repetir cada paraula. Auguste va morl en 1906, quand el metge Alzheimer esta treballant en Munich, en Ia "Real c1inica Psiquiatrica". Ir6nicamente, no va morir a causa de la seva enfermetat neurodegenerativa, sino els problemes derivats de permaneixer inmovilizada en eillit durant molt temps. Al asabantar-se de la seva mort, Alzheimer va ~emanar al seu anterior jefe, el doctor Sioli, que Ii diseixi al hospital de Auguste i el seu cervell. EI va estudia i va descubri que el seu c6rtex cerebral era mes prim de 10 normal. Tambe troba altres anormalidades : plaques senils, mes estructures que se habien vist abans en el cervel1s dels avis, i els anomenats ovillos neurofibilars. En 1907, un any despres de la mort d' Auguste, Alzheimer descubri el cas a los psiquiatras reunits en un congres en Tiibingen. La seva conferencia es va titula "Sobre una enfermetat especifica de la c10sca cerebral". Poc despres al seu jefe en la c1inica de Munich, Emil kraepelin, a que se deu la c1asificaci6 actual de la psicosis va decidir enc10ure Ia descripci6 dels sintomas d' Auguste Deter en la octava edici6 dels seu llibre psiquiatre, publicat en 1910.

Per sorpresa d' Alzheimer ide altres especialistes, Kraepelin el va bat((ja com "Malaltia d' Alzheimer"dons no fou el primer en descriu-Ia. Ja se habia parlat a ella abans Oskar Fischer, Francesco Bonfiglio i Graetano Perusini. Alzheimer era un home modest i mai va dir que ell va descubri la malaltia. Se creu que va ser cosa de Kraepelin, qUy va exagera la novetat de la malaltia per donar prestigi al seu centre i seguir reven becas d'investigaci6. Alzheimer moo als 51 anys, cinc anys despres de la publicaci6n dell1ibre de Kraepelin.

Durant la seva estada aqui, va agafar un greu engostipat, que es va complicar amb un endorcartitis, i del que mai mes es va recuperar. Va morir el19 de desembre de 1915, ala edat de 51 anys i va ser ente-rrat al costat de la seva esposa en e1 cementiri juez de Frankfurt amb Main. En el anys 1992i 1997 respectivamente, mostres histologiques originals dels casos estudiats per Alois Alzheimer van ser de nou estudis histologias i genetics que demostrar que el cas de "Johann F", era homzigot per l'al·lel E3 de la apolipoprotei"na E i presentava mutacions en els codos 692,693713y717 de la protei"na APP (Graever MB, Kosel S, 'Egnsperger R, Banati RB, Miiler V, Bise K, Hoff P, Moller HJ, Fujiswa K, Mehraein P, Rediscovery of the case described by and molecular genetic analysis. Neurogenetics, 1997,1 :13-80)

ELS DEUS SINTOJ\1AS DE LA J\1ALALTIA D' ALZHEIMER AI envelli, la majoria de la gent eventualment se dona consta de que porti mes temps en procesar informaci6 i que tenen problemes per recordar certes coses. Llavors, la perdua de memoria severa, la confesi6 i altres cambis grans en la funci6 de la ment no es una forma normal del envelliment. La perdiIa de memoria que dificulta la vida cotidiana no es una forma normal del envelliment. Abaix trobem un allista dels sintomas mes comuns perajudar-li a reconeixer la diferencia entre els canvis normals de la memoria relacionats amb la edat i els canvis que si atribueix al mal d' Alzheimer. No n'hi ha una linea clara que sepata als canvis normals de la sefials d'advertencia. Es sempre bona idea per par1ar amb un mete si las habilitats de algli pareixen anar en descenso. Un diagnostic aviat del Alzheimer 0 de una altra malaltia relacionat mb la demencia es un pas molt important en rebre tractament, cuidado i serveis d'apollo. 1- Perdua de memoria.Olvidil informaci6 recent aprenguda es una de les mes comunes sefials aviat de la demencia. Una persona comenr;a a olvidar en mes frecuencia i no pot recordar la informacio mes tard. l,Que es normal?olvidas de noms 0 citas de vegades en quando 2-Dificultad per desempenyar tasques habituals. Amb una persona amb demencia se Ii fa dificil completar activitas de rutina, com prepara un menjar, fe una trucada telefonica 0 jugar ambunjoc.

Mes. Pero haver fet amb el teu esser estimat tot el possible et deixa una gran pau interior. I, amb aquestes linies els d6no les gracies a tots en general i en especial als meus companys per tot el que apres d'ells.( el principal es la seva amistad).

SIGNOS Y SINTOM:AS CARACTERISTICOS • La enfermedad de l'alzheimer es un sindrome sintomas i signes d'afectaci6 cognitiva ide alteracions psicologics i del comportament, esencials son els seglients. 1.4.1- Sintonlas esencials 1- Perdua progresiva de memoria. 2-Afectaci6 en al menys una altra area de la funci6 cognitiva. a) Alteraci6 en pensaments abstractes. b) Alteraci6 en el judicio c) Alteraci6 de la visi6 visuoespacial. d) Alteraci6 delllenguatge. e) Apraxia. \ f) Agnosia. , g) Canvi de personalitat. 3- Alteraci6 de la vida social. 4- Conciencia conservada ( ausencia del deliri)

Apareixen en el 80% dels pacients de manera concomitant. Es contribueix en grant mida ala sobrecarga dels cuidados i al ingres rapit en residencias. Aquest sintomas que 'aumenta considerablement la incapacitat funcional, se presenta de manera oscilant, multiple y diversa. Tabla 2- clasificaci6n dels sintomas conductuals i alteracions psicol6gicas en les pacients amb demencia: GRUPI (mas frecuents i mes molestos)

GRUPII (lllodenunentfrecuenQ

PSICOLOGICS Ideas delirants Alucinacions Depresi6 Insomni Ansietat

PSICOLOGICS Identificaci6 erronea

CONDUACTUALS Agresivitat fisca Vagabund Inquietud

CONDUACTUALS Falta de motivation Agitacio Desinhibici6n Crits Conducta inapropiada

GRUP ill (lllenys frecuents controlable)

CONDUACTUALS plorar Llenguatge lllalsonant Preguntesrepetnives Seguir amb un altre

GOue es normal? Ocasionalmente olvides de per que va entrar a aquella habitaci6n 0 de que iba dir. 3-Problemes de llenguatge. Una persona amb Alzheimer olvida paraules simples 0 subtituits paraules in<:J.ptopiades0 desconegudes al parlar 0 escriure, fens-ho dificil de entrendeu. Es posible que no trbbi el seu raspall de dents, per exemple, i en canvi demana -. GOue es normal? A vegades te dificultad a trovar la paraula correcta. 4-Desorientaci6 de temps i lloc. Una _persona amb la malaltia d' Alzheimer pot perd~s en el mateix carrel' on vi\!, no sap ni on esta ni com va arriba alIi, i no recorda com tomar a casa. GOue es normal? Olvidas del dia de la semana 0 de on va. 5-Falta del bon judicio Las persones amb Alzheimer poden v~stir·se de una forma inapropiada, posanse un abric en pIe I' estiu. Per exemple, 0 poca roba quand fa fred. Es po sible que no prengui decisions amb respecte a com manejar els sentims, regalan grands quantitat a altres com los que venen productes i serveis de telefon. GOue es normal? 6-Dificultats en realizar tareas mentals. Una persona que sufreix d' Alzheimer pot conftmdirse facilment al pensar en coses abstractes. Es posible que se olvidi completamente del significat dels numeros 0 com g'utilitzan. 7-Colocaci6 d'objectes fora de lloc. Una persona que padeix d'alzheimer pot guardar coses en Hocs pocs comuns: la planxa en el refrigerador 0 un rellotge en la sucrera. "Oue es normal? Perdre les claus 0 la billetera temporalmente. 8-Canvis d' humor 0 comportament. Una persona amb alzheimer presenta canvis repentins de humor (de felicitat 0 enoix, per exemple) sense ra6 aparent. "Oue es normal? Sentis trist 0 de humor variable de vegada en quando 9-canvi$ de personalitat. Las persones amb demencia poden presentar canvis dnistics en la personalitat. Poden arribar a estar molt confusos, desconfiats, temerosos 0 dependre molt de un membre de la familia. "Oue es normal? Amb I'edat, tots presentem petits canvis en la personalitat. lO-Perdua de iniciativa. Una persona amb l'enfermetat d 'alzheimer pot tomar molt pasiva, sentar-se davant del televisor per hores i hores, dunnint mes del normal, negar-se fer les seves activitats cotidianas. lOue es normal? A vegades cansar-se de les tarees i les obligacions socials 0 de negocis.

SEXUALITAT: Tothom necesitem amor, carinyo, comprensi6 aquesta necesitat es molt important per les persones d' Alzheimer, i cuidadors: L' malaltia d' Alzheimer afecta a la gent en varies formes. Unes persones podrian tindre un grant interes en el sexe mentres que altres no, entre als canvis en la sexualitat de la gent amb la malaltia, d'alzheimer s'inclouen las segiients: Comportanlent audaz: Una persona pot olbidar el seu estat marital i fer insinuacions inapropiades ales persones del sexe contrari. Exhibisionisme: La persona s'olvida de vestirse 0 treures la roba en el seu moment 0 lloc. Acci6 sexual: La persona obliela certes regles socials pot arribar-se a tocar-se les seves parts en llocs publics. No entenc el seu comportament es inapropiat. Paranoia: la persona pot posar-se gelosa i suspita de que la seva parella te un novi 0 una novia. 1,1alesinterpretaci6ns : la persona podria fer insinuacions sexual a un extrany recordand alguna parella anterior. Malaltia f{sica: I' afectaci6 a nivell fisic dels malalts .d'alzheimer causal' perdida d' interes en el sexe 0 fer el acte sexual dificil i doloros. Depresi6: el medicaments i la depresi6 poden reduir el interes en el sexe per ell i la seva parella.

BIBLIOGRAFIA La enquesta fou realitzada per una alianc;ad' asociacions d' Alzheimer per investigar la situaci6 en la cura dels pacients amb demencia, com afrontar l' atenci6 del pacient amb demencia i eis serveis dels que disposen.

SUICUS",,-

Gyrus"

SUICUS

"..

/

"

/

Ventricle /

Language

.I:cl~~rYI I\lr\rm~1

IMcmo~l·

Gyrus

(

lagrima de luz

Esta foto tambiem pertenece

a:

Amigos y Familia (Album)·

eSte momento duro unos minutos, fue a las· Ires· de Ia t;••.~, fuego del arfnuerzo. estas imagenes fueron duras, porque son una rnetafora del mundo de mi abuela, velado el alzheimer . .

Par

abuela famiiia

iard€ sombra

! Las

etiquetas

mas populares ~Creat~ve Commons i 8U'Sv3f

Explorar.

L.ugar2s! U:tirnqs f' dias I Este mes

Ayuda

Norrnas'de ·ra comUflidad ! 8 fore de ay~d8 j Pregunt3s fre:L;s,nfe-s i Mapa eel s;tc 1 Ayuda p-0:- ~rreD E?:sct 6nlCQ r

L 'ALZHEIMER

COMUNICACIO AMB EL MALAL T ADAPTACIO A L'ENTORN

NURIA DOMINGO AMPARO LOPEZ

.

Presentaci6 Int rod·'UCCIO

.' .

pagina 4 ',.

paglna 5

L'importancia d'adaptar I'entorn

Conclusions

Poesia

pagina 12

:

pagina 17

pagina 18

" Guidar es una de fas experiencies mes dignes i mereixedores de reconeixement per part de fa societat "

Aquest es un treball en equip sobre la malaltia del Alzheimer. Ens forma i orienta com futuresauxiliars de,geriatria.

Eis pacients amb Alzheimer necessiten amor, paciencia, autocontrol i empatia, qualitats que creiem tenir, de no ser aixi no triariem aquesta professi6.

Pot que no estigui reconeguda aquesta labor pero, la .satisfacci6 que ens produeix el dedicar el nostre temps- i estima a qui ho necessita, ja es per nosaltres gratificant. .

Posem tot de la nostra part i fem aquest treball el millor que sabem esperant que sigui del gust de les nostres instructores, Torrents i Victoria.

Agra'im I'oportunitat que se'ns ha ofert al ser seleccionades .para aqu~st curs d'Auxiliars de Geriatria professi6 que portem al cor.

GRACIES

Les malalties avancen van perden la capacitat de pensa, de recordar, de comprendre i de prendre les decisions mes comuns, de fa vida quotidiana com vestirse, allmentar-se banyar-se arreglar~se i que es perden en I'espai i el temps.

Les alteracions del cervell tenen afectes fisics que fan minvar gradualment la capacitat de les persones' cada vagada tenen mes' dificultat per· tenir cura d'ells mateixos, depenen totalment de les persones que cuiden. I

Cada malalt respon de manera dif~rent, mentre en uns malalts en un proces . rapid i d'altres es molt lenta, podem port;:! una vidacasi nor~al durant molt de temps.

EI benestar dels malalts depE'm com se els cuida de I'entorn de les seves necessitats, amb de mantenir els malalts amb condicions 6ptimes per una vida mes confortable, em fet unes recomanacions que poden dur a practicar a domicili de les persones afectades.

La malaltia de Alzheimer es una malaltia neurodegenerativa, es el tipus de dem€mcia frequent del envelliment i un gran problema de SalutPublica. Alois Alzheimer va descobrir aquesta malaltia ef 1907 basades en les dades cliniques d'una dona que va morir als 55 anys despres de patir una demencia progressiva.

el

Inicialment queda definit principi anterior als 50 anys. EI augment de la e,xpectativa de vida, va fer que las manifestacions es presentessin en la poblaci6 mes vella. Es una alteraci6 en la estructura insidi6s d~, curs lent i progressiu.

i funci6 del sistema nervi6s central d'inici

Una noticia publicada en febrer del ri1ateix any, diu que les pla,ques del Alzheimer es podem formar en un sol dia. Aquest estudianota que el mal neuronal relacionat es don~ poc despres. Segons 'els ultimes informes, aquesta malaltia es forma molt mes rapida del que era previst. Quan se formen les plaques el,mal es molt evident, casi de manera immediata. Comenten tambe que aquesta es una gran trobada que te gran' valor i importancia per el desenvolupament dels tractaments per la malaltia del Alzheimer. Reforcen la idea de que atacar les placa Amiloidea ajuda les cel-lules nervioses. Aquest no es el unic cas cerebral relacionat amb el Alzheimer, altres caracteristiques s6n els canvis en les- prote"ines Tau que donen una· base per I'ordenador funcionament de les neurones en el cervell. U~s prote"ines Tau poden desorganitzar-se i formar nusos que provo cant la mort de las neurones. ' Molt aviat comen~aran uns estudis sobre les funcions de aquest nusos i utilitzaran mateixa tecnologia que va portar el descobriment de las plaques. ' Que hi ha una predisposici6 genetica, un virus d'acci6 lenta i agents infecciosos, toxines ambien~als i canvis immunologies, ames d'altres factors. Estan sotmesos a investigacions per aconseguir des pres una intensiva recerca aixo es una possible cura a la malaltia de I'Alzheimer.

En la malaltia del Alzheimer s'observa una,atrofia cerebral difusa que predomina en las arees de associaci6 amb relativa conservaci6 de las regions motora primaria, . sensorials i visuals. La degeneraci6 cortical difusa esresponsahle del deteriorament de les funcions del sistema nervi6s i las modificacions de la personalitat. Es caracteritza ,per un trastorn cognitiu inicialment lieu, problemes de memoria que condueix al deteriorament global de la persona. Aquest mal acumulat per anys va deteriorant la capacitat amnesica i all6 defermina els quadres cognitius inicials, la demencia i en capacitat ffsica final.

1. Fase inicial: fomentar les aficions habituals de la activitat f1sica, excursions, viatges, treballs manuals, lIegir, televisi6, puzles, etc. S'ha .d'insistir 8mb la lectura . curta d'acord les' seves possibilitats, la escriptura i passatenips per estimular la seva atenci6. 2. Fase moderada:la comunicaci6 es mes complexa, tenen dificultat per comprendre el lIenguatge mes senzill, en concret les paraules i frases curtes. Es important mantenir un contacte visual i deixar-Ii temps per 'donar una res posta. 3. Fase de gran dependencia: les ajudes han d'estar dirigides els malalts buscant-Ies ·Ia maxima comoditat. Tenim que aprendre a comunicar-se amb ells i fer entendre amb gestos. 4.

Fase terminal: el malalt generalment deixa de comunicar-se, s'agreuja la seva fragilitat fisica. Un simple refredat, deshidrataci6 pot empitjorar la seva situaci6 . ,

EI Alzheimer si es diagnosticat a temps es pot pal· liar. EI seu avam;, amb una atenci6,' especialitzada, exercicis i terapia. S'ha de pensar sj existeix la possibilitat d'atendre al l1)alalt en el domicili 0 ingressar-Io en un centre. La cura a casa exigeix una serie de adaptacions per facilitar, que el pacient desenvolupi a casa les AVO quan encara es capay de fer-Io. Eis afavoreix evitar la confusi6, les caigudes, accidents etc . .La perdua de memoria, amagar els descuits, els canvis d'humor, es yan fent frequents. Quan s'aprecien aquests, hem de preocupar-nos per saber que provoca el canvi. Normalment aquestes reaccions s6n la forma en que el malalt expressa les pors, angoixes davant un fet, 0 un simple gest que no pot entendre. Una pregurita;' un soroll, el no reconeixer j el oblit, pot ser la ra6 d'aquest canvi d'humor. Front aquesta situaci6 hem tractar':'los amb amor, agafar les mans don ant suport i afecte transmetent105 seguretat i protecci6. . S'han de considerar com "nens" per tant no hem d'intentar raonar amb ells insistint perque, si .ho fem nomes aconseguirem augmentar la 'seva confusi6 i empipada. Normalment aquests pacients repeteixen les mateixes preguntes i actes. Ho fan perque es aquesta la manera d'afirmar-se i estar a la realitat. Quan tenen interes en una questi6 es necessari respondre a seva pregunta i neguit. )

Hi ha que motivar-Ies en tot moment, ajudar-Ies·. con exercicis de memoria per. trobar altres arees cerebrals que no esten danyades per la malaltia. Contribuir a mantenir la percepci6, l'atenci6, aprenentatge, l'observaci6, afavorir I'interes del malalt per les coses, doncs aixo estern ralentitzant la degeneraci6 neuronal. No es acons~lIable els pacients d'alzheimer el canvi de seu espai habitual. Si ho fern estern ajudant a una rapida progressi6 de la malaltia. Eis canvis per l'adaptaci6 d'entorn es inevitable. Simplificar els mobles, deixar espai lIiure per mobilitzar-se per evitar qualsevol mena d'accident 6 rise. Es vital organitzar a seva vida· de forma rutinari, amb exercicis, lectura, puzles senzills, escoltar musica reconeguqa, intentar dibuixar'mobles' 6. coses que tingui en I'espai habitual. Recordar-li a sovint on estan els objectes que utilitza varies vegadesal posar-Ies sempre al mateix 1I0c.

dia i

Ajudar-Ios a recordar els nomS de lespersones del seu entorn amb fotografies dels familiars, amics etc ...ja que la seva memoria visual pot tenir-Ia conservada. Si pregunta per alguna cosa hem d'enfocar I a resposta en formad'activitat. Ex: Quina hora es? La hora de menjar, banyar-se, ficar-se aillit, Passejar etc. Aquestes activitats s6n punts de referencia, perque I'horaen si per ells no representa res. Sovint els hi direm en quin dia estern, s'es la tarda, mati 6 nit. Aixi els orientem en el temps, tambe posar-Ies calendaris a la vista i rellotges.

EI cuidador ha d'anar dient-Ii al seu pas' per les habitacions on es troba (estern ala sala, cuina, bany, etc.) es orientar-Ios respecte I'espai. La comunicaci6 amb el pacient orientativa, estimulant, i afectiva.

d'alzheimer

ha de ser f1uida, tranquiI'la,

A I'hora d'enllitar-Ios , els hi direm que es de nit, hora de dormir. Farem que orini abans d'anar a dormi aixi evitarem que ho faci al llit. Si esta inquiet, podem ajudar-Ios a dormir repetintque estan molt cansats, que pesen les parpelles i brac;:os, aconseguirem relaxar-Ios. Hem de tenir present sempre que un malalt de Alzheimer s'ha de tractar amb molta paciencia i carinyo. Parlar-li pausadament i .amb c1aredat.

No infervindra constantment en la seva manera de viure donar-li temps per realitzar el que em manat de fer. Establir una comunicaci6 mes eficae; possible. Com prendre las. seves necessitats a mesura que augmenta la seva dem€mcia. Acaben ambia memoria recent i remota abolides. ,,' EI lIenguatge no es mes que un " balbucejo "sense control en els gestos i dificultats per menjar i ,controlar seus esfinters. Les seves activitats desapareixen totalment i acaben en el llit.

Iden~ificar-se al dirigires al pacient i mirar directament, proporcionant un ambient relaxat i animat, evitant els sorolls i distractions. . Quan els hi donen instruccionslo farem amb treballs redu"its senyalant objectes i assegurar-Ios de que presten atenci6.

Identificar una determinada comprendre millor al malalt.

comprensibles,

conducta quan demana alguna cosa. Escriure per

No intervindran mai sense donar abans I'oportunitat de fer les coses sols. Despres d'intentar:-ho sin6 podem selles ajudara. Ser comprensives i tolerants, no renyar-Ios n'averganya-Ies comentaris negatius davant d'ells: Tenir en compte capacitat.

I'esfore;' que fan per entendre'ns

i tampoc es pot fer

de les seves limitacions

Es dolor6s, e~gotador i extremant el cuidat d'aquestes malalts. Veure com es van degenerant-Ios as seves ments i els canvis tant rapids que pateixen. Sobre tot a I'ultima fase, on la seva agressivitat es frequent ' Es necessita molta cor'nprensi6, paciemcia, tendresa, no obi idem que per sobre tot s6n essers humans. ' Ja s'ha comentat que I'entorn s'ha d'adaptar cognitivament i funcionalment possibilitats del pacient. La comunicaci6 no s'escapa d'aquests principis.

ales

Eis metodes de comunicaci6 son relativament senzills i facils d'aplicar. Es pot facilitar en gran manera si es tenen en compte un seguit d'as'pectes practicsgenerals quant a forma i contingut.

Les alteracions sensorials i motores exerceixen capacitats decomunicaci6 de les persones.

un efecte

negatiu

en les

La dis.minuci6 dela visi6 i de l'audici6 i la lentificaci6 i reducci6 de Is moviments fan q)"l~Ja cOrrlunicaci6 i el contacte social es modifiquin i tendeixin a reduir-se . . /' .

"

Evitar I'excessiva proximitat, ja que la interacci6 especialment es pot sentir envci"iten la seva intimitat.

resulta molt dificil d'evitar,

Evitar tambe les distancies que possibiliten la comunicaci6 per6 que impliquen un esfory mes gran. Las grans distancies, fan que fa comunicaci6 esdevingui dificil tot i que perm~tin mantenir la privacitat.

Una ubicaci6 angular permet una interacci6 confortable, aix6 se facilita pauses i silencis menys anguniosos.

A la residencia establir grups de pacients per mitja de la distribuci6 d'espais i mobles. Una bona ubicaci6 de sofas, cadfres i butaques facilita la interacci6 de las persones. En una residemcia es poden distribuir els mobles ar:nb I'objectiu de crear particions dels grans espais. .

La validaci6 constitueix una terapia de comunicaci6 amb els pacients afectes d'alzheimer' i malalties relacionades. Va ser desenvolupada per Naomi Feil, de Cleveland, Ohio, a partir d'experiemcies dutes a terme entre 1963 i el1980 ( Feil, 1993) La terapia de validaci6 es basa en una actitud de respecte i empatia envers els pacients i es fonamentaeh un seguit de principi. L'objectiu es de desenvolupar tecniques de comunicaci6 amb empatia amb les persones dements per restablir la dignitat, reduir I'ansietat i prevenir I'abandonament. Cad a persona' es (mica i ha de ser tractada com un individu especffic .. La conducta observada noes simple resultat de canvis anatomies esdevinguts en el cervell, sin6 la combinaci6 de canvis fisics, socials i personals que tenen lIoc aillarg de la vida. Eis sentiments dolorosos que siguin reconeguts i validats disminueixen en el seu efecte negatiu. L'empatia crea confianc;a, redueix I'ansietat i restableix la dignitat. La terapia de validaci6 preten oferir una aproximaci6 diferenciada, en la qual el cuidador te en compte un seguit de principis: Mai no discuteix 0 s'enfronta amb el pacient. No intent que el pacient es faci una idea sobre a seva conducta anomala: L'estimulaci6 cognitiva es ani mar l'acci6 0 l'execuci6, representaun tipus de gimnastica cerebral. . La terapia cognitiva te un objectiu; realitzar intervencions globals que tendeixen a estimular i mantenir les capacitats mentals, com tambe a obtenir un millor rendiment eognitiu' i una millor autonomia personal. '

Les eapaeitats museuls.

neuropsicol6giques

es poden

"Busco canviar l'irremeiable Com guarir-me amb les mans en un diluvi. Alhora que afloren endevines en el meu pit trobades sensacions. En la lIum de la teva mirada em vaig perdent, No permetis que la meva ment es quedi So/a ...molt sola sense records."

exercitar

eom s' exerciten

els

RECOMANDACIONS

GENERALS PER MANTENIR L'AUTONOMIA DELES PERSONES AMB ALZHEIMER.

No conve canviar I'estil de vida que portaven abans de la malaltia, es·,tracte mes aviat de fer-Ia mes senzilla. .

Es util adaptar I'entorn ales seves necessitats procurar una bona il-luminaci6, eliminar els sorolls inutils que no hagin tants mobles, ni elements decoratius .,

Es bo de mantenir fa rutina, I'horari, I'ordre es molt important no canviar mai les coses del seu lIoc que habitualment fen servi. , .

S'estableixi una rutina diaria mes faci!o Aix6 tambe els ajudara a reduirels periodes d'ansietat.

EI cuidador' ha de saber organitzar-se mateixa.

per cuidar els malalts

cuidar-se

ella

Eis malalts d'alzheimer s6n molt sensibles al c1ima existent al seu voltant. Entorn fisic, emocional i social adaptat afavoreix el seu funcionament diari .Es I'ambient que ha d'adaptar-se ales seves capacitats dels malalts d'alzheimer i no al reves.

L'entorn ha de ser senzill, estable i segur, facilitar-Ios I'autonomia i fer agradable la vida d'aquest malalt .Que la casa sigui senzilla i personal per ajudar-Ios en la vida diaria. Es -necessari organitzar el seu espai vital ,amb sentit comu sense fer canvis bruscos que pugin despersonalitzar el seu entorn. Laadaptaci6 s'ha de fer de manera gradual la rutina ha de ser la base de les seves activitats a de ser el mateix, de la mateixa manera el mateix 1I0c, cal mantenir al mateix els habitats i els automatisme. Eis objectes personals i els records formen part de la seva identitat i els ajuden a saber que s6n, on s6n si no fas aixi , la easa es pod ria convertir per ells un 1I0c de desorientaci6 .Es convenient tenir, 1I0esvisibles, fotos de familia, cal mantenir sempre un t6 de veu tranquil, perque les veusfortes els podrien semblar amenac;ad.ores, evitar que hi hagi massa gent 6 gent desconeguda; aix6 pot provocar. una situad6 de nerviosisme. .

Es important aconseguir que I'ambient sigui estimulant, intentar aprofitar al maxim la lIum del sol, quan es possible iI·luminat adequadament la casa .Calendaris amb numeros grossos, perque ho puguin veure facilment. Eis rellotges de paret han de tenir els numeros grans. Es important posar-Ios cada cia el rellotge de polsera, mai oblidar que han de dur les ulleres i I'audiofon.

A mes de la perdua de memoria, tambe tenen trastorns en la coordinaci6 dels moviments, poden eaure escales avail. Eis Hoes poc iI'luminats $on perillosos, particularment 18cuina, escales, les habitacions, el bany, terrasses i balcons. Cal tancar les habitacions on no hagin d'entrar, per6 hem de deixar obertes les que utilitzen ells. Cal treure els mobles que tinguin eantells punxeguts, les taules el gerro que·se'ls ha de prendre de les mans, cadires poc estables, els mobles han d'estar ben subjectats i la lIum estiguin fixos a la paret i que no hi hagi fils per terra. Cal treure les estores i no tenir el terra mullat ni encerats . No deixar coses al passadis ni a I~~ escales per poder tenir el pas sempre lIiure. Eis objectes superflus per evitar que tinguin la sensad6 d'estar massa tancats.

Poden deixar-se oberts I'aigua , el gas ,Ia nevera, sortir per la porta i no saber com poden entrar.Cal guardar els objectes petits, tallants 0 punxants i electries, com ara botons, agulles tisores gabinets, torradores ja que poden fer-se mal. Cal tenir cura dels radiadors i treure els que s6n electrics ja que poden provocar cremades tots els radiadors han d'estar fixats ales parets .Guardar els documents importants en un 1I0c segur, cal tenir fotocopies dels documents i que els porten a la cartera, duplicaci6 de les claus i ulleres.

Es millor deixar nomes les coses imprescindible,allavabo i sempre les coses al mateix 1I0c,el raspall de les dents, el dentifrici, el sab6 les tovalloles,es convenient que les aixetes tinguin dues sortides freda i calenta s'identifiquen facilment. ' ,

Es convenient posar adhesius perque no rellisquin al terra de la banyera i per terra. Agafadors de colors que els ajudin a entrar ala dutxa i a la banyera. EI terra sempre ha d'estar sec. L'estora names s'ha de posar en el moment de sorti de la banyera 0 la dutxa. Sempre hi ha d'haver un lIuril ences, tant de nit com de dia. ,

,

'

-

Cal desar en un armari tan cat la maquina d'afaitar, donar-li el moment quant estiguem al davant. ", ' '

Cal tancar la farmaciola amb c1au 0 desar-Ia en un 1I0cfora del seu abast per evitar que I'obrin. '

. La cuina pot se un 1I0cpie de perills. Cal estar sempre perellsi de prop.

Cal evitar, si es pot, la cuina de gas. Esmillorinstal'lar deixar sempre el gas tancat.

vigHar-los molt '

una cuina electrica i

Cal vigilar que no posin olles buides al foc no d,eixar el foc ences i que no es cremin entrelJreles olles,

Es preferible regular I'escalfador d'aigua a una temperatura baixa, no sabem graduar adequadament I'aigua calenta i,freda es poden cremar.

Cal tenir tancats amb clau tots els objectes i productes perillosos quan no es facin servi. Quans els trastornssiguin mes evidents i els malalts puguin trencar coses, gots, gerres setrilleres. Es util deixar obert alguns armaris i calaixos per trobar les coses no perilloses que fan servi cad a dia, no s6n de canviar mai de 1I0c,els pot crear ,confusi6.Es molt util els dibuixos enganxats a la porta armaris de la cuina. Mentre,ells siguin a la cuinael terra no ha d'estar mullat.

Les escaless6n un perill perque poden provocar caigudes. Han d'estar ben iHuminades. Es recomanable anar davant d'ells quant les baixin. Gal instal'lar passama a cada costat evitar els graons relliscosos .

-

Treure les baldes de les portes interiors per evitar que quedin tancats per dins. Les finestres han de tenir un sistema de seguritat, cqnfonen la finestra amb la porta. De vegades cal posar-Ios alguna limitaci6 perque no entrin en 1I0cs perillosos de la casa. .

EI passad'i~ es un 1I0c de pas, ha d'estar ben il·luminat no hi ha d'haver gaire elements que obstaculitzin el pas. Es convenient aprofitar-Jo per fer-hi passejades quan sigui mes aificil sortir de casa, es util passar-hi passamans de colors. Per afavorir la seva orientaci6,podem posar bandes a terra per' indicar on es el dormitori i la cambra de bany.

Eis cotxes poden comportar riscos, poden treure el fre de ma 0 tancar-se dins,per tant es important deixar el cotxe tancat i deixar les claus fora del'seu abast. Gal tenfr atenci6 especial amb les piscines els boscos i les vies del tren i 1I0csen hi ha , molta gent.

No es volen canviar de roba perque no recorden quants dies fa que duen, per aix6 ala nit un cop,posar el pijama, treurem la robq bruta,i esperem que dormi per treure-Ia'n. ., . . '. Es millor treure de I'armari el que no sigui de temporada perque tri'in la mes adequada pel temps que fa . Obrint les finestres i comenten el temps que fa, conve deixar nomes dues mudes de cada pe<;a. Gada vespre traurem la roba per a I'endema i els deixarem preparada. \

Es possible que s'oblidin de I'ordre que han de seguir,per vestir-se 0 que es posin dues peces iguals. EI proses de vestir-se coHocantia roba que han triat el vespre, de manera que puguin anar agafant la pe<;aper pe<;a.

Gal substituir tot el que no es sapiguen cordar botons cremalleres i cordons, les peces dificils de posar, es millor substituir-Ies per peces mes senzilles, colis amples, punys sense botons,una goma elastica en 1I0c'de cintur6. Tenen costum de despullar. se sovint,els posarem unaroba interior dificil de treuretsamarreta,mitjons,camises i vestits cosits fins el coil.

No s6n practicament capac;os de vestir-se s61s intentarem que es posin com a minim, les peces de la part de dalt. Si no s'aguanten assegut, els vestirem comenc;arit per la roba de la part inferior asseguts aillit. A vegades pot ser diflcil vestir-Ios.

Hem'de ser pacients,no hem d'anar amb presses hem d'intentar que el bany sigui per ells un, motiu de benestar. Cal respectar~los si tenen vergonya i deixarque es treguin ells mateixos la roba interior.

Com mes avanc;a la malaltia mes complicat es banyar-Ios . CoHocarem una taula a la banyera per seure. Sempre que sigui possible,substituirem la banyera per unadutxa amb una cadira adaptada. Eis eixugaremi els vestirem asseguts en aquest taul6, I'agafador de la paret ha de ser d'un color viu i d'un material rug6s. '

La cambra de bany es un lIocperill6s a causa de caigudes. Cal procurar que la cambra de bany estigui ben i1·luminada, el terra estigui ben ~ec. Pass,ar I'estora nomes a I'hora del bany estigui ben iHuminada,el terra estigui ben sec. Passar I'estora nomes a I'hora, del bany i vigilant que quedi ben fixada a terra. S'han de coHocar agafadors ben visibles,al costat de,la banyera 0 de la dutxa.

Si tot alxo continuen sencer saber com fer-Io els ajudarem perque agafin confianya,els mostrarem com corre I'aigua, els la farem to~r. Eis deixarem sempre les coses al mateix 1I0c i no els canviarem les marques, ni els colors,les aixetes amb colors di~erents,l'aigua calenta color vermeil, I'aigua freda de. color blau. Un cop acabat,posar-Io en una cadira davant del mirall perque ells mateixos s'arreglin.

Si no son capac;os d'aguantar-se' quant ~stan asseguts,haurem de buscar I'ajuda si be no sempre es possible,intenta aconseguir un elevador electric 0 mecanic. En un estadi mes avanc;at de la malaltia els haurem de renta al llit, posant un plastic damunt del matalas.

Per les sopes utilitzem bois, per evita que ers plats rellisquin posar unes estovalles individuals, I'ambient ha de ser tranquil i el menjador ben il·luminat. Eis menjars han de ser variats, al seu gust i rics en fibra, procura de que vegin prou, cal vigilar la perdua de peu.

Perque no s'embrutin, si anem a menjar fora de casa els podem posar un tovall6 al coil. Si tenen problemes amb els coberts els donarem d'un en un. Eis servirem el menjar tallat a trossos petits. Amb els solids haurem d'aixafar el rnenjar amb la forquilla, taHar la carn a trossos petits. Sia pesar de triturar-loS el menjar teneri problemes per empassar-:-se . Cal comprovar sovint ,I'estat de la boca, i tambe la dentadura.

,

,

Si el~ costa estar-se quiets a I'hora de menjar caldl'a que bloquegern la cadira a la taula. Si durant el menjar s'aixequen posarem el menjar en un plat termic. $i volen menjar continuament perque no recorden que ja ho han fet. Si persisteix la perdua de gana conve consultar el metge.

Les persones grans isobretot si son malalts de ALZHEIMER,tenen leshores de son molt fraccionaqes i s'aixequen sovint durant la nit. Hemae 'tancar amb clau les. portes que no vulguem que obrin. Conve assegurar les tanques' de la porta 'del carrer,finestres i balcons ..

Poden posar a la porta del lavabo,a I'alc;ada dels. ulls un dibuix d'un 'vater ben gros. Es bo deixar la porta oberta i la Hum ences a l'habitaci6 i el passadis.

Cal revisar I'estat del peus,canviar-Ios les sabates per unes mes c6modes que subjectin be els peus i que no tinguin tal6 i':ltentar que surtin al carrel' cada dia. Si no han fet servi maiajudes per caminar basta 0 caminadors,els sera dificil aprendre a utilltzar-Ies per6 car intenta'r-ho.

La familia s'ha d'adaptar el seu ritme i no a I'inreves, cal deixar-Ios el temps que necessitin per fer-ho tot amb tranquil·litat. Porta una vida senzilla els ajudara a mantenir-se actius. D'aquesta manera seran mes felic;os i tindran mes autonomia. Fer cada dia migdiada ajuda disminuir els problemes, facilitar-Ios ales activitats que ells mateixos poden fer, vigitar que duguin les ulleres i audiofons.

Les activitats han de ser senzilles, sortir a passejar mentre encara sigui possible, mirar un album de fotografies i parlar de quant eren joves, persones conegudes ,es util fer jDes d'associacions. Cal tenir en compte que les activitats han de ser curtes. No es bo obligar-Ios mai a participar en les activitats, si no \/Olen jugar, cal respectar-Ios i intentar substituir ambun I'altre joc que Ii agradi meso Cal suprimir les activitats que no pod~n fer be i mantenir nbmes les que saben fer. S'ha d'evitar que hagin de triar i que hagin d'aprendre coses noves; hem d'intentar tranquiHitzar:-los i deixar que es moguin amb IIibertat.

Alimentar el nostre cervell es vital per mantenir les nostres neurones actives i aixi evitar 0 retrassar aquestes malalties. -

. Hem de tenir clar que hi ha una serie d'activitats que prevenen la malaltia d'Alzheimer.

• • • • • • • • • • •

•

L1egir molt. Treballar la memoria. Fer exercici. Passejar I'aire lIiure. Practicar el auto control. Evitar I'estres. Activar les relacions socials. Alimentaci6 sana. Practicar empatia. Tenir una casa correcta, sense barreres arquitectoniques, I si es possible tot a planta baixa. Tu ets el.teu amic "Cuidat"

En un recondito rincon de mi mente . Tembloroso ala viQa imploro Que tus recuerdo$,conmigo queden, Pues tus recuerdos,. conmigo queden, Pues viendo mi dolorosa realidad Ya no Ie teniO alamuerte, Solo lema perdert~ en mi memoria .. Ahora que te amo sin medida. Ahora que· se merecen los recuerdos, Acorralado estoy por el olvido Que precoz corroe mi m~moria Y despojandome va, mi preciado tesoro.

FASES I SIMPTOMES DE LA MALALTIA

ALZHEIMER

Teresa Fuentes Lidia Corominas CoHaboraci6: Victoria Vendrell.

INDEX

3.

FASES I ETAPAS DE LAMALALTIA. 3.1 SIGNES D'ALERTA

DE LA MALALTIA.

3.2 FASE INICIAL. 3.3 FASE MITJA. 3.4 FASE AV AN<;ADA I/O TERMINAL.

6.

POESIA

1.1NTRODUCCI6~ Les primeres dades que disposem en relaci6 a la Malaltia d'Alzheimer daten del 1902, de lIavors a en9Ci, la tecnologia i avan~osmedics ens han facilitat mes dades sobre la seva evoluci6. Ha estat catalogada Gom a demencia, bogeria...es tractava ~ des de centres psiquiatrics i la seva evoluci6 era desconeguda. Ara coneixem que la Malaltia es una atrofia cerebral progres$iva, bilateral i difusa; que afecta al neocortex de les regions dels temporals,parietals i frontal. L' evoluci6 de la malaltia es relaciona en la lesi6

i destrucci6 dels les neurones

.cerebrals afectades. Es evident que les fases i la seva simptomatologia esta IIigada a les parts del cervell afectades.Tenint en comte que l'afectaci6 neuronal engloba el conjunt de les funcions cognitives: memoria, coneixements, pensaments, lIenguatge, relacions familiars i socials .....

EI nostre funcionament

fisic vital depen del bon funcionament de la nostra

ment. L'evoluci6 de la malaltia depen de l'afectaci6 neuronal i la seva traducci6 fisica i funcional. S'han diferenciat tres fases i/o etapes. La Malaltia d'Alzheimer es la causa mes frequent de demencia en els ancians, ,

es molt rara en pacients joves.

2. EVOLUCI6 DE LA MALALTIA. L' etiologia de la malaltia es multifactorial i intervenen tambe diferents factors de rise: predisposici6 genetica, edat, factors exagens( TCE)

ito ambientals que

afavoreixen el seu desenvolupament. Mentre s'investiga aquesta malaltia, es v~n incloent mes factors de risc.Cada cop es mes evident el factor de rise vascular ( diabetis, hipertensi6, dislipemies, dietes riques amb greix ....) Un altre factor important en la seva evoluci6 es la "Reserva cognitiva". AI lIarg de la nostra vida desenvolupem la nostra capacitat cognitiva amb I'aprenentatge. Des que naixem el nostre sistema nervi6s central (cervell,cerebel...) treballa amb la informaci6 que disposa, necessita, precisa. Les persones que tinguin major capacitat .cognitiva natural i adquirida

amb coeficient

inteHectual,bagatge c~ltural, estudis

academics, participaci6 en activitats ludiques tenen menys rise de patir la malaltia. Aixi dues persones poden tenir la mateixa quantitat de lesions neuronals, pera una d'elles pot mostrar-se mes malalta, es a dir, amb mes simptomes que una altra, que disposa de mes reserva cognitiva. Per tant l'evoluci6 de la malaltia tambe dependra d'aquests factors que hem de tenir en compte. L' inici de la malaltia es imprevisible i evoluciona de manera diferent en cada cas. No tots els sfmptomes es donen des del principi sin6 que a mesura que va evolucionant les fases apareixen nous simptomes, cada vegada mes greus.

3. FASES I ETAPAS DE LA MALALTIA.

EI diagnostic. en el seu inici es fa molt dificil per la complexitat de la simptomatologia. La resposta personal del malalt i altres factors anibientals, com per exemple que el pacient tingui el seu costat familiars

0

cuidadors que detectin

preco~mentels primers simptomes de la malaltia.

L'associaci6 d'Alzheimer d'Estats Units va publicar unes IIista amb els 10 signes d'alerta d'aquesta malaltia.

1.

Perdua de memoria que afecta a la capacitat laboral.

2.

Dificultat per a portar a terme tasques familiars.

3.

Problemes amb el lIenguatge.

4.

Desorientacionsen el temps i en lIoc.

5.

Enteniment pobre 0 disminui't.

6.

Problemes de pensamentsabstractes.

7.

CoHocaci6 de coses en lIoc erronis.

8.

Canvis d'humor i en el comportament.

9.

Canvis de personalitat.

10.

Perdua d'iniciativa.

3.2.FASE INICIAL DE LA MALAL TIA. La simptomatologia es lieu, el pacient es pot valdre per si sol per realitzar les activitats de la vida diaria, pero no pot viure sol. Es produeixen perdues de memoria recent. No es recorda on s'han deixat les coses, inclus objectes de valor, s'obliden cites, encarrecs, aixetes d'aigua obertes, foes encesos. No recorda ales persones que fa poc que ha conegut, ni aprendre a utilitzar el funcionament dels nous electrodomestics. Alguns pacients s6n conscients de lesdificultats que tenen, la qual cosa els hi genera frustraci6 i ansietat. No es aconsellable fer canvis en I'entom habitual ja que podria ser desastr6s, com un canvi de residencia. Es podria accentuar la simptomatologia.

-

En aquest periode es fa el diagnostic i la valoraci6 per iniciar el tractameht amb alguns farmacs (experimentals), En aquesta fase els familiars i el propi pacient es preparen per l'evoluci6 de la malaltia: es redacten els testaments vitals, es realitzen reformes en la liar, es a dir, preparaci6 per ales

dificultats i necessitats que genera la malaltia. EI pacient

coneixera la seva patologia en funci6 de la seva disposiCi6fisica ,mental i cognitiva.

3.3 FASE INTERMIT JA DE LA MALAL TIA. Les alteracions cognitives s6n molt obvies i ja no existeixen dubtes sobre el seu diagnostic. Eis simptomes s'engraven mentre la malaltia avanya, els pacients al principi poden realitzar tasques amb certa independelncia , com anar al bany, pero requereixen ajuda en activitats mes complexes, com fer gestions bancaries, les comp~es

.

Les alteracions neuropsicologiques s6n evidents: MEMORIA:

Deteriorament de la· memoria recent, remota, immediata, verbal,

visual,episodica i semantica. AFAsIA:

trastorns de I'esfera del lIenguatge. Dificultat per mantenir una

conversa f1uida. APRAxiA:

afecta

a la memoria constructiva i 0 funcionaJ. Perdua

deteriorament del moviment intensional dels membres. AGNOSIA: Perdua de la percepci6 de temps i de I'espai.

Aquestes alteracions s6n un perfil neuropsicologies que rep el nom de Triple A o Triada Afasica-apraxia-agnosia. Es produeix tambe simptomatologia conductual: es poden manifestar actituds violentes en persones que no ho eren. AI final d'aquesta etapa el pacient es incapay de treballar, si encara no estar jubilat. L'orientaci6 a la realitat es un metode de tractament de les alteracions de la memoria. A traves de l'estimulaci6 d'aquesta, els pacients recorden les seves dades i entorn. Se'ls organitza

activitats, com agendes, cartells informatius i tota mena

d'indicacions per facilitar la seva autonomia en la vida diaria.

3.4 FASE AVANCADA I/O TERMINAL~ Durant tota la malaltia la musculatura. es deteriora, pero a la fase finall'esquena es f1exionacau endavant i el pacient camina amb lentitud ,i com a consequfmcia de tot aixo augmenta la probabilitat de caure i la immobilitzaci6. En la fase mes avanyada aquests simptomes fan que el pacient quedi enllitat. No pot alimentar-se ni hidratar-se, no sap utilitzar els coberts de forma correcte. No es pot vestir ni"sap escollir la roba adequada, a l'estaci6 de I'any. No te cura de la higiene corporal. Te incontinemcia urinaria i fecal. No parla i si ho fa emet

0

diu paraules sense

sentit. Tenen un intens trastom de la s6n: deambulen a la nit i dormen de dia. Finalment arriben a no poder comunicar-se en absolut. En aquesta fase s6n propensos a agafar pneumonies, infeccions d'orina, ulceres de cubit. Totes aquestes complicacions els pot portar a la mort. La malaltia de l'Alzheimer evoluciona aproximadament entre els set i els deu anys encara que es coneixen casos en els quais s'arriben abans a I'etapa terminal, entre quatre i cinc anys, i ,d'altres poden sobreviure fins vint-i-un anys

4. S~port i Ajuda. Tenint en compte la complicaci6 que presenta la malaltia d'Alxheimer consideren important el suport que rep el cuidador per entendre els sindromes i las fases que hem explicat per aixo es molt importa'n que tant la familia com el malaltd'alxheimer estiguen recolzats per programes d'ajuda social. L'associaci6 de families de malalts d'alzheimer de TARRAGONA (A.F.A.T.) i la funci6 la caixa Tarragona compleixen un programa d'ajuda mutua ales comarques de Tarragona que es un grup d'ajuda mutua (GAM). EL GAM. Es un conjunt de persona que comparteixen un mateix problema de salut i social i miren de buscar solucions Eis objectius del GAM s6n millorar la qualitat de vida, tant del cuidador com del malat creen un espai

5.COMENTARI

DE L'ALZHEIMER AL CIN·EMA.

AI cinema s'han fet varies peHicules sobre el tema de l'Alzheimer, "EI diario de Noa" dir: Mark Johnson, ,Lynn Harris. USA 2004.

L'accio es situa en una residemcia d{3 nivell mas aviat alt. Un senyor visita periodicament a una senyora que pateix la malaltia d'Alzheimer, Ii dona conversa, Ii lIegeix un IIibre que es labiografia d'una dona. Ho fa amb tendresa i molt carinyo. AI final de la peHfcula es descobreix que la biografia, es la de la senyqra "Noah" i que la persona que Ii lIegeix es el seu marit, pero ella no es conscient perque esta en una fase molt avanyada de l'Alzheimer.

Voldria ballar amb les teves tristeses abrigar-te en les teves nits amb amor periJ veig que no em reconeixes ja, mare aquesta malaltia malelda que causa tant dolor

i quan

et

EI meu cor de por bombeja esperanqa la teva mirada perduda em fa sofrir periJ jo soc com aquell tapfs, aquella taca que segons la miris ni saps perque esta alii, com aquell aguila que es perd en la muntanya, les meves paraules son nanes d'un bres$ol pobre i se que ni en tens quan algu et pathJ per molt que fugis quan t'amagues, la Uuna aquesta morta, morta de veure't aixf i encara que t'empassis la teva amargor soJitaria ·recorda que sempre jo estare aquf lIuitant aquf darrere de la teva ombra vetllant dia i nit per la teva feJicitClt passant les hores els dies els mesos tement que un dia arribi Nadal, per faltar-li el cantd'aquesta boca vella aquelles nadales que cantem tots volent ser mel de la mateixa abella que de tant cantar ens quedavem sords, estas i no estas aixiJ es el que dol ignores /'afecte que et dona el meu amor parlo les lIetres es moren perque la teva ignores fins que soc jo.

7.CONCLUCIONS. De vegades es molt diffcil detectar l'aparici6 de la malaltia de l'Alzheimer, perque els slmptomes es confonen. Quan apareix la malaltia, i el pacient se n'adona, la reacci6 mes important es de ansietat i depressi6, perque sap que no te cura i acabara per no reconeixer els seus familiars. Hem pogut aprofundir en les demencies i en concret en la malaltia de I'Alzheimer, veure el seu proces i com pot afectar a la persona i al seu entorn. Hem comprovat que els tractaments estan encara en fase d'estudi. La manifestaci6 dels simptomes pot variar de una persona a una altra, aixi com la seva durada. Ens trobem en una societat cada vegada mes modernitzada i evolucionada amb molts aven~os, per6 de vegades hi ha una manca de sensibilitzaci6 per part de la societat envers aquestes malalties i la problematica que generen en les families. Eis cuidadors i familiars fern una gran tasca atenent a la gent gran que te aquesta problematica amb vocaci6, paciemcia i respecte. Ells ens ho tornen amb I'agrai"mentque expressen els seus ulls.

8.BIBLIOGRAFIA.8 [email protected] [email protected] -wwwhipocampo.org/alzheimer.asp.

,ALZHEIMER .

(

.

.

,

Index . " aV1S.....•........... ." . P··o.eSIa ~ ~ ~ , .1 2 P.resen t aclO ~ . " "1' I'11a d e 1s ~entrments . " .'P OeSla .3 Introducci6 ~, ~; ~ ;: ,..,'.........•.............. 4 La cura del'malalt d',Alzheimer i el seu entom familiar i La seguretat del malalt ; ; 5 Alimentar-se : :.~ 6 . 'Vestir-~e i arr~gIar-se i banyar-se i,rentar-se ' , 7/8/9 . . Dorinir i descansar i anar al water(evacuar) I'O . Estar ocupat i sentir-se util ~ ~ , I} Distreure's i divertir-s~ , ~ .' 12, Plans per futur ; ~ ~ ;13 Tenir ·cura d 'unmateix ..•................................................... 14 Institu.cions.~ ' ; 15 ·SAD ~ ;.~ ~ 16 SA TEL ; 17 Centre de dia · ; 18 Reside.ncies ..............•....................................... : 19 Habitatges tutelars ' ; 20 . , d omiCI " '1"Iarla . ............•........................................... . 21 .A tenciO Recursos sanitaris , :.: : ~ 22 Centres sanitaris ; 23 PADES ' ~ 24 "Hospitals de: dia ;.; 25 Ambulancies ; ~'.'..26 Entitats del tercer sector : 27 " Asso.ciacions : : 28 Tallers' i programes i terapies 29. Conclusions .....................................•................................... 30 · . "1a VI'd a d' un aVI." . . HIstorla .31 Bibliografia , ; ' :.32 'J

.

.

,

Dos cuerpos.

Vuelven la vista al pasado

Dos almas.

pero miran a1'presente.

Con decada:s de sabiduria y de esperanzas.

Ella baja y encorvada, con gafas yel pelo cano.

.Dos padres. ,-

EI cop la faz;arrugada,

Dos abuelos.

por penurias ya pasadas.

Con cuatro hijos y siete nietos tras ellos.

Pareja de personas, con mucho tras de si,

Dos viejos.

que tienen esperanzas

Frente a frente.

de mucho mas vivir.

Presentaci6 Les persones afectades d' alzheiroer tenen dificultats per dur a terme les activitats diaries roes simples. Actes quotidians com ara menjar, rentar-se 0 dormir esconverteixen en Unproblema mes 0 menys greu segons l' estadi de la malaltia. Aixi, els familiars i'les persones que tenen cura dels malalts han d' afrontar en realitat nova i complexa per ala qual no estan prepa~ats, i sovint no saben que h~ de fer dava~t de situacions imprevistes. L' objetiud'aquest treball es orientar als cuidadors i contribuir a fer les persones que pateixen la malaltia d' alzheimer puguin .viure al seu domicili com mes temps millor i; alhora, puguin mantenir la propia autonomi,a. ,

'

,

EI benestar d' aquests malalts depen essencialment de com se'ls cuidi i de l' adequaci6 de l' entom ales seves necessitats.

La isla de los sentimientos En una isla Vivian sentimientos Diversos, incluso el amor, . Lo mas grande -de todqs ellos. " Todo cammaba nonnalmente cuando Entonces lleg6 la noticia de un huracan, . Pbniendo 10sIDQradores en panico. Cada sentimiento" utiliz~ndosu propio barco, Poco a poco abandonaban la isla, exceptoel amor, Que no tenia barco, quedando como ~salida . Pedir para otro sentimiento que se 10llevase. , '.. E asi fue, latristeza lu~goha dicho queerael dia . Mastriste de su vidaasique queria irse sola. La alegria, dice q~e era se cumpleafios, y que su ..Barco estaba tan Heno de alegria que no cabia nadie mas. El mismo 10hice elegoismo, que hadicho: mi barco es Muy guapo y equipado, no puedo llevar a nadie. y ta se fueran todos los sentimientos, quedando apenas el amor, esperando la muerte. Cuando todo parecia,perdtdo, apareci6 un pequeno barco. Yen eIlo estaba un viejo, que sena16 paraelamory 10invit6 Para,que fueracon el.. . , .Cuenta la historia que jamas el amor, el viejo y el barco' HaP. sido vistos. l Donde estaran? l Quien eraeste viejo? l que motivo tuvo para salir de la isla? El tiempo. fue pasando y Ias cosas se a~laraban en mi cabeia. PieJ;1so,ahora, quecomprendo la mensaje de esta historia: EI viejo era el tiempo, y el tiempo jamas olvida un grande amor.

Introducci6 ALZHEIMER L'alzheimer es' eltipus de demencia roes frequent (casi el 60% de lesdemencies ) Actualment,una de cada quatre .families,tenen un familiar amb L'alzheimer. Es tract a d~ul1amalaltia progressiva que es desenvolupaen fases, destruint gradualmenflamemoria ,el raonament, ,el judici .eI lIenguatge i amb el temps, I'ha,bilitaf per a portar a cap, inclos les tasql1es meS senzilles~ L'alzheimer COll)enc;ageneralment, a~s 65 anys encara que persones Iiles joves tambe poden patir aquestamalaltia. Porta. a' Ia .mort,. normalmenf al cap d'uns 7 al Oanys pero pot desenvolupar mes nlpidamerit 0 mes leIitameIit. " ,

" .. 'Els simptome's son: • Perdua de memoria sobre coses que ja no tomes a recordar. .' Dificultat a r hora de realitzar tasques domestiques habitllals ' com prepara el menjar anar de comp.t:es. ' • Oblit de certes paraules del llenguatge diari fins el punt de convertir el'seu vocabulari en incompre,nsible.' , .' Desorientacio no saber com anar 0 tomar. d'un cami que habitualment realitza.

Aprofitar els recursos i els serveis que s' ofereixen . 1

-Es interessant participaren les associ&cions de familiars ja que aquestes posen a la nostradispo~icio tot un seguit de recursos d' unamanera optima. , -Tots els serveis que ens ofereix Ia comunitat, tant publics com privats, ens'poden ajudar de manera complementariaa desenvolupar la nostra tasca al costat.d' una persona afectada d' alzheimer.

La cura del malalt de alzheimer i el seu entorn familiar Quan un esser benvolgut te alzheimer, cal tenirsobretot molta paciencia. Pot ser que no recordi del nom del seti ntH,que no sapiga tamar a casa,que faci~oltes vegadeslesmateixes preguntes. Que fer? Les medicines podenmiUorar els sfmptonies .en alguns <;as
La seguretat del malalt .t\questa es molt important, que la casa·que estigui el alalt sigui '• . segura, e,ncada h~bitad6, identifiqui que coses pede ser un rise .pel malalt, que aquesta conf6s i oblidat. Canvi! 0 aju ament coses, peri>el meIiys possible, per a un malalt pot res Itar difl6il ajustar..;seacanvis forts. No arriontegar cose,~,qllepuguin facilitar caigudes. olta precauci6 amb estufes i aparells domestics. Sense tre e-li seva" intimitat,assegurar-se que faci les seves tasques diari s d'higiene, cures personals i objectes personals i comuns, perque pot serque amagui coses i no s'acordi on esta ... es moltimportan que mantingui les carteres, claus, factures i altres articles mportants fora de l'abast del mal~lt. Eviti que condueixi, perque no seria . segur per malalt, ja que la seva memoria aquesta afec ada. Si no pot evitar la teva, perque no et fa cas, demani perque professio.nal, com el seu medico, advocat ...limiti el s· l'automObil. Tracti d'estacionar l'automobil on el no.

Controli les caminades sense rumb, el potperdre's. Es molt important que la casa estigui il·luminada, amb Hums en els passadissos ibanys. Instal·li panys de portes, sol que siguin , dificils d'obrir. Demani'ls als veins que ho cridin a voste, si ho. veuen sortir de casa sol. Eviti discutir 0 cridar, tracti'l amb gentilesa, les cures diaries son molt importants, pero noes una tasca facil, i pot sobrecarregar a la familia, principalment a la.seva . , cuidadorpriricipal .Es important planejar activit,ats perque sigui , menys complicat i pesat, p~r a la familia i el malalt. Mantingui la simplicitat, lestasques que tenen'repeticionsson molt bones, , eleccions. Facin coses junts, deixi que el fCl:ciel que Pl;lgui,sempre amb la seva ajuda, nb abandoni lesactivitats que no pl1gui fer ,solament, les simplifiqui~ Es inoltimportant que el cuidad'or no deixtde tenir la seva vida personal. Romangui actiu, tant el . cuidador quant elmalalt, activitats diaries pot ajudar-Ios a , aHiberar energia acumulada. Amb el temps el malalt necessitara '~~s i mes ajuda amb les tasques diaries. .

.

,

,

Alimentar-se, Menjar es ~ acte soc~al Fer-Iosparticiparactivament en la preparacio dels apats tambe serveix per estimularla memoria,elllenguatge i l'activitat manual. ,,;' , Menjar es una necessitat;a mes d'un abte social. Es important mal1:tenirels habits socials,sempre que sigui possible, 'com ara sort'ir a menjar a Un restaurant, dinar amb familia, sortir aberenar a una granJa... , Es important fer-Ios participar a l' ora d' anar a comprar els , aliments,procurar que en recordin el color, l' olor i que preparin el inenjaramb nosaltres. ' . ' , Es bo fer-Ios parar i desparar taula. , Durant els apats conve mantenir la rutina a taula. Es convenient mantenir els horari~ dels apat,s. ,. Eis estris de taula, han de Sersenzills i adequats. Calparar la taula nomesamb les coses imprescindibles. L'a,mbient .ha de ser tranquil'i estimulant.

S'ha d'intentar tenir cohverses que estiguin relacionades amb l'apat. Per evitar que es distreguin,es milIor no engegarel televisor. Hem de parlar en un to de veu adequat. - CaLmantenir una alimentaci6 variada,equilibrada i al seu gust. 8i volen nienjar a tota hora continuament p'enlue no recorden que, ja ho han fet,es preferible augmentar ~l nombre d'apats,es a dir,en fatem mes de menys'qllantitat cadascun;de vega-des a:mhpoc , menjar s~ senten satisfets. Si no volen menjar,intentarem motivar-Ios amb seus plats preferits i fent el menjarjunts. --

Vestir-se i Atreglar-se

Cal simplifi<;ar-Ios al maxim tot el-proces de vestir-se.Respectar la seva intimitat. , '. Cal donar el temps neces,sari per arreglar-se sense presses. ( No es volen canviar de roba perque no recorden quants dies' fa que la duen. Per aixo, a la nit, un cop s'hagin posat el pijama, els traurem la roba bruta del'4abitaci6. Si hi poden objeccions, -esperarero que dormin per treure-Ia'n.·

- Banyar-se irentar-se Cal controlar la quantitat d' aigua de la banyera, mirant de no omplir-Ia roes de la tercera part. Es important vigilar la temperatura de I' aigua i tambe de la ; cambra de bany,ja que normalment s6n fredolics. ' Cal anar amb compte amb el tipus de calefacCi6: la milIor es lacalefacci6 central. Si es electrica, per precauci6 cal escalfar la , -

cambra de bany abahs d' entrar-hi i treure-Ia'n tan bon punt comencin a banyar-se. Conve establir una rutina senzilla i fer cada dia a la mateixa hora i de la mateixa manera. , , Cal donar-los tot el temps que necessitin per preparar-se i rentar,se. No es bo,insistir-hi si s'hi neguen; cal esperar i intentar-ho al cap d'una estona; , Si algun dia noes banyen, cal procurar que es rentin be. H,em de ser pacients, no hem d'anar presses, hem d'intentarque el bany siguiper a ells un motiu de benestar, hem de deixar-los que juguin amb l' aigua si els agrada, i a poc a poc, els hem d' anar indicant que han de fer a cada moment. Com querentar-los el cap semprees complicat i no els sol, agradar, es 'pot fer a la perruqueria 0 beallavabo, on sigu! mes " facii. Cal tenir 'en c
.

I

I

-No s6n capayos d'entrar a labanyera ni de sortir-ne: CoLlocarem una taula a la banyera per asseure'ls hi mentre els dutxem. " Sempre que sigui possible, substituirem la banyera per una dutxa amb una cadira adaptada. ' Eis eixugarem i els vestitem assegurats en aquest taul6 que, a , mes, els facilitara ela moviments necessaris per entrar a la banyera i sortir-ne. ' , L'agafador de la paret ha de ser d'un color viu i d'un material rug6s perque no rellisquin i ample de diametre. .

-No saben banyar-se

,

0

dutxar-se sols:

Els deixarem sempre les coses impre~cindibles al mateix lloc i no els canviarem les marques,'ni les formes ni els colors. Indicarem les aixetes amb colors diferents:la de l'aigua calenta, de color vermell i la de l' aigua freda, de-color blau. Calrespectar-Ios si tenen vergonya i deixar quees treguin ells mateixos la roba interior, si ho volen fer sols. Deixarem que s' assequin ells mateixos.

Un cop acabat el bany, co1.1ocaremuna cadira davant del mirall . perque ells mateixos s' arreglin. . -No s'aguanten drets quan els banyem: Si no s6n capavos d'aguantar-se quan estan asseguts, 'haurem de buscar l'ajuda,d'una tercera persona. _ En un estadi mes avanvat de la malaltia els haurem de rentar al Hit, posant un plastic damunt del matalas i del coixi, 0 be utilitzar un d'aquests llenvol~ que fan de baliyera ique tenen un,escorredor ' per recollir l'aigu~ en una galleda i una manega de du~~ que ,.s'enganxa a raixeta del lavabo. Tambe podem fer ho simplement . amb una palahgana iaigua calehta. Es important vigil~ la temper(ltura de l'habitaci6.

Dormir i descansar - Es important dormir i descansar be,sobretot tenint en compte que 'la majoria ~els malalts d' Alzheimer ide les persones que'tenen cura son gent gran. " Cal que lesactivitats que facin sigujn adequades a la seva edat i a la seva limitations. Les passejades a'la tarda~per exemple, son 'molt recomanables. , " Conve vigilar que la seva habitacio estiguin comodes itranquils; a la nit e~ desonenten is' angoixen fac.ilment. ,No cal que ens aixequem cada cop ,que ells es despertm i surtin de l'habitacio,ja que moltes vega:des tomende seguid~ aillit. ,

Anar' al water (evacuar) La capacitatd'utilitzarcorrectament el'vater disminueix a meSura que la malaltia progressa. Hi ha moltes causes que provoquen incontinencia, sobretot en persohes grans i en malalts cronics,per la qual cosa conve consultar el metge. Anar al water es un proces' que comportauna certa complexitat ja que demana un seguit d'accions que facilment poden oblidar, com per exemple trob~ al water, abaixar-se la roba, asseure-s'hi, esperar, netejar-se, aixecar-se, ar:reglar-se la rob a, estirar la cadena, rentar-se les m~ns i eixugar-se-les. Tenint en compte que es un acte intim, cal de ser prudents a l'hora d' ajudar-los. Es aconsellable establir horaris i seguir sempre el mateix ordre de ,seqii~ncies. Aixi mateix, s'ha d'intentar que ellavabo estigqi de perills, ben indicat, acc~ssible i adequadament il-luminat. ,

,

'

Estar

oCUp at i sentir-se util

La maialtia es la causa que ha obligat eis maialts d'alzheimer a deixar de treballar, de ~onduir, de poftar eis comptes de casa i tantes altres coses. 'Es convenient, dones, guiar~Ios, estimular-Ios, fer-Ios participar en les, activitats de la vidadiaria per tal de mantenir,mentre es pugui, la memoria'dels gestosquotidians i les capacitats manuals. ; Des de]' inici de la malaltia cal simplificar les,activitats diaries a casa i fora de casa iestablir una rutiQ.afamlIiar que els perineti participar -hi. Ames pe rentar-se, ~estir-se i menjar coses qu~ poden fer per ells mateixbs 0 amb I' ajut d 'algiI i que els tenen entretinguts durant , fon;a estona, cal ocupar la resta d'hores;lliures amb altres' ' activitats, Aixo ajuda que eis malats sesentin mes satisfets i participatius, que portin una vida activa durant m~s temps i que "estiguin mes relaxats i que dorm in millor: Tenir em compte els seus habits iels seus gustos' -Es' recomanable programar-:-Ios~ctivltats que solien fer abans en la seva vida quotidiana, per exemple anar a comprar, anar a passejar, anar la perruqueria ... (s' had' intentar programar-ho per. als die~ que hi ha menysgent). Altemar les activitats fisiques amb les activitats cognitives -Conve fer-Ios mantenir les seves aficions i les activitats que mes 'eIs'agradaven. . . -Les activitats artistiques (pmtar, cantar) els donen plae.r i satisfacci6. -Es .bo~stimular-19s la memoria ieillenguatge amb jocs senzills . . -Es recomanable fer activitats fora de casa.

Distreure's i divertir-se Els malalts d'alzheimer conserven la memoria llunyana i tambe part del que yen aprendre abans de la malaltia. - Es convenient planificar les activitats de Heure i distracci6 · d' acord amb les feien habitualment abans d' estar malalts. Continuar fent e1que els agradava contribueix a orientar-los i a fer-los feli~os. Es pot fer una llista de les distraecions que els agrad~ven abans de la malaltia i establ~ uns horaris per ·portar-.1esa terme. Es bo mantenir-los ~n el seumitja social: amies, veins i . familia. \. Si be hi ha Coses que feien que ja no podran de mes, segur queela agradara fer alguna aetivitat que hiestigui relacionadm Per exemple, algu que toeavael pianoja no el po<4-atocar, pero probablement Ii agradara eseoltar musiea de piano. ·Es Important ,animar-los i aplaudir-los; pero nq d'una '. manera que pugui semblar frngida 0 exc,essiva. - Quan facin qualsevol aetivitat hem de vigilar que portin les ulleres ii' audiofon, que la sala estigui bel).i1.1ummadai ,que no hi hagi altres distraecions.

Plans pel futur Com les necessitats d~l seu esser benvolgut canviaran amb el temps, faci plans amb anticipaci6. Fad arranjaments sobre la situaci6 de la vivenda, obtingui conselliegal-i examini be finances. La supervisi6 es essencialper ales persones amb la malaltia d ~Alzheimer. Per a escollir la situaci6 adequada per a cures; prit;ller cal decidir quanta supervisi6 necessita el seu es~er estimat Depenent de l'estat de la malaltia i -delbe q~e furtcioni, , aixo potvariar des de visites diaries fills a atenci6 les 24 hores. Primer decideixi la quantitat desupervisi6 necessariai_despres la millor forma deproporcionar-Ja.-Les seves opcions poden"incluir:-, . ~ -

.

"

",

-Contractar ajuda., -Cures per a adu'lts durant el dia. -Un proveYdor de cures que visqui en la mateixa casa (sovint un membre de la familia). -Instal·lacions per a vitire amh assistencia (habitatge per a . persones majors amb ajuda personal)

Consideri. els aspectes legals i financers Arrihara eI moment que eI seu esser volgutja no podra prendre decisions apropiades. El millor es estar preparat per a aixo. ParIi amb eI seu esser volgut ~obre aquests assumptes com mes aviat millor, quan ep.cara pugui entendre les, sevesmetes i estar d'a~ord amb elscanvis. Si pugues, busqui un advocat que ,s'especialitzi en l'atenci6de persones grans. .

Tenii cura d'un mateix Davant d'una situaci6 dificil com es tenir cuta d'un malalt d' alzheimer es normal que qui se n' encarrega experimenti sentimentsd'inseguretat, de culpabilitat i d' angoixa. L' esf<;>rpyer adaptar-se continuament ales noves situacions que van apareixent pot proyocar, si el cuidador no descansa de manera . apropiada, situacions d'esgotam~nt fisie i psiquic. Les persones que els acompanyen' en aquestes activitats han de .mostrar una disponipilitat completa envers els malalts i deixar de . 'banda qualscyol altra ocupaci6 mentre estiguin amb ells~Han de procurarestar relaxats i mostrar una actitud positiva. ,.

t'

Vetllar pel des~ans de les persones que tenen cura dels malalts afectats d'alzheimer - Per tal que les persones que normalment s'ocupen dels malalts puguin descansar, conve que es programin descansos periodics. - Cal compactar amb alties persones, ja siguin familiars, •amics 0 professionals, perque comparteixin amb els cuidadors l'atenci6 als malalts. - Hem de procurar que els malalts facin algunes activitats amb, amies 0 familiars, cosa que tambe els permetra que continuin mantenirit les seves relacio:t;lsso~ials. Els cuidadors han de saber gratificar-se fent aquelle~tites . coses que els agraden,. :.,

.

.

..INSTITUCIONS· SOCIALS

A) SAD B)SATEL . C} CENTRES DE DIA D) RESIDENCIES E) HABITATGES TUTELATS

.

.

. -.

. F) ATENCI.6 DOMICIALIARIA

.

SERVEI D' AmDA A DOMICILI (SAD)

Descriu el treball que realitzen els, ' professibna~s que presten els seus serveis , als domicilis atenent les persones i tenm cuni de la Hat. lndou el cOlljunt de serveis que presten el streballadors familiars, els ' .' treballadors familiars, els auxiliars de'geriatria els ~uxiliars-d~ la.Hari d'altres' professionals, als domicilis dels usuaris. Esta vinculat aI' atneci6 "

social pri1naria.

i

'

'

SATEL- servei de teleassistencia

....Es el serveis que es presta mitjanc;ant ~ sistema telefonic de marcatge simpl.e i que

s'utilitza com awitjit de' comunicaci6 per a situacions d' atenci6 . social primariq .. .'

CENTRES DE DIA Es un s~rvei d'acolliment dium i d'assistencia en les activitats de, . ,

la vida diaria per a persones grans amb dependencia. L'objectiu

fQnament~1es atenqre a la persona, Qferint-Hatenci6 i terapfes '.. adequades ales seves necessitats i al mateix te'mps, s' ofereix a la . seva familia un descans en l'aten'ci6 de·l~avi.

Aquest s~rvei es pot realitzar en un establiment especific

0

be esta

. integrat en els espais d'una residencia. 'Normalment;'l~horari del servei es'de les . fillS

al servei

0

9 del mati fins a mitja tarda; El transport de ~'avi be el realitza la familia

0

be, l' establiment te una

furgoneta adaptada per a portar cadira de rodes, i va a buscar l' avi a casa seva ..

RESIDENCIES Una resid~mcia es un centre substitutori a la llar de I' avi perque no disposa de condi:CiQnssociofamiliars adequades (no te familia, la casa no reuneix les condicions necess~ries per a viure-hi, la familia no pot fer-se'n carrec, ...). La persona gran va a viure ala residencia i a partir del moment que entra a la residencia, aquesta es converteixe~ la seva casa, compartint amb les altres persones . ".

'.'

'

.

que tam~e resideixen alli algunsespais com ara el menjador

0

la

sala d;estar. ,

Les residencies tambe poden servir com a recurs temporal, dofiant seguretat a les families quan sorgeixen situacions d~emergencia mentre estan atenen als seus avis amb els seus propis mitjaiis. S' enten

per

d'allotjament,

estada

temporal

manutenci6

la

i atenci6

permanencia integral

en

regim

en' un centre

residencial per un periode de temps determinat, durant el qual els . ·usuaris

d'aquestes places tenen els m~teixos drets i obligacions

que els residents fixos.

HABITATGESTUTELATS Son habitatges que ofereixen serveis d~aIl0tjament~ acolliment i convivencia;l higiene de' l' establiment;l suport. personal basic i;l opcionahnent, servei de manutenci6 i .bug~deria.· Aquests serveis tambe poden ser cOJppletats, quan s~escaigui;l per' servei d' atenci6 domiciIiaria .EIs residents comparteixen tasques i despeses. ,

ATENCIO DOMICILIARIA SEGURETAT I BENESTAR A CASA: L' atenci6 domiciliaria es un conjunt organitzat i coordinat d' accions assistencials, educatives ipreve:ptives realitzades per' profe'ssionalsal Hoc de residenciade rusuari, amb la,finalitat de donar suport i assistencia integral person:alitzad~ en el ' , desenvolup'ament de la vida quotidiana. Les principals fun'cions quedesenv~lupa quant realitza els serveis d' assistencia a domicili s6n funcions d' atenci6 a la persona "com la higiene personal; suport en lesmenjades, control dedietes, medicaci6 " . . Aquests professionals, pen) tambe realitzen unata.sca, educativa molt important que'no hem d'oblidari que es vital per obtenir bons resultats "Treballem per introduir Q mantenir habits i, per. ultim pen) no menys importantja que se'n realitzen molts, fern acompanyaments alhora de realitzar gystions extemes com visites , al metge, gestions de bancs .....?'

.. RRCURSOS .. .....·S-··AN- ,---. IT: ··ARTS,·. ~,

-

,

..

..-,.

~~ .

~.

. A) CSS . ..

B) PAD~S . C) HOSPITAL DE DIA .

CENTRES SOCIOSANITARIS. S6n r~cursos d'intemamemt propisment dit les seves places c1assifiquenenels.segiien~Sgrups: . Llarga.estada Tenen coma objectiu :el'tarctament rehabilitador pal-liatin i de , cures,de profilaxi de complicacions com tambe de. suport a la" persones grans amb maleties croniques de llarga evoluci6, perta! .d'~conseguir' el, maxim, nivel1 d', autono1l1iaque permeti la· siutaci6 del malalt. Convalescencia .,Inc1ou'entre els'seus destinatarjs Ies perso~es.gr~s amb malaltia qu~ es troben en la fase de recuperacio d' algun proce~ agut i les que. tenen maleties croniques amb frequenents descompensacions . i situaci6 basal de dependencia. Te com a objectiu restablir aquelles funcions 0 activit~ts que han estat afectades totalment 0 parcialment per diferet.ltspatologies.·· Cures pal-liatives,; Desti:p.adesa malalts terminals d' aquesta malaltia, donant tot' el tractament pal-liatiu necessan. ." ' . Hospital de dia Es '. un s.erveid- assistencia interd~sciplinar, .,principalment sanitari,on el pacient amb malalties oincapacitats fisiques va ai' mati per t~l de rebre tractament mtegral i retoma' despres al' seu .domicili. '

Prograllla (PADES)

rt ••..• +en..""'.IV .•~ u at "1

r

• r

domiciliaria ~quip de suport

Es un equip interdisciplinar de suporta r atenci6 d9micili,~riade I'atenci6 primaria s(lllitaria i s()cial; 'en cap moment no se constitueix com a serveix de connexio dels diferentsiecursos assitencials 'exitents; ,. Activitats i serveis COllll1S a,to~sels PADES . Atenci6 domiciliaria de suport als metges asist~ncials i als setvds socials. " :Supori i col-laQoiaci6 amb els professionals.Avaluci6 de, les ne.dsitats s()ciosanitaries. . . Co6rdinsci6 i esttabliment de circuits amb la resta de recursbs . sanitaris i comunitaris del seus sectoL

HOSPITALS DE DIA Un hospital de dia es un servei destinat a l'atenci6 diiirna per a persones grans que requereix.en mesures /integrals' de suport. El seu ob}ectiu es' la rehabilitaci6. i .atenci6 terapeutica deteriorament progressiu~ /

i el

AMBULANCIES

L'empresa que presta el servei d'ambulfmcies ala comarca de

L'ALT CAMP ES STSAMBULANCIES'

1

Disposaactualment d'una flota de 51 vehicles de 'transport no urgent (programat) i 56 vehicles de transport urgent 5 de transport col·lectiu i 5 de transport adaptar per tat de donar un millor servei al usuari les ambulancies de transport adapta. . Fins ara anaven' amb rails i aixQ era un iriconvenient per puj~r les cadires electriques elevadores es millorael servei. .

,

.

La distribuci6 territorial de les ambulandes es la seglient:

• TranSport cbi·lectiu 5 vehicles Reus (1), Tarragona (2), Valls (l) i EI Ven~rell (l) .

• Transport adaptat 5 vehicles Reus (3), Tarragona (1), EI . Vendrell (l), des de fa mes de 25 anys. STSORUl> a traves . el que es va ini~iar athb mod'estia i discreci6 s'ha cOhvertit . actualment en una gran empresa amb mes de 100 vehicles i prop de 400 treballadors.

.·ENTITATSDEL .. .TERCER SECTOR ,

.

. A) ASSOCIACIONS B) TALLERS I PROGRAMES .C) TEWIES

.,

-

'ASSOCIACIONS L' associaci6 es un conjunt de 'persones tinides per la consecuci6 d'un objectiu

. Eis cuidadors d1un malalt de I'Alzheimer, en ocasions, yam intentar 'respondre a totes Ies necessitats canviants,· variades ..i .~imprevisibles que van sorgint, sense disposar de cap ajuda. ENCARA QUE POT SER VERITAT QUE ':niIigUmillor que jo .. .per a atendre al malalt, tambe es veritat que necessitem ajuda extern a per 'a no deixar que l'esgotament i la solimdens guanyin la batalla. -

ASSOCIACIONS DE FAMILIARS DE MALALTS DE L' ALZHEIMER Ens pot ajudar a cuidar' al malalt,' per mitja de atencions especialitzada amb: UN PROGRAMA DE ATENCIO 1 ~SPECIALITZADA A DOMICILI. Amb aquest programa ·:J'0drem~cops~~.ir suport. de personal preparad.~ q~~ ~s desplaces ,;~l"nostre domIcIhper a aJudar.;.nosen la atencIo dIana al malalt. . ASSISTENCIA EN UN CENTRE DE DIA. En un centre de dia el malalt podra' passar tines hores ,ates per professionals sense necessitat de la nostra presencia .

. INGRESSOS TEMPORALS EN INSTITUC!ONS ESPECIALITZADES. Mitjanc;ant ingressos temporals del' malalt en· institucions especialitzades slaconsegueix donar un respir a1familiar

TALLERS I PROGRAMES D' ESTlMULACIO EL .L' Alzheimer provoca en les persones afectades una progressiva .

deterioraci6 fisic i psicologic. Menjar, caminar o. IIegir es converteix en un problema mes 0 menys greu segons l'estaqi de la malaitia. Un bon treball de~st~mulaci6 pot ajudar a ietardar el seu avan9 i a millorar la qualitat de 'vida dels malaIts.

ASSOCIACIO DE FAMILIARS DE MALAL TS DE L 'ALZHEIMER . 'Podem trobar diferents tallers i programes' de estiD?-ulaci6per al malalt,com: TERAPIASA COGNITlVES. En determinades fases de la malaltia de L' Azheimer, algunes de les capacitats mentals es . poden recuperar mitj an9ant una estimulaci6 adequada. Els tallers i els programes domicillaris de psicoestimulaci6 cognitiva pretenen activar i mantenir 'les capacitats mentals durant el major te-mps . possible.

TERAPIES DE PSICOMOTRICITAT. Si, s'estimula de manerahabitual i adequadament les capacitats motores dels malalts de L' Alzheimer eS. possible retardar .el proces de deterioralllent fisie. Per mitja d'un taller o' d'un program a domiciliari de psicomotricidad s'aconsegueix millores la mobilitat i la autonomia de les persones afectades ' .

.TERAPIES OCUPACIONALS Un programa ocupacional que treballa les' activitats de la vida diaria, com vestir..,se, alimentar-se 0 descansar, afavoreix el manteniment de la autonomia del malalt, preve incapacitats i . mill ora el seu benestar. .'

.

CONCLUSIONS incluso y previsibles en un cuidador. Son reacciones normales ante una situacion "limite", pero' que necesi~an apoyo. 2. No olvidarse de sf mismo,poniendose siempre; en segundo lugar; El "autosacrificio total" no tiene sentido. '3. Pedir ayuda personal al detectar estos signos,'no ocultarlos por miedo a asumir que n,seesta al'limite de sus fuerzas" ni tampoco por culpa de/no ser un super-cuidador. 4. No temer acudir a un profesional (psiquiatra 0 psicologo)' y ~ grupos 'de auto~ayuda (GAMA) de asociaciones de' afectados por la enfermedad de Alzheimer que resultan ser rouy eficaces. , 5~ Aprender tecnicas ,de relajaci6npsicofisica,' distractiva, Yoga, etc.

visualizacion

6. Solicitar informacion y formacion adecuada sobre aspectos medicos de la eriferniedad (evolucion futura, prevision de 'complicaciones, medicacion) y; conocimientospnlcticos para, ~nfre~tar los problemas derivados tales como nutricion, higiene, ," adaptaciori del h~gar, movilizaciones del paciente, etc. Todo eno incrementa el sentimiento ~e control y de eficacia personal. ,

,

7. Marcarse objetivos reales; a ~orto plazo y factibles en 1as tareas del cuidar. No mantener expectativas irreales ("EI enfermo no va a empeorar ,mas de 10 que esta"), ni tampoco ideas omnipotentes sobre uno (" Voy a sf?lucionar todos los problemas yo solo"). 8. S~r capaz de delegar tareasen otros familiares 0 ,personal _ , contratado (sanitaria 0 delhogar). No creerse imprescindible. .

f

.

I

•

9. Mant~nerseautomotivado a largo plazo, auto reforzarse en los exitos~ felicitfuldose a sf mismo por todo 10 bueno que va haciendo. '10. No fijarse solo en las 'deficiencias y fanos que se tengan. ~ ,

.

.

11. Cuidar especialmente los propios descansos y la propia , alimentation: parar 10 minutos cada dos horas, dormir las horas suficientes y mantener una dietaadecuada. ,I

12. Tomarse tambien cada dia una hora para realizar los asuntos propios. Asimismo permitirse un merecido descanso diario 0 semanal, fl..!eradel contacto directo con el enfermo. 13. Si se puede, realizar ejercicio fisico todos.Ios dias, ya que 'elimina toxinas corporale~ y despejflla mente .. 14. Evitar el aislamiento: obligarse a mantener el contacto con amigos y otros familiares. Salir de la casa con otras personas, no . quedarse "enclaustrado" . Los vinculos afectivos calidos amortiguan el estres. '; 15. Saber poner limite alas demandas excesivas del paciente; hay que saber" decir NO, 'sin sentirse culpable .por ello (asertivitad). 16. Expresar abie.:r.tat;nente. a otros las frustraciones, temores 0 propios r,esentimientos, .es un .escape ' .emocional siempre, beneficioso. / ' 17. Planificar las actividades de la semana y del dia. Establecer .prioridades de tare as, .diferenciando 10 urgente de 10 importante. Decidir que cosas no va apoder realizarlas con bastante probabilidad. La falta de tiempo eS'una de las primeras causas de agobio. 18. Promocionar la independencia del paciente. No debe real,izar el cuidador lo que el enfermo pueda hacer por si mismo, . aunque 10 haga len~o 0 mal. 19. Usar Centros de dia, Residencias de respfro temporal,' Personal contratado de asistencia domiciliaria. . ,

0

En Joan Solanes Benet va neixer a Vallmoll eJ 21 de gener del'any 1909, va viure amb elsseus pares i el~ seus gerinans mes grans, en Josep i la Magdalena,fins al 1940 quan es va ,casar amb la Maria F.iguerolad~ .Valls.Tots dbs es van posar a viure a Valls.

En Joan ha fet tota la vida de pages i ha tingut dos fills, en Joan Ma'i la Teresa. Jo S6c Jafilla gran deJa Teresa, per tan la neta gran d'en Joan~

, Quan, eJ1994, la neta mitjana d'en Joan va fer Japrimera comuni6 se Ii va nbtar que no era ell. Si que tenia petites perdues de memori~ pero no seli feien cas perque ens pensavemque eren de I'edat. Pero Jademencia va sortir, no sabem si "

,

es I'alzheimer perque ja era granquan se Ii va detectar i no Ii van' fer les proves per a saber.;.h6.

L'avi Joan no se'n recorda de res de memoria recent, tot el contrari se'n recorda " ' I de coses que feia abans com ara dels cabassosd'avellanes, d'anar abuscar feinai. ..

.

,

,-

de fer Ja mili,... Tambe, repeteix molt" moltJssim,sempre diu el mateix. /JJxoes , una de les coses de la maJaltiaque porta mes estres:mes, perqu~ ,!a persona que •

~

••••

J

•

esta al costat d'etl, en aquesta cas, Jameva padrina, esta atabalada de que Ii pregunti sempre el mateix.

- La demencia d'en Joan esta a la fase~mitja, ja que mai sap on es j ,semprete que -anar cap a casa, encara queestigui a casa. Teincontinencia urinaria i pertant ha' de portar bolquers, tot i aixI,eJl quan te ganes d'~nar-ne a fer ens un diu i -'

-

I'acompanyem, de vegades ens ho diu i no en te

0

en ho toma a dirquan fa 5

minuts que n'ha fet.

No se'l pot deixar -sol perque es podria escapar, peri> normalment no s'escapa, nomes s'ha escapat una vegada i bon espant ens yam emportar, despres el yam ,

"

10

trobar passejant pel poble i deia que buscava la casa i no la tr6bava. Les habilitats rutinaries no se les sap fer, a no ser que tu eStlgui sobre d'ell i Ii vagis qient .posat . els

pantalons,

el cal<;otets,... pero. moltes

vegades, no s'ho sap fer.

.. Un~ de les coses que a illi i ales .

meves··germanes

.

.

ens agrada molt del padrf, es·quan

canta,sempre

canta les mateixes can<;ons l exactarnent en te 3 0 4 . . . '

,

Nosaltres ja se les , sabem de memOria i qUem "ens . . . .

,

.

ratlla" ma~sa el fern cant:ar.

En Joan noconeix a ningu, nomes a la seva dona i de

En J~

quan tenia 72 anys

vegades Ii diu el seu company deJeina. A tots els altres diu que $Om conegut pero no se~nrecorda del nom, diu. -~

T6t i aixI, quan

el cridern per :-'padrf" ens respon ..

.

.

Actualment, el seu tractament es prendre'~ una pastilla de nlmtbp (nimodipino), . una al mati i una. altra al vespre i una capsula de tromalyt .

.'.

mieropellets de IIiberado prolongada) al migdia.

EI 26 de set~mbre de 2002, en-Joan amb 93 m'ajudava a mi a recollir Ia cIofolla.

(acid acet/lie en

BIBLIOGRAFIA

,Centro de ayuda y asesoria :fundaci6n Alzheimer' , Email:[email protected] Mantenir l'autpnomia les malalts d'alzheimer Fundaci6nLA CAIXA , " www .alzheimer..;online.org/cons~j os.php "

Revista, acun- Fundaci6n STS La asociaci6n de familiares de en;fermos de alzheimer'( 'AFA ) Servei socio-sanitaris ( Torrents)