1r Premics_la Dama Del Paraigues

La dama del paraigües Hi havia una vegada un jove universitari que cada tarda anava al café del barri i es sentava a la taula de sempre a llegir un llibre. Una tarda no tenia ganes de llegir i va començar a mirar per la finestra. Hi havia gent de tota mena, nens, avis, grups de joves... Però entre tota aquella multitud es va fixar en una noia que estava sentada en un banc, al vell mig de la plaça. Era una noia esvelta, de pell blanca, cabells foscos anava vestida de blanc i portava un paraigües de color negre. La va mirar però ella va descobrir la seva mirada, es va aixecar del banc i va deseparèixer enmig de la gent. L’endemà no parava de pensar en l’expresió trista d’aquella noia. Va mirar per la finestra del café. La noia també estava avui. El jove va pensar que potser seria rica i que alguna desgràcia li havia fet perdre la fortuna, per això tenia l’expresió trista, Entre els seus pensaments no es va donar compte de que ella també l’estava mirant, llavors es va aixecar i va desapèixer un altre cop enmig de la gent. Al dia següent va pensar en parlar amb ella, es va seure a la seva taula i va mirar per la finestra durant molta estona, però la noia misteriosa no va aparèixer. Fins que una tarda, el noi, sense esperança, va seure a la seva taula, però quan anava a treure el llibre va va veure una nota que posava: “Quan les nostres mirades es van encreuar jo de tu em vaig enamorar.” El jove va anar corrents a preguntar-li a la camarera com podia saber qui havia deixat aquella nota i li va dir que era una dama amb un paraigües... Marina Gaju Samper (6è. C Ed. Primària).