Turisme Solidari

  • Uploaded by: José-Christian Páez
  • 0
  • 0
  • May 2020
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Turisme Solidari as PDF for free.

More details

  • Words: 2,380
  • Pages: 2
maig 2006

#20 touris

la polèmica

mes

Turisme solidari: una altra

L’Àfrica subsahariana és una de les destinacions habituals dels viatgers solidaris.

E text: José Christian Páez

2-3

l turisme dóna feina a 255 milions de treballadors en el món (1 de cada 9 llocs de treball) i genera prop d’un 10,7% del producte nacional brut (PNB) mundial. Amb data gener de 2006 havia mobilitzat 808 milions de viatgers. Durant el 2005, les destinacions preferides van ser Europa (54,91%), l’Àsia i el Pacífic (19,32%) i els EUA i el Canadà (11,06%). L’Amèrica Llatina, l’Àfrica i l’Orient Mitjà representen tot just un 14,71%. D’aquest 10,7% del PNB mundial, l’Orient Mitjà tot just en recapta un 1,70%; l’Àfrica, un 1,74%; l’Amèrica Llatina, un 3,55%, mentre que els EUA i el Canadà concentren un 39,74%; Europa, un 32,31%, i l’Àsia i el Pacífic, un 20,96%. A més, el turisme és el sector econòmic de major creixement i el que, al mateix temps, té una creació d’ocupació 1,5 vegades més ràpida que qualsevol altra activitat. El concepte de turisme solidari busca aprofitar aquests avantatges comparatius i traspassar els ingressos que genera als actors més desprotegits de les societats que es visiten. Aquesta visió que el turisme és una gran oportunitat per generar riquesa en països pobres ha estat corroborada recentment amb un pronunciament del Parlament Europeu que ha assegurat que el concepte turístic de «tot inclòs» perjudica els països pobres. Així es desprèn de l’informe preparat pel parlamentari francès Thierry Cornillet, que dóna importància a l’impacte favorable de la indústria de l’oci en els països en desenvolupament. En el sector hoteler, els quinze primers grups manegen un 45% de l’oferta hotelera mundial, que es concentra en grups nord-americans (58,1%) i europeus (35,6%), però té una important incidència en la força laboral, en representar un 10,5% de l’ocupació a Barbados, un 10,0% a les illes Maurici, un 8,3% a Espanya, un 6,9% a Namíbia, un 6,2% a Nova Zelanda, un 5,9% a Itàlia, un 5,8% a Portugal, un 5,7% a Suïssa i un 5,6% als EUA, per citar alguns exemples. Però el centre de la qüestió és que la major part dels recursos generats pel turisme tradicional queden en unes quantes mans i té un baix impacte en les comunitats locals. El turisme solidari, també conegut per camps de treball, estades o brigades de solidaritat, vol, d’una banda, impactar en la microeconomia de les regions pobres i, de l’altra, oferir una aventura diferent al viatger, alhora que es converteix en una campanya de sensibilització

sobre la realitat que viuen quotidianament les persones més desfavorides d’aquest món. Les destinacions més comunes són l’Àfrica subsahariana i el centre d’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia. Les organitzacions no governamentals (ONG) que organitzen aquests viatges, els plantegen com a «vacances alternatives» darrere d’un turisme sostenible. Es tracta de visitar les comunitats autòctones de cada regió, però utilitzant els serveis de què la regió disposa. Gina Ruiz Caro Rothgiesser, de Càritas-Perú, ho expressa així: «Per a una família del poblat Cuipari a la selva peruana, llogar una de les seves habitacions condicionades per rebre visitants per 10 dòlars diaris incloent-hi els menjars pot generar ingressos superiors als que obté amb una setmana de treball. Podem, llavors, imaginar l’impacte de la seva visita?». Entès així, el turisme solidari és també una altra forma d’exercir la ciutadania, una altra forma d’acostar-se a l’altre, de solidaritzar-se amb el seu sofriment o les seves limitacions; és obrir una finestra que ens acosta a altres maneres de ser; és construir un pont cap a altres realitats tan distintes de la nostra, però alhora tan enriquidores. Per a l’ONG Sodepau, «els viatges de turisme solidari solen incloure visites i jornades de convivència amb les persones que treballen en els projectes de desenvolupament i cooperació de l’associació o d’altres ONG», que poden ser escoles o hospitals, i, en el cas de Chocó (Equador), «es tracta d’un dels punts calents amb més

biodiversitat del planeta on la comunitat lluita per mantenir els seus mitjans de vida tradicionals, respectant el medi ambient. Dintre d’aquestes alternatives se situa el programa d’ecoturisme». Referent a això, Federica Carraro, també de Sodepau, destaca l’èxit d’aquesta iniciativa on «un 20% dels viatgers segueix col·laborant en aspectes com ara la sensibilització, els programes i les campanyes», mentre que «el 80% restant manté algun nivell d’activitat interna». Turisme subvencionat També se’l coneix per turisme solidari i consisteix en el viatge subvencionat de joves cooperants que van a un país a realitzar treballs comunitaris. Qüestionats per alguns sectors que veuen en aquestes ajudes una altra forma de fer turisme però a costa dels recursos d’alguna ONG, té, no obstant això, objectius bastant definits. Per a Fernando Gutiérrez, de l’Assemblea de Cooperació per a la Pau, «el Programa de joves cooperants no és cooperació, és a dir, que no seràs un expert en cooperació; hi vas a aprendre, a conèixer una realitat. És sensibilització del candidat». I després remarca que «no és cooperació al desenvolupament» perquè «l’objectiu és que la gent arribi a comprendre una realitat que és molt diferent de la que vivim cada dia en els països del Nord, i que, una vegada torni, l’experiència el dugui a mobilitzar-se i organitzar-se». No obstant això, l’accés a realitats tan precàries té un altre risc inherent: el fet de conèixer persones que apa-

El Parlament Europeu s’ha pronunciat assegurant que el concepte turístic de «tot inclòs» perjudica els països pobres.

forma de moviment social reixen febles i desprotegides pot dur el viatger a caure en vicis i en temptacions. Quan el 2001 l’Organització Mundial del Turisme (OMT) va presentar el Codi ètic mundial per al turisme, el papa Joan Pau II el va saludar amb beneplàcit perquè, segons va dir, el turisme és una oportunitat única per al diàleg entre les civilitzacions i la pau, però al mateix temps és utilitzat per cometre «aberracions humiliants com l’explotació de dones i de nens en un comerç sexual sense escrúpols». La certificació que s’acosta Després de més d’una dècada en la qual el turisme solidari ha anat guanyant el seu petit espai, alguns actors afirmen que ha arribat l’hora de plantejar-se la idea de diferenciar-se dels operadors tradicionals que, tímidament, comencen a ingressar en aquesta forma de fer turisme com un nou model per als seus negocis. Per això una majoria pensa que tot l’anterior s’evitaria aplicant una certificació, que hauria de ser atorgada per la Fairtrade Labelling Organizations International (FLO), que és l’organització internacional responsable de la definició i de la certificació dels estàndards del comerç just. Però subsisteix el temor que la certificació no resolgui el problema i que es repeteixi la situació del nou cafè soluble Partners’ Blend, al qual la Fair Trade Foundation del Regne Unit va atorgar el segell dels productes del comerç just. Així, té el segell verd, blau i negre perquè és una barreja del cafè que cullen cinc cooperatives d’El Salvador i d’Etiòpia que «com molts camperols de l’agricultura familiar en el món, han sofert per la inestabilitat dels preus del cafè i pel seu dramàtic ensorrament en els últims anys». Tot bé fins que ens vam informar que aquest producte és de Nestlé, la multinacional que fabrica 8.500 productes que comercialitza segons les regles del mercat depredador. Fins i tot, encara que Nestlé es fes amb tot el cafè del comerç just, aquest tot just representaria un 3% de la seva comercialització, de manera que un 97% del cafè que Nestlé ven quedaria sota les regles del mercat tradicional. Característiques del turisme solidari En definitiva, el turisme solidari pot usar un segell propi per atendre qui s’interessi per utilitzar aquesta forma de conèixer cultures i pobles. Abans de res, facilita l’intercanvi, promou la reflexió i ajuda de manera alternativa, conreant la conservació ecològica, la igualtat econòmica, la justícia social i la valoració cultural. Encara que existeixin formes inconscients de turisme solidari, com, per exemple, quan el viatger adquireix un producte artesà o menja en una casa típica d’un lloc, només el desenvolupament d’aquesta activitat permetrà escurçar les diferències socials. Segons el II Fòrum Internacional de Turisme Solidari i Comerç Just (Mèxic, 2006), amb el turisme solidari es podria, el 2015, disminuir la pobresa en un 50%. Si s’assolís tal objectiu, per a aquesta data haurien de redefinirse els seus objectius, atès que, per essència, a més del que s’ha dit, el turisme solidari no pot ser massiu i no pot donar lloc al lucre, ni a l’explotació. ◆ SABER-NE MÉS…

Un codi ètic per avançar El I Fòrum Internacional de Turisme Solidari i Desenvolupament Sostenible (FITS 2003) es va desenvolupar entre el 25 i el 30 de setembre de 2003, a Queyras-Luberon-Verdon i Sisteron, i a les ciutats de Gap i de Marsella, en el sud de França. Va aconseguir reunir més de 400 persones de 60 països de l’Àfrica, d’Amèrica, d’Europa i de l’Àsia. El II Fòrum Internacional de Turisme Solidari i Comerç Just (FITS 2006) es va realitzar entre el 23 i el 27 de març d’aquest any a Tuxtla Gutiérrez, Estat de Chiapas, Mèxic. Hi van assistir 700 delegats internacionals de països dels cinc continents. De la seva banda, l'any 2001 l’Organització Mundial de Turisme va elaborar el Codi ètic de turisme, segons el qual, el turisme ha de contribuir a l’entesa i al respecte mutus entre homes i societats. El turisme s’ha d’entendre com un instrument de desenvolupament personal i col·lectiu, factor de desenvolupament sostenible i d'aprofitament i enriquiment del patrimoni cultural de la humanitat. Al mateix temps ha de ser beneficiós per als països i per a les comunitats de destinació.

El centre de la qüestió és que la major part dels recursos generats pel turisme tradicional queda en unes quantes mans i té un baix impacte en les comunitats locals

SABER-NE MÉS…

Estades de treball o de cooperació i viatges solidaris Estades de treball o cooperació Per als camps de treball es requereix una formació prèvia. Es tracta que el participant conegui la realitat del país que visitarà i comprengui la naturalesa del projecte de cooperació en què treballarà. Entreculturas Volpa - Voluntariat Pedro Arrupe Destinacions: Bolívia, Colòmbia, Xile, l’Equador, Mèxic, el Paraguai, Panamà, el Perú i Veneçuela. Inscripcions: Abans de viatjar, els voluntaris han de passar per un procés de formació que normalment dura 9 mesos (d’octubre a juny). Injuve Per a persones menors de 30 anys. Destinacions: Alemanya, l’Argentina, Armènia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, Corea, Dinamarca, els Estats Units, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Itàlia, el Japó, Lituània, el Marroc, Mèxic, Països Baixos, Polònia, República Txeca, el Regne Unit, Rússia, Sèrbia, Suïssa, Tunísia, Turquia i Ucraïna. Inscripcions: Per sol·licitar una plaça en un camp de treball a l’estranger, heu de posarvos en contacte amb l’organisme de Joventut de la vostra comunitat autònoma. Joves del Tercer Món Destinacions: Principalment, països de l’Amèrica Llatina. Inscripcions: Els programes són de llarga durada (un any). Els interessats poden inscriure’s als cursos durant tot l’any. AIPC-Pandora Destinacions: L’Argentina, el Brasil, Xile, l’Equador, Ghana, Guatemala, l’Índia, Irlanda, el Nepal, Nigèria, Sudàfrica, Tailàndia i Turquia. Inscripcions: Els programes tindran lloc a l’estiu. Els interessats haurien de realitzar un curs de voluntariat abans de viatjar. Assemblea de Cooperació per la Pau Destinacions: La República Dominicana, Palestina, Hondures, Tunísia, el Marroc i el Senegal. Inscripcions: Fins al 31 de maig de 2006. Dona i Mare Destinacions: Guinea Equatorial (entre el 2 i 16 de juliol). Inscripció: El termini d’inscripcions es tancarà el dia 30 d’abril de 2006 o en el moment en què totes les places estiguin cobertes i confirmades. Servei Civil Internacional Destinacions: Nombroses destinacions en tot el món.

Inscripció: L’oferta és permanent. Setem Destinacions: El Brasil, l’Equador, Nicaragua, el Perú, Xile, Mèxic, l’Argentina, Bangla Desh, Benín, Bolívia, el Brasil, el Camerun, Colòmbia, el Congo, Costa d’Ivori, Croàcia, Cuba, la República Dominicana, El Salvador, les Filipines, Guatemala, Guinea Equatorial, Haití, Hondures, l’Índia, Kenya, el Marroc, Moçambic, el Nepal, Nicaragua, el Paraguai, el Perú, Rwanda, el Senegal, Togo, el Txad, l’Uruguai. Inscripció: Mitjan març. CivesMundi Destinacions: El Perú, la República Dominicana i Tunísia. Inscripció: Fins al 15 de març. Viatges solidaris No es necessita una formació prèvia. L’objectiu és conèixer noves realitats i projectes de cooperació de manera directa, explicats per les persones que els executen i presents en el terreny mateix. Zaino in Spalla Destinacions: Mèxic (Oaxaca i Món Maya). Inscripcions: Sortides al juny, al juliol, a l’agost i al setembre. Cives Mundi Perú Programa de reducció de l’absentisme escolar del districte de Cochabamba (regió de Cajamarca, Perú). Destinacions: Perú. Inscripcions: Consulteu web. Viatgers del Món Destinacions: Mali. Inscripcions: Contacteu amb . ACASC - ATR Destinacions: Nicaragua. Inscripcions: Durant els mesos de maig i de juny. ACSUD València – Les Segovias Destinacions: L’Argentina. Inscripcions: Fins al 20 de maig.

SED Destinacions: Guatemala, Kenya, Guinea, el Txad, Veneçuela, Ghana i Costa d’Ivori. Inscripcions: En les delegacions Mediterrània i Ibèrica el termini és fins al 3 d’abril. Tahua Destinacions: L’Equador. Inscripcions: Hi ha unes quantes sortides, des del 5 de juny i fins a l’1 d’octubre. Casa Nicaragua del Baix Llobregat Sud Destinacions: Nicaragua. Inscripcions: Contacteu amb Casa Nicaragua al correu . Diaconia Destinacions: finca llar a Guarne (Colòmbia), casa llar a San Pedro Sula (Hondures) i casa llar d’Alalay (Bolívia). Inscripcions: Es pot viatjar durant tot l’any. És necessari assistir als cursos que es realitzaran els dies 21 d’abril i 12 de maig. Xarxa de Consum Solidari Destinacions: L’Equador, el Brasil i la República Dominicana. Inscripcions: Període obert. Sodepau Destinacions: El Marroc. Inscripcions: Període obert. Sodepaz Destinacions: Cuba, Palestina, el Perú, Mèxic, Veneçuela. Inscripcions: Fins al 22 d’abril. Fundació Vicente Ferrer Destinacions: L’Índia Inscripcions: Pendent de confirmar dates i itineraris. Encara no hi ha període d’inscripció obert.

Pau amb Dignitat Destinacions: Colòmbia. Inscripcions: Fins al 21 d’abril.

Setem Catalunya Destinacions: El Perú, el Brasil, Nicaragua, Chiapas-Guatemala, el Marroc, Mali, el Nepal, l’Índia i el Senegal. Inscripcions: Consulteu web.

Món Cooperant Destinacions: Colòmbia. Inscripcions: Durant el mes d’abril es realitzarà un taller per als voluntaris que desitgin viatjar.

Fundació Pau i Solidaritat i Associació Catalana per la Pau Destinacions: Cuba, El Salvador, Guatemala, Veneçuela, Colòmbia, el Brasil, Paraguai i Argentina. Inscripcions: Consulteu web.

Related Documents

Turisme Solidari
May 2020 2
Resp,solidari,ekidad
June 2020 1
Nadal Solidari-2009
July 2020 5
Pau Geog05jl Turisme
November 2019 17
Pau Geog05jl Turisme
November 2019 14

More Documents from ""