01 Combustible

LA TÈRMICA DE SANT PERE 01. El combustible

LA DEFINICIÓ, tal com es recull a la sol·licitud de llicència ambiental

La instal·lació podrà tractar entre 49.000 i un màxim de 65.000 t/any de biomassa forestal (productes de boscos i/o forests), amb possibilitat de tractar residus de silvicultura, escorces, suro, poda de parcs i jardins i residu net de primera transformació de la fusta, com encenalls, fulloles, costers i retalls.

Això vol dir que el 100% del combustible serà fusta neta i que no hi ha cap percentatge que pugui ser cap altre producte. Només està prevista la reserva de 50.000 litres/any de gasoil, per alimentar una caldera subsidiària en cas de parada, avaria o manteniment de la caldera principal.

CARACTERITZACIÓ DEL COMBUSTIBLE, tal com es recull a la sol·licitud de llicència ambiental COMBUSTIBLE PRINCIPAL Biomassa forestal

Màxim 65.000 t/any

COMBUSTIBLE SECUNDARI Silvicultura (CER 020107) Residus biodegradables de parcs i jardins (CER 200201)

Màxim 16.000 t/any

Escorça i suro (CER 030101) Residus fusta neta (serradures, encenalls, retalls, ...) (CER 030105)

Màxim 6.000 t/any

■ Com es veu a la imatge, dins del combustible hi ha dos grans blocs de biomassa: el combustible principal, que és la fusta com a producte, comprada al bosc, i amb la qual es podria cobrir el 100% de la càrrega anual de la caldera, i el combustible secundari, que és exactament igual de net que el primer però que ja passa a ser un subproducte d’una gestió principal prèvia: la mateixa gestió forestal, la poda de parcs i jardins o les restes d’escorça i suro. ■ Per això, aquest segon bloc ja porta incorporat un número, que correspon al catàleg europeu de residus (CER), però que no vol dir res respecte a la composició de la fusta. És exactament com passa amb un diari: quan es compra és un producte, però quan es llença al contenidor, encara que estigui intacte, es converteix en residu amb el seu número de codi. ■ Dins del combustible secundari es fa, encara, una divisió per definir les 6.000 tones/any que podran cremar-se, com a màxim, procedents de la indústria de primera transformació de la fusta. Es tracta, com especificia clarament el projecte, de residus que no contenen substàncies perilloses. ■ Com queda també molt clar en el projecte, el màxim consum anual de biomassa secundària no pot superar les 22.000 tones (16.000 + 6.000) en el total de combusible, mentre que la biomassa principal pot arribar a ser el total, és a dir, un màxim de 65.000 tones, deixant aleshores el combustible secundari en 0. ■ En la roda de premsa del 2 de desembre de 2008, va quedar clar que el Consorci Forestal de Catalunya, a través de la seva cooperativa de serveis, té la capacitat de subministrar el 100% de la fusta f que necessiti la planta de Sant Pere. Només en els boscos privats agrupats des de l’Associació de Propietaris Forestals Serra de Bellmunt-Collsacabra, el potencial d’extracció anual de fusta arriba a les 20.000 tones. Quan es qüestiona que sigui sostenible que bona part de la fusta hagi de venir de la resta d’Osona i de comarques veïnes, caldria preguntar-se si no ho és, com a mínim, molt més que amb el gas i el petroli, del qual l’Estat espanyol n’ha d’importar el 99,8% del que consumeix, i que prové majoritàriament del nord d’Àfrica, Orient Mitjà, Rússia i Sudamèrica, per acabar-ne consumint també a la Vall del Ges. Si es valoren els costos ambientals, econòmics i d’eficiència energètica d’un i altre model, s’ha acabat el debat.

http://termicaspt.blogspot.com