Zara

ÍNDEX TEMÀTIC 1. Entrevista a l’Oriol Garcia 2. Cerca d’informació sobre l’Oriol. 3. Història. Fet històric. 4. Descripció del personatge. 5. StoryBoard. 6. Documentació històrica.

ZARA

Entrevista de l’Oriol.

Preguntes fetes a classe:

1.A quina edat vas descobrir el teu talent?

Ja desde parbuls tenia una obssesió per el dibuix, m'agradava molt, llavors quan ja vaig tenir 7 o 8 anys els meus pares amb van apuntar a classes de dibuix. En definitiva ja ho vaig descobrir desde ben petit.

2.En que t’inspires a l’hora de dibuixar?

L’inspiració no es una cosa que pugui agafar-se sempre del mateix lloc, l’inspiració es una cosa que be de cop, que pot venir-te per diferens cosas per llegir una novela, tenin una conversació amb algú, llegint el diari, passejant pel carrer, etc...

3.En quin estil de còmic et situes?

En l’estil realista, més com a comic europeu, que s’intenta fer els personatges i els paisatges lo més semblant a la realitat possible. És un estil on en el comic no es embolta tot a un heroi s’hi que hi ha un personatje principal pero no es com als comics de “Spiderman o Superman”.

4.Normalment quan tardes en fer un còmic ?

Normalment es tarda 1 any i mig. Si el guio es meu tardo 3 o 4 mesos en fer-lo, fer els dibuixos al llapis, entintar-los, colorejar-los i tot doncs tardo 6 o 8, mesos. Mes o menys entre que s’edita, es corregeix, es dona vist i plau pasen 2 anys.

5.Es pot viure fent de dibuixant?

Si, si no es pugues viure del dibuix no hi haurien dibuixants professionals. Hi es pot viure de moltes maneras amb el dibuix, amb encarrecs de museus, amb la marvel, amb còmics..etc

6.Com vas començar a fer còmics, perquè t’agradava o per casualitat?

Mes be per casualitat, perque els meus pares amb van apuntar a una escola de dibuix pero només feien dibuixar estatues i no ensenyaven res del altre mon. Llavors vaig coneixer un noi que feia dibuix de còmic i amb va agradar i poc a poc vaig anar aprenen.

7.Ser dibuixant és un bon ofici?

Si t’agrada es molt bon ofici, però si no es una tortura. S’hi ha de tenir molta consciència.

8.Quin és el còmic que has dibuixat que més t’agrada?

El de L’exercit Herran perquè, va ser el primer còmic que vaig publicar de 8 pàgines. Despres el que tambe amb fa una mica mes d’il·lusió es el de Barcelona 1714, que va ser el primer còmic on el guio i dibuix era tot meu. I el què menys magrada va ser el de Gorja Mortel, perquè amb van donar nomes 6 mesos i es un del còmics del qe no n’estic orgullos perquè el vaig fer amb molt poc temps.

9.És necessari molt material per fer un còmic ?

Depen el comic, y depen el dibuixant. Jo per exple per pintar utilitzo acuareles, en canvi hi han altres dibuixants que ho pinten mitjançant l’ordinador.

10.De petit, tenies por a dibuixar o creies que ho feies bé?

De petit ja m’agradava molt, sempre amb deien coses com “ que be dibuixes” o coses aixis. Vas aprenen d'altres i ells aprenen de tu. Sempre fa falta un nivell minim d'autoestima. Despres els meus pares amb van apuntar a una escola de dibuix.

11.Com t’organitzes els dibuixos en els libres? (quin proces utilitzes)

ideaLa surgeix, escriure, crear els personatges, decidir qui narra la història,temps epoca, perquè passa la història, quin motiu hi ha, que va portar això, documentar-se sobre el fet, buscar els detalls (bestimenta, joies,,,), el guio,story-board, l'esborrany dels dibuixos, entintarlos, colorejarlos, la titulació, tipus de lletra i presentar-lo.

12.Com organitzes el dibuixos en els llibres?

Al moment de fer-ho.

13.Quina partdel còmic ès més difícil de fer, dibuixos, expressions, ambient etc...

La narrativa, explicar l'història.., també es difícil l'encadenat de les binyetes.

14.La majoria diem que no sabem dibuixar, ens podries dir quin truc poses en els dibuixos perquè et surtin bé?

Tothom sap dibuixar, no hi han trucs definits, sempre costa perfeccionar i s'ha d'apentre bé.

15.Quan vas fer el primer còmic senser quina sensació vas tenir?

El meu primer comic va ser de 8 paguines i va ser una sensació d'ilusió i satisfacció molt grans.

Oriol Garcia i Quera

L’Oriol Garcia i Quera va neixer a Barcelona, l’agost del 1967, es un dibuixant especialitzat en el còmic històric, particularmente de personatges i episodis de la història de Catalunya, dels que a dibuixat molts amb guió propi o aliè. Va debutar profesionalment al 1987 a la rebista Caball Fort y també va ser profesor a l’Escola de còmic de Joso. Els anys noranta dibuixa per a l'Editorial Signament la col·lecció de còmics Temps d'espases, amb guions de l'historiador Xavier Escura. La col·lecció consta de quatre títols: L'Exèrcit Errant (1993), Gorja Mortal (1994), L'Amenaça Sarraïna (1995) i Revenja (1996). Amb el propòsit de seguir oferint còmics que popularitzin amb rigor la història de Catalunya, l'any 2003 publica Rocaguinarda (CIM, 2003). Amb aquesta obra l'autor es guardonat amb el premi Serra d'Or 2004, de literatura juvenil. Els còmics El desafiament de Bordeus (Cavall Fort, 1998) Fa mil anys... (Diari de Sant Cugat, 2002)

i Hug Roger III (Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 2004) són recopilades en l'àlbum Trilogia Medieval (CIM, 2006).

L'àlbum Barcelona 1714. L'Onze de setembre (Casals, 2002) és l'inici d'una nova sèrie de còmics històrics. La col·lecció continua amb Corpus 1640. La revolta dels segadors (Casals, 2004) i Guifré 897. L'origen de la nació (Casals, 2006). Al Museu de les Trementinaires de Tuixent, s'hi poden veure alguns dels seus dibuixos, d'aquesta tasca museística, destaca l'exposició permanent del Museu d'Història de Catalunya, el Parc Arqueològic de les mines de Gavà o el Centre Arqueològic de l'Almoina de València. Ha il·lustrat diversos llibres i ha fet la part gràfica d'audiovisuals. Al Saló del Còmic de Barcelona 2007 es va poder veure l'exposició Historieta de Catalunya, formada en gran part per pàgines de diferents àlbums seus.

Fotografia de l'Oriol Garcia i Quera. Premi Especial ComiCat 2009.

Oskar Schindler (28 d'Abril de 1908 - 9 d'Octubre de 1974) va ser un industrial text, d'origen alemany, conegut per haver salvat de l'holocaust 1.200 treballadors seus d'origen jueu durant la Segona Guerra Mundial. Schindler va néixer a la petita ciutat de Svitavy (en alemany, Zwittau), a la regió dels Sudets(Bohèmia, República Txeca). Encara que heretà de la seva família la fe catòlica, no es mostrà mai gaire religiós. De petit sovint compartí jocs amb els seus veïns jueus. El seu pare tenia una planta de maquinària agrícola on Oskar va ser instruït per ser enginyer. Amb vint anys es va casar amb Emilie, la filla d'un granger. Després del seu casament va ser cridat per fer el servei militar i quan en va tornar va entrar a treballar a la fàbrica del seu pare, però aquesta va fer fallida durant la Gran Depressió econòmica dels anys trenta i Oskar es va veure obligat a treballar per a altres empresaris. És llavors que Schindler s'afilià al NSDAP (Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors) i començà a conèixer persones molt importants i influents dins del marc polític i econòmic. Amb la invasió alemanya de Polònia al setembre de 1939 (operació militar que marca l'inici de la Segona Guerra Mundial), Oskar es va traslladar a la ciutat polonesa de Cracòvia per provar fortuna dins del "negoci" de la guerra. Allí va adquirir una fàbrica d'atuells metàl·lics que batejà amb el nom de "Deutsche Emailewaren-Fabrik"; es va nodrir de mà d'obra esclava jueva i prosperà gràcies a la seva amistat amb mandataris de l'exèrcit alemany. Amb el temps i gràcies als nombrosos contractes que li van fer els oficials alemanys, va obtenir nombrosos guanys, a més d'aprendre ràpidament com treballar dins del corrupte sistema nazi i com manipular-lo en benefici propi. Fàbrica d'Oskar Schindler a Brněnec (República Txeca) La tràgica evacuació del gueto de Cracòvia (13 de març de 1943) amb el consegüent confinament dels seus habitants al camp de concentració de Plaszow, marcà un abans i un després en la mentalitat de Schindler. Així, mantingué una estreta relació amb Amon Göth, comandant del camp, de qui obtingué, mitjançant suborns, la cessió de 900 jueus que s'endugué a treballar a la seva fàbrica alliberant-los, d'aquesta manera, dels treballs forçats de Plaszow. En endavant, i amb la inestimable col·laboració del seu comptable jueu, Itzhak Stern, Oskar Schindler va treballar amb l'objectiu de protegir dins la seva fàbrica tots els jueus possibles.

Al mes d'abril de 1944 la proximitat de les tropes soviètiques obligà a evacuar el camp de Plaszow i a enviar els seus interns a camps d'extermini com Auschwitz. No obstant això, Shindler subornà novament Goeth i aconseguí endur-se, l'octubre d'aquell any, uns 1.200 jueus cap a la seva ciutat natal d'Svitavy (República Txeca). Un cop allí, obrí una nova fàbrica d'armament a la localitat de Brněnec (en alemany, Brünnlitz) on els "jueus de Schindler" restaren sans i estalvis fins que les tropes soviètiques els alliberaren el maig de 1945. Un cop acabada la guerra, Schindler va perdre tot el que posseïa, va ser perseguit i mai més va tornar a prosperar. Es va veure obligat a emigrar amb la seva dona a Argentina, si bé va tornar a Alemanya l'any 1958. Aquell mateix any el Govern d'Israel el va nomenar Just entre les Nacions, retent-li un homenatge i va plantar un arbre a l'avinguda dels justos, a Jerusalem, dedicada a les persones que van ajudar els jueus. Oskar Shindler va morir l'any 1974 a la ciutat alemanya de Hildesheim. D'acord amb els seus desitjos va ser enterrat en un cementiri catòlic de Jerusalem. La història de Schindler serví de base de la novel·la de Thomas Keneally "L'arca de Schindler" que, al seu torn, fou adaptada a la gran pantalla pel cineasta Steven Spielberg en la pel·lícula La llista de Schindler (1993), guardonada amb 7 òscars. L'actor Liam Neeson encarnà el paper de Shindler.

Oskar Schindler (que va neixer el 28 d'abril de 1908, d'origen alemany). Al 1944 va salvar de l'holocaust 1.200 treballadors seus d'origen jueu durant la Segona Guerra Mundial, i els va portar a la seva ciutat natal Svitavy (República Txeca).