2007 Beniparrell Sota El Senyoriu De Portaceli Vicent Baydal

V. BAYDAL SALA, «Beniparrell sota el senyoriu de la Cartoixa de Portaceli (1272 c. 1313): un recull documental», IV Congrés d’Història de l’Horta Sud, Torrent, 1517 de novembre de 2007, en premsa.

IV CONGRÉS D’HISTÒRIA DE L’HORTA SUD Vicent Baydal Sala Institució Milà i Fontanals (CSIC – Barcelona)

Beniparrell sota el senyoriu de la Cartoixa de Portaceli (1272 - c. 1313): un recull documental Com advertien Agustí Colomines i Vicent S. Olmos en 1990, en efectuar un complet panorama bibliogràfic de les investigacions realitzades sobre l’Horta Sud, l’estudi historiogràfic de la comarca resulta “força descompensat”, ja que mentre alguns pobles, com Alaquàs, Catarroja, Manises, Picassent, Silla o Torrent, han generat nombrosos treballs, d’altres, com ara Benetússer, Beniparrell, Massanassa, Paiporta, Picanya o Xirivella, a penes n’han originat uns pocs.1 En aquest sentit, el cas de Beniparrell, del qual aquells autors únicament registraven una publicació referent a la Guerra del Francès,2 sembla especialment greu, ja que a penes si es coneixen algunes escarseres dades relatives a l’època foral, una situació encara més problemàtica per als segles tardomedievals a causa de la seua pertinença movedissa a diverses senyories des del segle XIII i l’escassesa de fonts corresponents.3 Per això, amb l’objectiu d’incitar i facilitar la investigació historiogràfica sobre Beniparrell, en la present comunicació publiquem un recull d’onze documents relatius al domini senyorial de la Cartoixa de Portaceli, el qual s’allargà des de 1272, any en què el monestir comprà el lloc de mans del cavaller Arnau de Romaní, fins a aproximadament 1313, quan el va vendre a Pere de Ripoll, ciutadà de València. Així, a banda del document dels llibres de manaments i empares del justícia civil valencià que certifica la cessió del terç delme en 1272,4 hi apleguem una desena de documents inèdits, reunits a partir dels índexs i catàlegs documentals de la Cancelleria reial de l’Arxiu de la Corona

1

A. COLOMINES i V. S. OLMOS, L’espai local. Bibliografia de l’Horta Sud. Indagacions i propostes, Catarroja, 1990, p. 48 i 83. Cal destacar, però, que recentment poblacions com Quart i Aldaia han estat objecte de diverses monografies: M. ARDIT i R. VALLDECABRES (ed.), Arbitris i notes per a Quart i València: la gestió agrícola d'un terratinent de l'Horta (segle XVII), València, 2007; R. VALLDECABRES, 50 documentos inéditos para una historia de Quart en época bajo-medieval, Quart de Poblet, en premsa; F. ESQUILACHE, Història de l’horta d’Aldaia. Construcció i evolució d’un paisatge social, Aldaia, 2007. 2 J.E. HERNÁNDEZ SANCHIS, “Manifiesto extraordinario de guerra de la baronía de Beniparrell, año 1811”, Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, 1 (1982), p. 283-293. 3 Un bon exemple d’aquesta mancança notable de coneixements són les insuficients entrades sobre Beniparrell a: Geografia de les comarques valencianes, València, 1993-1999; i Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, València, 2005. 4 ARV (Arxiu del Regne de València), Justícia Civil, Manaments i Empars, any 1638, Llibre 4t, m. 40, f. 26v-27r (6.XI.1272).

d’Aragó confeccionats per Llaris,5 Martínez Ferrando i Gallofré Guinovart, així com el de pergamins de la catedral de València, d’Olmos Canalda,6 i la pròpia investigació realitzada en els llibres d’albarans del Mestre Racional de l’esmentat arxiu.7 Com veurem a continuació, aquest esbiaixat aplec documental fa referència de forma heterogènia a diversos assumptes que podem agrupar entorn de quatre qüestions: la compra del lloc en 1272, la gestió del delme eclesiàstic, les controvèrsies pel cobrament d’exaccions reials –que forneixen interessants estimacions demogràfiques a començaments del segle XIV–, i, finalment, la venda de la població entorn de l’any 1313.

La compra del lloc en 1272 Beniparrell, juntament amb Mislata i Sedaví, és una de les poques alqueries del hinterland rural de la ciutat de València al sud del riu Túria que no va ser donada com a senyoria en el procés d’immediata distribució de terres registrat al primer volum del Repartiment.8 Podem pensar, doncs, que va romandre com a domini reial des de la conquesta fins a 1258, moment en què Jaume I la va traspassar al cavaller Arnau de Romaní amb tots els seus drets, rendes i eixides, a condició que aquests no superaren la suma de 100 sous reials anuals, circumstància per la qual la donació deixaria de tindre valor i el domini del lloc revertiria a la Corona.9 Així mateix, deu anys després, en 1268, aquesta clàusula va ser repetida en la confirmació d’aquella donació, la qual, a més d’informar que la senyoria estava poblada per cristians i musulmans, explicitava novament que l’esmentat cavaller hi tenia el pleno dominio, amb tots els drets que el rei hi pogués percebre, incloent peites, quèsties i redempcions d’exèrcit.10 Així, Beniparrell restà en poder d’Arnau de Romaní fins a 1272, any en què l’alqueria fou adquirida com a domini de Portaceli, segons es pot deduir de la sèrie de documents relatius a la immediata fundació del monestir: en agost de 1271 Jaume I autoritzà la futura cartoixa assentada a la vall de Lullén a comprar altres terres

5

Inclou quatre documents relatius a Beniparrell i la senyoria de Portaceli: ACA (Arxiu de la Corona d’Aragó), C (Cancelleria), reg. 267, f. 64v-65r (11.VI.1307); reg. 205, f. 145v-146r (11.III.1308); reg. 151, f. 197r (6.IV.1313); reg. 210, f. 145v-146r (18.IV.1314). 6 El catàleg de Jesús E. Martínez Ferrando no inclou documents relatius a Beniparrell, però sí els altres dos: R. GALLOFRÉ, Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón relativos al antiguo reino de Valencia y contenidos en los registros de la Corona de Aragón, València, 1968, doc. 347 (18.IX.1286); E. OLMOS, Inventario de los pergaminos del Archivo de la Catedral de Valencia, València, 1961, docs. 1013b (20.IV.1305), 1188 (14.V.1311) i 1336 (10.X.1316). 7 ACA, RP (Reial Patrimoni), MR (Mestre Racional), Llibres d’albarans, 622, f. 52v-53r (15.XII.1307). Hem examinat els cinc llibres disponibles des de 1293, poc després de la creació de l’ofici de mestre racional, fins a 1313. 8 Cf.: E. GUINOT, “El repartiment feudal de l’horta de València al segle XIII: Jerarquització social i reordenació del paisatge rural”, a E. Guinot i J. Torró (eds.), Repartiments a la Corona d’Aragó (segles XI-XIII), València, 2007, p. 115-199. En el cas de les altres actuals poblacions de l’Horta Sud que tampoc apareixen com a repartides en els mapes confeccionats per Enric Guinot (p. 197-198), cal destacar que Benetússer va ser donada inicialment als hómens de Montpeller (p. 194) i que Paiporta s’ha de fer correspondre amb l’alqueria de Cotelles, concedida al prepòsit d’Osca (p. 188). 9 R.I. BURNS, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton, 1985-[2007], 4 vols., doc. 198 (13.VIII.1258). 10 Ibidem, doc. 829 (1.V.1268). Un altre document, de l’any 1263, informa d’una confrontació entre un hereter del lloc, Domènec d’Estada, i els pobladors de les limítrofes senyories d’Albal i Catarroja, que tractaven d’impedir que aquell regara les seues terres de Beniparrell: Ibidem, doc. 489 (25.VIII.1263).

d’eclesiàstics o cavallers al regne de València;11 en abril de 1272, durant el transcurs d’unes Corts Generals a Lleida, el mateix rei aprovà exclusivament la compra ja feta de Lullén, per la qual cosa podem suposar que Beniparrell encara no havia estat adquirit;12 i, finalment, en novembre de 1272, el bisbe de València atorgà, d’una banda, la carta de fundació del monestir de Portaceli13 i, d’altra banda, la concessió perpètua del terç delme de les seues futures possessions, tot especificant que també li cedia el de Beniparrell, alqueria que ja havia obtingut d’Arnau de Romaní.14 Així doncs, la venda es degué efectuar al llarg dels mesos centrals de 1272, tot i que de ben segur que no per l’excessiu preu de 44.000 lliures pel qual Joan Baptista Civera, cronista sis-centista de la Cartoixa de Portaceli, afirma que va ser comprat Beniparrell, sense aportar fonts i de forma totalment discordant amb els valors de venda del senyoriu que veurem posteriorment, al llarg del segle XIV.15 En tot cas, com hem vist i com feien el rei i la resta de senyors del regne als seus dominis,16 la senyoria de Portaceli sí que percebia el terç delme del lloc; la resta del delme eclesiàstic, però, era ingressat per l’Església de la diòcesi de València, com evidencien altres dos documents.

El delme de l’Església de València Dues escriptures de 1305 i 1311 conservades a l’arxiu catedralici palesen que el delme cobrat pel bisbat i el capítol de la seu de Valencià a la menuda senyoria de Beniparrell entrà ràpidament a formar part del mercat de rendes del cap-i-casal mitjançant l’arrendament anual de la seua recaptació. En aquest sentit, a banda d’informar del preu de venda d’aquesta renda a Beniparrell a les primeries del segle XIV, aquests documents proporcionen certa informació sobre alguns dels participants en aquell mercat. Amb tot, el primer d’aquests arrendaments, el del delme de 1305 de tots els productes taxats, excepte la carn, es va fer conjuntament amb els d’Albal i Catarroja i amb la renda en espècie de la novena part dels fruits imposada a Albal pel capítol de la catedral com a senyor del lloc, per la qual cosa no podem esbrinar quina part del preu global de 1.350 sous reials pertocava al delme de Beniparrell.17 Contràriament, sí que disposem d’aquesta xifra en el segon dels arrendaments, el del delme beniparrellí de 1311 dels mateixos productes, el qual va ser venut per 400 sous reials.18 Altrament, pel que fa als venedors i compradors de la renda, si d’un costat s’observa que els procuradors del capítol i el bisbe eren majoritàriament ciutadans de València, com Pere de Milà o Bernat de Nou,19 de l’altre costat s’adverteix que també 11

F. FUSTER SERRA, Cartuja de Portaceli. Historia, vida, arquitectura y arte, València, 2003 (2ª ed.), doc. 1 (4.VIII.1271). 12 R.I. BURNS, Diplomatarium..., ob. cit., doc. 1326 (18.IV.1272). Pel que fa a la celebració de Corts amb la presència de nobles i prohoms de tota la Corona al llarg del mes d’abril de 1272, cf.: J. MIRET, Itinerari de Jaume I el Conqueridor (1918), Barcelona, 2004, p. 459-464. 13 F. FUSTER SERRA, Cartuja de Portaceli..., ob. cit., doc. 2 (6.XI.1272). 14 Vegeu l’Apèndix documental, doc. I (6.XI.1272). Fra Francisco Tarín errà en la dada d’aquesta cessió, en considerar que va ser signada en 1278: F. TARÍN, La Cartuja de Porta-Coeli (Valencia): apuntes históricos, València, p. 147-148. 15 Mª.E. RIBES TRAVER (ed.), Los anales de la Cartuja de Porta-Coeli, València, 1998, p. 71. 16 Cf.: R.I. BURNS, “A mediaeval income tax: The tithe in the thirteenth-century kingdom of Valencia”, Speculum, 41, nº 3 (1966), p. 438-452. 17 Vegeu l’Apèndix documental, doc. IV (20.IV.1305). 18 Vegeu l’Apèndix documental, doc. VIII (14.V.1311). 19 Aquest nom fou transcrit per Elías Olmos com a “Bernat Noguera”, però la traducció literal de “Bernardus de Nuce” correspon a “Bernat de Nou”: E. OLMOS, Inventario de los pergaminos..., ob. cit.,

els compradors eren veïns de la ciutat, tot i que de diversa extracció social, com ara en el cas de la societat formada per Pere Quintana, ciutadà i canviador de València, i Esteve Frener, d’origen artesà com el seu cognom indica, als quals s’afegí Bernat de Ginebret, oficial reial que havia ascendit des del servei de l’infant Alfons al càrrec de carceller reial de València durant el regnat de Pere el Gran i al de porter reial durant el d’Alfons el Franc, bo i encarregant-se de col·lectar al regne de València part de les principals exaccions reials, com ara la quèstia, la cena i el monedatge, fins a les primeres dècades del Tres-cents.20 I, precisament en relació amb les exaccions percebudes per la monarquia, un altre grup dels documents ací recollits fa referència al progressiu enfranquiment o traspàs a la senyoria de Portaceli dels tributs reials que es podien imposar sobre el lloc de Beniparrell.

Les exaccions reials Al llarg dels pocs més de quaranta anys de senyoria de Portaceli es produïren diverses controvèrsies al voltant del cobrament de les exaccions reials de Beniparrell, resoltes sempre en favor del monestir. Primerament, la situació del lloc al terme de la ciutat de València originà que aquesta tractés de fer contribuir els seus pobladors en les exaccions que eren imposades col·lectivament a cada vila reial, com ara la peita, un tribut en metàl·lic exigit als municipis de reialenc de forma aproximadament anual.21 En aquest sentit, sabem que durant el transcurs de les Corts valencianes de 1286, celebrades entre el 15 i el 22 de setembre,22 el prior de Portaceli elevà una queixa al rei Alfons el Franc perquè els jurats de València, malgrat que el monestir posseïa el lloc com a alou, reclamaven la part corresponent a Beniparrell en les peites satisfetes per la ciutat.23 No obstant això, desconeixem el veredicte del procurador del regne, encarregat de dilucidar la qüestió, tot i que, com veurem de seguida, totes les exaccions reials s’anaren enfranquint o cedint al monestir cartoixà progressivament. Així, per exemple, sabem que el mateix monarca, Alfons el Franc, concedí l’exempció de pagament del monedatge als homes de Beniparrell com a senyoria de Portaceli en gener de 1288,24 segurament arran de la darrera col·lecta d’aquest tribut septennal ordenada en l’assemblea parlamentària valenciana que tingué lloc en

doc. 1188 (14.V.1311). Uns anys després ocupà el càrrec de batle general del regne de València: ACA, C, reg. 394, f. 10v (9.VI.1322). 20 Pel que fa al litigat procés d’accés a la carcelleria reial de Ginebret vegeu: J. E. MARTÍNEZ FERRANDO, Catálogo de la documentación relativa al antiguo Reino de Valencia, contenida en los registros de la Cancillería Real, Madrid, 1934, docs. 1648 (19.I.1283) i 2159 (22.II.1285); i R. GALLOFRÉ, Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón..., ob. cit., docs. 357 (19.IX.1286), 591 (17.II.1287), 614 (1.III.1287) i 805 (3.VI.1287). Quant al seu càrrec com a porter reial, hom pot trobar recurrentment Bernat Ginebret com a col·lector d’exaccions en els registres Subsidiorum de la Cancelleria reial i en els llibres d’albarans del mestre racional: ACA, C, regs. 324-333 i 341; RP, MR, Llibres d’albarans, 620-632. 21 Sobre les petites diferències entre aquestes exaccions i la regularitat de la petició de tributs a les viles reials en forma alternativa de peites, redempcions d’exèrcit o altres tipus de subsidis directes, vegeu: V. BAYDAL, Guerra, fiscalitat i assemblees estamentals a la Corona d’Aragó (c. 1250-c. 1300). L’evolució de la fiscalitat reial i la configuració del pactisme durant la segona meitat del segle XIII, Treball de recerca per obtenir la Suficiència Investigadora, Barcelona, p. 96-103, 132-146 i 455-470. 22 Ibidem, p. 292-297. 23 Vegeu l’Apèndix documental, doc. II (18.IX.1286). 24 Arxiu de la Cartoixa de Portaceli, Pergamins, 2 (28.I.1288), citat per F. FUSTER SERRA, Cartuja de Portaceli..., ob. cit., “Fuentes documentales A.C.P.”

novembre de 1283.25 I, de fet, posteriorment el monestir hagué d’al·legar aquesta franquesa per tal d’evitar el cobrament reial del monedatge a Beniparrell en la recaptació posterior de 1296.26 Finalment, aquesta tendència a enfranquir el monestir de Portaceli i el seu domini de Beniparrell de les exaccions reials, comuna a la relació del rei amb la resta de senyorius eclesiàstics, cristal·litzà en un privilegi atorgat per Jaume II en febrer de 1298 que els feia perpètuament francs de tota peita, quèstia, subsidi, “pedido”, monedatge, cena, servei, empriu, exèrcit i cavalcada i la redempció d’aquests darrers, i de tota altra exacció reial, rebera el nom que rebera. D’aquesta forma, els homes del lloc pertanyent al monestir no haurien de donar al monarca la seua part corresponent en les exaccions reials pagades col·lectivament i aquesta quantitat seria posada a compte –descomptada– de la recaptació del mateix rei. Altrament, en el cas concret del monedatge, que era pagat per focs, el monestir rebia ara explícitament la facultat de percebre allò que havien de pagar els habitants de Beniparrell.27 Així i tot, malgrat aquest privilegi global, els jurats de València encara tractaren de fer contribuir els homes del lloc en un altre tribut, el cabeçatge quinquennal concedit com a servei de les viles de reialenc en les Corts valencianes de 1301-1302. No obstant això, en darrera instància Jaume II ordenà que el monestir de Portaceli rebés les sumes pertinents a Beniparrell, si més no les de 1305 i 1306, i que aquestes es descomptaren de la quantitat total a recaptar, com hem vist que indicava la franquesa atorgada uns pocs anys abans, en 1298.28 D’altra banda, les dades manejades en aquests documents relatius al cabeçatge de Beniparrell permeten realitzar una primerenca estimació demogràfica del lloc. Així, sabem que inicialment aquest servei de Corts aprovat per les viles reials consistia en el pagament anual d’un impost de capitació, 1 sou per persona –cristiana, musulmana o jueva, fos de la condició que fos– durant cinc anys, temps durant el qual els municipis rebrien franquesa de tota altra exacció. Tanmateix, la migradesa dels resultats de la primera anualitat de 1302, entorn dels 100.000 sous quan se n’esperaven recaptar uns 140.000 sous –xifra que indica el nombre total d’habitants del reialenc que es preveia–, va fer que el subsidi fóra cancel·lat durant 1303. No obstant això, en 1304 el servei de Corts fou reprès sota unes noves condicions, probablement l’estipulació d’una quantitat fixa a abonar per cada vila mitjançant el pagament individual d’1 sou, que representava entorn de les dues terceres parts del total, més una altra quantitat repartida en base al patrimoni unifamiliar per tal de completar la tercera part dels diners que havien mancat en el càlcul inicial. Així, s’ordenà que cadascun dels quatre anys restants del servei es pagarien un total exacte de 150.000 sous, distribuïts amb quotes entre les viles i 25

Sobre aquesta assemblea i la septennalitat del monedatge durant el segle XIII i fins a mitjan XIV, vegeu: V. BAYDAL, Guerra, fiscalitat i assemblees estamentals..., ob. cit., p. 176 i 264-278. 26 Així ho palesa l’ordre de Jaume II al batlle general del regne de València de comprovar la validesa d’aquella franquesa. ACA, C, reg. 324, f. 127v (28.I.1296): Jacobus et cetera, fideli suo Petro de Libiano et cetera. Cum ex parte prioris et conventui monasterii de Portaceli, ordinis cartusiensis, asseratur homines locorum que dictum monasterium habet in regno Valencia esse immunes et franchos a prestacione monetatici, et nos de predictis per vos certitudinem plenariam haberi velimus, mandamus et dicimus vobis quatenus inquiratis diligenter et vos plenarie certifficetis vestrum dicti homines sint immunes et franchi a prestacione ipsius monetatici, nec ne et quicquid super predictis inveneritis nobis per vestras litteris intimetis. Interim vere mandetis pro parte nostra collectori monetatici locorum predictorum quod supersedeat in exigendo monetaticum antedictum. Datum Cesarauguste, Vº kalendas februarii, anno Domini Mº CCº Xº quinto. 27 Vegeu l’Apèndix documental, doc. III (27.II.1298). De fet, el document fou redactat dues vegades per tal d’afegir aquesta llicència expressa al monestir de Portaceli de rebre el monedatge de Beniparrell, com palesa el privilegi ratllat i registrat un full abans que el definitiu: ACA, C, reg. 196, f. 138rv (27.II.1298). 28 Vegeu l’Apèndix documental, docs. V (11.VI.1307) i VII (11.III.1308).

probablement reunits de la forma esmentada, a través d’un impost mixt de capitació i repartició, tot i que l’exacció continuà rebent el mateix nom de “cabeçatge”.29 En conseqüència, a partir de les dades fornides pels documents relatius al pagament del cabeçatge de Beniparrell de 1305 i 1306 podem realitzar un càlcul aproximat dels seus habitants. Primerament, sabem que el global de la recaptació d’aquests dos anys era de 300 sous reials o poc més i, en segon lloc, que concretament el cabeçatge de 1305 ascendia a 186 sous 4 diners, per la qual cosa podem conjecturar que el de 1306 voltaria els 150 sous, una suma total entorn dels 336 sous, que podia representar aquell global de CCC solidos regalium, vel parum plus, esmentat a la documentació.30 Per tant, si considerem que aproximadament les dues terceres parts del subsidi foren recaptades mitjançant el pagament universal d’1 sou podem deduir que la població total de Beniparrell podia oscil·lar entre els 100 contribuents estimats per a 1306 i els 124 de 1305, un total d’entre 22 i 27 focs si apliquem una ràtio de 4,5 persones per casa.

La venda del lloc cap a 1313 En darrer terme, altres tres documents d’aquest recull informen del moment aproximat de canvi de la senyoria de Beniparrell i del seu nou senyor. En aquest sentit, sabem que en abril de 1313 el monestir de Portaceli estava tractant de comprar rendes o béns immobles al terme de Borriana amb els diners obtinguts de la venda del lloc de Beniparrell,31 per la qual cosa aquesta s’havia degut produir poc abans, el mateix any o potser en 1312, i no en 1314 com deixà escrit el cronista Civera.32 Tanmateix, els notaris del regne es negaven a realitzar els contractes corresponents, amb tota probabilitat per la prohibició foral de vendre terres a l’Església, fet que comportà que Jaume II hagués d’autoritzar expressament aquestes compravendes, tant en abril de 1313 com encara en març de 1314, quan s’informava que aquelles també estaven tractant-se de fer als termes de Vila-real i Almassora.33 Altrament, el comprador i nou senyor de Beniparrell indicat per Civera, el ciutadà de València Pere Ripoll,34 sí que és confirmat pel darrer document ací transcrit, tot i que aquest també assenyala que el mateix Ripoll o el seu fill tractaren de vendre el lloc ràpidament, ja que aquesta venda –o intent de venda– al cavaller Andreu Guillem Escrivà35 fou objecte d’una protesta per part del bisbat i el capítol de la seu de València, els quals consideraven que lesionava els seus drets, encara que ignorem les causes

29

Per a una explicació més detallada d’aquest cabeçatge, vegeu: V. BAYDAL, “El cabeçatge, un desconegut servei aprovat en les Corts valencianes de 1301-1302”, Revista d’història medieval, 14, en premsa. 30 Vegeu l’Apèndix documental, docs. V (11.VI.1307) i VI (15.XII.1307). 31 Vegeu l’Apèndix documental, doc. IX (6.IV.1313). 32 Mª.E. RIBES TRAVER (ed.), Los anales de la Cartuja de Porta-Coeli, ob. cit., p. 78. 33 Vegeu l’Apèndix documental, doc. X (18.III.1314). 34 Pere de Ripoll era freqüentment conseller de la ciutat de València i ocupava importants càrrecs reials al regne, com ara el de lloctinent enllà Xúquer en 1309. Cf.: V. ANYÓ, El primer “Manual de Consells” de la ciutat de València, València, 1997; i J. V. CABEZUELO, Poder público y administración territorial en el reino de Valencia, 1239-1348: el oficio de la procuración, València, 1998, doc. 59 (20.IV.1309). 35 Probablement es tracta del mateix Andreu Guillem Escrivà que trobem en 1313 com a jurat de València, en 1327 com a jutge de la cort reial obtenint llicència per a construir un bany públic i un forn a la ciutat, i en 1328 com a mostassaf de la mateixa; cf.: C. CAMPS, J. TORRÓ et alii, El Palacio y los Baños del Almirante, València, 2001; A. FURIÓ i F. GARCIA OLIVER, Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València(1296-1345), València, 2007, doc. 232 (21.VII.1313) i doc. 377 (13.XI.1328)

concretes al·legades –tal vegada el fet que el traspàs a un cavaller comportara la pèrdua del terç delme per a l’Església.36 Fet i fet, al llarg del segle XIV la senyoria encara canvià de titulars diverses vegades. Així, sabem que en 1339 el lloc estava en mans d’Arnau de Morera –o Samorera–, ciutadà valencià i vicecanceller reial,37 del qual probablement passà a la seua néta, la noble Elicsén de Romaní.38 En 1358, però, en nom d’aquella, el seu procurador Joan Ximénez de Montornès i el seu marit Esteve d’Aragó vengueren el lloc a Pere d’Arrufat per 28.000 sous reials,39 una suma que, per altra banda, sembla confirmar el preu de venda obtingut pel monestir de Portaceli en 1312-1313 segons el cronista Civera: 32.000 sous.40 Finalment, tot i que en desconeixem el procés, sabem que el vincle fundat per la mateixa Elicsén de Romaní a finals del Tres-cents incloïa novament la senyoria de Beniparrell, que restà en mans dels Escrivà de Romaní fins al segle XIX.41

Recapitulació Els documents ací reunits, a banda de certes informacions sobre els protagonistes del mercat de rendes de la ciutat de València a començaments del segle XIV, proporcionen algunes dades sobre els primers temps feudals de Beniparrell. En primer lloc, pel que fa a la seua senyoria, sabem que primer va pertànyer al domini reial fins a 1258, quan passà al cavaller Arnau de Romaní, qui la vengué al monestir cartoixà de Portaceli en 1272, que féu el mateix al ciutadà de València Pere Ripoll en 1312 o 1313 per 32.000 sous. Només uns pocs anys després aquest darrer tractà de traspassar el lloc al cavaller Andreu Guillem Escrivà, tot i que no sabem si finalment aquesta venda fou efectiva. En tot cas, en 1339 la senyoria pertanyia a Arnau de Morera, també ciutadà de València, i en 1358 novament a la família noble de Romaní, que la vengué llavors per 28.000 sous a Pere d’Arrufat, probablement un altre ciutadà. D’altra banda, hem pogut oferir una estimació aproximativa del nombre de focs de Beniparrell a començaments del Tres-cents, poc més d’una vintena, una dada que combinada amb el preu de venda del delme d’aquell moment, 400 sous, o de la senyoria sencera, 32.000 sous, pot ser posada en relació amb la d’altres llocs per als quals es puguen tindre informacions del mateix període a l’hora de realitzar càlculs orientatius sobre la càrrega rendística o el preu dels senyorius respecte a la seua riquesa demogràfica i patrimonial. No obstant això, actualment no disposem de dades semblants per a altres llocs del regne. En qualsevol cas, aquest recull documental ha servit per ampliar els escassos coneixements acumulats sobre Beniparrell durant el segle XIII i les primeres dècades 36

Vegeu l’Apèndix documental, doc. XI (10.X.1316). ACA, C, reg. 865, f. 227r (23.III.1339). Sobre el seu càrrec de vicecanceller, vegeu: J. TRENCHS, “Pere Despens, vicecanciller de Pedro el Ceremonioso (1339-1340)”, Annals d’estudis gironins, 1 (1979-1980), p. 249-258. D’altra banda, segons Justo Pastor Fuster, Morera va ser nomenat batle general del regne de València en 1336 i redactà unes Notae super Foris regni Valentiae: J. PASTOR, Biblioteca valenciana, València, 1827, p. 6-7. 38 Sabem d’aquest vincle familiar per un document regestat per: Mª.M. CÁRCEL, Un formulari i un registre del bisbe de València En Jaume d’Aragó (segle XIV), València, 2005, doc. 208 (19.XII.1372) 39 ACA, C, reg. 900, f. 7r (20.II.1358). 40 Mª.E. RIBES TRAVER (ed.), Los anales de la Cartuja de Porta-Coeli, ob. cit., p. 78. Aquests diners, a banda de les compres al nord del regne, serviren també en part per adquirir l’alqueria de Petra, de 38 cafissades a l’horta de València, per 44.708 sous, segons el mateix Civera. 41 ACA, Diversos, Sástago, Pergamins, Carpeta 8, nº 4. 37

del XIV. I, en aquest sentit, cal ressaltar finalment que bo i afegint els tres documents relatius al lloc fins a 1272 inclosos al Diplomatarium de Robert I. Burns,42 sembla que ací es reuneix substancialment la informació que des de la conquesta feudal fins a 1313 poden proporcionar sobre el lloc, d’una banda, els registres de la Cancelleria reial i, d’altra banda, la documentació de la secció de Reial Patrimoni de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.43

APÈNDIX DOCUMENTAL DOCUMENT I 1272, novembre, 6. València El bisbe Andreu i el capítol de València concedeixen perpètuament al prior Bernat i el convent del monestir de Portaceli i tots els seus successors el terç delme de les possessions que compren de persones religioses o militars. Els concedeixen igualment el terç delme de Beniparrell, alqueria que han comprat del cavaller Arnau de Romaní, durant la vida d’aquest i perpètuament. ARV, Justícia Civil, Manaments i Empars, any 1638, Llibre 4t, m. 40, f. 26v-27r Noverint universi quod nos, frater Andreas, divina miseracione episcopus valentinus, et totum capitulum eiusdem, bonis animo et spontaneis voluntatibus consulte, per nos et omnes successores nostros, presentes pariter et futuros, concedimus vobis fratri Bernardo, domini Dei priori monasterii de Portaceli, ordinis cartusiensis, diocesis valentina, |f. 26v| et conventui vestro et sucessoribus vestris in perpetuum, quod de quibuscumque possessionibus quas vos et successores vestri emeritis sive quocumquemodo adquisiveritis ex devocione populi quamquemodo causa vel racione a personis religiosis vel militibus dumtaxat habeatis et retineatis licite terciam decimarum quam habebant ille vel illi quibus habueritis ex concessione Ecclesie vel de consuetudine. Concedimus eciam vobis quod illam terciam partem decimarum quam Arnaldus de Romanino, miles, habebat et tenebat in alqueria de Beniparrell et terminus suis diebus suis ex concessione nostra, quamquidem alchaream vos ab ipso [...]tis habeatis de cetero et percipiatis ex concessione nostra in tota vita dicti Arnaldi de Romanino tantum, et post vitam ipsius parti quam in decimis dicte alcharee consuevimus recipere et habere, scilicet due partes, nobis libere revertantur, vobis tercie parte libere remanente. Promitentes vobis bona fide et solemne stipulacione quod contra predicta non veniamus vel venire faciamus seu consentiamus palam vel oculte per nos vel per interpositam personam vel per successores nostros aliquomodo seu aliquo iuris casu; 42

R.I. BURNS, Diplomatarium..., ob. cit., docs. 198 (13.VIII.1258), 489 (25.VIII.1263) i 829 (1.V.1268). Així ho indica, per exemple, la consulta al Liber patrimonii regii Valentiae, que només referencia quatre documents sobre Beniparrell per a aquest període, tots ells transcrits ací: C. LÓPEZ RODRÍGUEZ (ed.), Liber patrimonii regii Valentiae, València, 2006, docs. 617-620. 43

imo omnia supradicta et singula rata habebimus pariter atque nundi et semper et non in aliquo revocabimus. Imo renunciamus quantum ad hec omni iuri divino et humano, canonico, ecclesiastico vel civile, et omni alii iuri, fore, legi, racioni, consue|f. 27r|tudini quibus in predictis possumus contravenire, et in totum vel in partes in irritum invocare. Quod est actum Valencie, 8 (sic) idus novembris, anno Domini millesimo ducentessimo septuagessimo secundo. Ego, frater Andreas, valentinis episcopus, subscribo. Ego, Guillermus de Alarico, sacristas Valencie, subscribo. Ego, Petrus Michaelis, precentor Valencie, subscribo. Ego, Guillermus d’Aregui, canonicus, subscribo. Ego, Bernardus de Vilario, canonicus valentinus, subscribo Sig(creu)num Dominici Mathei, canonici Valencie. Sig(creu)num magistri Vincentii, precentoris Maioricarum, canonici Valencie Ego, Radulfus, canonicus Valencie, subscribo Ego, Petrus Cambrei, cononicus Valencie, subscribo. Ego, Benedictus, canonicus Valencie, subscribo. Sig(creu)num Nicolas de Hungaria, canonici Valencie. Testes sunt huius rei Guillermus Jofre, rector ecclesie de Villalva, Arnaldus de Penyafideli, Bernardus de Addarone, clericus. Sig(signe notarial)num Raymundi Maçane, notarii publici Valencie, qui hoc scripsit cum supraddito in IIII linea ubi dicis ‘partes’.

DOCUMENT II 1286, setembre, 18. València Alfons el Franc, rei de la Corona d’Aragó, ordena al procurador del regne de València o al seu lloctinent dellà Xúquer que escolten les parts i posen fi a la disputa haguda entre el monestir de Portaceli i la ciutat de València, que reclama el pagament de la peita de l’alqueria de Beniparrell, possessió en alou del monestir, situada dins del terme de la urbs. Mentrestant, el rei ordena que el monestir no siga posat en deute de la ciutat per aquesta raó. ACA, C, reg. 66, f. 196v Procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti citra Xucharum, ex parte prioris et conventui monasteri cartusiensis coram nobis preponitum extitit inquirendo quod iurati et universitas civitati [Valencie] inquirintur eisdem et eos in debite adgravant pro eo quare exigunt et recipiunt peytam ab hominibus alcharie de Beniparrello, quam dictum monasterium per alodium habet ut dicitur in termino Valencie, periudicantes ipsos et fratres et bona dicti monasterii ad solvendum in peytis et aliis eorum exaccionibus quas dicti homines et fratres non tenentur facere ut asserunt. Quare volumus et vobis mandamus quod prenotatis qui fuerint evocandi, causam huiusmodi audiatis et eandem sine debito terminetis. Et interim non permitatis dictos fratres super predictis indebito adgravari. Datum ut supra (València, 14 de les calendes d’octubre).

DOCUMENT III 1298, febrer, 27. València Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, enfranqueix perpètuament el lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli i situat dins del terme de la ciutat de València, de tota peita, quèstia, subsidi, “pedido”, monedatge, cena, servei, empriu, exèrcit i cavalcada i la redempció d’aquests darrers, i de tota altra exacció reial. Les parts pertinents a aquestes exaccions no es pagaran i seran posades a compte del rei, excepte pel que fa al monedatge, del qual el monestir de Portaceli rebrà en endavant la part que corresponia al rei. ACA, C, reg. 196, f. 139r-v Noverint universi quod nos, Iacobus et cetera, ad honorem Dei et beate virginis, matris eius, et ob remedium anime nostre et parentum nostrorum, volentes vos, religiosos viros priorem et conventum monasterii de Portaceli, ordinis cartoxiensis, siti in valentina diocesis, speciali gracia prosequi et favore ut vestris apud Deum sitis et dignis possimus deprecacionibus adiuvari, per nos et successores nostros enfranquimus ac franchum, liberum facimus et inmunem imperpetuum locum vestrum vocatum Beniparrell, situm in termino civitati Valencie, cum omnibus hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis ac suis terminis et pertinenciis universis ab omni, vicelicet, peyta, questia, subsidio, pedido, monetatico, cena, servicio, ademprivio, exercitu et cavalcata et redempcionibus eorundem, et ab omnibus et singulis aliis exaccionibus regalibus que nunc vel impostrerum dici nominari vel cogitari possit, sic quod vos et successores vestri ac habitantes et habitaturi ibidem imperpetuum per loco predicto et hereditatibus ac possessionibus terminis et pertinenciis quibuslibet eiusdem loci non teneamini nobis ac successoribis nostris, de cetero aliquod solvere modo aliquo in predictis seu aliquo predictorum, immo sitis inde totaliter liberi perpetuo et inmunes. Nos enim partem vos et habitantes et habitaturos in loco predicto in predictis vel aliquo predictorum solvere modo aliquo contingentem, in nostro et nostrorum successoris computo recipi perpetuo volumus et admiti. Volumus tamen et imperpetuum stabilimus quod eis habitantes et habitaturi in loco predicto de Beniparrel solvant et solvere teneantur imperpetuum vobis, priori et conventui monasterii supradicti et successoribus vestris, monetaticum [et?] partem eos in predictis peytis, questiis, subsidiis, pedidiis, cenis, serviciis, adempriviis, exercitibus et cavalcatis et redempcionibus eorundem et aliis omnibus et singulis exaccionibus regalibus solvere modo quilibet contingentem. |f. 139v| Mandantes eisdem habitantibus et habitaturis quod vobis respondeant imperpetuum integre de omnibus et singulis supradictis, compellendi ad hec ipsos habitantes et habitaturos et eorum bona vobis, dictis priori et conventui et successoribus vestris, potestatem plenariam auctoritatem presencium concedentes. Mandantes insuper per presentem cartam nostram procuratori regni Valencie nec non portariis, collectoribus et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris quod franquitatem et inmunitatem predictam vobis et vestris observent et faciant inviolabiliter observari ut superius continetur et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione. Datum Valencie, III kalendas marci, anno Domini Mº CCº XCº septimo.

Sig(creu)num Iacobi, Dei gracia et cetera Testes sunt: Rogerius de Loria, Amor Dionisii, Iacobus, dominus de Exerica, Iacobus, Eximeni de Urrea, Eximenus Petri de Arenoso.

DOCUMENT IV 1305, abril, 20. València Pere de Milà, ciutadà de València, com a procurador del capítol de la catedral de València, ven a Pere Quintana, ciutadà i canviador de València, i a Esteve Frener, veí de València i resident a la parròquia de Sant Martí, el delme del pa, del vi, de l’oli i de la resta de productes, excepte la carn, corresponent a l’any 1305, d’Albal, Catarroja i Beniparrell, juntament amb la novena part dels fruits que el capítol rep a Albal, pel preu de 1.350 sous reials de València, a pagar la meitat en Nadal de 1305 i l’altra meitat en Pasqua de 1306. Amb Pere Quintana i Esteve Frener, també el porter reial Bernat de Ginebret s’obliga a satisfer el preu de la compra. ACV, Pergamins, nº 2943 Noverint universi quare ego, Petrus de Millano, civis Valencie et procurator capituli Valencie, auctoritate dicte procuracionis qua fungor in hac parte, vendo et concedo vobis Petro Quintana, civi et campsori Valencie, et Stephano Frenerii, vicino eiusdem, commoranti in perrochia Sancti Martini, presentibus et recipientibus, et vestris a kalendis mensis ianuarii proxime transactis usque ad unum annum primum venturum decimam panis, vini, olei et omnium aliarum rerum excepta decima carnagii dicto capitulo predictum tempus pertinentem in Albal, Catarrogia et Beniparrello, cum nonam partem fructuum quam dictum capitulum accipit in dicto loco de Albal, ut hactenus vendi est assuetum, quam quidem vendicionem vobis facto precio, videlicet, mille trescentorum et quinquaginta solidorum regalium Valencie, quos dicto capitulo et michi proipso solvere teneamini medietatem in festo Natale Domini proxime venturo et alteram medietatem in festo subsequenti pasce resurrectionis Domini. Promitens vobis bona fide quod nolentes seu contradicentes vobis solvere dictam decimam vel aliqui de ipsa vobis diminuentes ad restituendum et solvendum vobis et illud compella seu compelli faciam per censsuram ecclesiasticam, vestra propria missione, protestor tament quod pro presenti vendicione dictum capitulum neque bona sua neque me neque bona mea vobis in aliquo non intendo obligare. Ad hec autem nos, dictus Petrus Quintana et Stephanus Frenerii, recipientes a vobis dicto Petro de Millano, procuratore dicti capituli dictam vendicionem ad dictum precium et sub forma predicta, et ego Bernardus de Genebreto, porterius domini regis, in predictis mille CCC L solidis vobis, dicto Petro de Millano, procuratori dicti capituli, et per vos, dicto capitulo et suis in terminis supradictis persolvendis predictis emptoribus in solidum me constituens vobis debitorem et principalem paccatorem. Promitimus, scilicet, nos, dicti Petrus Quintana et Stephanus Frenerii et Bernardus de Genebreto, omnes tres in simul et quilibet nostrum in solidum dictos mille CCC L solidos in terminis supradictis dicto capitulo et suis et vobis dicto Petro de Millano, procuratori suo persolvere et dare sine contradictu aliquo in bona pace. Tamen si pro predictis mille CCC L solidos a nobis petendis et recuperandis dampnum aliquem vel

gravamen seu interese vobis contigerit aut missionem vel misiones vos facere oportuerit totum illud vobis et vestris restituere et emendare promitimus in solidum voluntati vestre. Et credatur inde vestro solo sacramento quod ex nunc sicut ex tunc vobis deferimus et pro delato habeatur sine testibus et alia probacione. Obligantes ad hec vobis et vestris in solidum quilibet nostrum, nos et omnia bona nostra, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda. Renunciantes super hiis beneficio dividendi accionis et nove ac veteris constitucionis de duobus rerum debendi et omni alii cuilibet iuri contra hac venienti. Quod est actum Valencie, XIIº kalendis madii, anno Domini Mº CCCº quinto. Sig(creu)num Petri de Millano, procuratori, sig(creu)num Petri Quintana, Stephani Frenerii, sig(creu)num Bernardi de Genebreto, predictorum qui hoc concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt: Berengarius Gilaberti, campsori, Berengarius Selvati, vicinus Puçolii, Petrus d’Espígol, civis Valencie, et Guillelmus de Vilaür, vicinus Maçamagrelli, et Iohannes Comte, Petrus de Cervaria, perpunterius, et Ferrarius Lupeti. Testes sunt firmamenti dicti Bernardi de Genebreto, qui firmavit XIº kalendis madii anno predicto: Arnaldus d’Areyns et Peregrinus Perpiniani, laborator. Sig(signe notarial)num Iacobi Martini, notari [II] publici Valencie, qui hec scribi fecit, cum raso et emendato in VIIIm lineam ubi dicitur ‘me’, et clausit loco, diebus et anno prefixis.

DOCUMENT V 1307, juny, 11. Osca Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als jurats de València i a Arnau Cortit, porter reial, que deixen d’exigir els 300 sous reials, o poc més, amb què havien obligat els homes del lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli, pel cabeçatge dels dos anys anteriors, 1305 i 1306. El diners han de ser rebuts pel prior de Portaceli i descomptats del compte del rei en el total del cabeçatge. ACA, C, reg. 267, f. 64v-65r. Fidelibus suis iuratis civitatis Valencie necnon Arnaldo Cortit, porterio nostro, salutem et graciam. Religiosus frater Petrus de Bielsa, prior domus de Portaceli ordinis cartusiensis, presens exponuit coram nobis quod eum vos compelleretis homines loci de Beniparrell domus predicte ad dandum et solvendum cabessagium nobis dari concessum in civitate et regno Valencie, dictusque prior asseret homines ipsorum ad dandum nobis ipsum cabessagium non teni et ubi tenentur ipsum solvere illud (dictus prior ad se diceret pertinere iuxta concessionem nostram dicte domui factam) et dicto negocio sit in dubio existente, predictos homines in quantitate CCC solidos regalium vel parum plus, solvendorum infra certum tempus sub certis penis pro cabessagio duorum annorum preteritorum obligari fecistis. Unde significamus vobis nos, ad suplicacionem prioris predicti, de gracia concessisse eidem quod sive dicti homines dictum cabessagium nobis solvere teneantur sive non, prior ipse habeat et percipiat dictam quantitatem dictorum CCC solidos vel parum plus, ad quam se vobis obligaverunt dicti homines ut superius continetur, ita cum quod ipsa quantitas in nostro compoto recipiatur pro soluta nobis et data. Quare

volumus ac vobis dicimus et mandamus quatenus homines ipsos et bona eorum pretextu obligacionis per eos vobis facte de solvenda quantitate predicta minime compellatis. Immo ipsos ab obligacione ipsa penitus absolvatis. Aliter, per presentes mandamus procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti quod vos, dictos iuratos, ad exequendam huiusmodum |f. 65r| mandatum nostrum compellat per huiusmodi, autem graciam seu concessionem nostram nolumus quod iuri nostre seu iuri dicti prioris in solvendis et dandis nobis similibus in futuro partem preiudicium generetur. Datum Osce IIIº idus iunii anno predicto (1307).

DOCUMENT VI 1307, desembre, 15. València Pere Boïl, mestre racional de la Corona d’Aragó, rep comptes de la col·lecta de 4.380 sous reials del cabeçatge de l’any 1305 encomanada a Arnau Cortit, porter reial. D’una banda, Boïl certifica haver rebut 4.237 sous 10 diners reials i, d’altra banda, Cortit mostra una carta reial mitjançant la qual s’absolen els 186 sous 4 diners reials amb què aquest havia obligat als hómens del lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli, pel cabeçatge d’aquell mateix any. En conseqüència, el total retut, 4.424 sous 2 diners, excedeix la quantitat comissionada en 44 sous 2 diners, suma per la qual Pere Boïl expedeix un albarà debitori a Arnau Cortit. ACA, RP, MR, Llibres d’albarans, 622, f. 52v-53r Jo En Pere Boyl et cetera atorch a vós N’Arnau Cortit, porter d’aquell metex senyor, que havets comptat ab mi de la cullita que a vós fo comanada per lo dit senyor rey, ab carta sua que fo feta en València nonas madii anno Domini millesimo CCC sexto, de IIII mília CCC LXXX sòlidos reals de València, qui romanien a pagar del compte de la cullita de la ajuda del cabessatge atorgada al senyor rey en la ciutat e en lo regne de València per l’any de M CCC V, la qual cullita era de quantitat de C L mília sòlidos reals de València, dels quals IIII mília CCC LXXX sòlidos reals devíets respondre a mi, lavors thresorer del dit senyor segons que la dita carta del senyor rey era contengut, de la qual quantitat donàs et liuràs a mi e a altres per mi, estant lavors thresorer, dels quals sous fiu albarà de reebuda IIII mília CC XXXVII sòlidos X diners reals, los quals yo posé en meo compte de reebuda entre IIes partides el meu libre Xén del dit offici de la thresoreria en la VIa carta. Ítem mostràs a mi I carta del senyor rey a vós tramesa de manament de absolere e de jaquir la obligació la qual era feta a vós ab carta pública per alguns homes per part del prior de la casa de Portaceli de la orde de Cartoxa per pagar la quantitat que·s pertanya de pagar a la part de la dita casa per lo loch de Beniparrell, que és del dit orde en la dita cullita del dit any, la qual quantitat pertanyent de pagar a la part de la dita casa era C L XXX VI sòlidos IIII diners reals segons que apparia per la dita obligació a vós feta per lo batle del dit loch de Beniparrell, la qual a mi mostràs. E axí en la forma dessús dita havets fet compliment e satisffet a la cort de la dita cullita dels dits IIII mília CCC LXXX sòlidos e encara de més que no era aquela, çò és de XL IIII sòlidos II diners reals los quals devets cobrar del dit compte e dels quals yo

he fet a vos albarà en special lo dia que aquest és fet ensems a altres quantitats que per la cort vos són degudes. E és cert que yo he cobrat de vós la dita carta de la comissió de la dita cullita e en altra ab l’albarà que jo us havia fet de la reebuda, e la dita carta pública de la obligació dessús dita. E en testimoni de la declaració del dit compte fas a vós lo present albarà segellat ab lo segell del dit meu offici, qui fo fet en València, XV dies anats del mes de desembre, anno Domini millesimo CCCº septimo.

DOCUMENT VII 1308, març, 11. València Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als jurats de València que deixen d’exigir el cabeçatge als homes del lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli, que pretenien cobrar al·legant que en la franquesa d’exaccions reials concedida al lloc no s’esmentava explícitament el cabeçatge. Contràriament, el rei ordena que, d’acord amb la tenor d’aquella franquesa, la part corresponent a Beniparrell en el cabeçatge siga posada al seu compte. ACA, C, reg. 205, f. 145v-146r Fidelibus suis iuratis civitatis Valencie salutem et graciam. Intelleximus pro parte religiosorum prioris et conventus monasteris de Portaceli, ordinis cartusiensis, quod cum homines loci sui vocati Beniparrell, siti in termino dicte civitatis sint et esse debeant franchi et liberi ex concessione nostra ab omni peyta, questia, subsidio, pedido, monetatico, cena, servicio, ademprivio, exercitu et cavalcata et redempcionibus eorundem, et ab omnibus aliis exaccionibus regalibus quod dici nominari vel cogitari possint, prout in privilegio nostro quod inde habent lacius continetur, vos contra tenoris franchitatis predicte compellitis seu compelli facitis homines dicti loci de Beniparrell et bona sua ad dandum et solvendum cabeçagium nobis concessum, asserentes dictam franchitatem non debere extendi ad dictum cabeçagium quia de cabeçagio in ipso privilegio specialis mencio non habetur. Verum, cum iuxta concessionem nostram predictam homines predicti loci ab omni exaccioni regali debeant esse franchi et preterea ad contribucionem dicti cabeçagii nobis concessi compelli non debeant seu distringi, ideo vobis dicimus et mandamus quatenus visis presentibus ab exhigendo dicto cabeçagio a prefatis habitatoribus predicti loci de Beniparrell |f. 146r| penitus desistatis, cum volumus privilegium nostrum predictum inviolabiliter observari. Nos enim partem ipsos homines in ipso cabeçagio solvere contingentem in compoto nostro recipi volumus et admitti iuxta dicti privilegi nostri continenciam et tenorem. Datum Valencie, Vº idus marcii anno predicto (1308).

DOCUMENT VIII 1311, maig, 14. València

Bernat de Nou, ciutadà de València, com a procurador del bisbe de València, i Pere de Pont, com a procurador del capítol de la catedral de València, venen a Ponç Llançol la part del delme del pa, del vi, de l’oli i dels altres productes, excepte la carn, que correspon al bisbe i el capítol durant l’any 1311 a Beniparrell pel preu de 400 sous reials de València, a pagar la meitat en Tots Sants de 1311 i l’altra meitat en la Quaresma de 1312. ACV, Pergamins, nº 2951 Noverint universi quare nos, Bernardus de Nuce, civis Valencie et procurator reverendi patris domini fratris Raymundi, divina miseracione episcopi Valencie, et Petrus de Ponte, procurator venerabilis capituli valentini, ex certa sciencia auctoritate dictorum procuracionum qua fungimur in hac parte, vendimus et concedimus vobis Poncio Lançol, presenti et recipienti, et vestris a kalendis mensis ianuarii proxime transactis usque ad unum annum primum venturum partem decimam panis, vini et omnium aliarum rerum excepta inde decima carnagii dicti dominis episcopo et capitulo predictum tempus pertinentem in Beniparrello, ut hactenus vendi est assuetum precio, videlicet, quadringentorum solidorum regalium Valencie, quos dictis dominis episcopo et capitulo et suis et vobis pro ipsis solvere teneamini medietatem in festo Omnium Sanctorum et alteram medietatem in festo carniprivii Quadragesime Domini proxime venturis. Promittentes vobis bona fide quod nolentes seu contradicentes vobis solvere dictam partem decimam vel aliqui de ipsa diminuentes ad solvendum et restituendum vobis eam et illud distringemus et distringi faciemus per censuram ecclesiasticam, vestra propria missione protestamur causa quod pro presenti vendicione nobis, dictos dominos episcopum et capitulum et bona sua, nec nos nec bona nostra non intendimus in aliquo obligare. Ad hec autem ego, dictus Poncius Lançol, recipiens a vobis, dictis procuratoribus et eorum dominorum episcopi et capituli, dictam vendicionem ad dictum tempus et ad dictum precium et sub formam predictam, promitto et convenio vobis quod in dictis terminis dabo et solvam dictis dominis episcopo et capitulo et suis, et vobis pro ipsis dictos quadringentos solidos precii supradicti sine contradictu aliquo in bona pace, tamen si a dictis terminis in antea pro predicto precio a nobis pectando et recuperando dampnum aliquod vel gravamine seu iniure dictis dominis episcopo et capitulo et suis, et vobis predictis procuratoribus contigerit aut missionem vel missiones ipsos vel vos faceret opportuit totum illud ipsis et vobis restituere et emendare promitto voluntati sue et vestre. Super quibus omnibus credatur ipsis et vestribus, suo et vestro solo sacramento quod ex nunc sicut ex tunc ipsis et vobis defero pro delato habeatur sine testibus et alia probacione. Obligando ad hec vobis nomine procuratoris predictis et per vos, dictis dominis episcopo et capitulo et suis, nos et omnia bona nostra, mobilia et immobilia, ubique habita et habenda. Quod est actum Valencie, XIIIIº madii anno Domini Mº CCCº XI. Sig(creu)num Bernardi de Nuce, sig(creu)num Petri de Ponte, procuratori, sig(creu)num Poncii Lançol, procuratori, qui hoc concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt: Matheus Cases, Iohannes Denia et Arnaldus de Terrachona, Valencie vicini. Sig(signe notarial)num Iacobi Martini, notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.

DOCUMENT IX 1313, abril, 6. Barcelona Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als notaris del regne de València que admeten i facen contractes de les compres de rendes o béns immobles que vol fer el monestir de Portaceli al terme de Borriana amb els diners obtinguts de la venda del lloc de Beniparrell . ACA, C, reg. 151, f. 197r Iacobus et cetera, fidelibus nostris universis notariis in civitate et aliis locis regni Valencie constitutis ad quos presentes pervenerint salutem et graciam. Exponuit coram nobis religiosus frater Petrus de Bielsa, prior domus de Portaceli, cartusiensis ordinis, quod ipse vendidit quondam locum vocatum Beniparrell, situm in dicto regno ad dictam domum pertinentem, proptereaque intendit emere redditus seu alia bona stabilia ad sustentacionem dicte domus de precio supradicto in terminis Burriane prout licitum est et permissum secundum forum Aragone ad quem locus ipse populatus existis, et quod vos super contractibus empcionum huiusmodi per eum factarum seu faciendarum non vultis recipere vel confitere publica instrumenta. Cum autem idem prior supplicando petierit per nos sibi et dicte domui super hiis de opportuno remedio provideri, ideo, supplicacionem ipsa benigne admissa, vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus quatenus super contractu seu contractibus empcionum per prefactum priorem ad opus domus de Portaceli predicte factarum seu faciendarum in terminis predictis Burriane recipiatis et confitiatis publica instrumenta. Nos vero tenore presencium volumus et concedimus quod domus predicta habeat et habere possit id quod in dictis terminis Burriane emptum fuerit ad opus ipsius cum franchitate qua de foro habere debeant propterea ipsa bona. Mandantes universis officialibus nostris, presentibus et futuris, quod predicta observet et faciat inviolabiliter observari ut superius continetur. Datum Barchinone, VIII idus aprilis, anno Domini Mº CCCº terciodecimo.

DOCUMENT X 1314, març, 18. Barcelona Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als notaris del regne de València que admeten i facen contractes de les compres de rendes o béns immobles que vol fer el monestir de Portaceli als termes de Borriana, Vila-real i Almassora, amb els diners obtinguts de la venda del lloc de Beniparrell. ACA, C, reg. 210, f. 145v-146r Iacobus et cetera, fidelibus nostris universibus notariis in civitatis et aliis locis regni Valencie constitutis ad quos presentes pervenerint salutem et graciam. Exposuit coram nobis religiosus frater Petrus de Bielssa, prior domus de Portaceli, cartusiensis ordinis, quod ipse vendidit quendam locum vocatum Beniparrell, situm in dicto regno

ad dictam domum pertinentem, proptereaque intendit emere redditus seu alia bona stabilia ad sustentacionem dicte domus de precio supradicto in termino Burriane et Ville regalis et de Almassora, prout licitum est et permissum secundum forum Aragone ad quem loca ipsa populata existunt, et quod vos super contractibus empcionum huiusmodi per eum factarum seu faciendarum non vultis recipere vel confitere publica instrumenta. Cum autem idem prior supplicando petierit per nos sibi et dicte domui super hiis de opportuno remedio provideri, ideo, supplicacionem ipsa benigne admissa, vobis et cuilibet vestris dicimus et mandamus quatenus super contractu seu contractibus empcionum per prefatum priorem aut alios priores successores suos ad opus domus de Portaceli predicte factarum seu faciendarum in terminis predictis Burriane et Ville regalis et de Almaçora recipiatis et confitiatis publica instrumenta. Nos vero tenore presencium volumus et concedimus quod domus predicta habeat et habere possit id quod in dictis terminis Burriane, Ville regalis et de Almaçora emptum fuerit ad opus ipsius cum franquitate qua de foro habere debeant propterea ipsa bona. Mandantes universis officialibus nostris, presentibus et futuris, quod predicta observent et faciant inviolabiliter observari ut superius continetur. Datum Valencie, XVº kalendas aprilis, anno Domini millesimo CCCº XIIIº.

DOCUMENT XI 1316, octubre, 10. València Vidal Sarthou, com a procurador substitut de Domingo Salat –rector de l’església de Puçol i procurador i síndic del bisbe i el capítol de la catedral de València–, realitza una protesta pública per la compra del lloc de Beniparrell, feta o en procés de fer-se per part de Andreu G. Escrivà, cavaller, a Pere de Ripoll, ciutadà de València, o el seu fill Nicolau, ja que perjudica els drets de l’Església de València. ACV, Pergamins, nº 6472 Sàpien tots que en presència de mi, notari, e dels testimonis dejús escrits, en Vidal Sarthou, procurador subtituït d’En Domingo Salat, rector de la Esgleya de Puçol, procurador e síndich del honrat pare e senyor En Ramon, per la gràcia de Déu bisbe de València e del honrat capítol d’aquella Seu, constituït en presència del honrat N’Andreu Guillem Escrivà, cavaller, dix et sposà denant aquell que an·[a]udiència d’ell és novellament pervengut que·l dit N’Andreu Guillem ha comprat o entén a comprar d’En Pere de Ripoll, ciutadà de [Valè]nc[ia] o d’En Nicholau, son fill, lo loch de Beniparrell ab los térmens et pertinences d’aquell, en com lo dit Pere de Ripol (sic) o Nicholau no puxen lo dit loch de Beniparrell vendre a[xí] com lo venen, per ço, lo dit En Vidal, en nom de la dita procuració et sindicat[ur]a des de present protesta que no consent a la dita venda o compra del dit loch de Beniparrell en ap[ré]s com feita sia en perjudici de la Esgleya de València, ans espressament hi contradex et met aquella en mala veu a tant com se pertayn et pertànyer pot al dret de la Esgleya desúsdita, protestan que tot son dret sia salvu a la dita Esgleya et que aquell puxen demanar et haver en son loch et en son temps davant qui deien et així com deien. De les quals coses lo dit Vidal, en lo nom que desús, requés que li sia feita carta pública a perdurable memòria de les dites coses et a conservació del dret de la dita

Esgleya de València. E el dit N’Andreu Guillem demanà còpia de les dites coses per haver acort sobre açò e que la dita protestació no sia mesa en forma pública tro ell haja respost a açò. Quod est actum in dicto loco de Beniparrell, VIº idus octobri, anno Domini Mº CCCº sexto decimo. Presens testimonis a açò apel·lats e pregats: En Guillem de Manresa et En Simó del Mas, ciutadans de València. Sig(signe notarial)num Laurencii de Angelats, notarii publici Valencie, qui predictis interfuit et hoc scribi fecit, cum raso et emendato in tercia linea ubi dicitur ‘Nicholau’, et in VIIª linea ubi dicitur ‘deien’, et cum supraponito in IXª linea ubi dicitur ‘haja’, et clausit loco, die et anno prefixis.