Vilassar De Mar Despres De Les Vacances

10

P U N T D E V I S TA

EL PUNT | Dilluns, 15 de setembre del 2008

editorial

El dret a morir dignament

E

l govern de l’Estat estudia regular el suïcidi assistit durant aquesta legislatura, amb l’objectiu de legalitzar-lo en el cas dels malalts incurables. La reforma faria possible que aquests pacients, en ple ús de les seves facultats mentals, poguessin decidir lliurement si volen rebre ajuda mèdica per morir i posar fi al seu patiment. El ministre de Sanitat, Bernat Sòria, ja ha anunciat la creació d’un grup d’experts que s’encarregaria de desen-

volupar la llei d’autonomia del pacient i, al mateix temps, la creació d’una comissió mixta entre representants del seu ministeri i del de Justícia per estudiar la reforma del Codi Penal. El debat que es planteja és, a més de necessari, apassionant i d’una enorme transcendència. I d’aquí la importància d’abordar-lo sense prejudicis ni dogmatismes, que és el que ha garantit el govern de l’Estat, en resposta a les primeres queixes dels sectors conserva-

dors, amb la jerarquia eclesiàstica al capdavant. La societat ha de ser prou madura per deixar de banda la hipocresia i afrontar un canvi que només vol garantir el dret de decidir a tots aquells pacients amb malalties incurables que, en plenes facultats mentals, no desitgen continuar vivint. Amb el marc actual, són majoria els que s’han de sotmetre a tractaments mèdics per allargar una vida que ja no volen. D’altres, com el gallec Ramón Sampedro, recorren al suport de familiars

o amics, que s’exposen a processos judicials per haver-los ajudat a complir la seva última voluntat. L’exercici que es planteja no és senzill. D’aquí la conveniència de deixar-lo a les mans dels experts, que són els que hauran de determinar com es regula una pràctica ja legalitzada a Suïssa, Bèlgica i Holanda. Les experiències viscudes en aquests països també poden suposar un bon punt de partida per enfilar el camí cap a una societat més justa i solidària.

el lector escriu Les cartes trameses a aquesta secció han de ser breus. Tindran prioritat les que no excedeixin les 20 ratlles mecanografiades i les que siguin d’actualitat. És imprescindible que a l’original i als correus electrònics s’hi facin constar el domicili, el telèfon i el número del DNI o passaport de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. El Punt es reserva el dret de seleccionar-les i resumir-les quan ho consideri oportú. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

● El Departament d’Educació té establert que no hi hagi exàmens de setembre, ni a l’ESO ni al batxillerat. Per culpa d’això, els alumnes que van suspendre una o més matèries el mes de juny, ara, a principi de setembre, no les han pogut recuperar. El cas més greu és el dels alumnes de segon de batxillerat que van suspendre una o dues matèries el mes de juny i que, en no haver-hi exàmens de setembre, hauran d’esperar tot un any, fins al juny del 2009, per poder-les aprovar. Si hi hagués exàmens de setembre, com passa en altres comunitats autònomes, les podrien aprovar ara i presentar-se a les proves d’accés a la universitat (PAU) que es van fer el 8, 9 i 10 de setembre. En l’àmbit general, el gran perjudici d’aquesta situació és que els alumnes d’ESO i de batxillerat que van suspendre alguna matèria el mes de juny no han tingut cap estímul per

Tramvia o metro i TAV per la Diagonal ●

Entre 1958 i 1962, ocupat en el servei de Línia Aèria de Tramvies de Barcelona, vaig viure l’època d’or del tramvia i el troleibús. Per la Diagonal passaven troleibusos com ara autobusos, i compartien espai amb el trànsit existent. L’any 2004, després de 40 anys sense tramvies, es van instal·lar dues línies en els trams alt i baix de la Diagonal. No es van atrevir a fer-ho al tram intermedi. Per què s’hi atreveixen ara? El que convé és reduir el trànsit de superfície, eliminant els autobusos: un metro de Glòries a Sants per Francesc Macià, un metro i el TAV serien la solució òptima per a dos problemes. L’amplada de la Diagonal permet el pas d’un doble túnel per sota el centre de la calçada que, ben aïllat de fresses i vibracions, permeti satisfer tots els somnis amb la menor despesa. Les obres no afectarien gairebé l’exterior; el que no pot aconseguir-se amb el projecte actual del TAV, pels carrers Mallorca i Provença, que es volen sacrificar. Millor el TAV i el metro sota la Diagonal, que el tramvia per sobre o per sota! Canviïn d’idea, si us plau! / FELICIANO PLA-XIBERTA.

Barcelona.

COMARQUES BARCELONINES Barcelona: Tàpies, 2. 08001 Barcelona. Tel. 93 227 66 00. Fax 93 227 66 06. Badalona: Francesc Layret, 119, 5è, 2a. 08011 Badalona. Tel. 934844688. Fax 93 484 46 90. Mataró: Camí de la Geganta, 7. 08302 Mataró. Tel. 93 758 38 00. Fax 93 758 38 08. Vilanova i la Geltrú: Menéndez i Pelayo, 23-25 baixos. 08203 Vilanova i la Geltrú. Tel. 93 814 42 52. Fax 93 814 43 14. Sabadell: Sardà, 1. 08203 Sabadell. Tel. 93 720 99 90. Fax 93 712 10 25.

erceix sobre la terra, sense parlar de l’augment de risc d’incendis. El 17 per cent de l’illa de Tenerife està amenaçada per l’erosió com a conseqüència de l’abandó progressiu de l’agricultura, i afecta especialment les zones mitjanes de la vessant sud de l’illa. Penso que alguna cosa caldrà fer per mantenir a la terra aquells que, sigui on sigui, a més d’intentar viure’n en són els millors mantenidors. / DOMINGO MARTÍNEZ. Gi-

Recuperar el exàmens de setembre

Vilassar de Mar ●

Quan tornes de vacances sempre sents nostàlgia del lloc d’on véns. Però si quan arribes al teu poble ho trobes tot net i endreçat, la pena s’apaivaga. No és aquest el cas de Vilassar de Mar. Els contenidors al carrer, amb brossa per terra, la pudor, la brutícia a les voreres, amb excrements d’animals i restes de menjar, no ajuden a començar el nou curs amb illusió. El poble està deixat, abandonat, la platja, sense sorra, els avisos de l’Ajuntament de l’estat de les platges t’arriben al telèfon mòbil quan ja n’has tornat, no hi ha cap informació sobre la gran quantitat de picades a persones, suposadament del mosquit tigre, a la zona de l’aula de música. En els últims temps Vilassar

estudiar durant aquest estiu. Sense exàmens de setembre, els seus pares i els seus professors no hem tingut cap argument de prou pes per animar-los a fer-ho. Així no hi ha manera d’educar els nostres joves en la cultura de l’esforç, ni en la responsabilitat, ni en l’adquisició d’hàbits de treball. Des d’aquí demanem als nostres responsables polítics que en la futura llei d’educació de Catalunya (LEC), que es discutirà el trimestre vinent al Parlament, es recuperin els exàmens de setembre. Els centres podrien començar igualment el 15 de setembre amb classes de repàs i amb els mateixos grups del mes de juny, fins que els equips directius tinguessin fets els nous grups i els seus horaris. / ANTONIO JIMENO,

rona.

Entre el PSC i el PSOE ●

catedràtic de secundària i president del sindicat de professors Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari. Barcelona.

de Mar ha anat perdent l’ànima, sense cinema permanent, sense teatre, on els caps de setmana sembla més un poble fantasma que un espai actiu en què es ressent el teixit comercial. Tampoc ajuda a dinamitzar-lo el consistori municipal amb actuacions com ara suprimir el «mar de flors» que donava color i moviment al poble. O ens posem tots les piles o el futur de Vilassar serà tristament el de ciutat dormitori i res més. / JORDI ACERO. Vilassar de Mar (Maresme).

A més d’intentar viure ● Els agricultors, a més d’intentar viure de l’agricultura, amb el seu treball –cada dia és més complet i complex– compleixen una importantíssima labor social mantenint un equi-

libri territorial i, gairebé sense pensar-ho i en contra del que alguns pensen, parlen i escriuen, són els principals mantenidors del medi ambient. En aquest últim sentit, hi ha la preocupació del cabildo de Tenerife, que en el pla territorial del paisatge del cabildo de l’illa recull que «per desgràcia» l’abandó de l’activitat agrícola és una pràctica generalitzada en tot el territori insular a causa de la pèrdua de rendibilitat dels cultius. Per això, l’abandó de l’agricultura amenaça per l’erosió l’illa de Tenerife. Aquest abandó de cultius s’associa directament al risc d’erosió i pèrdua de sòl, i es refereix a la «sobrepressió» o erosió induïda, és a dir, la que resulta de l’abandó dels cultius amb la consegüent pèrdua de vegetació i la protecció que ex-

Director Adjunt: FERRAN ESPADA I ALFONSO. Redactors en Cap: JOAN RUEDA i RICARD PALOU (Països Catalans i Societat). Caps de Secció: DAVID MARÍN (Països Catalans), i ANDREU PUIG (Fotografia). Barcelonès Nord: SARA MUÑOZ (Delegada), JORDI GONZALO, ISABEL R. MARTÍNEZ i JOSÉ G. NAVARRO. Maresme: TERESA MÁRQUEZ (Delegada), LLUÍS ARCAL, ELENA FERRAN, ADELA GENÍS i LLUÍS MARTÍNEZ. Penedès: CATI MORELL (Delegada), MÍRIAM DEL AMO, LAURA MARÍN i ALBERT MERCADER. Vallès Occidental: JORDI ALEMANY (Delegat), CARLES ALUJU, EMILI BELLA i MAR CARRERA. Redacció: EMMA ANSOLA, ANNA BALLBONA, ROSA MARIA BRAVO, ROSA DÍAZ, PACO ESPIGA, PAULA MERCADÉ, XAVI MIRÓ, VICENÇ PLANELLA, CLARA RIBAS, MARIONA SÒRIA i IVAN VILA (Països Catalans); MARIA ALTIMIRA, GERARD ARIÑO, MARCEL BARRERA i SANDRA PÉREZ (Societat); XAVI AGUILAR, JORDI BORDES, VALÈRIA GAILLARD, RAÜL MAIGÍ, MARIA PALAU i GUILLEM VIDAL (Cultura i Espectacles); EVA GARCÍA, MIQUEL ÀNGEL LUQUE i JORDI TORRENTS (Economia); ADRIÀ GALA, MAITE PIULACHS, NÚRIA PUYUELO i LAURA SAYAVERA (Punt Divers); FÀTIMA DOMÍNGUEZ, MÒNICA MALDONADO, MONTSE SALVADOR i AURORA SÁNCHEZ (Apunts); ORIOL DURAN, GABRIEL MASSANA i JUANMA RAMOS (Fotografia).

Caps de Venda: XAVIER PAJARES, M. JOSÉ CANO, GEMMA PENYA i JAUME CLAPÉS. Comercials: JORDI RABASSÓ, MANEL ULLÁN, TONI SÁNCHEZ i YOLANDA NÚÑEZ (Barcelona); MONTSE GÓMEZ (Barcelonès Nord); NÚRIA GARCÍA i MIQUEL CANTÓ (Maresme); ESTER LEAL (Penedès); AINHOA VENDRELL i BERNARDÍ ESPONA (Vallès).

Una declaració rere l’altra, tant el PSC com el PSOE evidencien que cada cop tenen menys arguments per agradar a tothom; és a dir, mentre que Guerra parla que s’és socialista o no se n’és, fent referència que es vota a favor del pressupost que presenti el PSOE o en principi fer el contrari representaria «no ser socialista» i, per tant, no defensar els interessos del PSOE a Espanya, Montilla contradiu les paraules del primer i fa veure que ara el que és important per a ell són els interessos del nostre país. Alhora, surt el magnífic Iceta, fent el graciós dient que en Mas no sap parlar, que com vol arribar a ser president de la Generalitat una persona que afirma que CiU no està lligada a res ni a ningú a l’hora de votar el pressupost, mentre que el PSC no pot dir el mateix. Això li fa tanta gràcia, al senyor Iceta? Li fa gràcia que el seu partit polític, el qual té dependència absoluta del PSOE en tots els sentits, no pugui defensar

Consell Editorial: CARME ARAGONÈS, RAMON ARNABAT, XAVIER CAPDEVILA, XAVIER CARDONA, MARTA CLOS, CARLES DALMAU, JOSEP FAURA, JAUME FERRER, JOSEP FERRER, FRANCESCA GARCIA, GENÍS GARCIA, JOAN JESÚS GUERRERO, JOAN LEÓN, COLOMA LLEAL, JORDI MALUQUER, ANDREU MAYAYO, JAUME OLIVERAS, JORDI ORIOLA, MÒNICA RIBERA, MARC ROCA, JAUME ROMEU, ENRIC SUBIÑÀ, JOAQUIM SABATER, CARLES SANZ, XAVIER SERRAT, LLORENÇ SOLDEVILA, LLUÍS TAULATS, MARGARITA TORRENT, FREDERIC VÀZQUEZ, CRISTINA VILLA, JOAN VILLARROYA i MARTA ZAMORA.