Ue-esp Y Israel

LA COOPERACIÓ ENTRE LA UNION EUROPEA I ISRAEL •

Les relacions comercials entre la Unió Europea i Israel

La Unió Europea és el principal proveïdor comercial d'Israel. El 40% de la importacions israelianes vénen de la Comunitat Europea (primer proveïdor al nivell mundial) i el 30 % de les exportacions d'Israel estan destinades a Europa (que és el segon client més gran d'Israel). Des de 1990 fins al present, en el marc de l'Associació Euromediteranea i de l'Acord de Lliure Associació, les importacions i exportacions entre les dues parts han triplicat 1. Avui dia, la cooperació entre la UE i Israel es tradueix en nombrosos acords. •

Les relacions comercials entre Espanya i Israel

Des que en 1986 el govern del PSOE decidís formalitzar les relacions diplomàtiques de l'Estat espanyol amb Israel, les relacions econòmiques i comercials bilaterals no han fet més que augmentar. L'estat espanyol s'ha convertit en menys de 15 anys en el desè primer soci comercial d'Israel (darrere d'EUA, Bèlgica, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Holanda, França, Japó i Hong Kong). L'any 2003, les exportacions israelianes cap a Espanya sumaven 506 milions de dòlars i les importacions d'Israel procedents d'Europa, 623 milions de dòlars2. Així mateix, Israel és el principal mercat de l'estat espanyol a Orient mitjà. Israel exporta a Espanya principalment productes relacionats amb la seva indústria química, fertilitzants, llavors, maquinària agrícola i de rec, productes plàstics, productes relacionats amb la indústria de les telecomunicacions i de software, equipament medico, etc. És significatiu conèixer que algunes de les empreses de l'Estat espanyol reben assessorament i tecnologia mitjana i punta israelià relacionades amb la irrigació o la dessalinització d'aigües (especialment a les zones d'Andalusia, Múrcia – on 40% de les àrees cultivades es reguen amb sistema israelià de degoteig- i Llevant o les Illes Canàries – amb els seus 55 plantes dessaladores de producció israeliana). Dades: ambaixada Israel Des dels anys 80 fins a l'actualitat, l'estat espanyol ha intensificat la firma d'acords i convenis bilaterals amb Israel fins a la vintena (es destaca especialment l'Acord de Cooperació per a la Investigació i Desenvolupament industrial signat en 1993) LA COOPERACIÓ ENTRE LA UNION EUROPEA I PALESTINA La UE és el primer proveïdor de fons per al desenvolupament palestí. De 1994 al final del 2002, la UE va invertir aproximadament mil milions d'euros en donacions i préstecs però 500 milions d'euros en aportacions a l'ACNUR. Per al mateix període, l'ajuda bilateral dels estats membres aquesta estimada a uns 2.5 mil milions d'euros3 . En 2002, segons l'opinió del Banc Mundial, els danys físics que les operacions de l'exèrcit israelià havien ocasionat a la infrastructura i les institucions palestines s'elevaven a uns 300 milions de dòlars dels quals la meitat dels danys corresponen a la ciutat de Naplus i al camp de refugiat de Jenín. El febrer del 2002, la Comissió Europea, branca executiva de la UE, va calcular que els danys causats pels atacs israelians en projectes palestins finançats per la UE, incloent l'aeroport4 i el port de la Franja de Gaza, l'oficina d'estadística palestina i la corporació de radiodifusió ascendien a 17 milions d'euros. La UE diu estar “seriosament preocupada per la destrucció de la infraestructura palestina i d'altres instal·lacions que ajuden als palestins en el seu desenvolupament econòmic, social i humanitari i són 1

Dades extretes de: europa.eu.int/comm/external_relations/Israel Dades extretes de: www.embajada-israel.es/economía/t-ei-3.html 3 Dades extretes de la web de la Unió Europea 4 Al bombardejar en reiterades ocasions l' aeroport internacional de Gaza, el desembre de 2001, l'exercit d'Israel no només va destruir un símbol de Palestina, sinó que va convertí a sembres una inversió europea per valor de 9.3 milions d'euros. La financiació d'aquest aeroport va anar a càrrec de tres estats membres (Espanya, Alemanya y Suècia) i de la pròpia Comissió. 2

finançades per la Unió Europea i altres donants. La Unió Europea urgeix al Govern d'Israel que posi fi a aquesta pràctica i es reserva el dret a exigir reparacions en els recintes adequats” (28 de gener 2002, sessió 2406 del Consell- Assumptes Generals) El any 1997, la Unió Europea va signar amb l'OAP un acord similar (Acord provisional d'associació CCEOAP) al signat amb Israel. No obstant això la seva execució gairebé és impossible ja que totes les exportacions palestines han de transitar per Israel. Perquè aquest acord pogués funcionar, el bloqueig del territori palestí per part d 'Israel, hauria de finalitzar. L'ACORD EURO MEDITERRANI En el terreny econòmic, la UE i Israel van signar en l'any 1995 (l'Acord Euromediterrani d'Associació5 que va entrar en vigor el juny del 2000) amb la finalitat d'augmentar el diàleg polític, la cooperació econòmica i el desenvolupament del lliure comerç entre les dues parts. Aquest acord estableix que: • "queden prohibides entre la comunitat i Israel drets de duana d'importació i exportació" (art. 8) • "queden prohibides entre la comunitat i Israel restriccions quantitatives a la importació i a l'exportació" (art. 16/17) Preveu que un Consell d'associació, compost per representants de les dues parts, ha de vigilar la seva bona aplicació. No obstant això, aquest acord té clàusules que són sistemàticament violades: • •

" el respecte dels principis democràtics i dels Drets Humans, que inspira la seva política interior i exterior" (art. 2) s'erigeixen els "principis de la Carta de les Nacions Unides, en particular al respecte a als Drets Humans i a la democràcia " (preàmbul) com a base a tota relació.

Israel viola contínuament la legalitat internacional i els Drets Humans. Des de l'any 1967, Israel ocupa il·legalment Jerusalem Est, Cisjordània i la Franja de Gassa sotmetent al poble palestí a viure sota setge. Des d'aleshores, els successius governs israelians duen a terme una política de neteja ètnica (colonització de terres, restricció de moviments, destrucció d'habitatges, política d'apartheid, construcció del mur) caracteritzada per la contínua violació del Dret Internacional i les resolucions de l'ONU. la regla d'origen (art. 83) que exclou del camp de l'acord tot producte que provingui dels territoris ocupats. Avui dia, Israel exporta a Europa productes fabricats en les seves colònies beneficiant-se fraudulentament d'un règim preferèncial6 . En efecte, l'acord limita el seu camp d'aplicació al territori de l'Estat d'Israel (art. 83: “El present Acord serà aplicable, d'una banda, als territoris en els quals s'apliquen els Tractats constitutius de la Comunitat Europea (...) i, per una altra, en el territori de l'Estat d'Israel”). Deixar que Israel inclou els seus assentaments il·legals com a part del territori de l'Estat, induiria que la comunitat no compleix la seva adhesió a: 1. 2. 3.

5

la prohibició consuetudinària en contra de la annexió unilateral del territori ocupat per una Potència Ocupant, la IV Convenció de Ginebra que, en el seu article 49 paràgraf 6, estipula que "la Potència ocupant no podrà efectuar l'evacuació o el trasllat d'una part de la seva pròpia població civil al territori per ella ocupat" i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 242 i 338 que no reconeixen els territoris ocupats com a part de l'Estat d'Israel, sent territoris adquirits per la força.

Per consultar el text complert de l'acord, mirar: http://www.boe.es/boe/dias/2000-07-04/pdfs/A23737-23900.pdf 6 Per consultar la llista dels productes fabricats en territoris ocupats, mirar: - www.gush-shalom.org/Boycott/boyceng.htm - www.yerushalayim.net/yeshagolanlist.htm

La Comissió al sospitar “en particular que s'estan exportant a la Unió Europea com si fossin originaris d'Israel productes originaris en realitat de Cisjordània o de la Franja de Gassa o bé de les implantacions israelianes en Jerusalem Est, en les Altures del Golan, a Cisjordània o en la Franja de Gassa” va publicar un “Anunci de la Comissió als importadors” en el Butlletí Oficial de novembre de 20017 que declarava als importadors que seguir important aquests productes podria conduir a una “custom debt” (deute duanera) amb la finalitat de preservar la responsabilitat legal i financera de la Unió Europea. Així, “recomana als importadors europeus i autoritats duaneres dels Estats membres que prenguin mesures de precaució en forma de dipòsit de garantia”. El Parlament Europeu recentment (10 d'abril de 2002) ha adoptat una resolució en la qual demana al Consell i a la Comissió Europea de suspendre l'Acord d'Associació Euromed 8. Aquesta resolució ha quedat en paper mullat al no donar compliment, el dia d'avui, a tal resolució ni el Consell ni la Comissió Europea. CONCLUSIONS Com conclusions d'allò abans citat i en línia amb les nombroses crides que s'han fet fins ara tant al nivell espanyol com europeu, sol·licitem fermament la suspensió de l'Acord d'Associació entre la Unió Europea i Israel.

7

veure text a http://europa.eu.int/abc/doc/off/bull/es/200111/p106074.htm per veure el text de la resolució del parlament europeu, mirar: http://www2.europarl.eu.int/omk/sipade2?PUBREF=-//EP//TEXT+TA+P5-TA-20020173+0+DOC+XML+V0//ES&L=ES&LEVEL=3&NAV=S&LSTDOC=Y 8