2n. Unitat 2

UNITAT 2 CONTINGUTS 1. COMUNICACIÓ -

La comunicació oral i escrita El context comunicatiu en l’acte acadèmic

2. GÈNERES LITERARIS -

La poesia

3. TÈCNIQUES DE TREBALL -

Parlar per a informar

4. LLENGUA I SOCIETAT -

Resgistres lingüístics

5. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA -

Palatals i dentals El verb i els complements Els doblets lèxics

OBJECTIUS -

Conéixer algunes especificitats de la comunicació oral Reconéixer els trets del context en l’àmbit acadèmic Saber què és i què no és poesia Representar els fonemes palatals Conéixer alguns complements del verb Saber què són els doblets lèxics

1. BLOC DE COMUNICACIÓ. a) LA COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA Esquema dels elements de la comunicació. MISSATGE EMISSOR CODI

CANAL

CANAL

RECEPTOR

Emissor: qui emet el missatge Receptor: qui rep el missatge Canal: element físic pel qual discorre el missatge Missatge: informació que es transmet Codi: sistema de signes utilitzat per configurar el missatge EXERCICIS: 1, 2 (pàgina 30), 4 (pàgina 31) b) EL CONTEXT COMUNICATIU EN L’ÀMBIT ACADÈMIC -

Els tipus de text normalment seran expositius o explicatius. La relació entre els participants és de formalitat Els temes són especialitzats La varietat lingüística sol ser l’estàndard L’objectiu general és compartir informació

EXERCICIS: 1 (pàgina 32), 3 (pàgina 33)

2. BLOC D’EDUCACIÓ LITERÀRIA LA POESIA Definició: gènere literari, habitualment escrit en vers, en què més clarament es manifesta la funció poètica (estètica) del llenguatge. Tipologia En funció de l’origen i la difusió: popular i culta En funció de la temàtica i l’objectiu: èpica, didàctica i lírica EXERCICIS: 1 (pàgina 34)

3. BLOC DE TÈCNIQUES DE TREBALL PARLAR PER A INFORMAR Els discursos orals no espontanis són aquells que preparem perquè els escolte un públic determinat. Procés:

Documentació Planificaicó Producció Avaluació

Capacitats:

D’acció Discursives Lingüístiques

EXERCICIS: 1 (pàgina 37)

4. BLOC DE LLENGUA I SOCIETAT ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS Definició: model de llengua emprat segons el context comunicatiu definit per quatre factors determinats. Factors:

A qui ens dirigim De què parlem Què volem aconseguir Quin canal usem

Tipologia:

Científicotècnic Vulgar Periodístic Juridicoadministratiu Col·loquial

EXERCICIS: 2 (pàgina 39), 6 (pàgina 41)

5. BLOC DE CONEIXEMENT DE LA LLENGUA a) FONÈTICA I ORTOGRAFIA. LES PALATALS I LES DENTALS a.1) Hi ha tres consonants palatals. * La palatal africada sonora (la de gel) s’escriu: g  davant e, i (gel, enginy) j  davant a, o, u (marjal, joc, conjunció) tg  entre vocals, davant e, i (garatge) tj  entre vocals, davant a, o, u (sutja, enutjós) * La palatal africada sorda (la de xic) s’escriu: x  a principi de paraula i darrere de consonant (xic, panxa) tx  a principi de paraula, entre vocals, o a final de paraula (Txèquia, cotxe, despatx) ig  a final de paraula (roig) g  a final de paraula, precedida d’una i que sona (mig) * La palatal fricativa sorda (la de xarop) s’escriu: x  a principi de paraula (Xeraco) ix  darrere de vocal (caixa, reixa, moixa, cuixa) EXERCICIS: 2, 3, 4 (pàgina 43) a.2) La t i la d a final de mot Les consonants dentals a final de mot sonen igual. Per saber quina haurem d’escriure: o si la paraula és aguda i acaba en vocal + dental, escriurem t (sabut) o si la paraula té altres característiques, cal buscar derivats i escriure la mateixa lletra que porten (àrida = àrid) b) GRAMÀTICA. EL VERB I ELS SEUS COMPLEMENTS CD  Designa l’entitat, animada o no, sobre la qual recau l’acció del verb CI  Designa la persona a què va destinada l’acció CC  Designa les circumstàncies de temps, lloc, manera, intrument, etc., que envolten l’acció. EXERCICIS: 5 (pàgina 45) c) LÈXIC. ELS DOBLETS LÈXICS Un doblet és un parell de paraules que tenen el mateix ètim però que tenen significats diferents. (Ex.: CATEDRA > càtedra / cadira) EXERCICIS: 1 (pàgina 46), 2 i 3 (pàgina 47)