Activitat-abelles

Les abelles son insectes.

Classificació. CLASSIFICACIÓ DE L'ABELLA NEGRA • Regne Animal • Fílum Artròpodes: disposen d'una armadura quitinosa que protegeix el seu cos, així com d'ulls compostos. • Subfílum Mandibulats o Antenats: disposen de potents peces bucals i d'uns receptors sensorials molt sofisticats. • Classe dels Insectes : animals amb el cos repartit amb cap, tòrax i abdomen, i els autèntics colonitzadors de la majoria d'ecosistemes. Els insectes també són anomenats hexàpodes , ja que disposen de sis extremitats locomotores. • Pterigots: engloba els insectes que tenen ales i amb metamofosi en el curs del seu desenvolupament. • Neòpters: insectes amb ales molt nerviades i amb capacitat de moviment ampli en diferents direccions.

• Oligoneòpters: tenen una metamorfosi complicada, amb dues fases, una larva dinàmica i una pupa o nimfa immòbil. • Ordre dels Himenòpters: del que se'n coneixen unes 280.000 espècies diferents, generalment d'hàbitat terrestre. • Subordre dels Apòcrits: insectes solitaris o socials amb una cintura marcada entre tòrax i abdomen. Són insectes mastegadors i/o xucladors-llepadors • Divisió dels Aculeats: presenten un fibló connectat a diferents glàndules verinoses. En aquest grup destaquen 3 grans superfamílies, la de les formigues, la de les vespes i la de les abelles. • Família dels Àpids: abelles que presenten un cos poc vistós i un abdomen més o menys pelut. • Gènere Apis – amb 4 Espècies: Apis dorsata, Apis florea, Apis indica i Apis mellifera, amb diferents races de les quals destacaríem l' abella negra

Morfologia. VISIÓ EXTERNA D'UNA ABELLA

Quan estudiem la morfologia corporal dels insectes ens adonem que és molt constant, amb una distribució corporal molt característica, amb un cap , un tòrax i un abdomen . El tegument dels insectes és una important armadura que embolica les tres regions esmentades i que està format bàsicament per dues capes, l' exosquelet quitinós i la pell . LA REGIÓ DEL CAP És un cap amb dos ulls compostos formats cada un d'ells de tres mil a set mil omatidis . Les abelles també tenen tres ulls simples o ocel·les disposats dibuixant un triangle entremig dels dos ulls compostos. Les antenes estan formades per un total de dotze petites peces o artells . La regió de la boca trobem dues mandíbules i una trompa del nèctar que xuclarà la dolça recompensa dels quasi inaccessibles dipòsits nectarífers de les flors. LA REGIÓ DEL TÒRAX En la regió del tòrax trobem les tres parelles d'extremitats acabades amb unes ungles i una ventosa. El tercer parell d' extremitats està especialitzat en la recol·lecció del pol·len i per tant disposa d'un raspall , una pinta i una cistella del pol·len . Al tòrax trobem també dues parelles d'ales , que són de naturalesa membranosa i de moviment sincronitzat. LA REGIÓ DE L' ABDOMEN La regió abdominal de les abelles està format per set segments , tot i que només sis són visibles a ull nu. Observant el seu llom destaquen unes fileres de pèls anomenades toment o borrissol i que ens permeten diferenciar algunes races d'abelles. En la part del ventre de l'abdomen trobem 4 parelles glàndules cereres .

En la porció terminal del cos de l'abella, entre el penúltim i últim segment ventral, trobem l' orifici genital extern , que comunica amb la vagina femenina o que permet la sortida del penis o fal·lus masculí. En l'últim segment abdominal trobem l' anus , un orifici que aboca la femta a l'exterior però que també permet la sortida del fibló defensiu. Internament està format per dues glàndules de verí .

Anatomia El cervell de les abelles, tot i ser molt petit, controla moltes funcions: el treball dels ulls, la interpretació dels estímuls, la coordinació de les ales i extremitats, la regulació de la digestió, l'alliberament d'hormones ... Els ulls compostos faciliten la visió externa de l'abella, una percepció visual en forma de mosaic i de poca qualitat detallista, en canvi els ocel·les permeten la visió més propera, molt òptima per a la vida dins de la colònia. La funció sensorial de les antenes de les abelles és molt important, ja que possibiliten la percepció de les olors, gustos, vibracions de l'aire i el grau d'humitat. Les antenes, a més, actuen com a eines d'interrelació. Les abelles presenten un sistema circulatori obert, amb un cor en forma de tub musculós que dóna moviment a una sang incolora anomenada hemolimfa i que banya directament les diferents estructures. Les abelles tenen un arbre respiratori complex que es comunica amb l'exterior a partir dels estigmes o orificis traqueals. Externament podem observar un total de deu parelles d'estigmes, distribuïdes tres a nivell de tòrax i la resta en la regió abdominal. Les abelles disposen d'una trompa i faringe especialitzades en la succió del nèctar i l'aigua. A

continuació de la faringe trobem l' esòfag , tubs íntimament relacionats amb les glàndules salivals que intervenen en el processat del nèctar. L'esòfag condueix l'aliment líquid fins a l'abdomen, omplint una bossa dilatable amb el nom de pap . El seu volum màxim oscil·la entre els 40 i 60 i comunica amb l' estómac , intestí mitjà i intestí posterior . Un cop el trànsit intestinal avança, les substàncies residuals desemboquen a l' ampolla rectal , on s'acumula la femta fins que surti per l' anus . En les abelles, els tubs excretors o tubs de Malpighi es troben connectats a l'intestí, tot surant en l'hemolimfa. Aquests tubs estan plens de porus i, per tant, filtren els corrents sanguinis que genera la musculatura del cor. L' abellot disposa de dos testicles connectats a cadascuna de les respectives vesícules seminals que actuen de reservori de l'esperma. Quan es produeix l'ejaculació, el semen desemboca a les glàndules mucoses , afegint-se-li un mucus que farà més espessa la secreció. De les dues glàndules es genera un tub que recorre l'interior del penis o endofal·lus , un òrgan que permet la còpula amb la vagina de la femella i que té una peculiar forma de garfi. La reina presenta dos ovaris connectats cadascun d'ells amb unes trompes o oviductes encarregats del transport dels òvuls. Aquests dos conductes es fusionen originant una sola trompa que comunicarà amb dos espais. Un és una bossa tancada anomenada espermoteca , on s'emmagatzemen l'esperma obtingut dels abellots, i l'altra, la vagina , que comunica amb l'exterior i que possibilita les successives còpules. Les obreres disposen d'un aparell genital similar al de la reina, però mancat generalment de funcionalitat

Reproducció

La reproducció sexual on un òvul es fecundat per un espermatozoide i a continuació es produeix la posta d'un ou és el mecanisme més freqüent per la dispersió poblacional dels insectes i que coneixem com oviparisme . La còpula de la reina amb l' abellot es produeix com a conseqüència d'un festeig previ. La reina verge, de només cinc dies de vida, surt del rusc per realitzar els anomenats vols nupcials . En el festeig intervenen molts mascles; la majoria intervindran com un seguici sonor que protegeix un segon grup d'abellots que persegueixen la femella fèrtil. En un moment determinat, algun dels mascles aconsegueix la cacera de la reina, produint-se la còpula en ple vol o caient posteriorment al terra. Generalment l'aparell genital del mascle, que anatòmicament recorda a un arpó, queda enganxat en la vagina de la reina i es produeix la mort del fecundador en el seu desaparellament. El retorn de la reina cap a la colònia podria provocar la caiguda d'esperma en el vol de tornada. La mucositat del semen i el penis clavat a la vagina en forma de tap impedeixen en part les pèrdues. Es tracta de guanyar temps i possibilitar que els espermatozoides vius s'emmagatzemin correctament a l'espermoteca. A continuació la reina serà deslliurada del bloqueig vaginal gràcies a l'eficiència de les obreres més joves. La posta de la reina de les abelles es produeix a l'interior de la colònia, en uns dipòsits inclinats anomenats cel·les . La reina encaixa el seu abdomen dins del recipient, compressió que afavoreix la sortida de l'òvul acompanyat d'espermatozoides. L'espermoteca disposa d'una vàlvula muscular que actua d'aixeta economitzadora d'espermatozoides. La fecundació es produeix quan un d'aquests espermatozoides penetra dins de l'ou a través d'un petit orifici anomenat micropil . D'aquests ous fecundats naixeran sempre abelles femelles.

La reina de les abelles practica la partenogènesi a partir de la posta d'ous en cel·les de gran perímetre. Aquest fet determina que l'abdomen no pateixi la compressió normal i, per tant, la manca d'alliberació d'esperma provinent de l'espermoteca. En aquests casos, l'òvul que surt per la vagina es converteix en un ou no fecundat que originarà un mascle al cap de vint-i-quatre dies.

Es una abella adulta ja aparellada que en circumstàncies normals és la única abella que posa ous en els rusc. L'abella reina és la mare de totes les abelles de la colònia les quals s'agrupen espontàniament en uns quants pares diferents ja que en l'aparellament hi intervenen diversos mascles. Les abelles reines s'aparellen en llocs especials de concentració amb altres abelles reines molt allunyats del rusc. Si una abella reina no acaba formant mai un eixam la sorida per aparellar-se pot ser l'unica que faci en tota la seva vida. L'abella reina no dirigeix la vida del rusc, la seva funció és la posta d'ous (2.000 ous al dia que és més que el seu propi pes) que és contínua excepte en els períodes més freds de l'any (les abelles no dormen). El fibló de l'abella reina normalment només s'utilitza per combats entre abelles reines que neixen en el mateix rusc. L'abella reina pot viure uns cinc anys però decreix la seva fertilitat a partir del tercer i en apicultura professional és substituïda per l'apicultor per una altra.

El nombre d'obreres mitjà en un rusc està entre 8 i 15 mil individus, encara que en ple apogeu poden arribar a les 80.000. D'elles depèn el desenvolupament del rusc, construeixen la bresca, segreguen cera i gelea real, recullen nèctar, pol·len i aigua, transformen el nèctar en mel, netegen el rusc i, si cal, la defensen. També mantenen la zona de posada a 34º, la temperatura necessària per a la incubació dels ous i el desenvolupament de les larves.

L'abellot de l'abella manca d'agulló i de cap defensa; no té cistell pel pol·len ni glàndules productores de cera, i no pot segregar gelea real. La seva única funció és aparellar-se amb les noves reines. Sembla que les reines s'aparellen durant uns quants dies amb diversos abellots. Conforme s'acosta la tardor, els abellots són expulsats dels ruscos per les obreres i moren a l'exterior.

Quan les abelles exploradores troben una font important de pol·len i nèctar que permetrà a la seva colònia elaborar grans quantitats de mel, aquestes tornen al rusc i es disposen a iniciar l'espectacle. Qualsevol estil de ball té uns passos bàsics, que després es poden anar complicant més. Doncs en el cas de les abelles, el "pas" bàsic que repeteixen contínuament durant la seva dansa és el que apareix a la fotografia. Descriuen una trajectòria en forma de 8, seguint la direcció de les fletxes: quan passen per la part "central" del vuit van movent d'una banda a l'altra l'abdomen, i és per això que es representa en forma de línia ondulada. D'aquesta manera s'inicia el procés de comunicació. La resta d'abelles obreres observen els seus moviments i, després de saber on es troba concretament l'aliment, imiten a l'abella que "balla" per tal que la resta d'abelles puguin saber també on hi ha el pol·len. Però no tot és tan senzill com això, ja que hi ha molts factors que s'han de tenir en compte: com poden arribar a saber a través d'un ball em forma de vuit a quina distància es troba el nèctar o en quina direcció, per exemple? Si tots aquests aspectes no es fixessin, les obreres no sabrien per on tirar i el ball només seria una despesa d'energia.